Gaseta municipal de Barcelona. Any 090, núm. 13 (20 abr. 2003)

(1)

Internet: http://www.bcn.es Núm. 13 / Any XC 20 d’abril de 2003 Intranet: http://www.ajuntament.bcn

MUNICIPAL

SUMARI

Disposicions generals

Decrets de l’Alcaldia

Denominació de jardins a l’interior d’illes ... 714

Comissions del Consell Municipal Comissió de Benestar Social. Acta sessió 4-II-2003 ... 715

Comissió d’Educació i Cultura. Acta sessió 4-II-2003 ... 720

Comissió de Joventut i Drets Civils. Acta sessió 5-II-2003 ... 724

Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana. Acta sessió 5-II-2003 ... 726

Comissió de Serveis Urbans i Manteniment. Acta sessió 5-II-2003 ... 729

Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta sessió 5-II-2003 ... 732

Comissió de Presidència i Hisenda. Acta sessió 6-II-2003 ... 735

Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació, Turisme i Comerç. Acta sessió 6-II-2003 .... 746

Comissió de Política de Sòl i Habitatge. Acta sessió 6-II-2003 ... 752

Comissió d’Infraestructures i Urbanisme. Acta sessió 6-II-2003 ... 757

Acords Acords de les sessions del mes de març de 2003 ... 770

Anuncis Llicències d’obres. Febrer de 2003 ... 771

Concursos ... 777

Notificacions ... 779

(2)

DISPOSICIONS GENERALS

Decrets de l’Alcaldia

Decret. Vistos el present expedient i l’informe del

cap de la Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo:

Donar el nom de Flora Tristán als jardins interiors de l’illa compresa entre els carrers d’Aragó, Padilla, València i Castillejos, en el districte de l’Eixample.

Barcelona, 26 de març de 2003. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.

(Ref. 1070)

* * *

Decret. Vistos el present expedient i l’informe del

cap de la Secretaria de la Ponència de Nomenclàtor, i en ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo:

Donar el nom de Paula Montal als jardins interiors de l’illa compresa entre els carrers de Viladomat, Ca-làbria, Diputació i Consell de Cent, en el districte de l’Eixample.

Barcelona, 26 de març de 2003. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.

(3)

COMISSIONS DEL CONSELL

MUNICIPAL

Comissió de Benestar Social

Acta de la sessió celebrada el dia 4 de febrer de 2003 i aprovada el dia 11 de març de 2003

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 4 de febrer de 2003, s’hi reuneix la Comis-sió de Benestar Social, sota la presidència de la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Immaculada Moraleda i Pérez, Lourdes Muñoz i Santamaría, Josep Gascón i Casti-llo, Teresa M. Fandos i Payà, Emma Balseiro i Carrei-ras, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

Excusen la seva absència les Imes. Sres. Imma Mayol i Beltran i Magdalena Oranich i Solagran i l’Im. Sr. Albert Batlle i Bastardas.

S’obre la sessió a les setze hores. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior

S’aprova. II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:

1. Sector de Serveis Personals

Del gerent municipal, de data 17 de desembre de 2002, que autoritza i disposa la despesa, mitjançant procediment negociat, a favor de la societat OCE-España, SA, pel lloguer, durant un període de 48 me-sos, d’una màquina fotocopiadora digital per al Cen-tre d’Informació i Assessorament per a Joves de l’Ajuntament de Barcelona, per als exercicis 2003-2006, i per un import de 17.901,60 euros.

Del gerent municipal, de data 24 de desembre de 2002, que autoritza la despesa i adjudica a la societat Fira Internacional de Barcelona, per al lloguer de sa-les per a la celebració de la convenció de Gent Gran i de les Jornades de Vida Quotidiana al Palau de Con-gressos de Barcelona, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 51.054,21 euros.

3. Districte de Ciutat Vella

Del gerent municipal, de data 17 de desembre de 2002, que adjudica a la societat Eurest Colectividades, SA, el contracte d’alimentació dels casals d’avis i ca-sals d’estiu del Districte de Ciutat Vella, per als exerci-cis 2003-2004, i per un import de 348.000 euros. 4. Districte de Ciutat Vella

Del gerent municipal, de data 24 de desembre de 2002, que adjudica a la societat Transit Projecte, SL, el contracte, en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació dels centres cívics Pati Llimona i Convent de Sant Agustí, per als exercicis 2003-2005, i per un import de 1.118.032,58 euros.

5. Districte de l’Eixample

Del gerent municipal, de data 31 de desembre de 2002, que adjudica a la societat Ludic 3, SCCL, el contracte de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació de la Casa Elizalde, per als exercicis 2003-2005, i per un import de 357.854,53 euros.

Del gerent municipal, de data 31 de desembre de 2002, que adjudica a la societat Ludic 3, SCCL, el contracte de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació del centre cívic Golferichs, per als exercicis 2003-2005, i per un import de 314.228,97 euros.

Del gerent municipal, de data 31 de desembre de 2002, que adjudica a la societat Ludic 3, SCCL, el contracte de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, per a la gestió i explotació del Centre Cívic Ateneu Fort Pienc, per als exercicis 2003-2005, i per un import de 492.013,04 euros.

(4)

el contracte de gestió de serveis públics, en la moda-litat de concessió, per a la gestió i explotació del Cen-tre Cívic Sagrada Família, per als exercicis 2003-2005, i per un import de 367.227 euros.

Del gerent municipal, de data 31 de desembre de 2002, que adjudica a la societat Transit Projectes, SL, el contracte de gestió de serveis públics, en la moda-litat de concessió, per a la gestió i explotació del Cen-tre Cívic Cotxeres Borrell, per als exercicis 2003-2005, i per un import de 316.329 euros.

Del gerent municipal, de data 31 de desembre de 2002, que adjudica a l’Associació Esportiva l’Eixam-ple de Barcelona, el contracte de servei de dina-mització del sector de la gent gran del Districte de l’Eixample, per als exercicis 2003-2004, i per un im-port de 52.096,55 euros.

Del gerent municipal, de data 30 de desembre de 2002, que reajusta pressupostàriament el contracte per a la redacció del projecte, direcció i projecte de seguretat i salut de les obres de remodelació dels vestidors de l’estadi Maurici Serrahima, i adjudica a la societat A. Carrió Campanyà Arquitecte, SL, per al exercici 2003, i per un import de 3.245,82 euros.

b) Mesures de govern c) Informes

III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord b) Proposicions Del Grup Municipal CIU:

1. Informar a la propera Comissió de Benestar So-cial del mes de març sobre les actuacions realitzades en execució del Programa municipal per a la igualtat de les dones, especificant el pressupost de cadascun i quin serà el pressupost previst per a l’any 2003.

La Sra. Fandos demana que es presenti, per part de la Regidoria de la Dona, un informe on consti qui-nes són les actuacions que s’han executat en el Pro-grama municipal per a les Dones, aprovat l’any 2001, amb l’objectiu de saber què s’ha fet els anys 2001 i 2002; també vol esbrinar quin pressupost s’ha execu-tat i s’ha utilitzat per a cada pla i quin serà el pressu-post previst enguany. Finalment, diu que fa aquesta proposta en aquesta Comissió de benestar Social a fi

de tenir una resposta en la propera comissió del mes de març, mes en el qual coincideix amb la celebració del Dia Internacional de la Dona treballadora.

La Sra. Carrera manifesta que està d’acord amb què es procedeixi a realitzar l’informe esmentat.

La Sra. Balseiro també hi està d’acord.

La Sra. Subirats expressa el vot favorable del PSC i la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU. S’aprova.

c) Mocions V) Part de control

a) Precs b) Preguntes

Del Grup Municipal CIU:

2. ¿Quines tarifes s’apliquen per la utilització de to-tes les instal·lacions que gestiona Barcelona Promo-ció d’Instal·lacions Olímpiques, SA? ¿Quin criteri se segueix per fixar aquestes tarifes?

La Sra. Fandos recorda que aquesta pregunta ja es va formular, per escrit, el 5 de març de l’any 2002, ha-vent-ho fet també, prèviament i posteriorment, en el Consell d’Administració de Barcelona Promoció d’Ins-tal·lacions Olímpiques, SA. Durant el període de revi-sió de comptes de l’esmentada societat no s’arriba a entendre, tal i com es reflecteix a la comptabilitat, qui-nes són concretament les tarifes que s’apliquen per l’ús d’aquestes instal·lacions. Per això, voldria saber si es cobra el mateix a una associació que a una em-presa, i si hi ha uns cànons establerts, ja que, fins a aquest moment, no ha aconseguit obtenir una infor-mació per escrit sobre aquest tipus d’inforinfor-mació.

