Reflexión:
ÍNDEX
Introducció
COM TREBALLAR AMB AQUESTA GUIA DE PRIMÀRIA EL PROJECTE Què et proposem?
OBJECTIUS DE LA GUIA DIDÀCTICA Què pretenem? PRINCIPIS EDUCATIUS Com ho volem ensenyar?
Mòduls
Mòdul 1. Demba i la seua família (Mestissatge) Exercici 1: Un món de tòpics
Exercici 2: La teua cançó mestissa
Mòdul 2. Una vesprada a casa de Kevin José (Gènere) Exercici 1: Conte contat, conte canviat
Exercici 2: Jo també vull caaf
Mòdul 3. De Gorée a Thiaroye (Esclavitud, immigració i conflictes ètnics) Exercici 1: Samuel i Guimba: una llarga hisòria en 2 actes
Exercici 2: L’illa
Mòdul 4. Els tambors de “Tamjarit” (Medi ambient i sostenibilitat) Exercici 1: La teua petjada ecològica
Exercici 2: Açò és insostenible!
Mòdul 5. Dëkkando-mbokk-la (Diversitat religiosa) Exercici 1: Jamm Rekk
Exercici 2: Pensa per tu mateix
Mòdul 6. El gran pastís (Colonització, descolonització i convivència) Exercici 1: “Tintín al Congo”
Exercici 2: La bústia de les injustícies
Mòdul 7. El xiquet a qui deien Colors (Identitat cultural) Exercici 1: Congrés Internacional de Cultures
Exercici 2: Una mirada al món!
Poemes- rap
Xicotets poemes en forma de rap lliure que tracten els temes desenvolupats a la guia per treballar la música com eina intercultural.
Glossari
Conceptes que es treballaran al llarg de la guia, bé de manera independent, o bé com a suport de les activitats.
Bibliografia/Webgrafia/Filmografia/Música recomanada
Aquesta guia conté:
CD - Documents per a què el professorat obtinga més informació sobre els temes a treballar.
DVD - Xicotets documentals de l’associació Jarit sobre interculturalitat, mestissatge i viatges de turisme responsable.
Reflexión:
2 |GUIA DIDÀCTICA PRIMÀRIA
Com treballar amb aquesta guia de primària
La guia didàctica que tens a les teues mans està pensada per treballar amb xiquets i xiquetes d’Educació Primària a partir dels 8 anys. Està estructurada en 7 mòduls, cadascun dels quals es centra en un tòpic o tema principal: mestissatge; gènere; esclavitud, immigració i conflictes ètnics; medi ambient; colonització, descolo-nització i convivència; diversitat religiosa, i identitat cultural. A més inclou un CD addicional amb documents per ampliar la informació dels mòduls, així com un DVD amb documentals de l’associació.
L’estructura interna dels mòduls és pràcticament idèntica, per facilitar-te el treball i que et familiaritzes amb ella més ràpidament. El conte “El meu arbre de la vida”, introdueix el tema que es treballarà en el mòdul i és el fil conductor de tota la guia. El protagonista és un xiquet alacantí de 10 anys, Demba, de família amb diferents orígens. En les diferents parts de la seua història descobrireu d’on ve, com és, la seua vida i com vivien els seus avantpassats a l’Àfrica (en la guia es mostra un arbre genealògic de la seua família).
Aquest conte pot llegir-se a classe o pot passar-se a cadascun dels alumnes, perquè el llisquen com a treball previ als exercicis. De manera paral·lela existeix un bloc, dinamitzat per Fatou, l’adolescent protagonista de la guia didàctica d’Educació Secundària, en el qual Demba té el seu “racó del present”. L’alumnat hi pot accedir des de les seues cases i participar penjant-ne la seua opinió en els fòrums, consultar els articles exposats, escoltar la música, etc. La web es la següent: www.miarboldelavida.jarit.org
A continuació, vénen especificats els objectius del mòdul, i un llistat dels materials de treball amb què comp-taràs per desenvolupar-los. Els documents en què s’indica “annex” estan inclosos al CD. La major part d’ells estan pensats perquè tingues un bon suport documental i informatiu de cadascun dels temes tractats; després d’haver-los llegit, pots treballar-los amb el teu alumnat, depenent de la seua edat i nivell.
La proposta de reflexió que es detalla en cada mòdul, com el seu nom indica, és una proposta que et fem per-què conegues el motiu de treballar el mòdul i el que volem aconseguir amb ell, però no d’una manera directa, sinó indirecta, amb la reflexió, el diàleg i el canvi en les actituds dels i de les alumnes.
Cadascun dels mòduls consta de dos exercicis que t’ajudaran a aconseguir els objectius plantejats. Estan pen-sats, en principi, perquè ocupen una hora lectiva. No obstant, alguns d’ells necessiten més temps. Així i tot, hi ha una part dedicada a fomentar el diàleg i la discussió a l’aula, i per tant la duració de l’exercici dependrà del grau de participació de l’alumnat i del nivell de consens del grup. En aquests casos, no tingues por de prolongar l’exercici tant com calga: el més important és assolir els objectius.
Després dels 7 mòduls trobaràs xicotets poemes en forma de rap lliure, que tracten els temes desenvolupats en la guia. És un recurs que et plantegem per si vols treballar la música com eina intercultural, perquè el teu alumnat aprenga d’una altra manera.
Per acabar, al final de la guia hi ha un glossari de termes que han aparegut als exercicis, als documents annexos, o que creiem que poden sorgir durant la reflexió. Estan pensats com a material de suport per a tu, però pots passar a l’alumnat les definicions que consideres oportunes, o reunir-les totes en un “Diccionari Solidari”, ordenant-les i explicant-les amb les vostres paraules.
Com pots veure, en aquesta guia didàctica la creativitat dels docents per modificar i adaptar les activitats al seu grup no està en absolut censurada, al contrari. Així i tot, en alguns exercicis hem inclòs suggeriments per prolongar el treball fora de l’aula.
Aquesta creativitat és extensiva a l’alumnat: el bloc i els poemes-rap no són inamovibles. Pots proposar als teus xics i xiques que s’inventen raps per als temes tractats, pensar una continuació per al conte, adaptar-lo per a fer entre tots activitats diverses, com ara una obra de teatre, un concert, inventar diferents il·lustracions per al conte, fer un còmic amb aquesta història...
No oblides que hi ha un bloc actiu al que pots enviar els raps, capítols del bloc, suggeriments, música, imatges i videos de les vostres experiències en l’aula. El bloc www.miarboldelavida.jarit.org és un espai viu i per a tots: tant el professorat com l’alumnat pot entrar i penjar les seues aportacions. Anima els teus alumnes a participar al bloc, que comenten, dialoguen amb alumnes d’altres col·legis, altres ciutats i, perquè no, d’altres països.
Ànim! A treballar!
Reflexión:
SUNNUGAL A L’ÀFRICA
El Projecte
Què et proposem?
Sunnugal a l’Àfrica és un projecte de sensibilització que pretén apropar la identitat sociocultural subsahariana a la població, per tal de contribuir a la construcció d’una societat intercultural més solidària i plural.
La interculturalitat mostra la diversitat i la pluralitat cultural dels pobles i ens permet crear un concepte i una pràctica de la solidaritat en clau de futur. Entenem la solidaritat i la cooperació entre els pobles com un suport mutu de reflexió conjunta sobre les diferents realitats pròpies, i el coneixement com un instrument de sensibilit-zació clau per a la transformació de la societat.
Fonamentació
La societat espanyola encara no ha interioritzat la immigració com un fenomen fonamental de la idiosincràsia europea del segle XXI. Els processos de mundialització s’acceleren i amb ells els grans moviments migratoris des dels països empobrits cap els països rics. Tot i els reptes econòmics, socials i de convivència que tot això suposa, nosaltres mantenim l’opció d’explorar els avantatges sobre els desavantatges.
Entenem que la immigració és una oportunitat de viure la diversitat, la interculturalitat i l’acostament entre els pobles, a més de considerar-la una oportunitat educativa única. El fet que els nostres xiquets i xiquetes, ben acostumats a l’abundància, puguen conviure amb altres provinents de llocs menys afortunats, contribuirà, amb el nostre treball, a despertar dins d’ells i elles la consciència de que els nostres privilegis són només una excep-ció, en relació amb milions de persones que viuen, arreu del món, en condicions infrahumanes. I que la seua situació es deguda a qüestions històriques i a inèrcies en les dinàmiques injustes de l’economia internacional. La globalització no deu donar-se només a nivell econòmic, sinó estendre’s també a l’àmbit de la participació, els drets socials i la solidaritat.
El projecte neix del recolzament a la immigració regular, que suposa, per a l’economia i per a la societat, una aportació de nous recursos, i crea un nou panorama plural que conforma l’Estat Espanyol com un país de destí innovador i integrador. Tanmateix, es fa necessari integrar accions que eviten els efectes perversos de la segregació racial o cultural.
