Ajuntament de Barcelona
Revista de la Guàrdia
Urbana de Barcelona
Acord de cooperació
amb el Ministeri de l’Interior
Nou sistema “2x1”
per als dies festius
núm. 5 desembre 2002
Sector de la Via Pública
3a entrega de postals
col·leccionables
B a rc elona
2
La imatge
3 B
a rc elona
Índex
Felicitació de l’alcalde Editorial
- Acords i eines de millora De portada
- Nadal solidari amb la Guàrdia Urbana A fons
- Acuerdo de Cooperación entre Ministerio y Ajuntament Notícies GUB
- Neix el Museu de la Guàrdia Urbana - Resolució del conflicte 2x1
- Avenços en el Pla de Comunicació i Recursos Humans - Campanya de control de sorolls
- Constitució del Comitè de Seguretat i Salut Notícies IPA
- Invitados a las fiestas patronales de Santa Fe Bravo Charlie November
- Cau un altre grup de pirateria de CDs Som notícia
Seguretat viària
- La tasca de la Unitat d’Accidents L’expert opina
- José María Mena, fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Parlem de...
- Nova Oficina d’Informació i Tràmits
- L’agent Nabil Osman narra la seva experìencia d’immigrant Formació
- Les darreres accions del Pla de Formació del 2002 Recorda
- Seguretat en els seguiments policials Material i equipament
- Arriba el sistema GPS a les patrulles - Nou furgó-oficina mòbil d’accidents Taula rodona
- Debat sobre el nou Pla de Lluita Contra la Delinqüència La nostra gent
- El caporal Herrero El reportatge
- Èxit de la Jornada de Portes Obertes La nostra història
- Arriben les dones Guarda-t’ho
- L’evolució dels escuts de braç III Jocs de policies i bombers
- Tret de sortida per als Jocs Mundials
- Entrevista amb Ferrer Viana, gerent del Consorci Activitats esportives
- Primera edició del Torneig de Golf El tauler
- Especial lemes per a la Guàrdia Urbana Els nostres convidats
- La germana Claudi, del Cottolengo del Pare Alegre Al meu parer
- Eduardo Paricio: “ Sobre les noves mesures en seguretat” 5
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Edita: Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona
Carrer Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona ccmail: GU_REVISTA
Consell Editorial: Evelio Vázquez, Eva Llo-rach, Carme Pallarés, Miquel Fernàndez, Qui-que Ríos, Sergi Amposta, Juani Gómez, Mà-rius Comorera, Mònica Navas, Susana Suárez
Director: Evelio Vázquez
Serveis editorials: Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona Tel. 93 243 08 35 Fax 93 352 76 76
Coordinació: Mònica Navas ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació: Joan Serra
Redacció: Susana Suárez
Col·laboradors en aquest número: Ángel Abasolo, Salvador Auberni, Joaquim Arandes, José Manuel Ceballos, Manuel Haro, Xavier Moragas, Josep Lluís Peña, Sara Puerta
Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL Dipòsit legal: B-52.027-2001
de Barcelona
Guàrdia Urbana
Ajuntament
6
9
12
19
20
21
24
26
29
38
39
40 28
42
43
46 30
32
36 22
35 4
B a rc elona
4 B
a rc elona
Felicitació de l’Alcalde
E
l 2002 ha estat un any molt intens per al’activitat de la Guàrdia Urbana. L’Ajunta-ment ha fet un gran esforç per aconseguir que la policia local de Barcelona sigui més moderna i eficaç, responent més i millor a les de-mandes dels ciutadans i ciutadanes. Ens hem supe-rat en tots els aspectes del nostre treball, tornant a ser la columna vertebral de l’Ajuntament, prestant-ne una imatge excel·lent.
Un any en què s’ha fet un gran esforç inversor per, a tall d’exemple, renovar la flota de vehicles, incrementant de manera molt important la despesa prevista. Un any també, però, en què s’han incorpo-rat 100 noves places d’agents que s’afegeixen a les més de dues-centes dels anys anteriors i les 100 previstes per a 2003. Són dues mostres prou evi-dents de la voluntat municipal per elevar el nivell dels recursos materials i humans, en definitiva, de la qualitat, de la Guàrdia Urbana.
La nostra policia té el repte d’afrontar el segle XXI amb l’ambició de continuar essent capdavante-ra de les policies desplegades a Catalunya i la resta de l’Estat i l’Ajuntament de Barcelona vol estar al seu costat posant al seu servei la tecnologia més avançada així com els mitjans de gestió més mo-derns per facilitar la implicació de cadascun dels membres del Cos mitjançant la interacció en un projecte atractiu que permeti un major grau de participació.
D’altra banda, l’estrena de la nova Oficina d’In-formació i Tràmits i la creació de la web, només per citar dos exemples, han suposat un gran salt quali-tatiu en l’atenció als ciutadans i ciutadanes fent més propera i àgil la seva relació amb nosaltres.
No podem oblidar tampoc, per la seva im-portància, la signatura del conveni entre l’Ajunta-ment de Barcelona i el Ministeri de l’Interior per in-crementar la col·laboració entre el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Urbana i avançar cap a una ciu-tat més segura.
El 2003 se’ns presenta com un gran repte. Els X Jocs de Policies i Bombers, posaran un cop més a prova la capacitat organitzativa de la ciutat. Barce-lona espera rebre la visita de 10.000 participants i el doble d’acompanyants, en un esdeveniment que exigirà el millor de la Guàrdia Urbana, dins i fora de les instal·lacions esportives. Des d’ara mateix, us de-sitjo tots els èxits.
I a tots i a totes, us dono les gràcies per la vos-tra feina i dedicació. Bon Nadal i feliç any nou.
Un bon any
per a la
Guàrdia
Urbana
B a rc elona
5
D
es de l'últim número de GUB s'hanproduït tantes novetats que és impossible dedicar l'editorial a un únic tema. En el nombre anterior vam haver de sortir en defensa de la Guàrdia Urbana perquè el Ministre de l'Interior Ángel Acebes havia afirmat que les policies locals haurien fer alguna cosa mes que controlar el tràfic. El propi Ministre va tenir ocasió de rectificar aquelles afirmacions amb motiu de la signatura a Barcelona del Conveni de Col·laboració entre el Ministerio de lnterior i l'Ajuntament per a la coordinació i actuació conjunta entre el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Urbana de Barcelona. Aquest conveni, que ha establert una posició d'igualtat entre les dues policies, és un precedent molt valuós de cara a la futura
col·laboració entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. Al marge del contingut del conveni que es comenta dins de la revista, cal ressaltar que els membres del Cos Nacional de Policia hauran de realitzar a partir de l'entrada en vigor del Conveni funcions com ara les relacionades amb l'eradicació dels trilers i la venda ambulant, la denúncia d’infraccions contra la seguretat en el trànsit i les conductes incíviques. A més, el Conveni respecta l´esperit de col·laboració entre els dos cossos policials que s'havia mantingut en els últims anys, recollint el funcionament de la Taula de Coordinació Policial Central i de Districtes, i amplia notablement l'intercanvi de dades policials tan necessàries per a una correcta planificació de la seguretat.
D’altra banda, un altre tema important a ressaltar és l’acord pel qual es modifica el text del vigent acord de condicions de treball per al personal funcionari, perquè a partir del dia 1 de gener de 2003 es redueixin els caps de setmana de treball de 24 a 16 i, per tant, s'apliqui des d'aquesta data el 2x1. Aquest acord, fruit d'una llarga i intensa negociació entre la representació de l'Ajuntament, la Direcció de Guàrdia Urbana i els Sindicats, dóna resposta a una vella reivindicació
del col·lectiu policial de Guàrdia Urbana. No ha estat fàcil arribar a l'acord, perquè la necessària garantia del funcionament dels serveis ens obligava a ser especialment cautes a l'hora d'establir els procediments que permetessin l'aplicació real del 2x1. La taula de negociació ha estat a punt de trencar-se en diverses ocasions a causa de les dificultats de conjugar les exigències dels representats sindicals amb l'organització del servei. L'esforç de la cúpula de la Guàrdia Urbana per donar una resposta positiva a aquesta reivindicació i el treball abnegat dels funcionaris, que durant mesos han hagut de realitzar les adaptacions i simulacions organitzaves
necessàries per garantir l'eficàcia del nou sistema, han permès que s'hagi pogut aconseguir l'acord.