La Sra. Carrera excusa l’absència del Sr. Batlle, el qual es troba en viatge institucional fora de Barcelo-na, i comenta que té l’informe en què consta, per es-crit, tota aquesta informació i que els el farà arribar seguidament. En l’esmenat informe es detalla que hi ha preus institucionals i preus diferents, segons el ti-pus d’activitat. Finalment, li recorda que, en l’últim Consell d’Administració de Barcelona Promoció d’Ins-tal·lacions Olímpiques, SA es va acordar que en el consell següent se’n tornaria a parlar.

La Sra. Fandos diu que és el del Velòdrom, del tema que s’havia de tornar a parlar.

La Sra. Carrera creu que, a banda que ja ha estat presentat en aquesta Comissió, aquest és un tema que, més que presentar-se en una propera Comissió, l’ampliació de les respostes s’hauria de concretar en un proper Consell d’Administració de Barcelona Pro-moció d’Instal·lacions Olímpiques, SA.

Es dóna per tractada, es transcriu a l’acta la res-posta per escrit facilitada pel regidor d’esports i rela-cions institucionals, Sr. Batlle, i es facilita còpia de la mateixa als assistents:

“Barcelona Promoció Instal·lacions Olímpiques SA, societat privada municipal de l’Ajuntament de Barce-lona gestiona, entre d’altres instal·lacions olímpiques de la ciutat, el Palau Sant Jordi (Sales Principal i Bar-celona’92) i l’Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Com-panys.

(5)

d’ac-tivitat molt diversos (esport; música; arts escèniques; actes d’empresa; congressos, convencions i incen-tius; presentacions de productes; sopars; filmacions publicitàries; actes de col·lectius i associacions de ti-pus social, polític i religiós entre d’altres), s’apliquen preus diferents en funció del sector d’activitat, el ca-ràcter o finalitat d’aquesta (comercial, corporatiu, so-cial...) i les característiques de l’esdeveniment.

En aquest sentit, Barcelona Promoció disposa d’uns “preus institucionals” que s’apliquen a les activi-tats realitzades per les institucions públiques, partits polítics, sindicats i esglésies o confessions religioses. En aquests casos, el preu per dia d’acte de la Sala Barcelona’92 del Palau Sant Jordi és de 4.507 € i en el cas de la Sala Principal és de 15.025 €. Pels dies de muntatge i desmuntatge es cobra 1.803 € i 3.005 ¤ respectivament. Per a l’Estadi Olímpic, l’esmentat preu institucional és de 30.050 € el dia d’acte i 3.005 ¤ el dia de muntatge i desmuntatge.

Pel que fa als actes esportius, es diferencien clara-ment els de promoció de l’esport realitzats per enti-tats esportives o escoles (bàsicament esport escolar) i els d’esport espectacle (empreses, federacions es-portives o d’altres agents). En el cas de les activitats de promoció de l’esport, s’exigeix capacitat organit-zativa i capacitat de convocatòria de públic a l’entitat responsable. El preu de lloguer en aquest cas és de 3.005 € l’Estadi Olímpic i 6.010 € la Sala Principal del Palau Sant Jordi. En el cas d’actes d’esport es-pectacle (actes esportius de nivell amb patrocini i/o venda d’entrades) el preu de lloguer consta general-ment d’un import mínim garantit a compte d’un per-centatge de la recaptació per venda d’entrades o estrictament un import fixa segons el tipus i planteja-ment del propi esdeveniplanteja-ment (el nivell de la competi-ció, els preus de les localitats, l’esport i la capacitat de convocatòria d’aquest, el nivell de professionalit-zació dels esportistes, la capacitat de vendre drets de televisió...evidentment no es realitza ni es pot realit-zar el mateix tractament al Campionat Internacional de Futbol 7 Aleví, al Master “Nobel” de Tenis o a un partit de bàsquet de la NBA i el FC Barcelona).

Pel que fa als concerts de pop-rock, el preu es composa d’un fixa garantit a compte d’un percentatge dels ingressos bruts per venda d’entrades. Als grups i artistes de pop-rock de l’estat espanyol (al ésser els preus de les entrades generalment més baixos) es sol aplicar un garantit menor i un % més baix a la pri-mera franja de recaptació. En tot cas, en relació al pop-rock internacional és imprescindible una certa flexibilitat en determinats casos, que està directament vinculada als processos de negociació dels diferents promotors amb els grups empresarials que disposen dels drets de les gires a nivell internacional.

En el cas dels sopars el preu de la Sala Principal del Palau Sant Jordi és de 18.030 € i el de la Sala Barcelona’92 és de 6.010 €.

En els actes d’empresa, presentacions de produc-tes i similars, el preu de la Sala Principal del Palau Sant Jordi oscil·la entre els 18.030 € i els 30.050 €

en funció de les característiques de l’esdeveniment i la magnitud de la producció.

Per a les miniolimpíades a l’Estadi la xifra del llo-guer oscil·la dels 3.005 € als 6.010 € en funció del nombre de participants.

En tots els casos, a aquests preus cal afegir les corresponents despeses de serveis (consums,

nete-ja, seguretat, porters i acomodadors, taquillers, ser-veis tècnics i de manteniment, elements de protecció de les instal·lacions i serveis diversos) al tenir cada esdeveniment requeriments i necessitats diferents. En el cas dels serveis els preus són exactament els dels proveïdors, no guanyant Barcelona Promoció cap import econòmic amb ells.”

3. ¿Quin ha estat el pressupost destinat al desen-volupament del Programa municipal de lluita contra la violència contra les dones per als anys 2001 i 2002? ¿Quin és el pressupost previst per a l’any 2003?

La Sra. Fandos pregunta quin és el pressupost que s’ha destinat a desenvolupar el Programa Munici-pal de Lluita contra la violència contra les Dones du-rant els anys 2001-2002, ja que entén que qualsevol Pla, perquè sigui efectiu, ha tenir sempre un compro-mís d’execució pressupostària i, per tant, manifesta que desconeix quin és el pressupost esmentat, ja que quan es va aprovar el Pla no anava acompanyat de cap partida pressupostària.

La Sra. Muñoz contesta la pregunta i comenta que, el mes de novembre del 2001, es va aprovar el Pla Operatiu contra la violència i es va decidir disse-nyar un Pla que estava integrat dins del Pla munici-pal per a les Dones, i ressalta que, aquesta, ha estat la prioritat política municipal en la lluita de la violèn-cia contra les Dones. En el mateix sentit, diu que els dos objectius principals d’aquest pla són, en primer lloc, treballar a mig termini per retardar l’anomenat “moment de sortida” i, per tant, treballant la detecció precoç i la prevenció amb el programa “Ciutat lliure de violència”, ja que, insisteix, l’objectiu prioritari és arribi al dia en què no ni hagi dones que pateixin maltractaments. Manifesta, igualment, que les grans accions que es desenvoluparan i les accions incor-porades es poden resumir en la millora de l’atenció i la prevenció entre els professionals; en la seva for-mació i coordinació; la prevenció; la sensibilització social; i els nous serveis de proximitat. També expli-ca que, durant l’any 2001, es va constituir la primera jornada de treball i l’inici del circuit local contra la violència a Barcelona, així com la definició inicial del que era el circuit conjuntament amb el Consorci Sanitari de Barcelona. També durant el 2001, s’ha fet una inversió per a traslladar la Casa d’Acollida a un nou espai, i es van editar materials informatius com ara Dona, fes-ho per tu, per sensibilitzar i donar informació sobre el serveis de la ciutat.

Seguidament informa que, després de l’aprovació del Pla, el primer trimestre del 2002, es va fer efectiu el trasllat de les persones al nou equipament de la Casa d’Acollida i, durant l’any 2002, es van crear els serveis de proximitat com a finestra única d’atenció en els districtes. Igualment, informa que s’han creat quatre punts d’atenció i d’informació a la Dona als districtes de les Corts, Horta-Guinardó, Nou Barris i l’Eixample, i també s’han creat els punts d’assessora-ment jurídic, gratuït, per a les dones a tots els distric-tes de la ciutat.

(6)

Urba-na i amb la seva Escola de Formació i, des del Pla de Violència, es va fer una sessió per a formadors de la mateixa escola de la Guàrdia Urbana amb l’objectiu d’incloure un mòdul específic en la formació general de la Guàrdia Urbana. També es varen fer quatre cursos dirigits a agents i a subinspectors i una ses-sió informativa per a intendents i comandaments su-periors.

