Aturada cardiorespiratòria
8.1.
Suport vital bàsic
Quan hi ha una manca de les funcions de respiració i circulació en una persona accidentada cal iniciar immediatament les tècniques de reanimació respiratòria i el massatge cardíac extern: les anomenades maniobres de suport vital bàsic (RCP).
L’objectiu d’aquestes maniobres és garantir que, mentre no arriba l’assistència mèdica demana-da, els òrgans vitals de la persona reben l’oxigen necessari per evitar la mort de les seves cèl·lules, circumstància que podria provocar lesions principalment cerebrals.
8.2.
Seqüència d’actuació
Protegir
Farem comprovacions per tal d’evitar riscos per a la persona que presta els primers auxilis i per a la víctima de l’accident.
Valorar l’estat de consciència:
Es tracta de veure si el ferit respon o no a estímuls verbals (preguntar-li en veu alta “estàs bé?”) o dolorosos (pessigar el dors de la mà o la galta).
• Respon contestant o movent-se: deixar-la en la posició en què s’ha trobat (si això no suposa un perill), comprovar-ne l’estat i buscar ajut, si cal. Avaluar-la regularment (hi ha dues situacions que poden posar en perill la vida d’una persona encara que estigui cons-cient: l’hemorràgia important i l’asfíxia per obstrucció).
• No respon:
Avisar els serveis d’assistència sanitària urgent.
Si no es pot valorar en la posició en què es troba, posar-la amb compte en decúbit supí i obrir-li la via aèria:
Maniobra front-mentó:
– col·locar-li una mà al front,
– retirar cossos estranys de l’interior de la boca i
– posar la punta dels dits sota la barbeta de la víctima per elevar-la-hi i obrir-li la via aèria inclinant-li el cap enrere, però evitant realitzar extensions brusques o excessi-ves del coll.
– La maniobra de tracció mandibular és més difícil de realitzar que la de front-mentó i actualment no es recomana que els reanimadors no experts la facin.
Valorar la respiració:
Mantenint la via aèria oberta, mirar, oir i sentir si hi ha respiració normal: – Mirar si es mou el tòrax.
– Escoltar per veure si produeix sons respiratoris.
– Acostar la galta a la boca de la víctima per sentir l’aire.
– Aquesta comprovació es farà com a màxim durant 10 segons.
• Respira normalment: deixar la víctima en la posició en què es troba. La posició lateral de seguretat en ferits inconscients traumàtics que respiren, només la utilitzarem:
1. Si el ferit vomita o sagna per la boca (PLS per evitar asfíxia).
2. Si estem sols i hem d’abandonar el ferit temporalment per demanar ajuda. • No respira o fa intents dèbils de respirar:
– avisar els serveis d’assistència sanitària urgent.
– iniciar el massatge cardíac extern o compressions toràciques, – víctima en decúbit supí per realitzar les maniobres de RCP.
Localitzarem el punt de compressió
De genolls al costat de la víctima, col·locarem la mà al centre del tòrax recolzant-la en el punt en què el palmell s’uneix al canell (taló de la mà).
Col·locarem l’altra mà sobre la primera, entrellaçant els dits i aixecant-los de forma que no fem pressió sobre les costelles de la víctima. No hem de fer mai pressió sobre la part alta de l’abdo-men ni sobre l’extrem final de l’estern.
Amb els braços rectes comprimirem l’estern carregant-hi el pes del nostre cos i notant que
fem baixar el nivell del tòrax uns 4-5 cm. Anirem fent compressions i descompressions a un rit-me de 100 cops per minut. El temps emprat per a la compressió i descompressió ha de ser el mateix.
Combinarem el massatge cardíac extern amb les insuflacions boca a boca:
• Després de 30 compressions, li aixecarem la barbeta amb la maniobra front-mentó i farem dues respiracions efectives:
– Li mantindrem la barbeta elevada (obrint via aèria).
– Li apretarem la part tova del nas amb els dits índex i polze de la mà que li hem col·locat al front.
– Li obrirem una mica la boca però mantenint-li la barbeta elevada.
