Núm. 11 / Any C 30 de març de 2013
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió 1/2/2013... 1534 Acords sessió 15/3/2013... 1596
Comissió de Govern
Acta sessió 13/3/2013 ... 1602 Acords sessió 20/3/2013... 1609
Consells Municipals de Districte
Districte 7. Horta-Guinardó. Acords sessió
12/3/2013 ... 1620 Districte 9. Sant Andreu. Acords sessió
12/3/2013 ... 1623 Districte 10. Sant Martí. Acords sessió
13/3/2013 ... 1625
Disposicions generals
Acords dels òrgans de govern
Modificacions de crèdit Pressupost 2012
prorrogat ... 1629
Altres disposicions
Convocatòria concessió d’ajuts econòmics amb càrrec als fons d’acció social cor-
responent a l’any 2012 ... 1631
Cartipàs
Nomenament vicepresident de la Fundació
Museu Picasso de Barcelona ... 1632 Nomenament membre del Consell Social de
la Universitat de Barcelona... 1632
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Actes
Acta de la sessió del dia 1 de febrer de 2013, aprovada el dia 15 de març de 2013
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia ú de febrer de dos mil tretze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, Jordi Martí i Grau, Assumpta Escarp i Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García (s’absenta després del punt núm. 1), Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Ma. Pilar Díaz López, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier MullerasVinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Míriam Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, Jordi Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusen la seva assistència els Ims. Srs. Gerard Ardanuy i Mata, Joan Trullén Thomàs i Jordi William Carnes i Ayats.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores.
Es donen per llegides les actes de les dues sessions anteriors, celebrades els dies 21 de desembre de 2012 i 18 de gener de 2013, l'esborrany de les quals ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aproven.
En encetar l'ordre del dia, el president del Plenari del Consell Municipal recorda que la Junta de Portaveus va acordar fer en primer lloc el debat de l'informe i, a continuació, passar al de les proposicions que fan referència a temes generals.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen
les resolucions següents:
1.Decret de l’Alcaldia, de 18 de desembre de 2012 (S1/D/2012 4364), que disposa canvis organitzatius a diverses Direccions adscrites a la Direcció de Pressupostos i Política Fiscal.
3. Decret de l’Alcaldia, de 14 de gener de 2013 (S1/D/2013), que delega en al Comissió de Govern la resolució dels procediments de sol·licitud d’ús de la marca “Barcelona”, així com adoptar els actes que posen fi al procediment de sol·licitud d’ús de la marca esmentada.
4. Decret de l’Alcaldia, de 14 de gener de 2013 (S1/D/2013), que delega en la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà la presidència del Consell Municipal de l’Esport.
5. Decret de l’Alcaldia, de 14 de gener de 2013 (S1/D/2013), que delega en l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, Tercer Tinent d’Alcalde, la resolució dels recursos administratius que s’interposin contra els actes dictats per l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, en la seva qualitat de regidor del Districte de Ciutat Vella i, estableix que en les resolucions adoptades en exercici delegades en aquest decret es farà constar expressament que s’actua per delegació de l’Alcalde.
6. Decret de l’Alcaldia, de 14 de gener de 2013 (S1/D/2013), que designa la Tinent d’Alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Ima. Sra. Maite Fandos i Payà, membre del Consorci “3ª edición de la Barcelona WorldRace” i Presidenta del Consorci i del Consell Rector en els termes que disposa l’article 8 dels seus Estatuts.
7. Decret de l’Alcaldia, de 14 de gener de 2013 (S1/D/2013), que designa la Tinent d’Alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Ima. Sra. Maite Fandos i Payà, membre del Consorci “Campeonato del Mundo de Natación Barcelona 2013” i Presidenta del Consorci i del Consell Rector en els termes que disposa l’article 8 dels seus Estatuts.
b) Mesures de govern c) Informes
1. Barcelona 2013. Atenció a les persones i reactivació econòmica.
El Sr. Alcalde presenta l'informe "Barcelona 2013. Atenció a les persones i reactivació econòmica" que recull el seu compromís de comparèixer un cop a l'any en aquest Plenari per fer un balanç polític de l'actuació municipal. Indica que l'informe consta de tres apartats que es refereixen a l'entorn socioeconòmic de la ciutat, un primer balanç de l’acció de govern i els reptes per al 2013.
Fa referència al moment actual de crisi econòmica i financera molt greu a escala europea, espanyola i catalana; també, a la crisi social que se'n deriva, i a la crisi política de les institucions, de model d'estat i de model europeu. En aquest sentit, es mostra en absolut desacord amb el fet que, si les exigències d'Europa a l'estat espanyol són complir un dèficit del 4,5% del PIB, Espanya obligui Catalunya a complir amb un 0,7%. Atès que sembla que aquests objectius són modificables, es postula perquè així sigui, altrament Espanya i Catalunya difícilment els podran complir, i si ho arribessin a fer seria a costa d'una destrucció de llocs de treball que no poden tolerar.
Posa de manifest que aquesta situació els afecta i genera una pressió important sobre la ciutat i sobre aquest ajuntament per part de totes les administracions. Assenyala que durant el 2012, la situació econòmica ha seguit una tendència decreixent en tots els indicadors, llevat dels relacionats amb el turisme i amb les exportacions, i precisa que les dades concretes consten en el document que s'ha lliurant als membres del consistori.
manera que actualment s'estan generant tensions que deriven cap a una situació d'incomprensió molt greu.
Observa que, malgrat el context, Barcelona continua sent una ciutat amb grans potencialitats i, juntament amb la seva àrea metropolitana, és el principal motor per sortir de la crisi. Entre les fortaleses de la ciutat esmenta la seva solvència, amb un dèficit zero, després de tres anys fent-ne; que paga a trenta dies; dóna una imatge de seriositat, de ciutat preparada i amb gran projecció internacional; té un reconeixement de marca molt potent arreu del món, amb un gran potencial de creixement econòmic i d'internacionalització.
Admet, no obstant això, que la conjuntura global afecta Barcelona, cosa que genera problemes i febleses com ara el dèficit acumulat en el transport públic i la disminució de transferències de l'estat, especialment per a equipaments culturals; igualment, també és cert que no se'ls paga allò que els deuen, i molt concretament la Generalitat fa incompliments greus de compromisos adquirits amb anterioritat, que fan molt difícils les previsions a mitjà i llarg termini.
Posa de manifest, com diu l'informe, que el full de ruta del govern municipal passa per donar resposta directa a tots els reptes que acaba d'esmentar, d'acord amb unes prioritats, plantejades des de fa temps, que són l'atenció a les persones i la reactivació econòmica i, en conseqüència, fer una ciutat competitiva, generadora d'activitat econòmica i d'ocupació. Tanmateix, resulta evident que la ciutat tota sola no se'n pot sortir, però cal posar les seves potencialitats úniques al servei de la recuperació i la sortida de la crisi.
En aquest sentit, confirma que l'Ajuntament ha de ser un agent facilitador, capaç de crear competitivitat, detectant i potenciant nous focus d'activitat i nous sectors estratègics. Remarca que Barcelona té una economia diversificada, basada en la indústria, el comerç, el turisme i, també, en els serveis, que no són despesa, sinó generadors de riquesa com ho és la salut i l'atenció social.
Defineix el turisme com a generador de riquesa innegable, que es palesa en els 7,5 milions de visitants i les més de setze milions de pernoctacions del 2012; Barcelona és el primer port de creuers de la mediterrània i el quart del món després dels ports del Carib. Igualment, esmenta els sectors del comerç i dels serveis com a creadors de riquesa i de cohesió social als barris, amb els mercats municipals i un teixit productiu de proximitat.
Destaca la situació geoestratègica privilegiada de la ciutat i les infraestructures de primer nivell, entre les quals el port, l'aeroport, l'Alta Velocitat, la Zona Franca, la Fira o Mercabarna; alhora que posa en relleu la necessitat d'aconseguir que el corredor mediterrani esdevingui l'espina dorsal d'una macroregió econòmica de primer nivell mundial. Indica que l'aeroport del Prat ha aconseguit un nou rècord, amb més de trenta-cinc milions de passatgers, i manté l'ambició d'esdevenir un
hubque connecti els vols d'Àsia amb Amèrica llatina.
