B a rc elona
2
La imatge
3
B
a rc elona
Índex
Editorial
- Guàrdia Urbana i Mossos: coordinació al servei del ciutadà
De portada
- El nou sistema de seguretat a la ciutat
A fons
- Lés últimes festes patronals amb el CNP
Notícies GuB
- Davant i darrere de les festes de la Mercè - Accidents i Circulació també obtenen l’ISO - El nou vehicle tecnològic de la GU
Som notícia
Bravo Charlie November
- Detingut per modificar un passi d’àrea verda - Enxampat a un control preventiu d’alcoholèmia
Formació
- La formació aprova el primer semestre
Seguretat viària
- I Trobada de professionals del rescat
Parlem de
- Un equip humà al servei del districte 7
Recorda
- Prevenció davant riscs per contacte directe
Marc Legal
- El nou permís de conduir per punts
Taula rodona
- Un pla especial per a l’espai públic
El reportatge
- Acaba la implantació de l'Àrea Verda
La nostra gent
- Una vida d’implicació i lluita per a la GU
Un apunt d’història
- Ribé i el tenor Fleta
Activitats esportives i socials
- L’expedició urbana torna amb 13 medalles del Quebec
El tauler
Els nostres convidats
- Ferran Monegal, periodista
Desconnecta
- Passatemps i humor
5
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona Edita:Guàrdia Urbana.
Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
ccmail: GU_REVISTA
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Eva Llo-rach, Carme Pallarés, Miquel Fernàndez, Ser-gi Amposta, Juani Gómez, Màrius Comorera, Mònica Navas, Susana Suárez
Director:Evelio Vázquez
Serveis editorials:Op-team SIC SL Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona
Tel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
Coordinació:Mònica Navas ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació:
Joan Serra
Redacció i fotografia:
Pedro Rolán, Susana Suárez
Col·laboradors en aquest número:
Joaquim Arandes, Salvador Auberni, Juan I. Paso, Domènec Escarré, Alfred Gràcia, José Antonio López, Joan Rabaixet, Ramón Valdés
Fotomecànica i impressió:Cevagraf SCCL Dipòsit legal: B-52.027-2001
B a rc elona
4
Editorial
B
arcelona acaba de donar labenvinguda als Mossos
d’Esquadra. El desplegament de la policia autonòmica a la nostra ciutat, el passat 1 de novembre, ha suposat l’arrencada d’un nou model policial i una nova manera d’entendre la
seguretat i la prevenció, en la qual la Guàrdia Urbana hi té un paper clau.
Fa temps que el nostre cos s’ha estat preparant per assumir amb garanties d’èxit aquest nou paper. L’Ajuntament ha apostat –de manera especial en els darrers anys- per una renovació i una millora del cos, que ha passat per la modernització i augment de recursos, la renovació d’instal.lacions, la incorporació de nova tecnologia, la reorganització de les diferents unitats o la creació de noves, i la incorporació progressiva de nous membres.
L’arribada dels Mossos d’Esquadra no canvia la missió i les funcions de la Guàrdia Urbana que,
amb més de 160 anys d’experiència, segueix i seguirà treballant per mantenir el compromís de sempre: garantir la convivència pacífica, vetllar pel compliment de les ordenances, col.laborar per incrementar els nivells de seguretat, facilitar la mobilitat i millorar la seguretat viària.
Però també la Guàrdia Urbana s’adapta –també com ho ha fet sempre- a les noves demandes i realitats ciutadanes, i al nou escenari que s’ha configurat amb l’arribada dels Mossos. Un nou escenari en el qual potenciem la
proximitat al ciutadà i el patrullatge preventiu, millorem l’eficàcia en el servei per donar resposta a les noves necessitats i establim una estreta coordinació amb la policia de la Generalitat per
garantir la convivència i la seguretat ciutadana.
Aquesta coordinació es fa especialment visible en la nova Sala Conjunta de Comandament i en l’Oficina Permanent de Coordinació, on guàrdies urbans i mossos treballen junts per compartir informació i assignar amb eficiència els recursos disponibles.
Sumem, doncs, esforços per millorar l’atenció al ciutadà i per oferir un millor servei a la ciutat. Donem la benvinguda als Mossos i afrontem el repte de la seva arribada amb il.lusió i oferint allò que ens és més propi: experiència, vocació de servei i eficàcia.
Guàrdia Urbana i
B a rc elona
5
De portada
D
es de l’1 de novembre, els Mossosd’Esquadra substitueixen el Cos Nacional de Policia en matèria de seguretat i ordre públic a la ciutat. Barcelona estrena així un nou sistema de seguretat, pioner en tot l’Estat, on no hi ha diferències entre policies per al ciutadà. Així ho van anunciar l’alcalde, Joan Clos, i la consellera d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Montserrat Tura, en l’acte de presentació de l’acord de cooperació entre ambdues policies a la ciutat comtal.
Aquest conveni estableix, per tant, un principi general de col·laboració mútua i d’intervenció mínima obligada, on qualsevol agent, sigui de la Guàrdia Urbana o de Mossos d’Esquadra, ha
IRADIER, 9-11
TRAVESSERA DE LES CORTS, 319-321
ULLDECONA, 35 bis PLAÇA ESPANYA, 1* NOU DE
LA RAMBLA, 76-80
MARINA, 347-349*
AIGUABLAVA, 55 PASSEIG TORRAS I BAGES, 129-145*
BADAJOZ, 151-153*
* Aquestes comissaries estaran disponibles properament. En aquests districtes, els mossos ocupen comissaries provisionals a Andreu Nin, 75 i Bolívia, 30, i gestionen Oficines de Denúncies a Gran Via de les Corts Catalanes, 456 i Lepant, 387. Per la seva part, es troba en construcció la nova caserna de la Guàrdia Urbana a Sant Martí, que estarà situada al carrer Espronceda 148 i substituirà d’aquí pocs mesos les actuals dependències de la Gran Via, 924.
UT-LES CORTS UT-SARRIÀ-SANT
GERVASI UT-HORTA-GUINARDÓ
UT-GRÀCIA UT-NOU BARRIS
UT-SANT ANDREU
UT-SANT MARTÍ
UT-CIUTAT VELLA UT-EIXAMPLE
UT-SANTS-MONTJUÏC
Dependències de la Guàrdia Urbana Comissaries dels Mossos d’Esquadra
El
nou sistema
de seguretat a la ciutat
Barcelona ha estrenat un nou sistema de seguretat, gràcies a l’acord de coordinació
i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia signat entre l’Ajuntament i
el Departament d’Interior de la Generalitat per al desplegament dels Mossos
d’Esquadra a la ciutat i la seva integració en un sistema de seguretat global.
d’atendre qualsevol petició ciutadana, més enllà de les especialitzacions pròpies del seu Cos.
El desplegament dels Mossos d’Esquadra a Barcelona s’ha efectuat respectant la divisió administrativa natural descentralitzada de la ciutat, en deu districtes. Així, a les deu unitats territorials de la GU actuals s’han sumat i es sumaran progressivament durant el 2006 deu noves comissaries de mossos. Els agents, doncs, donen servei a les 37 agrupacions de barris en què es divideix policialment la ciutat, de manera més intensiva i propera, actuant amb més facilitat per evitar comportaments o activitats que malmetin la convivència.
