Des de fa prop de vint anys, el Dis-tricte concedeix cada any els Pre-mis d’Horta-Guinardó, la màxima distinció cívica concedida a les per-sones i entitats que han destacat per la seva aportació a la societat i la vida dels barris. Enguany els premiats són la mestra, logopeda i professora de música Andrea Crei-xell, el Mercat d'Horta i l'associació Xerrac de promoció cultural i recu-peració de festes tradicionals. El lliurament dels premis va tenir lloc el passat 16 de desembre, en el marc d’un sopar celebrat a l’hotel Alimara del districte. Entre els pre-miats en edicions anteriors desta-quen el poeta Joan Brossa, l’alpi-nista Araceli Segarra o l’escriptor Joaquim Carbó.
Lliurament dels Premis
Horta-Guinardó 2005
El parc Porta de Collserola,
nou mirador de Barcelona
Els premis es van lliurar en el marc d’un sopar.
COTXERA
El parc, de 20.000 m
2,
estarà sobre la
cotxera d’Horta
EQUIPAMENTS
Un teatre, espais per
a bicicletes i “skate”, i
jocs infantils
CALENDARI
Les obres, començades
l’octubre, finalitzaran
l’agost del 2006
Pàg. 3
Pàg. 4
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Paco González
Un lluitador veïnal del Carmel“La lucha te
enseña a vivir y a
ser más persona”
PLE DEL DISTRICTE Pàg. 4
El pressupost
del 2006 reforça
els temes socials
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Copa Catalana
de Ciclocròs
El velòdrom d’Horta, escenari de la primera edicióS E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Subvencions
a entitats
El mes de gener s’inicia el termini per sol·licitar-ne
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6
Casal de gent gran
a Horta
Comencen les obres del nou edifici
H O R TA - G U I N A R D Ó
B A R C E L O N A
H O R TA - G U I N A R D Ó
B A R C E L O N A
Diumenge 22 de gener
Historietes
A les 12 h. Centre Cívic Taxonera (Arenys, 75)
A càrrec del grup Galiot teatre. Per a nens i nenes de més de dos anys.
Diumenge 29 de gener
Talent machine
A les 12 h. Centre Cívic Casa Groga (av. Jordà, 27)
Espectacle de circ de la Companyia Circ Hula.
Dijous 2 de febrer
Sac de rondalles
A les 18 h. Sala de Lectura Taxonera (Arenys, 75)
Campanya de difusió a la lectura. Activitats per a in-fants a partir de dos anys.
Del 16 al 21 de gener
Un any després del
tsunami
Cívic Casa Groga (av. Jordà, 27)
Exposició itinerant per explicar la feina de les ONG’s a la zona. Organitza: Save the Children
Del 16 de gener al 16 de febrer
Compositors de cinema a Catalunya
Centre Cívic El Carmel (Santuari, 27)
Col·labora: Associació catalana per a la difusió de la música de cinema.
Del 2 al 28 de febrer
Nus
Centre Cívic Taxonera (Arenys, 75)
Exposició col·lectiva dels alumnes del curs de Fotogra-fia Creativa de l’escola de fotograFotogra-fia Fotoespai B.C.I.
Dissabte 14 de gener
Sessió de curtmetratges
A les 19 hores. Cívic Casa Groga (av. Jordà, 27)
Divendres 27 de gener
Xerrada sobre el càncer de mama
A les 18 h. Centre Cívic Taxonera (Arenys, 75)
A càrrec de Yolanda Robles, infermera de l’Agència de Salut Pública i Xavier Martínez, epidemiòleg de l’Hos-pital de la Vall d’Hebron.
Divendres 13 gener
Pantanito/Jaleo Real
Consultar horari. Espai Jove Boca Nord (Agudells, 37-45)
Rumba “asesina” en divendres 13!!
Dissabte 14 gener
Festival Tributo
A les 21.30 h. Espai Jove Boca Nord (Agudells, 37-45)
Concert de grups clònics d’Iggy & The Stooges, Iron Maiden, Motörhead i Creadence Cleerwater Revival.
Divendres 20 gener
Combinat de cantautors
Consultar horari. Espai Jove Boca Nord (Agudells, 37-45)
Lío, Víctor Gil, Lídia i Susana, Fabri Carmelo & Luisi Mulinex.
Dissabte 21 gener
Nitestranya
Consultar horari. Espai Jove Boca Nord (Agudells, 37-45)
“Rock.electrònia.poesia”. Bipolaire + artistes convidats.
Diumenge 22 gener
Deep Purple
A les 19.30 h. Àrea Esportiva Municipal de la Vall Hebron (pg. Vall Hebron , 166)
Presenta el seu àlbum Rapture of the deep.