Finalment, no podem acabar sense comentar el Pla de Lluita Contra La Delinqüència elaborat pel govern de l'Estat, que suposarà disposar d'unes eines legals i judicials que limitaran la impunitat amb què actuen determinats delinqüents i ajudaran als policies en la seva lluita contra la inseguretat. Rebem amb esperança unes mesures que en la seva gairebé totalitat havien estat demanades al Ministeri de l'Interior en nombroses ocasions per l'Alcalde de Barcelona, tot i que es troba a faltar alguna referència als aspectes preventius relacionats amb la igualtat i la cohesió social que són també instruments poderosos contra la delinqüència. Esperem que, en la seva aplicació, el Govern posi els recursos necessaris perquè siguin realment efectives.
Editorial
7
B
a rc elona
6
De portada
G
airebé s’ha convertit en una tradició. Tot i que el tarannà d’ajut i servei al ciutadà és una constant entre els agents de Guàrdia Urbana, per Nadal l’esperit solidari es res-pira més que mai. Així, un any més el col·lectiu es sumarà a les celebracions ciutadanes, amb els seus actes solidaris de col·laboració ambAvismón Catalunya, els regals per als nens i avis del Cottolengo del Pare Alegre i la festa infantil solidà-ria 2002.
Uns dies abans de Nadal es posa en marxa tota l’operativa. Primer, s’engega la campanya de recollida d’aliments o donacions per als avis de l’organització Avismón. A mitjan desembre, els guàrdies urbans es vesteixen amb l’antic "salacot" i es
col·loquen damunt uns templets com els que es feien servir als anys seixanta per regular manual-ment el trànsit, a les cruïlles de la Rambla de Cata-lunya amb els carrers de Mallorca, Provença i Valèn-cia. D’aquesta manera, els ciutadans que ho
desit-gin poden deixar en aquell punt les seves donacions per als avis d’Avismón, en un acte solidari que re-corda simbòlicament l’època on els ciutadans dei-xaven obsequis per als agents en els mateixos tem-plets.
Els matins, els agents reben la visita d’alguns alumnes d’escoles de la ciutat, que duen les seves aportacions per a Avismón. Els agents els expliquen on aniran a parar tots els objectes i quins són els motius de la campanya de recollida de queviures i regals.
Aquest any és el quart que la Guàrdia Urbana col·labora amb Avismón, una ONG (organització no governamental) que agrupa persones voluntàries
per ajudar a la gent gran, i organitza activitats com l’apadrinament, l’assistència a domicili dels avis o el suport a familiars de gent gran que viu en situació de precarietat.
Pare Noel
La Guàrdia Urbana també presta les seves motos per tal que el Pare Noel arribi en comitiva a portar les joguines als fills i filles dels agents que partici-pen en la festa infantil.
El dia 22 de desembre, el pare més universal del Nadal fa escala a les dependències de Guàrdia Ur-bana a la Zona Franca, on els nens el reben prepa-rats per recollir les joguines, després de passejar en els cavalls de la Unitat Muntada, pujar en les mo-tos, cotxes i furgonetes patrulla o conèixer com fan els registres els gossos ensinistrats de la Secció Ca-nina.
A la festa d’aquest any 2002 també hi partici-parà el Drac, la simpàtica mascota dels Jocs Mun-dials de Policies i Bombers, que ajudarà a repartir els regals als nens i a recollir les donacions de que-viures i detalls per als avis i nens del Cottolengo del Pare Alegre. A part dels presents del Pare Noel, es repartirà una bossa de regals i globus a tots els nens i es prepararà un gran esmorzar per tots plegats. Aquest any la inscripció per participar-hi es pot fer
Nadal solidari
amb la Guàrdia Urbana
Un any més la Guàrdia Urbana participa activament en el Nadal barceloní amb un
seguit d’activitats solidàries. Iniciatives com les campanyes de recollida de regals
per als infants del Cottolengo i els avis d’Avismón, o la festa infantil solidària es
re-peteixen enguany per fer somriure en època de festes als qui més ho necessiten.
La recollida de regals per
Avismón evoca l’època en
què els ciutadans deixaven
obsequis en els templets
Els hospiciatsesperen els regals de la vigilia amb molta il·lusió
Els nens i nenes de la ciutat també deixen regals per als avis d’Avismón
Els organitzadors de la
visita al Cottolengo
destaquen la il·lusió i
emoció que es viu a la festa
Els reis de Guàrdia Urbana porten regals per a tothom
Aquests templets es feien servir fa anys per regular manualment el trànsit
• Recollida de regals per Avismón:
Vestits amb salacot i col·locats a sobre de templets com els dels anys 60, els guàrdies reculliran regals per als avis d’Avismón a les cruïlles de Rambla de Catalunya amb els carrers Mallorca, Provença i València.
• Visita dels Reis Mags al Cottolengo: La nit del cinc de gener, la comitiva dels Reis Mags d’Orient i els seus patges, escoltada i ajudada pels agents de la Guàrdia Urbana, repartiran regals als nens i avis del Cottolengo
• Festa Infantil:
El dia 22 de desembre el Pare Noel viatja fins la seu de Guàrdia Urbana a Zona Franca, on l’espera el Drac, la mascota dels Jocs Mundials de Policies i Bombers per ajudar a repartir regals als nens i nenes que hi participin.
• Nadales:
Tota la Guàrdia Urbana està convidada a la cantada de nadales de la banda de música de la Unitat Muntada a Prefectura el dia 16 de desembre a les 12 del matí.
LES ACTIVITATS
B a rc elona
8
De portada
A la festa infantil hi
participarà el Drac, la
simpàtica mascota dels
Jocs de Policies i Bombers
fins al dia 13 de desembre.Als regals que es recullen per als nens i avis del Cottolengo en aquesta Festa Infantil se sumen els que després aplega la Guàrdia Urbana en la Caval-cada de Reis i els que aporten les em-preses col·laboradores. Tots els obse-quis es reparteixen la vigília del dia de Reis en una visita al Cottolengo.
Els nens i avis del Cottolengo reben amb molta il·lusió els presents que els
porten els reis i patges de la Guàrdia Urbana, que arriben també en una comitiva escoltada pels agents amb motos i furgonetes un cop ha acabat la cavalcada de Reis de la ciutat.
Els mateixos organitzadors d’aquesta activitat expliquen que la visita al Cottolengo, on es respira una gran alegria, els posa la sensibilitat a flor de
pell, ja que “la il·lusió que s’hi viu allà és una
me-ravella”. Per finalitzar, tota la comitiva s’aplega a
menjar dolços de Nadal, i s’acomiada fins que els Reis Mags tornin a passar pel Cottolengo i a portar la il·lusió del Nadal als nens i avis hospiciats.
En definitiva, tot un programa d’activitats festi-ves i solidàries que organitzen el agents, per assa-bentar tothom que el Nadal també arriba a la
Guàr-dia Urbana.
El Pare Noel arriba amb una moto de la Guàrdia Urbana Els nens i nenes
poden pujar en els vehicles patrulla de la Guàrdia Urbana
Música per al Nadal de la GUB
La banda de música de la Unitat Muntada també es vesteix de vint-i-un botons per participar al Nadal de la Guàrdia Urbana i esdevé un fil musical de luxe a les
celebracions de la festivitat nadalenca. El dia 11 de desembre posa les notes musicals a la comitiva Reial de Guàrdia Urbana en l’arribada dels Reis Mags al Cottolengo del Pare Alegre.
Cinc dies més tard, la banda de la Muntada comença la jornada amb una visita als nens del Col·legi Arcàngel Sant Gabriel de Sants-Montjuïc, i acaba el matí amb la cantada de nadales tradicional, davant l’edifici de Prefectura de la Guàrdia Urbana, on
convida a tots els que vulguin i puguin anar, a celebrar el Nadal, un any més.
