C¿>r\
/V7J
CUn / 5 J / »
CSrWCWV
GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Acta sessió 24-V-1985 454
Acords sessió 26-VI-1985 462
ComissióMunicipal Permanent
Acta sessió 14-VI-1985 466
Acords sessió21-VI-1985 478
Disposicions Generals
Decretsdel'Alcaldia:
Estructura idistribució de funcions del Servei d'Ex¬
tinció d'Incendis i Salvament 483
Cartipàs:
Nomenamentdels membres de la Comissió de Go¬
vern 487
Designació dels membres del Consell d'Adminis¬
tració de la S.P.M. "Anella Olímpica de Mont¬
juïc, S. A." 487
Delegació de firma en el Primer Tinent d'Al¬
calde 487
Designació dels membres del Consell Municipal
Permanent 487
Personal
Concursos ioposicions:
Concurs-oposició lliureper a la provisió de 72 pla¬
cesde TècnicMitjà d'Educació 488
Circulars de Secretaria General:
Serveis del PAMEM 488
RIPfl
llanta
mmus® ,,
Ajuntament
HlF
de
Barcelona
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió del 24 demaig de 1985, apro¬ vada el 26 dejuny de 1985.
Al Saló de la Reina Regent de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el vint-i-quatre de maig de
mil nou-cents vuitanta-cinc, esreuneix el Consell Ple¬
nariensessióordinària, sota la presidència de l'Excm.
Sr. Alcalde, Pasqual Maragall i Mira, hi concorren els ll·lms. Srs. Tinentsd'Alcalde, Jordi Parpal i Marfà, Joa¬ quim de Nadal i Caparà i RaimonMartínez i Fraile, els ll·lms. Srs. Regidors amb rang de Tinent d'Alcalde, Jordi Borja i Sebastià, Pau Cernudai Barriosi Ramon Trias i Fargas, i els ll·lms. Srs. Regidors, Josep M. Ser¬
ra i Martí, Guerau Ruiz i Pena, Joan Torres i Carol,
Francesc Borrell i Mas, AntoniComasi Baldellou, Joa¬ quima Alemany i Roca, AlexandrePedrós iAbelló, Jo¬
sep Maria Pujadas i Porta, Antoni Dalmau i Ribalta,
Mercè Sala i Schnorkowski, Maria Aurèlia Capmany i
Farnés, Juan José Ferreiro i Suàrez, Jordi Vallverdú i Gimeno, EnricTruñói Lagares, Francesca Masgoret i
Llardent, Germà Vidal i Rebull, Albert Batlle i Bastar¬
das, Josep Espinàs i Xivillé, Josep Antoni Garcia i Es¬ paña, Joan Clos i Matheu, Xavier Valls i Serra, Fran¬ cescSegura i de Luna, Josep Bueno i Escalera, Josep
Thió i dePol, FèlixAmat i Parcerisa, Antoni Fabregat i Fabregat, Sebastià Alegre i Roselló, Enric Vila i An¬
dreu, Jordi Bonet i Agustí, Joan Garcia i Domingo, Jo¬
sep Bascompte i Solà, Manuel Rial i Ferrer, Antoni M.
Satorras i Roji, Mercè Muñoz i Ramonet, Jordi Conill i Vall i Eulàlia Vintró iCastells, assistits perl'Il·lm. Sr. Se¬ cretarigeneral, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Hi éspresentl'Interventor municipal, Sr. Martí Pago-nabarraga i Garra.
Oberta la sessió perla Presidència alesonzehores i trenta-vuit minuts, és llegida i aprovada l'acta de la sessióanterior, celebrada el 2 d'abril de 1985.
En el despatx d'ofici, el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat del Decret de l'Alcaldia, de 13 de
maig de 1935,que nomenal'Il·lm. Sr. Regidor ambrang de Tinent d'Alcalde Jordi Borja i Sebastià, representant de l'Ajuntament de Barcelona al Comitè Executiu de la Comissió Catalana delCinquè Centenari del Descobri¬
mentd'Amèrica.
Quedar assabentat del Decret de l'Alcâldia, de 6 de
maig de 1985, que designa representant de l'Ajunta¬ mentde Barcelonaala Junta Directiva i Administrativa de la Sèquia Comtal l'Il·lm. Sr. Germà Vidal i Re¬
bull, ensubstitució del Sr. Joan Anton Torner i Peralta. Quedar assabentat iratificar, constituïten Junta Ge¬
neral de la S.P.M. Ferrocarril de Barcelona, S. A., l'acord de la Comissió Municipal Permanent, de 29
d'abril de 1985, quedesigna membre del Consell d'Ad¬
ministraciód'aquesta Societat, l'llim. Sr. Francesc Bor¬ rell i Mas, en substitució de l'Il·lm. Sr. Jordi Parpal i
Marfà.
Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, de 16 de
maig de 1985, quedisposa posar envigor l'Ordenança
municipal reguladora del transport escolar i demenors, de caràcter urbà, aprovada pel Consell Plenari, el 28 de novembre de 1984.
S'entratotseguita debatre l'ordre del dia.
ALCALDIA-PRESIDÈNCIA
Aplicació de la Llei reguladora de les Bases de règim
local.
El Sr. Alcalde significa que estant encaradintre de
termini per a l'aplicació d'aquesta Llei, creu preferible
retirar l'anterior punt de l'ordre del dia, mirant d'acon¬
seguir el màxim consens en el tema.
Queda, doncs, retirat el puntanterior.
Atorgar la Medalla d'Honor al Mèrit en la categoria d'Or, i amb els beneficis que s'assenyalen a l'apartat
1r. de l'art. 5è. del Reglament d'Honors i Recompen¬
ses dels membres de la Policia Municipal i del Servei d'Extinció d'Incendis i Salvament, al Director del Cos de Bombers, Sr. Esteve Rifà i Tàpia, per haver-se dis¬
tingit extraordinàriamenten ei compliment dels deures
propis del seucàrrec.
Atorgar la Medalla d'Honor al Mèrit en la categoria d'Argent, als membres del Servei d'Extinció d'Incendis i Salvament, que figuren en la relació adjunta, per
haver prestat més de 35 anys de servei sense inter¬
rupció i sense cap nota desfavorable en els seus
expedients personals, amb els beneficis que s'as¬
senyalen a l'apartat 1r. de l'art. 5è. del Reglament d'Honors i Recompenses dels membres de laGuàrdia
Urbana i del Servei d'Extinció d'Incendis i Salva¬
ment.
Referint-se al primer dels dos dictàmensanteriors
el
Sr. Alcalde destaca els mèrits del Sr. Rifà, el qual, enl'homenatgeque seli dedicà amb motiu delaseva
jubi¬
lació, demanà depoder seguir col·laborantamb elnos¬treCos deBombers, peticióque resumeix la
trajectòria
d'una persona íntegrament dedicadaa la seva
funció,
i que demostra que a la Casa hi ha gentque
s'estima
el servei i la Ciutat, veritat aquestaquel'Ajuntamentnoha sabutexplicat als ciutadans els quals
desconeixen
haver tingut funcionaris il·lustríssims en el cursde
la
història: per tant, en l'atorgament de ladistició hi
vol
veure,tambéun pasmésenel sentit de palesar
aquest
feta la Ciutat.