Des de les experiències desenvolupades per Jarit els darrers deu anys, creiem que la sensibilització constitueix una eina ben útil per potenciar la tolerància intercultural, ja que els prejudicis i els problemes de convivència estan produïts principalment per la por a allò que no coneguem. Ajudem a conèixer per a que es superen alguns d’aquests temors.
Els resultats dels nostres projectes anteriors de sensibilització, com ara “Sent el Magrib”, “Marroc, la lluna de València” i “Poble Bereber, arbre de joia desconegut per les civilitzacions”, confirmen que un acostament a altres cultures i un treball de promoció des del respecte mutu, contribueixen a canviar les actituds entre la població espanyola i a afavorir la convivència en la diversitat.
Per tot això, proposem un projecte de sensibilització vers la cultura africana i la realitat de la immigració des dels països del Sud, enfocat a una major comprensió mútua.
Reflexión:
4 |GUIA DIDÀCTICA PRIMÀRIA
El fenomen migratori està produint canvis a la nostra societat, canvis que, reorientats cap al respecte i la con-vivència en la diversitat, poden conduir a una societat més rica i més dinàmica. Per això volem fer palesa la necessitat d’intercanviar informació amb altres cultures, perque, malauradament, les desigualtats entre el Sud i el Nord, augmenten cada cop més. D’aquesta manera, treballem la pluralitat cultural a través del coneixement de totes les cultures que conformen l’Estat Espanyol. Al llarg de la història, nombroses civilitzacions ens han deixat el seu legat cultural, i en aquests moments un nou moviment migratori de molts diversos orígens, està fent gran i enriquint la nostra cultura.
No obstant això, encara existeix un gran desconeixement mutu que dificulta la convivència, i només podem entendre les raons de la immigració amb una voluntat activa i real de saber. Resulta imprescindible doncs, un coneixement de la realitat dels pobles i, més concretament, de l’Àfrica.
Allò que busca finalment la sensibilització vers l’Àfrica subsahariana és trencar amb els estereotips forjats per un temps de desencontres, fruït del fenomen migratori en què ens trobem immersos. El nostre treball va encaminat a provocar aquest canvi, que deu reflectir-se en un model de convivència el qual prevalgue l’enteniment mutu. Per tal de conèixer un país o col·lectiu, la millor manera és la d’introduir-se en els seus costums, les seues formes de vida i, sobre tot, intentar sentir com ells senten: conèixer mitjançant l’empatia. En el cas de la infància aquest treball és especialment significatiu, pel fet que sol resultar-los més fàcil posar-se al lloc d’un altre.
Objectiu general
Sensibilitzar la població sobre els processos migratoris i sobre la identitat sociocultural subsahariana per tal de crear un impacte considerable en el futur que permeta construir una societat plural i respectuosa.
Objectiu específic
Incrementar el coneixement dels xiquets i xiquetes sobre la cultura de l’Àfrica de l’Oest per reforçar la seua educació per una convivència en la diversitat.
Reflexión:
Proposta d’actuació
Sunnugal a l’Àfrica pretén ser un projecte integral. Consta de dues parts complementàries però alhora indepen-dents: una guia didàctica i una exposició-taller itinerant.
La guia didàctica és un quadern per al professorat, que duu un CD per treballar a l’aula. Al CD s’hi troben documents teòrics de recolzament per al professorat. També hi adjuntem un DVD amb diferents documentals de l’associació Jarit. El professorat dels centres que tinga interès en assistir a l’exposició, disposarà del material uns mesos abans de la seua visita, de manera que l’alumnat puga treballar els temes exposats.
En aquesta guia es facilita informació sobre diferents aspectes de l’Àfrica Oest i de la immigració i es proposen exercicis que fomentaran la reflexió per tal d’incidir en la visió dels xiquets i les xiquetes sobre les seues pròpies actituds i experiències. Es composa de set mòduls en els quals es treballen temes com: mestissatge; gènere; esclavitud, immigració i conflictes ètnics; medi ambient; diversitat religiosa a l’Àfrica; colonialisme, descolonit-zació i convivència, i identitat cultural.
En l’exposició-taller pretenem introduir tots aquells coneixements apresos mitjançant la guia didàctica de manera que es traslladen a una experiència vivencial mitjançant una exposició participativa i itinerant.
L’exposició-taller pretén submergir la població en les costums i tradicions de l’Àfrica subsahariana. Per conèixer un país o col·lectiu, la millor forma és introduir-se en els seus costums, les seues formes de vida, i la seua tradició i modernitat, perquè tots el pobles evolucionen, i sobretot aconseguir identificar-se amb la seua forma de veure i viure la vida.
L’exposició-taller consta de tres espais, el fil conductor dels quals són les històries de les vides de diferents persones que van emigrar a Europa; en ells es reflecteixen les seues formes de viure, les seues tradicions i la cultura de Senegal (com exemple d’Àfrica subsahariana), el viatge i el canvi que va a suposar per a ells i, un cop a l’Estat Espanyol (com exemple d’Europa), com viuen i somien, prestant especial atenció als conflictes que s’hi generen.
L’exposició acaba amb un extens panell dinamitzat que funciona com a resum i conclusió de la visita, en el qual parem especial atenció a la convivència intercultural.
Reflexión:
6 |GUIA DIDÀCTICA PRIMÀRIA
Objectius de la guia didàctica
Què pretenem?
Amb aquesta guia didàctica pretenem introduir i contextualitzar el treball que es desenvoluparà a l’exposició per contribuir a que s’acomplesquen els objectius ressenyats al projecte Sunnugal a l’Àfrica. Mitjançant activitats i exercicis treballarem, de forma transversal, aspectes que influeixen en la visió que tenen els nostres xiquets i xiquetes dels pobles de l’oest d’Àfrica i de la immigració.
Per això hem volgut ser fidels a l’esperit del projecte: conèixer des de les emocions, tot ajudant l’alumnat a fer el mateix. Conèixer l’altre és, per a nosaltres, ser capaç de sentir-lo com un igual en tota la seua dimensió humana, desenvolupant la nostra capacitat empàtica per posar-nos al seu lloc i, a més, ser conscients de les nostres semblances i diferències, actitud imprescindible per evitar comportaments de rebuig i d’exclusió. Aquesta guia no pretén ser un recurs científic a l’ús, sinó un intent de reconduir actituds a través dels senti-ments; és a dir, posar cara i veu a les persones que vénen de fora perquè deixen de ser “l’altre”, el diferent, i es converteixen en Fatou, Demba, persones que senten, sofreixen i riuen com nosaltres.
Objectius generals de la guia
Generar en els i les participants un coneixement i visió diferent de l’Àfrica Subsahariana i del fenomen de la immigració.
Facilitar entre els xiquets i xiquetes un procés d’indagació personal que puga ser aplicat no només a la situació africana, sinó a una varietat de temes essencials en el món actual, com els drets humans i el desenvolupament sostenible.
Potenciar en l’alumnat una actitud diferent que incite a realitzar accions solidàries efectives com resposta a la situació d’Àfrica i de la immigració subsahariana a l’Estat Espanyol.
Reflexión:
Continguts d’aprenentatge
TEMESUn acostament a la història, cultura i tradicions de l’Àfrica de l’Oest.
Un acostament a la immigració des de diferents nivells, i una anàlisi de les seues causes. La introducció al coneixement de territoris i moviments de població.
La identificació de diferents alternatives per ser capaços d’enfrontar-se als problemes de la immigració des de diferents perspectives: interculturalitat, respecte, drets humans, etc.
Una aproximació als problemes que afronten els immigrants a l’Estat Espanyol.
Les desigualtats al món: tipus (de gènere, econòmiques, socials), causes i vies de superació.
Un acostament a la tasca de les organitzacions que col·laboren a l’Àfrica de l’Oest i a l’Estat Espanyol per provocar un canvi en les situacions de desigualtat.
PROCEDIMENTS
La comparació i el contrast dels coneixements, les actituds i els valors generats a través de les activitats d’aquesta guia amb aquells que tenien anteriorment.
El descobriment, a través d’experiències, de les persones de l’Àfrica de l’Oest, les coincidències i diferències entre les nostres vides i les seues.
La comprensió de la relació entre les situacions d’empobriment i desigualtat a l’Àfrica amb el fenomen de l’emigració.
L’elaboració de propostes alternatives que puguen contribuir a potenciar el respecte i la interculturalitat. L’estímul a la reflexió sobre les pròpies vides i sobre allò que donem per sabut: les coses que ens pertanyen, les necessitats, les esperances, les creences i les visions de futur.
L’aplicació d’una metodologia d’aprenentatge activa, compromesa i crítica.
La proposta d’estratègies a diferents nivells d’acció que potencien la interculturalitat.