Per tant, assenyala que cal treure el màxim de profit de les infraestructures, i per això es necessiten els accessos definitius al port. En aquest sentit, destaca que la nova terminal de contenidors construïda per la companyia Hutchinson és un model de futur que caldrà analitzar per a altres infraestructures.
De la mateixa manera, fa notar que la ciutat aposta per nous sectors estratègics de futur vinculats a la cultura, el coneixement, la creativitat, la innovació i les noves tecnologies amb la voluntat de ser una ciutat de referència mundial en el sector de les smartcities, l'economia verda, la biomedicina, el vehicle elèctric, la logística, la nàutica i l'alimentació. En aquesta línia, recorda que el 2013 serà l'any de consolidació i la presentació internacional de Barcelona com la capital mundial del mòbil, que sobra dir que reporta grans avantatges.
Observa, tanmateix, que no tot rau en les grans infraestructures culturals, sinó que també és essencial pensar en les petites entitats, els ateneus de barri i la necessitat de continuar donant suport a projectes d'artistes emergents. Lamenta, però, que els temps no són gens senzills per als actors culturals de la ciutat, amb una davallada del consum cultural i de les aportacions financeres de les administracions. Tot i amb això, reitera l'anunci que el 2013 crearan un fons de capitalitat cultural per als grans consorcis de la cultura barcelonina, vinculats a canvis de governança d'algun dels grans equipaments culturals.
Tot seguit, entrant en l'àmbit de l'esport, posa de manifest que Barcelona el promou en tots els seus vessants com a eina de cohesió social, de creació de riquesa i de projecció internacional. Remarca que Barcelona és una ciutat olímpica que no ha perdut la seva vocació vint anys després de la celebració dels Jocs. Així, esmenta s'hi ha celebrat la final del Mundial d’Handbol i que organitza els X-Games i els Campionats Mundials de Natació.
Avança que volen convertir Montjuïc en una muntanya d'esport i de cultura; la voluntat d'assolir una ciutat on l'educació sigui motor; una ciutat compromesa amb el coneixement, molt especialment amb la Formació Professional; l'objectiu de ser un referent en educació de qualitat des de l'escola bressol fins a la universitat. En aquest sentit, posa de manifest que el curs 2012-2013 s'ha atès el màxim històric de sol·licituds de places d'escola bressol.
Continua enumerant objectius, entre els quals que la ciutat es converteixi en sinònim d'excel·lència en el camp de l'educació i que aposti per ser un referent en l'educació terciària, en màsters, postgraus i doctorats; posa en relleu que Barcelona disposa d'universitats i d'escoles de negocis de primer ordre; a la ciutat i la seva àrea metropolitana s'hi ubiquen centres de recerca d'abast mundial, entre els quals cita l'ITER, el Sincrotró Alba, l'Institut de Ciències Fotòniques, el superordinador Marenostrum o el Parc de Recerca Biomèdica.
Argumenta que, tot i que Barcelona està fent una aposta important per la recerca, la innovació, la creativitat i el disseny, aquest esforç no té cap sentit si no va dirigit a atendre les persones, a donar resposta a les seves necessitats, especialment les d'aquelles que pateixen més dificultats.
Destaca que el 2012 ha augmentat perillosament la vulnerabilitat de moltes famílies i persones a la ciutat; malgrat les dificultats, aquest ajuntament ha estat capaç de donar una resposta a la situació a partir de l'actuació de l'àrea social, basada en tres aspectes: l'atenció, la justícia i la innovació social. Indica que les línies prioritàries passen per garantir habitatge; l'atenció alimentària; l'atenció a les famílies i infants en situació de risc o de pobresa; pel foment de l'ocupabilitat i de la inserció sociolaboral; i una especial atenció i als col·lectius més vulnerables.
Indica que en l'informe que s'ha repartit hi ha el detall d'aquestes polítiques, de les quals destaca alguns elements com ara que s'ha aconseguit incrementar la despesa corrent d'atenció a la promoció social amb un 15,5% el 2012. Per això, conjuntament amb més de quatre-centes entitats del Tercer Sector Social de Barcelona, s’impulsarà el pla que és una estratègia compartida per a la inclusió social i les polítiques de benestar i qualitat de vida. Afegeix que estan duent a terme un seguit d'accions per combatre la pobresa, i es mostra convençut que els serveis socials que ofereix aquest ajuntament són de més qualitat cada dia.
Admet que convé canviar alguns plantejaments i fer, sobretot, tasques de caire preventiu; s'ha d'evitar que les persones arribin a la situació de pobresa, per a la qual cosa demana la màxima col·laboració de tots els grups municipals. Insisteix que no es podran evitar aquestes situacions si no es genera ocupació, si no són capaços de vincular els conceptes de l'atenció social amb la generació de riquesa, d'ocupació.
Seguidament, es refereix a un altre aspecte bàsic, la feina perquè la ciutat funcioni, que es reflecteix en la valoració ciutadana dels serveis, que presenta una evolució positiva en gairebé tots els serveis que ofereix l'Ajuntament. En aquesta línia, indica que estan treballant perquè la ciutat funcioni amb uns serveis urbans de qualitat, i remarca el Pla de Millora de la Neteja, el pla d'il·luminació i el Pla Soroll.
conjunt de la ciutat el nombre de delictes experimenta un descens del 8%. Afegeix que el proper any continuaran desplegant la nova xarxa de col·laboració entre els mossos i la guàrdia urbana.
En referència a la mobilitat, destaca el desplegament de la xarxa ortogonal d'autobús; i confirma que continuaran treballant per l'ordenació de la circulació de les bicicletes, l'ús de les quals ha augmentat molt significativament, cosa que es pot considerar un èxit, però cal regular-ho a fi que no esdevingui una situació de col·lisió entre vianants i ciclistes.
Igualment, precisa que han previst finalitzar al llarg d'aquest any la modificació de diverses ordenances, entre les quals la de terrasses, paisatge urbà, telecomunicacions o llicències amb l'objectiu de simplificar la vida de la ciutadania.
Pel que fa als grans projectes urbans, esmenta els avenços a Les Glòries, l'estació de La Sagrera, el cobriment de les vies i la rambla de Sants; igualment, es refereix als projectes de reforma en marxa al passeig de Gràcia, la del Paral·lel, el Pla Cor de la Rambla i informa que presentaran una proposta de reforma de la Diagonal; tot plegat, però, sense oblidar projectes importants com la Marina del Prat Vermell, Can Batlló, la tercera fase de la reforma del Bon Pastor, la reforma del Port Vell o el nucli antic de Sant Andreu.
Finalment es refereix a la importància d'una bona gestió, que és un aspecte bàsic per tirar endavant tots els projectes de la ciutat, que basa en una bona ordenació de l'administració pública, fer confiança als funcionaris i funcionàries, establir un catàleg de llocs de treball, fomentar la carrera professional i la dignificació de la feina de la plantilla, i assegura que l'indigna sentir parlar despectivament dels treballadors públics, i que els defensarà on calgui. Remarca que en aquest ajuntament hi ha treballadors d'alta qualitat, professionals que fan la feina ben feta i, per tant, han de ser capaços d'aconseguir que les persones siguin cada dia més eficients i que treballin amb entusiasme; per aquest motiu, demana la col·laboració de tothom, i que s'entengui que la força d'una administració pública no rau només en els seus treballadors, sinó que també exigeix la col·laboració público-privada. Sap que aquesta col·laboració és vista en alguns sectors com un fet lamentable, però ratifica que és un aspecte molt positiu, que exigeix punts de trobada i col·laboració entre els grups polítics per establir objectius.
Insisteix que és responsabilitat de tots tirar endavant la ciutat i, tot i que com a alcalde, sap que és el primer responsable d'impulsar-la, recorda que el seu govern té catorze regidors, i que en calen vint-i-un per tenir majoria, de manera que reitera la demanda de màxima col·laboració als grups municipals.
Entén que tots són conscients que la ciutat té una gran fortalesa, malgrat la situació extremament difícil a escala europea, de l'estat espanyol i de Catalunya. Posa en relleu que Barcelona és una ciutat d'èxit i amb grans fortaleses, però també pateix una crisi que afecta aspectes bàsics que fan perillar la cohesió social i, això, obliga a tenir una visió àmplia i aprofita per oferir novament la seva col·laboració per arribar a acords polítics, de planificació i pressupostaris per tirar endavant.