Seguidament, informa que el circuit de violència contra les dones ha continuat la feina que es va ini-ciar el 3 de desembre del 2001 amb l’ampliació de la Comissió Tècnica, amb la incorporació de la Guàrdia Urbana, la Policia Nacional, Educació, Sanitat, l’Àmbit Social i les entitats de dones especialitzades en aten-ció. A finals d’any, es va fer la segona Jornada de Treball, conjuntament amb la corporació sanitària de Barcelona i el sector de serveis personals. En aquest cas, van dedicar aquesta jornada a l’atenció primària i hi van assistir més de 300 persones de diversos àm-bits professionals. També es van crear, i es van pre-sentar durant aquestes Jornades, circuits territorials a cadascun dels districtes de la ciutat, ja que es va con-siderar que era totalment necessari per a l’organitza-ció de la ciutat i perquè els acords del circuit en l’àm-bit del ciutat fossin reals, i perquè els serveis que es fan en el dia a dia, així com la seva coordinació des de l’atenció de la proximitat, fos factible.

Segueix explicant que s’han dissenyat, també aquest any, els tallers de prevenció de les relacions abusives entre joves, i s’ha fet la formació dels joves encarregats del desenvolupament del taller, tots ells integrants d’entitats del Consell de la Joventut. Els mateixos joves del Consell de la Joventut han dut a terme, també, l’elaboració dels tallers i els materials didàctics, amb suport tècnic d’especialistes del Pla de violència; i s’ha dissenyat i presentat l’oferta als IES, a la Xarxa Associativa Juvenil i als Centres Cívics.

Continua la seva exposició dient que s’han posat en marxa els tallers d’eines personals per a les do-nes, tant als districtes on hi ha punts d’informació i atenció per a les dones, com també en aquells distric-tes que no disposen d’aquests punts. Són tallers diri-gits a totes les dones amb la idea i l’objectiu de treba-llar per situacions de violència en la vida quotidiana i fomentar la seva autoestima, l’acceptació i l’autono-mia. També s’ha impulsat l’Acord ciutadà per una Barcelona lliure de violència, amb una proposta que pretén implicar el teixit associatiu de la ciutat que, en general, no es dedicava a temes de dones i violència i afegeix que varen signar aquest acord tres-centes quaranta entitats.

En un altre àmbit, i aprofitant el treball dels profes-sionals del districte d’Horta-Guinardó, s’ha fet la ree-dició de les guies elaborades per aquest districte per-què en puguin disposar tant les entitats com els serveis de la ciutat. S’ha inaugurat l’exposició Les mil cares de la violència domèstica, que intenta ser un material clar de suport i que també s’ha ofert a totes les entitats. Recorda igualment que, pels volts del 25 de novembre, s’ha fet la campanya Barcelona lliure de la violència a les dones i, dins aquesta campanya, es va fer una programació conjunta amb les entitats dels Consell de Dones d’activitats de la ciutat. En el mateix sentit, s’ha fet una reedició del tríptic Dona, fes-ho per tu, ampliant-la amb els nous serveis que hi ha a la ciutat, i també s’ha fet una edició de llarg tirat-ge d’aquest material a fi que totes les entitats en

pu-guin tenir, en els seus locals, així com enviar-lo a les persones sòcies de la seva entitat.

Finalment diu que, durant l’any 2003, les accions previstes són: la signatura de l’acord ciutadà amb els mitjans de comunicació; la creació de punts d’infor-mació i atenció a la Dona a la resta de districtes de la ciutat; mantenir i consolidar les punts d’assessora-ment jurídic gratuït als districtes i vinculats, en tots els casos, als punts d’informació; ampliar la informació específica en punts de violència de gènere per a to-tes els professionals de l’Ajuntament de Barcelona; implementar i consolidar el circuit Barcelona contra la violència vers les dones, així com els circuits territo-rials i redactar el protocol d’atenció i prevenció. Tam-bé es pretén implementar els tallers de prevenció de les relacions abusives entre joves, així com mantenir i ampliar l’oferta de tallers d’eines personals per a les dones i la implementació de l’acord ciutadà per una Barcelona lliure de violència, i la signatura, l’any vi-nent, dels nous compromisos. També es continuarà el suport de les entitats que presten atenció a les do-nes maltractades. Pel que fa al camp de l’assetja-ment sexual, s’impulsarà i es redefinirà la Comissió existent a l’Ajuntament de Barcelona.

Per acabar la seva exposició, la Sra. Muñoz pun-tualitza que totes aquests prioritats polítiques vénen avalades i acompanyades d’un pressupost, del qual el dels anys 2001 i 2002 són pressupostos executats i, per executar, el del 2003. Pel que fa al 2001, com a pressupost de Serveis personals que no incorpora les aportacions i el pressupost dels districtes de la ciutat, va ser de 603.871 €; l’any 2002 de 743.134 € i, l’any 2003, es preveu d’1.076.574 €. Per això diu que, quan es parla de “noves accions”, també es parla d’increments substancials de pressupost i d’una aposta política clara i decidida, la qual queda demos-trada amb un increment substancial, de quasi un 23% del 2001 al 2002, i d’un 45% del 2002 al 2003, la qual cosa representa que, en dos anys, gairebé s’ha du-plicat el pressupost destinat a la lluita contra la vio-lència. Aquestes dades es refereixen a l’anomenat “pressupost corrent”, i aclareix que no s’hi han in-clòs els imports destinats a “inversió”, ja que es trac-ta d’una inversió extraordinària destinada al nou equipament de la Casa d’Acollida, el qual ha tingut un cost total imputat al pressupost del 2001 i 2002 de 438.739 €.

La Sra. Fandos demana si seria possible se’ls fa-cilitessin els materials didàctics que s’han editat per a escoles i centres cívics. D’altra banda, pregunta si, quan es parla de circuits territorials, s’està parlant de circuits de serveis socials o d’un altre tipus de circuit.

(7)

d’incloure totes les partides que en aquests moments hi manquen, motiu pel qual creu que aquest no és un pressupost complert sinó és un pressupost esbiaixat. En conclusió, diu que no faran cap altre comentari quant al pressupost esperant demanar, per escrit, si se’ls hi pot fer arribar més ampliat, així com que se’ls faci a mans la documentació abans esmentada i una explicació pel que fa als circuits territorials.

La Sra. Muñoz respon que, en relació als materials editats l’any 2002, hi ha Dona, fes-ho per tu i les guies ja comentades. També varen dissenyar els ta-llers, mentre que l’edició dels materials educatius per a l’àmbit escolar està prevista per l’any 2003. Res-pecte al tema dels circuits territorials, l’anomenat “Cir-cuit de violència contra les Dones” que compta, en l’àmbit de ciutat, amb la participació del servei sanita-ri, serveis socials, equips d’atenció a la Dona, Guàr-dia Urbana, Policials i Fiscalia, i abasta tots els dis-trictes. Per tant, no és només un circuit intern i cal que, si aquest circuit no té una translació a la coordi-nació efectiva del seguiment de casos en cada dis-tricte perquè la majoria de serveis estan descentralit-zats, aquests grans acords s’han de seguir en el dia a dia i en la coordinació del districte corresponent.

Quant al pressupost, afirma que una part important es dedica a la lluita contra la violència i està destinat a mantenir una Casa d’Acollida la qual, per exemple, no és de competència de l’Ajuntament, cosa que cal ressaltar de manera significativa. També explica que, amb el pressupost amb què es compta actualment, s’han obert punts d’informació a la Dona en els dis-trictes, que s’incrementaran el 2003, aspectes, tots aquests, que considera que s’haurien de contrastar amb les aportacions que fan altres administracions.

Finalment, i pel que fa a la implicació de la Guàrdia Urbana, hi ha apartats que tenen pressupost, com ara la formació dels caps i dels formadors de l’Escola de Guàrdia Urbana, i altres que no. I pel que fa a l’àmbit de l’educació, el que s’ha fet és establir una lí-nia de valors i per tal d’incloure el tema de la violèn-cia, de la diversitat o de la sostenibilitat en els progra-mes corresponents.