Els nens participen en l’exhibició del gossos de la Unitat Canina
B a rc elona
9
Acuerdo
entre
Ajuntament de Barcelona
y Ministerio de Interior
El Ajuntament de Barcelona y el Ministerio de Interior firmaron el pasado 29 de
Octubre un acuerdo de cooperación policial, para coordinar la actuación conjunta
entre el Cuerpo Nacional de Policía (CNP) y la Guàrdia Urbana. El acto de rúbrica
tuvo lugar en la sede de la Delegación del Gobierno en Barcelona.
El convenio concreta las
modalidades de actuación
conjunta entre Guàrdia
Urbana y CNP
E
l pasado 29 de Octubre, Ajuntament yMi-nisterio de Interior firmaron en Barcelona un Convenio de Colaboración policial, con el que ambas administraciones se comprome-ten a coordinar las actuaciones de la Guàrdia Urba-na y el Cuerpo NacioUrba-nal de Policía (CNP) en Barce-lona, igual que en otras cinco grandes ciudades es-pañolas (Alicante, Madrid, Sevilla, Valencia y Zara-goza).
Como representantes del Gobierno central asistieron a la firma del convenio el secretario de Estado para la Seguridad, Ignacio Astarloa, y el ministro de Interior
Ángel Acebes, mientras que
el alcalde de Barcelona, Joan Clos, fue el encargado de firmar por el Ajuntament de Barcelona.
En su discurso, Joan Clos destacó la importancia de potenciar la coordinación policial en la ciudad y el
"buen papel de la Guàrdia Urbana en los últimos
años, al adaptarse a funciones de seguridad urba-na con pleurba-na operativa policial". Clos también
re-marcó la posición de Barcelona como ciudad pione-ra en la implantación de los juicios "rápidos", e ins-tó al ministro a que se reforme el Código Penal
11
B
a rc elona
10
A fons
ra poder agilizar su aplicación en los casos de deli-tos y faltas menores.
Por su parte, el ministro de Interior, Ángel Ace-bes, remarcó la necesidad de colaborar y de "dotar
a los cuerpos policiales de mecanismos para me-jorar su eficacia, teniendo en cuenta la peculiari-dad del caso de Barcelona por el despliegue de Mossos". Acebes aclaró también que la firma de
es-te convenio no significaría un refuerzo de efectivos policiales en Barcelona, sino una mejora de la coor-dinación entre los cuerpos de Policía que ya operan en la ciudad.
El documento
El Convenio de Colaboración policial firmado el pasado Octubre concreta una serie de medidas para la actuación con-junta de CNP y Guàrdia Urbana, con vi-gencia hasta Diciembre del 2003. Entre ellas, destaca el intercambio mensual de información policial relevante y relacio-nada con las funciones de la Policía en materia de seguridad ciudadana.
El acuerdo establece el libre acceso a datos estadísticos y resúmenes mensuales de la actividad delictiva por parte de am-bas policias, en materia de delitos y fal-tas, información sobre los detenidos (co-mo la situación legal o las expulsiones), cifras sobre la eficacia policial en casos de delitos y faltas resueltos, e informa-ción sobre las víctimas. De esta manera,
la Guàrdia Urbana podrá consultar directamente las bases de datos del Cuerpo Nacional de Poli-cia relativos a personas buscadas, requisitorias judiciales, desaparecidos y vehículos sustraídos.
De igual manera se establece la elaboración conjunta de protocolos específicos para afrontar las actuaciones coordinadas en manifestaciones en la via pública que dificulten el derecho a la movili-dad de las personas. El acuerdo de cooperación contempla la planificación común de operaciones sobre modalidades delictivas concretas, actividades irregulares (trileros, venta ambulante, infracciones graves contra la seguridad del tráfico o conductas incívicas) y las operativas en grandes aconteci-mientos.
Con el fin de facilitar el intercambio de infor-mación entre ambos cuerpos policiales, se han pre-parado ya una serie de impresos y material de so-porte técnico policial comunes a ambas policias (en catalán y castellano) para poder efectuar el mayor número posible de denuncias rápidas, trámites y
El acuerdo ha de servir para coordinar las funcio-nes de la Guàrdia Urbana y la Policia Nacional.
PRINCIPALES PUNTOS DEL ACUERDO
Intercambio mensual de información policial
relevante
Uso conjunto de las bases de datos policiales
Planificación común de operaciones:
Modalidades delictivas concretas,
Actividades irregulares (trileros, venta
ambulante, infracciones graves contra la
seguridad del tráfico y conductas incívicas)
Operativas en grandes eventos
Mayor participación de la Guàrdia Urbana
en las funciones de policía judicial
PRINCIPALES PUNTOS DEL ACUERDO
Planes de seguridad especiales
En el año 1991, a las puertas de la
celebración de los Juegos Olímpicos de
Barcelona’92, ya se firmó un acuerdo
de colaboración entre el Gobierno
central y el Ajuntament de Barcelona,
para reforzar la seguridad ciudadana
durante las olimpiadas.
Ahora, paralelamente a este Convenio
de Colaboración policial y de cara a la
celebración del próximo Fòrum de las
Culturas 2004 en Barcelona, se ha
vuelto a poner en marcha un plan de
seguridad especial, que estará integrado
por diversos cuerpos policiales.
Dicho plan estará coordinado por la
Comisión de Seguridad del Fòrum
2004, presidida por el secretario de
Estado para la Seguridad, Ignacio
Astarloa
El ministro Ángel Acebes y el alcalde Joan Clos, duran-te la explicación de algunos puntos del acuerdo, mo-mentos después de la rúbri-ca el pasado 26 de Octubre
atestados in situ, telefónicamente o por internet. En el acuerdo, se prevé también una mayor par-ticipación de la Guàrdia Urbana en las funciones de policía judicial, y su inclusión en la Sala de Coordi-nación Policial, junto a los cuerpos de seguridad nacional (CNP y Guardia Civil) y los Mossos d’Es-quadra.
Otro punto importante del Convenio de Colabo-ración Policial es la consolidación de la Junta Local de Seguridad de Barcelona. Desde su institucionali-zación en el año1992, la Junta Local es el organis-mo encargado de analizar la seguridad pública en la ciudad, decidir los Planes de Seguridad pertinen-tes y aplicarlos según convenga a través de sus ór-ganos de acción, como son la Mesa de Coordina-ción policial y sus delegaciones en los distritos.
Los antecedentes de este Convenio de Colabora-ción policial se sitúan un mes antes en Madrid, con la firma del Convenio Marco de Colaboración en materia policial entre el Ministerio de Interior y la Federación Española de Municipios y Provincias el 19 de Septiembre.
En este precedente, ambos organismos prioriza-ban la lucha contra la inseguridad ciudadana y el compromiso de crear una serie de mecanismos
ad-Joan Clos destacó el buen
papel de la Guàrdia
Urbana en la función de
la seguridad en la ciudad
ministrativos y legales para dar apoyo a esta ta-rea conjunta entre ad-ministraciones munici-pales y la administración central.
13
B
a rc elona
12
El recorregut
A l’entrada del mu-seu es poden veure dos uniformes, representa-tius del primer model d’indumentària de l’any 1843, quan es va constituir la Guàrdia Municipal (cos ante-cessor de la Guàrdia Urbana); i l’últim mo-del d’uniforme que ha representat un canvi significatiu en la història del Cos; el model de 1978, any de la instauració d’un Ajuntament democràtic a Barcelona.
El museu s’estructura en tres parts diferenciades. Una de les seccions agrupa objectes utilitzats histò-ricament per la Guàrdia Urbana, un altre espai re-cull material de l’Associació Internacional de Policia (IPA) i el tercer està ocupat per l’exposició de foto-grafies i material gràfic sobre el segle i mig d’histò-ria de la Guàrdia Urbana.