Remarca que els temps actuals exigeixen mà estesa, diàleg i transparència, però, sobretot, vetllar pel funcionament d'una ciutat pensada per a les persones, fent-ho estimulant mecanismes de participació, que no sempre és fàcil, sabent cadascú qui representa, sense abrogar-se representativitats que no són reals.
El Sr. Martí Grau agraeix, com ja va fer l'any passat, l'oportunitat d'aquest debat general sobre l'estat de la ciutat i sobre les principals estratègies i propostes del govern municipal per acarar els reptes indiscutibles de la ciutat.
Subratlla que cap país no funciona si no funcionen les seves ciutats; en el cas de Catalunya, això és especialment rellevant en el cas de Barcelona, atès que la seva demografia, la potencia econòmica, social i cultural són bàsiques; per tant, Catalunya ha anat bé quan Barcelona hi ha anat i, contràriament, si Barcelona s'empobreix, Catalunya també.
Assenyala que, com no podria ser d'altra manera, contextualitza la ciutat en una conjuntura de crisi, així, els indicadors que s'hi utilitzen palesen que la crisi és generalitzada i afecta tots els sectors, tot i que també posen en evidència que Barcelona és, probablement, un dels pocs territoris de l'estat espanyol, i sens dubte l'únic de Catalunya, que encara té alguns indicadors positius en el sentit que continua sent capital de les exportacions; el turisme és un sector que continua creixent; i remarca especialment que creix la taxa d'emprenedoria i el nombre de societats mercantils que es creen a la ciutat.
Addueix que amb tot això no n'hi ha prou per resoldre els problemes que la crisi provoca, però, indiscutiblement, l'activitat econòmica a la ciutat encara manté un cert grau de dinamisme, fins i tot en el terreny dels intangibles. Precisa, en aquest sentit, que la marca Europa, que ha estat un referent al món, actualment també està tocada per la crisi, i encara molt més ho està la marca Espanya, que tal i com van les coses probablement a hores d'ara ja no li queda cap actiu visible i viable en l'escena internacional; mentre que la marca Catalunya també pateix una gran tensió. Altrament, la marca Barcelona és l'única que continua brillant, i malgrat que la seva brillantor també vagi de baixa, continua sent atractiva per fer negocis.
Quant a la crisi institucional, que l'Alcalde ha esmentat, i que és enormement complexa, apunta que Barcelona podria marcar camins diferents que aportessin una certa confiança a la ciutadania. Tanmateix, malgrat que els indicadors són menys dolents que en molts altres territoris tenen el mateix impacte social; així, el creixement de l'atur és el mateix; en aquesta línia, l'atur juvenil a Barcelona atrapa el de Catalunya; els indicadors de desigualtat social continuen creixent, enfonsant la base principal del model de ciutat; i aprofita per posar en valor el fet d'haver sabut inventar una ciutat de finals del segle XX mantenint la cohesió i la qualitat de vida en tots els barris i millorant-la progressivament; observa la mobilitat social era ascendent fins fa molt poc temps, ara, però, tal com passa en altres indrets amb indicadors econòmics pitjors, els rics són més rics i els pobres més pobres.
Diu que li sorprèn que, davant d'aquest panorama, els presentin un conjunt de mesures, fins i tot el balanç de les que s'han dut a terme durant el 2012, que només són un repàs de tot allò que passa a la ciutat, i no hi ha cap energia estratègica. Creu que a allò que l'Ajuntament pot contribuir d'una manera més contundent emprant la seva salut financera és a la reversió de les dificultats socials. Considera que allà on s'ha d'establir l'objectiu d'actuació és en pal·liar el drama social que la crisi provoca a la ciutat, més que no pas en la reactivació econòmica o intervenir en problemes d'àmbit europeu, que depenen de dinàmiques molt àmplies.
Constata que aquesta que acaba d'expressar és la tesi central del seu Grup: no s'ha de posar tot en el mateix pla, i allò que Barcelona necessita avui és un projecte social, que no es resol incrementant la despesa de l'àmbit de Benestar Social, pagant totes les beques menjador, sinó posant l'urbanisme, la promoció econòmica i l'educació al servei del benestar social; és a dir, amb la lluita contra la pobresa i contra tot allò que està desmembrant la societat.
Posa de manifest que Barcelona té una aparença de ciutat puixant, amb uns indicadors turístics que signifiquen més del 15% del PIB de la ciutat, cosa que fa que en determinats indrets no s'hi palesi la crisi; així, en llocs com el passeig de Gràcia o al centre de la ciutat sembla que tot està igual que a principis dels noranta, amb restaurants que funcionen, hotels amb altes ocupacions i activitat econòmica visible. Tanmateix, la pobresa a Barcelona és invisible en tots els territoris per causa de l'orgull barceloní que porta a tapar i a dissimular un empobriment generalitzat de les classes mitjanes dia rere dia, i entén que està en la mà d'aquesta administració pal·liar aquesta situació d'una manera molt més significativa que no pas la que proposa l'Alcalde en la mena de nebulosa de projectes que descriu.
disparat; així ara no disposen de l'instrument principal que havia inventat la ciutat per a la lluita contra l'atur. Adverteix, doncs, que no n'hi ha prou amb més mercat, amb més activitat econòmica, perquè el model d'avui no és posar aquesta activitat al capdavant, sinó posar-hi la reactivació social, perquè és una condició indispensable perquè la ciutat no es trenqui socialment.
Quant a la regeneració urbana, lamenta que hagi desaparegut de l'informe el discurs amb què CiU es va presentar a les eleccions municipals, i que el Sr. Vives ha defensat abrandadament en aquest Plenari moltes vegades. Creu que era l'únic intent que ha fet el govern municipal de dibuixar un model diferent, malgrat el seu Grup no hi estigués d'acord. Afegeix que li preocupa que amb tots els projectes que l'Alcalde acaba de qualificar d'importantíssims només s'aconsegueixi trencar el consens veïnal, com passa amb la cobertura de les vies de Sants, a Glòries, al Port Vell, i s'està trencant amb el fre polític que s'està posant a l'estació de La Sagrera, una situació que constata la manca de lideratge de l'Alcalde, quan aquesta ha de ser l'estació central de l'alta velocitat de Barcelona.
Pel que fa a les Glòries, mostra la seva preocupació per les notícies aparegudes a la premsa, que posen de manifest que les desavinences ja no es plantegen només amb els grups municipals o amb els veïns, sinó dins mateix del govern municipal.
En l'àmbit de les polítiques socials, d'atenció a les persones, celebra l'increment de la despesa, malgrat que, com ja ha dit, la consideren insuficient per lluitar contra la desigualtat i la pobresa que augmenta cada dia a la ciutat.
Igualment, remarca que l'educació s'ha de situar al capdavant de les prioritats; en aquest sentit, es remet a la lloança que ha fet l'Alcalde de l'educació en general, tot i que de la proposició sobre aquest àmbit aprovada en aquesta cambra no se'n fa esment en l'informe;així, hi brillen per la seva absència el Pacte per l'educació, projectes de millora, recerca i desenvolupament, només la dimensió més social amb les beques menjador, amb les quals, òbviament, estan d'acord perquè allò realment necessari és garantir que tots els infants de Barcelona puguin dinar; tanmateix, també s'ha de garantir que la qualitat educativa de tots els infants sigui la mateixa, cosa que a dia d'avui no és així i no tots els infants i els joves tenen igualtat d'oportunitats educatives a Barcelona.
Tanmateix, fa notar que en aquests aspectes el discurs de l'Alcalde pren un to caritatiu i de beneficència; afirma que reconeix la feina de totes les persones i entitats que donen poc o molt d'allò que tenen per ajudar els qui menys tenen, i fa avinent que estarà al costat de totes les entitats i projectes socials; entén, però, que això no ha de conformar el Plenari municipal perquè amaga un fracàs col·lectiu. Entén que allò que està bé en l'esfera social no pot justificar el projecte social d'aquest ajuntament.
Posa de manifest que hi ha un aspecte pel qual l'Alcalde ha passat de puntetes: el drenatge de recursos que la Generalitat està infligint a les finances municipals; en aquest sentit, recorda que l'Alcalde va parlar de 235 milions, però ell hi afegeix 184 milions d'inversions no realitzades per part de la Generalitat; han detectat una davallada de 13,6 milions d'euros en els consorcis, i que temen que el 2013 la xifra augmentarà, de manera que tot plegat suma més de quatre-cents milions de deute a la ciutat.