Divendres 27 de gener
El Loco Tidiano i Daniel el Higiénico
A les 22 h. Cívic Casa Groga (av. Jordà, 27)
Nit de cantautors.
Dissabte 28 gener
Master class... baix
A les 20 h. Espai Jove Boca Nord (Agudells, 37-45)
Demostració, classe magistral, concert... Tot sobre el baix.
Divendres 3 febrer
Jam session
Consultar horari. Espai Jove Boca Nord (Agudells, 37-45)
Entrada lliure
Dissabte 4 febrer
Esperma festival
Consultar horari. Espai Jove Boca Nord (Agudells, 37-45)
Kapiche Clu + artista convidat.
Dijous 16 de febrer
2n. Concurs de Bandes Sonores
Consultar horari. Centre Cívic El Carmel (Santuari, 27)
Inscripcions fins 12 de gener a les 20 h. Preselecció 14 i 15 de febrer. Concert i entrega de premis el dia 16. ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte
Rda. Guinardó, 49.
Telèfon d’informació 010
(preu.: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre Cívic Casa Groga 93 418 65 31 Av. Jordà, 27.
Centre Cívic El Carmel 93 429 08 09 Santuari, 27.
Centre Cívic El Guinardó 93 450 39 87 Av. Mare Déu de Montserrat, 134.
Centre Cívic La Taxonera 93 429 12 05 Arenys, 75.
Centre Cívic Matas i Ramis 93 407 23 56 Feliu i Codina, 20.
Espai Jove Boca Nord 93 429 91 41 Agudells, 37-45.
Centre Juvenil Martí Codolar 93 429 78 37 Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 8-12.
BIBLIOTEQUES
Bibl. El Carmel-Juan Marsé 93 407 28 70 Murtra, 135-145.
Bib. Montbau-Albert Pérez Baró 93 427 07 47 Àngel Marquès, 4-6.
Bibl. Guinardó-Mercè Rodoreda 93 435 31 70 Camèlies, 76-80.
Bibl. Pavelló de la República 93 428 54 57 Jorge Manrique, 9.
Sala de Lectura Horta 93 429 54 55 Horta, 71.
SERVEIS SOCIALS
C. Serveis Socials Guinardó 93 450 39 87 Av. Mare Déu de Montserrat, 134-136.
C. Serveis Socials Vall d’Hebron 93 429 12 05 Arenys, 75.
C. Serveis Socials Horta 93 358 81 00 Santes Creus, 8.
C. Serveis Socials Carmel 93 429 08 09 Santuari, 27.
Of. Benestar Social d’El Carmel 93 420 90 36 Pl. Pastrana, 15.
GENT GRAN
Agrupació Jubilats Baix Guinardó93 450 27 47 Lepant, 387.
Associació Nou Horitzó 93 408 54 44 Art, 18.
Casal de la G. Gran del Guinardó 93 435 70 06 Garriga i Roca, 62.
Associació Gent Gran Canigó 93 428 54 03 Canigó, 137.
Casal d’Avis Sant Antoni de Pàdua93 429 03 03 Pedrell, 64.
Casal de Gent Gran d’Horta 93 357 60 50 Tolrà, 13-21.
El Casalet Font Castellana 93 219 67 57 Francesc Alegre, 19.
Grup Gent Gran Horta 93 358 81 00 Pl. Santes Creus, 8.
ALTRES SERVEIS
Arxiu Municipal de Districte 93 291 67 26 Rda. Guinardó, 49.
Centre de Normalització Lingüística93 450 49 08 Lepant, 385.
SEGURETAT
U.T. Guàrdia Urbana Horta-Guinardó
Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 47-51.
Comissaria Mossos d’Esquadra
Lepant, 387.
Emergències Guàrdia Urbana 092
Emergències Mossos d’Esquadra 088
Cos Nacional de Policia 091 SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Bombers 080
SALUT
CAP Maragall 93 446 29 50 Pg. Maragall, 52.
CAP Horta 93 407 27 50 Lisboa, 35.
CAP Sardenya 93 567 43 80 Sardenya, 466.
CAP Sanllehy 93 285 37 92 Av. Mare de Déu de
Montserrat, 16-18.
CAP El Carmel 93 357 18 53 Murtra, 130.
CAP Vall d’Hebron 93 489 41 19 Pg. Vall d’Hebron, 119-129.
Hospital de la Vall d’Hebron 93 274 60 00 Pg. Vall d’Hebron, 119-129.
FARMÀCIES
www.farmaciesdeguardia.com
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
www.bcn.es/publicacions [email protected]
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Ferran Mascarell, Enric Casas, Irene Pagès, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, Josep M. Lucchetti, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Jordi Domingo. Coordinació general:Jaume Novell.