En el primer apartat del museu es mostren nou vitrines verticals i horitzontals, que contenen per ordre cronològic elements de vestuari il·lustratius
Notícies GuB
Neix
el
Museu
de Guàrdia Urbana
El primer Museu de Guàrdia Urbana va néixer el passat octubre. Es tracta d’una
ini-ciativa que pretén recopilar els més de 150 anys de la història del Cos. L’espai fa un
recorregut per la Guàrdia Urbana per mitjà de materials com escuts, carnets, gorres,
ràdios o l’estrella de la col·lecció, una moto Sanglas de 250 cc, matriculada l’any 1953.
E
l Museu de la Guàrdia Urbana va ser inau-gurat oficialment per l’alcalde, Joan Clos, i la regidora de Seguretat i Mobilitat, CarmeSan Miguel, el passat 10 d’octubre. Així
s’o-brien les portes d’aquest nou espai d’exposició que recull l’àmplia història del cos de la Guàrdia Urbana durant els 150 anys al servei de la ciutat.
Ubicat a la planta baixa de l’edifici de Prefectu-ra, al districte de Sants-Montjuïc, el Museu aplega objectes de les donacions de col·leccionistes privats i d’altres policies, fruit moltes vegades de l’inter-canvi de materials realitzat en les visites de dife-rents cossos a la ciutat de Barcelona.
de l’evolució de l’uniforme de la Guàrdia Urbana, des de la seva creació fins a finals del segle XIX. A partir d’aquests elements els visitants poden fer-se una idea dels canvis polítics i organitzacionals que ha experimentat la Guàrdia Urbana a través dels anys.
Una breu explicació al costat de cada vitrina in-dica el període històric al qual corresponen els ele-ments que s’hi exposen, i recull l’evolució política de la societat de l’època. Així, la primera vitrina mostra l’Acta Fundacional de la Guàrdia Municipal, datada l’any 1841, i que va entrar en vigor el 1843. S’hi exposen també diverses plaques de gorra com a insígnia d’autoritat més antiga, sivelles de cinturó i els distintius de les inicials de les solapes, que con-formen un itinerari per la imatgeria de la guàrdia dels primers temps.
Els identificadors de la primera Guàrdia Urbana com a tal daten de 1907, any en què es va crear un cos amb aquest nom amb la funció de regular el trànsit emergent a la ciutat industrial de Barcelona de principis del segle XX. Anys després, amb la unió dels dos cossos de vigilància existents fins el mo-ment, Guàrdia Municipal i Guàrdia Urbana en una sola policia, el 1921, es van crear noves insígnies, escuts, noves ordenances, carnets, etc. Així ho
mos-tren els diferents objectes exposats a les vitrines del museu, que dedica una part important dels seus ex-positors a la Unitat Muntada i les telecomunica-cions, amb materials tècnics i de suport policial com el primer radar o el primer alcoholímetre, dels anys 70.
Però sens dubte, l’estrella indiscuti-ble de l’exposició és una moto Sanglas de 250 cc, matriculada l’octubre de 1953 i inicialment utilitzada per a pa-trullar els carrers de la Barcelona de mitjan segle XX. Posteriorment, va ser usada com a vehicle dels carrussels i les demostracions de la Guàrdia Urba-na, i ara ocupa un espai privilegiat al mig de la sala del Museu.
També es poden contemplar dife-rents versions dels escuts, fins i tot al-guns prototipus que mai es van arribar a portar, agulles de corbates, xiulets de l’època dels "serenos" i vigilants nocturns, o distin-tius de l’etapa de militarització del Cos de Guàrdia Urbana pel règim franquista. A la secció IPA s’expo-sen records curiosos de policies d’arreu del món, com una gorra autèntica de "bobby" anglès, o txa-pel·les de la policia foral de Navarra.
La part dedicada a les fotografies antigues mos-tra imatges de les diverses èpoques del Cos, des d’u-na de les primeres desfilades de 1915, a fotos de la Guàrdia Urbana dels anys 80.
Totes aquestes són només algunes mostres de la història de la policia municipal de Barcelona, que ara es poden veure al Museu de la Guàrdia Urbana en un recorregut des dels seus inicis fins a l’actua-litat.
En el museu s’exposa
l’Acta Fundacional de la
Guàrdia Municipal,
datada de l’any 1841
El Museu de Guàrdia Urbana es troba a la planta baixa de l’edifici de Prefectura.
En la seva visita, l’alcalde, Joan Clos, es va interessar per la procedència dels objectes exposats
15
B
a rc elona
14
Notícies GuB
El acuerdo
2x1
D
esde el día 1 de Enero de 2003 se aplicará a los miembros del personal policial de Guàrdia Urbana el "2x1", un nuevo sistema de reparto de los días festivos, cuyas medi-das complementan el convenio laboral existente.Tras la firma de dicho convenio laboral, los repre-sentantes sindicales y del Ajuntament, y la Dirección de Guàrdia Urbana se habían reunido en reiteradas ocasiones para buscar una fórmula que permitiera encontrar el equilibrio entre una reivindicación líci-ta y sentida, y la preslíci-tación del servicio policial que precisa Barcelona sin que la ciudad se resintiera. La solución no ha sido fácil, puesto que supone esta-blecer unos cambios que podían afectar a la activi-dad de la Guàrdia Urbana en su conjunto y debían establecerse mecanismos adecuados para garantizar su adecuado funcionamiento. En la página siguiente reproducimos íntegramente el acta del acuerdo.
- El personal tendrá 11 días laborables de libre disposición. Se procurará realizar el 50% de estos 11 días, de mutuo acuerdo entre mando y agente, antes del 30 de junio.
- La cadencia de entrega establecida hasta la entrada en vi-gor de este acuerdo consistía en un fin de semana trabajado y uno de fiesta, lo que significaba trabajar 24 fines de sema-na. El nuevo acuerdo establece trabajar 16 fines de semana y 7 festivos, de los cuales, hasta dos pueden ser en domingo. - El acuerdo garantiza la libre elección de turnos de vacacio-nes. La fecha límite de solicitud de vacaciones de verano, Na-vidad y Semana Santa continuará como hasta el momento. - Criterios para la asignación de calendarios: cada sargento, cabo o agente de la Unidad, escogerá de forma voluntaria uno de los grupos posibles dentro de criterios de homogenei-dad.
- Se establece la posibilidad de permuta en fines de semana o festivos, entre profesionales de la misma categoría, Unidad o características.
- Se reconoce la figura de la autopermuta como posibilidad de cambiar un día o un fin de semana de trabajo en festivo o domingo, en casos excepcionales.
- Calendarización de las fiestas semanales en días laborables:
para todos los turnos serán en lunes, martes, miércoles y jue-ves, respetando los porcentajes mínimos de presencia esta-blecidos.
- El personal de noche, en el caso de que no se haya acogido a la compensación económica, recuperará los doce días de fiesta suplementarios. Esta recuperación se realizará por soli-citud del interesado, se fijará en el calendario y se anotará en el SIO.
- Las circunstancias especiales solicitadas se intentaran resol-ver en la misma Unidad, notificándolo a la Jefatura. En caso de no ser posible, la Jefatura estudiará dicha petición para poder dar la solución más ecuánime.
- Para poder implementar el presente acuerdo es necesaria la convocatoria de una promoción de cabos y otra de sargentos. - A petición del interesado, se establecerá una alternativa económica para compensar los festivos en fin de semana y las fiestas oficiales debidas pendientes hasta el 31.12.2002. El precio de los festivos a 31.12.2002 es de 13,14 euros/hora festiva diurna (2.186 pts/hora) y de 16.89 euros/hora festiva nocturna (2.810 pts/hora).
- A partir del 15 de enero de 2003 se podrán recuperar los dí-as laborables pendientes.