Considera que tot això expressa una subordinació absoluta del govern municipal al de la Generalitat, quan el parer de Barcelona és fer el millor servei a Catalunya, ha de contribuir de la millor manera possible a ajudar-la a sortir de la crisi i del pou on està, cosa que només es pot aconseguir sense subordinació a cap altre govern. Adverteix, doncs, que aquest ajuntament és govern, fet que comporta definir estratègies pròpies, impedir i evitar per tots els mitjans que el drenatge de recursos impedeixi dur-les a terme, i puntualitza que els diners que els deu la Generalitat permetrien activar totes les polítiques per què aposta el seu Grup.
manera, ni tan sols la vareta màgica de la Sra. Recasens podrà posar remei a què l'Ajuntament quedi engolit pel dèficit global de la Generalitat.
El Sr. Fernández Díaz agraeix a l'Alcalde la presentació de l'informe, que entén que permet formular unes primeres conclusions quant a la situació de la ciutat, la gestió municipal i, també, sobre l'actitud del govern municipal i del mateix Alcalde.
En referència a la situació de la ciutat, subratlla el fet positiu que Barcelona continua sent una ciutat forta i amb potencial, que té oportunitats per acarar els reptes, entre els quals el més important és la sortida de la crisi global que afecta totes les institucions, àmbits i estrats socials, molt més en les rendes més modestes. Tanmateix, reitera que Barcelona té capacitat per fer front a la crisi amb més oportunitats d'èxit que altres. En aquest sentit, el turisme, els serveis, l'aposta de totes les administracions per una Barcelona referent en excel·lència en àmbits com la investigació, la projecció de la ciutat i la seva marca, l'activitat econòmica vinculada a les exportacions; el nínxol d'emprenedors que hi ha a Barcelona i a Catalunya, així com la relativa solvència i marge financer amb què s'ha iniciat el mandat, que s'estén al 2013 i que ha de permetre donar resposta, si més no, a les necessitats més importants, entre les quals són prioritàries l'atenció social, a les persones que més ho necessiten, i la creació d'ocupació, que continua sent la millor política social.
En referència a la gestió municipal, assenyala que el seu Grup entén que està molt més vinculada a inèrcies del mandat anterior que no pas a l'empenta del govern actual, i ho il·lustra amb aspectes com l'activitat econòmica i la creació d'ocupació. Fa notar que en aquests àmbits cal una aposta decidida pels emprenedors, per fomentar l'activitat econòmica, per crear ocupació i que l'Ajuntament sigui motor i no pas un llast d'aquesta activitat econòmica que és fonamental per tirar endavant. Tanmateix, malgrat que ja porten divuit mesos de mandat, hi continua havent acords sense desbloquejar, o iniciatives que havia promogut el Grup del PP i que havien rebut el suport del govern que continuen aturades com és el cas de la finestreta única empresarial o la implantació del règim de comunicació per a autorització, a fi d'evitar que es trigui més d'un any per reconèixer determinades activitats econòmiques i que, en definitiva, suposa un impost afegit en forma de burocràcia als emprenedors que volen tirar endavant un negoci arriscant el patrimoni propi. Per tant, considera imprescindible acarar les reformes de l'administració amb urgència, incloent-hi l'àmbit d'empreses i organismes autònoms.
En aquest sentit, reconeix que, a instàncies del seu Grup, s'han fet actuacions significatives en l'àmbit de l'urbanisme; i subratlla que no tenia cap lògica l'existència de vuit empreses públiques treballant en el terreny de l'urbanisme de Barcelona, tot i que encara n'hi ha cinc en el sector dels aparcaments.
Insisteix, doncs, que cal una simplificació del que anomena ajuntament paral·lel, i en ocasions a l'ombra, que no aporta cap valor afegit a l'activitat econòmica ni al mateix funcionament de la ciutat ni als serveis que es presten.
Es ratifica en què cal deixar de banda els complexos per apostar clarament per la col·laboració público-privada, més encara en temps de crisi, quan els recursos públics són escassos, més que mai aquesta mena de col·laboració ha de permetre multiplicar els beneficiaris i incrementar els serveis sense malmetre les finances públiques; alhora que insisteix que aquesta és una autèntica necessitat que ultrapassa qualsevol convicció ideològica.
En l'àmbit de la fiscalitat, observa que no es pot avançar molt més enllà que fa un any atès que les ordenances fiscals d'enguany no s'han aprovat. Per aquest motiu, els exhorta a fer realitat allò que, amb la contribució del seu Grup, van materialitzar ara fa un any, quan el govern volia incrementar l'IBI d'un 5% i, gràcies a la iniciativa del PP, es va congelar i es van incorporar bonificacions per als sectors més febles de la societat; en aquesta línia, remarca la introducció de bonificacions del 50% de l'IBI –encara vigents atesa la manca d'ordenances fiscals per al present exercici– per a les persones vídues amb ingressos inferiors als nou-cents euros mensuals; o bonificacions d'aquest impost a les famílies monoparentals, les famílies nombroses o les que tenen un fill amb discapacitat.
cares de tot Espanya; malgrat això, ja es constata un cert canvi en la tendència, atès que a Barcelona els impostos havien arribat als topalls màxims i, a canvi, rebia serveis sota mínims. Insisteix, per tant, que cal continuar amb la reforma fiscal a fi que hi hagi correlació entre els impostos que es paguen i els serveis que es reben.
Apunta, tot seguit, l'aspecte de la mobilitat, valorada des del punt de vista de la necessitat de més infraestructures vinculades a la recuperació econòmica i la creació d'ocupació; en aquest sentit, es compromet a defensar davant del govern de l'estat aquelles infraestructures que precisi Barcelona amb aquests objectius, entre les quals la connexió viària i ferroviària dels accessos al port, amb el nus de Cornellà, el corredor mediterrani i els aspectes vinculats a l'estació de La Sagrera per garantir l'objectiu de la seva posada en servei i la transformació urbana vinculada.
Constata el desgovern que hi ha en el camp de la mobilitat i el fet que no té cap sentit, per exemple, que en un any s'aprovin tres sistemes de torn per al taxi i, quan finalment se n'aprova un mitjançant un referèndum entre els treballadors del sector, a la setmana d'entrar en servei, el govern municipal es faci enrere; o que s'anunciï que les bicicletes no podran circular per les voreres i, mesos després, matisin la prohibició sense que quedi res clar. Un altre aspecte que destaca d'aquesta manca de sistemàtica pel que fa a la mobilitat és que s'anunciï, en el debat de les ordenances fiscals, que a la àrees blava i verda s'afegirà una de lila, quan aquest assumpte pertany a l'àmbit de la mobilitat, de manera que queda ben clara la intenció merament recaptatòria. Afegeix, també, quecontinua sense resoldre's que pel carril bus hi puguin circular les motocicletes; o la manca d'avaluació de la xarxa ortogonal, partir de la qual es podria valorar la possibilitat que pel doble carril bus de la Gran Via, per exemple, es fes una prova pilot de circulació de motos.
Seguidament, enceta el capítol de l'habitatge, pel qual l'informe ha passat tangencialment. Posa en relleu que, amb tanta demanda d'habitatge, no li sembla correcte que hi hagi 517 habitatges públics buits a Barcelona, un terç de les quals concretades en promocions diverses a Nou Barris. Igualment, tampoc no li sembla lògic que no hagin endegat noves promocions d'habitatges durant el 2012, atès que les que s'estan construint provenen d'incompliments de plans d'habitatge anteriors.
Entrant en el terreny de la seguretat, fa notar que, malgrat que s'ha aprovat un Pla de seguretat, l'índex de victimització a la ciutat és pràcticament igual que anys anteriors, un 20%. Per aquest motiu, reitera la proposta d'augmentar el nombre d'agents de la guàrdia urbana, i l'eliminació de les limitacions que impedeixen aquest augment a Barcelona, tota vegada que també cal recordar al govern de la Generalitat que la ciutat necessita més efectius dels mossos d'esquadra, atès que el dèficit passa dels vuit-cents efectius, i que s'ha de resoldre a través de noves convocatòries i, en cas que hi hagués qualsevol impediment, amb una redistribució dels efectius de tot Catalunya, d'acord amb les necessitats reals. Igualment, es refereix a la necessitat de promoure reformes legals, endurint les lleis perquè el delicte no quedi impune; alhora que també reclama una coordinació millor dels mossos d'esquadra, la policia nacional i la guàrdia civil, i recorda que els cossos i forces de seguretat de l'estat tenen competències, per exemple, en la lluita contra les màfies que actuen en el terreny de la immigració, o del tràfic de drogues; alhora que es postula per l'elaboració d'una nova ordenança de civisme.