Coordinació de fotografia:Rafael Escudé. Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Manel Socias, Laura Llach, Jordi Hernández, Arxiu Municipal del Districte. Imatge virtual: Estudi DortokaDisseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Joan Isern, Maribel Baños. Impressió:Mateu Press, SA. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus.
Felicia Esquinas
A
l final d’octubre van co-mençar les obres que transformaran la coberta de la cotxera d’autobusos de Trans-ports Metropolitants de Bar-celona (TMB), situada a la car-retera d’Horta a Cerdanyola, en un gran parc de 20.000 m2.El parc Porta de Collserola es-tarà entre el Parc de Collserola
i el districte d’Horta, caracte-rística que el convertirà en un punt de connexió entre la ser-ralada i la ciutat. Serà un espai de lleure per a ciutadans i es-portistes, un punt de partida per a fer excursions per la zona que també funcionarà com a centre d’informació. El parc s’està construint so-bre una coberta de lloses de
formigó d’un metre d’alçada. Per salvar la inclinació que presenta l’espai, s’ha optat per crear una sèrie de super-fícies planes en forma de cer-cle sostingudes per un talús lateral. Cadascuna d’aquestes rodones o cràters es desti-narà a diferents activitats. N’hi haurà una que allotjarà un petit teatre a l’aire lliure, en forma d’amfiteatre, sem-blant a un teatre grec. Hi haurà zones especials per a bicicletes i skates, i una àrea de jocs per a infants fins a cinc anys. En un d’aquests cercles s’habilitarà el nou mi-rador, des d’on es podrà albi-rar “una vista extraordinària de tot Barcelona i del mar”, segons una font de l’empresa BIMSA, encarregada de l’exe-cució del projecte.
L a cotxera d ’autobusos d’Horta es va inaugurar el desembre del 2003. Cons-truïda amb tecnologia capda-vantera, és una instal·lació coberta, a la qual s’accedeix per un túnel construït al car-rer Scala Dei, al costat mun-tanya de la Ronda de Dalt. Utilitza energies renovables o alternatives, com ara l’e-nergia solar i el gas natural.
La instal·lació recicla el 85% de l’aigua del rentat dels au-tobusos. Té capacitat per a 305 vehicles i els seus tallers i oficines donen servei a 26 línies d’autobusos.
Estat actual de la superfície de la cotxera.
Imatge del projecte dels arquitectes Coll-Leclerc.
La coberta de la cotxera d’Horta
serà el nou mirador de Barcelona.
El parc Porta de Collserola també
serà un punt de connexió entre la
ciutat i la serralada. Estarà acabat
el 2006
Un nou parc de 20.000 m
2
sobre la cotxera d’Horta
SOSTENIBLE I INTEGRADA EN EL PAISATGE
A
En funcionament des de fa dos anys, la cotxera d’autobu-sos d’Horta és un equipament de referència a tot Europa per la seva concepció, basada en la sostenibilitat, la inte-gració en el paisatge i la utilització de l’espai en vertical. Soterrada dins la vessant de Collserola, d’aquesta instal·lació ja es van recuperar 72.000 m2per a la
refores-tació de la serralada. Ara es dediquen 22.000 m2més per
a la creació d’una nova zona verda a la ciutat.
C I U TA D A N S O P I N E N
Juan Carlos Olivares Editor
Establir una relació adequada entre la natu-ralesa de Collserola i els equipaments públics està bé. També es recu-pera un espai per a la ciutadania.
María Teresa Gijón Auxiliar
administrativa
Lo veo positivo, aunque podrían hacer parques en otras zonas del barrio donde son más necesarios, porque ahí queda muy retirado de la gente y te tienes que desplazar bastante.
Juan Antonio Ruíz Administratiu
No hi tinc cap proble-ma, tot i que queda una mica apartat. Segur que millorarà el que hi ha ara i, sens dubte, serà molt més maco que allò que hi havia abans.
Antonia Gómez Mestressa de casa
Todo lo que sea zona verde me parece muy bien. Lo único negativo que le veo yo es que esté justo al lado del tanatorio.
Josep Maria Alaman Administratiu
No les veig massa i, a vegades, des de lluny. Però bé, tot el que ser-veixi per harmonitzar les infraestructures amb l’entorn ho trobo bé. El que hi havia abans sí que era antiestètic.
Josie Espinosa Empresària
Recuerdo que hubo bas-tante movimiento de los vecinos para que quitaran las dos bom-bonas. Lo de ahora aún es mejor. Todo el mundo desea que haya más zonas verdes.