La valoració crítica dels problemes de l’Àfrica i de la immigració subsahariana a l’Estat Espanyol.
ACTITUDS/VALORS
L’estimulació de la participació activa.
La presa de consciència de la desigualtat i de la injustícia que manté en situació de pobresa certs països i que propicien la immigració.
El reforç de les actituds que promouen comportaments socials respectuosos, evitant en tot moment planteja-ments paternalistes.
La creació de diferents maneres de participació basades en el respecte. La identificació de les nostres actituds vers els i les immigrants.
Reflexión:
8 |GUIA DIDÀCTICA PRIMÀRIA
Principis educatius
Com volem ensenyar?
Des de la nostra perspectiva, educar significa potenciar la capacitat de produir canvis qualitatius en persones i societats amb la finalitat de transformar la realitat present a la recerca d’una altra de més conscient i equitativa, més justa i humana.
Però educar també implica deixar clara la posició des de la qual ens situem, perquè l’educació mai és neutra. Sempre que s’inicia una acció educativa caldria fer-se les següents preguntes: Quines idees, raons i continguts vull oferir? A favor de qui i de què estic educant? Quin tipus de processos vull afavorir? De fet, en el mateix instant que, com agent d’un procés educatiu, es pren la decisió d’usar aquest material, s’està ja adoptant una postura.
D’altra banda, el fet de treballar sobre l’Àfrica subsahariana és també una elecció clara. En els darrers anys estem assistint a l’arribada massiva d’immigrants subsaharians/nes al nostre territori, cosa que està provocant entre la població espanyola un sentiment de rebuig i por davant d’allò que els resulta desconegut. Per això es fa més necessari oferir als xiquets i a les xiquetes l’oportunitat d’apreciar la dimensió més humana de la cultura subsahariana, i la situació real de la població en origen, de trobar-se amb les persones reals que viuen a l’altre costat de les notícies oferides pels mitjans. És imprescindible, doncs, que els xiquets i xiquetes aprenguen a diferenciar altres realitats amb fonts de primera mà, per tal d’evitar els riscos que la desinformació i la manipu-lació de la informació impliquen. Aquestes seran les eines que els ajudaran a desenvolupar la capacitat per a l’anàlisi crítica de la realitat, i entendre la situació dels països empobrits de l’Àfrica de l’Oest, les seues causes, i les seues conseqüències.
Tipus d’aprenentatge
Aprenentatge significatiuQualsevol acció educativa és molt més efectiva quan està basada en l’experiència i en coneixements previs de la persona, així com en la comprensió del problema.
L’aprenentatge és significatiu en la mesura en què l’assimilació de nous significats es produeix a partir dels conceptes ja existents en la pròpia la persona, tot generant una reorganització dels coneixements ja adquirits, per aconseguir canvis en sentiments, actituds, valors i comportaments.
Per tal de facilitar-lo cal potenciar dos aspectes fonamentals de l’aprenentatge:
Els nous continguts s’han de relacionar amb els ja existents en la població amb la qual treballem.
S’ha de promoure una actitud positiva dels xiquets i xiquetes front aquests continguts i relacions, alhora que s’ha de generar en ells i elles interès i despertar el desig de seguir aprofundint sobre aquests temes.
Aprenentatge experiencial
L’aprenentatge és més demostratiu quan aconseguim implicar-nos activament en allò que s’està tractant i quan, a més a més, té una aplicació o benefici real, pràctic i humà, bé siga a través del contacte amb la realitat, o de la simulació de realitats.
Procés d’aprenentatge i consciència de canvi
Els continguts d’aquesta guia no són l’única cosa important; també el procés d’indagació que es proposa. Les activitats han d’ajudar a analitzar i a entendre una realitat, a crear una visió de canvi, a considerar alternatives, i a prendre decisions basant-se en les noves informacions i coneixements, així com en els sentiments propis que es generen davant de situacions injustes.
Reflexión:
Procés metodològic
Nivell 1. Coneixement i experiències prèvies
Partim dels coneixements i experiències prèvies de l’alumnat, dels seus valors, de les seues actituds i senti-ments, dels seus judicis i prejudicis. Indaguem en allò que saben i en allò que perceben i els ajudem a verbalit-zar els seus sentiments i actituds.
Nivell 2. Informació i experiències noves
Els oferim informació i experiències de primera mà, altres punts de vista sobre els quals se’ls anima a reflexio-nar, al mateix temps que indaguen dins el seu entorn més immediat.
En la guia s’inclou material de consulta i referència, a més de propostes d’activitats que pretenen suplir la mancança d’informació dels xiquets i xiquetes sobre l’Àfrica.
Nivell 3. Reorganització del coneixement, de les actituds i dels valors
Tot això servirà per contrastar les seues pròpies experiències i conviccions conduint-los a una comprensió més adequada de la realitat.
També els ajudarà a generar nous sentiments, valors i actituds, i fomentarà l’interès i l’empatia per altres formes de viure.
Nivell 4. Aplicació. Comportaments efectius
Finalment se’ls anima a incorporar allò après a les seues pròpies vides, tot fomentant nous hàbits i comporta-ments solidaris, i un desig de contribució al canvi mitjançant el compromís personal.
Metodologia
Cerquem promoure una educació basada en el respecte a la diferència, així com potenciar la interculturalitat i l’empatia amb “l’altre”. És a dir, una educació compromesa amb la recerca d’un món de relacions més justes, en el qual s’assumesca que els nostres comportaments i actituds tenen conseqüències en altres parts del planeta.
Per això proposem una metodologia activa, participativa i responsable; un tipus d’intervenció que estimule la recerca activa, el pensament independent, l’esperit crític, la participació, la responsabilitat, la col·laboració mútua, la presa de decisions i el posicionament personal davant determinats fenòmens.
Creiem que és imprescindible proporcionar una atmosfera en la qual l’alumnat tinga molt que aportar sobre el seu propi procés d’aprenentatge. Optem doncs, per una estratègia basada en el treball en grup com element clau de les activitats proposades. Cadascun dels integrants del grup serà necessari per arribar als objectius compartits.
Avaluació de l’acció educativa
L’avaluació del procés ens proporcionarà informació sobre l’adequació de la metodologia, dels mitjans i de la planificació, així com la consecució dels objectius inicialment assenyalats. També ens permetrà la recollida d’informació addicional sobre aspectes com ara les expectatives dels i de les participants que no van ser cober-tes, el clima del grup, etc. Entre les diferents eines per avaluar comptarem, com a peça fonamental, amb els següents qüestionaris sobre la guia didàctica i l’exposició-taller:
Qüestionari destinat al professorat:
Comptarà amb un qüestionari per valorar la qualitat metodològica de la guia didàctica i de l’exposició-taller. Aquells professors i aquelles professores que estiguen interessats en la guia i que no puguen assistir a l’exposició, disposaran d’un qüestionari només sobre la guia didàctica a fi de tindre la seua visió metodològica, important per a la nostra avaluació.
Qüestionari destinat a l’alumnat:
Comptarà amb un qüestionari que tractarà d’avaluar el grau de canvi aconseguit en els coneixements i en les actituds a través de les activitats de la guia didàctica i després de la visita a l’exposició-taller.
Els qüestionaris es realitzaran en l’exposició o seran enviats per mail a cada professor/a. AQUESTA PART ÉS MOLT IMPORTANT PERQUÈ PUGUEM AVALUAR EL PROJECTE!
Reflexión:
10 | GUIA DIDÀCTICA DE PRIMÀRIA
1
MÒDUL
Demba i la seua família
Mar va obrir els ulls abans que sonara el despertador. Va respirar a fons. Li encantava eixa olor. Va anar a despertar al seu fill Demba. Demba té 10 anys i normalment ha de cridar-lo diverses vegades perquè s’alce. Aquell matí olorava a torrades: son pare estava a casa.
La xerrameca de Laia arribava des de la cuina. Li agrada alçar-se abans per posar al dia son pare mentre li ajuda a preparar el desdejuni. És dos anys major que Demba i parla pels descosits.
Van eixir de casa, Mar va desaparéixer amb la seua bicicleta pel cantó saludant amb la mà i Kalidu va acompanyar els seus fills al col·legi. Kalidu és comerciant i viatja molt, però quan està a Alacant, aprofita per gaudir de la seua família.
Demba va entrar en classe i es va asseure en la penúltima fila, al costat de Luis i Likai, darrere de Kevin José i davant de Riad, els seus amics de l’ànima. Cada trimestre canvien de lloc a tota la classe, però ells sempre se les apanyen per asseure’s junts. Sònia, la seua professora, va aparéixer per la porta. L’aldarull es va fer silenci immediatament, però la veu de Demba va continuar sonant uns segons. Es va girar lentament tancant els ulls. L’havia feta bona!