El Sr. Pujadas anticipa d'antuvi el suport
del
seuGrup als dos dictàmensen debat;expressalasevasa¬
tisfacció personal pel guardó i les elogioses
paraules
dedicades per l'Alcaldia al Sr. Rifà, companyseud'es¬
tudis, així com el seu afecte pel Cos de Bombers,
al
qual pertanyunfillseu; i reitera laconveniència
d'apro¬
var un Reglament d'Honors i recompenses per ala
resta de funcionaris, perquè l'Ajuntament, comha
re¬conegut el Sr. Alcalde, compta amb molts
funcionaris
que hanprestatserveis meritorisala Ciutat.
pro-NÚM. 19 10-VII-1985 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 455
pòsit
perla
Comissió Municipal Permanent afegint
que,enlasevaopinió, els sistemes de reconeixement de la vàluadels serveis prestatsa la Ciutat no poden ésser
avui els mateixos que s'han aplicat històricament; que lacondecoració atorgada al Sr. Rifàsuposa la utilitza¬
ciódel sistema, ben tradicional, de premiar aquelles
personalitats
rellevants
quemereixen
unagraïment i
que han
tingut
unaactuació exemplar,
mentre
queel
dictamensegüent vol testimoniar l'agraïmentcorpora¬ tiu per
l'esforç d'uns funcionaris, finalitat
per ala qual
caltrobarunaviamenysrígidaque les Medalles d'Ho¬
noralMèrit,que no es poden generalitzaratothom. S'aprovenperunanimitat ambdós dictàmens.
PLANIFICACIÓ
IORDENACIÓ
DE LA CIUTATFixar, com a conseqüència de l'acceptació del full d'apreuament municipal, en 24.770.812 ptes., l'a-preuament per tots
els
conceptes de la fincanúm.
14-16del carrerdeCollserola, de 3.495 m2 desuperfície,afectada pel traçat del II Cinturó de Ronda, Tram I B, propietat de la Sra. Elvira Spaeth Ruhland; la quantitat esmentada serà abonada a la propietatentres anuali¬ tatssuccessives de 8.150.180ptes.cadascuna d'elles; aplicar la despesa, quant a 320.270 ptes., en concep¬
te de dipòsit previ a l'ocupació de la finca, actual¬
ment ingressades a la Delegació d'Hisenda; quant a
8.150.180 ptes., amb càrrecala part. 611.641, act. 003
del Pressupost d'Inversions per a 1984; i quant a les dues restants anualitats de 8.150.180 ptes. cadas¬
cunad'elles, amb càrrecalsPressupostos d'Inversions
de 1985 i 1986, respectivament, i contra la partidaque
enelseu dia esdetermini; i pagar l'esmentat importa la propietat, un cop justificat el domini i llibertat de càrreguesde la finca, odipositar-lo altrament.
El Primer Tinent d'Alcalde, Sr. Parpal, destaca que
aquesta expropiació és necessària per iniciar l'execu¬
ció de l'eix viari alternatiu delpasseig de la Bonanova.
S'aprovaper unanimitat el dictamen.
Retornar, coma conseqüència d'allóquedisposa el
Reial Decret 10/1976, de 30 de juliol, sobre amnistia
per activitats polítiques, als hereus de qui fou Presi¬
dent de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable senyor LluísCompanysi Jover, la propietat de la resta
de la finca, de 202,50 m2, situada en el carrer de la
Saleta, núm. 10, d'aquesta Ciutat, no afecta al domini públic,que vaésser incautada pel Tribunal de Respon¬
sabilitats Polítiques en virtut de sentència de 13 de
desembre de 1939; i facultar l'Alcaldia per realitzar les actuacions necessàries per a l'efectivitat d'aquest
acord.
El Sr. Parpal comenta que l'any 1939, el President
Companys
fou expoliat de tots els seusbénsentreelsquals figurava la finca objecte d'aquest dictamen, la qual després de diverses vicissituds passà a ser pro¬
pietatdelMunicipi demanera queretornant aquest im¬ moble als hereus de Lluís Companys i dedicant-li el monument del Fossar de la Pedrera,que s'acabarà pel setembre, la ciutatde Barcelonacompleix, dintre de les
sevespossibilitats actuals, el seudeure amb el qui fou Presidentde la Generalitat.
El Sr. Trias demana aclariments quant al'expressió
resta de finca" quetroba massaadministrativaateses
tescircumstànciesdel cas.
El Sr. Parpal contestaque estractad'una expressió
tècnica perquè l'immoble formava part d'una major
finca afectada de vials, després de l'obertura dels quals ha quedatuna resta edificable.
S'aprova perunanimitat.
PRESSUPOSTOS I REGULACIÓ D'EXACCIONS
Aprovar les transferències de crèditenel Pressupost
Ordinari de 1985, detalladesen el document adjunt.
ElSegon Tinent d'Alcalde, Sr. de Nadal, informaque el dictamen precedent aborda la regularització de les resultes dels exercicis anteriors i laseva influènciaso¬
bre els Pressupostos següents: que aquesta qüestió
podia tenir dos tractaments: 1) donar de baixa, en la seva totalitat, les resultes de 1984, mitjançant el cor¬
responent expedient de despesa; i 2) mantenir aque¬ lles resultes quetenien un compromís efectiu de des¬
pesa i, a fi de periodificar exactament el Pressupost,
disminuir els corresponents crèdits de 1985, no de forma definitiva sinó concentrant-losen una partidaes¬ pecífica finsafinal d'any; ques'ha optatperaquestse¬ gon procedimentafique, en exercicis futurs, la
periodi-ficació comptable i pressupostària correspongui efecti¬
vament alesdespeses possiblesen un any,puix l'altra solució presentava la dificultat d'haver d'afrontar una colla de baixesproduïdes en un període de temps molt
llarg; i que l'operació importa 435 milions de pessetes,
que s'han rebaixat de les previsions pressupostàries
de 1985, concentrant-les en una partida, la 291, pura¬
ment instrumental demaneraquesiafinal d'any s'han produït efectivament les economies esperades, seran donades de baixa del Pressupost.
El Sr. Comas vol saber si,efectivament, no es con¬ signarà res contratal partida instrumental sinóque es
practicarà l'oportuna transferènciaa la partidaque cal¬ gui; i el Sr. de Nadal contesta afirmativament.
S'aprova perunanimitat.
Aprovar les transferències de crèdit enel Pressupost
d'Inversions de 1985, detallades en el document
adjunt.
El Sr. de Nadal subratlla queles transferències pro¬
posades acceleren el ritme d'algunes obres (concreta¬
ment, les corresponents aalguns Casals d'avis -com el del carrerdel Comerç- i al Centre de Serveis Socials
d'Horta) de la remodelació i equipament dels Districtes,
i de lapromoció comunitària, i contemplen, també, un canvi tècnic peratendre la gestió directa de la neteja de
l'àrea deGràcia; iqueles economies s'aconsegueixen adequant el calendari a l'efectiva posada en marxa delsprojectes.
S'aprova perunanimitat.
Aprovar el Pressupostper a1985, del Patronat de la
Fundació Pública del Pavelló Alemany de Barcelona, Mies Van der Rohe.