Pilar Fernández
A
mb els vots favorables de l’equip de govern (PSC, ERC i IC-Verds) i els vots en contra dels grups de l’oposició (CiU i PP), es va aprovar inicialment el pas-sat 29 de novembre el pres-supost del Districte, que en-guany puja a 26.772.843 euros, la qual cosa significa que és un 1,49% inferior al de l’any 2005. Les despeses previstes per a béns co-rrents i serveis i a trans-ferències, però, que són els capítols que engloben els projectes relacionats amb temàtiques socioculturals, s’incrementen un 4,80%. D’aquesta partida, el gerent del Districte, Eduard Vicen-te, en va destacar durant el Consell Plenari lesinver-sions previstes per l’equip de govern als centres cívics –es reforçarà el nombre de conserges per ampliar els horaris de dissabtes i poder
oferir activitats els festius–, les culturals –bàsicament per a lloguer d’infraestruc-tures– i el foment de la pràctica esportiva –per a l’o-bertura de les instal·lacions escolars fora d’horari lectiu. L’increment de la despesa és percentualment molt desta-cable en els programes de
promoció de la gent gran, de dones i en el d’atenció a persones amb disminució. En el capítol de transferèn-cies corrents, el pressupost destinat a ajuts a famílies amb mancances s’ha incre-mentat prop del 25%. Tant el PP com CiU hi van votar en contra perquè “su-posa una baixada de pressu-post general”, així com de la inversió en el districte, se-gons el portaveu del Partit Popular, Manuel Conde, i “perquè no dóna resposta a les necessitats d’Horta-Gui-nardó” i tampoc “ajuda els joves”, segons Lluís Bou, de Convergència i Unió. La re-gidora del Districte, Elsa Blasco, va contestar a aquestes crítiques dient que l’equip de govern creu que el pressupost “és suficient per treballar els assumptes que ens plantegem” i que, a més a més, han corregit les par-tides de l’any anterior que tenien mancances.
P L E D E L D I S T R I C T E
S’ha incrementat
prop del 25% el
pressupost
destinat a famílies
sense recursos
Activitat a la Casa Groga. Els centres cívics obriran més hores.
El pressupost de 2006 reforça els
temes socials dins la contenció
El pressupost del Districte per al 2006
és pràcticament el mateix que el de
l’any passat, si bé destina més diners
a l’àmbit social
La cotxera
d’Horta - Borbó
J. M. Contel
A L B U M H I S T Ò R I C
La cotxera de tramvies d’Horta, després anomenada de Borbó, l’any 1964.
Quan la companyia de Tranvía de Barcelona a San An-drés y Extensiones va obrir la línia d’Horta, va comprar els terrenys de la masia de Can Xiringall per construir-hi les noves cotxeres. L'espai era un tancat amb murs a l’antic camí de Sant Iscle i a la Riera d’Horta i una cen-tral elèctrica que donava servei al nou tramvia inaugu-rat l’any 1901. Aquesta instal·lació de 17.599 m2
dispo-sava de diferents edificis destinats a acollir els cotxes i un taller de pintura i de reparació. Després de la guerra de 1936-1939, va servir per emmagatzemar totes les unitats malmeses de via estreta a l’espera de ser recupe-rades o desballestades. Entre el 1947 i 1951, l’antiga cotxera va ser enderrocada i se’n va aixecar una de més moderna per a vehicles de via ampla, la qual va ser ano-menada de Borbó pel fet d'estar en aquesta avinguda. En tancar-se els tallers centrals de Sarrià, es van habili-tar en aquesta instal·lació uns nous tallers centrals. Du-rant uns quants anys, en aquesta cotxera van conviure els tramvies i els autobusos, fins a la nit del 19 de març de 1971, quan va entrar el darrer tramvia que va circu-lar a Barcelona. Des d’aleshores va acollir només auto-busos. Després de més de cent anys de serveis, aquesta cotxera que es trobava al límit dels districtes d’Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu, va tancar el de-sembre del 2003.
N O T Í C I E S
f
Homenatge a un avi centenari
El passat novembre va tenir lloc l’acte d’homenatge al veí Esteban Babot amb motiu del seu 100è aniver-sari. L’acte es va celebrar a la Residència La Torreta de la Font d’en Fargas, on Babot resideix. A l’acte hi van assistir uns 80 convidats entre residents, fami-liars, l’equip de La Torreta i representants polítics. El moment més emotiu va ser l’entrega de la medalla a l’Avi Centenari.