A la Ciutat de Barcelona, a la Seu de la Guàrdia Urbana de l’Ajunta-ment de Barcelona, situada a C/ Guàrdia Urbana núm. 3-5, essent les 15’00 hores del dia 20 de novembre de 2002, reunits d’una banda els re-presentatns de l’Adminsitració Sr. Blas Alascio, Gerent del Sector de la Via Pública; Sr. Joan Albert Dalmau Gerent –Delegat d’organització i Recur-sos de Guàrdia Urbana; l’Intendent Major de la Divisió de Coordinació Sr. Xavier Vilaró; Intendent del Departament de Serveis Generals de Guàrdia Urbana, Sr. Salvador Pallarés; Responsable de Relacions Laborals de Guàr-dia Urbana, Sr. Miquel Fernàndez i la Cap de Recursos Humans, Sra. Car-me Melús, i d’un altra els representants sindicals de la Mesa de Guàrdia Urbana signants de l’esmentat acord, Sr. Angel Marcos Gonzàlez Campo-cosio; Sr. Andres Hernàndez Plumed, Sr. Amador Gonzàlez Sr. Francisco Caballero Espinosa i Fèlix Garcia; el Sr. José Garcia, Sr. Jordi Piñol i Sr. En-ric Sahun; i els Sr. Jordi Pujol i Sr. Vicente Canales, en representació de SPPME, ASPLC, CC.OO. i AI, respectivament, amb l’objectiu d’arribar al de-senvolupament dels acords pressos per la implementació de la cadència de festius en cap de setmana.
Un cop finalitzada la reunió s’arriba al següents acords:
NORMES DE DESENVOLUPAMENT
El personal de la Guàrdia Urbana realitzarà 1728 hores anuals distri-buïdes en 216 dies de treball a raó de 8 hores de horari continu,. En apli-cació de la compensació per la no reducció horària d’estiu ( 3 jornades de 8 hores) i el dia del Patró (1 jornada de 8 hores), el còmput anual real serà de 1696 hores distribuïdes en 212 dies de treball.
El personal disposarà de la capacitat d’11 dies de lliure disposició en laborable. Per tal de poder fer ús es col·locaran 184 dies en calendari i es gaudiran els 11 dies de lliure disposició. En qualsevol cas, el personal ha de treballar 173 dies en laborable. Per això es seguiran els següents cri-teris:
• El 50% com a mínim es realitzaran abans del 30 de juny i la resta en el segon semestre i realitzats abans del 15 de desembre
• No es poden acumular en les setmanes anteriors i posteriors de les vacances de Nadal i Setmana Santa ni en els mesos de juliol i agost.
Caps de setmana i festius
La cadència de lliurança establerta fins a l’entrada en vigor d’aquest acord, consistia en un cap de setmana treballat i un de festa, la qual co-sa significava treballar 24 caps de setmana.
El nou acord estableix treballar 16 caps de setmana i 7 festius dels que fins a dos poden ser diumenge (el que suposa 39 dies en caps setmana i festius ).
Amb aquesta mesura s’estableix el compromís entre l’organització i la representació dels treballadors del compliment estricte del dies de treball en caps de setmana i festius de cara a que els treballadors, no superin aquest número de dies festius treballats i que l’organització tingui co-bertes les seves necessitats
Per tal de garantir la lliure elecció de torns de vacances respectant els percentatges establerts per l’Acord de Condicions Laborals dels Funciona-ris 2000-2003, s’han confeccionat 2 calendaFunciona-ris per torn, amb sis grups ca-dascun. En cas de que es formulin propostes alternatives que puguin ser d’aplicació a la totalitat de la Guàrdia Urbana, i respectant tant les con-dicions de l’acord i dels percentatges de servei que s’han fixat actualment per la Prefectura. s’adreçaran a la mateixa per al seu estudi i la seva pos-sible aplicació.
La data límit de sol·licitud de vacances d’Estiu, Nadal i Setmana San-ta, continuarà com fins ara. Tanmateix durant els mesos de juliol i agost no es podran autoritzar fraccions inferiors a 15 dies. La resta dels mesos de l’any s’aplicarà la normativa vigent. Igualment les vacances d’antigui-tat es realitzaran fora dels mesos de juliol i agost.
No estan marcats en el calendari els festius dels torns de vacances co-rresponents a Nadal i Setmana Santa, ja que estan pendents de l’elecció del torn.
Tampoc estan en el calendari del 2003, els dies 1 i 6 de gener, el 18 i 21 d’abril i els dies 25 i 26 desembre , ja que corresponen a torns de vacan-ces. El personal que faci les vacances de Nadal i/o Setmana Santa fora de torn, podrà gaudir del 50 % d’aquests 4 i 2 dies respectius en la seva data.
Criteris per assignació de calendaris.
Cada sergent, caporal o agent de la Unitat, escollirà de forma voluntà-ria un dels 6 grups possibles dintre dels criteris d’homogeneïtat dels ma-teixos. En cas de desequilibri, el Comandament de la Unitat de forma ra-onada, distribuirà el personal de la manera més adient per categories i funcions. Com exemple:
“Una Unitat descentralitzada i per cada grup de 5 agents, hauria de
comptar amb dos agents de patrulla de cotxe polivalent, un agent en sco-oter i dos agents en patrulla a peu."
En la formulació del grup s’ha de tenir en compte que el personal que estigui subjecte a incidències previsibles, estiguin distribuïts proporcio-nalment en els 6 grups.
La implementació d’aquest procés i la seva pròpia dinàmica, farà que en anys successius, els festius concrets vagin variant
Criteris per gaudir i/o canviar un festiu.
S’estableix en caps de setmana i/o festius la possibilitat de permuta en-tre professionals de la mateixa categoria, unitat, i característiques pro-fessionals similars, per tal de que la prestació del servei no es resenteixi. Aquests canvis hauran de reflectir-se en el calendari individual .També es farà constar en el SIO.
Es reconeix la figura de l’autopermuta com a possibilitat de canviar un dia o cap de setmana de treball en festiu o diumenge, en casos excepcio-nals persoexcepcio-nals i sempre que les necessitats de la de la Unitat ho faci pos-sible. Les persones que es trobin en aquesta situació, canviaran el dia fes-tiu per un altre fesfes-tiu necessari per la ciutat els quals seran definits en un calendari adjunt. Aquests canvis seran introduïts al SIO.
Calendari laborables
Una vegada distribuït el personal en els sis grups, es procedirà a: Calendaritzar les festes setmanals en dies feiners.
Per a tot els torns serà, Dilluns, Dimarts, Dimecres i Dijous, respectant el percentatges mínims de presència establerts.
La recuperació de festes pendents pels torns de matí i tarda es farà pre-ferentment en divendres i pel torn de nit en diumenge, i qualsevol dia si el percentatge de mínims de presència establert ho permet.
Recuperació de dies i hores degudes
Recuperació d’hores degudes per assistència a judicis , en cas del per-sonal que no opti per la compensació econòmica, segons el barem de ju-dicis (veure ANNEX Nº 2), s’ha de tenir en compte que, tal i com s’ha dis-posat en l’acord, es recuperaran en un termini màxim de dues setmanes (sempre que hagi una acumulació de 8 hores). Les fraccions inferior a 8 hores es realitzaran per sol·licitud de l’interessat/da.
Recuperació dels 12 dies de festa suplementaris, pel personal de nit, en el cas de que no s’hagi acollit a la compensació econòmica, es realit-zarà per sol·licitud de l’interessat/da, s’haurà de fixar en el calendari i anotar al SIO.
Recuperació de borsa d’hores laborables a partir del 15 de gener de 2003.
Aquests percentatges es revisaran periòdicament efectuant-se un se-guiment a través del SIO.
Circumstàncies especials
Les circumstàncies personals sol·licitades, s’intentaran resoldre a la mateixa unitat, notificant-ho a la Prefectura, en cas de no ser possible, la Prefectura estudiarà la mateixa, per tal de poder donar la solució més equànime.
Totes els punts de la present circular, seran reflectits de forma imme-diata al SIO, per tal de poder efectuar el seguiment del seu compliment En aquelles Unitats que per la seva especifitat en el servei requereixin una cadència de lliurança de festius diferent, la Prefectura podrà amb caràcter excepcional disposar la mateixa, garantint que tot el personal d’aquesta Unitat s’acolleix a aquesta. En cap cas serà inferior la cadència de festius gaudits en cap de setmana.