B a rc elona
6
De portada
proximitat, els dos cossos s’han coordinat per incorporar procediments i instruments comuns per poder actuar com un sistema de seguretat global. Això implica compartir aplicacions d’informació i bases de dades, i disposar de sistemes de radiocomunicacions compatibles per obtenir més eficàcia policial a la ciutat. Tots dos cossos s’han dotat d’òrgans permanents i conjunts de coordinació, tant en la presa de decisions com en la planificació dels serveis operatius. La Mesa de Coordinació Operativa, la Sala Conjunta de Comandament i l’Oficina Permanent de Coordinació, integrades per responsables dels dos cossos, compleixen aquesta funció.
Més presència policial
L’arribada dels mossos implica també l’augment de presència policial als carrers de Barcelona. Segons la consellera d’Interior de la Generalitat,
Montserrat Tura, el nombre d’agents s’ha vist incrementat en 2.614 mossos d’Esquadra, que són els que Interior ha desplegat a la ciutat a partir de l’1 de novembre.
A més, la Guàrdia Urbana segueix amb el seu procés d’increment de plantilla a la incorporació de 300 agents entre 2005 i 2006.
En total, seran més de 5.000 agents dels dos cossos dedicats a la seguretat i la mobilitat a Bar-celona, que sumats als efectius de Policia Nacional i Guàrdia Civil desplegats per a les seves funcions específiques a Barcelona ofereixen una ratio per sobre de la mínima fixada pel Parlament de Catalunya al maig de 2002, de 4’5 policies per cada 1.000 habitants.
Aquest nou sistema de seguretat suposa un incentiu més en el procés de millora continua per atendre les demandes ciutadanes per mitjà d’un increment de plantilla i la incorporació de diferents mitjans tecnològics.
L'objectiu és el de continuar tenint una policia
Els dos cossos han
incorporat eines comunes
per actuar com a sistema
únic de seguretat global
Quatre convenis a l’acord
entre GU i Mossos
• Conveni marc de coordinació i col·la-boració en matèria de seguretat i entre els cossos policials
- Garanteix la lleialtat institucional, la com-plementarietat en l’actuació dels dos cossos; la intervenció mínima obligada i la integració progressiva en el servei conjunt d’emergències (telèfon 112).
• Conveni de col·laboració per a la coor-dinació i cooperació en matèria informàtica a la sala conjunta de comandament dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana
- Garantir la informació compartida i docu-ments homologats de gestió i protocols d’in-tervenció conjunta (des de juliol 2004); i u-nificació dels sistemes informàtics de les centrals de comandament per donar una visió única de les incidències de la ciutat.
• Conveni de col·laboració per a l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a la Xarxa d’Emergències i Seguretat de Catalunya (RESCAT)
- Això implica la utilització d’una xarxa privada única de radiocomunicacions mòbil terrestre entre els cossos desplegats i els centres de co-mandament i control, i la inclusió de Bombers de Barcelona a la xarxa per a tot Catalunya. La Guàrdia Urbana rebrà 1.492 terminals.
• Conveni marc de col·laboració entre l’Ajuntament i l’Escola de Policia de Catalunya per al desenvolupament de programes formatius
les 130 que es convocaran a començaments del 2006, i ha iniciat el procés per incorporar 300 nous agents entre 2005 i 2006. Amb això, es continua en la línia de millorar la mitjana d’edat del personal de la Guàrdia Urbana, que ha baixat en tres anys i se situa ara als 43,5 anys.
En resum, l’arribada dels Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona significa el reforç de la tasca desenvolupada per la Guàrdia Urbana. Aquest Cos no canvia radicalment de missió o de funcions perquè canviï el sistema de seguretat. Més aviat al contrari, aquesta nova situació implica un nou repte per a tots nosaltres per tal de mantenir el compromís que hem mantingut sempre. Això representa la garantia de la convivència pacífica, la garantia dels comportaments i les actituds cíviques i la garantia de la qualitat de vida i l'ordre en l'espai públic, adaptant-nos, potenciant certes funcions a la llum de les noves necessitats i demandes de la ciutat i funcionant en el marc de la nova presència
de la policia autonòmica.
7
7
local propera, moderna, ben dimensionada, eficient i orientada a la demanda dels ciutadans. Al 2006, la Guàrdia Urbana renovarà el 50% de la seva flota de vehicles (amb prop de 230 vehicles nous, entre cotxes, furgonetes, motocicletes, escúters i tot-terrenys), la dotarà de la tecnologia GPS, i ha de renovar la totalitat dels seus sistemes de radiocomunicacions (pockets, terminals de ràdio...) per fer-los compatibles amb el sistema de Mossos.
També s'ha fet una inversió important, estimada en 300.000 euros, en l'establiment d'una "pas-sarel·la" tecnològica que connecti el sistema d'informació de la Guàrdia Urbana, Mycellium, amb el sistema de la policia autonòmica, Fènix, i s’han invertit 130.000 euros en aparells d’habilitació tècnica per a l’adhesió de l'Ajuntament a la xarxa d'emergències de la Generalitat (RESCAT).
Pel que fa als recursos humans, l’Ajuntament ha fet un esforç en incrementar la plantilla de la Guàrdia Urbana, amb les 70 places inter-administratives convocades al mes de novembre i
La consellera d’Interior, Montserrat Tura, i l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, van estar acompanyats pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall, en l’acte de presentació de la Sala Conjunta del dos cossos
La nova Guàrdia Urbana
• Potencia laPROXIMITATi el patrullatge preventiu. • Millora l'EFICÀCIAen la resposta a les noves demandes ciutadanes: compliment de lesORDENANCES, civisme, convivència, usos de l'espai públic
• S’especialitza en quelcom molt propi de la GUB: la gestió delTRÀNSIT
B a rc elona
8
A fons
Les festes patronals del 2005 han estat l’hora de retre homenatge als nostres
companys, però també al Cos Nacional de Policia. La Guàrdia Urbana ha volgut
reconèixer especialment la seva tasca en l’any de la transició cap a un model de
seguretat global a Barcelona en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra.
E
ls actes patronals van arrencar el dia 29 desetembre amb la tradicional missa en honor de Sant Rafael, patró del Cos, celebrada a la parròquia dels Sants Just i Pastor, de Ciutat Vella. Posteriorment, va tenir lloc el lliurament de medalles al mèrit al Saló de Cent de l’Ajuntament. Com cada any, la Guàrdia Urbana atorga aquests guardons a aquelles personalitats que s’han distingit per la seva actuació i col·laboració en favor del Cos, així com als agents de la Guàrdia Urbana que han destacat pel seu mèrit durant l’acompliment del servei. Enguany, a més, s’ha creat una categoria de reconeixements amb plaques commemoratives a aquelles entitats, unitats de la Guàrdia Urbana i d’altres cossos policials, que ja sigui per la seva trajectòria, per la qualitat dels serveis conjunts pres-tats amb la Guàrdia Urbana, o per les seves actua-cions en la via pública durant l’últim any, mereixen una distinció especial.
En l’any de la transició del model de seguretat a la ciutat, aquest acte va estar marcat pel
reconeixe-ment del Cos Nacional de Policia, a qui es va atorgar un protagonisme especial en el seu últim any de servei a Barcelona. A l’acte de lliurament de
medal-les hi va assistir l’alcalde Joan Clos; el regidor de
Seguretat i Mobilitat, Jordi Hereu; i el cap de la
Guàrdia Urbana, Xavier Vilaró; així com el filòsof i
periodista Josep Ramoneda, que va dictar una
conferència sobre seguretat pràctica i ideologia en el decurs de l’acte.
