Lluís To Figueras
FAMÍLIA I HEREU
A LA CATALUNYA NORD-ORIENTAL
(SEGLES X-XII)
Pròleg de Pierre Bonnassie
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
1997
Pròleg, per Pierre Bonnassie
INTRODUCCIÓ
1. A LA RECERCA DE LA FAMÍLIA TRONCAL I L'HEREU 15
2. UN TEMA I DIVERSES DISCIPLINES: L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ 18 A) Història del dret 20 B) Genealogia i història de les famílies 21 C) D ' A n n a l e s i la h i s t ò r i a de les m e n t a l i t a t s a l ' a n t r o p o l o g i a . . . 2 2 D ) Demografia històrica 24 E) Història de les dones 25 3. ELS LÍMITS D'UNA RECERCA 26 A) Família, heretament i aliances matrimonials 26 B) Nobles i pagesos 27 C) El marc cronològic 28 D) El marc espacial 28 4. LES FONTS I EL MÈTODE 29 A) Fonts jurídiques i literàries 30 B) Fonts de la pràctica prenotarial 31 C) Repertori de les fonts utilitzades 34
402 ' LLUÍS TO FIGUERAS
I. COMTATS, VILLAS I PARRÒQUIES
1. UN MARC PER AL PODER COMTAL 3 7 A) Els comtats 38 a) Els recursos de l'autoritat pública, la fiscalitat 38 b) E l s a g e n t s d e l ' a u t o r i t a t p ú b l i c a , v e g u e r s i c a s t e l l s . . . . 4 1 2 . VlLLAS I VILLARES: C O M U N I T A T S P A G E S E S I P O D E R S S E N Y O R I A L S . . . 4 3 A) Les villas i villares, unitats de poblament 43 B) Les villas i villares, unitats de domini públic 48 C) Les villas, grans dominis senyorials 50 D) Les villas, comunitats de pagesos aloers 54 3. LA PARRÒQUIA: UN NOU MARC DE LA SOCIABILITAT 6 2 ,'i A) Església, parròquia i les seves funcions 62
1 B) Els recursos de la parròquia i el seu terme 64
C) El sentit social de les parròquies 67
II. FAMÍLIES I CICLE DE VIDA
1. FORMA i ESTRUCTURA DE LES FAMÍLIES 73 A) Un p r o b l e m a de m è t o d e : la identificació de les f a m í l i e s . . . . 7 3 B ) El predomini de la família nuclear 76 a) La parella casada 76 b) La preeminència dels homes en les parelles 77 c) Els infants en les famílies 81 d) Famílies de vidus i vídues 85 e) F a m í l i e s e x t e n s e s i m ú l t i p l e s : e l s g r u p s d e g e r m a n s . . . 8 8 C ) La terminologia de la família 93 2. EL CICLE DE VIDA DE LES FAMÍLIES 95 A) L'evolució i el cicle de vida de les famílies 95 B) Un mercat de terres en el segle x? 96 3. EL PARENTIU MÉS ENLLÀ DE LA FAMÍLIA 102 A) Un nom per als parents 102 B) Un parentiu bilateral 103 C) Els parents i la possessió de la terra 104 D) Els parents en les donacions pro anima 106
III. HERETAMENT I FILIACIÓ
1. EL PES DE L'HERÈNCIA 109 A) L'heretament i l'accés al control de la terra 109 2. ELS HEREUS 111 A) Els fills, hereus preferents 111 a) El marc legal 111 b) Les condicions demogràfiques 113 B) L'heretament dels col·laterals 115 3. LES MODALITATS DE L'HERETAMENT 117 A) L'heretament igualitari 117 a) Heretament partible i individual 118 b) El coheretament 118 c) La «millora» o la preferència per un fill 122 B) La desigualtat de fills i filles en l'heretament 123 a) L'heretament igualitari de fills i filles 124 b) La discriminació de les filles en els testaments 125 c) L'exclusió de les filles dotades 127 C) L'heretament premortem: les donacions i vendes als fills . . . 129 a) Les donacions de pares a fills 130 b) Les vendes de pares a fills 131 c) Donacions i vendes com a intruments de l'heretament . . 136 d) El perquè de les vendes de pares a fills 137 D) La família neolocal: una tipologia prefeudal 140
IV. MATRIMONI I VIDUÏTAT: LA CONDICIÓ DE LA DONA
1. MATRIMONI, CONCUBINATGE i NICOLAISME 145 A) Esposalles i casament: aspectes formals 145 B) Concubinatge i unions il·legítimes 146 C) Els clergues, entre el nicolaisme i el concubinatge 146
2. SOLTERIA I EDAT DE CASAMENT 149
4 0 4 LLUÍS TO FIGUERAS
A) El dot marital 151 B) El dot de les dones 156 C) Dot i família virilocal 157 D) El patrimoni de les parelles casades 158 a) Les transaccions entre cònjuges 158 b) La comunitat de béns, una conseqüència del dot 159 c) E l p o d e r d e l s h o m e s i l a s i t u a c i ó r e a l d e l e s d o n e s . . . . 1 6 1 4 . L A V I D U Ï T A T 1 6 3 A ) Els drets de vídues i vidus 163 B) Les condicions de vida de vidus i vídues 168