La Sra. Fandos creu que ha estat molt objectiva en parlar, sense entrar a dir qui té les competències i qui no les té. Per tant, agrairia a la Sra. Muñoz que no tornés a insistir en el tema que l’equip de Govern “llui-ta en soli“llui-tari”, cosa que creu que és absolu“llui-tament fal-sa, i posa com a exemple el telèfon d’atenció a la víc-tima del Govern de la Generalitat. Diu que més del 70% de les trucades que es reben per aquest telèfon són de la ciutat de Barcelona, i això vol dir que l’Ajun-tament de Barcelona no està fent aquesta feina d’in-formació tan en solitari com pretén donar a entendre la Sra. Muñoz. També diu que el Pla integral de lluita contra la violència domèstica es va aprovar amb un pressupost per partides, i que s’han donat a conèixer les seves despeses d’execució de totes les partides del Pla d’Igualtat. Per això ressalta que, quan el

Go-vern de la Generalitat presenta un Pla, aquest no s’aprova si no va acompanyat d’un pressupost annex i, per tant, creu que s’ha deixat una part del pressu-post de banda, ja que a l’Ajuntament sí es presenten plans sense els pressuposts corresponents. Malgrat això, no creu que sigui el moment d’entrar en un de-bat en profunditat sobre aquesta qüestió, ja que tant sols li ha demanat unes informacions concretes i rela-tives al pressupost, però que, en tot cas, reitera que no és cert que s’actuï en solitari i que molts diners que actualment es gasten dins l’àmbit municipal pro-venen de la Generalitat de Catalunya.

La Sra. Muñoz comenta que l’Ajuntament de

Bar-celona treballa en contra de la violència de gènere a tots els àmbits i no només en el de la violència do-mèstica. Per això es pregunta per què per a la Sra. Fandos incrementar en dos anys un 80% el pressu-post no és fer una apressu-posta pressupressu-postària valenta i un gran esforç. Per això li recorda que allò que els agra-daria es poder dedicar-se només a les seves compe-tències i alliberar els recursos destinats a una Casa d’Acollida que la llei marca que és competència de la Generalitat, afegint que la Casa d’Acollida de Barce-lona és l’única que existeix de caràcter municipal. Per això diu que els agradaria poder dedicar els seixanta-dos milions de pessetes que, durant 20 anys, ha de-dicat l’Ajuntament de Barcelona, a les competències que li pertoquen com a administració local i que, evi-dentment, podrien fer més serveis de proximitat, més d’atenció, i poder donar més suport comunitari a la tasca que ja s’està fent, i posa com a exemples expe-riències molt innovadores, com ara algunes de les que han endegat els Serveis municipals d’Horta en suport del Grup Psicosocial que s’estan fent a la ciu-tat de Barcelona i, des dels Serveis socials, progra-mes innovadors que s’estan estenent a tota la ciutat a partir d’aquest experiència.

Per tant, es reafirma en què l’ajuntament actua en solitari. I pel que fa al telèfon d’Atenció a la víctima, diu que va ser una demanda del seu Grup parlamen-tari i d’Esquerra Republicana, acordada per tots els Grups en el Parlament de Catalunya i que es va negociar durant dos anys perquè aquest telèfon fos totalment gratuït. Per tant, diu que les apostes po-lítiques són clarament diferents i que es posa a dis-posició de tothom per comparar, quan es vulgui, els criteris de població i de serveis i de partides pressu-postàries que no els tocarien però que no poden dei-xar de fer fins que no es creï el Consorci Sanitari.

Es dóna per tractada. c) Declaracions de Grup

(8)

Comissió d’Educació i Cultura

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 4 de febrer de 2003, s’hi reuneix la Comis-sió d’Educació i Cultura, sota la presidència de la Ima. Sra. Marina Subirats i Martori. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ferran Mascarell i Ca-nalda, Vladimir de Semir i Zivojnovic, Jesús Maestro i García, Jaume Ciurana i Llevadot, Josep Gascón i Castillo, Joana Ortega i Alemany i Emma Balseiro i Carreiras, assistits pel secretari general de la Corpo-ració, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

Excusen la seva absència les Imes. Sres. se-güents: Imma Mayol i Beltran, Maravillas Rojo i Tor-recilla, Magdalena Oranich i Solagran i Teresa Fan-dos i Payà.

S’obre la sessió a les disset hores i trenta minuts. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior

Del gerent municipal, de data 16 de desembre de 2002, que autoritza i disposa la despesa a favor de la societat J. G. Asociados, SA, per a la redacció del projecte de legalització de les instal·lacions d’electrici-tat i climatització de la reforma de les plantes baixa, primera, segona i tercera del Museu Picasso, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 4.640 euros. 2. Sector de Serveis Personals

Del gerent municipal, de data 24 de desembre de 2002, que adjudica el contracte d’execució de les obres de reforma de la Casa Padellàs al Museu d’Història a l’empresa F. Closa Alegret, SA, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 857.929,95 euros.

3. Districte de Sarrià-Sant Gervasi

Del gerent municipal, de data 24 de desembre de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs per adjudicar el contracte de gestió de tallers i activitats de joves i infants de Sarrià-Sant Gerva-si, per als exercicis 2003-2004, i per un import de 157.013 euros.

Del gerent municipal, de data 24 de desembre de 2002, que adjudica a la Fundació Pia Autònoma Inst. Pedro Tarrés el contracte de dinamització de la gent gran a Can Castelló i al Casal de la Via Augusta, per als exercicis 2003-2004, i per un import de 89.180 euros. 5. Districte de Sarrià-Sant Gervasi

Del gerent municipal, de data 24 de desembre de 2002, que adjudica a la societat QSL Serveis Cultu-rals, SL el contracte de gestió de tallers i activitats al centre cívic de Sarrià, per als exercicis 2003-2004, i per un import de 139.015,80 euros.

Del gerent municipal, de data 24 de gener de 2003, que adjudica a la societat Transit Projectes, SL el contracte de gestió de tallers i activitats de joves i in-fants de Sarrià-Sant Gervasi, per als exercicis 2003-2004, i per un import de 157.013 euros.

7. Districte de Gràcia

Del gerent municipal, de data 24 de desembre de 2002, que adjudica a la societat Ludic 3, SCCL el contracte de serveis per l’organització i prestació de cursos i tallers al centre cívic La Sedeta, per als exer-cicis 2003-2004, i per un import de 63.340 euros. 8. Districte de Gràcia

Del gerent municipal, de data 17 de desembre de 2002, que modifica el contracte relatiu a les obres de l’estructura de la biblioteca central de Gràcia a la pla-ça Lesseps, adjudicat a la societat ACS Proyectos Obras y Construcciones, SA, en el sentit de modifi-car la periodificació pressupostària inicialment pre-vista, per als exercicis 2003-2004, i per un import de 584.778,27 euros.

El Sr. Ciurana demana la paraula per tal d’expres-sar el desacord del Grup Municipal que representa en relació a l’expedient núm. 6, corresponent a l’adjudi-cació feta a favor de la societat “Transit Projectes SL” en el Districte de Sarrià-Sant Gervasi, d’un nou con-tracte, tot fent referència a les connexions clares i evi-dents que, al seu parer, hi ha entre aquesta societat i alguns responsables municipals, motiu pel qual vol posar de manifest i deixar constància que aquesta manera de procedir no és la millor en una contracta-ció d’aquestes característiques.

(9)

III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord

1. Aprovar definitivament la Normativa reguladora de la gestió autònoma dels centres docents muni-cipals.

La Sra. Subirats recorda als assistents que aques-ta normativa ja va esaques-tar aprovada inicialment en aquesta mateixa comissió. Per tant, afirma que no re-petirà allò que ja ha estat dit anteriorment, tot afir-mant que només vol comentar que aquesta normativa respon a la necessitat que hi ha, des del punt de vista municipal, de poder disposar d’una normativa que permeti considerar l’Ajuntament de Barcelona com a “administració educativa” i que permeti, al mateix temps, traspassar recursos de gestió autònoma als centres docents sense cap mena d’impediment legal. El Sr. Gascón expressa la conformitat del seu Grup.

La Sra. Balseiro expressa, també, el posicionament favorable del seu Grup.

Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC-EV, CIU i PPC.

2. Atorgar el títol d’Amic de Barcelona a les perso-nes i institucions següents: Anna K. Tibaijuka; Bruce Springsteen; Graça Machel; John Hume; Lawrence Foster; Mariano Arana; Miguel Ángel Moratinos; Peter Brook; Peter Gabriel; Reinhard Onnasch; Woody Allen; Spanish Institute; i The Anglo-Catalan Society.

El Sr. Mascarell diu que aquest guardó, de caràcter honorífic, vol expressar la voluntat de tota la ciutat de distingir les persones guardonades amb el reconeixe-ment d’una relació especial amb la ciutat. Tot seguit explica, cas per cas, els mèrits més destacables de cadascuna de les persones i institucions a les quals es proposa atorgar el guardó d’Amic de Barcelona, fent referència als diversos mèrits culturals, artístics i personals de cadascun dels guardonats. Finalment, recorda que són el conjunt dels tots els Grups polítics amb representació al Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament qui atorguen aquest guardó.