– Inspirarem profundament per omplir-nos els pulmons d’oxigen i col·locarem els llavis sobre la boca de la víctima segellant-la bé.
– Li insuflarem aire a ritme constant dins la boca durant un segon, tot observant-li el tòrax. – Enretirarem la boca i observarem que el tòrax baixa en sortir-ne l’aire.
– Repetirem la insuflació d’aire.
• Tornem a col·locar ràpidament les mans al centre del tòrax i fem 30 compressions més. • Anem repetint el cicle amb una relació de 30:2.
Si les insuflacions inicials no són efectives:
1. Mirarem l’interior de la boca i retirarem qualsevol obstrucció. 2. Comprovarem que la maniobra front-mentó és correcta.
3. No provarem de fer més de 2 insuflacions cada cop abans de tornar a les compressions toràciques.
La RCP només amb compressions toràciques (sense ventilacions) podrà utilitzar-se:
1. Si no podem fer les ventilacions o no volem fer-les: en adults és millor fer només com-pressions toràciques que no fer res.
2. Si la via aèria està oberta la reexpansió passiva pot produir cert intercanvi aeri.
De totes maneres, la combinació de massatge cardíac extern i ventilacions és el millor mètode de RCP.
Continuarem amb la ressuscitació fins que arribi l’ajut mèdic, la víctima mostri senyals de
recuperació o el reanimador s’esgoti.
La RCP amb dos reanimadors és menys cansada que si la fa una sola persona; és preferible que els reanimadors treballin un a cada costat de la víctima. També es fa amb una relació de 30:2 i si s’intercanvien els llocs i les funcions, es fa de la manera més suau i ràpida possible. Recordar que la prioritat és aconseguir ajut i això pot significar que un auxiliador comenci la RCP sol mentre
Figura n.15. Tècnica RCP
Figura n.14. Massatge cardíac extern
Nota: La relació compressió/ventilació de 30:2 té més probabilitats de ser eficaç que la de 15:2 o la 5:1 en adults; per això és la que es recomana actualment independentment que la RCP la practiquin un o dos reanimadors no professionals.
Control signes vitals
i esperar assistència sanitària
SÍ SÍ SÍ SÍ SÍ NO NO NO NO NO
Accident
Perill per al
socorrista?
Perill per
l’accidentat?
Eliminar
el perill
Eliminar
el perill
Deixar la víctima
en la posició
en què es troba
Avaluació
secundària
Conscient?
PLS en no traumàtics
i en traumàtics
amb vòmits
Avisar
assistència
sanitària urgent
Obrir la via aèria
Respira?
Avisar el 112
30 compressions
Massatge
cardíac extern
+ boca a boca
30:2
Altres
lesions?
Atendre-les
Seqüència d’actuació
davant una aturada
cardiopulmonar
8.3.
Situacions especials
La seqüència d’actuació de la RCP en els nens és similar a la dels adults, però cal tenir en comp-te que si el nen està inconscient i no respira, abans de realitzar les compressions toràciques farem 5 ventilacions de rescat. Després anirem alternant compressions toràciques i ventilacions a un ritme de 30:2.
Nadons (nens menors d’un any):
La respiració es fa boca a boca-nas; el punt de compressió toràcica és al nivell de l’estern, just per sota de la línia imaginària que uneix els mugrons del nadó. La compressió es fa amb dos dits i hem de notar una depressió toràcica d’un terç de la fondària del pit. La relació ha de ser de 30:2.
Nens fins a 8 anys:
La respiració es fa boca a boca, la compressió, amb una mà al nivell de la meitat inferior de l’estern; la relació ha de ser de 30:2.
Nens majors de 8 anys:
Actuarem com amb els adults.
En aquest capítol hem après a:
• Identificar la seqüència d’actuació davant d’una aturada cardiopulmonar. • Aplicar les tècniques per obrir la via aèria d’un accidentat inconscient.
• Garantir l’entrada d’oxigen a l’organisme d’un accidentat amb aturada cardíaca. • Valorar 2 o 3 complicacions de les tècniques de suport vital bàsic.
• Diferenciar l’actuació davant d’una aturada cardiorespiratòria en un adult i en un nadó.