Afegeix que el 2012 s'ha produït un augment de les partides destinades a l'atenció a les persones, essencialment perquè existien uns pressupostos que ho permetien, que incloïen les esmenes proposades pel Grup de PP en el sentit d'enfortir la resposta de l'Ajuntament en polítiques socials; així, s'incrementa el suport a les entitats sense ànim de lucre, el servei d'atenció domiciliària, la teleassistència, les beques menjador o s'augmenta la dotació de recursos humans per atendre les persones que s'adrecen als serveis d'aquest ajuntament a fi d'acollir-se a la Llei de dependència.
inexistència d'un fons de contingències socials, dotat amb dos milions d'euros; tampoc no s'ha posat en marxa la finestreta única social, que evitaria la dispersió d'expedients per les diverses administracions i, per tant, s'augmentaria l'eficiència de la despesa social i de les prestacions.
Adverteix que una altra assignatura pendent i molt rellevant és l'incompliment de la Generalitat amb les obligacions que té amb Barcelona; així, la pràctica totalitat del conveni del 2005 per als equipaments de gent gran, per a persones discapacitades encara està pendent en un 90%. Destaca, entre aquests incompliments, la residència de gent gran de la Via Favència, que va costar onze milions d'euros, que fa un any i mig que està acabada i encara no ha entrat en servei; igualment, la residència Mas Sauró per a persones amb discapacitat psíquica, fa un any i mig que està acabada i encara no s'ha inaugurat. Quant al conveni de sanitat del 2003 per incrementar el nombre de CAP, encara n'hi ha tres de pendents; del del 2008, dels disset CAP, el 50% també està pendent.
Tot seguit es refereix a la Taula de treball contra la pobresa i per la inclusió social, que també va ser una iniciativa acceptada del Grup del PP, que actualment està de mancada de contingut i de propostes concretes, on calen noves mesures i el reforç de les partides per donar resposta a una veritable inclusió social.
En el capítol d'immigració, assenyala que el seu Grup defensa que Barcelona sigui una ciutat d'acollida i exigent, on la immigració, a més de tenir drets, hi tingui obligacions com qualsevol ciutadà: complir la llei i respectar la ciutat, la societat i el país d'acollida. Destaca que el 2012 s'ha aprovat un Pla d'immigració que el seu Grup no va subscriure justificant-ho amb l'argument que un pla d'immigració ha de ser eficaç, no només políticament correcte i, en aquest cas, era només un document farcit d'inconcrecions i sense cap resposta clara d'aquesta administració a qüestions preocupants. En aquest sentit, posa a tall d'exemple els desnonaments; així, en el Pla d'immigració, el quadripartit –tres grups de l'oposició i el del govern– es posa d'acord en com acarar els desnonaments, però quan és hora d'aplicar les mesures comencen a tenir discrepàncies. Es pregunta, per tant, si no hauria valgut més, abans de signar el Pla que contempla, entre altres coses, els desnonaments, posar-se d'acord.
Finalment, es refereix a l'actitud del govern que comporta una Barcelona parcialment paralitzada, sense nord i plenament subordinada. Com a exemple, posa en relleu la permanent oferta de diàleg per part de l'Alcalde, que és bona en si, però li manca rumb; i afirma que la geometria variable per la que advoca vol, també, un rumb variable, cosa que, al seu parer, només porta a anar fent ziga-zagues. Insisteix, doncs, que el govern ha d'escollir el seu camí, el camí que vol per a la ciutat.
Quant a la subordinació de la ciutat a la Generalitat, fa avinent que mai no n'havien vist mai una d'igual i entén que això rau en el fet que és governada per la mateixa força política; així, el deute de 310 milions d'euros, el dèficit inversor en aspectes com els convenis que ha esmentat fa un moment, i també, el finançament local i les despeses de capitalitat.
Per tot plegat, demana al Sr. Alcalde que defensi els interessos de Barcelona com a capital i no la tracti com una pedania.
El Sr. Gomá comença la seva intervenció saludant la Sra. Vilà, Sindica de Greuges de Barcelona i el Sr. Lluís Ravell, president de la FAV, avui presents en aquesta sessió de Plenari.
Tot seguit, recorda que el Grup d'ICV-EUiA va formular un prec a la darrera sessió de la comissió de Presidència en què demanava la convocatòria d'un ple extraordinari per debatre l'estat de la ciutat, tot recordant el compromís manifestat per l'Alcalde i, tot i que avui arriba aquest debat en una sessió ordinària, valoren l'oportunitat i la volen aprofitar a fons.
d'inserció; reducció dràstica dels ajuts socials al lloguer; feina sense drets, acomiadaments ràpids i barats; tancament de serveis de salut als barris; els impactes que amplien les desigualtats de gènere, amb les dones carregant amb la gestió quotidiana de la crisi, i assumint una sobrecàrrega de feina domèstica i familiar. Indica que, segons el baròmetre del desembre de 2012, l'atur, els problemes econòmics i les retallades, se situen com els principals problemes de la ciutadania, molt per sobre d'altres aspectes; i creix de la mateixa manera el percentatge dels qui creuen que la ciutat ha empitjorat i el dels qui atorguen una valoració negativa al govern municipal.
Conclou, per tant, que això demostra consciència social enfront de la injustícia que comporta la crisi i malestar ciutadà per les polítiques municipals que no la combaten ni amb justícia ni amb eficàcia.
Altrament, considera que la Barcelona del 2013 necessita més que mai un govern políticament capaç, amb projecte, actiu i no simplement retòric, que situï la lluita per superar la conjuntura amb ocupació de qualitat en el centre de les seves prioritats; amb polítiques potents de cohesió social i territorial, amb una aposta ambiental forta. Insisteix, per tant, que Barcelona necessita més que mai un govern dialogant, transparent i impulsor de la participació real, exigent i amb lideratge per plantar cara a les retallades i a les agressions de la Generalitat i de l'estat per defensar Barcelona en temps molt difícils.
Tanmateix, diu que és ben clar que el govern de la ciutat no és així; altrament, el seu alcalde opta pel silenci quan toca exigir, està absent quan toca liderar, és l'alcalde de les paraules que ben aviat queden contradites pels fets, dels brindis al sol i de la mà estesa que, tanmateix, no construeix cap acord. Afirma, doncs, que l'Alcalde és la cara, sovint invisible, d'un govern feble i erràtic, desconnectat de la gent, però vinculat als interessos de minories poderoses; que nega el dret a decidir de la ciutadania amb una política municipal que acota el cap davant Mas i Rajoy.
Posa de manifest que el govern afronta l'exercici present en una situació complicada, sense pressupostos i sense ordenances fiscals aprovades, és a dir, sense el marc que ha de conferir coherència a la seva acció. Adverteix a l'Alcalde, per tant, que se li ha esgotat la tàctica d'anar fent, la geometria variable de curta volada, de manera que, a dia d'avui, el govern està instal·lat en una precarietat política sense precedents que, a més de no ser bo, no ajuda gens en el context actual.
Es refereix a què el seu Grup va votar en contra del darrer pressupost i del PAM, que palesa el fet que defensen dos models de ciutat, antagònics en moltes ocasions. En aquest sentit, fa avinent que la seva voluntat no és avalar el gir conservador del govern de CiU a la ciutat, altrament volen construir l'alternativa. Fa notar a l'Alcalde, però, que no es poden repartir culpes, i aprovar el pressupost és la responsabilitat prioritària de tot govern, tant si està en majoria com en minoria, i així ho va fer el seu Grup, estant en minoria, durant tot el mandat passat.