El Sr. Ciurana celebra aquest atorgament i diu que totes les persones i institucions proposades s’ho me-reixen sobradament, tot refermant els mèrits que ha comentat per cada cas el Sr. Mascarell. També diu que celebra especialment l’atorgament d’aquest guar-dó al Sr. Bruce Springsteen, ja que, quan el seu Grup va presentar la proposta en aquesta Comissió, els re-presentats de l’equip de Govern no hi varen mostrar especial interès. Finalment, exposa la conveniència de fer coincidir el final de l’any Gaudí amb l’atorga-ment d’aquest guardó a alguna personalitat que s’ha-gi distins’ha-git per la difusió, fora de les nostres fronteres, de l’obra del cèlebre arquitecte, tot recordant el co-mentari que es va fer, en un moment determinat d’una comissió anterior, en el sentit de realitzar un homenatge a un cineasta japonès gràcies al qual l’obra de Gaudí es va començar a conèixer en aquell país, motiu pel qual diu que, d’aquí al dia del Consell Municipal, potser valdria la pena d’acabar de conside-rar aquesta possibilitat.

La Sra. Balseiro se suma a aquesta felicitació i ex-pressa el vot favorable del seu Grup.

El Sr. Maestro diu que, a més del guardó al Sr. Bruce Springsteen, que celebra personalment, vol destacar de manera molt especial el guardó que es concedeix al Sr. John Hume, durant molts anys alcal-de alcal-de Belfast, persona que ha tingut un paper certa-ment rellevant i destacat a l’hora d’intentar resoldre un conflicte polític, com és d’Irlanda del Nord, per la via pacífica. També esmenta al seu successor, el Sr. Alex Masquey, actual alcalde de Belfast i membre del Sinn Fein, el qual també personifica una via per resol-dre diferències polítiques de manera dialogant. Per això, el Sr. Maestro diu que, com sia que tant el seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, com ell mateix a títol personal, tenen relacions amb el Sinn Fein, s’ofereix personalment a fer que el Sr. Maschey continuï mantenint la relació que el Sr. John Hume te-nia amb la nostra ciutat.

El Sr. Mascarell diu que li sembla bé el comentari que ha fet el Sr. Ciurana respecte a l’origen de l’ator-gament del guardó al Sr. Bruce Springsteen, tot agraint-li que no hagi entrat a comentar una per una la procedència de les dotze iniciatives restants que avui es presenten, ja que els “Amics de Barcelona”, com tota la resta de guardons i distincions institucio-nals que s’atorguen, tenen tots la característica que, independentment d’on hagi sortit la iniciativa, és l’Ajuntament qui els atorga de manera institucional, considerant, per tant, patrimoni de tots els Grups polí-tics municipals el seu atorgament, i demana que con-tinuï essent així.

Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC-EV, CIU i PPC.

IV) Part decisòria a) Propostes d’acord b) Proposicions Del Grup Municipal CIU:

3. Que l’Ajuntament de Barcelona arribi a un acord amb les escoles associades a la UNESCO de la ciu-tat de Barcelona, per tal de permetre la seva partici-pació en les activitats del Fòrum 2004.

(10)

es-coles i, en conseqüència, demanen que l’Ajuntament arribi a un acord amb les escoles de la ciutat de Barcelona associades a la UNESCO, per tal de per-metre la seva participació en les activitats del Fò-rum 2004.

La Sra. Subirats diu que està totalment d’acord amb el que és el fons d’aquesta iniciativa, però el que no acaba de veure és que calgui un acord especial per tal de fer-ho efectiu. En aquest sentit, manifesta la seva convicció respecte a que el Fòrum 2004 està convidant a la participació de tothom, i si ens referim a les escoles, és evident que totes les escoles hi po-den participar. Per tant, pel que fa a les escoles asso-ciades a la UNESCO, és evident que tenen totes les possibilitats de participar-hi. Per això, diu que no se-ria un bon precedent que ara es convidi, per part de l’Ajuntament i d’una manera expressa, a un col·lectiu molt concret de la comunitat educativa, ja que fer-ho seria obrir un procés de convidar grups o entitats de manera separada i concreta, cosa que no creu que sigui correcte. Finalment, recorda que qui porta d’una manera destacada l’organització i disseny d’aquest esdeveniment és el mateix Fòrum, motiu pel qual creu que si les escoles associades a la UNESCO te-nen algun interès o necessitat especial, el que és més adequat és que es dirigeixin directament al Fò-rum 2004, tot i reiterar, un cop més, que per part de l’equip de Govern de l’Ajuntament no hi ha cap incon-venient perquè es procedeixi a signar un acord espe-cial amb aquest col·lectiu.

El Sr. Mascarell recorda que aquest procés de con-vidar tots els grups i parts implicades ja s’està duent a terme específicament amb la UNESCO per part de membres del Fòrum 2004, motiu pel qual emfatitza el que ha comentat la presidenta de la Comissió, en el sentit que és el mateix comitè organitzador qui s’en-carrega de gestionar totes aquestes relacions amb els principals col·lectius implicats en cadascun dels àmbits de treball del Fòrum.

El Sr. Gascón celebra la predisposició mostrada pels representats de l’equip de Govern que han par-lat, tot insistint en què la seva proposta té tot el sentit del món, ja que, en primer lloc, el seu Grup ho està demanant a l’Ajuntament de Barcelona, precisament en la seva qualitat de ser una de les tres administra-cions que organitza aquest esdeveniment; en segon lloc, diu que en un esdeveniment internacional tan es-pecial com aquest, en el qual la UNESCO està jugant un paper destacat i conegut per tothom, cal destacar l’especial relació que és té amb aquesta institució a través de les escoles associades. Finalment, recorda que fa algun temps ja es varen produir contactes en-tre l’Ajuntament i el Cenen-tre UNESCO a Catalunya, contactes que sembla que no s’han materialitzat fins a aquest moment en res concret, tot afirmant que s’estan deixant passar algunes bones oportunitats, ja que d’aquí a poc es decidirà, per exemple, l’emplaça-ment de la propera trobada d’alumnes d’escoles UNESCO de tot el món, i que hi ha el risc de perdre l’oportunitat que es faci a Barcelona, tot recordant, entre altres coses, la desvinculació del Fòrum que ha fet la Federació d’Associacions de Veïns o el desmar-catge de la Càtedra per a la Pau del Sr. Vicenç Fisas o, fins i tot, la notícia que s’ha produït pocs moments abans d’iniciar-se aquesta Comissió, en el sentit que semblaria que un membre de l’equip de Govern tam-bé s’ha desvinculat del Fòrum. Per tot això, creu que

cal aprofitar tots els instruments a l’abast de tothom per tal que el Fòrum sigui l’èxit que tots desitgen, i, en el cas del Centre UNESCO de Catalunya, cal dur a terme totes aquelles iniciatives i compromisos que tendeixin a reforçar aquest lligam que és en benefici de tots.

La Sra. Subirats diu que segueix sense veure la necessitat de procedir a aquest acord, ja que creu que es tracta d’una mediació que ningú demana ni és necessària per a res, fet que es comprova tenint present que les escoles associades a la UNESCO es poden posar en contacte amb el Fòrum de ma-nera directa i sense cap impediment, i a l’inrevés. També reitera que, cas d’accedir a la proposta pre-sentada, es podria convertir en un precedent ab-surd, atès que l’Ajuntament no és cap agent media-dor entre el Fòrum i totes les institucions que hi estan cridades a participar. El que sí que creu que es podria fer és dir a les escoles que es posin d’acord amb el Fòrum en allò que precisin, i que el Fòrum faci la seva feina, la qual cosa no és obsta-cle perquè, si el mateix Fòrum demanés la media-ció de l’Ajuntament, aquest pogués fer alguna tas-ca concreta. Però, en tot tas-cas, diu que no veu tas-cap necessitat que els òrgans de govern de l’Ajunta-ment procedeixin a aprovar un acord amb el text de la proposta que ara s’està debatent.

El Sr. Gascón diu que les funcions de mediació a què ha fet referència la Sra. Subirats caldria ano-menar-les més aviat d’invitació a reemprendre unes converses que fa temps que es varen iniciar i que, a hores d’ara, estan paralitzades sense cap materialit-zació concreta. Per tant, diu que no es tracta d’iniciar contactes nous, amb l’objectiu d’encetar un projecte verge, sinó que ja hi varen haver unes converses, que ara estan aturades. Per aquest motiu, pel qual demana que sigui l’Ajuntament qui col·labori en la re-cuperació d’un tema iniciat però aturat.

