Núm. 30 / Any XCIV 20 de novembre de 2007 Consell Municipal
Acta sessió 28-IX-2007 ... 1746 Acords sessió 26-X-2007 ... 1780
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia
Modificacions de crèdit ... 1784
Cartipàs
Designació representants en diferents
Fundacions ... 1785 Designació representants en diferents
Consorcis ... 1786 Designació membres de la Junta de
Direc-ció del Consorci del Besòs ... 1787 Designació representant a la Xarxa Local per
a la Diversitat i la Ciutadania ... 1787 Proposta designació representants en el
Con-sell d’Administració de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA ... 1787 Designació representants al Consell
Peda-gògic i Científic de l’Institut de Seguretat
Pública de Catalunya ... 1788
Proposta designació representants en el Consell d’Administració de la SCR
Bar-celona Emprèn ... 1788 Designació membre del Consell General
del Consorci de Comunicació Local ... 1788 Proposta representants en el Consell
d’Ad-ministració de la Societat Barcelona Re-gional, Agència Metropolitana de Desen-volupament Urbanístic i
d’Infrastructu-res, SA ... 1788 Designació membres del Patronat de la
Fun-dació Privada Casa Amèrica a Catalunya . 1788 Designació representants en diferents
Consorcis ... 1788 Proposta representant a la Comissió
Perma-nent del Consorci Sanitari de Barcelona . 1789 Designació membres suplents del Consell
de Govern del Consorci de Serveis Socials
de Barcelona ... 1789 Nomenament secretària del Consell
Muni-cipal de Medi Ambient i Sostenibilitat ... 1789 Proposta designació membre del Consell
Convenis
Convenis de col·laboració i autorització
paisatgística ... 1790
Anuncis
Acta de la sessió celebrada el dia 28 de se-tembre de 2007 i aprovada el dia 26 d’octubre de 2007
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-vuit de setembre de dos mil set, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d’Alcalde, Carles Martí i Jufresa, Imma Mayol i Beltran, Jordi William Carnes i Ayats, Ramon García-Bragado i Acín, i Ricard Josep Gomà i Carmona, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Assump -ta Escarp i Gibert, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Itziar González i Virós, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Aven-daño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Es-teller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Xavier Mulleras i Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel secretari gene-ral, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 20 de juliol de 2007, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
s’aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 3 de juliol de 2007 (S1/D/ 2007 3176), que delega en el quart tinent d’alcalde de-terminades facultats en matèria de: llicències d’obres; de recursos administratius relatius a actes d’inter-venció integral de l’administració ambiental, espec-tacles públics i establiments de concurrència pública; de projectes d’obres ordinàries; d’ordres d’execució; de responsabilitat patrimonial; i de convenis.
CONSELL MUNICIPAL
2. Decret de l’Alcaldia, de 16 de juliol de 2007 (S1/ D/2007 3177), que designa vicepresidents/es dels òr-gans de govern dels Organismes autònoms munici-pals i Entitats públiques empresarials que s’indiquen, les persones següents:
– Institut Municipal d’Informàtica, Ima. Sra. Carmen Andrés i Añón
– Institut Municipal d’Hisenda, Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats
– Institut Municipal d’Educació, Ima. Sra. Mont-serrat Ballarín i Espuña
– Institut Municipal de Mercats, Im. Sr. Guillem Es-priu i Avendaño
– Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, Ima. Sra. Itziar González i Virós
– Patronat Municipal de l’Habitatge, Ima. Sra. Itziar González i Virós
3. Decret de l’Alcaldia, de 16 de juliol de 2007 (S1/ D/2007 3192), que estableix, amb efectes 1 de se-tembre de 2007, l’estructura organitzativa municipal i encarrega a la Direcció d’Organització el desenvolu-pament de les funcions i facultats derivades de la nova estructura organitzativa, abans de l’esmentat 1 de setembre.
4. Decrets de l’Alcaldia, de 16 de juliol de 2007 (S1/D/2007), que nomenen gerents, amb efectes 1 de setembre de 2007, les persones següents:
– Districte de Ciutat Vella, Sra. Mercè Massa i Rin-cón
– Districte de l’Eixample, Sr. Màxim López i Man-resa
– Districte de Sants-Montjuïc, Sr. Josep Sans i Díez – Districte de les Corts, Sra. Gemma Arau i
Ce-ballos
– Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Sr. Albert Duran i Escribà
– Districte de Gràcia, Sra. M. Carmen Fernández i González
– Districte d’Horta-Guinardó, Sra. Montserrat Filo-meno i Martí
– Districte de Nou Barris, Sr. Josep García i Puga – Districte de Sant Andreu, Sr. Miguel Angel
Val-dueza i Romero
– Districte de Sant Martí, Sr. Víctor Gimeno i San-juan
– Serveis Generals, Sr. Eduard Vicente i Gómez – Recursos Humans, Sr. Carlos Arias i Casal – Educació, Cultura i Benestar, Sr. Albert Soler i
Si-cília
– Medi Ambient, Sr. Jordi Campillo i Gámez – Finances, Sra. Pilar Solans i Huguet
– Urbanisme i Infraestructures, Sr. Ramon Massa-guer i Meléndez
– Acció Social i Ciutadania, Sra. Glòria Figuerola i Anguera
– Prevenció, Seguretat i Mobilitat, Sr. Joan Albert Dalmau i Balaguer
Wi-lliam Carnes i Ayats, president de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, la facultat de dur a terme els actes de tota mena que calguin per a la recu-peració de béns de domini públic adscrits al Servei de mercats zonals i especials, inclosos els desnona-ments administratius.
6. Decret de l’Alcaldia, de 17 de juliol de 2007 (S1/D/2007 3178), que designa la Sra. Catalina Car-reras-Moysi i Carles-Tolrà comissionada de l’Alcaldia de Relacions Ciutadanes.
7. Decret de l’Alcaldia, de 19 de juliol de 2007 (S1/D/2007 3242), que nomena la Sra. Carme Gibert i Valls cap del Gabinet de l’Alcaldia, amb el nivell de responsabilitat corresponent a aquesta destinació com 3080H de l’actual Catàleg de llocs de treball.
8. Decret de l’Alcaldia, de 19 de juliol de 2007 (S1/D/2007 3228), que imposa la sanció de separació de servei a la funcionària Francisca Jara Pedrosa, per la inassistència absoluta al lloc de treball, des del 12 de desembre de 2006 fins al 19 d’abril de 2007, fet que constitueix la comissió d’una falta molt greu d’abandonament del servei de servei, prevista a l’ar-ticle 115.c) del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’oc-tubre.
9. Decret de l’Alcaldia, de 19 de juliol de 2007 (S1/D/2007 3230), que imposa la sanció d’acomiada-ment a la contractada laboral Yolanda Matamoros Oliva, per les seves absències injustificades del lloc de treball, des del dia 14 de maig fins al dia 11 de juny de 2007, fets tipificats com a falta molt greu a l’apartat 4.4.c) de l’annex 2 del vigent Conveni Col·lectiu per al personal laboral de l’Ajuntament de Barcelona.
10. Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2007 (S1/D/2007 3235), que nomena gerents dels Instituts municipals i Entitats públiques empresarials que s’esmenten, les persones següents:
– Institut Municipal Fundació Mies Van der Röhe, Sr. Lluís Hortet i Previ
– Institut de Cultura, Sra. Marta Clari i Padrós – Institut Municipal d’Educació, Sr. Antoni Martorell
i Solanic
– Institut Municipal d’Hisenda, Sr. Antoni Rodríguez i Sivera
– Institut Municipal de Mercats, Sr. Jordi Torrades i Aladren
– Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, Sr. Ricard Barrera i Viladot
– Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, Sra. Roser Torrentó i Sanjust
11. Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2007 (S1/D/2007 3241), que nomena gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme el Sr. Josep M. de Torres i Sa-nahuja amb efectes de l’1 de setembre de 2007, sense percepció de cap retribució econòmica fins que es procedeixi al seu cessament com a gerent de la Societat Foment de Ciutat Vella, SA.
12. Decret de l’Alcaldia, de 20 de juliol de 2007 (S1/D/2007 3237), que nomena gerent de l’Institut Barcelona Esports el Sr. Sergi Pujalte i García amb efectes de l’1 de setembre de 2007.
13. Decret de l’Alcaldia, de 26 de juliol de 2007 (S1/D/2007 3279), que designa el Sr. Lluís Olivella i Cunill gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica.
14. Decret de l’Alcaldia, de 26 de juliol de 2007 (S1/D/2007 3280), que proposa a la Junta General de Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA, la designació, com a membre del Consell d’Administració de
l’es-mentada societat, de l’Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín en substitució del Sr. Xavier Casas i Masjoan.