Observa que l'informe conté, al seu títol, Atenció a les persones i reactivació econòmica. Fa notar, quant a la reactivació econòmica que l'atur no para de créixer esdevenint el principal problema de la ciutat; paradoxalment, el govern municipal es carrega el Pacte per l'ocupació de qualitat argumentant que no és el seu model i que el canviaran; tanmateix, a la pràctica, no fan altra cosa que desmantellar les polítiques d'ocupació de Barcelona Activa, i creen la Taula Barcelona Creixement, i de les seves trenta mesures, cap no fa referència a l'atur juvenil.
fórmula I a Montmeló, els casinos a Barcelona World, l'espiral turisme-creuers-hotels de luxe. Tot plegat, una bombolla de joc i de luxe, de la banalització urbana i totalment als antípodes del model d'economia productiva i sostenible del Pla estratègic metropolità, res més lluny del model Barcelona.
Quant a l'atenció a les persones, que també forma part del títol de l'informe, destaca que durant el darrer any el govern ha presentat un nou pla d'inclusió, el seu full de ruta social, en el qual ha col·laborat el seu Grup.
A la seva intervenció, l'Alcalde ha fet una valoració matisada dels elements positius, al costat de la manca d'ambició. Precisa, tanmateix, que les necessitats socials a Barcelona es disparen com mai, la despesa social creix menys que durant el període 2008-2011, i va guanyant terreny la recepta conservadora de tractar la pobresa com una qüestió d'ordre públic, de jutges i de policies; així, s'ha intensificat la pressió sobre els col·lectius més vulnerables, i posa com a exemple el fet que els desnonaments no han parat de créixer, de manera que en alguns barris la pèrdua de l'habitatge és un fet quotidià, i es pregunta com és possible que l'Alcalde no s'hagi implicat personalment, que no hagi aconseguit la cessió per part de cap banc d'un sol habitatge buit. Altrament, al Congrés dels Diputats, CiU hi ha impulsat la figura del desnonament exprés o no ha votat la dació en pagament; de manera que es palesa la seva sensibilitat envers el lobby immobiliari al Congrés i la seva insensibilitat amb les persones, aquí. Afegeix que fa un any l'Alcalde va signar que no volia que es multessin les persones sense sostre en aplicació de l'ordenança de civisme; tanmateix no s'ha fet cap acció per modificar l'ordenança i eradicar aquesta pràctica immoral. Contràriament, al llarg del 2012 ha augmentat el nombre de sancions a persones en situació d'exclusió social; tot i que, a instàncies del PP, modifiquen l'ordenança per perseguir treballadores sexuals a cop de multa i, així, fer-les encara més vulnerables.
Afegeix als exemples anteriors la creació del pla d'assentaments, basat en criteris d'inclusió social, i al qual ICV-EUiA dóna tot el suport; no obstant això, es troben que l'estrenen amb una escalda repressiva sense precedents, amb tres desallotjaments en una setmana, intervenció policial amb criteris racistes, detencions i un ingrés al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE).
Els adverteix, doncs, que tinguin en compte que la lògica social i la policial no són compatibles; que no es pot predicar el respecte, i alhora mirar cap a una altra banda en vulnerar els drets humans. En aquest sentit, fa notar que el CIE de la Zona Franca és la zona més excloent i autoritària, antagònica a la ciutat de la diversitat i de la inclusió, i demana implicació a l'Alcalde perquè faci tot allò que estigui al seu abast perquè el govern de l'estat aprovi el reglament del CIE, i afirma que la seva formació política continuarà lluitant per tancar-lo.
Diu que tampoc no es pot deixar de banda que l'economia i el benestar tenen a Barcelona un fort component ambiental; en aquest sentit, voldrien polítiques valentes, avui inexistents, de suport al teixit econòmic verd i cooperatiu, un sector que aguanta bé la crisi, crea ocupació estable i genera vincles de solidaritat amb un gran potencial de futur. Contràriament, durant el darrer any s'han produït dos elements d'involució ecològica i de gran impacte social com és l'increment abusiu dels preus del transport públic, juntament amb una retallada sense precedents a TMB, la supressió de línies i busos de barri. Contràriament, però, s'han fet regals fiscals a l'ús del cotxe amb la reducció de l'impost de vehicles i la gratuïtat de l'àrea verda, decisions que debiliten al seu torn el finançament públic del Bicing, un servei de transport públic que l'actual govern municipal ha posat sota sospita, situant-lo com un servei residual en la mobilitat urbana. Destaca que en cap moment han sentit de l'Alcalde una declaració clara en favor de la bicicleta, només propostes inconnexes que han estat contestades socialment i, algunes de les quals, retirades d'immediat.
Finalment es refereix a un altre aspecte de l'acció de govern que ha causat un gran impacte a ciutat com és l'urbanisme excloent i la fractura territorial. En aquesta línia, CiU i el PP tancaran files avui per aprovar la marina de luxe al Port Vell, que és la icona d'una manera d'entendre la ciutat, que privatitza l'espai públic, aixeca barreres al mar i beneficia la mobilitat privada, al servei de l'economia del luxe i dels paradisos fiscals. Mentrestant, congelen la Llei de barris, la plaça de la Gardunya i el calaix de les vies de Sants resten aturats, i retallen del 60% les inversions socials de proximitat, amb el càstig inclòs als districtes de classes populars, afectats per les màximes retallades en inversió per capita.
Adverteix que, amb aquesta manera d'actuar estan assentant les bases de la fractura territorial del futur, que es concreta en la caiguda de cent vuitanta milions d'euros respecte al període anterior quant a la inversió en equipaments socials de proximitat, que es tradueix en la reducció del 42% en benestar i d'un 79% en centres educatius, amb una tendència clarament regressiva entre barris; així, destaca que durant el mandat anterior, la inversió per capita als districtes de rendes baixes doblava la dels que la tenien més alta, mentre que ara tendeix a igualar-se, i desapareix el compromís amb la inversió redistributiva al territori, palesant que el govern s'arrenglera i no lluita contra les desigualtats. Addueix que governen d'esquena a la ciutadania, ja que les seves polítiques molt sovint són incompatibles amb la participació, practicant polítiques neoliberals i poc transparents, amb la privatització de la ciutat i la pretensió de fer-ho també en la política. Adverteix, però, que la gent de Barcelona es mou per no deixar la ciutat en mans d'un govern poc sensible; es mou en clau de resistència, però també per la construcció d'alternatives. En aquest sentit, posa com exemple que el govern es carrega les escoles bressol i, en comptes de construir-ne de noves, amplia les ràtios i massifica les aules, privatitza, fractura la xarxa d'escoles i les encareix; i considera que el més greu de tot plegat és que el govern actua com si les escoles bressol fossin seves, quan són de tothom. Tot i amb això, la comunitat educativa no es dóna per vençuda, i la Plataforma 0-3 està impulsant en positiu una proposta global d'iniciativa ciutadana, i està ben segur que la comunitat educativa aconseguirà trencar el setge dels fets consumats, i el govern haurà de desmantellar el model o rectificar.
Destaca que ICV-EUiA ha portat iniciatives d'aprofundiment democràtic a aquesta cambra, entre les quals el pressupost participatiu d'inversions o la consulta ciutadana del Port Vell, i sempre ha topat amb la negativa del govern municipal, que la justifica dient que, acceptar-les, seria posar la democràcia al servei de la demagògia; i es pregunta si gosaran donar la mateixa amb la iniciativa ciutadana impulsada per la Plataforma 0-3.
Entén que han d'admetre que la ciutadania es mogui i, en conseqüència, han d'estar disposats a fer marxa enrere en benefici de la majoria, tal i com ha passat amb el cas del nucli antic de Sant Andreu, les tarifes del Bicing, el copagament de la teleassistència i el manteniment de la cooperació de Barcelona amb Palestina.
Remarca que aquests són casos significatius que, quan es tanca la porta a la democràcia participativa, la gent l'obre i sovint guanya, amb força i amb arguments.
Acaba la seva intervenció posant de manifest l'escassa sensibilitat del govern municipal envers la gent i els barris, i la seva poca valentia per defensar Barcelona en un entorn polític complicat. Així, convida l'Alcalde a posar en valor els projectes de la ciutat, atès que la ciutat ha desaparegut com a protagonista amb veu pròpia de l'escenari polític general. La manca de lideratge aplana el camí perquè la Generalitat i l'estat s'atreveixin amb la ciutat amb incompliments constants atès que Mas i Rajoy saben que poden menystenir Barcelona i que l'Alcalde no hi oposarà un projecte fort per fer respectar la ciutat.