-Vaja! Hui Demba ha vingut amb ganes de parlar. Has fet el teu arbre genealògic? -Sí –va contestar Demba amb veueta fina.
-Molt bé, per tant dibuixa’l en la pissarra i presenta’ns a la teua família.
Demba va copiar l’arbre genealògic que el seu pare li havia ajudat a preparar i, lluitant contra la vergonya que li feia parlar davant la resta de la classe, va començar la seua explicació:
-Aquests són els meus avis de Barcelona: Jordi i Carmen. Són els pares de ma mare, però només el meu avi és català. L’àvia Carmen és andalusa i se’n va anar a viure a Barcelona de xicoteta. I aquests són els meus avis de Senegal: Bakari i Cumba. Són els pares de mon pare, però la meua àvia és mauritana i se’n va anar a viure a Senegal quan es va casar amb el meu avi.
Aquests són els meus pares. A ma mare li diuen Mar i és catalana, i a mon pare li diuen Kalidu i és senegalés. Aquesta és la Laia, la meua germana major. Ella va nàixer a Barcelona, però va vindre amb els meus pares a viure a Alacant quan encara era un bebé perquè ma mare va aconseguir feina com a treballadora social fixa. I ací estic jo, que ja em coneixeu. Sóc l’únic de la meua família que ha nascut a Alacant i… i ja està. Puc seure ja?
Reflexión:
Objectius
Descobrir els prejudicis que tenim front la diversitat de persones existents en un món intercultural. Entendre el mestissatge com un mitjà d’enriquiment cultural, social i personal.
Adonar-se’n que totes les persones que habitem en el planeta formem part de la mateixa espècie, la humana, i que és casualitat on hem nascut i crescut.
Material de treball
Text: PercepcionesText: España salta al mestizaje Text: Pluralismo cultural Exercici 1. Un món de tòpics Exercici 2. La teua cançó mestissa
Glossari recomanat: Mestissatge, Cultura, Multiculturalitat, Assimilació, Interculturalitat, Raça, Tòpic, Prejudici, Estereotip, Societat, Etnocentrisme
Proposta de reflexió
La nostra societat, el nostre món, està canviant ràpidament a causa de les migracions. En aquesta societat, xiquets i xiquetes de diferents orígens creixen junts sense problemes.
En aquest primer mòdul ens agradaria aconseguir que l’alumnat imagine una societat en la qual la pregunta “d’on ets?” ja no tinga sentit. On cada xiquet i xiqueta puga tenir diferents orígens i no puga identificar-se amb un de sol sinó que siga el conjunt de les diferents cultures que haja viscut a casa seua allò que conforme la seua personalitat.
Pretenem que la convivència natural d’aquests xiquets continue així durant el seu pas a l’adolescència, quan comencen a sorgir els prejudicis i a accentuar-se les actituds de rebuig.
12 |GUIA DIDÀCTICA PRIMÀRIA
Reflexió:
Com hem vist, els tòpics són opinions sobre altres persones, o sobre nosaltres mateixos, que unes vegades són certes i altres no, o, almenys, no s’acompleixen sempre.
Bona part dels tòpics procedeixen d’opinions particulars de persones sobre una cultura o societat determinada, i s’estenen sovint intencionadament i gràcies al desconeixement de la realitat d’eixes cultures (o de la nostra). Per això, usar els tòpics com a font d’informació sobre altres persones i llocs no és convenient.
Aquests darrers anys s’han desenterrat nombrosos tòpics al voltant del fenomen migratori i els diferents països de procedència, i s’han creat de nous. A més, molts d’aquests tòpics tenen connotacions negatives o s’utilitzen per a fer bromes. I si els utilitzem per fer bromes hem de saber que per riure’ns dels altres, primer cal saber riure’s de nosaltres mateixos. Amb tot, el més important és riure amb els altres, no dels altres.
EXERCICI 1
UN MÓN DE TÒPICS
TEMPS: 1 sessió MATERIALS: Mapamundi Pissarra i guixCartolines, tisores, blue tack, retoladors SITUACIÓ:
Segur que alguna vegada heu sentit les expressions: “treballar com un negre” o “fer l’indi”. Sabeu què signifi-quen? Sabeu d’on venen? Expressions d’aquest tipus solen tindre el seu origen en algun tòpic però, sabeu què es un tòpic? En cas contrari, consulteu el glossari de la guia.
El món està ple de tòpics. Nosaltres tenim tòpics sobre altres cultures i llocs, i en altres llocs i cultures hi ha tòpics sobre nosaltres. Ací ningú es salva! Quants tòpics coneixes? Quants tòpics creus que hi ha sobre tu? Ara que el seu significat està clar, anem a convertir-nos en antropòlegs. Un/a antropòleg o antropòloga és un científic que estudia les persones, els seus comportaments, les seues idees, la seua societat. Investiguem el nostre entorn! El títol de la investigació serà “Un món de tòpics”.
DESENVOLUPAMENT:
L’alumnat anota al llarg d’una setmana aquelles frases o expressions que la seua família o amics i amigues coneixen sobre altres llocs o cultures. Aquells alumnes que siguen d’altres terres poden recollir també els tòpics que coneixien sobre aquest lloc i país abans d’arribar-hi (per ex.: “A tots els espanyols els agraden els bous”). En tornar a classe, amb la feina de camp ja feta, es formen grups de treball de quatre persones. Cada integrant exposa a la resta del grup els tòpics que ha recopilat i entre tots hauran de triar aquells quatre que consideren els més representatius. Llavors hauran d’escriure cada tòpic en una targeta independent amb colors diferents. Quan tots els grups hagen acabat, els alumnes eixiran d’un en un a la pissarra amb una de les targetes i la llegiran en veu alta. Un cop llegida, la resta intentarà situar al mapamundi la regió o país al qual fa referència i es debatrà sobre la veracitat del tòpic.
* Serà missió del professorat revisar els tòpics que l’alumnat ha compilat mentre treballen en grups i eliminar abans de la posada en comú aquells repetits o poc respectuosos segons el seu criteri.
Reflexió:
És difícil trobar un grup o una classe en la qual a tots els agrade la mateixa música. Hi ha milers i milers d’estils musicals. Músiques que es mesclen, es fusionen i originen nous estils.
Si som capaços de mesclar-nos musicalment, per què no fer-ho en altres aspectes de la nostra vida? A la nostra societat, o fins i tot a la nostra classe o al nostre institut, hi ha gent amb diferències culturals, religioses, ètniques, etc. Amb aquest exercici volem que els alumnes vegen que són capaços d’unir-se i crear alguna cosa EXERCICI 2
LA TEUA CANÇÓ MESTISSA
TEMPS: 1 sessió MATERIALS:
Fitxa 1: Rap mestís incomplet Fitxa 2: Paraules fugisseres
Fitxa 3: Rap mestís complet (solució) Pissarra i guix.
SITUACIÓ:
Totes les societats del món tenen música (i en aquelles on algun cop es va prohibir, es practicava igualment d’amagat). L’escoltem des de que naixem (o fins i tot des d’abans, doncs les mares escolten música també quan estan embarassades), la cantem, aprenem amb ella, l’escoltem a totes hores en la ràdio, als nostres iPods o
mp3... És difícil imaginar una vida sense música, veritat?
DESENVOLUPAMENT:
La classe es divideix en 4 o 5 grups de manera aleatòria (es pot anar numerant als alumnes comptant de l’1 al 5 successivament, i que després s’ajunten en un mateix grup tots els que tinguen el nombre 1, en un altre tots els del nombre 2, etc.). La idea és que els grups tinguen entre 4 i 5 persones i que estiguen el més mesclats possible.
Es reparteix a cada grup una còpia del rap mestís incomplet (fitxa 1) on s’ha fet un buidat de paraules. Aquestes paraules fugisseres (fitxa 2) es poden escriure a la pissarra per tal que tots puguen veure-les.
Cada grup té 10 minuts per omplir els buits com estime convenient i llegir en veu alta la seua versió a tota la classe. El mestre o mestra llegirà després el rap original (fitxa 3) en veu alta per tal que el corregesquen. Han encertat moltes paraules? Han trobat el sentit del rap?
Acabada aquesta primera activitat, arriba la més divertida: els grups van a ficar-hi el ritme. Poden mesclar els ritmes que més els agraden de tots aquells que coneguen i després el cantaran per a la resta de companys. Una vegada presentades totes les cançons, l’alumnat votarà individualment quin ritme o ritmes aconsegueixen expressar millor què és el mestissatge.
14 |GUIA DIDÀCTICA PRIMÀRIA
FITXA 1: RAP MESTÍS INCOMPLET
Mestissatge parle de _____; negre i _____, dóna’m terme mitjà. _______, Amèrica, Àsia, Oceania, comptant ________. Lleveu-me les muralles, les ______, les fronteres, en la meua _____ no caben. Et dic allò que veig
el que he viscut llarg temps _______ ens ho conta. Hem d’______
el pitjor ho apartem. Consell “pa” la _______: endavant, a mesclar-se.