15. Decret de l’Alcaldia, de 26 de juliol de 2007 (S1/D/2007 3277), que designa la Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla comissionada de l’Alcaldia per a la Innovació, la Iniciativa Emprenedora i la Recerca amb efectes de l’1 de setembre de 2007, sense percepció de cap retribució econòmica.
16. Decret de l’Alcaldia, de 27 de juliol de 2007 (S1/D/2007 3296), que designa l’Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats, president del Consell d’Administració de la Societat Informació i Comunicació de Barcelo-na, SA, i la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert, vi-cepresidenta de l’esmentada Societat.
17. Decret de l’Alcaldia, de 2 d’agost de 2007 (S1/D/2007 3301), que designa els membres del Ju-rat del Premi “Barcelona, la millor botiga del món”, edició 2007.
18. Decret de l’Alcaldia, de 20 d’agost de 2007 (S1/D/2007 3727), que adscriu diferents òrgans a la Gerència d’Acció Social, crea la Direcció de Serveis d’Acció Social i la Direcció Tècnica d’Acció Social, considera la Coordinadora de Drets Civils com a Direcció de Serveis de Drets Civils i amortitza la Direcció de Serveis de Gestió de Benestar Social.
19. Decret de l’Alcaldia, de 30 d’agost de 2007 (S1/D/2007 3731), que crea la Gerència Adjunta d’In-fraestructures, adscrita a la Gerència Municipal.
20. Decret de l’Alcaldia, de 30 d’agost de 2007 (S1/D/2007 3915), que adscriu diferents òrgans a la Gerència de Finances i crea la Direcció d’Empreses, Consorcis i Fundacions adscrita a la Gerència de Finances, i li adscriu la Direcció de Serveis d’Em-preses i la Direcció de Serveis de Consorcis i Fun-dacions.
21. Decret de l’Alcaldia, d’1 de setembre de 2007 (S1/D/2007 3812), que designa la Sra. Núria Carmona i Cardoso, comissionada per a la Promoció Integral de la Zona Nord del Districte d’Horta-Guinardó, per als barris del Carmel, la Taixonera i Sant Genis.
22. Decret de l’Alcaldia, de 3 de setembre de 2007 (S1/D/2007 3725), que delega diferents facultats en el gerent municipal i en els gerents sectorials i de Districte, i deixa sense efectes els anteriors decrets de delegació de 16 de juny i 9 de juliol de 2007, d’atribució provisional de facultats al gerent municipal i gerents de Sectors i Districtes.
23. Decret de l’Alcaldia, de 12 de setembre de 2007 (S1/D/2007 3794), que fixa com a festes locals a ce-lebrar durant l’any 2008, en el terme municipal de Barcelona, els dies 12 de maig i el 24 de setembre.
24. Decret de l’Alcaldia, de 12 de setembre de 2007 (S1/D/2007 3815), que designa la Sra. Carme Cazalla i Ocaña i el Sr. Josep Sánchez i Baró membres del Consell d’Administració de l’Institut de Cultura de Barcelona.
25. Decret de l’Alcaldia, de 12 de setembre de 2007 (S1/D/2007 3762), que habilita els regidors de Dis-tricte per convocar la sessió de constitució dels Consells de Districte i presidir les sessions corres-ponents.
la Gerència de Promoció Econòmica, que passarà a denominar-se Direcció de Serveis de Coordinació i Programes Estratègics.
27. Decret de l’Alcaldia, de 13 de setembre de 2007 (S1/D/2007 3763), que nomena regidor adscrit de Districte els regidors i les regidores següents:
Districte de Ciutat Vella
Ima. Sra. Mercè Homs i Molist, Im. Sr. Alberto Vi-llagrasa i Gil, Im. Sr. Javier Mulleras i Vinzia, Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona, Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo.
Districte de l’Eixample
Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata, Im. Sr. Javier Mulleras i Vinzia, Ima. Sra. Emma Balseiro Carreiras, Im. Sr. Ricard Mar-tínez i Monteagudo.
Districte de Sants-Montjuïc
Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina, Im. Sr. Eduard García i Plans, Im. Sr. Alberto Villagrasa Gil, Ima. Sra. Gloria Martín Vivas, Im. Sr. Xavier Florensa i Cantons.
Districte de les Corts
Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot, Ima. Sra. Maite Fandos i Payà, Im. Sr. Alberto Fernández Díaz, Ima. Sra. Àngeles Esteller Ruedas, Im. Sr. Xavier Florensa i Cantons.
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, Im. Sr. Raimond Blasi i Navarro, Ima. Sra. Àngeles Esteller Ruedas, Im. Sr. Javier Mulleras i Vinzia, Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona, Ima. Sra. Ester Capella i Farré.
Districte de Gràcia
Ima. Sra. Francina Vila i Valls, Ima. Sra. Àngeles Esteller Ruedas, Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran, Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo.
Districte d’Horta-Guinardó
Ima. Sra. Maite Fandos i Payà, Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, Ima. Sra. Gloria Martín Vivas, Ima. Sra. Ester Capella i Farré.
Districte de Nou Barris
Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, Im. Sr. Alberto Fer-nández Díaz, Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, Im. Sr. Xa-vier Florensa i Cantons.
Districte de Sant Andreu
Im. Sr. Raimond Blasi i Navarro, Ima. Sra. Emma Balseiro Carreiras, Ima. Sra. Gloria Martín Vivas, Ima. Sra. Ester Capella i Farré.
Districte de Sant Martí
Im. Sr. Eduard García i Plans, Ima. Sra. Emma Balseiro Carreiras, Im. Sr. Javier Mulleras i Vinzia, Ima. Sra. Ester Capella i Farré.
28. Decrets de l’Alcaldia, de 13 de setembre de 2007 (S1/D/2007 3749 a 3758), que nomena mem-bres dels Consells Municipals de Districte, pels partits que en cada cas s’indiquen, les persones següents:
Districte de Ciutat Vella
Socialistes de Catalunya: Sr. Oscar Benítez Bernal, Sr. Nacho Cano Vidal, Sr. Antonio Estopa García, Sra. Mercè López Grijuela, Sra. Francisca Quiñonero de Cara, Sra. Alexandra Salvador Borrás, Sr. Francisco Salvador López.
Convergència i Unió: Sr. Joan Anton Sánchez i de Juan, Sra. Anna Lliuró i Serra, Sra. Lydia Torné i Her-nández, Sr. Victor Badia i Moysset.
Partit Popular: Sr. José Antonio Coto Roquet, Sra. Elisabeth Jiménez Cara.
Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA: Sr. Rubén Costa Ullua, Sra. Rut Garrido García.
Esquerra Republicana de Catalunya: Sr. Xavier Roman i Pérez de la Lastra, Sr. Eduard Thió i Lluch.
Districte de l’Eixample
Socialistes de Catalunya: Sra. Bárbara Alonso Es-calante, Sr. Josep M. Bacardit Moncunill, Sra. Carme Mata Burgos, Sra. Mercedes Page Díaz, Sr. Joan Sanchís Sánchez, Sr. Jesús Zerquera Beuret.
Convergència i Unió: Sr. Antoni Cubells i Segura, Sr. Joan Queraltó i Ibáñez, Sr. David Abelló i Bajos, Sr. Marc Pifarré i Estrada, Sra. Teresa Sabaté i Mon-ferrer, Sra. Teresa Pitarch i Albós, Sr. Xavier Puig-dollers i Noblom, Sr. Ignasi Oliva i Corrales, Sr. Vicens Enguix i Giménez.
Partit Popular: Sra. M. Carmen Álvarez Domín-guez, Sra. Eugenia Ávila Correas, Sr. Eduardo Bo-laños Rodríguez, Sr. Jordi Martí Sió.
Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA: Sr. Josep M. Gómez Gómez, Sra. Núria Tuset Zamora.
Esquerra Republicana de Catalunya: Sr. Ignasi Llorente i Briones, Sr. Roger Civit i Carbonell.
Districte de Sants-Montjuïc
Socialistes de Catalunya: Sr. Albert Aixalà Blanch, Sr. Jordi Cunill Giménez, Sr. Albert Deusedes Pe-relló, Sra. Montserrat Gallego Creus, Sra. Núria Gar-cía GarGar-cía, Sr. Jaume Ollé Gómez, Sra. M. Jesús Pérez Perales
Convergència i Unió: Sr. Albert Martínez i Correro, Sr. Francesc Casas i Orriols, Sra. Anna Maria Massó i Campamà, Sr. Francesc Xavier Esteve i Gómez de Travesedo, Sr. Antoni Carbadillo i Faixas.
Partit Popular: Sr. José Antonio Calleja Clavero, Sra. Josefina Martínez Ruiz, Sr. Juan Luis Sistac Vicen.
Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA: Sr. Cristòfol Ortolà Ortolà, Sra. Anna Rubio Cillan.
Esquerra Republicana de Catalunya: Sr. Josep Chalmeta i Torredemer, Sra. Carme Bellart i Castellví.
Districte de les Corts
Socialistes de Catalunya: Sr. Antonio García Alba, Sra. M. Dolors Gómez Rosell, Sr. Carlos Hornero Sán-chez, Sr. Jordi Vázquez Acosta
Convergència i Unió: Sr. Lluís Manzanal i Ortega, Sr. Joan Canyameres i Tomàs, Sra. Vanessa Solé i García, Sra. Helena Turallo i Huguet, Sr. Carles Do-mingo i Díaz, Sr. Sergi Sancho i José.
Partit Popular: Sr. Sixto Cadena Anibarro, Sra. Ma-ría Luisa Ibáñez Boira, Sra. Núria Corrales Vicens.
Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA: Sr. Dani Mo-reno Morcillo.
Esquerra Republicana de Catalunya: Sra. Núria Cuenca i León.
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
Socialistes de Catalunya: Sra. Núria Busquets Llopis, Sr. Carles Campdepadrós García, Sr. Eduard Sanjosé Castañeda.
Partit Popular: Sra. Conchita Ayarza Tovar, Sr. Al-bert Fernández Saltiveri, Sr. Antonio González Mu-ñiz, Sr. Oscar Ramírez Lara, Sra. M. Mercedes Viñe-ta i Rieradevall.
Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA: Sra. Belén Boada Baixas
Districte de Gràcia
Socialistes de Catalunya: Sr. Xavier Barberá Mir, Sra. Alicia Fernández Marí, Sra. M. Cinta Llasat Bue-ra, Sr. Carles Maggi Gómez, Sr. Josep A. Vinyals Giménez-Coral.
Convergència i Unió: Sr. Carles Agustí i Hernán-dez, Sr. Víctor Cullell i Comellas, Sra. Marta Mulet i Cantó, Sra. Esther Padró i Maristany, Sr. Francesc de Paula Gambús i Millet, Sr. Eugeni Rodoreda i Novell.
Partit Popular: Sr. Alberto Belón García, Sra. Ana María Casas Radigales.
Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA: Sr. Roger Amigó Junqué, Sr. David Companyon Costa.
Esquerra Republicana de Catalunya: Sr. Alexandre López i Borrull, Sra. Sandra Vélez i Elias.
Districte d’Horta-Guinardó
Socialistes de Catalunya: Sra. Carme Beltran Villa-grasa, Sra. Núria Carmona Cardoso, Sr. Ramón A. Carrión Duran, Sr. Luis Fernando García Egea, Sra. Felisa Lora Jiménez, Sr. Joan Martínez Vendrell, Sr. José A. Rodríguez Fernández, Sra. Julia Silveira López.
Convergència i Unió: Sra. Iolanda Latorre i Roldan, Sra. Susanna Porcar i Portela, Sra. Júlia Seco i Cuenca, Sr. Lluís Bou i Dalmau.
Partit Popular: Sr. Fernando Carretero Beleño, Sr. Manuel Conde García, Sra. Felisa Vila San Millán.
Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA: Sra. Anna Mir Acebrón, Sr. Jordi Fornés García.
Esquerra Republicana de Catalunya: Sr. Jordi Co-ronas i Martorell, Sr. Enric Rius i Sáez.
Districte de Nou Barris
Socialistes de Catalunya: Sra. Ana Álvarez Fran-quet, Sra. M. Dolores Brezmes Macías, Sr. José Luis Díaz Torrevejano, Sra. Núria Gaig Jané, Sr. Mario García Gómez, Sr. Faustino Martín García, Sr. Jordi Mas Herrero, Sra. Judit Ortega Morera, Sra. Susana Sánchez Pérez, Sr. Jesús Turmo Garuz.
Convergència i Unió: Sr. Eduard Rámia i Gallén, Sr. Xavier Larrosa i González, Sr. Josep Centeno i Marín.
Partit Popular: Sr. Javier Barreña Flores, Sra. Car-men Divison Cordoner, Sr. Francisco Giménez Royo, Sr. José Méndez Romeo.
Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA: Sra. Mónica Palet Montero.
Esquerra Republicana de Catalunya: Sr. Miquel Anton Roman i Pèrez.
Districte de Sant Andreu
Socialistes de Catalunya: Sr. Javier Angulo Martín, Sr. Jordi Casares Martínez, Sr. Rafael M. Fernández Retamero, Sr. Enric Fernández-Velilla Cepria, Sra. Sandra Gutiérrez Alonso, Sr. Jordi López Gómez, Sra. M. Àngels Oro Grau, Sra. Noelia Torres Baños.
Convergència i Unió: Sra. Esther Martín i Beltran, Sr. Salvador Coll i Artés, Sr. Roger Mestre i Fà-bregas, Sr. Jaume Molero i Savall.
Partit Popular: Sr. Josep Maria Gracia Salas, Sr. Jesús Martínez Rubio, Sra. Carmen Santana Gon-zález.
Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA: Sra. Noe Ayguasenosa Soro, Sr. Alberto Ferrer Escrig.
Esquerra Republicana de Catalunya: Sr. Joan Pa-llarès i Personat, Sra. Montserrat Benedí i Altés.
Districte de Sant Martí
Socialistes de Catalunya: Sr. Josep M. Barroso Gar-cía, Sra. M. José Caño Martín-Zamora, Sr. Robert Castro Álvarez, Sra. M. Teresa Collelldemont Bolao, Sra. M. Luisa Latasa de Aranibar Balaguero, Sra. Mi-guel A. Martín López, Sr. Emili Moya Argemí, Sra. M. Pilar Oliva Barceló, Sr. Juan Andrés Prieto Muriel.
Convergència i Unió: Sra. Margarita Planas i Lié-banas, Sr. David Puentes i Jurado, Sr. Ricard Galitó i Montfort, Sr. Josep Maria Bardés i Esteve, Sra. Rita Alvar i Sobrino.
Partit Popular: Sr. Manuel Gallardo Martínez, Sra. Sacramento López Ruiz, Sr. Ramón Sabaté Puig.
Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA: Sr. Francesc Carmona Pontaque, Sr. Carles Méndez Bota.
Esquerra Republicana de Catalunya: Sra. Mont-serrat Carreras i Liébanas, Sr. Sergi Alcón i Gibert.
29. Decret de l’Alcaldia, de 13 de setembre de 2007 (S1/D/2007 3799), que delega en la Ima. Sra. Mont-serrat Ballarín i Espuña la Presidència del Consell Territorial de la Propietat Immobiliària Barcelona-Àmbit Metropolità.
30. Decret de l’Alcaldia, de 14 de setembre de 2007 (S1/D/2007 3797), que nomena l’Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats, tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica, president del Consell d’Administració de la Societat Barcelona Activa, SA, i designa vice-presidenta de l’esmentat Consell a la Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla.
31. Decret de l’Alcaldia, de 19 de setembre de 2007 (S1/D/2007 3901), que nomena l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa regidor adscrit del Districte de Sarrià-Sant Gervasi.
32. Acord de la Comissió de Seguretat i Mobilitat, de 20 de setembre de 2007, que aprova l’Ordenança reguladora de les condicions de protecció contra in-cendis, i la considera aprovada definitivament en cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra durant el termini d’informació pública.
33. Acord de la Comissió d’Hisenda i Pressupos-tos, de 20 de setembre de 2007, que aprova l’expe-dient de modificacions de crèdit en el Pressupost de 2007, per un import de 5.000.000 euros, com a su-plement de crèdit (referència 07082590) a finançar amb els majors ingressos de la partida pressupos-tària 9901-42017-61114, i el considera aprovat defi-nitivament en cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra durant el termini d’informació pública.
34. Decret de l’Alcaldia, de 27 de setembre de 2007 (S1/D/2007 3999), que nomena regidors/es presi-dents/es dels Consells Municipals dels Districtes les persones següents:
Im. Sr. Carles Martí i Jufresa, del Districte de Ciutat Vella
Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata, del Districte de l’Eixample
Im. Sr. Eduard García i Plans, del Districte de Sants-Montjuïc
Ima. Sra. Glória Martín Vivas, del Districte de les Corts
Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, del Districte de Sarrià-Sant Gervasi
Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats, del Districte d’Horta-Guinardó
Im. Sr. Ramón García-Bragado i Acín, del Districte de Nou Barris
Im. Sr. Joaquim Mestre i Garrido, del Districte de Sant Andreu
Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña, del Districte de Sant Martí
35. Decret de l’Alcaldia, de 27 de setembre de 2007 (S1/D/2007 4007), que nomena vicepresidents/es dels Consells Municipals dels Districtes que s’asse-nyalen a continuació, les persones següents:
Sra. Susana Sánchez i Pérez, del Districte de Nou Barris
Sr. Jordi Casares i Martínez, del Districte de Sant Andreu
Sr. Miguel Ángel Martín i López, del Districte de Sant Martí
36. Decret de l’Alcaldia, de 27 de setembre de 2007 (S1/D/2007), que delega als regidors/es presidents/es dels Consells Municipals dels Districtes la facultat d’autoritzar matrimoni civil atribuïda a aquesta Alcal-dia per la Llei 35/1994, de 23 de desembre, de mo-dificació del Codi Civil en aquesta matèria.