El dia 10 d’octubre es tancava el programa d’ac-tes patronals amb la diada de festa amb els nens de Sant Joan de Déu i el lliurament de medalles per antiguitat, diplomes al personal jubilat i homenatge a les vídues del Cos.
La jornada de solidaritat i calidesa per part dels membres de la Guàrdia Urbana amb els infants hospitalitzats va consistir enguany en una visita al Museu de la Ciència. Allà mateix, es va celebrar l’ac-te de reconeixement als ex companys i les seves vídues i vidus, en un acte emotiu i senzill, seguint el guió d’altres anys.
Imatges de l’acte de lliurament de medalles al mèrit d’enguany, al Saló de Cent
Les
últimes festes
9
9
Els actes esportius van
tornar a registrar una
acollida excel·lent i un alt
nivell de participació
per les pistes forestals de la muntanya de Collserola. A l’arribada, els comentaris de satisfacció eren gene-rals per la bona organització de la prova.
Tot i que la pedalada no és una prova de compe-tició, es van lliurar premis entre els participants,
consistents en lots de material ciclista, motxillesBag
Bike, pneumàtics Maxxis i dues bicicletes Qüer i Specialized. En el lliurament, hi van estar presents el president de la Federació Catalana de Ciclisme,
Alfons Molist, i la regidora del districte
d’Horta-Guinardó, Elsa Blasco; a més de l’intendent major,
Diego Rodríguez Borrega; i l’intendent de l’oficina de Coordinació de la DT i portaveu de la Guàrdia
Urbana,Carles Reyner.
També en l’agenda esportiva d’aquesta edició dels actes patronals es va celebrar el Torneig de Futbol Sala de la Guàrdia Urbana al velòdrom d’Hor-ta, on va tornar a dominar l’equip de la Unitat de Circulació, que repeteix com a millor equip del torneig per segon any consecutiu.
Del 26 al 30 de setembre, es va celebrar el 2n torneig de tennis, al Barcelona Tennis Olímpic de la Vall d’Hebrón, amb 32 esportistes dels cossos de Mossos d’Esquadra, policia local d’Igualada, Esplu-gues, Badalona i Policia Portuària, a més dels companys de la Guàrdia Urbana.
Enguany també es va celebrar la 21a competició interpolicial de tir al plat, al Camp de Tir Olímpic de Mollet del Vallés, amb 42 tiradors. L’equip de la Guàrdia Urbana va quedar entre els deu primers d’una taula classificatòria menys concorreguda que en edicions anteriors, probablement per l’efecte del mal temps en competidors habituals. Esperem que l’any vinent el temps acompanyi més a aquestes iniciatives dels companys i del CEGUB, per reunir-nos amb altres policies i practicar esport, tot
cele-brant la festivitat del nostre patró, Sant Rafael.
De dalt a baix, imatges dels premis de la competició de Tir i de Futbol Sala, i de la pedalada per Collserola del 2005
En l’apartat esportiu del programa d’actes del patró, el 5 d’octubre va tenir lloc la segona edició de la Pedalada popular BTT per Collserola, enguany superant l’èxit de participació de l’any passat. Aquest acte, organitzat pel CEGUB, va comptar amb prop de 250 participants, la majoria membres dels cossos de seguretat i salvament. La marxa va arrencar del Velòdrom d’Horta i va recòrrer 35 km
Fe d'errades
B a rc elona
10
Notícies GuB
La Guàrdia Urbana va participar doblement a les festes de la Mercè, patrona de la
ciutat. D’una banda, com a suport logístic per al normal desenvolupament dels
actes festius sense incidents, i de l’altra, com una de les protagonistes de la ciutat,
apropant la nostra tasca als ciutadans al passeig de les persones.
La Guàrdia Urbana va participar al passeig de les perso-nes exposant un vehicle d’atestats i participant en activi-tats per als nens i nenes durant les festes
E
n l’edició del 2005, laGuàr-dia Urbana va tornar a fer de suport a les festes al carrer, minimitzant l’impac-te per al trànsit de l’ocupació festi-va dels carrers i acomplint les funcions de vetlla per la seguretat dels ciutadans participants a la Mercè’05. Va ser present a l’estand instal·lat pel Sector de Seguretat i Mobi-litat al passeig de Gràcia, rebatejat per a l’ocasió en el “passeig de les persones”.
El cos de policia municipal hi va participar durant els tres dies d’actes lúdics amb tallers d’educació viària, l’ex-posició de vehicles del Cos i la
participació en xerrades sobre consells de prevenció. Alguns membres de l’equip habitual de monitors d’Educació Viària del Servei d’Educació Viària de la Guàrdia Urbana van col·laborar en les activitats organitzades per al públic infantil.
A banda d’aquest escenari, la ciutat es va omplir d’actes
festius. En total, prop de dos milions de persones van participar de La Mercè’05. Dins dels dispositius de reforç en neteja, segure-tat i mobilisegure-tat, la Guàrdia Urbana va seguir les jornades festives amb normalitat. No es van enregistrar intervencions destacades i la normalitat va ser la tònica general. El que sí
va ser destacable és el decomís d’un total de 17.170 begudes en 803 intervencions per venda ambulant no autoritzada. D’aquestes, 618 van correspondre a begudes alcohòliques.
La Guàrdia Urbana va actuar també en 392 intervencions per assegurar la convivència al carrer, i sobre activitats molestes o incíviques a l’espai públic com embrutar el carrer, façanes o elements del paisatge urbà; llençar desperdicis a terra o realitzar necessitats fisiològiques a la via pública.
Els 2.046 efectius de la Guàrdia urbana desplegats van comptar amb la col·laboració de 2.400 agents del Cos Nacional de Policia i 343 membres de la policia de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra. Durant cada dia de la festivitat, es van destinar de manera exclusiva una mitjana de 1.200 agents dels tres cossos, distribuïts en torns de matí, tarda i nit. La Guàrdia Urba-na en va destiUrba-nar 500, provinents de les unitats territorials, la nocturna i les unitats centralitzades.
Al final de la festa, la pluja va obli-gar a ajornar el tradicional tancament de focs d’artifici de la Mercè. Finalment, dilluns 25 de setembre unes 110.000 persones van poder seguir l’espectacle del Piromusical que cloïa les festes de la Mercè 2005 amb 2.200 quilograms de pólvora i material pirotècnic.
Davant i darrere de les
11
L
a Guàrdia Urbana ha obtingut l’ampliació dela certificació de qualitat per a les unitats d’Accidents i Circulació, a partir de l’auditoria realitzada els dies 27 i 28 de juliol passat. Aquesta ampliació es refereix tant als serveis oferts als ciutadans, com a les tasques administrati-ves que s’hi troben relacionades.
L’informe de l’auditoria destaca els bons
resul-tats obtinguts, tot remarcant “la professionalitat,
coordinació i tracte que mostren els agents en les seves diverses actuacions”, així com la implicació de tot el personal de la Unitat d’Accidents i la Unitat de Circulació en el sistema de gestió de la qualitat, com dos dels punts forts del servei.