FITXA 3: RAP MESTÍS COMPLET
Mestissatge
parle de mesclar-se; negre i blanc, dóna’m terme mitjà. Europa, Amèrica, Àsia, Oceania, comptant Àfrica.
Lleveu -me les muralles, les races, les ratlles, en la meua ment no caben. Et dic allò que veig
el que he viscut llarg temps Demba ens ho conta. Hem d’unir-nos el pitjor ho apartem. Consell “pa” la gent: endavant, a mesclar-se.
mes
clar-se
bla
nc E
urop
a
me
nt Demba g
ent r
ac
e
s
un
i
r
-nos Àfr
ica
FITXA 2: PARAULES FUGISSERESReflexión:
MÒDUL
2
Una vesprada a casa de Kevin José
Laia va abaixar les escales del col·legi amb la seua amiga Izaskun, i, en veure Demba esperant-la amb Kevin José, va recordar que era dimarts i son pare, que normalment els arreplega, estava de viatge. Els dimarts, Mar fa torn d’atenció en una ONG que treballa amb immigrants, per tant és la mare de Kevin José, Priscila, qui va a buscar-los. Tots viuen al mateix carrer i Mar els pot recollir quan acaba.
Priscila va arribar espentant el carret dels bessons, Ernesto i Héctor. Demba es torna boig amb els xiquets menuts i aquests dos, que tenen 2 anyets i són pràcticament idèntics, el tenen fascinat.
-Mamà, ens poses el berenar? –va dir Kevin tot just arribar a casa, sense deixar ni que sa mare deslligara als seus germans i els traguera del carret.
-No cal, nosaltres ja sabem on està tot –li va tallar Demba.
-A veure si aprens de Demba, fill, que tu no et fas ni el llit –va marmolar Priscila a Kevin.
Demba i Laia acostumen a ajudar els seus pares en les tasques de la llar. Paren taula, abaixen les escombraries, es fan el llit i es preparen l’esmorzar i el berenar. A Demba li sorprenia tant que el seu amic no fera eixes coses, que més d’una vegada el ficava en un compromís sense voler. Encara sort que a Kevin li costa enfadar-se.
Demba i Laia ho passaven genial eixos dimarts, i els esperaven ansiosos. A més, en casa de Kevin sempre hi havia xocolata i els encantava berenar pa amb xocolata. A casa seua gairebé no compraven perquè Demba arrasava amb ella i els seus pares deien que li caurien totes les dents. Per a sopar, Orlando, el pare de Kevin, sovint preparava pizza i deixava que li ajudaren amb la massa. Era molt divertit llançar-la a l’aire, tot i que alguna nit n’havien fet alguna bona.
Quan van acabar, Priscila ja estava donant el berenar als bessons. -Puc donar-li’n jo a Héctor? –va preguntar Demba.
-Sí, sí! –va cridar el xiquet molt content. Adorava a Demba perquè sempre jugava amb ell. -Mira, Héctor, és un avió! –va dir Demba imitant el que feia son pare quan ell era més xicotet.
-Juguem un u contra u! –va dir Kevin a Laia des de la terrassa. Sabia que a Laia li agradava jugar al basquetbol tant com a ell i que era inútil intentar que Héctor deixara Demba.
16 |GUIA DIDÀCTICA PRIMÀRIA
Reflexión:
Objectius
Ampliar els coneixements i canviar les visions de la situació de la dona al món.
Conèixer la realitat de la dona senegalesa com a exemple de les societats a l’Àfrica de l’Oest. Reconèixer les diferents expressions de la discriminació de gènere per promoure actituds de canvi.
Material de treball
Text: Género y Salud: división sexual del trabajo y educación Text: Cien años de lucha de la mujer africana
Text: Aprendiendo en igualdad. Experiencias e innovación coeducativa Exercici 1. Conte contat, conte canviat
Exercici 2. Jo també vull caaf
Glossari recomanat: Gènere, Sexe, Igualtat, Discriminació, Masclisme, Feminisme, Misogínia
Proposta de reflexió
En aquest mòdul pretenem que l’alumnat reflexione sobre la discriminació per motius de gènere i analitze els missatges i estereotips que arriben des dels diferents àmbits de la vida diària i que anem integrant sense adonar-nos-en al nostre vocabulari, a la nostra manera de relacionar-nos, i, en general, al nostre dia a dia. En totes les societats hi ha una desigualtat entre l’home i la dona; una desigualtat que s’estén a tots els àmbits: social, cultural, religios i econòmic. És important donar pautes a l’alumnat perquè desenvolupe actituds que en el futur puguen afavorir la igualtat d’oportunitats de la dona respecte les de l’home, en totes i cadascuna de les identitats culturals. Així mateix, el mestissatge i l’intercanvi entre cultures poden fomentar que els avanços aconseguits en el tema del gènere en alguns llocs s’estenguen arreu del món.
Reflexió:
Els contes transmeten coneixements, experiències i valors en qualsevol societat, de generació en generació. Però molts d’ells, tant els clàssics com els actuals (fins i tot en sèries i dibuixos animats de la televisió) mostren una imatge del sexe femení on dominen els personatges dèbils, passius, malvats (per ignorants o per retorçuts), incapaços de prendre decisions per ells mateixos (o, quan les prenen, son errònies). Pel contrari, els personat-ges masculins solen ser líders (fins i tot quan són dolents), justos, capaços de resoldre els problemes, indepen-dents; en la majoria d’ocasions acaben salvant o castigant les dones, o prenent decisions per elles.
Però tot conte té el seu altre costat de l’espill i, si els donem la volta, podrem comprovar que canviant el sexe EXERCICI 1
CONTE CONTAT, CONTE CANVIAT
TEMPS: 1 sessió MATERIALS:
Fitxa : Blancaneus i els 7 nans Pissarra i guix
Paper i bolígrafs SITUACIÓ:
Segur que coneixeu un munt de contes. No volem contar-vos un altre més, volem que ens el conteu vosaltres. Ànim!
Us proposem com exemple un conte que probablement ja heu llegit, escoltat o vist més d’un cop. Però això no importa perquè al final de l’exercici haurà canviat tant que no el reconeixereu.
DESENVOLUPAMENT:
Presentem el famós conte de la “Blancaneus i els 7 nans”. Pot llegir-se en veu alta a classe o bé passar-lo foto-copiat a cada alumne i alumna. Poden treballar individualment o en grups de 3 o 4 persones. Tindran 5 minuts per llegir-lo i, després, el mestre o mestra escriurà a la pissarra o llegirà en veu alta les instruccions següents per transformar el conte:
Han de canviar el gènere de TOTS els personatges.
Si alguna situació els sembla injusta, han de modificar-la, per aconseguir que no siga discriminatòria. POSADA EN COMÚ:
Quin conte us agrada més, l’original o la nova versió? Per què?
Reflexioneu sobre les següents situacions que es produeixen al conte original:
- Que us sembla que la reina passe el dia mirant-se a l’espill? És normal? I a la nova versió, que us sembla que el rei es mire tant a l’espill?
- A què fan referència els noms dels 7 nans? Penseu que és apropiat que les característiques físiques s’utilitzen com identificatiu de les persones?
- Abans d’arribar la Blancaneus, com s’ho feien amb les tasques domèstiques? Podria anar la Blancaneus a la mina?
- Qui creus que realitza cadascuna de les tasques que es fan després de menjar?
- Com es reparteixen les tasques de la llar a la teua casa? Quines funcions realitza cadascun dels membres de la teua família?
Comprovem-ho. Farem un sondeig de les tasques de la llar omplint una taula a la pissarra.
El mestre o mestra dibuixarà a la pissarra una taula amb 3 columnes. En la primera columna escriurà “Tasques”, a la segona “Xics” i a la tercera “Xiques”. Aniran anotant-se diferents tasques a la seua columna i, a les de xics i xiques, els noms dels alumnes que les realitzen o bé d’aquells que les realitzen a les seues cases (tant si és un familiar com si no ho és).
18 |GUIA DIDÀCTICA PRIMÀRIA
Fitxa: Blancaneus i els 7 nans
Hi havia una vegada un rei i una reina que tenien una filla tan blanca, tan blanca que es deia Blancaneus. Els tres vivien feliços al seu castell fins que un dia la reina va morir en un accident. Tots van quedar molt tristos, però el rei havia de seguir governant i la filla necessitava una nova mare, així que es va tornar a casar. La nova reina era de tot, fins a bruixota, menys una bona reina i una bona mare. Es passava el dia mirant-se al seu espill màgic. Li deia: “Espill, espillet màgic, qui és la més bella del regne?”. I l’espill li contestava: “Cap dona en el regne és més bella que vós.” I la reina s’inflava d’orgull, i no feia cas de la filla, ni del castell. Van passar els anys i la reina seguia mirant-se al seu espillet, fins que un dia aquest va contestar-li: “Blanca-neus, cap dona és més bella que Blancaneus.” La reina es va posar verda d’enveja i a la Blancaneus la va fer fora del castell.