37. Decret de l’Alcaldia, de 27 de setembre de 2007 (S1/D/2007), que designa membres dels òrgans de govern dels Organismes autònoms municipals i Enti-tats públiques empresarials que s’esmenten, les per-sones següents:
Institut Municipal d’Informàtica
Sra. Pilar Conesa i Santamaría en substitució del Sr. Josep Ramon Rodríguez i Bermúdez.
Sr. Eduard Vicente i Gómez en substitució del Sr. Ricard Frigola i Pérez.
Sr. Josep García i Puga en substitució del Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila.
Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida
Sr. Ramon Massaguer i Meléndez en substitució del Sr. Ricard Frigola i Pérez.
Patronat Municipal de l’Habitatge
Sr. Ramon Massaguer i Meléndez en substitució del Sr. Pere Alcober i Solanas.
Institut Municipal d’Educació
Sr. Albert Soler i Sicilia en substitució de la Sra. Glòria Figuerola i Anguera.
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
Sra. Glòria Figuerola i Anguera en substitució del Sr. Pere Alcober i Solanas.
Institut Municipal d’Hisenda
Sra. Pilar Solans i Huguet en substitució del Sr. Pere Alcober i Solanas.
38. Decret de l’Alcaldia, de 27 de setembre de 2007 (S1/D/2007), que designa membres del Consell Rec-tor de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, les persones següents:
En representació de les organitzacions comercials:
Sr. Alejandro Goñi i Febrer, Sr. Pere Llorens i Lo-rente, Sr. Bernat Morales i Loscos, Sr. Joan Estapé i Mir, Sr. Manel Ripoll i Estera.
En representació de les organitzacions de con-sumidors i usuaris: Sr. Txetxu Sanz i Martínez.
En representació de les organitzacions sindicals de treballadors: Sra. Cristina Bailón i Tomé.
b) Mesures de govern
Mg 1. Creació de la Comissió de catalogació de l’arbrat i plantacions d’interès local de Barcelona.
La tinenta d’alcalde de Medi Ambient, Sra. Mayol, explica que aquesta mesura de govern vol donar un nou impuls a la política de catalogació de l’arbrat i de les plantacions d’interès local iniciada el 1994 a tra-vés d’una comissió interna de Parcs i Jardins, de la qual formava també part un representant dels Serveis d’Urbanisme i un altre de la Conselleria de Medi Ambient i a les sessions de la qual assistia, ocasio-nalment, també algun expert de les Universitats; que ara es pretén reforçar institucionalment tal espai perquè pugui assolir dos grans objectius, incorporar-hi professionals representants externs de la ciuta-dania i de les entitats que tinguin relació amb el món vegetal i el desenvolupament de la Ciutat per tal de donar més valor als seus acords, i ampliar les fun-cions de tal comissió amb mesures que promoguin la identificació d’arbres susceptibles de ser catalogats, especialment aquells que són de propietat privada, perquè la catalogació d’aquells que són públics és relativament senzilla, però, en canvi, costa més iden-tificar aquells privats que mereixen ser-ho i, per tant, cal potenciar la col·laboració ciutadana a fi que aquells veïns i veïnes que coneguin l’existència d’ar-bres de vàlua en facilitin la catalogació.
Concreta que aquest enfortiment de funcions de tal comissió passa: per definir els drets i les obligacions dels propietaris públics i privats, per determinar que la catalogació impliqui una aportació pública en forma d’informe anual sobre l’estat de l’arbre o tractament fitosanitari que necessita, d’accions anuals de man-teniment; per exigir, alhora, als propietaris que vetllin per la supervivència dels arbres catalogats; i per en-carregar-li, també, que estudiï la conveniència de mi-llorar aquells aspectes de la regulació vigent que no són prou clars; i que, en definitiva, es pretén aug-mentar el coneixement i la transparència dels pro-cessos de catalogació i enfortir-los.
El Sr. Blasi entén que la mesura de govern en debat pressuposa la participació del seu Grup i ve a culmi-nar les actuacions de catalogació que Parcs i Jardins ha dut a terme fins ara, però deixa encara alguns aspectes sense polir, perquè entre les funcions de la Comissió no s’hi reflecteix el primer objectiu de l’Agenda 21, que és protegir els espais lliures i la biodiversitat i ampliar el verd urbà; i troba que tampoc queda prou coberta la protecció de l’arbrat al Ti-bidabo. Li sembla, en canvi, positiva la regulació del procediment de catalogació i la definició dels drets i obligacions dels propietaris, tant públics com privats, als quals s’ha d’oferir la possibilitat de rebre ajudes perquè puguin conservar el seus arbres catalogats, mentre que, per altra banda, l’Administració munici-pal ha de procurar complir les obligacions que té res-pecte del seu propi arbrat.
Observa que, en definitiva, aquesta feina s’està realitzant ja des de fa una vintena d’anys, però ara es pretén donar-li més transcendència i publicitat; ara bé, en tot cas, ha de quedar ben acotada la par-ticipació perquè no s’ha de confondre amb la simple informació, ni amb campanyes propagandístiques i d’autobombo.
pa-trimoni verd, però pensa que la mesura de govern en debat arriba tard, perquè des de l’any 1983, en què es va preveure l’elaboració d’un catàleg de l’arbrat urbà, fins ara ha plogut molt i, en aquest temps, s’ha perdut una part del patrimoni verd de la Ciutat, malgrat les actuacions que Parcs i Jardins ha dut a terme; i pensa, també, que tal mesura de govern arriba d’una manera precipitada, perquè a més d’explicitar les funcions de la Comissió que esmenta, hauria de con-cretar-ne, també, la composició per tal de garantir-hi la presència de la pluralitat política existent en aquest Plenari juntament amb la presència, que el seu Grup recolza, de representants d’entitats de la societat ci-vil, i també hauria d’aportar un esborrany de regla-ment que definís els diversos tipus de protecció i els drets i obligacions dels propietaris i, per descomptat, la garantia de les compensacions que aquests han de rebre.
Creu, en resum, que una mesura com aquesta ha d’apostar per ser més ambiciosa, per conciliar la preservació de la riquesa del nostre verd urbà en les seves millors condicions higiènico-sanitàries, amb la comoditat del veïnat, perquè el seu Grup està cansat de les places dures on els arbres brillen per la seva absència, i per procurar que el verd urbà tingui un impacte positiu en la millora de la qualitat de vida de la nostra ciutadania: espera, doncs, que en la propera reunió de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Ur-bans i Medi Ambient es puguin concretar aquells aspectes que ençà són en l’aire.
El Sr. Florensa creu, a la vista dels casos produïts recentment, com el del ginjoler del barri de Sant Gervasi, que la mesura en debat és positiva, però arri-ba tard, perquè ho fa tretze anys després que Parcs i Jardins encetés el 1994 les tasques de catalogació de l’arbrat urbà; i que, a més, és una mica pobre pel que fa al seu contingut perquè s’hi planteja la creació d’una comissió, però amb poques concrecions quant als seus objectius, composició, competències i funcions, ja que, per exemple, quan parla de la definició de drets i obligacions dels propietaris tant públics com privats sembla excedir les competències pròpies d’una comissió, i quan parla de l’aprovació de la inclusió de noves espècies al catàleg, sembla voler manllevar competències a aquest Plenari: per tant, opina que cal crear una comissió com la que es proposa que faciliti la participació ciutadana i que faci Parcs i Jardins més sensible a la realitat dels barris, però s’ha de fer marcant-li uns objectius més clars, una composició més definida i, sobretot, unes comeses molt més concretes.