Assenyala que Barcelona ha de fer el paper de capital de Catalunya, i ha de tenir un paper específic i positiu en el procés per exercir el dret a decidir, però adverteix que fer de capital del país no significa acomodar Barcelona als interessos del govern de la Generalitat, i apostar per estructures d'estat és incompatible amb debilitar o destruir les existents a l'àmbit local, amb la privatització de les estructures de l'aigua, de l'educació o de la salut tal i com està fent el govern de CiU. Insisteix en l'argument que no hi ha cap drecera al dret a decidir que passi per les retallades als barris; i Barcelona, en el procés nacional, ha de ser referent del municipalisme i de la cohesió, d'un país lliure d'imposicions de l'estat, lliure de desnonaments, de precarietat i de pobresa. Altrament, l'impacte de les retallades de la Generalitat posa en risc la prestació de serveis bàsics a Barcelona, sense que l'Ajuntament planti cara com, altrament, reconeix que ha fet amb les beques menjador.
Insisteix a demanar que no avalin les retallades amb silencis còmplices, i que alcin la veu en contra de la imposició d'una austeritat injusta que situa els barris populars al frec de l'abisme. Demana a l'Alcalde que passi de la subordinació al lideratge i l'exigència, i li fa avinent la certesa que en aquest Plenari i en la ciutadania trobarà suport i acompanyament.
Justifica la seva argumentació des d'una determinada actitud política i des del compromís amb Barcelona, que passa per la confrontació democràtica d'idees i de propostes; sap que tenen models i maneres d'actuar molt diferents, i reivindica el paper d'oposició nítida, però també una força política que articula propostes des de valors d'esquerra, ecologia i llibertat i que busca i troba espais d'entesa i de suma.
Avança, per acabar, que la seva segona intervenció presentarà un decàleg de propostes, gairebé totes aprovades en Plenari o en comissió, entorn de les quals han de poder trobar objectius compartits.
El Sr. Portabella inicia la seva intervenció amb l'observació que, si a l'informe se li treuen les dates, ben bé podria ser de fa un, dos o tres anys enrere i, per tant, no reflecteix el moment actual per què passa el país i la societat barcelonina. Així, d'ençà que es van presentar a les eleccions municipals el maig de 2011 han passat moltes coses, i tant el marc social com el nacional han canviat substancialment. En aquest sentit, s'ha pres consciència que la crisi que arrenca el segon semestre de 2008, que semblava curta i passatgera dins del sistema econòmic, no només no s'ha anat apaivagant, sinó que s'ha anat agreujant i actualment arriba a la seva màxima expressió pel que fa als índexs d'atur, grau de desesperació, de mancança de prestacions socials per als qui ho necessiten i que cada vegada són més.
Afegeix que, a tota aquesta situació, s'hi sumen la manifestació de l'Onze de Setembre del 2012 i la l'aprovació recent al Parlament de Catalunya a favor de la sobirania i del dret a decidir de Catalunya, que defineixen un marc polític i nacional molt diferent al que hi havia el 2011.
Per tot plegat, considera que els moments que estan vivint són decisius; i reflexiona que ningú no tria el moment en què viu, però sí que triar com ho vol fer. Així, en aquests moments històrics decisius a escala socioeconòmica, i també en l'àmbit nacional, es troben que Catalunya té un rumb clar, però ofegat econòmicament, i que Barcelona és una capital solvent, però que té un rumb erràtic. Entenen, per tant, que aquest és un dels aspectes bàsics per resoldre a fi de poder oferir una alternativa a la situació actual a la ciutat.
Remarca que sovint la ciutat ha superat crisis profundes a base d'organitzar grans esdeveniments; així, la primera Exposició Universal del 1888 coincideix amb una crisi profunda; igualment va passar amb la del 1929 i amb la celebració de Jocs Olímpics; mentre que ara tenen la possibilitat de fer l'esdeveniment més revolucionari i important per a una ciutat: convertir Barcelona en capital d'estat.
Addueix que aquesta és l'energia que necessita la ciutat, no només per sortir de la crisi, sinó per oferir un model alternatiu a l'ofec econòmic permanent i persistent a què està sotmesa. No es tracta només de la construcció d'un estat, sinó de construir un estat nou en una democràcia liberal a la Unió Europea, un aspecte que qualifica de realment revolucionari. Els demana, doncs, que aprofitin aquesta oportunitat i confirma que estaran al seu costat.
sembla una irresponsabilitat que no n'hi hagi, tenint en compte la solvència de la ciutat, malgrat el seu rumb indecís.
Discrepen, doncs, amb l'estratègia d'anar aprovant puntualment ara una cosa, ara una altra, atès que això provoca desconnexió i li manca la coherència que li cal a la ciutat. Reclamen, per tant, que se segueixi una línia política identificable en la lluita contra les situacions econòmiques que generen unes taxes d'atur descomunals, i que el 40% de les persones a l'atur ja no rebi cap mena de prestació. En aquest sentit, si Barcelona és solvent i té un projecte propi, ha de ser capaç de generar unes polítiques diferents a les actuals a fi de pal·liar les circumstàncies. Per fer-ho, necessita tenir competències en les infraestructures bàsiques i no dependre de les decisions que es prenen a Madrid, i això significa ser capaços de liderar el procés cap a la construcció d'un estat propi dins de la Unió Europea.
Adverteix, en aquest sentit, que s'ha d'acabar amb la dicotomia falsa que uns es dediquen als assumptes nacionals i altres als socials; en nega la certesa, atès que tenir competències en les infraestructures bàsiques genera llocs de treball que disminueixen la taxa d'atur i atorguen una capacitat econòmica per atendre millor la ciutadania.Reclama, doncs, que no dissociïn els dos termes i que no continuïn fent l'aposta, cada vegada més incomprensible, de la geometria variable. Insisteix que cal un rumb nacional, social, de sensibilitat envers la ciutadania que ho passa malament, envers la demanda majoritària per tenir un estat propi, atès que no hi ha cap enquesta ni cap baròmetre en què no hi hagi més del 60% de la ciutadania que reclama un referèndum per decidir el futur d'un país del que Barcelona n'és la capital i, com a tal, ha de liderar el procés ja que tradicionalment ha estat capaç de fer-ho. Reitera que és el moment dels Fontanella, dels Rafael de Casanova, del Doctor Robert, el moment que Barcelona es posi al capdavant, amb un alcalde que quan visiti el president de la Generalitat, no en surti dient que l'ha d'ajudar perquè no se'n surt, sinó que confirmi que li ha de fer saber que Barcelona existeix.
Consideren que només aquesta actitud farà que se'n surtin, alhora que és una actitud que es pot oferir a la ciutadania de Barcelona i com a exemple a tot Catalunya.
Afegeix que demanen tot això en el marc de la sostenibilitat, des del convenciment que cal una reidustrialització de Barcelona, on hi ha gent molt preparada i molt de talent, que malauradament es perd en altres indrets malgrat que ha estat cofinançat per Catalunya. Cal, per tant, replantejar una relació més estreta, més densa, potenciant les relacions que fan que un mateix barri es puguin establir nivells de solidaritat entre els veïns, que hi hagi capacitat de generar més cohesió social, de treballar més enllà de les legítimes ambicions personals per treballar per la comunitat.
Conclou que aquesta és la Barcelona que volen, i estan segurs que aquesta és la resposta a la situació que estan vivint; per a la qual cosa cal que aquest ajuntament lideri nacionalment i socialment la sortida de la crisi severa i persistent, que es deixi estar de complexos i que sigui ben conscient que Barcelona pot liderar el canvi.
El Sr. Alcalde comença referint-se a la intervenció del Sr. Portabella, considerant que Barcelona, com a capital de Catalunya, ha de donar suport al govern de Catalunya en les decisions importants i transcendents. En aquest sentit, reunir-se amb el president de la Generalitat, fet que alguns qualifiquen de submissió, significa, precisament, fer-li saber que Barcelona existeix. Igualment, precisa que en el seu paper com a alcalde no hi entra convocar un referèndum, sinó donar suport al govern de la Generalitat en les decisions transcendentals de país.
Afegeix que en la seva darrera visita al president Mas també va anar a oferir la col·laboració de Barcelona, perquè de cap manera creu que s'hagi d'establir una relació de confrontació i competència entre l'Ajuntament i la Generalitat, la qual també ha d'entendre que aquesta ciutat és una punta de llança essencial.
d'estar oberta a Europa i ser capaç de ser un referent al món, però que tot això s'ha de fer sense estar contra ningú, sinó a favor del país.