El Sr. de Nadalcomentaque els ingressos (151 mi¬
lions de pessetes) estan constituïts, bàsicament, per les transferències del Ministeri d'ObresPúbliques i Ur¬ banisme(40 milions), de l'Ajuntament (25 milions) i de grups empresarials privats (83,5 milions); que les des¬
peses són, fonamentalment, la inversió en la recons¬
trucció del Pavelló iescaracteritzen per notenir capítol
I donat que el personal és aportat per l'Ajuntament; i
que el Pressupost inclou també la regularització de les
subvencions rebudes de l'Ajuntament i del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme durant l'exercici ante¬
rior.
intent per cobrir els formalismes però no compleix la normativavigent ni les promeses de l'equip degovern ni les exigències de la lògica i de la racionalitat; que
l'expedientnoconté unrequisit bàsiccom és l'informe de l'Interventor, i no reflecteix en quines partides dels Pressupostos de l'Estat consten les subvencions del Ministerid'ObresPúbliques i d'Urbanisme;quetampoc
hi queda justificada lapossibilitat d'obtenir els 83,5 mi¬ lions esperats de les aportacions d'altres empreses, institucions i entitats, quantitat que representa, pràcti¬
cament, un 60 % dels recursos i que esdescomposa en dues partides: una, de 100.000 ptes., del Banc Co¬ mercial Transatlàntic, i una altra, de 83.491.000 ptes., senseque l'expedient recullicapaltrecompromís més
que la donació d'una escultura, per part del Govern
alemany, i una possible aportació de mil dòlars -valo¬
rats, percert, a250 pessetes cadascun-, perpartdel "Chase Manhattan Bank": la dotació delPressupostno
està,doncs,assegurada malgratque en un quadre sig¬ nat el 12 de juny s'afirmi haver-hi una quantitat com¬ promesa de 163 milions de pessetes i una quantitat
previsible de 48 milions més.
Recorda que, segons paraules del Sr. Alcalde pro¬ nunciades en constituir-se la Fundació, l'operació ha¬
via d'ésser finançada en gran partper la Fira de Mos¬
tres, però aquesta, de llavors ençà, només ha aportat 4 milions de pessetes; que, segons manifestà poste¬ riorment el Tinent d'Alcaldea la sessió de la Comissió
Municipal Permanent de 30 de juliol de 1984, l'Ajunta¬ ment només hauria de satisfer 10milions de pessetes
puix la resta seria sufragada per altres instituciones i
empreses, el mobiliari seria facilitat pel Govern ale¬
many, però l'Ajuntament ja ha aportat 4.700.000 ptes l'any 1983, i 750.000 ptes l'any 1984 i ara hi posa25
milions de pessetes més: caldria, doncs, explicar per
què s'han alterat les previsions inicials.
Oberva, també, que la reconstrucció havia d'impor¬ tar inicialment 105 milions de pessetes però ara es
contemplen unesdespeses addicionals, noexplicades,
d'11 milions; i que es preveuen, també, despeses de neteja, calefacció i ventilació, innecessàries ajuí seu,
perquè les obres de reconstrucció nos'acabaran finsa l'any 1986.
Acaba anunciant que els Regidors del seu Grup no
podranvotarfavorablement aquest dictamen sinose'ls
dóna una explicació raonable a les anteriors objec¬
cions.
El Sr. Alcalde puntualitza: 1) que els 10 milions es¬
mentats en la sessió de la Permanent, corresponiena l'anualitat de 1984; 2) que el Ministeri d'Obres Públi¬
quesi Urbanisme ja ha lliurat 20 dels 40 milions depes¬
setes promesos, i la resta és d'esperar que sigui in¬
closa en els Pressupostos de l'Estatque s'estan con¬
feccionant; 3)que la Fira, en la reunió del Patronat, es va comprometreafinançar el dèficit de 1984; 4)que el Pressupostesbasa en el desig d'aconseguir unfinan¬
çamentprivat important que nos'ha obtingut encarasi
bé confiaassolir-lo, tanmateixl'Ajuntament està obligat
a tirar endavant la reconstrucció en virtut dels Estatuts del Patronat -del qual formen part institucions com el
Museu d'Art Modern de Nova York i l'Institut de Cultura Prussià de Berlín, i els hereus de Mies Van der
Rohe-malgrat no tenir la certesa absoluta d'obtenir els fons
externs previstos encara que el Gerent del Patronat s'esforça en la consecució de tal objectiu.
El Sr. Comas, en vista de les puntualitzacions del
Sr. Alcalde, anunciaque el seu Grup modifica el sentit
del seuvot inclinant-se per l'abstenció perquè nocon¬
sideraoperatiu el Pressuposten discussió; itornaain¬
quirir el motiu de les previsionsper a neteja, calefacció iventilaciótractant-se d'un edifici enconstrucció.
El Sr. Parpal precisaque el Pavelló podriaestaren¬
llestit el mesde setembred'enguany i les previsionsde funcionament són persi la Fundació esdecidiaainau¬
gurar-lo immediatamenten lloc d'esperarafer-hodin¬
tre dels actes commemoratius del Centenari de Mies
Van der Rohe, que se celebraran l'any 1986, opció que, òbviament, estalviaria els costos de funcionament
durant l'últim trimestred'enguany.
El Sr. Alcalde concreta que la gran celebració del Centenari de Mies Van der Rohe a Berín i a
Chicago,
serà el marçde 1986 i la Fundació ha acordatprocedir
a la inauguració del Pavelló reconstruït, dintre elsme¬
sosde desembreo gener propers com apreàmbuldels esmentats actes d'homenatge; de manera que ental
cas s'estalviaran les despeses de funcionament del darrer trimestre.
S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs.
Trias, Borrell, Comas, Alemany, Segura, Bueno, Thió,
Amat, Fabregat, Alegre, Vila, Bonet, García iDomingo,
Pedrós, Pujadas, Bascompte, Rial, Satorras i Muñoz. Aprovar el refinançament del préstec de 80.000.000
dedòlars, de 31 de desembre de 1980, conceditper un sindicat bancaridirigit perCredit Lyonnais, en lescon¬ dicions que s'assenyalen al document adjunt i l'acord
del Consell Plenari de 12 de febrer de 1985;aprovarla realització d'unaoperació "SWAP" canviant 40.000.000 de dòlars d'aquest préstec per la quantitat equiva¬ lenten ecus a la data de la firma del contracte, enles
condicions assenyalades en el document adjunt i en
compliment de l'acord del Consell Plenari de 12 de fe¬
brer de 1985; i facultar l'Excm. Sr. Alcalde o, enelseu
cas, el membre de la Corporació en qui delegui, per
atorgar tota la documentació i signar ambduesopera¬ cions.
El Sr. de Nadal remarca que cal aprofitar les bones
condicions del mercatfinancer per refinançar el crèdit
en dòlars de 1980, rebaixant el tipus de marge iallar¬
gantels terminis de mancai la vida mitjana delpréstec; que, per això, s'han obtingut del Banc líderd'aquella
operació -Credit Lyonnais- unes propostes inicials que esmirarà de millorar i la possibilitat de canviarpart del crèdit de dòlars aecus,fetque permetràdiversificar el risc de canvi disminuint l'endeutament totalendòlars
i augmentantcorrelativament el dels ecus; i quesem¬
bla aconsellable canalitzar l'operacióatravés del ma¬
teix sindicat bancari sens perjudici d'altres solucions
més favorables.
S'aprovaper unanimitat.
Facultar l'Excm. Sr. Alcalde o el membre de laCor¬
poracióen qui endret delegui, peratorgartotala
docu¬
mentaciónecessària,que contindrà les clàusulesicon¬ dicions normalsenaquesttipus d'operacions,i
persig¬
narl'emissió de 3.000 milions de iens, que enlescara-terístiques econòmiques més importants, fou
aprovada
al Consell Plenari de2d'abril de 1985.
El Sr. Comas exposa que, malgrat haver
expressat
durant lapassada sessió el seudesacord ambel
crèdit
en iens, nopensavaavui posarobjeccionsalspronun¬
ciaments del dictamenprecedent peròa
l'expedient
se¬gueix mancant l'informe de l'Interventor (informe que,
segons paraules del Tinent d'Alcalde, si hagués
estat
negatiu hauria comportatquel'assumptetornés
al
Ple¬
NÚM. 19 10-VII-1985 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 457
requisit
formai tant important
comés aquest:
conse¬güentment,
el
seuGrup
no
pot prestar
la
seva
confor¬
mitatala proposta.