Centre Integral per a persones sense sostre
Amb motiu de l’entrada en funcionament del Centre de Baixa Exigència d’Horta-Guinardó l’octubre de 2006, la regidora del districte, Elsa Blasco, s’ha com-promès a constituir la comissió de seguiment sobre aquest equipament. L’objectiu és supervisar el fun-cionament de l’alberg. El centre està pensat per aju-dar persones sense sostre del territori.2n Concurs de Bandes Sonores
El segon Concurs de Bandes Sonores del Centre Cívic Carmel consisteix a posar música a un curtmetratge (a escollir entre dos) a partir de composicions origi-nals. Les quinze composicions preseleccionades es podran veure públicament al centre els dies 14, 15 i 16 de febrer. El veredicte es farà públic el mateix dia 16 a l’acte de cloenda al Centre Cívic del Carmel (c/Santuari, 27). L’entrada és lliure.
Inscripcions als centres cívics
Aquest mes de gener es reprenen els cursos i tallers als centres cívics del districte. El territori disposa de cinc equipaments: La Casa Groga, El Carmel, el Guinardó, La Taxonera i el Matas i Ramis. Els cen-tres ofereixen un ampli volum d’activitats adreça-des a tots els públics, per a tots els gustos i al llarg de tot l’any.
Per a més informació: www.bcn.es/hortaguinardó
Daniel Venteo
A
mb aquests premis, el Consell Municipal d’Hor-ta-Guinardó reconeix la tasca de persones i entitats desta-cades en l’activitat cultural, esportiva o solidària del dis-tricte, ja sigui al llarg de tota una trajectòria vital o per al-gun esdeveniment puntual. Entre els premiats en edi-cions anteriors hi ha el poeta Joan Brossa i l’alpinista Ara-celi Segarra.L’acte de lliurament dels pre-mis té lloc cada any durant un tradicional sopar-ball. La fes-ta de l’edició d’enguany es va celebrar, el passat 16 de de-sembre, a l’hotel Alimara. Els premiats han estat Andrea Creixell, el Mercat d’Horta i l’entitat Xerrac.
Andrea Creixell ha rebut la dis-tinció per la seva contribució a la promoció cultural dels bar-ris i per la seva tasca de difusió
musical entre la gent gran. Mestre, logopeda i professora de música, col·labora amb di-verses entitats del districte, com ara Nou Horitzó, el Casal Font d’en Fargas, el Centre d’activitats del Baix Guinardó, a més de les dues corals que dirigeix, Airina i El Llac.
El jurat ha atorgat el premi al Mercat d’Horta per la llarga tasca de dinamització socio-econòmica al barri d’Horta i per la seva feina d’integració laboral.
Des de fa 25 anys, l’associació Xerrac treballa en la promo-ció cultural i en la recuperapromo-ció de les festes tradicionals al
barri del Guinardó i ha anat estenent les seves activitats a tot Barcelona. El 1982 va construir els gegants del Gui-nardó, Joan “el portuguès” i la Marieta “de la Font del Cuento”, que van ser apadri-nats pels gegants del Pi. El guardó dels premis consis-teix, a més d’un diploma acre-ditatiu, en una reproducció de l’escultura “David i Goliat”, de l’artista Roy Shifrin (Nova York, 1938). Situada a la ram-bla del Carmel, aquesta escul-tura fou inaugurada el 28 d’octubre de 1988, cinquantè aniversari de la marxa de les Brigades Internacionals. Fou finançada per l’associació que agrupa els supervivents del batalló Abraham Lincoln, for-mat per nord-americans, i la Spanish Civil War Historical Society. Entre les aportacions econòmiques per fer realitat aquesta escultura hi havia les de personatges tan rellevants com Woody Allen, Edward Kennedy, Gregory Peck, Leo-nard Bernstein i Normal Mai-ler, entre d’altres.
Enguany els
premiats són
Andrea Creixell,
el Mercat d’Horta
i l’entitat Xerrac
Foto de família dels premiats amb la regidora del Districte i la presidenta del Consell Municipal.
El carrer Gènova té ara doble sentit de circulació.