La Sra. Subirats diu que s’està demanant que l’A-juntament actuï d’una manera que no es correspon amb el procediment establert, i que fer-ho de la ma-nera que s’ha sol·licitat seria complicar més les coses que no pas facilitar-les, la qual cosa no és obstacle perquè, de manera absolutament informal, pugui inte-ressar-se amb els responsables del Fòrum respecte a com es troba aquest assumpte de les escoles asso-ciades a la UNESCO, però sempre sense donar la impressió que les escoles necessiten un tractament especial, diferent al de la resta de col·lectius implicats en la celebració del Fòrum.

El Sr. Mascarell recorda que la UNESCO és la quarta institució coorganitzadora del Fòrum i que, a més, no cal resoldre una qüestió que ningú no ha plantejat mai com a problema. En tot cas, demana al Sr. Gascón que, si creu que podria haver-hi algun problema, ho faci saber, tot recordant que la propera setmana hi ha prevista una reunió dels òrgans de go-vern del Fòrum en el qual el cap del Grup Municipal de CIU també hi participa.

La Sra. Subirats expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Maestro expressa el vot contrari d’ERC-EV, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PPC. Es rebutja.

(11)

V) Part de control a) Precs b) Preguntes

4. ¿En quin punt es trobaven les converses entre el tinent general Luis Alejandre Sintes i els responsa-bles municipals sobre el Castell de Montjuïc abans que el primer canviés de destí? ¿Quina era la posició del Ministeri de Defensa? ¿Quina la de l’Ajuntament? El Sr. Ciurana diu que, després de la declaració del Plenari del Consell Municipal sobre la situació del Castell de Montjuïc, el ministre de Defensa del Go-vern espanyol, Sr. Trillo, va fer unes declaracions se-gons les quals no pensava reprendre les converses sobre el Castell de Montjuïc fins desprès de les elec-cions, i que aquestes converses es reprendrien en el punt en el qual s’havien deixat. És per aquesta raó, i per tal de saber en quin punt es varen deixar aquelles converses, que presenten avui aquesta pregunta.

El Sr. Mascarell diu que en el si del Patronat del Castell de Montjuïc la situació es troba de la manera següent: després de la resolució del Plenari del Con-sell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona del dia 20 de desembre de l’any passat, es va fer conèixer el text d’aquesta resolució als membres del Patronat es-mentat, i s’ha demanat la materialització de dues co-missions de treball, de composició paritària; la prime-ra, amb l’objectiu que la direcció de tots els treballs que es facin en relació al futur del Museu del Castell de Montjuïc quedin perfectament vinculats al Pla Di-rector de la Muntanya de Montjuïc, tot especificant que aquesta proposta no ha estat formalment ni ac-ceptada ni rebutjada pel Patronat. La segona comis-sió pretén donar sortida als elements que podrien anomenar-se de definició del seu caràcter “adminis-tratiu-legislatiu”, amb la intenció de que el Castell re-torni, en tots els seus aspectes jurídics, a la Ciutat. També, en aquest cas, la proposta tampoc no ha es-tat ni acceptada ni rebutjada formalment pel Patronat. Per tant, diu que s’està a l’espera que aquesta pro-nunciació formal es faci per part del Patronat.

El Sr. Ciurana diu que la seva pregunta feia refe-rència a quin era el punt en el qual s’havien deixat les converses abans que el Tinent General Alejandre canviés de destí, no quina era la situació actual un cop produït l’acord a què l’Ajuntament va arribar en el Plenari del Consell Municipal del mes de desembre passat. També afirma que el Sr. Mascarell ha donat resposta a la seva pregunta afirmant alguna cosa semblant a “...a no ser que s’hagi produït alguna con-versa més directament amb l’alcalde...”. En aquest sentit, diu que també ha sortit publicat a la premsa que l’alcalde ha encarregat la negociació d’aquest assumpte al Sr. Xavier Casas, en la seva qualitat de primer tinent d’alcalde, motiu pel qual demana saber si això és així o no, en el sentit d’esbrinar si és el Sr. Mascarell o el Sr. Casas la persona actualment en-carregada de gestionar tot aquest procés en nom de l’Ajuntament. Finalment, afirma que no es pot fer re-ferència al Patronat com si fos un òrgan aliè i, fins i tot, estrany a l’Ajuntament, ja que, entre altres qües-tions, l’alcalde de Barcelona n’és el seu vicepresi-dent. Per tant, diu que l’alcalde no hauria de perme-tre que, si l’Ajuntament ha presentat formalment unes propostes al Patronat, aquest encara no s’hagi

pronunciat, ni en un sentit positiu ni en un sentit ne-gatiu, ja que creu que això reflecteix un problema de lideratge per part de l’alcalde. Per tot això, reitera que voldria saber quin era el punt en el qual es va-ren deixar suspeses les converses entre l’Ajunta-ment i el Ministeri de Defensa abans que aquest fes les declaracions que va fer.

El Sr. Mascarell diu que això ja s’ha explicat nom-broses vegades, però que no té inconvenient en re-petir-les un cop més. I recorda que la posició de l’Ajuntament, en síntesi, es basa en dues qüestions: primera, vol una implicació del Museu i del seu con-tingut en el que és la proposta del Pla Director de la Muntanya de Montjuïc i, segona, l’Ajuntament vol que en la lletra, el text i l’esperit de l’articulat de les nor-mes que regulen el funcionament del Patronat es re-formin algunes qüestions per tal que quedi clara i per-fectament determinada la preeminència de la ciutat respecte qualsevol altre estament en el Castell de Montjuïc.

Es dóna per tractada.

5. ¿Quin és el criteri de capteniment del govern so-bre l’anunciat museu de la plaça de les Glòries?

El Sr. Ciurana diu que aquesta pregunta ja la varen presentar el 13 de novembre del 2001, i el Sr. Masca-rell els va contestar que s’havia fet un encàrrec al Sr. Jordi Pardo per tal de fer una proposta i que, quan aquesta estigués finalitzada, seria “degudament co-municada” segons diu textualment l’acta d’aquella Comissió. Tot seguit diu que, quan ell mateix li va preguntar pel calendari d’execució, el Sr. Mascarell li va contestar que aquest estudi estaria acabat al mes d’abril del 2002. Com sia que som al febrer del 2003 i encara ningú no els ha comunicat cap mena de pro-posta ni conclusions de cap estudi i que, a més, el 29 de gener van sortir publicades en el suplement del diari La Vanguardia unes declaracions del Sr. Oriol Bohigas, en les quals es feia referència a aquest es-tudi, manifesta la seva sorpresa i diu que el sobta bastant que el Sr. Bohigas tingui accés, abans que els Grups d l’oposició, a un estudi que el Sr. Masca-rell s’havia compromès a presentar el mes d’abril de l’any passat, tot recordant que el Sr. Bohigas és l’ad-judicatari del projecte de la plaça de les Glòries per gairebé un milió d’euros. Per tot això presenten avui aquesta pregunta, per tal de saber quin és el criteri de capteniment del govern sobre l’anunciat museu de la plaça de les Glòries.

(12)

parlat amb moltíssima gent implicada en aquesta transformació, i diu que, a hores d’ara, es disposa d’un document pràcticament finalitzat, el qual, proba-blement, admetrà unes quantes modificacions més. Atès que es tracta d’un projecte que no és d’aquest mandat, diu que s’ha incorporat com a proposta so-bre la qual caldrà prendre una decisió dins del que han anomenat “any del disseny”, sempre durant el proper mandat, ja que es tracta, sens dubte, d’una pro-posta que requerirà el màxim de consens possible en-tre totes les parts afectades i sectors implicats. Per tant, el plantejament de fons que va fer fa uns mesos diu que segueix plenament vigent, tot informant que, molt probablement, en les properes quatre a sis set-manes estarà en condicions d’explicar-ho públicament en unes condicions de maduració –com a projecte– notable, tot i que reconeix que el calendari definitiu està per tancar, a l’espera del proper mandat.