Del resultat de l’auditoria, cal destacar també la implicació i coneixement de l’organització per part de les persones membres de la Guàrdia Urbana que
Accidents i Circulació
també obtenen l’ISO
realitzen les funcions d’auditors interns.
En aquest sentit, la implantació del sistema de qualitat a la Guàrdia Urbana està significant un impuls important per millorar el funcionament intern de l’organització i facilitar la feina dels seus components.
Amb aquesta línia de millora seguirem treba-llant per certificar la resta d’unitats de la Guàrdia
Urbana.
L’informe destaca la
professionalitat, tracte i
coordinació dels agents
com a punt fort
L
a Guàrdia Urbana va participar el passat 17de setembre en la demostració simulada d’actuació en un accident de trànsit. L’exhi-bició es va realitzar a l’interior del centre comercial La Maquinista, al districte de Sant Andreu. El simulacre es va efectuar dins de les
jornades“Herois d’avui en dia”, organitzades pel
centre, on es va donar la participació d’altres cossos policials i assistencials. La Guàrdia Urbana va participar amb una patrulla de la Unitat d’Acci-dents, que va simular una actuació en col·labora-ció amb el servei del 061.
Amb aquestes iniciatives, es pretén apropar el funcionament dels serveis d’emergència a la ciuta-dania i donar a conèixer els recursos en les
actua-cions per al salvament de vides humanes en cas d’accident de trànsit.
Imatge del simulacre d’accident a La Maquinista
B a rc elona
12
L
a seva funció consisteix a vetllar per corregir infraccions d’estacio-nament que pertorben la circulació o generen insegu-retat viària. Per a aquesta tasca, el nou vehicle incorpora el Sistema Mòbil d’Identifica-ció de Vehicles, una tecnologia que consta d’un receptor i una antena GPS, un equip
informà-tic amb cartografia de suport; un sistema de càme-res digitals (amb il·luminació de leds d’infrarrojos); i un sistema de reconeixement de matrícules (amb software específic, PC i monitor tàctil).
Amb aquest equipament tècnic, quan l’agent de la Guàrdia Urbana que viatja dins del vehicle obser-va una infracció d’estacionament, es fa una foto-grafia automàtica del vehicle infractor, on a més de la matrícula, queden registrades la posició del vehi-cle (carrer i número), la data i hora, i el codi d’in-fracció. La foto s’envia després a les dependències
El
nou vehicle
tecnològic de la GU
de la Guàrdia Urbana, on s’ini-cien els tràmits per formalitzar la denúncia.
El nou vehicle permet també detectar immediata-ment els vehicles robats, perquè incorpora una base de dades on es connecta automàticament, i contrasta
a l’instant la informació obtinguda de la foto.
Notícies GuB
L
a Guàrdia Urbana ha adquirit dos nous remolcs per als cavalls de laUnitat Muntada, en substitució d’altres dos antics, comprats l’any 1995. Els antics remolcs estaven obsolets, ja s'havien amortitzat i no complien la normativa actual. A més, no portaven cap tipus d'identificació de la Guàr-dia Urbana. Amb la compra d’aquests dos nous remolcs, es guanya en capa-citat i seguretat per transportar els cavalls. L’accés dels equins es podrà fer de manera més còmode per als cavalls i els agents. A més, els nous remolcs s'adapten a la normativa actual i ja porten la identificació específica per als
vehicles del Cos.
Més informació a les rondes
Des del 29 de setembre, els panells de les rondes incorporen un nou software tecnològic per informar els conductors del temps de recorregut fins a les diferents sortides.
Aquest nou vehicle circula per la ciutat des del 29 de setembre
Dos nous remolcs per a la Muntada
B a rc elona
13
Som notícia
El passat 19 de setembre, l’equip de l”En Directe” de TV3 va entrevistar l’in-tendent Josep Royuela, l’agent motoritzat Andreu Monrela i l’agent de l’oficina de radar Ferran Casas Rocher.
L’agència de notícies Europa Press va filmar el passat mes d’octubre un control de documentació realitzat per la caporal Núria Lahuerta en el districte de Sarrià-Sant Gervasi.
L’intendent Jesús Hernando Maldo-nado va parlar de l’ocupació de la via pública i del “botelló” en el programa “Busca Raons” del periodista Toni Marin, a l’emisso-ra Ràdio Barcelona, el passat 8 de juliol.
Els serveis informatius de TVE van filmar l’actuació d’una patrulla de l’Eixample en ocasió de la presentació a la premsa de l’operació tardor d’enguany, que es va realitzar el passat 15 de setembre.
Onda Rambla va entrevistar l'inten-dent Carles Reyner, amb motiu de la presentació del cotxe de disciplina viària amb noves tecnologies a la plaça Universi-tat el passat 29 de setembre.
B a rc elona
14
E
ls fets van succeir el passat divendres 7 d’octu-bre a l’Eixample. Els agents de la Guàrdia Urbana van sospitar de la irregu-laritat en observar un vehicle aparcat i comprovar que la matrí-cula no tenia assignat el distintiu de preferència que lluïa al para-brises del vehicle.
Aquest distintiu identifica el vehicle i s’ha de col·locar engan-xat a la part interior del vidre de davant, de manera que sigui visi-ble des de l’exterior, i permet
estacionar a l’àrea verda de la seva zona de residència amb condicions de preferència o exclu-sivitat, segons les zones.
En efectuar les consultes pertinents, els agents van esbrinar que la matrícula real del turisme no tenia assignada la preferència d’estacionament a
Barcelona, ja que la titular era una veïna empadronada a la comarca del Maresme.
La detenció del conductor, un home de 40 anys, es va portar a terme per un presumpte delicte de falsedat documental. Per aclarir el fets, es va ingressar el vehicle en el dipòsit municipal, a l’espera de poder contactar amb la propietària. Posteriorment, el conductor es va presentar a les dependències municipals i es va declarar responsable de la col·locació de la targeta
manipulada.
Finalitzades les diligèn-cies, el detingut va quedar en llibertat i el vehicle va quedar a disposició de la
propietària.
Detingut per modificar
un
passi
d’àrea verda
Bravo Charlie November
La Guàrdia Urbana va detenir un conductor de 40 anys que havia estacionat el seu
vehicle a l’Eixample i havia col·locat un distintiu modificat per poder estacionar a
les zones d’aparcament per a residents. L’home havia manipulat dos dels caràcters
de la matrícula per fer-los coincidir amb la seva a una targeta de resident.
E
l 15 d’octubre al matí, una patrulla queefectuava un control preventiu d’alcoholè-mia al xamfrà del carrer Llobregós amb el carrer Ciències va aturar un conductor que anava conduint amb el braç enguixat. Els agents d’Horta-Guinardó van efectuar la prova d’alcoholè-mia al conductor del vehicle, que va resultar
positi-Enxampat a un control
preventiu d’alcoholèmia
va. Juan Antonio R.R, de 34 anys d’edat i veí de Nou Barris, va ser detingut per aquest resultat per un presumpte delicte contra la seguretat del trànsit. També se li va estendre denúncia administrativa per conduir un vehicle sense mantenir la pròpia lliber-tat de moviments, ja que portava el braç dret
B a rc elona
15
S
uperat més de la meitat del pla de formació2005, és el moment de fer balanç. Aquesta revisió parcial dels objectius formatius per a aquest curs ha evidenciat un resultat positiu, tot i haver-se iniciat amb un retard de prop de dos mesos per la reestructuració interna del Sector de Seguretat i Mobilitat acomesa a principis d’any.