Per poder implementar el present acord es fa necessària la convo-catòria d’una promoció de Caporals i una altra de Sergents.
Tanmateix, a petició de l’interessat/da, s’establirà una alternativa econòmica per compensar els festius de caps de setmana i festes oficials degudes.
ACTA DE DESENVOLUPAMENT DELS ACORDS
Dia amb una citació 4 hores
Dia amb dues citacions 6 hores Dia amb tres citacions 1 dia (8 hores)
Dia festa 8 hores
Percentatges Mínims d’Efectius en Servei (primera activitat )
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge MATI 60% 60% 60% 60% 70%
TARDA 60% 60% 60% 60% 70%
NIT 60% 60% 60% 60% 50%
Aspectos vigentes del Convenio anterior
Compensación Económica en la asistencia
a juicios
Compensación económica en caso de horas de libre servicio: • Día con una citación: 24,04+12,02 = 36,06 euros (6.000 pts.) • Día con dos citaciones: 36,06+12,02 = 48,08 (8.000 pts.) • Día con tres citaciones: 42,07+12,02 = 54,09 (9.000 pts.)
Compensación económica en caso de día de libranza: • Día con una citación: 30,05+12,02 = 42,07 euros (7.000 pts.) • Día con dos citaciones: 42,07+12,02 = 54,09 (9.000 pts.) • Día con tres citaciones: 48,08+12,02 = 60,10 (10.000 pts.)
Comisión de seguimiento
Existe una comisión de seguimiento, constituida por las organizaciones firmantes del convenio anterior y la Di-rección de Guàrdia Urbana, que se reúne trimestral-mente para garantizar el cumplimiento de los calenda-rios y buscar soluciones en caso de discrepancias.
P U N T O S P R Á C T I C O S D E L A C U E R D O
17
B
a rc elona
16
D’altra banda, amb les noves estratègies es vol també incrementar el grau d´encert en els processos de selecció de nou personal, incorporant als criteris d´avaluació aspectes relacionats amb els valors prè-viament definits. En aquest sentit, es farà un esforç per ser capaços d’indentificar amb antelació les ne-cessitats futures de l´organització i se-leccionar persones que aportin un va-lor afegit quant a coneixements tèc-nics i multidisciplinars.
Una altra de les finalitats que per-segueix el nou Pla de RRHH és el fo-ment de la participació dels treballa-dors en la millora del funcionament general del col·lectiu. Per això, es cre-aran grups de treball que ajudin a in-corporar millores. També es volen po-tenciar aquelles activitats que aporten reconeixement a la Guàrdia Urbana i als seus membres, de manera que s’o-brirà la possibilitat de participar en fò-rums nacionals e internacionals, on es puguin transmetre i compartir els èxits aconseguits, i incrementant el prestigi del col·lectiu.
Finalment, hi ha l’objectiu d’elaborar un progra-ma de forprogra-mació eficient, que doti als guàrdies urbans dels coneixements, les habilitats i les actituds ne-cessàries i d’acord amb la missió i els valors definits. La formació haurà de contemplar tres factors crítics: l’adquisició dels coneixements (saber), el desenvolu-pament de les habilitats precises (saber fer), i la mi-llora de les actituds personals (voler fer).
Notícies GuB
Promoció i participació,
objectius del
Pla de RRHH
En el marc de les actuacions del Pla de recursos humans de Guàrdia Urbana, el
pas-sat mes d’octubre es van posar en marxa diferents grups de treballs per analitzar
l’e-volució i els resultats de les polítiques que es duen a terme quant a gestió de
per-sonal. En aquest article avancem algunes de les estratègies en què s’està treballant.
A
principis de l’any vinent es començarà a aplicar el nou Pla de recursos humans de Guàrdia Urbana, un programa de treball que ha de servir per marcar les grans línies estratègiques a seguir en el futur en matèria de ges-tió de personal. La promoció del personal i el foment de la implicació d’aquest amb elcol·lectiu són els eixos principals. Diversos comandaments, entre ells intendents majors i inspectors, han participat activament en aquest tre-ball, definint els objectius, els proces-sos i els factors claus a considerar. Aquest pla estratègic, segueix la línia filosòfica del conjunt de Missió i Valors de la Guàrdia Urbana que, en el seu moment, va definir el col·lectiu.
Carreres professionals
Un dels objectius principals del Pla
és la definició de carreres professionals per a tots els membres de la GUB, que contemplin la possibilitat de mobilitat o millora professional tant horitzontal com vertical. L’avaluació del servei prestat i del grau d’acompliment dels objectius establerts per part del personal, així com del nivell de satisfacció de l’orga-nització amb cadascun dels seus membres són parà-metres crítics a l’hora d’elaborar els plans de carrera adients. Per tant, l’evolució del personal serà clau en el disseny d’aquests plans.
PRINCIPALS OBJECTIUS:
• Fomentar el seguiment i avaluació del personal, per definir carreres professionals adequades al perfil del professional i a les necessitats del col·lectiu
• Millorar els processos de selecció i elaborar un pla de formació eficient, d’acord amb els valors i missió de la GUB • Estimular la implicació i participació dels treballadors en la millora del funcionament de l’organització
Campanya de
sorolls
Durant 16 dies la Guàrdia Urbana va dur a terme una campanya incisiva contra
l’excés de sorolls provocat per vehicles a la ciutat de Barcelona. Un total de 38
agents, repartits en 14 patrulles de dia i 5 de nit, van realitzar els controls
perti-nents a més de set mil vehicles que circulaven per Barcelona.
L
a Guàrdia Urbana va portar ha terme aquesta tardor una campanya per corregir l’excés de sorolls en els vehicles. L’acció, s’emmarca dins del conjunt d’actuacions que realitza l’A-juntament per reduir la conta-minació acústica a la ciutat i es va dur a terme del 24 d’octu-bre al 8 de novemd’octu-bre sod’octu-bre un total de 7.062 vehicles.Durant aquesta actuació intensiva, a més de l’atenció especial per part de tot el Cos de la Guàrdia Urbana per l’a-compliment de les normatives
relacionades amb el soroll dels vehicles, un total de 38 agents van dedicar-se íntegrament a aquesta campanya. Catorze patrulles de dia i cinc de nit van
• El conductor es sancionat amb una multa de 91 euros
• Es procedeix a la retenció temporal de la documentació i el vehicle.
• El propietari té un màxim de 10 dies naturals per presentar un justificant de sol·licitud de revisió a la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV). Amb aquest justificant se li retorna el vehicle i rep un document de circulació provisional de 72 hores, per tal de poder reparar l’anomalia i efectuar la ITV.
LES SANCIONS I ELS TRÀMITS
• La documentació i el vehicle es retornen definitivament al propietari quan acredita que ha superat la inspecció tècnica. I la denúncia queda sense efecte.
• Si el conductor no retira el vehicle
immobilitzat en el termini de 10 dies, s’ingressa al dipòsit del Litoral.
• Si el conductor no justifica en el termini de 72 hores haver superat la ITV, es tramita la denúncia i es tramita una altra per trencament d’immobilització.
Gu
ardia Urbana
B
a r c elo na
encarregar-se d’instal·lar con-trols mòbils de soroll en punts diferents de la ciutat.
En el control del soroll emès pels vehicles es va parar espe-cial atenció al provocat pels tubs d’escapament de motos, a més d’altres comportaments de contaminació acústica com ara l’ús innecessari del clàxon, l’ex-cés de volum d’aparells musicals o les acceleracions inadequa-des.
La multa per superar els límits acústics permesos és de 91 euros. A més, els agents retenen temporal-ment la docutemporal-mentació i el vehicle.
19
B
a rc elona
18
En general, los guardias invitados a los torneos de la Policía Local de Santa Fe destacaron, por en-cima del espíritu competitivo de las pruebas depor-tivas, el compañerismo y la convivencia que se res-piró entre los diferentes compañeros de los cuerpos policiales durante las celebraciones de los distintos torneos.