El Sr. Ciurana diu que el Sr. Mascarell té una clara virtut, i és que té una gran capacitat de disminuir i mi-nimitzar els incompliments que es produeix reiterada-ment, ja que quan explica el per què d’aquests in-compliments diu que, fins i tot, hom podria tenir ganes de donar-li les gràcies per no haver-ho com-plert. I, en aquest sentit, afirma que si el Sr. Mascarell diu que s’ha fet una feina laboriosa i complerta és així perquè han estat un any més del que inicialment s’havien compromès, és a dir, l’abril del 2002. Aquest retard d’un any hauria d’haver propiciat, al seu parer, alguna mena d’autocrítica per part del regidor de Cul-tura, cosa que, lamentablement, el Sr. Mascarell no ha fet. I si aquest conjunt d’accions de la plaça de les Glòries és per al següent mandat, cosa que troba lò-gica perquè el terreny on es vol instal·lar el museu encara és zona verda i li cal, per tant, la corresponent requalificació urbanística, el que no es pot fer, en la seva opinió, és acceptar que els Grups polítics de l’oposició siguin els últims a assabentar-se de quin és l’estat actual de l’estudi tants cops esmentat, i que ara es respongui que fins d’aquí a sis setmanes no s’estarà en disposició de donar detalls sobre les con-clusions de l’estudi realitzat. Per això demana al Sr. Mascarell que es prengui a aquesta Comissió més se-riosament i que respecti els compromisos que adqui-reix, molts dels quals ha incomplert de manera repeti-da, i recorda que el compromís, per ell manifestat, que l’abril del 2002 es presentarien en aquesta Comis-sió les conclusions de l’estudi encarregat al Sr. Jordi Pardo. Si, malgrat tot, es pogués acceptar que el con-tingut de la feina a fer ha motivat que s’hagi endarrerit d’una manera molt significativa, el que sí vol i demana

és que els Grups polítics de l’oposició tinguin, com a mínim al mateix temps, els detalls i conclusions d’un estudi que sembla que sí s’ha facilitat a un professio-nal que està treballant a càrrec de l’Ajuntament.

El Sr. Mascarell diu que ell és molt autocrític quan és necessari, però que hi ha determinades qüestions amb les que no es pot ser-ho, tot afirmant que aques-ta demanada d’autocrítica és una típica manera de l’oposició de fer política. I diu que no té cap interès especial a posar un data concreta per a la finalització d’aquest procés més enllà de la finalització d’aquest mandat, ja que aquesta és una proposta que cal ma-durar-la, i que no té tanta importància que es faci de pressa com que es faci bé, ja que hi ha molta gent implicada i s’ha d’explicar i consensuar amb moltes parts que hi són cridades. I si el Sr. Ciurana presenta preguntes en aquesta Comissió per tal d’“apretar-lo”, en el sentit d’intentar obtenir del regidor de Cultura un pronunciament sobre una data concreta, que després serà utilitzada com a eina per acusar-lo d’incomplir terminis, diu que no hi pot fer res, tot reiterant que, si tot va com sembla, creu que en un termini raonable d’un any aquest projecte estarà finalitzat, però sem-pre en el proper mandat. Per tant, diu que en aquest assumpte no hi hagut cap desig d’incomplir cap com-promís amb l’oposició, i el que hi hagut és un desig i una convicció respecte a què el resultat final d’aquta procés d’anàlisi, estudi i disseny sigui correcte i es-tigui molt ben treballat. I reitera, per finalitzar, que quan el document de treball estigui ben treballat i ben madur, el representant de l ‘oposició hi podrà treba-llar; mentrestant, demana que es deixi fer a l’equip de govern la seva feina, sempre segons un estil d’extre-ma cura i rigorositat tècnica i professional i cercant la complicitat de totes les parts implicades.

El Sr. Ciurana afirma que en cap moment ha dit que la feina del Sr. Pardo no hagi estat rigorosa, i rei-tera que el calendari fixat respecte l’abril del 2002 el va fixar el Sr. Mascarell, no ell.

El Sr. Mascarell li recorda que en el si dels consells d’administració de l’Institut de Cultura s’ha posat de relleu nombroses vegades els ritmes que s’estaven seguint respecte aquest assumpte.

Es dóna per tractada. c) Declaracions de Grup

No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les divuit hores i tren-ta minuts.

Comissió de Joventut i Drets Civils

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 5 de febrer de 2003, s’hi reuneix la Co-missió de Joventut i Drets Civils, sota la presidència

(13)

Excusen la seva absència els Ims. Srs.: Jordi Por-tabella i Calvete i Pere Alcober i Solanas, i l’Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran.

S’obre la sessió a les nou hores i trenta minuts. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior

Del gerent municipal, de data 17 de desembre de 2002, que declara exclosa a la proposició presentada per l’Entitat Associació Cultural Atlas, perquè la pro-posició econòmica no especifica el desglossament exigit en el plec de clàusules, i adjudica a la societat DPA & GP, SL, el contracte de producció de l’estand de l’Ajuntament de Barcelona al 40è Saló de la Infàn-cia i de la Joventut, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 41.589,48 euros.

Del gerent municipal, de data 17 de desembre de 2002, que autoritza i adjudica a l’Associació Estudi i Promoció Desenvolupament Comunitari, per al projec-te Pla de Futur al nucli antic de Sarrià, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 8.385,66 euros.

a) Propostes d’acord

1. Anul·lar i deixar sense efecte l’acord de la Co-missió de Joventut i Drets Civils, de 17 de juliol de 2002, pel qual s’aprova el plec de clàusules d’explo-tació i es convoca concurs obert per a l’adjudicació del contracte per a la gestió de la granja escola, del terreny d’acampada i la resta de terrenys de la finca de Can Girona, durant un termini de deu anys i d’a-cord amb el règim econòmic previst al plec de clàusu-les d’explotació, de conformitat amb els motius expo-sats en informe adjunt.

La Sra. Moraleda informa que es tracta de deixar sense efecte un concurs per tal d’adjudicar la gestió

de la granja escola de Can Girona, un equipament format per una casa de colònies amb diverses cons-truccions, uns terrenys d’acampada i un terreny fores-tal, tot plegat més de 100 mil m2_{. de superfície. Tenint}

en compte que l’Entitat que el gestiona només fa ser-vir una petita part, s’ha plantejat la possibilitat de aco-tar l’espai de cessió i és per aquest motiu que es pro-posa anul·lar i deixar sense efecte l’esmentat acord i ajustar el concurs a la part que es fa servir d’aquesta finca. Consistiria a tornar a convocar, delimitant quin és l’ús que se’n pot fer i per tant quina és la part de la finca que sortiria a concurs, per tal d’adjudicar-la, i que una Entitat la gestioni. Aquesta instal·lació la gestiona, des de fa molts anys, Minyons Escoltes.

La Sra. Fandos anuncia el vot en contra del seu Grup per diferents motius. A continuació, fa una sèrie de preguntes. ¿Què es vol fer amb la resta dels ter-renys? ¿Es vol fitar només la casa de colònies i dei-xar fora el que és el terreny forestal? ¿Què es vol fer amb el terreny forestal perquè no entri dins d’aquesta adjudicació? Finalment, pregunta, si quan es parla de l’adjudicació per 10 anys, la proposta continua sent per 10 anys.

La Sra. Balseiro anuncia l’abstenció del seu Grup, ja que en la gran majoria de concursos que afecten aquesta Regidoria només es presenta un licitador que, òbviament, ha d’acabar sent l’únic adjudicatari ja que no hi ha altres opcions. Demana que, a partir d’ara, es facin projectes que siguin més atractius per tal de que es puguin presentar més licitadors i acon-seguir més competitivitat entre les diferents empre-ses, entitats, etc. que han d’oferir un determinat ser-vei, i que repercuteixi en un servei més eficient i eficaç de cara al ciutadà.

La Sra. Moraleda contesta breument les preguntes formulades. Creu que en un terreny forestal no es pot fer cap mena d’intervenció. Pensa que l’entitat que té l’ús i la gestió de la finca no pot, ni tan sols, mantenir-la, ja que és d’un gran abast, com una muntanya sen-cera: més de 100 mil m2_{. Aquest és un dels motius}

pels quals fora bo deixar sense efecte aquest concurs. Els serveis de patrimoni van fer la proposta de desvin-cular aquesta superfície forestal de l’ús més immediat que té la casa i els terrenys d’acampada que es fan servir normalment. Per això, es tracta, tan sols, que l’espai forestal pugui estar desvinculat de la gestió directa que es fa de la part que s’utilitza més fre-qüentment per a aquesta finalitat, que és l’educació en el lleure, donat que és un equipament i té format de granja escola. Les condicions de la propera adjudica-ció són una qüestió que s’ha discutit amb l’Entitat. Efectivament, aquesta és una instal·lació on s’han de fer una sèrie d’inversions, que es preveuen a curt ter-mini. Es canviarà el sistema de les inversions i depèn de com quedi l’equilibri financer de l’explotació, es fixa-rà el tipus de cànon que sigui més ajustat.

(14)

Malgrat el vot en contra del seu Grup, creu que ja hauria d’haver-se adjudicat als Minyons Escoltes, perquè porten molts anys gestionant bé aquesta Granja-Escola.

La Sra. Moraleda posa de manifest que no es just dir que es porten poques coses a concurs i que, de les que s’hi porten, la meitat o totes es fan enrere. In-sisteix que la seva Regidoria no gestiona moltes instal·lacions.