Lliurats els XIX Premis
Horta-Guinardó a veïns i entitats
Canvis de sentit als carrers Sèrbia, Gènova i Varsòvia
Redacció
D
es del 15 de desembre passat, els carrers Sèr-bia, Gènova i Varsòvia te-nen nous sentits de circula-ció. El car rer Gènova , on només se circulava en doble sentit a partir del carrer Sèr-bia, s’ha transformat en una v i a d e d o b l e s e n t i t e n l a seva totalitat.Quant al carrer Sèrbia, que abans tenia el sentit de circu-lació en direcció Llobregat,
ara el té en direcció Besòs, cap al carrer Grècia i la plaça del Nen de la Rutlla. El carrer Varsòvia ha canviat de sentit entre el carrer Sales i Ferré i el passatge dels Gar-rofers. En aquest tram ara s’hi circula en direcció Besòs. L’objectiu d’aquests canvis és adaptar-se als que també ha exper imentat l’avinguda Mare de Déu de Montserrat a causa de la seva remodela-ció, i així millorar la mobilitat
de tota la zona. L’avinguda Mare de Déu de Montserrat tenia dos sentits de circula-ció, els quals el 30 de no-vembre passat es van reduir a un de sol en sentit Llobre-gat, tret d’un carril bus en s e n t i t B e s ò s . L’av i n g u d a s’està renovant al tram que va des del passeig Maragall f i n s a l to r re n t d e M e l i s . Tindrà voreres més àmplies, i paviment enllumenat i mo-biliari urbà nous.
P
roa és una papereria que s'aparta del con-cepte de papereria convencional. Aquesta aposta per la qualitat i l’especialització és el que li ha permès créixer, guanyar-se la fideli-tat dels clients i competir amb establiments més generalistes que ofereixen articles de poca qualitat a preu baix. L’any 1998, la Mari Carmen i el Josep Lluís van agafar la papere-ria, que ja existia d’abans, i van apostar per aquest nou concepte de botiga. A Proa, hi tro-barem paper amb diferents dissenys, articlesd’escriptura de grans marques, targetes de fe-licitació molt originals... Bona part dels arti-cles que venen són d’importació, encara que també tenen productes d’aquí. S’esforcen per oferir les darreres novetats, com ara el paper de seda estampat, el paper pinotxo per fer paquets o el paper de color amb una cara bri-llant. A més, sempre comptarem amb un bon assessorament.
Papereria Proa / C/Sardenya, 494
E L T A U L E L L
Una papereria que aposta per la qualitat i el bon gust
L’establiment s’ha especialitzat en papereria de qualitat.
Joan Anton Font
E Q U I P A M E N T S
Daniel Romaní
E
l b a r r i d ’ Ho r t a té u n percentatge elevat de gent gran. Fa temps que les diferents entitats d’aquest col·lectiu demanaven un nou espai per poder relacio-nar-se, per fer-hi activitats de formació, de lleure... Ben av i at s e r à u n a re a l i t at . A quest mes de gener co-mença la construcció del ca-sal per a la gent gran d’Hor-ta. La durada prevista de les obres és de quinze mesos, de manera que la previsió és que pugui obrir al comença-ment de la pr imavera de l’any 2007.El nou casal ha estat projec-tat pels arquitectes Jordi
Sala i Esteve Puigdengolas. Tindrà prop de 1.000 m2,
distribuïts en dues plantes, 700 m2la planta baixa i 300
m2la primera planta (on hi
haurà el bar del camp de futbol d’Horta). Disposarà
de sis aules on es podran fer activitats ben diverses –una aula estarà dedicada ínte-grament a la informàtica–, una ludoteca per a la gent gran i una sala polivalent
(per a reunions, conferèn-c i e s , te at re , b a l l . . . ) , q u e tindrà una entrada indepen-dent de la principal del ca-sal.
El nou edifici es construeix al carrer Feliu Codina, 31 (cantonada carrer Canigó), dins una gran illa d’equipa-ments de la zona de l’eixam-ple d’Hor ta, al costat del Complex Esportiu d’Horta i de l’esmentat camp de fut-bol.
El nou casal per a la gran d’Horta acollirà l’espai de gent gran Saudade, el Grup de gent gran d’Horta, la vo-calia de gent gran de l’Asso-ciació de Veïns d’Horta i les aules de cultura per a gent gran d’Horta. Serà gestionat de manera externa i, tot i que el principals usuaris en seran les persones grans, es-tarà obert a totes les enti-tats del barri.
El casal tindrà una
sala polivalent i
estarà obert a les
entitats del barri
Aquest mes de gener comença la
construcció del nou equipament al carrer
Feliu i Codina, 31, al costat del camp de
futbol d’Horta
L’edifici inclourà el nou bar del camp d’Horta.
S’inicia la construcció del nou
casal per a la gent gran d’Horta
S E R V E I P Ú B L I C
Redacció
A final de gener començarà el termini per demanar subvencions a l’Ajuntament de Barcelona. Tan bon punt s’engegui el procés, s’hi anunciarà el tema con-venientment. A partir de llavors, hi haurà un mes de temps per presentar els papers (explicació del pro-jecte per al qual es demana subvenció, fotocòpies de DNI, dades bancàries…).