Notícies GuB
Invitados
a las fiestas patronales
de
Santa Fe
La Policía Local de Santa Fe (Granada) invitó a participar a la Guàrdia Urbana en
las pruebas deportivas celebradas en ocasión de las fiestas su patrón. El sargento
Jesús Casares Blázquez viajó en representación del jefe de la Guàrdia Urbana,
acompañando a los equipos de fútbol y de tiro, en su viaje a Granada.
E
l Subinspector Jefe de la Policía Local de la locali-dad de Santa Fe (Grana-da), Rafael Companys, envió una invitación a la Guàrdia Urbana para participar en el Tor-neo de Fútbol Sala y de Tiro orga-nizado dentro de las fiestas patro-nales de la policía granadina.Francisco Castillo Latorre, Juan Guzmán Moreno, David To-rrell, Francisco Chueco Fuentes y Gervasio Regüela Pañeda fueron los integrantes del equipo de fút-bol que viajó para representar al cuerpo de la Guàrdia Urbana. El conjunto se enfrentó a los equi-pos de policias de Santa Fe, Atar-fe, Granada y Las Gabias, que-dando clasificado en el tercer puesto.
A Granada también se desplazó un equipo de ti-ro para participar en las pruebas organizadas por las fiestas del patrón de la policía local, que acabó haciendo un buen papel.
Después de las competiciones deportivas, los miembros de la delegación de Guàrdia Urbana, jun-to al sargenjun-to Jesús Casares Blázquez, que acudió en representación del jefe de la Guàrdia Urbana, fueron invitados al acto oficial de entrega de me-dallas al mérito a dos de los policías de Santa Fe por una actuación destacada.
Una foto de la delegación de Guàrdia Urbana que viajó a Santa Fe (Granada)
Constitució
del
Comitè
de Seguretat i Salut
El passat 25 de setembre es va constituir el Comitè de Seguretat i Salut de Guàrdia
Ur-bana, que té com a objectiu principal millorar les condicions de treball i vetllar perquè
aquestes no afectin la salut dels treballadors. El Comitè preveu mesures immediates en
el camp de l’estudi de l’absentisme i el seguiment de les avaluacions de riscos.
L
a constitució del Comitè de Seguretat i Salut, el passat dia 25 de setembre, és un pas clau en la millora de les condicions de seguretat laboral de la Guàrdia Urbana. Estarà compo-sat per sis representants de la corporació i sis dele-gats de prevenció, que supervisaran l’acompliment de les mesures preventives necessàries per tenir cu-ra de la seguretat i salut dels funcionaris i contcu-rac- contrac-tats laborals que treballen a la Guàrdia Urbana.Aquest Comitè de Seguretat i Salut s’ha com-promès a desenvolupar un reglament de funciona-ment que reguli la seva activitat i una avaluació profunda dels riscos psicosocials de la professió, en un programa que es desenvoluparà també a altres dependències de l’Ajuntament de Barcelona i que en el cas de Guàrdia Urbana començarà per la Unitat Territorial 3, a Sants-Montjuïc.
Una de les primeres mesures d’aquest comitè ha estat la implantació del PAIGUM, el Pla d’Atenció Integral al Guàrdia Urbà Malalt, que millora les pos-sibilitats d’atenció psicològica per als agents i que funciona des del passat setembre. Aquest comitè preveu igualment mesures immediates en el camp de l’estudi de l’absentisme i el seguiment de les ava-luacions continuades de riscos, i la proposta de me-sures correctores en ambdós casos.
L’apunt legal
El Comitè de Seguretat i Salut Laboral
de la Guàrdia Urbana de Barcelona es
va constituir el passat 25 de setembre,
seguint les normes establertes a
l’article 34 del vigent "Acord de
Condicions de Treball per al Personal
Funcionari (2000 – 2003)". Aquest
acord estableix la possibilitat de
constitució de comitès de salut laboral
en els cossos funcionarials. El de
Guàrdia Urbana estarà composat per
sis representants de la corporació i sis
delegats de prevenció, i tindrà com a
principals objectius vetllar, amb
mesures concretes, per millorar les
condicions de salut laboral dels
treballadors de Guàrdia Urbana.
El Comitè de Seguretat i Salut es va constituir el passat dia 25 de setembre
Una de les primeres
B a rc elona
20
Coloma de Gramenet, i Núria i Navas de Tolosa, de Badalona, on s’efectuaven separadament les dife-rents fases de producció. La banda col·locava les gra-vadores i fotocopiadores als mateixos pisos on dor-mia —on cal un permís judicial per entrar-hi— per evitar els registres sobtats de la policia, mentre que les activitats de compra i venda les desenvolupava a plantes baixes i locals de més fàcil accés per als pos-sibles distribuïdors. Gràcies a les indagacions dels tres cossos de policia, es va descobrir que aquest grup efectuava els moviments de mercaderies a la nit i traslladava les gravadores i fotocopiadores pe-riòdicament, per evitar una actuació policial.
B
a rc elona
Bravo Charlie November
Dotze detinguts, seixanta gravadores de CDs i més de vint-i-sis mil còpies il·legals
són el balanç de l’última operació contra la pirateria musical a Barcelona. La
inter-venció es va realitzar el 31 d’octubre, fruit d’una actuació conjunta entre Guàrdia
Urbana, Policia Local de Santa Coloma de Gramenet i Cuerpo Nacional de Policia.
L
’operació Núria va desmantellar el passatoc-tubre una xarxa de pirateria de CDs musicals amb infrastructura a Santa Coloma de Gra-menet, Badalona i Barcelona. Les investiga-cions, encetades a principis del mes d’agost pels cos-sos de Policia Local, Guàrdia Urbana i Policia Nacio-nal en aquestes localitats, van destapar una xarxa formada per dotze ciutadans de Bangladesh, Pakis-tan i l’Índia que produïen i distribuïen en massa CDs musicals pirates.
L’operació va finalitzar amb la detenció d’aques-tes dotze persones implicades i la intervenció de sei-xanta gravadores de CDs, dues fotocopiadores a co-lor, 27.434 caràtules, 8.334 caixes de CDs, guillotines i diversos documents de contabilitat.
Els detinguts eren set ciutadans de Bangladesh, un de la Índia i un de Pakistan, tots ells entre els 28 i els 52 anys i en situació legal a Espanya. Entre ells es trobaven tres menors, amb edats entre els 9 i els 15 anys, que van quedar a càrrec d’un familiar, des-prés de la consulta amb la Fiscalia de Menors.
La trama de pisos i locals que feia servir aquesta banda de pirateria a gran escala es va localitzar arran de les investigacions dels cossos de policia. A través de registres van detectar activitats fraudulentes a sis finques localitzades als carrers Càmping, de Barcelo-na, Pompeu i Fabra, San Andrés i Nápoles, de Santa
Efectuaven els moviments
de mercaderies a la nit
per evitar una possible
actuació policial
L’avís
La denuncia que va posar sobre avís als
cossos policials la feia l’AFYVE (Associació
Fonogràfica i Videogràfica Espanyola),
que també va col·laborar en les
investigacions, igual que la SGAE, Societat
General d’Autors i Editors. A partir d’aquí
es va començar la investigació i es va
procedir al registre dels diversos pisos i
locals, amb els corresponents manaments
judicials, que va culminar amb la detenció
de dotze implicats i el desmantellament de
la banda.
Cau un altre grup de
B a rc elona
21
Un equip del programa "En directe"
va seguir una patrulla de paisà que
vigilava la circulació de motos per sobre la
vorera. L’agent Pedro Linares de UPAS va
ser entrevistat
per explicar la
normativa que
afecta aquest
tipus de
con-ducta sobre la
vorera.
Un equip
dels serveis
i n f o r
-matius va
entrevistar
el caporal
José Luis
Peña, que va fer un petit repàs a la història
del Cos.
El periodista Felip Vivanco va acompanyar
el caporal Martí, de la Unitat de Circulació
durant un control de velocitat a la Ronda.
Fruit d'aquesta
experiència, el 21
de novembre va
sortir publicat
l'article "Antídoto
contra las prisas".