ElSr. de Nadal replica quelaformalitzaciódel crèdit
internacional està subjectaa unes dates
específiques;
que, a
efectes
de la firma de la present
operació,
quetindrà lloc dimarts vinent a Toquio, cal facultar expres¬
samentel Sr. Alcaldeo la persona enqui l'Alcaldia de¬ legui;que
l'Ajuntament
té interès
atransformar el
nos¬ tre endeutament en dòlars en endeutament en iens; quel'emissió d'obligacions ja està totalment subscrita
1això constitueix un notable èxit de l'Ajuntament; que pel fetque
les múltiples obligacions del Sr. Interventor
nolihagin permèsemetreel seu
informe
no espotpas posar enjoc
el prestigi i la credibilitat de
l'Ajuntament;
que
l'operació ha d'ésser aprovada posteriorment pel
Ministeri d'Economia i Hisenda i s'han tingut els con¬
tactes perquè aquest tràmit no tingui dificultats; per
això l'Interventor no posa inconvenients a l'aprovació del dictamen; que l'equip degovern ésescrupulós en
latramitació delsassumptesperò cal saber jerarquitzar
les formalitatsperquè seria moltgreu notirarendavant
unaoperacióper causad'un requisit burocràticque pot
éssercorregit posteriorment.
El Sr. Comas fa avinent que el seu Grup també de¬
fensa els interessosmunicipals; que abans de l'última sessióplenària hi hagué proutemps perrealitzar la tra¬
ducció del contracte i l'informe de l'Interventor, i del
2 d'abril ençà han passat quasi dos mesos més; que els aspectes formals donen garantia legal als acords
adoptats pel Consistori;queels Regidors del seuGrup són favorables al refinançament de l'endeutament mu¬
nicipal i peraixò han votat l'última proposta; que en la
darrera sessió ja expressaren el seu desacord amb
l'operació en debat i ara es limiten aconstatarque no s'han complert tots els passos necessaris perquè les decisions consistorials siguin ajustadesa dret.
El Sr. Pedrós expressa el suport del Grup popular al
dictamen endebat,tot suggerintcom afórmulaper su¬ perarlesreserves delSr. Comas,que, després de sig¬
nada l'operació i obtinguda l'aprovació definitiva del Ministeri de Finances, l'assumpte podria sotmetre'sa ratificacióplenària.
El Sr. Comas entén que, perésser eficaços, els infor¬ mes s'han d'emetreen llibertat i no es potpressionar
l'Interventorambuncontracteja signatque,si fos infor¬ mat negativament, provocaria una situació molt difícil:
pertant, el Grup convergent manté elseuvot negatiu.
El Sr. Alcalde opina que el suggeriment del Sr. Pe¬
drós cobria la preocupació formal expressada pel
Sr. Comas.
S'aprova el dictamen, amb tretze vots en contra
emesospels Srs. Trias, Borrell, Comas, Alemany, Se¬
gura,Bueno, Thió,Amat, Fabregat, Alegre, Vila, Bonet, iGarciai Domingo.
Facultar l'Excm. Sr. Alcalde, en nom i representació
del'Ajuntament, per atorgarl'escriptura de poder afa¬
vordel Banc de Crèdit Local
d'Espanya a i fi i efecte
quepugui percebre directament les quantitatsquesiguin
liquidades per l'Administració Central (òrgan central o perifèric) Autònoma o Provincial, procedents del recurs esmentatenla clàusula vuitena del contractedepréstec de1.251.594.616 ptes. aformalitzar amb el Banc.
El Sr. de Nadal subratlla que aquest dictamen ve a
complir una de les clàusules del contracte de préstec
amb el Banc de Crèdit Local en virtut de les quals determinats ingressos s'afecten com a garantia de la
devolució del crèdit, clàusulaque toti ésser excepcio¬
nalen les relacions del'Ajuntament amb elmónbanca¬
ri, estroba expressament reconegudaala Llei constitu¬
tiva del Banc de Crèdit Local d'Espanya.
S'aprova per unanimitat.
Aprovar el projecte de conveni-marc entre la Corpo¬ ració Metropolitana de Barcelona, el Consorci de la ZonaFranca,Transports de Barcelona, S. A., Ferrocar¬ ril Metropolità de Barcelona, S. A. i l'Ajuntamentcom a
conseqüència del qualesproduiran diverses transmis¬
sions immobiliàries entre aquestes entitats, amb l'ad¬ quisició per partde l'Ajuntament-en conceptede lliu¬ res de càrregues, gravàmens i ocupants, en l'estat de conservació actual i amb el mobiliari iequipament exis¬ tents-de les finques situades a plaça Lesseps, 12 (7 plantes i 1 soterrani), avinguda del Príncepd'Astúries,
63-65 (3 plantes i aparcaments); avinguda del Príncep d'Astúries, 61 i les plantes baixes del carrerde Nil Fa¬
bra, núm. 1 icarrerdePérez Galdós, núm.24,propietat
de la Corporació Metropolitana de Barcelona, pel preu
global de 450.000.000 de pessetes; i de les finques emplaçadesa Ronda Sant Pau, núms. 41-43, plaça de Lesseps, núm. 20, Marquès del Campo Sagrado,
núms. 31-33 i conjunt d'edificis delimitats pels carrers de Luchana, núm. 99, de Sancho
d'Àvila,
de Granada, idelsAlmogàvers, pertanyents aTransports de Barce¬lona, S. A. i a Ferrocarril Metropolità de Barcelona,
S.A., pel preuconjunt de 660.000.000 de ptes., pagant
l'Ajuntament elspreusesmentatsen les anualitatsque
convinguin els atorgants, a partir de 1986; i facultar
l'Alcaldia peradoptar les previsions i les mesures que considerinecessàries per al'efectivitat d'aquest acord,
tot formalitzant els documents que calguin fins a com¬
pletar la transmissió al Municipi dels immobles al·lu¬
dits.
El Sr. de Nadal informa quel'aprovació del conveni-marc permetrà implementar les decisions de
relocalit-zació de les dependències de Transports de Barcelo¬
na,S. A., de Ferrocarril Metropolità de Barcelona, S. A.
i de la Corporació Metropolitana, que passaran a ubi¬ car-se ala Zona Franca, així com l'adquisició perpart
de l'Ajuntament dels locals i terrenysquequedin buits; que en la determinació dels preus i costos s'ha tingut encompte la valoració específica de cadascun dels im¬
mobles, aixícom tambéla necessitat de dotar la Com¬ panyia de Transports de mitjans suficientes per poder
invertir amb facilitat en totes les esferes que li perme¬ ten de mantenir la seva operativitat; que les valora¬
cions practicades per la Unitat del Pla de la Ciutat,
s'han contrastatamb elsbalanços de les Companyies i amb anàlisis tècniques específiques; i que els immo¬
bles adquirits pel Municipi es destinaran a la ubicació
de determinadesÀrees i Serveis, però algun d'ellspo¬ drà ésser realitzat.