Blancaneus va caminar i va caminar pel bosc, cada vegada més cansada, fins que va descobrir una caseta molt xicoteta i es va acostar per veure si allí hi podria descansar. Es va ajupir per tocar a la porta, però no va respondre ningú. Va obrir i va treure el cap: “Hi ha algú?”. La caseta estava buida i ella estava tan cansada que va entrar. “No faré mal a ningú si entre i descanse”, va pensar. “Ostres, què petit és tot! Qui hi viurà ací?”. En la casa hi havia una taula baixeta amb 7 cadiretes de fusta, tan petites que si la Blancaneus s’asseia, els genolls li tocaven el front. També havia 7 platets i 7 gotets de fusta, 2 pitxers de fang, 7 culleretes i 7 ganivetets. Eren la meitat de grans que els del castell! En l’altra estada havia 7 llitets alineats. Això era el que buscava! La Blancaneus s’hi va tombar en tots. Sí, sí, al llarg de tots ells, doncs com que no cabia en cap, es va tirar a l’ample sobre tots i es va quedar profundament dormida.
Prop de les muntanyes, 7 personetes recollien les seves eines de treball i es preparaven per a tornar cap a casa. Eren miners i treien plata de la roca. Era una activitat dura, però ells sempre cantaven i xiulaven i així picar es feia menys pesat: “Ai-ho, ai-ho, xiulant al treballar!”. I seguien cantant també camí cap a casa: “Ai-ho. Ai-ho..”, i van deixar de cantar quan van arribar al dormitori i van veure la Blancaneus tombada sobre els seus llits, dormint com un tronc.
El miner més atrevit li va tocar suaument el braç fins que la jove es va despertar. Es va fregar els ulls i es va trobar amb 7 persones ben menudetes que la miraven fixament. “Qui sou?”. “Els 7 nans”, van respondre, “som els qui vivim en aquesta casa i descansem en aquests llits. Qui ets tu i què fas a la nostra casa?” La Blan-caneus es va disculpar i els va contar la seua història, que va acabar entre llàgrimes perquè se sentia sola i abandonada.
Els nans van formar un cercle i van començar a xiuxiuejar, commoguts. El nan que l’havia despertada va parlar de nou: “Blancaneus, igual que nosaltres ens ajudem, també anem a ajudar-te a tu. Els nostres noms són: Savi, Rondinaire, Tartamut, Dormilega, Tímid, Mocós i Bondadós. Pots quedar-te amb nosaltres fins que vulgues. Això sí, tots treballem i tu també hauràs de fer-ho.”
I la Blancaneus es va quedar a viure amb els 7 nans. Van haver de fer una habitació més gran. Blancaneus s’aixecava sempre abans que els nans i preparava els desdejunis. Quan es marxaven, rentava els plats i els gots, feia els llits i agranava. Després preparava el dinar i posava la taula. Així, quan els nans tornaven, es podien asseure a dinar (no sense abans rentar-se les mans i la cara, que la mina embruta molt). Després calia rentar els plats, rentar la roba, tallar llenya per al foc, portar aigua del riu, reparar les eines, anar a la ciutat a vendre la plata que havien tret de la mina i comprar aliments. Però les tasques es feien menys pesades perquè cantaven: “Ai-ho, ai-ho, xiulant al treballar…!”
Nota: T’ha agradat la idea? Podries transformar, seguint les instruccions anteriors, qualsevol conte que cone-gues. Per què no ho intentes amb La caputxeta vermella, La Rateta presumida,..? Pot ser molt divertit. I si us ha agradat canviar el gènere dels personatges, proveu a escriure’l de nou canviant les característiques físiques. Es titularia, per exemple, Negrenit i les 7 gegantes.
EXERCICI 2
JO TAMBÉ VULL CAAF
TEMPS: 1 sessió MATERIALS: Fitxes retallables
Caaf (Cacauets)
SITUACIÓ:
En néixer tots i totes som iguals: xicotets, lletjos i arrugats! Quan creixem, ens fem més diferents, però només físicament. Tots som diferents; la diferència és bona, si no el món seria avorridíssim. El problema apareix quan aquesta diferència es converteix en motiu de discriminació de qualsevol tipus, ja siga pel sexe, pel color, per l’altura, per l’edat…, o per la manera de pensar.
Penseu que no és així?, que xics i xiques tenen les mateixes oportunitats? Doncs anem a comprovar-ho posant-nos en el lloc de diferents personatges i vivint la situació personal de cadascun d’ells.
DESENVOLUPAMENT:
Primer cal fer còpies de les fitxes retallables (són 14 en total i cada alumne haurà d’agafar, almenys, 1 fitxa) i apartar taules i cadires per tal de deixar el centre de la classe buit.
Es retallen i es barregen bé les fitxes i es col·loquen en un munt al sòl, al costat d’una caixa plena de caaf. Els alumnes s’asseuen al voltant formant un cercle i es numeren.
Per torn, agafen una fitxa i la llegeixen en veu alta. Després, prenen tants cacauets com els indique la fitxa, en funció de les instruccions.
Quan tots hagen agafat fitxa, s’obre un debat. A través d’una bateria de preguntes, la persona encarregada de dirigir el joc extreu informació sobre les emocions i sentiments que han tingut front les vivències descrites en la targeta que els ha tocat. Es treuen a discussió les situacions que els i les alumnes han considerat injustes i també aquelles que, encara que puguen no semblar-ho, són igualment discriminatòries.
20 |GUIA DIDÀCTICA PRIMÀRIA
A continuació presentem una sèrie de preguntes que poden servir de guia per dirigir el debat: Com t’has sentit?
Consideres justs els caaf que t’han tocat?
(Pregunta específica per aquelles persones que hagen obtingut més caaf al final) Per què has acabat tu amb més caaf? És mèrit teu?
(Per a tot el grup). Considereu just que certes persones hagen aconseguit caaf a costa de la discriminació d’altres?
Quins joguets apareixen a les targetes? Qui juga amb cada cosa? I a la publicitat? Quins joguets anuncien aquells que estan protagonitzats per xiquets i quins aquells protagonitzats per xiquetes? Penseu que hi ha “joguets de xics” i “joguets de xiques”? Penseu que tots els xiquets del planeta jugueu als mateixos jocs? Podríeu canviar alguna actitud en les vostres vides perquè la desigualtat siga cada vegada menor? (Per exem-ple, intentar incloure en les converses el femení i el masculí, no riure d’acudits masclistes o feministes...) Passats uns mesos tornarem a incidir sobre el tema, a veure si és veritat.
Caaf (/t∫a:f/chaf) significa cacauet en wolof, una de les llengües senegaleses.
Reflexió:
De vegades tractem algunes persones de forma diferent, sense donar-los les mateixes oportunitats que a altres: les estem discriminant. També la publicitat transmet missatges que, inconscientment, fan que normalitzem un sistema de pensament que no fomenta una societat igualitària. Els anuncis, i no només de joguets (cotxes, colònia, electrodomèstics, productes per a la llar…) emeten missatges sexistes amb total normalitat.
Normalment els joguets que ens agraden estan determinats per la societat en la qual vivim, formen part de la nostra “cultura”. Si haguérem nascut en un altre lloc, és probable que juguéssim amb altres coses, encara que avui dia gràcies a la televisió i la globalització hi ha jocs i joguines que s’han estès per tot el planeta. Compro-veu-ho. Segur que aquest tema permet obrir un nou debat.
La discriminació per raons de gènere provoca situacions de desigualtat. Treballant tots i totes juntes i evitant que altres persones visquen situacions que a nosaltres no ens agradarien, podem aconseguir que aquesta desigualtat acabe.
Xica:
Tinc 10 anys i m’agradaria estudiar per ser metgessa, però no puc perquè he d’ajudar ma mare.
No agafe cap caaf Xica:
Vaig a casar-me amb el xic a qui estime de mutu acord.
Agafe 6 caaf i li’n done 2 al xic que tinga més a prop Xica:
Quan isc a jugar amb els/les amics i amigues he de tornar prompte a casa, i hi ha d’altres que poden quedar-se més estona.
Agafe 3 caaf i li’n done 2 a qui més en tinga Xica:
M’alce tots els dies a les 5 del matí per a anar a per aigua al pou abans d’anar al col·legi. El pou està a 3 km i he d’anar caminant.
Agafe 1 caaf Xica:
Tinc sort! En ma casa es reparteixen les tasques domèstiques entre tota la família i així tots tenim més temps lliure.
Agafe 6 caaf Xica:
El meu avi vol fer-me un regal. Vull un camió fantàstic que he vist en una tenda i li ho dic. Ell em compra un carret de bebè.