Des de l’any passat, els diferents departaments mu-nicipals que atorguen subvencions han unificat el procediment al voltant d’unes bases conjuntes. De tota manera, els requisits legals continuen essent exigents, i per això caldrà prestar molta atenció a la documentació requerida per tal de no oblidar cap paper. El millor és començar consultant el web de l’Ajuntament, on es poden descarregar tots els for-mularis que caldrà omplir. En aquests mateixos do-cuments ja s’especifica la documentació que cal pre-sentar, la qual variarà segons el tema del projecte. Convé recordar que les subvencions no s’adrecen úni-cament a entitats, sinó també a grups de fet que acre-ditin la seva existència i un projecte prou fonamen-tat. Per tal de facilitar el tràmit i resoldre dubtes, l’Ajuntament posa a disposició de tothom equips d’a-tenció específics a tots els districtes i serveis munici-pals implicats. A la mateixa documentació que es des-carrega d’Internet, ja s’hi especifica on cal dirigir-se. Convé resoldre tots els dubtes aviat i no deixar la presentació dels papers per als últims dies, ja que se solen formar cues importants que es podrien evitar amb una mica de previsió. Com a criteri general, l’Ajuntament de Barcelona atorga subvencions per tal de promoure l’associacionisme i la cohesió social a la ciutat.
Els formularis especifiquen els papers que s’han de presentar.
Atenció: s’acosta el
P O L I E S P O R T I U
Pere S.Paredes
E
ls entesos diuen que el ciclocròs és un esport molt complet, ja que és una barreja de diverses espe-cialitats de les dues rodes perquè dis-corre per diferents itineraris de terra, sorra, gespa, fang o ciment. És com el motocròs sense motor.Aquesta primera Copa Catalana de ci-clocròs ha estat organitzada pel Gè-nesis Club Velòdrom-Cycling Trai-ning Center i, com diu un dels seus integrants, el Jaume Martínez, “es-tem molt contents de la resposta dels ciclistes, ja que quasi arribem al cen-tenar, dividits en categories com els veterans, les fèmines, els cadets, els sub-23 i un grup que anomenem l'elit on participen professionals, com el Sergi Escobar, de l’Illes Balears
Banes-to, o els integrants de la selecció cata-lana de ciclocròs”.
L’organització va programar un cir-cuit d’uns 1.900 metres en el qual hi havia punts on els participants ha-vien de baixar de les bicicletes per pu-jar a peu uns quants metres. Manuel López, que viu a prop de la Jonquera, va ser una de les figures destacades d’aquesta primera edició de la Copa Catalana de Ciclocròs, per-què hi va córrer amb 65 anys. El ve-terà ciclista diu que li agradaria molta
més promoció del ciclocròs: “És un esport molt explosiu que requereix estar molt ben preparat, perquè du-rant uns 30 minuts has de donar el màxim de tu”.
També hi ha pres part l’Ernest Priego, de 40 anys, de Sant Andreu, per al qual el ciclocròs “és una barreja de les Mountain Bike i les de carretera, en-cara que s’assemblen més a aquestes últimes en el quadre, en els frens i un parell de detalls més”. Per a l’Ernest són molt importants aquestes curses i promocions del ciclocròs “perquè per als nens i joves és una manera molt maca de fer esport i bicicleta en el medi natural, i als que seguim més aquesta especialitat ens va molt bé per no quedar-nos aturats a l'hivern”.
Els voltants del Velòdrom
d’Horta han estat els
escenaris de la I Copa
Catalana de Ciclocròs a
Barcelona, prova
realitzada al final del
passat mes de novembre
Sobre un circuit de
1.900 metres, els prop
de cent participants
han promogut el
ciclocròs
La prova ha comptat amb prop de 100 participants.
Horta-Guinardó acull la primera
Copa Catalana de Ciclocròs
per MANEL
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió
“Hola Barcelona”
De dilluns a divendres, d’12.30 a 15.30 Canal 39 UHF i canal 26 TDT
RÀDIO
Ràdio Carmel – 90.1 FM
Agudells, 37-45. Tel. 93 429 91 41
COM Ràdio – 91.0 FM
Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00
PUBLICACIONS
Més ciutat
Media park
C/ Espigolera, 1. Edifici principal, 4t 08960 Sant Just Desvern Telèfon 93 480 6195 i 93 202 3021
Ressò
De l’Associació de Veïns de Montbau
Roig i Soler, 31, baixos. Tel. 93 428 29 34
La Vall d’Horta-Guinardó
Alt de Pedrell, 18. Tel. 902 36 23 55
INTERNET
Tot l'oci de Barcelona
En aquest web hi ha la informació dels equipaments d'oci de Barcelona -entre els quals hi ha les platges, els parcs i jardins i les fonts de Montjuïc- i també de les activitats lúdiques i culturals que tenen lloc als museus, teatres, cinemes i centres cívics de la ciutat.
www.bcn.es
Els districtes de la ciutat al web bcn.es
El web bcn.es té un apartat que permet fer una visita virtual a cadascun dels deu districtes de la ciutat. Així, en aquest apartat es pot triar la pàgina web del districte que es vol visitar fent un clic al mapa o sobre el nom del dis-tricte escollit. Al web de cada disdis-tricte, s'hi pot trobar tota mena d’informació relacionada, com ara els barris que l'in-tegren, la seva situació dins la ciutat, les activitats que s'hi celebren i els equi-paments que té.