El Sr. Narváez expressa el suport dels membres del Grup Socialista a la mesura de govern en debat que veuen com la culminació evolutiva d’un procés que s’ha produït en la nostra ciutat i en la sensibilitat dels professionals de Parcs i Jardins, gràcies als quals Barcelona compta avui amb un catàleg dels arbres que poden tenir un valor històric o vegetal, si bé l’equip de govern considera que ha arribat el moment de promoure, com s’ha reclamat sovint en aquest Plenari, una major implicació de la nostra ciutadania en una qüestió que fins ara es veia com exclusiva dels professionals i experts i, tanmateix, els Grups de l’oposició al·leguen, potser davant la manca d’altres arguments com solen fer altres vegades, que arriba tard, a pesar de ser una demostració més que el go-vern municipal està per la implicació de la ciutadania
atenent a la seva vàlua professional, personal o col·lectiva, perquè els arbres, com altres elements com podrien ser el color dels nostres taxis o la imatge de determinats edificis o carrers tenen un sentit identitari i, per tant, és lògic que l’Ajuntament propiciï la implicació de la ciutadania a l’hora de catalogar-los.
La Sra. Mayol aclareix, primer, que la comissió en qüestió no es crea pas ara, sinó que existeix des de 1994 en què començà la seva tasca de catalogació de l’arbrat d’interès local i, per tant, ara només es pretén donar-li relleu, institucionalitzar-la i implicar-hi gent de fora, decisió que es pren a la vista de l’ex-periència assolida en tots aquests anys; que tal co-missió només aprovarà la proposta de catalogació, però serà aquest Plenari qui tindrà la darrera paraula; que tal comissió tampoc no ha de tenir caire polític, sinó tècnic i, per tant, ha de comptar només amb la presència dels diferents sectors relacionats amb el món de l’arbrat i el món vegetal, és a dir, profes-sionals de les universitats, gent del món associatiu, tècnics de l’Ajuntament i de la Generalitat, perquè cap dels membres d’aquest Consistori, llevat que si-gui un expert en botànica, està en condicions de po-der decidir si un arbre és o no catalogable, però després les propostes de la Comissió s’elevaran al Consell d’Administració de Parcs i Jardins i, pos-teriorment, a aquest Plenari, llocs on els membres d’aquest Consistori podran exposar els dubtes i re-serves que hi tinguin; i que la Comissió només trac-tarà de la catalogació d’arbres i plantacions mentre que Parcs i Jardins té unes funcions més àmplies i, per això, ha emès un informe sobre la conveniència o no de preservar l’alzinar del Tibidabo, del qual la Comissió només tractaria en cas que considerés convenient catalogar-lo.
Remarca, després, en resposta a les crítiques de la Sra. Balseiro, que Barcelona compta avui amb 69 parcs, amb 152.000 arbres en els seus vials, xifra que la situa com la primera ciutat d’Europa des d’aquest punt de vista, i amb altres 200.000 arbres en els seus parcs; que la política de preservació del verd urbà ha portat a introduir canvis urbanístics com els que es produïren no fa més d’un any en carrer de Velázquez per a preservar un conjunt de palmeres; que arran d’una proposició presentada pel Sr. Villagrasa en la Comissió que ella presideix, es formulà un pla de gestió de l’arbrat en les situacions d’alt risc; que la feina de catalogació de l’arbrat no comença ara i la mesura de govern parteix de l’experiència assolida en aquesta tasca; que el cas del ginjoler esmentat pel Sr. Florensa fa palesa la necessitat d’enfortir l’ac-tuació desenvolupada fins ara, i d’estimular els pro-pietaris privats a posar en coneixement de l’Admi-nistració l’existència dels seus arbres i a promoure’n la catalogació.
cata-logar arbres és vetllar pels parcs i jardins i, en con-seqüència, ha de tornar a recordar la situació viscuda en el Tibidabo que, malauradament, pot repetir-se en altres indrets on es pretengui créixer urbanísticament o perquè hi ha un parc d’atraccions.
La Sra. Balseiro opina que el tarannà de la Sra. Mayol ha acabat posant-la en evidència, perquè ella s’ha centrat en el patrimoni arbori de la Ciutat en comptes de fer referència a la voluntat que tenia el govern municipal de talar desenes i desenes d’arbres al Parc de Collserola, ni als problemes de poda que estan detectant contínuament molts ciutadans, o a les tales que s’han produït directament per iniciativa d’unes empreses municipals que, teòricament, estan invertint en certs indrets de la Ciutat, o al disseny de determinades places que impulsa el govern municipal i que destaca per l’absència de verd que ofereixi om-bra; que malgrat l’esforç de bona part de la ciuta-dania, el govern municipal sovint s’hi gira d’esquenes; i que la mesura de govern presentada pot caure dins un sac foradat i, per això, el Grup del Partit Popular es reserva fer un seguiment de la voluntat que avui s’ha posat damunt la taula.
El Sr. Florensa puntualitza que, en opinió del seu Grup, cal crear una comissió com la que ara es proposa; però, en tot cas, demana que hi hagi més concreció en les mesures de govern que es presentin en aquest Plenari.
Mg 2. Ampliació del transport públic individual en bicicleta.
El regidor de Mobilitat, Sr. Narváez, explica que l’Ordenança fiscal 3.13 determina en el seu article 1 que els ingressos obtinguts per l’aplicació de la taxa que regula es destinaran a actuacions orientades a impulsar la mobilitat sostenible i aquest precepte ha comportat una millora en la mobilitat urbana; que la bicicleta és, avui per avui, el dispositiu de més alta eficàcia energètica en els desplaçaments urbans en les distàncies compreses entre els 2 i els 8 quilò-metres, és també un vehicle saludable, bo per a realitzar exercici físic, ecològic, sostenible, lliure de fums i sorolls i comporta una ocupació mínima de l’espai públic urbà; que, en conseqüència, aquest Ajuntament implantà el març d’enguany el nou model de transport públic individual en bicicleta anomenat Bicing, que ja s’ha fet popular a la nostra ciutat i que està funcionant amb èxit a ciutat europees com ara Lió, Oslo, Viena o, més recentment, París, finançant-lo amb els ingressos obtinguts pel sistema de re-gulació integral de l’aparcament tal com decidí aquest Plenari; que el Bicing funciona a través d’una targeta d’abonament nominal, unipersonal i intransferible, que és l’element que reconeix l’usuari, i s’ha d’usar obligatòriament per a poder disposar d’una bicicleta en els punts de recollida i lliurament, els criteris d’ubicació dels quals en el moment d’implantació dels Bicing han estat la intermodalitat, la proximitat a l’aparcament públic per tal d’afavorir transferència en-tre el vehicle privat i la bicicleta i la garantia d’una co-bertura de 300 metres de distància; que fins al mes de juliol havien entrat en funcionament 94 estacions amb 1.500 bicicletes i en segon semestre d’enguany pràcticament es doblaran aquestes xifres per a arribar a les 200 estacions i 3.000 bicicletes; que en aquesta setmana, que coincideix amb la de la mobilitat soste-nible i segura, s’ha assolit la xifra de 90.000 ciuta-dans i ciutadanes inscrits a tal servei públic i el
ba-lanç d’ús comporta que aquests usuaris han fet servir 2.000.000 de vegades una bicicleta recorrent, en conjunt, una distància que equival a quinze vegades l’existent entre la terra i la lluna i que s’hi s’hagués recorregut en vehicles a motor hauria comportat l’emissió de 960 tones de diòxid de carboni; i que davant aquestes dades, la mesura de govern en debat planteja l’objectiu de fer créixer el Bicing a la Ciutat, fins a l’estiu de l’any vinent, fins arribar a les 400 estacions i les 6.000 bicicletes, objectiu que ha d’anar acompanyat de la millora de les infraes-tructures adreçades a aquest vehicle i mesures que promoguin l’ús de la bicicleta a la nostra ciutat, per-què si vol ser una ciutat sostenible, tranquil·la i pre-ocupada per la conservació del medi ambient, ha d’apostar per una mesura, clara i contundent com la que ara es proposa, de foment de l’ús de la bicicleta. El Sr. García precisa que la mesura de govern que s’acaba de presentar es podria haver fet de mol-tíssimes maneres millors que aquella per la qual el govern municipal s’ha decantat; que el Sr. Narváez ha qualificat la bicicleta com a vehicle lliure de fum, però ha presentat una mesura de govern que només és fum i exclusivament publicitària, fins al punt que el dossier lliurat a la premsa és molt més gruixut que el document de la mesura de govern en debat, la qual es limita a anunciar que el Bicing arribarà a les 400 estacions i a les 6.000 bicicletes, sense parlar de la qualitat d’aquest servei, que avui té greus problemes que el poden fer morir d’èxit o col·lapsar, perquè el govern municipal ha estat apostant per la quantitat, però no pas per la qualitat de tal servei.