Rebat les acusacions que el govern municipal té un rumb erràtic, i assegura que té una línia clara d'actuació però que el problema rau en què només són catorze regidors i regidores, cosa que els obliga a fer l'exercici democràtic d'entendre's amb la resta de membres del consistori. Entén que això es pot interpretar com un valor negatiu, però assegura que el govern prefereix valorar-ho en positiu. Així doncs, vol agrair el to de tots els grups municipals, fins i tot el del Sr. Gomà, que sempre és el més dur amb l'acció del govern, atès que ha acabat la seva intervenció oferint col·laboració. Tanmateix, aprofita per fer-li avinent que hi ha arguments que el deixen perplex, com ara clamar contra les desigualtats socials, concretades en els estudis a què al·ludeix el Sr. Gomà, que són del 2011, per tant, es pregunta si no s'equivoca en demanar-li explicacions a ell, que només fa un any i mig que és alcalde. Remarca que és en èpoques de bonança, quan hi havia gran capacitat d'inversió, que es van produir les desigualtats socials; èpoques en què es van firmar convenis i contractes amb la Generalitat per a operacions que s'havien de fer durant el període 2005-2007 de les quals, a dia d'avui, no se n'ha complert cap. Tot i amb això no li consta que la formació del Sr. Gomà hagués alçat la veu i reclamat a la Generalitat pels incompliments.
En aquesta mateixa línia, ara els acusen de fer un desastre al Port Vell, però els recorda que quan ICV-EUiA tenia responsabilitat de govern s'hi va fer el Maremàgnum, l'hotel Vela i, tot i amb això, el Sr. Gomà sempre l'acusa de posar-se al costat dels poderosos, de neoliberal.
Pel que fa a les demandes que exigeixi i s'enfronti a la Generalitat perquè pagui els deutes que té amb l'Ajuntament, els recorda que aquella administració no pot pagar les nòmines a final de mes atès que la crisi ha posat en evidència que el sistema de finançament no és bo. Reconeix que hi va haver un temps de creixement econòmic en què aquest finançament era bo; llavors, però, es van equivocar en valorar la durada i la magnitud de la crisi econòmica que apuntava.
Remarca que CiU ha arribat a l'alcaldia de Barcelona amb un pla d'estabilitat econòmica perquè es feia dèficit, cosa que hauria portat la ciutat al desastre. Per tant, cal complir els pressupostos i quadrar les xifres a fi de no fer dèficit i això imposa arreglar un munt de coses, entre les quals les entitats com la Zona Franca que han estat a punt d'arribar al col·lapse econòmic. Es referma, doncs, en què l'aposta pel progrés passa per quadrar les xifres, i això és el que fa el govern municipal: no gastar allò que no té. Tanmateix, està disposat a col·laborar amb tots els grups municipals per valorar com han de gastar els diners de què disposen, prioritzant les polítiques socials.
Quant al suport que va rebre el govern per part del Grup del PP per a l'aprovació dels pressupostos del 2012, reitera que li està agraït; i remarca que les seves demandes no van ser, precisament, en favor dels poderosos, sinó que, en molts dels casos, eren de l'àmbit de l'atenció social, adreçades a donar resposta a les necessitats de les persones. Lamenta, però, que l'esforç que han esmerçat per fer unes ordenances fiscals amb bonificacions i tenint en compte els aspectes socials, quedin en no-res perquè ningú no els dóna suport.
Reconeix, igualment, que amb el Grup del PSC han aprovat el PAM que també inclou un conjunt d'accions socials important.
Admet que hi ha aspectes que els diferencien, però n'hi molts altres que permeten arribar a acords per fer que la ciutat tiri endavant; igualment, també reconeix que la situació de Barcelona és especial, i que s'hi genera la trista paradoxa que, d'una banda, és una ciutat d'èxit i, d'altra banda, té unes grans necessitats socials, cosa que els obliga a canviar prioritats.
aquesta línia, destaca la bona col·laboració amb el tercer sector, i el convenciment que estan fent bé la feina malgrat que és complicada i que ha d'anar vinculada a altres àmbits com ara l'educació. Per tant, les coses no es poden arreglar en un any i exigeixen capacitat de diàleg i d'acord entre les forces polítiques per establir i afermar les línies bàsiques durant un període llarg de temps.
Considera, per tant, que convé entendre que no hi ha diners per fer segons quines coses, prioritzant allò que haurà de ser la base de la creació, novament, de riquesa; així, cal esmerçar esforços per ajudar a crear empresa, la gran majoria de les quals no són, com despectivament qualifica el Sr. Gomà, dels poderosos, sinó de petites i mitjanes empreses.
El Sr. Martí Grau, referint-se a una apreciació tant de l'Alcalde com del Sr. Portabella, indica que el catalanisme, des dels seus orígens, estableix que el seu projecte és social i nacional alhora, i que ambdues dimensions van entrelligades. Precisa que a partir de l'Exposició Universal del 1888 i del Pla Cerdà s'incorpora, com a aliada indiscutible del catalanisme, Barcelona, una ciutat portadora d'una potència no proporcional a la potència del país sencer; així, la ciutat esdevé una aliada natural del projecte del país, però més que subordinar-se a les estratègies pròpies del país ha de tenir, sobretot, un projecte propi, aquell que ja va expressar l'Eixample de Cerdà, els Jocs Olímpics de impulsats per Maragall, la Ciutat del Coneixement o el [email protected] que els projectes singulars són la millor contribució de Barcelona al catalanisme i a la construcció d'un país potent; la cultura catalana no tindria avui la potència que té sense l'altaveu de Barcelona; tampoc la potència econòmica de Catalunya, que pot assumir els reptes de futur que li plantegi el món, no seria la mateixa si no tingués la fortalesa de la seva capital.
Per tot això, afirma que és indispensable que l'Alcalde faci el paper que li pertoca i no pas de delegat del president de la Generalitat, cosa que no significa contribuir o no amb el país, com tampoc no discuteix que Barcelona és el principal motor de Catalunya.
En aquest sentit, retreu que la imatge que va donar la reunió del Sr. Trias amb el president era, precisament, la de subordinació. I afegeix que aquesta subordinació és un dels aspectes que ara com ara preocupa més la ciutadania, que es pregunta què està passant amb la ciutat.
I entén que, a més de decidir sobre el futur de Catalunya, les relacions amb l'estat i amb el món sencer, cal decidir què s'ha de fer amb la ciutat en un context de crisi com l'actual, que té prou fortalesa, potència i solvència econòmica, social, cultural i municipal per fer un projecte propi. Tanmateix, adverteix que no es pot pactar cap projecte de ciutat si el govern no en defineix cap i que, contràriament, tracti un garbuix de coses i de bones intencions, o que, fins i tot, gosi dir que va trobar dèficit en aquest ajuntament. Insisteix que ningú no es creu que la situació econòmica d'aquesta administració fos dolenta quan el Sr. Trias va arribar a l'alcaldia; en aquest sentit, precisa que una cosa és que hi hagués un pla econòmic i financer a fi de dirigir la fortalesa econòmica cap a la sortida de la crisi, cosa a què ha renunciat el govern actual, mentre continua refugiat i còmode fent d'oposició de l'oposició, quan allò que s'espera de l'Alcalde són propostes.
Pel que fa al PAM, remarca que en l'informe no s'esmenta ni una sola vegada; no s'hi fa cap referència als deu projectes estratègics que va pactar el seu Grup en el document d'estratègies per al 2013. Afegeix que, fins i tot en detectar el desgovern de la ciutat, que un membre del govern contradeia un altre, quan eren conscients que hi havia una divisió clara d'opinions quant a la manera de fixar estratègies i, fins i tot, com fixar la quantitat global del pressupost, consideraven que no calia amoïnar-se perquè l'Alcalde, compromès amb l'acord, hi intervindria i aconseguiria que es pogués avançar; tanmateix, durant la negociació, i posteriorment, l'Alcalde ha optat pel silenci, i cada vegada més constaten que el govern se li escapa de les mans.
Adverteix que aquesta mena de situació és greu perquè l'Ajuntament té la possibilitat, no només de fer declaracions de bona voluntat, sinó d'acarar la crisi amb més contundència que no pas ho està fent.