Agafe 2 caaf i li’n done 1 a qui estiga a la meua dreta Xica:
He estudiat mecànica. M’agrada molt la meua pro-fessió i sóc bona, però no he trobat treball. És perquè sóc dona.
Agafe 4 caaf i li’n done 2 a qui més en tinga
Xic:
Tinc 11 anys. L’any que ve aniré a l’institut per tenir un bon futur. Vull ser un gran metge.
Agafe 5 caaf Xic:
La meua germana i jo volem que ens compren un monopatí. Els dos hem tret bones notes, i me l’han comprat a mi.
Agafe 6 caaf Xic:
Puc eixir al carrer sol i reunir-me amb els meus amics sempre que vullga. La meua germana no pot fer-ho.
Agafe 3 caaf Xic:
És dissabte i toca netejar en la meua casa. Anit eixi-rem la meua germana i jo. A les 10 del matí ma mare desperta a la meua germana perquè ajude. Jo conti-nue dormint.
Agafe 8 caaf i me les menge tan ràpid com puc Xic:
La meua àvia paterna viu amb nosaltres. Des de fa dos anys no pot moure’s del llit. Pel matí ve una xica i de vesprada és ma mare qui s’ocupa de cuidar-la.
Agafe 4 caaf per mi i 4 pel meu pare Xic:
M’ho passe genial amb la meua germana jugant amb les seues nines; quan ens veuen els nostres pares em renyen i m’envien a jugar amb el meu camió, tot a soles. Però així m’avorrisc tant!
Agafe 2 caaf i li’n done 1 a qui estiga a la meua esquerra
Xic:
Tinc molts germans i la meua família va mal de dinés, però el meu pare no vol que la meua mare treballe fora de casa per ajudar a l’economia familiar.
Reflexión:
22 | GUIA DIDÀCTICA DE PRIMÀRIA
MÒDUL
3
De Gorée a Thiaroye
En acabar de sopar, Mar va encendre la televisió per veure les notícies.
“Huitanta-tres subsaharians han arribat avui a les costes canàries. L’arribada massiva d’il·legals està generant un clima de crispació entre la població. Augmenta el nombre d’altercats i el discurs racista es revifa dia a dia.” Mar s’encenia sempre quan escoltava eixes notícies. Ella coneixia bé la realitat dels immigrants perquè col·laborava amb una ONG i veia cada setmana els problemes als quals havien de fer front.
-Aquesta sí que és bona! Il·legals? Les persones no són il·legals! Estaran en una situació irregular, però cap persona és il·legal. Si explicaren les coses d’una altra manera, no haurien d’acabar amb la vergonyosa notícia que “el discurs racista es revifa dia a dia” No sé per què pose les notícies –va dir apagant la televisió– Però, és que ja hem oblidat que nosaltres, els espanyols i espanyoles, també hem sigut emigrants? Bé que s’oblide la història de l’esclavitud, però el nostre passat emigrant és molt més recent!
Demba es va girar mirant son pare i va preguntar:
-Papà, l’esclavitud és quan portaven a la gent des d’Àfrica fins a Amèrica per treballar als camps? -Sí, això és, Demba.
-I els feien esperar en l’illa que van visitar durant l’últim viatge a Senegal, l’illa de Gorée, te’n recordes? –va afegir Laia demostrant una vegada més com estava d’atenta sempre a totes les explicacions.
Mar, encara indignada i amb els ulls brillants, es va afegir a la conversa. No pensava permetre que els seus fills cresqueren en la ignorància.
-Al llarg de quatre segles, quatre segles!, els africans i les africanes van ser segrestats de les seues aldees i portats a Amèrica, on eren tractats com a animals. En Gorée separaven les famílies i ficaven en cel·les distintes a pares, mares i fills, i només els donaven de menjar fins que agafaven bon pes, perquè no baixara el seu preu. Després els amuntonaven en els vaixells com a sardines a la llauna perquè caberen més, encara que molts morien pel camí. -Però ara vénen quasi de la mateixa manera, no? –intervingué Laia.
-Sí, filla. –va contestar Kalidu– La diferència és que abans se’ns portaven per la força i ara diferents motius ens obliguen a abandonar les nostres terres i són els països rics els que posen l’entrada molt difícil. Uns diuen que ens lleven el treball, altres temen per la seua cultura. Allò que no es coneix fa por, però no hem de jutjar les persones sense conéixer-les.
-Clar. I si mamà fora una poregosa i mai t’haguera conegut, nosaltres no haguérem nascut –va sentenciar Laia mentre un enorme somriure es dibuixava en la cara de Demba.
Reflexión:
Objectius
Analitzar i entendre l’època de l’esclavitud com a conseqüència de les relacions de poder entre diferents pobles.
Comprendre els mecanismes socioeconòmics que comporta la immigració a l’Estat Espanyol.
Conèixer el sistema de relacions que es crea entre les persones que es desplacen i les que es queden al país d’origen.
Identificar i comprendre les dificultats a les quals s’enfronten les persones que es veuen obligades a abandonar el seu entorn per a viure en un altre i que en moltes ocasions, provoquen conflictes ètnics.
Material de treball
Text: La trata de esclavos Text: Esclavitud en EE. UU. Text: Datos sobre extranjeríaText: Carta a los inmigrantes recién llegados Text: La emigración del África subsahariana
Text: Diversidad cultural: una oportunidad y un desafío para la convivencia Diferents mapes
Exercici 1. Samuel i Guimba: una llarga història en 2 actes Exercici 2. L’illa
Glossari recomanat: Esclavitud, Immigració, Ètnia, Segregació, Discriminació, Racisme, Llibertat, Regularitza-ció, Irregular, Llei d’estrangeria, Drets Humans.
Proposta de reflexió
Aquest mòdul és un dels més rellevants per a poder comprendre certs paral·lelismes que existeixen entre esclavitud i immigració: com es va viure, com es van sentir aquells països on es va instaurar l’esclavitud amb engany i bescanvi de persones per quincalles europees i com, avui en dia, el procés de la immigració afecta no només la societat emissora sinó també la receptora. L’immigrant es veu també forçat a buscar una vida millor, endeutant els seus familiars i amics, fora del seu país, saquejat humanament i econòmicament.
Les migracions no són noves: des de terres espanyoles van haver persones que van emigrar per provar de millorar la seua situació, i ara és la nostra societat què rep persones d’altres països. Però, què fer llavors amb els conflictes? Els mitjans de comunicació, els estereotips, els prejudicis i les pors no ajuden gens a que ens relacionem de manera natural, sinó que ens fan veure al nouvingut com quelcom perillós i obscur, en lloc de curiós i novedós.
Creiem que les persones, en les societats del futur, tindran molts menys obstacles per relacionar-se amb els altres perquè, entre altres coses, cap govern, cap estat o cap nació podrà parar el procés de les migracions i la lliure circulació de persones.
Canviar la manera de veure els altres, tot entenent, empatitzant i respectant les persones, o conèixer els pro-cessos i secrets que mouen la nostra societat podrien fer que el món canviara i això és, sens dubte, el més convenient i desitjable.
24 |GUIA DIDÀCTICA PRIMÀRIA
Reflexió:
Al llarg dels segles XVIII i XIX, el continent africà va ser despoblat a la força per culpa de l’esclavitud. Les persones més fortes i sanes, les més apropiades per a treballar, van ser tretes de les seues terres i dutes a les grans plantacions d’Amèrica, en les quals feia falta molta mà d’obra. Allà van ser explotades perquè les famílies europees que s’hi havien instal·lat progressaren i els seus països s’enriquiren. Diverses generacions després, els descendents d’aquells esclaus i de les famílies propietàries estan perfectament adaptats a eixes societats, i ningú gosaria dir que no són americans.
En l’actualitat, la difícil situació dels països africans fa que moltes persones joves, fortes i sanes, les més apropiades per a treballar, deixen les seues cases i les seues famílies i vinguen a Europa a buscar treball. L’esclavitud ha desaparegut, però hi ha persones que actualment també es veuen obligades a abandonar les seues cases i altres que treballen en condicions molt dures.
Hi ha sectors, especialment l’agrícola, en els quals les persones del nostre país sembla que no volen treballar, perquè són més durs, es considera que no estan ben pagats, que corresponen a una categoria “inferior”, o que resulta difícil progressar-hi: nosaltres volem un futur millor del que aquests treballs semblen oferir-nos. El mateix que volen les persones que vénen d’altres països.