V. ELS CANVIS DEL SEGLE XI
j .i I LES ESTRUCTURES FEUDALS
1. EL CANVI FEUDAL I LA SENYORIA BANAL 1 7 3 A) La instauració de la senyoria banal 175 B) Els mals usos i els orígens de la servitud 179 C) La nova noblesa feudal : . . . . 183 2. LES NOVES ESTRUCTURES: LES SAGRERES 1 8 6
3 . LA SENYORIA DELS SEGLES XI I XII: ELS MASOS 189 A) La desaparició dels alous pagesos 189 B) L ' e n d u r i m e n t del règim s e n v o r i a l e n els segles XL i XII . . . . 1 9 0 C ) Les noves estructures: els masos 194 a) Concepte de mas i el seu desenvolupament 194 b) Els masos, unitat de senyoria banal i servil 198 c) Una nova servitud real en els masos 204 4. SOLIDARITAT VERSUS INDIVIDUALISME PAGÈS 208
5. CREIXEMENT ECONÒMIC i DESENVOLUPAMENT URBÀ EN EL SEGLE XII 210 A) El desenvolupament de l'economia rural 210 B) Viles i mercats 212
VI. LES FAMÍLIES NOBLES: LA PRIMOGENITURAI EL DOT
1. L'APARICIÓ DELS LLINATGES NOBLES 217
2. PODER i SUCCESSIÓ: CANVIS EN LES FAMÍLIES NOBLES 219 A) La successió testamentària entre els nobles 221 a) El pes de la tradició: la successió igualitària 221 b) L'exclusió de les filles dotades • . . 224 c) De l'heretament igualitari a la primogenitura 229 d) Germans i col·laterals: la successió horitzontal 234 e) Acords entre germans i col·laterals: vers la primogenitura 235 B) La successió premortem entre la noblesa 241 3. EL MATRIMONI I LES ALIANCES ENTRE LA NOBLESA 245 A) L'edat de casament 245 B) El casament, un afer de família 247 C) Els autors de les donacions de dots 249 a) El dot de les dones 253 b) El dot dels homes 255 D) L'import del dot 256 a) Els dots de les dones nobles 256 b) Els dots dels homes nobles 259 E) Els destinataris dels dots: els fills 260 4. LA DONA EN EL MATRIMONI 262 A) El dot de la dona casada 262 5. VÍDUES I VIDUS 266 À) Els drets de vidus i vídues 266 B) Vídues i fills: de la convivència al litigi 269 C) La protecció de les vídues 272 ANNEX I: TESTAMENTS UTILITZATS 275
4 0 6 LLUÍS TO FIGUERAS
VIL LES FAMÍLIES PAGESES I ELS PRIMERS HEREUS
1. LA PERSISTÈNCIA DE LA FAMÍLIA NUCLEAR 2 7 9
2. La successió testada: el pes de la tradició . . 281 A) L'herència com a principal forma d'accedir a la terra 281 a) L'heretabilitat de les tinences pageses 282 B) La successió igualitària i les seves variants 285 3. ELS PRIMERS HEREUS 289 A) La pràctica de l'heretament 289 B) Els primers heretaments: de la unigenitura a la família troncal 294 C) El destí dels fills segons 297 4. ORÍGENS DE L'HERETAMENT I POLÍTICA SENYORIAL 300 A) La tradició historiogràfica 300 B) El control senyorial en el procés d'heretament 303 C) L'heretament en els contractes agraris 305 a) La família troncal en els contractes agraris 305 D) Hereus i gestió senyorial 309 E) La feblesa de les famílies 310 a) El mas Riera de Viïablareix-Salt, l'any 1196 311 b) El mas Vilar de Sabadell, domini dels Montcada, l'any 1172 312 c) El mas Sales a St. Climent, comtat de Barcelona, l'any 1200 . 313 d) Un mas del domini de Sta. Maria de Vilabertran, l'any 1171 314 e) El mas Serra a Carbonills, l'any 1180 314 f) La família troncal en cinc contractes agraris 315 g) Les tinences ocupades per vells 317 5. LES DONES PAGESES: SISTEMA DOTAL I VIDUÏTAT 3 1 8 A) El matrimoni i el dot 318 a) Les esposalles i les núpcies 318 b) El matrimoni com a afer de família 319 c) Qui aporta el dot de les dones? 322 c?) La contrapartida dotal del marit 324 e) La consolidació del dot en diners 326 f) L'esponsalici o l'aportació del marit 327 g) Les intervencions senyorials en els casaments pagesos . . 329
B) Les dones casades i les vídues 330 a) Els d r e t s d e viduïtat 330 b) Les condicions d e vida d e les vídues 335 c) Dos exemples de casament d e vídues sota control senyorial 338 6. CANVIS EN LES ESTRUCTURES FAMILIARS I SERVITUD PAGESA . . . . 341 A) Intervencions senyorials i la servitud 341 B) Vers una nova servitud de remença 344 CONCLUSIONS 349 ANNEX II. SELECCIÓ DE DOCUMENTS 353 FONTS I BIBLIOGRAFIA 359 ÍNDEX ONOMÀSTIC i TOPONÍMIC 377