¿Cómo fue su llegada al Carmel? Al llegar a Barcelona, vivimos en casa de unos tíos, pero como el espacio era pe-queño, nos fuimos a un piso del Car-mel, cuatro paredes de ladrillo, sin agua, ni luz y un agujero como water. ¿Y después?
Estando en la mili, mi madre me es-cribió diciendo que se estaba constru-yendo una torre. Pero grande fue la sorpresa que me llevé cuando descu-brí que era una barraca con dos habi-taciones, un comedor cocina y un pe-queño patio, constr uida en una antigua plataforma de cañón en la cima del turó de la Rovira.
¿Por qué dieron este paso? Al no poder pagar el piso del Carmelo, hablaron con el cura de la parroquia, Don Eduardo, que se entrevistó con el responsable de barracas del Ayunta-miento y les adjudicaron este espacio, que ocupaba el caballo de un vecino. ¿Cómo fue la construcción? Con mucho sacrificio y esfuerzo, ya que
en la mayoría de los casos había que su-bir los materiales a cuestas, alguno de los cuales desaparecía por la noche. Al casarse, ¿por qué siguió vivien-do en esa casa?
Nosotros en el pueblo ya éramos novios y cuando mi esposa vino a servir a Bar-celona se alojó en la casa donde trabaja-ba, hasta que nos casamos. Y como no teníamos otros medios, nos quedamos a vivir con mis padres.
¿Ya cabían?
Mis padres tenían una habitación, no-sotros la otra y para mi hermano com-pramos por quince mil pesetas la casa del lado, que sólo tenia una habitación y el inconveniente de que para ir a dormir había que salir a la calle para entrar en ella.
¿Cómo se las arreglaban con la luz y el agua?
El agua había que ir a buscarla a una fuente de la calle Marià Lavèrnia, que estaba a unos cuatrocientos metros y había que hacer cola, sin saber si podrí-as llenar los cacharros porque se corta-ba a menudo. En cuanto a la luz, nos alumbrábamos con velas y carburo, cosa que te dejaba la nariz como si aca-baras de salir de una mina. Las
condi-ciones higiénicas eran tipo comuna: una tabla con un cubo debajo, que se vaciaba en la montaña.
Es duro vivir así.
Muy duro, porque nosotros veníamos de vivir mejor. En el pueblo había wa-ter y un pozo con agua abundante.
Entonces, ¿por qué vinieron? Mis padres, viendo que el trabajo esca-seaba, que la juventud no tenía posibili-dad de prosperar y como además se lo habían pintado tan bonito, decidieron emigrar. Después el tiempo demostró que no era tan bonito. Pero a pesar de todo nunca nos hemos arrepentido de haber venido a esta tierra que hoy por hoy es nuestra tierra.
¿Estas condiciones forjan a un lu-chador?
Te hacen ser de otra manera. Es una vida dura pero sin hipocresías, pues al no tener nada hace que lo compartas todo y se genere una ayuda mutua en la que cada uno aporta lo que tiene. ¿Cómo se inicia en el movimiento vecinal?
Al ver que había gente que defendía nuestros derechos, pensé que era mi obligación incorporarme y ser uno más, sin esperar a que me lo dieran. Y en estos años, ¿qué ha conse-guido?
El Carmel carecía de todo, no teníamos ambulatorio, había pocos colegios, zo-nas sin cloaca, calles sin asfaltar y 480 barracas a las que había que dotar de luz, agua y servicio higiénico. Esto lo conseguimos con el esfuerzo de unos cuantos que hacíamos de motor y con la tracción de muchas ruedas que nos seguían.
Después de todo este tiempo, ¿qué ha aprendido?
La lucha te enseña a vivir y a ser más persona en una vida que es una lucha constante, donde te espabilas o te bilan, y yo soy de los que le gusta espa-bilarse y estar preparado por si alguien me necesita.
E N T R E V I S T A
Paco González
, un lluitador veïnal del Carmel
Paco González en una de les bases de canó a dalt del Turó de la Rovira.