Fa notar que no es concreta on se situaran les noves estacions; i pregunta si es pensa ampliar les estacions que estan clarament saturades i d’on resul-ta impossible treure una bicicleresul-ta, perquè no n’hi ha cap, o deixar-n’hi una, perquè està plena; si es preveu exigir a l’empresa concessionària que compleixi el compromís de lliurar la targeta d’usuari en un termini màxim de deu dies a partir del moment en què el nou usuari es dóna d’alta en el servei; i si hi ha algun pla per a compensar aquells usuaris que arriben a una estació per deixar-hi la bicicleta i la troben plena, i per a garantir que les bicicletes que s’agafen estiguin en bones condicions en comptes de tenir rodes desin-flades, frens que no acaben de funcionar prou bé, o dit en altres paraules, que les bicicletes que s’agafin tinguin el manteniment adequat.
Reitera que la mesura de govern es podia enfocar de moltes altres maneres, ja que el Grup de Con-vergència i Unió creu en la bicicleta i, per tant, entén que les coses per a promoure’n l’ús s’han de fer amb rigorositat, perquè, altrament, passa allò que succeí amb els preceptes de l’Ordenança que en regula l’ús, els quals en comptes de ser d’obligat compliment són d’obligat incompliment, perquè resulten molts difícils de complir: demana, doncs, a l’equip de govern menys fum i més concreció i treball perquè la bicicle-ta esdevingui realment una alternativa de transport a la nostra ciutat.
de plantejament; i que, per tant, a l’hora de promoure l’ús de la bicicleta ha de recomanar que es pedalegi a poc a poc i que es canviï de marxa sense forçar les coses i, tanmateix, l’equip de govern ha optat per cir-cular sense manillar i a pinyó fix.
Significa que tothom desitja que a Barcelona cir-culin com més bicicletes millor, perquè es tracta d’un mitjà sostenible, però, en tal cas cal ser conscients que no pot haver-hi un nombre il·limitat de bicicletes i que cal aconseguir una conciliació, avui difícil, entre vianants i ciclistes, perquè Barcelona no és la Xina de Mao i no es pot anar ampliant indefinidament el siste-ma sense ser conscients que cal posar-hi uns límits mentre la Ciutat no sigui capaç d’absorbir en les seves calçades o voreres els ciclistes que s’incor-poren a la mobilitat urbana: demana, doncs, que no es comenci la casa per la teulada, amb goteres, perquè encara s’arrossega l’incivisme d’alguns ciclis-tes que no respecten els vianants que deambulen per les voreres –cosa que obliga a modificar les or-denances–, i sense uns fonaments que, a l’hora de promoure el transport públic individual en bicicleta i l’ús de la bicicleta, haurien de ser una bona xarxa de carrils-bici ben dissenyats tant en la seva extensió com en la seva configuració que eviti conflictes entre ciclistes i vianants i també riscos innecessaris als ciclistes. Afegeix que, en coherència amb tot això, el seu Grup esperava una mesura de govern que anunciés primer una revisió dels actuals carrils-bici i l’ampliació d’aquesta xarxa per, un cop fet això, poder promoure mesures de foment de l’ús de la bicicleta perquè, altrament, tant els vianants, a les voreres, com els ciclistes, a les calçades, estaran sotmesos, atenent al nombre d’usuaris de bicicletes i les normes de circulació existents, a un alt grau de risc i, per tant, cal tirar endavant mesures de protecció de la in-tegritat de vianants i també dels ciclistes donat que cada vegada n’hi ha més circulant per les calçades al costat de vehicles de quatre rodes no acostumats a la cultura de la bicicleta, mentre que, d’altra banda, hi ha molts carrils-bici mal dissenyats que incompleixen l’ordenança vigent davant de quioscos o parades d’au-tobús i, concretament, el que discorre per la Gran Via/Urgell va a parar de dret a les escales del metro. Recomana, finalment, que es procuri resoldre els problemes laborals i les deficiències que es detecten en les estacions del Bicing.
El Sr. Martínez comenta que fou una bona idea que Barcelona implantés el sistema de transport públic in-dividual amb bicicleta; i que quan visità altres ciutats europees per veure com funcionava aquest sistema, pogué constatar que totes coincidien a considerar fonamental disposar d’un sistema eficient de reco-llida, reparació i posada a punt de les bicicletes en les estacions per tal d’arribar a un equilibri a partir d’una temporalitat necessària.
Continua dient que a Barcelona la gestió del Bicing en els mesos que porta en funcionament ha fet palesos des del mes de juliol uns problemes que, en alguns casos, ja eren esperats però que, en altres, deriven de la utilització d’un software obsolet, dels sistemes de regulació del nombre de bicicletes en les estacions, d’un sistema de manteniment de les bicicletes que no acaba de funcionar, i de defectes de fabricació de les bicicletes com ara la col·locació de llums posteriors que no permet distingir si està encès o no; i que aquests problemes de gestió estan
mal-metent la imatge del Bicing, imatge que costarà molt de reconstruir vist que l’equip de govern es limita a oferir l’augment del nombre d’estacions i de vehicles. Mostra, doncs, la seva sorpresa en veure que la mesura de govern es redueixi a oferir quelcom que ja estava previst en implantar el Bicing a la nostra ciutat, com és l’augment del nombre d’estacions en comp-tes d’anunciar la incorporació de sistemes operatius que no siguin obsolets, perquè el Windows C resulta inapropiat per al nombre d’estacions que té actual-ment el Bicing i cada vegada que hi ha una fallada de llum provoca uns problemes: per tant, creu que la mesura de govern d’avui havia de tenir per objectiu cercar l’eficiència del sistema, més enllà de la seva ampliació, exigir contractació regular dels treballa-dors del Bicing, anunciar la utilització d’un sistema operatiu eficient i modern i procurar, en definitiva, que el Bicing sigui fiable, cosa que pressuposa que quan un usuari va a una estació, hi trobi una bicicleta dispo-nible i quan arribi a l’estació de destí, hi trobi un espai disponible per deixar la bicicleta, que no es pro-dueixin falles en el sistema operatiu quan hi ha una baixada de llum, i que quan es demana una targeta de Bicing, es rebi, a tot estirar, en un termini de quinze dies i no de tres mesos.
El Sr. Mestre significa que el Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA impulsa accions orientades a promoure els desplaçaments a peu, amb bicicleta o transport públic i la mesura en debat s’inscriu ple-nament en la voluntat d’avançar decididament cap a una ciutat amb una mobilitat més sostenible que reverteixi en una millor qualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes: per això, el seu Grup li dóna un suport claríssim.
Fa, a continuació, una valoració positiva del procés d’implantació del Bicing a la Ciutat, destacant que està basat en l’ús compartit d’un vehicle i que pretén també afavorir la intermodalitat amb altres modes de transport públic; que la creació de l’àrea verda d’estacionament ha ajudat a la implantació del Bicing i, tanmateix, en la cursa de declaracions que s’apunten a l’èxit del Bicing participen també regidors i regidores que en altres moments veien només una finalitat recaptatòria en la creació de l’àrea veda; i que Barcelona té, en el terreny de la mobilitat, reptes molt importants que s’esmenten en la proposta del Programa d’actuació municipal 2008-2011, que ja hi haurà ocasió de discu-tir-los i contrastar-los amb la ciutadania i les entitats, reptes que impliquen apostar per una mobilitat urbana molt més sostenible amb una utilització del vehicle privat molt més eficient i racional i també per una consolidació del transport amb bicicleta. Agrega que, en aquesta línia, el seu Grup considera fonamental reduir la velocitat màxima a 30Km/h en tots aquells carrers que no formen part de la xarxa bàsica, perquè el repte que té Barcelona és la reducció dels des-plaçaments interns per la Ciutat amb vehicle privat, és a dir no és pas evitar assemblar-se a la Xina de Mao, sinó evitar convertir-se en el Shangai d’avui que està patint una alta contaminació atmosfèrica i això impli-ca apostar decididament per reduir l’ús del vehicle privat dins la Ciutat i per impulsar l’ús de la bicicleta; i que, en conseqüència, propugna que s’augmenti el nombre de places d’aparcament de bicicletes i que es completi la xarxa de carrils-bici, com està previst.
mesura en debat s’han centrat en el gruix del dossier, deu ser perquè ben poca cosa es podia dir respecte al seu fons; que tothom sap la defensa de la bicicleta que el Grup de Convergència i Unió ha fet allà on ha governat; que el Bicing, que a Barcelona ha tingut un gran èxit, és un sistema nou de transport sobre el qual estan intercanviant informació i experiències totes les ciutats europees que el tenen implantat, i els problemes, a vegades simples anècdotes, que s’hi produeixen no s’han de prendre com un element per a frenar-ne l’expansió, sinó que s’han d’agafar com un repte a superar per tal d’oferir un millor servei; i que si Barcelona vol ser una ciutat tranquil·la, soste-nible i mediambientalment acceptable, la bicicleta hi ha de tenir el seu lloc i qui s’ha pres més lloc que aquell que li pertocava, ha de cedir-lo a la bicicleta i és, doncs, lògic, que aquest Ajuntament plantegi una millora de les infraestructures per tal de repartir l’espai públic urbà de manera equitativa.