Les noves línies estratègiques definides a partir d’aquesta nova etapa al Sector emmarquen el Pla de Formació 2005 en unes directrius molt enfoca-des a la transversalitat.
L’Ajuntament ha deixat palesa la seva voluntat política d’assolir fites fonamentals com optimitzar la coordinació policial i municipal i desenvolupar al màxim les competències professionals de les perso-nes implicades en el sistema de seguretat pública de Barcelona. Immersos ja en el tram final de la gestió
La formació
aprova
el primer semestre
El balanç dels sis primers mesos d’aplicació del Pla de formació 2005 evidencia uns
resultats sastisfactoris. Malgrat el retard de gairebé dos mesos en la posada en
marxa del pla d’enguany, s’han assolit uns indicadors de gestió similars als de 2004
i s’han mantingut els paràmetres generals del nivell de qualitat de la GU.
Formació
Àrea Policial
Actualització competències professionals. F. Permanent
Actualització competències professionals Formació d’especialitats
Lideratge i desenvolupament Gestió emocional
Cursos transversals de l’Ajuntament Altres cursos i activitats formatives TOTALS
Resultats Totals per Àrees i Modalitats
Àrees de Coneixement N. accions N. edicions N. assistents N. hores impartides(*)
(*) Suma dels participants a totes les edicions de les accions formatives. Un mateix participant pot assistir a edicions diferents d’accions fomatives diferents; comptabilitzarà com assistents cada vegada.
2 158 2.972 1.106 22 45 668 551
4 10 123 82 2 5 95 42 20 32 320 424
1 3 20 15
51 253 4.198 2.220
de l’actual pla, podem fer balanç dels primers sis mesos de l’any 2005, on s’han obtingut uns indica-dors de gestió paral·lels als obtinguts altres anys, tenint en compte l’ajornament inicial. Aquests resultats es refereixen tant a aquells apartats de coneixement englobats i dirigits a les àrees especí-fiques de trànsit, administrativa, assistencial i de seguretat ciutadana; com a l’àrea de gestió, enca-minada a millorar i mantenir els paràmetres gene-rals de qualitat en aquest apartat. Finalment, no cal oblidar tampoc l’àrea destinada a la gestió emocio-nal, per controlar millor les emocions en l’exercici de la professió i en les relacions interpersonals.
Cal remarcar, en qualsevol cas, que l’esforç d’or-ganització i de gestió ha estat notable, tal i com es desprèn dels resultats reflectits en el quadre
B a rc elona
1
166
L’Associació Professional de Rescat en Accidents de Trànsit (APRAT) va convocar els
professionals de tot l’Estat a la I Jornada d’actuacions de rescat en accidents de
trànsit. Aquest certamen se celebrava paral·lelament al I Campionat Nacional, on
17 equips d’Espanya i Andorra competien en tècniques d’excarceració de víctimes.
A
la presentació de la jornada, hi vanassis-tir la directora general de Protecció Civil i
Emergències del govern central, Celia
Abenza; el director de la Direcció General
de Trànsit, Pere Navarro; el regidor de Seguretat i
Mobilitat,Jordi Hereu; a més dels directors del
Ser-vei Català de Trànsit, l’Associació Nacional de Fabri-cants d’Automòbils i Camions (ANFAC), la Fundació Institut Tecnològic per a la Seguretat de l’Automò-bil (FITSA) i APRAT.
A la jornada, es pretenia posar sobre la taula al-guns temes candents de la resolució d’accidents de trànsit i dels diferents models d’assistència sanità-ria als serveis d’emergència del territori espanyol.
Després de la inauguració oficial, a càrrec del president de l’associació APRAT i director de
Bom-bers de Barcelona,Antoni Pallarés, es va donar pas
a les dues grans taules de debat.
A la primera, titulada “La repercussió de les in-novacions en seguretat de l’automòbil en la
resolu-ció dels accidents de trànsit”, hi van participar
Je-sús Martínez Armesto,vicepresident d’APRAT;
An-na Ferrer, directora de l’Observatori
de Seguretat Viària de la DGT;Carlos
Mataix, d’ANFAC;Jan Mooij, de
Mo-ditech Holanda;Javier Páez, de
l’Ins-titut Universitari d’Investigació de
l’Automòbil (INSIA); Borja Esteban,
de PSA Peugeot Citroën iJesús
Mon-clús, de FITSA. En general, les
inter-vencions en aquest primer bloc van concloure que els serveis d’emergència no tenen prou informació quant a les innovacions en matè-ria de seguretat a vehicles, que Espanya està a la cua d’Europa en les comparatives de temps d’arri-bada als sinistres i que cal encara una col·laboració molt més estreta i una conscienciació més profun-da de les administracions i ens implicats per proveir als serveis d’emergència de més i millors recursos.
També en aquesta primera part de la I Jornada d’actuacions de rescat en accidents de trànsit, es va presentar el projecte Crash Recovery System (CRS), una aplicació informàtica de Moditech que prepa-ra una base de dades de les caprepa-racterístiques dels vehicles en actiu alimentada pels mateixos fabri-cants. A Espanya, existeix el projecte e-rescat, que copia el CRS i l’adapta al nostre sistema. També es va mostrar el treball en el projecte e-call, que pro-posa sistemes automàtics d’avís als serveis d’e-mergència instal·lats a l’automòbil; i els avenços de PSA Peugeot Citroën en la col·laboració amb els fa-bricants per a assajar qüestions de seguretat en els cotxes abans de la seva sortida al mercat francès.
Seguretat viària
I Trobada
de
professionals de rescat
1
177 Models d’atenció sanitària
La segona taula rodona va tractar sobre “Orga-nització, operativa en accidents de trànsit, coordi-nació i problemàtiques més comunes” i “La influèn-cia del temps d’assistèninfluèn-cia en els accidents”. En ella es van presentar els diferents models d’atenció sa-nitària que funcionen a Espanya, i van participar
Yolanda Ferreres, del Grup d’Emergències Mèdiques (GEM) de Bombers de la Generalitat de
Cata-lunya;Gilberto Alonso, de SEMSA-061
(Siste-ma d’Emergències Mèdiques) de la
Generali-tat de Catalunya;Jordi Abellán, tècnic
sani-tari de Bombers de Barcelona i membres de la
junta d’APRAT; i Francesc Bonet, del Reial
Automòbil Club de Catalunya (RACC). En aquest segon bloc es van exposar els models de Bombers de la Generalitat, el 061, Bombers de Barcelona. El RACC va presentar l’estudi realitzat per RACC Fundació segons el qual els serveis d’emergència d’Espanya ocu-pen les últimes posicions d’Europa pel que fa al temps d’arribada al lloc de l’accident. A la seva ponència, el membre d’aquesta associa-ció va presentar les diferències entre els
siste-mes Scoop and Run (recollir i córrer) i Stay and Play (quedar-se i actuar).
La conclusió d’aquest segon bloc va apuntar que l’excel·lència en l’atenció sanitària en un
sinis-tre s’aconseguiria“enviant a l’equip més
qualifi-cat per la via més ràpida per assistir al pacient en el mateix lloc i transportar-lo amb el vehicle apropiat a l’hospital més adequat”, com va
afir-mar Francesc Bonet.