El Sr. Comas observa que, quan en una empresa es proposa, com en el present cas, un compromís de
compra de béns per valor de 1.110 milions de pesse¬
tes,és normal presentarunadocumentació exhaustiva sobre les raons i conveniències de la transmissió, però
l'expedient en debat només conté: 1) una lletra en la
qual el Delegat del Govern en el Consorci de la Zona
Franca, suposaassabentat de l'operacióal Regidorde
Règim Interior i Protecció Ciutadana; 2) un document pel qual el mateix signant tramet fluxos interns de
"fluxos" interns d'entitats on hom no té cap participa¬ ció; 3) unacartade la mateixapersona
al
Cap
de
la
Su-bunitat de Patrimoni del'Ajuntament, si bé ellno
entén
com el Delegat delGovern enelConsorci
pot adreçar-sedirectamenta unfuncionari municipal; 4)uninforme de l'AssessoriaJurídica del 14 de maig; 5)unacartadeTransports deBarcelona, S.
A. al Delegat
del Govern
de la Zona Franca; i 6) un telegrama d'aquest darrer càrrec alCoordinador deServeis de Finances,Sr. Sán¬
chez, on, abans que cap òrgan municipal
s'hagi
pro¬ nunciat, es prediu que la firma del contractetindrà lloc
el dia 28.
Afirma que, en la seva opinió, no
és responsable
aprovar en tals condicions una compra per
valor de
1.110 milions de pessetes; que, segons l'informe de l'Assessoria Jurídica, caldriaeliminar la doble indeter¬
minacióquantala descripció dels béns i als interessos de demora, mitjançant unes línies descriptives i uns
percentatges mínims i màxims d'interès
però tals
reco¬manacionsno s'hancomplert;quel'expedientnoconté
tampoc l'informe de l'Interventor, necessari en
virtut
dels arts. 708 i 709 de la Llei de Règim Local pertenir
l'expedient una inqüestionable incidència
econòmica
com reconeix el mateix informe de l'Assessoria; quel'Ajuntament pagarà 1.110 milions de pessetes per
unesfinquesque, segonsel Servei de Valoracionsva¬
len-en un càlcul moltgenerós, ajuíseu-858 milions;
i que possiblement, peraquestadiferència, s'ha
incor¬
porat al'expedientundocument de la
Subunitat de Pa¬
trimoni, on s'indica que l'Ajuntament està disposat a pagar 660 milions de pessetes per la compra
d'unes
finques valorades en444 milions, percausa del
trans-torn que la transmissió ocasionaràen l'equilibri finan¬
cer del venedor (Transports de Barcelona, S. A.) com
a conseqüència del trasllat, sense explicarperquè ha
d'ésser aquesta quantitat, però no hi ha, encanvi, cap
menade raóexplicativa deperquè es paga alaCorpo¬ ració Metropolitana un 20 % més per unafinca que es
comprarà en 450 milions de pessetes quan
està
valo¬ rada en 414: per tant, no li sembla adequat esmerçarels diners d'aquesta manera quan a la darrera sessió
esdiscutiren llargamentunessubvencions perals jubi¬
lats.
Assenyala que tampoc es precisa amb
càrrec
aquins Pressupostos s'aplicarà la despesa i preconitza que el dictamen quedi sobre la taula pertal de corregir els aspectes indicats per l'Assessoria Jurídica, de
complimentar tots els tràmits pertinents i l'esclarir per
quèes paguenels sobrepreusindicats car, enlescon¬
dicions actuals del'expedient,elseuGrupnopotdonar
suportala proposta.
El Sr. Alcalde fanotarqueel dictamencontempla for¬ malment un conveni-marc i no pas l'aprovació defini¬
tiva de cadascunade lescompra-vendes.
El Sr. de Nadal abona les paraules de l'Alcaldia afe¬
gint que el conveni-marc avui sotmès a l'aprovació consistorial permetrà muntar les diferentsoperacions; que li resulta difícil d'entendre l'al·lusió del Sr. Comas al Delegat del Governenel Consorci de la Zona Franca
(figuraestatutària de tal organisme,que representaels interessos duaners de l'Estat), quan s'està demanant
la inclusió de la Zona Franca dintre dels efectes de la Llei deSanejament; que el fet d'haver actuatl'esmen¬
tatcàrreccom aCoordinador de lesgestions desenvo¬ lupades, ha facilitat lesdiverses resolucions per adur
atermeabans de fid'any els diferents canvis delocalit¬
zació; que, en definitiva, avui només es manifesta la
voluntatpolítica de procedir a unsintercanvispatrimo¬
nials i quan tot aixòjacomporti unscompromisoseco¬
nòmics reals, l'Interventor emetrà el corresponent in¬
forme, sesolucionaran els detalls indicatsperl'Asses¬
soriaJurídica i es precisaran les diverses valoracions.
El Sr. Comas insisteixen el seu puntde
vista,'agre¬
gant que no estracta d'una simple declaració d'inten¬cions sinó d'un conveni-marc molt precíson hi hauna
sèrie de formalitats quecaldria corregir.
El Sr. Pedrós recorda que el Grup popular,després d'haver examinat acuradament la documentació, ha
votat favorablement aquest assumpte tanten eltràmit
d'informe perpartde laComissió Permanentcomenla
deliberaciótingudaahirenel si de la Corporació Metro¬ politana; i comentaque enl'informe de l'AssessoriaJu¬
rídica no ha trobat cap referència: 1) als costos perla
transmissió patrimonial així com d'escripturació nota¬
rial id'inscripció registral; i2)ala incidènciaquepuguin tenir sobre les transmissions projectades les garanties
hipotecàries constituïdes a favor de diverses emis¬
sions d'obligacions de Ferrocarril Metropolità de Bar¬
celona,S. A.
El Sr. de Nadal contesta queconsideracionscomles apuntades pelSr. Pedrós, han aconsellat el tractament
inicial del tema através d'un conveni-marc a partir del
qualesvagin detallant totsels altres aspectes.
La Sra. Sala aclareix que Transports de Barcelona,
S. A. i Ferrocarril Metropolità de Barcelona, S. A., són dos empresesdiferents il'operació sobre la qual s'està deliberant només afecta a patrimoni de la primera, la
venda del qual originarà una pèrdua comptable enels
balanços de la Companyia; quel'Ajuntamentés també
responsable dels deutes acumulatspel Consorci de la Zona Franca, propietari d'uns edificis que, en virtut d'una sentènciajudicial, només poden ésser ocupats
per institucionspúbliques; i que l'aprofitament
més
ra¬cional de tals edificis semblasertraslladar-hi laCorpo¬
ració Metropolitana,que técom aobjectius més impor¬ tants,a part del desenvolupamentdel Pla
General Me¬
tropolità, lametropolitarització deltransporti la
revitalit-zació industrial del seu àmbit territorial, de la qual el
Consorci és unapeçacabdal: conseqüentment,
l'ope¬
ració en debat és molt ben muntada des del punt de vista delplantejamentpolític, i lanova
localització,
toti
no ser la més cèntrica, sembla més correcta que no pasdestinar l'edifici a altres serveis
públics.
El Sr. Comas mostra la seva preocupació
perquè
si
Transports de Barcelona, S. A. experimenta unapèr¬
dua, és perquè elsseus balanços estaninflats;la
Sra.
Sala addueix que tals balanços han estatauditats;
i el
Sr. Comas replicaqueaixò noéscapgarantia
i
queles
operacions ben muntades políticament
també han
d'estar-ho econòmicament.
El Sr. Alcalde tanca el debat per estimarque
s'han
donat aclariments suficientes,totremarcantquelapro¬ postaté perobjectel'aprofitament d'un
edifici
molt
ben
equipat, propietat, enúltima instància, de
l'Ajuntament;
i que la gestació de l'operació ha estat
complicada
per¬ què ha hagut de vèncerresistències a lesquals
s'ha
su¬mat l'escull d'última hora dels comentaris d'un Regidor de l'oposició -el Sr. Comas-, dels quals es
congratula
perquèlademocràciaenpossibilitar-los,dobla les garan¬
tiesdepublicitat i de compliment de totes les
formalitats.