El Sr. García puntualitza que ell no ha fet referència tan sols a les dimensions del document que s’ha lliurat, sinó també al fet que dins no s’hi concreta res, perquè no es diu on es pensa situar les aproxi-madament 400 estacions, i ha indicat, com ha fet també el Sr. Martínez, que el nus de la qüestió rau en la qualitat; i que està disposat a acompanyar el Sr. Narváez a municipis governats per Convergència i Unió perquè pugui veure com es porta amb rigor, i no només per a sortir als diaris, la qüestió de l’ús de la bicicleta.
c) Informes
1. Sobre rodalies de Barcelona.
La Presidència disposa que es tracti també con-juntament amb aquest punt de l’ordre del dia, la proposició següent, amb l’acumulació dels temps convinguts a la Junta de Portaveus:
Dels Grups Municipals Socialista i d’Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA
Pp 4. 1. Pel que fa a la situació actual del serveis de Rodalies, aprofondir les mesures d’intervenció im-mediata en cas d’incidències, revisió, vigilància i su-pervisió dels àmbits subjectes a obres. Informació als viatgers i mitjans de comunicació de les alternatives que s’instrumentin en cada cas. 2. Pel que fa al pro-cés de traspàs de la gestió del Servei de Rodalies a la Generalitat de Catalunya: donar suport a la presència de l’Ajuntament de Barcelona en la Ponència esta-tutària. Recolzar el posicionament del Govern de Ca-talunya per tal que el traspàs de la gestió s’efectuï en les condicions tècniques i econòmiques que permetin la millora del servei. 3. Pel que fa al Pla d’infraes-tructures de rodalies de Barcelona, ratificar el suport a la proposta de l’any 2006 formulada conjuntament entre l’Ajuntament i ATM.
El tinent d’alcalde d’Habitatge, Urbanisme i Règim Interior, Sr. García-Bragado, exposa, d’antuvi, la in-tenció de plantejar en aquest moment un debat sobre aquestes tres línies que versen sobre la situació del servei de Rodalies: la primera, la relativa a la creació, constitució i funcionament del Comitè Coordinador de l’Operació Ferroviària Barcelona (CECOFB); la se-gona, referent al funcionament de la Ponència esta-tutària per a establir les condicions del traspàs de la competència sobre els esmentats serveis ferroviaris a
la Generalitat de Catalunya; i, la tercera, relativa a una reflexió sobre el Pla d’infraestructures vinculat als esmentats serveis.
Entrant, tot seguit, en el contingut de la primera de les línies que acaba d’esmentar, explica que la cre-ació de CECOFB fou decidida pel Ministeri de Fo-ment el 12 d’agost proppassat després d’un seguit d’avaries en la xarxa ferroviària de rodalies que col·locaren el sistema al límit de la seva capacitat de reacció; que la direcció de tal comitè fou assumida directament pel secretari d’Estat d’Infraestructures que hi incorporà el director de Manteniment de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) i el director executiu d’Integra, l’empresa pública de Renfe-Operadora, responsable del manteniment de la xarxa; que el CECOFB es constituí formalment el 24 d’agost amb la participació de representants de la Generalitat i d’aquest Ajuntament i assumí des del principi la doble funció d’intervenir directament en la resolució de les incidències del servei sense pèrdues de temps en la validació de les instruccions i so-lucions i garantint, en tot moment, la comunicació als usuaris, i d’actuar de manera preventiva incrementant els recursos humans i materials destinats a la revisió de les infraestructures i del material mòbil; que dona-da la incidència de les obres del tren d’alta velocitat en els serveis de rodalies, el CECOFB n’ha fet també un seguiment molt detallat; que d’aleshores ençà aquest comitè ha mantingut cinc reunions ordinàries i una extraordinària de totes les quals ha donat com-pleta informació als mitjans de comunicació en les quals els aspectes debatuts i acordats han tingut a veure amb les actuacions de manteniment d’infraes-tructures i explotació de la xarxa, les actuacions so-bre el material mòbil, la informació i comunicació als usuaris, i les actuacions per a reforçar la seguretat; que com es desprèn de les actes que s’han lliurat, en tals reunions s’hi ha analitzat de manera regular els índexs de puntualitat, la causa, impacte i solucions adoptades en cadascuna de les incidències, la situa-ció de les obres de la línia d’alta velocitat, la coor-dinació de les operacions importants, com la posada en servei de la via 2 de l’Estació de Sants, la col·locació en la seva posició definitiva de les vies d’ample ibèric a l’Estació de Sants i la definició d’un pla de comunicació coordinat amb la resta d’opera-dors del transport públic; i que no està clarificada en-cara quina serà la continuïtat del CECOFB respecte a les obres que amb tota seguretat tindran incidència en el Servei de Rodalies, és a dir respecte al projecte ferroviari de Sant Andreu i la cobertura de les obres de Sants.
la definició del model de traspàs i la identificació dels mitjans humans i materials de tot ordre afectes a tals serveis i que, per tant, han de quedar sotmesos a la capacitat de decisió del Govern de la Generalitat de Catalunya, i el termini establert per al traspàs efectiu és l’1 de gener de 2008; que en la primera i única re-unió de la ponència esmentada, tinguda el 10 de setembre, s’acordà la creació de tres grups de treball responsables de delimitar els aspectes relatius a la identificació dels mitjans que Renfe destina a prestar els seus serveis de rodalies, a l’estructura jurídica que ha de regir el traspàs, i a les condicions efectives de prestació del servei; que en l’esmentada reunió la representació catalana plantejà, com a condició inde-fugible per a l’acceptació del traspàs, la negociació en paral·lel d’un acord amb l’Adif per a l’assignació dels solcs necessaris per a desplegar el servei, i d’un altre acord marc econòmic per al finançament tant de l’activitat de transport com de les infraestructures ne-cessàries; que la pretensió manifestada pel Govern de Catalunya, amb el qual coincideix el d’aquest Ajuntament, és que l’assumpció de la competència ha de comportar la possibilitat d’introduir canvis fona-mentals en el model ferroviari català disposant de dos operadors sota la tutela de la Generalitat, Ferrocarrils de la Generalitat i Renfe-Rodalies; que el procés con-tinua, evidentment, obert i ell té la intenció de man-tenir informats de la seva evolució els Grups muni-cipals; i que, amb posterioritat a la primera reunió de la Ponència, els sindicats de Renfe-Operadora s’han també declarat part interessada en el procés.
Tocant, més endavant, al conegut abans com Pla de rodalies, però que davant la divisió entre les infraes-tructures i l’explotació del servei és més propi deno-minar Pla d’infraestructures de rodalies, comenta que el 2006 l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya acordaren en el marc de l’Autoritat del Transport Metropolità una sèrie de propostes que havien de ser aprovades pel Ministeri de Foment i que tenien per objectiu doblar el nombre de viatgers dels trens de rodalies fent-lo passar dels 168 milions a l’any als 320 mitjançant la configuració d’un autèntic metro regional de la Regió metropolitana de Barcelo-na, propostes que implicaven millorar la capacitat del sistema, incrementar la demanda potencial dels trens, millorar els temps dels viatges, configurar un nou esquema ferroviari, millorar la integració en la Ciutat i garantir una planificació i una gestió integra-da, i tenien un pressupost de 6.052 milions d’euros desglossats en dues fases, la primera del 2006 al 2015, amb 3.648 milions i la segona del 2015 al 2020, amb 2.404 milions; i que s’ha d’iniciar, doncs, en breu la negociació amb el Ministeri de Foment sobre les infraestructures vinculades amb els serveis ferroviaris de rodalies.
Clou la seva intervenció llegint la proposició que presenten conjuntament els dos Grups que integren el govern municipal i demanant-ne l’aprovació pel Plenari.
El Sr. Trias, després d’anticipar que els membres del Grup de Convergència i Unió votaran favora-blement la proposició que s’acaba de llegir malgrat les crítiques que farà al seu punt tercer, parla del traspàs de la gestió dels serveis ferroviaris a escala de Catalunya dient que aquesta qüestió està passant per un moment important i, per tant, el seu Grup creu necessari fer pinya i estar al costat de la Generalitat i
de l’Ajuntament per a aconseguir que es faci de la manera més convenient per al nostre país; que per l’experiència que té en traspassos, ha d’advertir que no hi ha realment traspàs si només hi ha participació en la gestió; que la participació en un consorci de gestió no comporta realment un traspàs, com tampoc ho és una cessió de la gestió a través de l’article 150.2, perquè un traspàs pot ser total o parcial, però implica atorgar plena autoritat sobre allò que es traspassa en els aspectes relatius a la planificació, l’ordenació i la gestió del servei traspassat sense que el receptor estigui lligat de mans i peus, és a dir, ha de donar capacitat per a prendre decisions impor-tants: creu, doncs, que aquest Ajuntament ha d’exigir que el traspàs dels serveis ferroviaris es faci en aquests termes, és a dir d’una manera plena i amb capacitat de planificar, ordenar, controlar i gestionar aquests serveis, determinant-ne la qualitat.