E
l I Campionat Nacional de rescat en accidents de trànsit va aplegar 17 equips d’arreu del’Es-tat i d’Andorra, i un equip convidat d’Escòcia, que van competir en excel·lència en tècniques de rescat de víctimes. L’objectiu d’aquesta trobada, a més de posar a prova el nivell dels equips, era l’intercanvi d’experiència i l’estrenyiment de les relacions entre els bombers a Espanya. Els guanyadors van ser un dels dos equips de Marbella; el sanitari de Bombers de la Generalitat de
Catalunya,Joan Beteta, i el cap d’equip de Bombers de Barcelona,Fernando Jovellar.
Èxit del I campionat nacional d’excarceració a Barcelona
B a rc elona
1
188
B a rc elona
L
a Unitat Territorial 7 cobreix un territoriamb una densitat de població menor a la d’altres districtes (170.000 habitants), però geogràficament més divers, que abarca des de zones importants d’entrada i sortida a la ciutat, fins a d’altres que arriben a la muntanya de Collse-rola. Aquestes zones es distribueixen en els seus 11 barris: Baix Guinardó, Can Baró, Guinardó, Font d’en Fargues, Carmel, Taxonera, La Clota, Sant Ge-nís dels Agudells, Montbau, Font del Gos, Vall d’He-bron i Horta. Potser per això, al districte d’Horta Guinardó pren molta importància la capacitat de resposta davant d’incidents que poden ser
conside-rats menors, perquè són precisa-ment aquests els que orienten el patrullatge cap a la proximitat al ciutadà. Això no es pot aconseguir a partir del treball d’un sol grup, sinó que és una tasca conjunta i de treball en equip de tota la uni-tat, que orienta la seva feina cap aquesta vocació de servei.
Seguint aquesta línia, una de les novetats que s’han posat en marxa enguany ha estat precisa-ment la creació d’un servei específic de Vigilància dels Espais Públics, que està esdevenint clau pel que fa a la contenció i reducció de comportaments antisocials o poc cívics. Amb aquest nou dispositiu engegat per la UT-7 s’han reduït aquesta mena de conductes a espais com Can Baró, diferents indrets i places del Carmel o a la plaça d’Eivissa. En els úl-tims mesos, dos casos d’aquest àmbit d’actuació han rebut el reconeixement de l’Ajuntament i dels veïns. Un dels més reconeguts ha estat el procés de seguiment de la Discoteca KCHÉ, que ha comportat el precintat d’aquest local per un període de 9 me-sos, i pel qual la UT-7 va rebre la felicitació de la
re-gidora del districte, Elsa Blasco. També va obtenir
molts elogis per part de la direcció del Mercat de la Vall d’Hebron, la solució a un problema d’incivisme a les seves instal·lacions.
La seguretat viària és una altra de les grans prio-ritats del districte setè. Per això, es concentren
es-Parlem de
Un
equip humà
al servei del districte 7
A Horta-Guinardó pren
especial rellevància la
capacitat de resposta
davant incidents menors
A la imatge, els agents Víctor Plaza i Marc Comabasosa, de la unitat al districte d’Horta-Guinardó
19
forços en l’aplicació de les campanyes genèriques de la ciutat, i més concretament, com a necessitats del districte, en la vigilància dels trams de via amb un major índex d’accidentalitat.
En aquest sentit, durant els últims mesos s’ha treballat en l’adequació de la presència policial en els horaris de més sinistralitat i s’ha fet un esforç en l’estudi i seguiment de les causes dels accidents. En l’apartat de la seguretat viària, destaquen significa-tivament els resultats de tres iniciatives per a la pre-venció de l’accidentalitat, com són l’estudi de les causes dels accidents a la carretera de l’Arrabassada i a la ronda del Guinardó, d’una banda, i la tasca de prevenció a les escoles, de l’altra.
Innovant en l’educació viària a les escoles
El programa d’Educació Viària a les escoles s’ha tancat enguany amb bons resultats i amb una ini-ciativa original sorgida d’aquesta UT: el lliurament de polseres solidàries a l’estil de la polsera groga "Li-ve Amstrong" als alumnes que han participat en el programa d’educació viària de cara a la prevenció en l’època de vacances. Una iniciativa ideada per mem-bres de la UT-7 que ha estat acollida excel·lentment entre els escolars.
En un altre dels apartats de pes de la unitat, s’ha
La recent creació d’un servei específic de Vigilància dels Espais Públics està esdevenint clau en la contenció i re-ducció de comportaments antisocials o poc cívics
La vigilància de l’equip forestal de la unitat s’intensifica en el periode estival
de destacar la feina de l’equip forestal de la Guàrdia Urbana d’Horta-Guinardó. Des de la unitat es dedi-ca molta atenció a la tasdedi-ca preventiva durant tot l’any. La vigilància s’intensifica en l’època d’estiu, quan augmenten el nombre d’actuacions per preve-nir els incendis al bosc. Durant la darrera campanya, cal destacar l’actuació que va culminar amb la de-tenció d’un piròman que fugia just en el moment de
calar foc en una zona de matolls al districte.
El Carmel, un abans i un després
La crisi del Carmel va deixar palesa la implicació del Cos en la vida del barri i, molt especialment, la seva
professionalitat i el sentiment de proximitat amb els seus veïns. L’enfonsament va sorprendre els
companys de dues patrulles de la UT-7 que havien iniciat un desallotjament preventiu a la zona de l’esvoranc, amb risc per a la pròpia vida del agents. Precisament aquesta actuació ha estat un dels principals arguments perquè la unitat rebés, el passat dia 29 de
B a rc elona
20
E
ls agents que es poden transmetre poden sermicroorganismes (bactèries, virus, fongs) o paràsits (àcars, artròpodes) i les vies d’entra-da poden ser molt diverses encara que en el nostre medi es limiten a la via dèrmica o a la via respiratòria (saliva, tos, esternuts).
A la via d’entrada dèrmica, a la vegada, podem diferenciar el contacte per la nostra pell o mucoses amb la pell o mucoses de l’altre persona, amb la seva roba, o amb els seus fluids corporals. A banda d’ob-servar mesures de protecció universal basades en les normes bàsiques d’higiene personal i els elements de protecció, i considerar totes les persones com a potencialment infeccioses, cal saber que, per exem-ple, el risc de contagi a través de la pell és mínim.
Perquè un microorganisme es traspassi per la pell generalment els contactes han de ser íntims o de molt temps d’exposició. Així, malalties tan freqüents i a vegades tan aparatoses de la pell com “eczemes”, “psoriasis” o “urticàries” no són contagioses. I d’al-tres com la SIDA i l’hepatitis no s’encomanen per contacte, si no hi ha lesions en la pell.
Podem diferenciar les malalties produïdes per un simple contacte, com la tinya o la sarna, dels riscos existents per les picades de puces, paparres o polls.
La tinya és una infecció produïda per fongs que s’acostuma a transmetre per contagi d’animals (gossos i gats principalment, però també es pot
incloure el cavall), també es pot transmetre del sòl o d’altres individus per queratina (descamació de la pell) infectada mitjançant contacte directe o a través de raspalls, pintes, barrets, calçat, sales de bany comunitàries, moquetes d’hotels, etc. Predis-posen al contagi les deficients mesures d’higiene, l’ús habitual d’utensilis i roba de vestir comuns, la humitat i la calor.