S'aprova el dictamen amb tretze votsencontra eme¬
sos pels Srs. Trias, Borrell, Comas, Alemany,
Segura,
Bueno, Thió, Amat, Fabregat, Alegre, Vila,
Bonet,
i
NUM. 19 10-VI I-1985 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 459
Adjudicar, en
virtut de
concurs,la concessió del
ser¬veidela netejapública de la Ciutat, per un període de
set anysi mig:a
"Fomento de Obras
yConstrucciones,
S. A.", la zona Centre, en base al Pla variant I de
l'ofertaiamb un parccentral únic comú amb leszones
Oest, Nord i Est; a "Fomento deObras yConstruccio¬
nes, S. A.", la zona Oest, en base al Pla variant de
l'oferta i amb un parc central únic comú a les zones
Centre, Nord i Est, a "Fomento de Obras y Construc¬ ciones, S. A.", la zona Nord, en base al Pla variant de
l'oferta i amb un parc central únic comú a les zones Centre, Oest i Est; a "Fomento de Obras y Construc¬
ciones, S. A.", la zona Est, en base al Pla variant de
l'oferta i amb un parc central únic comú a les zones
Centre, Oest i Nord; cadascuna de leszonesambsub¬
jecció al
Plec de condicions
i especialmentaallò
quepreveuen
els
arts.29
ap.d)
i 73, pel que fa al Pla denetejadefinitiu; i amb les millores ofertadespercombi¬
nació de les quatre zones; i disposar l'establiment de
lesadequades consignacions pressupostàries anyals, conformea l'acord delConsellPlenari de 28 denovem¬
brede 1984.
El Regidor de Serveis Municipals, Sr. Serra i Martí comença dient que aquesta proposta d'adjudicació
d'uncontracte que importa 25.000 milions depessetes en set anys i mig, culmina un llarg procés iniciat dos
anysi mig endarreraper millorar el servei de neteja pú¬ blica introduint-hi noves tècniques, adequant-lo a la
realitat urbanística de cadazona, optimitzant la relació
qualitat-preu mitjançant controls de qualitat i de pro¬ ductivitat i obrint-loala competència d'empreses de di¬
versesdimensions.
Recorda les fases de talprocés: 1a.Concurs interna¬
cional d'idees en què participaren vuit empresesdife¬ rents iquefou resolt el desembre de 1983per un
Tribu-nal internacioTribu-nal amb participació d'experts de França id'Itàlia, països amb ciutatsque tenen una problemଠtica similara la nostra: 2a. Elaboració(per ala quales constituïren dos Consells assessors, l'un extern, i
l'al-tre intern) del Plec de condicions en el qual s'introdui-ren les següents innovacions: a) sectorialització en
quatre zones i reserva d'una cinquena zona per a la gestió directa; b) aplicació denovestècniques; c) siste¬ mes de control de qualitat i de productivitat mitjançant
mostratges; i 3a. Convocatòria del concursper a la re¬ solució del qual es nomenà una Comissió de valora¬ cions amb lacomposició que detalla.
Informa que aquesta Comissió de valoracions de¬
sestimàtresde les ofertesperquè elcostdels plans bଠsicserasuperior al de les altresiperquè llurspropostes
de plans variants -basades en una reducció de les prestacions i no en uncanvi de sistemes-no es corres¬
ponien amb les exigències del Pla; que a juí de l'es¬ mentada Comissió les altrestresofertes -de Construc¬
cionsi Contractes, de CESPASA, i de Foment d'Obres
i Construccions- eren
acceptables si bé la d'aquesta darrera Empresa presentava més qualitat tècnica, un
Qrau de mecanització més alt i unes propostes de de¬ senvolupament del Pla més innovadores; que l'oferta
de FOCSA a les quatre zones era, econòmicament, mésavantatjosa puix
sesituavaentre 150 i 170 milions
perdessotade les xifres que es podien obtenir mitjan¬
çant la combinació de diverses empreses en les dife¬
rents zones; que, per totes les raons esmentades, la
Comissió de valoracions es decantà per l'oferta de FOCSA a les quatre zones que, ultra ésser la millor
tècnicament i qualitativament, resolia més bé els
problemes de personal fent innecessari repartir-lo entre els nousadjudicataris, de manera queels avan¬ tatges derivats d'una situació de competència no su¬ peraven els originats per l'adjudicació de les quatre zones a FOCSA, atès, sobretot, que la uniformitat
de les ofertes econòmiques no feia esperar un grau molt alt de competència; que la zona de gestió directa
permetrà controlar, per contrast, el treball de la con¬
cessionària en les altres zones sotmès, també, als
controls estadístics contemplats en el Plec de con¬
dicions; que, conseqüentment, la Comissió de valora¬
cions proposa l'adjudicació de les quatre zones a FOCSAen la variant I i ambunparccomú; ique ei Pla
definitiu deneteja s'establiràara enbase alspreusuni¬ taris i en funció als Plans variants aportats per l'Em¬ presa.
S'aprova perunanimitat.
El Sr. Alcaldecomentaque el presentacord clou un procésque haestat llarg per tractar-se d'un assumpte
que requeria unallarga reflexió prèvia;queel monopoli
existent fins ara ha estat substituït per una altra situa¬ ció, en la qual, tot i ésser també monopolística, es po¬ dran establir comparacions amb la zona de gestió di¬
recta; i que l'adjudicatàriaha obtingutel contracte per haverpresentat la milloroferta i nopas per raonshistò¬ riques.
Acollir favorablement la petició de la Corporació Me¬
tropolitana de Barcelona, derescatarperpartd'aquest Ajuntament la concessió de les obres i instal·lacions
relatives alsanejament d'aigües residuals mitjançant el
tractament del vessat i la subsegüent explotació del
servei, adjudicada a la "Compañía Depuradora de Aguas Residuales, S. A." (NETAIGUA) segons els acords del Consell Plenari de 9de juny de 1970 i de la Comissió Municipal Executiva de 27 de gener de
1971, com a requisit previ al traspàs del servei de de¬ puracióal'abans esmentada Corporació Metropolitana de Barcelona, iniciar els tràmits administratius corres¬
ponents a l'esmentat rescat; iprorrogar els termes de
l'acord d'aquest Consell Plenari, de 26 de maig de 1981 enel sentit d'ampliar el període de validesa de la
fórmula polinòmica de la revisió de preusde les tarifes establertes des del primer de juliol de 1984, fins al
moment en què es produeixi el traspàs de l'esmentat
servei, i com amàxim no més enllà del31 de desembre de 1985.
El Sr. Serra i Martí explica que el dictamen prece¬ dent és un pasprevi al'assumpció de les instal·lacions
i de la gestió de la depuració d'aigües per part de la
Corporació Metropolitana, mitjançant el rescat de la
concessió administrativavigent, les condicions del qual
tornaran als
Òrgans
municipals competents; que, endefinitiva, es tracta, doncs, d'obrir unes negociacions
per tal que la Corporació Metropolitana pugui assumir
totes les competències de sanejament -matèria que
exigeix un tracte unitari-, prorrogant-se durant el pre¬
sent exercici la fórmulapolinòmica vigent.