Entrevista
al sergent
S e r g i
Amposta,
que
expli-ca com i
q u a n t s
acompanyaments de transports especials
fa la Guàrdia Urbana al cap de l’any.
Entrevista al sergent Sergi Amposta, que
va explicar a les instal·lacions del nou
Mu-seu de Guàrdia Urbana, quin és el procés
que segueix un
vehicle
recupe-rat de robatori i
què ha de fer el
propietari per
recuperar-lo.
Participació
del sergent
de Guàrdia
U r b a n a
Sergi
Am-posta al
programa "Coses que passen", presentat
per Josep Cuní, sobre l’ús del cinturó de
seguretat.
Convocatòria de premsa:
L’Intendent Major Evelio
Vázquez és entrevistat
per diferents mitjans per
explicar detalls sobre la
campanya de sorolls que
va dur a terme la
Guàrdia Urbana del 24
d’octubre al 8 de
novembre.
Convoca-tòria de
premsa: El
sotsinspec-tor Manuel
Haro
pre-senta davant els mitjans de comunicació
la nova furgoneta d’accidents, equipada
amb un terminal d’ordinador amb
tecno-logia GPRS.
23
B
a rc elona
22
Seguretat viària
Remodelada en un procés de centralització ara fa dos anys, la Unitat d’Accidents és
l’encarregada de gestionar i tramitar els informes d’accidents. Ara, seguint amb la
línia encetada l’any 2000, afronta un altre pas endavant en la seva modernització,
en incorporar les oficines mòbils d’atestats als seus recursos disponibles.
La
tasca
de la Unitat
d’
Accidents
L
’1 de desembre de l’any 2000 començava a funcionar la Unitat d’Accidents de Guàrdia Urbana. Es tractava de posar en marxa el fruit d’un procés de centralització de les gestions i tràmits relacionats amb accidents, que fins el mo-ment havia implicat una teranyina operativa com-posada per les deu unitats territorials, la unitat de Circulació, les tretze patrulles de torn, quatre ofici-nes d’atestats, una oficina d’accidents i una altra de Planimetria.Amb aquest antic funcionament calia que tots els òrgans de la Guàrdia Urbana abans esmentats participessin en l’elaboració i seguiment d’un infor-me d’accident. Així, des del moinfor-ment en el qual la patrulla confeccionava l’informe escrit, es desenca-denaven una sèrie de processos que implicaven un total de cinc fases i podien trigar uns 60 dies de mit-jana.
Pel procediment habitual de llavors, l’informe de la patrulla, manuscrit, el tramitaven les oficines de les unitats territorials i la Unitat de Circulació, cap a Prefectura. Posteriorment, l’oficina d’Accidents in-formatitzava l’informe i el posava a disposició de l’oficina de Planimetria, on es confeccionaven els plànols de l’accident i es complimentaven les co-rresponents estadístiques per al Servei Català de Trànsit. A partir d’aquí, la informació es tramitava als jutjats, institucions, companyies d’assegurances i particulars que ho requerissin.
A partir de la centralització i creació de la nova Unitat d’Accidents, l’1 de desembre de l’any 2000, es va formar una nova unitat que centralitzava les ges-tions relacionades amb la confecció i tramitació d’informes tècnics d’accidents: la Unitat d’Acci-dents.
Amb aquesta nova estructura, es millorava
l’a-Estudis d’accidentalitat
L’aplicació informàtica que es fa servir
a la Unitat d’Accidents té una funció
denominada "Zones de Risc", que
permet realitzar estudis d’accidentalitat
i plasmar al territori els seus resultats.
Per exemple, podria elaborar un estudi
estadístic sobre els atropellaments
produïts durant aquest any a la zona de
la Gran Via de les Corts Catalanes, per
motocicletes que hagin desobeït el
semàfor en el tram comprès entre
rambla Catalunya i passeig de Gràcia,
entre les 14h i les 16h. El resultat
podria quantificar-se visualment amb
punts blaus sobre la via esmentada i
podria establir una relació entre els
expedients de cada una de les zones on
s’haguessin produït els atropellaments,
per fer posteriorment una comprovació
amb la resta de paràmetres de la
informació.
Actualment es pot
distribuir la informació
recopilada per la patrulla
en un màxim d’un dia
tenció a les institucions i organismes i s’aconseguia agilitar els processos per tramitar els informes tèc-nics d’accidents. Amb l’estructura anterior a la cen-tralització, el procés de confecció d’informes tècnics podia portar uns deu dies de mitjana, i l’elaboració dels plànols d’accident i la tramitació, entre uns quaranta i uns cinquanta. En l’actualitat, la Unitat d’Accidents pot trigar un termini màxim de set dies a fer arribar la informació als interessats.
En aquesta procés de centralització, es va
im-plantar un sistema informàtic que permet la fàcil manejabilitat de les dades, fotos i croquis, i alhora fa possible una ràpida extracció de les estadístiques i la documentació necessària per a les demandes de jutges, companyies i ciutadans.
Un nou sistema
Un altre pas endavant cap a la modernització dels tràmits en els informes d’accidents va ser la creació conjunta durant el 2001, per part de l’Insti-tut Municipal d’Informàtica (IMI) i la Unitat d’Acci-dents, d’un aplicatiu informàtic específic, que tenia per objectiu agilitar processos i eliminar interme-diaris en l’elaboració d’informes. Així, des de l’u de gener del 2002, es treballa en totes les fases sobre un mateix document informatitzat, que a més per-met elaborar l’estadística pel Servei Català de Tràn-sit directament des del mateix expedient de l’ordi-nador.
D’aquesta manera, la informació recopilada per la patrulla es pot distribuir, a través de l’Oficina d’Informació i Tràmits, a tots els interessats, en un termini màxim d’un dia. I això és possible gràcies al
Missió de la Unitat d’Accidents
En el moment de la seva creació, la
Prefectura de Guàrdia Urbana
remarcava com a tasca específica de la
Unitat d’Accidents esbrinar les causes
dels accidents de trànsit i recollir i
classificar-ne la informació per als plans
de prevenció.
Igualment, va recordar que missions
com l’assistència als implicats en
accidents de trànsit i la protecció del
lloc de l’accident continuen com a
responsabilitat de tota la Guàrdia
Urbana.
fet que des d’aquesta oficina tenen accés directe al programa informàtic per a la Unitat d’Accidents, i poden obtenir el document directament de la xarxa.
El següent pas, després de la unificació i la mo-dernització, la Unitat d’Accidents preveu haver in-corporat l’any 2003 equips informàtics a les tres furgonetes de la unitat, per tal de treballar a temps real sobre el programa informàtic que connecta els òrgans encarregats dels atestats, i reduir així els des-plaçaments i el traspàs d’informació posterior.
Després de dos anys de funcionament, els res-ponsables de la Unitat d’Accidents van fer balanç i sobretot van agrair el suport rebut en tot moment per part de les altres unitats territorials.
Procés actual
Procés de confecció i tramitació d’Informes Tècnics
10 dies de mitjana
Permet informar si s’ha intervingut i donar dades
De 40 a 50 dies
SITUACIÓ ANTERIOR A LA CENTRALITZACIÓ
DESEMBRE 2000
CENTRALITZACIÓ UNITAT D’ACCIDENTS
DESEMBRE 2000
Màxim 7 dies
La patrulla confecciona l’informe
L’informe arriba a l’Oficina d’informació i Tràmits
Des d’allà es confecciona un document informàtic, amb totes les dades
Aquest document es tramita a totes les institucions i particulars que ho requereixin
Sobre aquest document es poden realitzar les posteriors consultes o modificacions i extreure dades estadístiques per al Servei Català de Trànsit La patrulla confecciona
l’informe manuscrit
Les oficines de les UT’s y la UC, tramiten els informes a Prefectura.
A l’Oficina d’Accidents s’informatitzen els informes.
Es repasen i es confeccionen plànols de l’accident a l’Oficina de Planimetria, i es complimenten els estadístics del S.C.T.