Observa que en el cas del traspàs de la sanitat, que va viure molt de prop, l’Estat no volia, com succeeix també ara, traspassar els equipaments i, tanmateix, ens convé que el traspàs ho abasti tot, perquè no és veritat que si es fa així, es trenqui la unitat de la xarxa; que també és indispensable que es pugui decidir com es gestionarà el futur, perquè quan es produí el tras-pàs dels equipaments i la gestió de l’Insalud, Cata-lunya prengué la decisió, no immediata de crear l’Institut Català de la Salut per a gestionar allò que rebia, amb la qual no estava trencant pas res; que, per tant, encara que pugui generar tensions amb els sindicats, cal defensar un traspàs amb plena com-petència i capacitat per decidir, de manera que es pugui continuar amb Renfe si així es vol, o canviar: aquest és, en la seva opinió, el principi bàsic que ha de presidir el traspàs perquè, altrament, es pot aca-bar en una cogestió que no és pas allò que es vol.
Demana, doncs, que en la taula de negociació es tinguin criteris clars de futur, més encara quan el fet que no es traspassessin els equipaments, estacions, vies, etcètera, podria portar, amb el temps, proble-mes patrimonials amb les inversions que s’hi facin si la Generalitat opta per un sistema millor, qüestió aquesta que cal afrontar a partir de l’experiència que es té de traspassos anteriors.
Referint-se, després, al Pla d’infraestructures de rodalies expressa el seu disgust perquè no se li ha-gués lliurat en el seu moment el document que s’ha distribuït avui i que està datat el gener de 2006 i, per tant, devia ser redactat l’any 2005, del qual no ha tingut coneixement fins ara.
Comenta, a continuació, que fullejant-lo consta que les dificultats temporals que comportaran les obres del tren d’alta velocitat han de permetre un nou salt endavant en els Serveis ferroviaris de Rodalies; que fa pocs dies la ministra de Foment i el secretari d’Estat d’Infraestructures indicaven, també, que davant les dificultats que comportava l’entrada de la línia d’alta velocitat a l’Estació de Sants i el disseny del seu pas per Barcelona s’havia plantejat la possibilitat de parar els esmentats serveis de rodalies; i que, tanmateix, en opinió del seu Grup, es podia haver optat per una solució diferent.
Li sembla, en conclusió, lamentable i vergonyós que s’hagi amagat tot això i s’hagi conduït els serveis ferroviaris de rodalies a una situació límit.
una persona ben intencionada podia pensar, a la vista de l’enunciat de tal informe, que finalment s’arribaria a debatre en aquest Plenari una qüestió que preocupa greument la nostra ciutadania i que s’hi explicaria: què ha passat en els serveis ferroviaris de rodalies, per què, com s’està resolent, com es garantirà que en el futur no es repeteixin en tals serveis anomalies similars a les produïdes els darrers mesos i com es pensa afrontar les deficiències en tal servei provo-cades per les obres en la línia d’alta velocitat, i, tanmateix, tal informe s’ha centrat en el procés de traspàs a la Generalitat dels serveis de Renfe-Ro-dalies sense explicar què tractaren i què acordaren el Sr. Alcalde i la ministra de Foment en el dinar que tingueren a Madrid, encara que reclamant això no pretén pas que s’arribi fins a explicar les raons per les quals el conseller Sr. Nadal no fou present en tal re-unió.
Considera, més endavant, que l’informe presentat demostra que se sap reivindicar allò que ens pertoca, però no se sap defensar una bona gestió d’allò que ja tenim; i que es donen consells a les altres Admi-nistracions per a reivindicar competències, però s’és incapaç de reclamar més competència en la pres-tació dels serveis de Renfe-Rodalies; que, per tant, tal informe resulta decebedor perquè no aporta gairebé res; que s’hi ratifica allò que ja es va dir fa dos anys sense tenir en compte que en aquest temps no s’han fet prou inversions en els serveis de Renfe-Rodalies, que no s’hi ha fet un manteniment acurat, i que tot això ha provocat un veritable desgavell en un servei públic essencial per a Barcelona i per a la mobilitat metropolitana: per tant, el Grup del Partit Popular no té més remei que rebutjar els termes de tal informe i lamentar que el govern municipal hagi perdut l’opor-tunitat de demostrar que està al costat dels bar-celonins i que sap defensar els interessos de la Ciutat reclamant uns bons serveis de Renfe-Rodalies i l’efi-càcia, la diligència i les inversions que la Ciutat està esperant des de fa molt temps.
El Sr. Portabella manifesta que podria sintetitzar la seva opinió sobre l’informe en debat dient només bon dia i moltes gràcies, perquè es tracta d’un informe pla que es limita a disseccionar el procés formal de transferència de la competència sobre la xarxa ferro-viària a Catalunya quan, a més, hauria d’abordar allò que espera una població que des del començament de l’any ha hagut de patir més de 1.400 aturades i incidències en els serveis ferroviaris de la xarxa de rodalies i, per tant, vol saber què hi diu aquest Ajuntament.
Tocant, després, al Pla d’infraestructures de ro-dalies –fent una petita digressió consta que està re-dactat en castellà a pesar d’estar signat per l’Ajun-tament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, l’Autoritat del Transport Metropolità, motiu que el por-ta a reclamar que quan es lliurin els membres d’aquest Consistori documents d’aquest tipus, es procuri que estiguin escrits en català– observa que hi consten elements que el seu Grup ja coneixia a partir de dades que tenien un determinat recorregut fins a l’any 2004, raó per la qual ha de preguntar quina anàlisi en fan l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana, qui-na reflexió s’ha fet sobre el funcioqui-nament del Servei de Rodalies, què no ha funcionat i quines són les necessitats i la planificació que tenim. Afegeix que a Catalunya les catenàries cauen més que a la resta
del planeta perquè s’hi fa menys inversió i menys manteniment i hi ha deficiències de gestió; que tot això té conseqüències econòmiques molt elevades segons els comptes fets per les organitzacions em-presarials, i també repercussions en la mobilitat i la sostenibilitat i, sobretot, genera en la gent una pèrdua de confiança en el sistema, cosa que afecta la co-hesió social i la credibilitat.
Creu, doncs, que quan aquestes situacions es pro-dueixen de manera continuada en el temps, aquest Ajuntament ha de posar el coll a garantir que es resoldran amb eficiència, perquè els beneficis de la credibilitat són molt més grans que aquells que es po-den obtenir per la via de la reivindicació política de qualsevol partit polític, ja que la percepció que algú es preocupa dels drets i interessos col·lectius és jus-tament allò que fa ciutat, fa país i fa societat i, tanmateix, en aquest camp hi ha una mancança que ha atacat la credibilitat del sistema.
Significa, més endavant, que el seu Grup li sembla bé la proposició en debat, perquè troba correcte que Barcelona participi en la presa de decisions, perquè és la capital del país i s’ha de fer valer; i també que es faci una reflexió sobre les intervencions que cal fer davant una incidència: per tant, votarà positivament tal proposició, si bé en el document que s’ha lliurat sobre aquest punt no s’explicita quin és l’objectiu últim, el qual, a parer seu, ha de ser la creació d’una xarxa, és a dir un tramat, que doni garanties de servei en moments d’alta dificultat com els que s’han viscut. Reclama, doncs, una idea de serveis ferroviaris de rodalies, una idea de transport de xarxa pública, una idea de ciutat, una idea de relació amb la ciutadania, una idea de cohesió d’una societat que està tan d’acord amb si mateixa, com per tenir capacitat d’as-sumir els grans reptes que té plantejats.
Reitera que el seu Grup votarà afirmativament la proposició en debat, tot i trobar-hi a faltar aquest element motriu, engrescador i cohesionador.
La Sra. Blasco manifesta que la transferència de la gestió dels ferrocarrils de la xarxa ferroviària està a punt d’arribar i ha de permetre a Barcelona i al conjunt de ciutats que formen la Regió metropolitana, que puguin tenir més participació en la decisió de les seves infraestructures; i que el Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA no vol deixar de fer, no per autocomplaença, sinó per convenciment, en aquest moment una reflexió que també ha expressat en altres marcs institucionals com el Parlament de Cata-lunya, on té lloc el debat de política general.