EXERCICI 1
SAMUEL I GUIMBA: UNA LLARGA HISTÒRIA EN 2 ACTES
TEMPS: 2 sessions (una per a la preparació i una altra per a les representacions i la reflexió) MATERIALS:
Dues històries: Samuel i Guimba
Vestuari i atrezzo per a les representacions (especificat en cada obra) SITUACIÓ:
Com us sentiríeu si, de cop i volta, haguéreu d’abandonar la vostra terra, sense el mínim temps per preparar el viatge, sense acomiadar-vos dels vostres éssers estimats? És difícil d’imaginar, veritat? Anem a intentar-ho. Amb aquest objectiu representarem de forma teatralitzada les històries de Samuel, l’esclau, i Guimba, l’emigrant. DESENVOLUPAMENT:
La classe es divideix en dos grups i cadascun representarà una història. Una vegada fets els grups, es reparteix a cadascun el text de la història corresponent i es deixa una sessió perquè es distribuïsquen els papers (no importa el sexe de l’alumnat, sinó el dels personatges) i s’aprenguen el text.
En la segona sessió representen les obres de teatre davant la resta de companys i companyes. Després del teatre s’obrirà un debat a classe sobre el que s’ha escenificat. Els actors i les actrius expressaran a la resta de la classe el que han sentit en els seus personatges (por, fred, injustícia, sofriment, superioritat, tristesa, culpabilitat...).
Preguntes per a aquells que han fet d’esclaus i emigrants: us ha semblat just el que heu viscut?
Preguntes per a aquells que han fet de comerciants, traficants i capatassos: com us heu sentit al tractar així els vostres companys i les vostres companyes?, us ha semblat correcte el tracte que els heu donat?, us ha semblat just?, com us sentiríeu si haguéreu estat al seu lloc?
Quines similituds trobeu entre les dues històries?
Creieu que són justes les coses que els passen al Samuel i al Guimba?
Penseu que allò que s’ha representat a les obres encara succeeix o que és cosa del passat?
Nota: L’alumnat pot reforçar el tema pensant com serien les vides de Samuel i Guimba abans i després d’allò que s’ha contat en aquestes històries. Poden fins i tot imaginar com serien les seues vides si no hagueren hagut de marxar-se.
HISTORIA 1: EL VIATGE DE SAMUEL (20 minuts)
PERSONATGES:
1 xiquet (l’esclau Samuel)
4 o 5 xiquets i xiquetes més (esclaus i esclaves) 3 capturadors
1 venedor
1 o 2 compradors
1 capatàs al camp de cotó MATERIALS:
Teles o cordes per fer de fuet i de lligams
Pals de granera per fer de fusells i d’eines del camp Qualsevol material que vulgueu afegir, vestuari, etc. LA HISTÒRIA:
Samuel (tot i que aquest no era el seu nom de veritat, sinó un que van posar-li els seus compradors), havia nascut en un poble costaner del Senegal anomenat M’boro, on la gent vivia de la pesca, de l’agricultura i de la caça. Una vesprada, Samuel i els seus companys tornaven de pescar quan els van enxampar uns tractants d’esclaus, armats amb fusells. Van ser traslladats a Gorée, després a Amèrica i mai més tornaren a veure als seus familiars.
ESCENA 1 (3 minuts)
Personatges: Samuel, 2 companys de Samuel i 3 capturadors armats amb fusells.
Escena: Samuel i els seus amics estan arreplegant les xarxes de pesca, cantant una cançó. De cop i volta els sorprenen els capturadors, que ixen per la dreta, cridant molt fort i espantant-los molt.
CAP DELS CAPTURADORS- Mans en l’aire, que ningú no es moga!
(Els apunten amb els fusells i intenten agafar-los. Samuel i els seus companys es resisteixen fermament)
SAMUEL- Solteu-nos! Què voleu de nosaltres? (Intentant agafar el fusell de qui li apunta)
CAPTURADOR 2- No us resistiu! Amb aquestes armes podem matar-vos de seguida. (Finalment, els
captura-dors aconsegueixen reduir-los i els encadenen. Ixen tots per l’esquerra) ESCENA 2 (7 minuts)
Personatges: Samuel, 5 esclaus encadenats, 1 venedor, 2 compradors i 1 capatàs amb un fuet.
Escena: Samuel i altres dos xics més estan estrets en un racó i lligats. A costat d’ells, hi ha 3 xiques, també lligades. Tots i totes ploren i es lamenten. Un xic amb un fuet, el capatàs, passeja davant d’ells. De tant en tant colpeja el sòl amb el fuet.
CAPATÀS- Calleu-vos d’una vegada! No us servirà de res lamentar-vos. Esteu en Gorée, l’illa dels esclaus. D’aquí a molt poc us compraran i partireu d’ací per sempre.
(Entren per la dreta el venedor i dos compradors. El capatàs es posa ferm i els mira)
VENEDOR- Com poden veure, disposem d’una bona selecció. Hi havia un que estava malalt, però el mar es va ocupar d’ell. La resta són forts i sans, preparats per a treballar.
26 |GUIA DIDÀCTICA PRIMÀRIA
(Un dels compradors s’acosta als esclaus i els observa. Assenyala a Samuel. El venedor fa un senyal al capatàs i aquest el deslliga i el separa del grup)
VENEDOR- Una bona elecció. Aquest jove fornit val almenys 100... 150... 200... 200!... 200 doblons!
COMPRADOR 1- 200? (Es frega la barbeta, tot pensant. S’acosta a Samuel, li palpa les cames, li obri la boca
per a veure-li la dentadura) No està malament. (Es gira cap al comprador 2) Què n’opines, Samuel?
COMPRADOR 2- És una bona peça. Jo pujaria fins 250 doblons. (El venedor assenteix, satisfet) COMPRADOR 1- Si ens emportem també una esclava ens deixaries els dos per 450 doblons?
VENEDOR- Podríem veure-ho, senyors Jackson. Tinc una esclava que tot just acaba d’arribar i no dóna pro-blemes. No sembla massa forta, però segur que respecta les ordres. (Fa un gest al capatàs, que trau a una
xica del grup d’esclaves. Els dos compradors l’observen, li palpen els braços, li obrin la boca per comprovar la dentadura)
COMPRADOR 1- D’acord. Ens enduem els dos per 450 doblons.
(El venedor aplaudeix i felicita als compradors. Fa un gest al capatàs assenyalant a Samuel i a la xica, i ix per la dreta acompanyat dels compradors. El capatàs posa una corda en els canells a Samuel i agafa a la xica per a lligar-la amb la mateixa corda. Ella allarga una mà cap a un dels xics que es queden, ell també intenta tocar-la, però el capatàs no els deixa. Ix amb els dos esclaus ja lligats per la dreta)
ESCENA 3 (5 minuts)
Personatges: Samuel, 3 esclaus i esclaves, Comprador 2, 1 capatàs amb un fuet.
Escena: Samuel i uns altres 3 xics i xiques més estan treballant al camp. Amb les esquenes doblegades, els xics colpegen el sòl amb les “eines” per a simular que caven la terra, i les xiques, darrere d’ells, també ajupides, simulen llançar llavors des de la seua faldilla al sòl. El capatàs amb el seu fuet, passejant de dalt a baix, no deixa de donar ordres.
CAPATÀS- Vinga, vinga! Més de pressa! Si voleu menjar hauríeu d’acabar de plantar tot el camp. (Colpeja el
sòl amb el seu fuet i apareix per la dreta el Comprador 2)
COMPRADOR 2- Bon dia, John! Treballen bé o hauríem de portar més esclaus?
CAPATÀS- El ritme de vegades és més lent, però estarà tot plantat a temps, senyor Jackson, pot estar tranquil.
(El terratinent assenteix satisfet i marxa per l’esquerra. Samuel alça el cap per a veure’l marxar. El capatàs es gira vers ell i colpeja el sòl amb el fuet) Què fas tot parat, Samuel Jackson? Penses que la terra es cava tota
sola? A treballar!
ESCENA 4 (5 minuts)
Escena: Samuel està sol, assegut a l’escenari mirant cap amunt, amb gest trist.
SAMUEL- Per fi ha acabat un altre llarg dia en aquest camp de cotó, en aquesta terra eterna de dies iguals. I la meua família?, què haurà estat d’ella? Ni tan sols vaig poder acomiadar-me, tornaré a veure’ls algun dia? I els meus amics pescadors, què haurà estat dels altres?, seguiran a Gorée tancats? Potser ni tan sols van aconseguir eixir, potser es van quedar pel camí. Jo mateix vaig pensar que no resistiria en el celler d’aquell vaixell, tombats tot el viatge per a ocupar menys espai, lligats de peus i mans. I per a què? Per a treballar per als blancs, que van acabar amb els antics habitants d’aquestes terres americanes perquè deien que no els valien i ara ens necessiten a nosaltres per a conrear els seus camps. M’han fet perdre fins al meu nom, ara em dic Samuel Jackson, com el meu amo. I què serà de mi quan ja no els servisca, quan la meua esquena no puga doblegar-se una vegada i una altra al ritme que marca el capatàs? Potser llavors acabe tot...