El Sr. Borrell manifesta que el seu Grup estaria dis¬
posat a canviar la seva inicial actitud d'abstenció per
un vot positiu, a condició: 1) que eslliurin al'empresa
ArthurAndersen, que ha auditat la concessionària, els documents necessaris perquè es pugui pronunciar sobrè els 435 milions en què es valoren les despe¬ ses d'instal·lació; 2) que, per fixar el valor del res¬
cat, es demani a l'empresa auditora un informe sobre
El Sr. de Nadal contesta que enel moment actual de
la tramitació resulta difícil demanar al concessionari
que lliuri determinats documents a l'auditoria
però
l'Ajuntamentnoacordarà maiuna
valoració
sensetenirunconeixement benexplícit de quina ha estat lagestió, i de les pèrdues i guanys de la Companyia; que, se¬ gons les auditories practicades, si la
Companyia ha¬
gués pogut arribar al final del període dels
vint-i-cinc
anys, hauria pogut assolir l'equilibri
econòmico-finan-ceri crearelfons de reversió suficientperquè l'Ajunta¬ ment assumís, gratuïtament, les instal·lacions: cal,
doncs, quantificar les conseqüències del rescat antici¬
pat calibrant les dades disponibles en funció de les
qualss'establirà el preudel rescat, procés aquestque
esportarà amb la màxima transparència; ique
l'exces-siuendeutament,en moneda estrangera, de laconces¬
sionària, pot haver portata materialitzarunespèrdues,
però la possibilitat de refinançar-loen pessetes potfa¬ cilitar lanegociaciódel rescat.
El Sr. Borrell, després d'escoltar les explicacionsan¬
teriors, anunciaelvotfavorable dels Regidors del Grup
convergent, sensperjudici de fer, a l'hora d'aprovar el rescat, l'anàlisi de les dades econòmiques de la Com¬ panyia,en les qualscaldrà introduir-hi les rectificacions
apuntades.
S'aprovaper unanimitat.
El Sr. Alcalderemarcaque l'anterior acord s'insereix en el procés de modificació del sanejament de la Ciu¬ tat, del qual el Consistori n'és ben conscient, i que no té el marclegal adequat perquè és molt minsa larepre¬
sentaciómunicipala la Junta de Sanejament,que pas¬ sarà atutelar, finsi totfinancerament, la gestió delsa¬
nejament metropolità. Esperaquede l'accióde tal Jun¬
ta, no se'n derivi un allargament dels terminis de fun¬
cionament, ni dels de dipòsit de les quantitats en els
bancs; i, alhora, que amb la bona disposició de totes
les parts, implicades, espodran superar les dificultats,
plantejades repetidament, per a la inclusió dels col·lec¬ tors d'Horta i de la Riera Blanca, en el Pla de saneja¬ ment.
ORDENANCES I REGLAMENTS GENERALS
Aprovar l'adhesió d'aquest Ajuntament de Barcelona
al Consorci Hospitalari de Catalunya, a l'empara de
l'art. 40 delvigent Reglament de Serveis de les Corpo¬ racionslocals;integrar-seal'esmentat Consorcicom a
membre de ple dret; i acceptar-ne els Estatuts, apro¬
vatsper Decret 114/84 de la Generalitat de Catalunya,
que s'acompanyen enaquest expedient.
El Regidor de Sanitat, Sr. Clos, informaque el Con¬
sorci Hospitalari de Catalunya està constituït perAjun¬
taments i Hospitals municipalso benèfico-privats amb
representació municipalenllurs Patronats;que els Mu¬ nicipis integrats en tal Consorci són els de Badalona,
Calella, Mataró, Manresa, Sabadell, Santa Coloma de
Gramenet, Terrassa,Vilafranca del Penedès, Manlleu,
la Seu d'Urgell i Blanes; que aquestaxarxahospitalà¬
ria, dintrela quals els hospitals segueixen mantenint la
sevapersonalitat, té unacapacitat de 3.000 llits, equi¬
valents al 15 % de llits detotaCatalunya i al 20 % dels
d'utilització pública, de manera que,juntament amb la
xarxade l'Institut Català de la Salut, constitueixen la
forma més important de presència del sector sanitari públicalescomarques. Creuque l'Ajuntament, partici¬ pant en el Consorci mitjançant els seus dos Hospitals
generals, pot contribuir a la consecució dels objectius del Consorci i aprendre quelcom del treball realitzatels darrers anys pel conjunt d'hospitals que en formen
part.
Referint-sea la problemàtica, aCatalunyai aBarce¬ lona, del sectorsanitari i, específicament, del'hospita¬
lari, comenta que la premsa s'ha fet ressò dels seus
dèficits importants i de les dificultats en la renovació dels concerts, paralitzats des de 1983 -des de1982en
el casde l'IMAS-;que estemvivintunmoment d'incer¬
tesaquant al futur dels Hospitals;que l'exempledonat
per l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària, hauria
d'ésserseguit perla resta d'Administracionspúbliques
perquè tant en la mateixa constitució com amb el seu
Plad'empresa es va dotar d'uns instruments per ala planificació i l'ordenació de recursos que han millorat
sensiblement elsnostreshospitals, demanera que,en¬ tre 1983 i1984, elscostosdiarisperllit del'Hospitaldel
Mar, han passatde 16.500 ptes. a 15.500, i els delde
l'Esperança, de 19.500a 15.500, fetque nohaestat fà¬
cil d'assolirperquè ha calgut tallar alguna de lesexpec¬ tatives infundades, generadesper la dinàmica delses¬ mentats Centres, però cap programa de productivitat
que impliqui uns increments del 20 % no es pot fer sense sacrifici, tanmateix una de les responsabilitats
de l'Ajuntament és definirvers on esvolanar i
aplicar-hi els mitjans necessaris.
Insisteix en la incertesa del sectorhospitalari icons¬ tata la mancad'un programaexplícit sobrecom sortir-ne, tot significantque, en la sevaopinió, la participació
de l'Administració local potésser un factor cabdal per superar aquestasituació i així hovaentendre també la
Generalitat quan al'art. 3 de la Llei 12/1983 de creació
de l'Institut Català de laSalut,vapreveureaquesttipus
de col·laboració determinant lapresència de l'Adminis¬ tració local en els
Òrgans
degovern de lesÀrees
sani¬ tàries, i instantaestablir consorcis, convenis i fórmulesde col·laboració per aconseguir una millor gestió del
conjunt de recursosdel sector públic: creu,doncs, que el Consorci proposat pot ésser una formaper avançar
en talcol·laboració, sibé cal posar en pràctica totesles
previsions de la legislació vigent per tal de sortir de la crisi del sectorsanitari, encara noprou explicitadaala
població.
Reitera quedes del 1982no s'ha renovat el
conveni
de la Seguretat Social amb les nostres Hospitals;
i
agrega que hi ha centresen pitjorsituació encaraper¬ què no tenen darrera una institució, com és aquestAjuntament,
que cobreixi llurs problemeseconòmics;
que la crisi afecta tant al sector públic com al privat;
i
que l'Ajuntament ha de continuar oferint la seva
col·la¬
boració per a millorar les perspectives del sectorhospi¬
talari.
S'aprovaper unanimitat.
Justificada laurgència, talcomdeterminal'art. 32
del
Reglament de Organització i administració
municipal,
esdebat lasegüent moció de l'Alcaldia:
Quedar assabentat de l'acord de laComissióMunici¬ pal Permanent de 22 de febrer de 1985,en el
sentit
queaquest Ajuntament continuarà exercint la
titularitat
de
la recaptació de les contribucions territorials,
rústica,
pecuària i urbana, aixícom de les llicències
fiscals
de
les activitats comercials i industrials i de les activitats professionals i d'artistes, i per tant, al'empara
de
l'art.