La sarna és una malaltia parasitària, que afecta a la pell, i es transmet pel contacte amb pell para-sitada. El contacte ha de ser molt íntim o de molt temps d’exposició, perquè es produeixi el contagi, per tant, en contactes esporàdics és difícil de trans-metre.
Referent a les picades d’artròpodes (puces, paparres o polls), l’agent portador i vector sol ésser animal (principalment gossos i gats), però en casos de deficients condicions higièniques, també pot ser humà, especialment mitjançant la roba. En el cas de polls, aquests es localitzen, sobretot, a les costures dels vestits.
En el cas de picades d’artròpodes com els polls o sarna, procedir a desinfectar la pell i a rentar la roba mitjançant aigua calenta a més de 60º. Si la picada és per paparres, com que s’ha de procedir a extreu-re-la amb pinces traccionant-la suaument perquè no es trenqui, millor anar a un centre mèdic. El trac-tament, en tots els casos, es basa en un alleujament simptomàtic del pacient amb antihistamínics orals. Davant l’aparició de lesions en la pell o símptomes
com picor o coïssor, consulteu el vostre metge.
Recorda
Les professions que precisen contactes directes amb persones desconegudes
plan-tegen preocupació quant als tipus de riscs assumits. Davant d’aquests, la pell
cons-titueix una barrera important per a la penetració d’organismes i la propagació de
malalties, però no és inexpugnable.
Prevenció davant
riscs
per contacte directe
B a rc elona
21
Marc legal
L
a nova normativa combina dos elementsessencials davant dels comportaments in-fractors: l’aspecte reeducador, mitjançant la realització de cursos de sensibilització i reeducació vial dels conductors multireincidents; i l’aspecte punitiu, amb un sistema de disminució o pèrdua de crèdit en punts del conductor.
Quant a aquest aspecte punitiu, que és el que aquí analitzem, s’han de destacar algunes nove-tats. Per exemple, a l’entrada en vigor de la llei s’as-signarà als conductors un crèdit de 12 punts, llevat dels conductors amb antiguitat inferior a tres anys, que n’obtindran 8 punts. Aquest crèdit de punts es reduirà per cada sanció ferma en via administrativa que s’imposi al conductor per la comissió d’alguna de les infraccions greus o molt greus previstes a l’an-nex II de la Llei.
Cadascuna d’aquestes infraccions comporta la pèrdua de entre 2 i 6 punts, independentment de l’o-portuna sanció (multa i suspensió temporal del per-mís). Llevat que es cometin determinades infraccions molt greus, no es perdran més de 8 punts per acu-mulació d’infraccions en un sol dia.
Amb l’entrada en vigor del permís de conduir per punts, les sancions greus i molt greus, un cop fermes en via administrativa, seran anotades en el Registre de conductors i infractors.
El
nou permís
de conduir per punts
Segons ha anunciat la Direcció General de Trànsit (DGT), el permís de conduir per
punts entrarà en vigor durant el mes de juliol de 2006. La seva regulació legal la
trobem a la Llei 17/2005, de 19 de juliol, que modifica la llei de seguretat viària i
regula el permís i la llicència de conducció per punts.
Els autors d’infraccions molt greus recuperaran el crèdit inicial de 12 punts pel transcurs del termi-ni de tres anys sense haver estat sancionats en ferm en via administrativa per infraccions que comportin la pèrdua de punts. En el cas d’infraccions greus, el termini de recuperació del crèdit inicial serà de dos anys. D’altra banda, els conductors que no hagin es-tat sancionats rebran bonificació de punts, fins a un màxim de 15 punts. Una novetat important és que l’Administració declararà la pèrdua de vigència de l’autorització per conduir quan el seu titular hagi perdut la totalitat dels punts assignats. Si es dóna el cas, no es podrà obtenir un nou permís o llicèn-cia de conducció fins 6 mesos després de la notifi-cació de l’acord o 3, si es tracta de conductors pro-fessionals. En cas de reincidència, aquests terminis s’amplien a 12 i 6 mesos, respectivament. La supe-ració amb aprofitament d’un curs de sensibilització i reeducació vial i la posterior superació de les pro-ves que es determinin permetran obtenir de nou el permís o llicència de conducció.
Els experts afirmen que aquest nou sistema pot
reduir els accidents entre un 10 i un 15%.
L’actual permís de conduir té els dies comptats
L’Administració anularà la
vigència de l’autorització
per conduir si el titular perd
tots els punts assignats
B a rc elona
2
222
B a rc elona
15 de setembre i durarà fins al 15 de gener, en una prova pilot d’actuació coordinada dels diferents serveis municipals d’intervenció intensiva per mi-llorar la qualitat de la convivència als carrers bar-celonins.
Voluntat de continuïtat
El projecte, que té un pressupost de nou mi-lions d'euros, s'aplicarà sobretot al districte de Ciutat Vella, al tram central de l'Eixample, al Barri Gòtic, a les platges, als llocs turístics i a les places i els parcs més visitats de la ciutat.
De fet, una de les mesures adoptada a les fases inicials comprèn la instal·lació d’urinaris d’accés públic a diferents punts de Ciutat Vella, i el reforç
Taula rodona
L
’onzena taula rodona proposada per la GuB,la revista de la Guàrdia Urbana, va abordar la creació del nou Programa Especial sobre l’Espai Públic (PEEP) i la funció de la Guàr-dia Urbana en l’aplicació d’aquest nou programa.
Al debat, hi van participarSergi Pujalte,
con-seller tècnic del districte de Sant Andreu; Carme
Gibert, cap de Gabinet del Sector de Seguretat i
Mobilitat;Miquel Àngel Rodés, agent de la UT-9;
iAntonio Díaz, agent d’UPAS.
De fet, l’objectiu prioritari del PEEP és millorar la convivència als carrers de la ciutat. I per a això, s’han creat un conjunt de mesures des de l’Ajun-tament que es concreten en el Pla de Civisme, les noves ordenances de convivència i la Carta de drets i deures dels ciutadans.
A més, dins del Programa Especial sobre l’Espai Públic es té en compte
també l’aplicació de la justícia de proximitat i la recent estrenada col·laboració entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana per a un sistema de seguretat global a Barcelona, que ha de servir per reforçar els estàndars de segure-tat i civisme a la ciusegure-tat. El PEEP va començar el
Un
pla
especial per
millorar l’espai públic
Per preservar l’espai públic de l’ús intensiu a què està sotmès, l’Ajuntament ha
pre-vist una sèrie de plans i mecanismes que conformen la resposta municipal a les
no-ves demandes ciutadanes. El Programa Especial sobre l’Espai Públic (PEEP) n’és un
d’aquests ressorts, i la Guàrdia Urbana, una de les seves principals executores.
la idoneïtat de coordinar serveis. Díaz i Rodés van posar-ne alguns exemples, com el suport de com-panys en la recollida de mobles i trastos vells, ser-veis de neteja, o d’altres que faciliten la convivèn-cia i milloren la qualitat de l’espai públic i la imat-ge de coordinació dels serveis municipals.
Eines adequades
En aquest punt, l’agent Rodés va introduir una reivindicació per als serveis municipals, perquè,
segons l’agent, “s’haurien de dotar de les eines
adequades per poder pal·liar aquestes situa-cions”. Tots els assistents a la taula rodona van coincidir en valorar en la seva justa mesura l’inci-visme real i la sensació d’inseguretat denunciada pels ciutadans de Barcelona.