La Sra. Moraleda expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Maestro expressa el vot favorable d’ERC-EV, la Sra. Fandos expressa el vot contrari de CIU i la Sra. Balseiro expressa l’abstenció del PPC. S’aprova.

b) Proposicions c) Mocions V) Part de control

a) Precs

2. ¿Per quin motiu no s’ha reunit el Consell Munici-pal de Cooperació Internacional al Desenvolupament a finals de l’any 2002 tal i com es tenia previst i és pràctica habitual?

La Sra. Fandos formula la pregunta en nom de la regidora Magda Oranich, que no ha pogut assistir a la Comissió, però que tenia un interès especial en aquest tema, ja que és la responsable del seu Grup en el Consell Municipal de Cooperació Internacional al Desenvolupament.

El Consell Municipal de Cooperació té com a nor-ma reunir-se dues vegades l’any per fer el seguiment d’aquestes actuacions. L’any 2002 es va reunir no-més un cop, tot i que s’havia marcat ja el calendari previst. La pregunta és ¿per quin motiu, tenint data prevista, no s’ha reunit aquest Consell municipal el segon semestre de l’any 2002, tal i com estava pre-vist i és pràctica habitual?

El Sr. Maestro contesta que el Consell es va reu-nir, l’any 2002, dues vegades: el 27 de febrer i el 17 de juliol. Les actes del Consell estan a disposició de qualsevol membre del Consistori per tal de corrobo-rar-ho. Sí es veritat que s’ha de reunir dues vegades l’any i que es tenia previst un calendari. No s’ha reu-nit en aquest segon semestre per problemes d’agen-da. La metodologia que es fa servir a l’hora de fixar les dates de les reunions del Consell municipal es consultar amb les associacions del sector per tal de veure les dates que els va millor. El mes de desem-bre, que era quan s’havia de celebrar la reunió cor-responent al segon semestre, no es va acabar de trobar una data que convingués tothom, per la qual cosa, es farà durant l’actual mes de febrer. Informa que la Comissió Permanent del Consell Municipal de Cooperació Internacional al Desenvolupament es va reunir, l’any 2002, tres vegades, el 20 de febrer, 15 de juny i el 10 d’octubre i que el mes de desem-bre es van celebrar unes Jornades internes només per a organitzacions no governamentals per ana-litzar, des del programa Barcelona Solidària, que es el programa de cooperació internacional de l’Ajunta-ment de Barcelona, quin tipus de cooperació s’està afavorint en aquest programa. Aquestes conclusions s’exposaran en la propera Comissió, un cop re-dactades les aportacions dels diferents sectors im-plicats.

La Sra. Fandos pregunta si les reunions del 27 de febrer i el 17 de juliol es van comunicar per escrit les dues vegades.

El Sr. Maestro creu que sí que es van comunicar. Es dóna per tractat.

b) Preguntes

c) Declaracions de Grup

No havent-hi altres assumptes per a tractar, la Pre-sidència aixeca la sessió a les nou hores i cinquanta cinc minuts.

Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 5 de febrer de 2003, s’hi reuneix la Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana, sota la presidència de la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Vladimir de Semir Zivojnovic, Joaquim Forn i Chiariello, Eduard García i Plans, i Miguel E. Arredonda i Palacio-Valdés, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

També hi és present l’Im. Sr. Francisco Narváez i Pazos.

Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims.

Srs.: Roser Veciana i Olivé, Emma Balseiro i Carrei-ras, Carme Servitje i Mauri, Jordi Hereu I Boher, i Jordi Cornet i Serra.

S’obre la sessió a les onze hores. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior

(15)

a) Propostes d’acord b) Proposicions Del Grup Municipal CIU:

1. Aplicar a les ordenances fiscals per l’any 2003 les diferents bonificacions en fiscalitat ambiental que la Llei permet.

La Sra. Mayol explica que el que inicialment s’ha-via presentat com a pregunta s’ha reformulat com a proposició amb redactat diferent i li dóna la paraula al Sr. Forn per formular-la.

El Sr. Forn diu que és una proposta per tal que l’Ajuntament de Barcelona incorpori a les ordenances fiscals de l’any 2003 les diferents bonificacions que en fiscalitat ambiental permet la llei. L’Ajuntament no està fent tot el que es pot fer en aquest àmbit. Co-menta l’estudi presentat per part de l’Ajuntament el març de 2002 sobre la introducció de la tributació am-biental i, entre els diferents compromisos, es deia que en el Programa d’Actuació Municipal s’estudiaria la implantació d’ecotaxes i es promouria la creació d’una ordenança fiscal ecològica.

La Sra. Mayol respon que comparteix l’opinió que quan es donen ajuts o subvencions relacionats amb temes ambientals ens quedem a mig camí i que, així mateix, també ho considera en relació a l’establiment de bonificacions. Comenta que el debat de fons sobre la introducció del que seria la tributació ambiental en els ens locals, i en general en totes les administra-cions, és un debat que està poc fet i poc madur i que, segurament, requerirà d’un gran consens polític i so-cial per fer la reforma necessària. Aquesta observació ja va quedar patent a les jornades sobre la tributació ambiental de l’Ajuntament de Barcelona, on la Sra. Recasens, del grup municipal de Convergència i Unió, va assistir i ho pot corroborar. També comenta que aquesta anàlisi planteja una línia de reforma molt encertada. S’afirma que no calen més impostos, sinó que el que cal és ambientalitzar els impostos exis-tents, ja que no hi ha una correlació entre els impos-tos que tenim avui a la ciutat i els problemes ambien-tals existents, com per exemple, el nivell d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, que és un dels indicadors més importants de com està, en l’aspecte ambiental, una ciutat. És un aspecte a estudiar seriosament i convida a fer-ho, precisament en aquest moment electoral que s’acosta, per tal de poder configurar un programa d’actuació municipal que reculli les recoma-nacions que es plantegen.

Mentrestant, l’Ajuntament ha estat pioner a donar subvencions a determinades situacions favorables al medi ambient: subvencions en l’impost de vehicles en funció de les seves característiques, subvencions a favor de construccions que incorporin l’aprofitament d’energia solar, subvencions a llicències que fomen-tin l’ús eficaç de l’aigua i el reaprofitament de l’aigua de la pluja, que evitin l’ús del PVC, que augmentin l’espai verd. Abans de l’entrada en vigència de la llei de reforma de les hisendes locals l’Ajuntament ja

atorgava subvencions per a la gent amb un compor-tament més sostenible. Això ja s’ha fet fa temps. La llei anterior no permetia l’exempció dels impostos; l’única possibilitat era la subvenció, que és el que s’ha fet durant aquest temps. També és cert que les subvencions només es podien donar una vegada i, en aquest moment, és voluntat municipal estudiar que en un futur proper pugui ser una situació que duri un temps a l’empara de la llei. La reforma de la llei de les hisendes locals és del desembre del 2002, per tant no hi ha hagut temps de proposar canvis a nivell més profund; però més enllà de passar de la subven-ció a la bonificasubven-ció els convida a fer un debat a fons sobre què vol dir ambientalitzar els impostos munici-pals i sobre la necessitat de crear un consens entre totes les forces polítiques i en l’àmbit social perquè és un debat molt important per fer una certa revolució dels impostos municipals per tal d’ambientalitzar-los. Considera que com a concepte és millor la bonificació que la subvenció, però no es canvia l’arrel i, en can-viar l’arrel, és en el que valdria la pena estar en con-dicions.

Desestimarien la proposta però insisteix a convidar tothom a fer aquest debat més seriós.

El Sr. Forn diu que mantenen la seva proposta i agraeix la voluntat d’arribar a un consens polític en què estan d’acord, però creu que en aquest PAM s’ha avançat relativament poc i insisteix en la possibilitat d’arribar a la bonificació del 95% en construccions o obres que incorporin sistemes d’aprofitament tèrmic o energia solar, però insisteix que ara només es limi-ta a donar una subvenció. Emplaça a què, de cara al proper mandat, s’hi incorpori aquest tipus de bonifi-cacions.

La Sra. Mayol manifesta el seu acord i li sembla correcte el seu plantejament.

El Sr. De Semir expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot contrari d’IC-V, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Arredonda expressa el vot favorable del PPC. Es rebutja.

c) Mocions V) Part de control

a) Precs b) Preguntes

2. En referència a la informació sobre el trasllat de les terres acumulades per construir la plataforma din-tre del mar: ¿És certa aquesta informació?. Si és cer-ta, ¿on es porten aquestes terres? En opinió de la regidora d’aquesta Comissió, ¿considera aquesta ac-tuació sostenible?