74 de la Llei de Pressupostos Generals de
l'Estat,
aquestatitularitat s'estén al cobrament,en
període
vo¬esmen-NUM.19 10-VII-1985 ' GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 461
tadescontribucions i llicències, aixícomde les liquida¬ cions per
ingrés directe de les
Contribucions
Territo¬
rials, Rústica,
Pecuària
iUrbana.
El Sr.de Nadal explicaque, en laseva opinió, lare¬
dacció de l'acord adoptat per la Comissió Municipal
Permanent el 22 de febrer d'enguany, deixava prou claralavoluntat del'Ajuntament d'acollir-se atotes les
possibilitats
de l'art. 74 de la Llei de Pressupostos de
l'Estatid'exercir tant la gestió de la Contribució urbana en període
voluntari
comla de les altes i del període
executiude tal impost, però la Direcció General de Tri¬
buts Immobiliaris ha interpretatque l'expressió "legis¬
lacióvigent" podia referir-se, també, al momentenquè
s'exercí l'opció l'any passatquan la facultat municipal estava delimitada al període voluntari: la moció ve, doncs,aaclarirque estracta de la legislació de 1985.
S'aprova perunanimitat.
La Presidència comunica que la interpel·lació pre¬ sentada pel Grup de Convergència i Unió tindrà con¬ testació perescrit tal coms'indicà ala Comissió Muni¬ cipal Permanent; ique la propostadel mateix Grup so¬
brel'aplicació de la Lleide Règim Local,seràtractada
la propera sessióen el marcdel debat sobre el primer puntde l'ordre del dia d'avui,que ha estatretirat.
El Sr. Alcaldesignifica que el Consistori estroba en el pas de l'equador del seu mandat, al llarg del qual
s'hantirat endavant cosesimportants (així, enaquesta
sessió, laneteja, el refinançament del deute, el Pavelló
Mies Van der Rohe, l'inici delrescatde la concessió de
ladepuració d'aigües, l'agrupament de les dependèn¬ cies de la Corporació Metropolitana en un edifici pro¬
pietat del Municipi i l'adhesió al Consorci Hospitalari de Catalunya) però nos'avança al ritme desitjable i, perla manca del marc global, legal i reglamentari, queden pendents altres qüestions que aquest any seria l'ade¬
quatperdur-lesaterme, i això l'inquieta.
Afirma que la unanimitat no es pot limitar als Jocs
Olímpics:cal, també,en matèria de sanitat, de saneja¬
ment, d'ensenyament i d'obres públiques. Expressa la
sospitaque, en pessetesreals, s'està realitzantmenys graninversió públicaqueel 1955, tot indicantque,si bé enaquest fet poden haver-hi influït determinadesop¬
cionsialternatives per amillorar la qualitat de vida, ele¬ gides pel Consistori,tanmateix han mancatesforçosen
inversiópesadaacàrrec de l'Administracióestatal i au¬
tonòmica i veu, per tant, amb preocupació les discus¬
sions sobre el finançament autonòmic: 1r. perquè de talsnegociacions podria derivar-se'nunacordqueobli¬ dés els interessos dels ciutadans i de lesCorporacions
locals; i 2n. perquè el procés negociador s'està allar¬
gant molt i mentrestant s'estan endarrerintunacolla de gransobres-com el túnel del Tibidabo- ben necessଠries.Creu, doncs, pertinent feruna crida perquè s'arribi
a una entesa en temes de marc competencial, legal, etc. punt aquest en què el Consistori no ha d'ésser gairedetallistasinó que s'ha de limitar ademanar allò
que liescau, que és molt perquè, essent l'Administra¬
ció més propera a la ciutadania, no potoblidarcapde
les peticions que aquesta li adreça, encara que no
si¬ guin benbécompetència de l'Ajuntament.
Desprésde reiterar la necessitat queles Administra¬
cions implicades arribin aviata un acordque tingui
en
compte el component local-quetambé és Administra¬
ciópúblicacatalana- observa que no espoden adme¬ tre unes
proporcions del 15, 15i70 % per ala despesa
local autonòmica i estatal, respectivament, i cal
un es¬ quema redistributiu en què les autonomies i els ajun¬
tamentsobtinguin majors percentatges-tot iquela mit¬ jana de l'autonomia catalana sigui superiorala d'altres
comunitats autònomes per haver obtingut majors
transferències-a fi queel ciutadà de Catalunya, a tra¬
vés de les seves diverses Administracions, en surti
guanyant.
Es mostra,quantal futur, esperançatnotantsolsper
l'impacte dels Jocs Olímpics, tot considerant: que
l'Ajuntament té una bona cartade presentació com a administraciógestora, comdemostren les 15.000 pes¬
setesdiàries per llito unitat bàsica d'assistència, si bé l'Hospital de la Creu Roja, amb 13.000 pessetes dià¬
ries perllit, ens passaal clavant; queaquesta bona tra¬ jectòria de l'Ajuntamentcom agestoravala laseva par¬
ticipació en elsgrans projectes quetenen la Ciutat i el
País per al futur: pertant, l'Ajuntament no potesperar més i té dretaformularcertesexigènciesenmatèria de
sanitat, de sanejament i d'ensenyament,camp aquest
darrer, en el qual, entre 1979 i 1985, l'Ajuntament, per si mateixo mitjançant convenis amb el Ministeri d'Edu¬
cació iCiència,va crear 18.830places escolars mentre
queles creades mitjançant convenis amb la Generalitat
per al període 1981-1988, només han estat 880 sobre un total de 200.000 per atot Catalunya.
Estima que tant l'Estat com la Generalitat tenen un excés de confiançaen allòque Barcelonapotferpersi
mateixa, i observa que si ens deixen tan sols per afi¬
nançartoteslesgransobres, àdhuc les estatals, no en tindrem prou i tindran raó elsque consideren determi¬ nats projectes incompatibles amb la bona marxafinan¬ cera de la Ciutat: això cal dir-ho clarament perquè
l'Ajuntamentno pot estargastant 864 milions en refor¬ ma,readaptació i millora de les escolesquannomésse n'hiesmercen 80através dels Plans deseguretatcon¬
vinguts.
Puntualitza queamb les anteriors paraulesno ha vol¬ gutpolititzar la discussió sinó subratllar, en el moment
del pas de l'equador del mandat consistorial, que
l'Ajuntament va avançant però hi ha qüestions pen¬ dents que no pot resoldre, perquè el Consistori no es faci la il·lusió que es pot continuarsempreaixí.
Rubrica la seva intervenció dient que cal trobar una entesa per a tots els serveis personals; que la Ciutat
demana que l'Estat i la Generalitat siguin presents en ellaperquè els darrersanys no hi han estatprou;i que
en vista de l'anèmia de grans iniciatives públiques -que només poden ésser compartides-, s'han multipli¬ catlespetites però aquestano potésser la fórmulaper sempremés.
El Sr. Trias després de recordarque, segonsJosep
Pla, els catalanssomun poble d'homenatjats i triomfa¬ listes, opinaque les paraules del Sr. Alcalde, han vin¬ gut a dir que dos anys de mandat han servit per afer cosas encaraque no totes les que calia fer. Reconeix
que, efectivament, s'han fet coses -unes bé i altres
malament- però aquest Ajuntament representa una ciutat ambempenta pròpiaque obligaa actuaraqui la governa. Comparteix la necessitat de trobaren benefici
de ladescentralització,de lademocràcia i de l'autono¬
mia, una redistribucióde la despesa pública total, que doni més recursos als ajuntaments i a les comunitats autònomes. No creu pertinent fer un llistat de greuges i decosesque no han funcionaten aquestdos darrers
anys, en els quals l'oposició a desenvolupat la seva