Parlant d’actituds ciutadanes, l’agent Díaz va
denunciar una ”crisi d’autoritat” regnant entre
els ciutadans, que “es mostren, en general, més
agressius o menys respectuosos i no tenen gai-re miraments per pixar al cargai-rer, embrutar, etc”. L’agent d’UPAS ho va comparar amb les situa-cions viscudes en els inicis del seu ingrés al Cos, fa 32 anys, i va fer notar als demés assistents el
que ell considera“un canvi d’actitud dels
ciuta-L’agent Díaz va parlar de
“crisi d’autoritat” entre els
ciutadans, que es mostren
menys respectuosos
2
233
dels serveis d’ajuda a les persones sense sostre. En la presentació del Programa Especial sobre l’Espai Públic, PEEP, el regidor de Seguretat i
Mo-bilitat,Jordi Hereu, va declarar que la intenció del
govern municipal és que aquest pla sigui sosteni-ble i serveixi per posar en marxa futures actua-cions municipals, per tal de crear sinergies entre els departaments municipals implicats en aquesta temàtica per millorar l’espai públic de la ciutat.
Al debat, aquest va ser un dels principals eixos de les reflexions dels assistents. En aquesta línia, Sergi Pujalte, conseller tècnic del districte de Sant
Andreu, va ubicar l’origen d’aquest pla en“les
re-flexions municipals per posar en valor el civisme i afrontar la nova realitat d’ús de l’espai públic de Barcelona, una ciutat receptora d’un gran vo-lum d’estrangers i turistes que donen un nou sentit a l’ús de l’espai públic”.
El conseller tècnic de Sant Andreu va explicar les cinc grans línies d’actuació sobre l’espai públic previstes al pla, que se centren en els actes incí-vics, les persones sense sostre, les activitats irre-gulars, l’estat de manteniment de la neteja, i els espais que pateixen un ús molt intensiu, com parcs, places o entorns de zones d’oci nocturn.
Pu-jalte, però, va ressaltar el “valor transversal” del
programa, que“no recau només en l’actuació de
la Guàrdia Urbana, sinó de diferents sectors de l’Ajuntament”.
Precisament la implicació de tots els serveis municipals a l’hora de resoldre problemàtiques i el fet d’actuar coordinadament per generar més efi-ciència van ser els dos punts clau d’aquesta part del debat, que va posar de relleu la necessitat de col·laboració entre tots els actors municipals.
Els agents de la Guàrdia Urbana presents al de-bat van coincidir amb el tècnic de Sant Andreu en
Antonio Díaz, agent de la UPAS
B a rc elona
2
244
Taula rodona
dans envers la Guàrdia Urbana i l’autoritat en general”.
El company Miquel Àngel Rodés va atribuir-ho a un canvi dels valors educatius a tota la societat, on “no es fomenta prou el respecte per tu ma-teix i els altres, i es perd la consciència de pertànyer a una col·lectivitat”. Carme Gibert va reforçar aquesta opinió, afegint algunes
conside-racions sobre “l’individualisme creixent i la
pèr-dua del pudor o la vergonya a la condemna o el ridícul públic”.
Tot i així, segons l’agent d’UPAS, “no es pot
afirmar taxativament que hagi augmentat la de-linqüència a la ciutat, però sí és cert que s’han registrat més casos de venda ambulant, actua-cions de neteja-parabrises, etc.”que contribuei-xen a generar un clima d’insatisfacció pel model d’ús de l’espai públic.
La base per millorar
En general, els participants a l’onzena taula ro-dona de la GuB van valorar aquest Programa Es-pecial sobre l’Espai Públic com una bona mesura de xoc per posar a prova l’eficiència de les mesu-res i, sobretot, com va assenyalar Antonio Díaz, per
“analitzar resultats i millorar futures actuacions, reforçant on calgui”.
Carme Gibert va recordar que la situació actual és que es tracta d’un programa amb recursos ex-traordinaris, i per tant, sense continuïtat encara
assegurada, però va considerar “absurd” deixar
d’aplicar el pla si funciona.
El conseller tècnic de Sant Andreu, Sergi Pujal-te, va mostrar-se optimista en aquesta qüestió,
opinant que“d’alguna manera, aquests tres
me-Carme Gibert va destacar
l’aprenentatge municipal
de la no temporalitat
dels serveis a la ciutat
sos suposen tensionar l’organització i utilitzar un determinat pla d’actuació per establir línies de treball que es consolidaran”. “Ara mateix, és un pla molt vinculat a les zones de la ciutat que recullen més impacte”, va assenyalar Carme
Gi-bert, “però s’espera poder ampliar-ho a tota la
ciutat”.
Pujalte va diferenciar el Programa Especial so-bre l’Espai Públic del Pla de Civisme, i va
conside-rar-ho en tot cas que són dos mesures“coherents”
i“transversals”.
Per als membres de la Guàrdia Urbana, el pla pretén vertebrar i mantenir un control centralitzat de les iniciatives de tots els col·lectius de serveis municipals, com la Guàrdia Urbana, que ja operen sobre el civisme i les conductes ciutadanes, per exemple en l’operació diana, o l’operació mirall, i incorporar-ne reforçs o noves intervencions allà on sigui necessari.
Es tracta ara de donar continuïtat a les accions sobre el civisme, a partir del punt d’inflexió que va significar el plenari de setembre, com va indicar Sergi Pujalte.
La cap de Gabinet del Sector de Seguretat i Mobilitat, Carme Gibert, va recalcar també
l’apre-nentatge realitzat per l’Ajuntament “en el sentit
que ja no hi ha temporalitat a Barcelona i els serveis s’han d’organitzar tot l’any, intensiva-ment perquè rebem permanentintensiva-ment una afluèn-cia de visitants molt elevada”.
Cultura mediterrània
Som una ciutat mediterrània, amb un clima i una cultura que permet fer molta vida al carrer. L’arribada d’immigrants acostumats a fer un ús in-tensiu de l’espai públic i l’alta afluència de turis-tes i estrangers de visita a Barcelona conformen una realitat de “superús” de l’espai públic barcelo-ní que demanda una revisió del plantejament
2
255
nicipal per al manteniment de la qualitat dels ca-rrers, places i parcs. Per analogia, potser també caldria considerar una revisió del concepte de ci-visme i un gran acord al respecte entre tots els col·lectius que ara habiten Barcelona.
Pactar un altre cop
La conclusió de tots els assistents al debat pro-posat per la revista GuB va ser que existeix ara una necessitat de tornar a pactar les normes de con-vivència d’una ciutat on convivim diferents col·lectius, amb diferents cultures, que s’han de
conciliar, pel bé de tots. “No podem perdre la
to-lerància que ens caracteritza”, va dir Miquel
Àn-gel Rodés, “però hem d’establir unes bones
re-gles de joc perquè no es malinterpreti la nostra cortesia”.
En aquest punt, el tècnic Sergi Pujalte va rei-vindicar més eines per a la Guàrdia Urbana i els
col·lectius municipals, que “han de poder fer
complir les normes pactades”. L’agent Díaz va de-manar també un criteri homogeni des del Cos, per tal de poder mostrar una imatge de coherència envers el ciutadà.
La ciutat s’usa molt i cal un pla de coordinació de tots els serveis municipals per neutralitzar o atenuar aquest desgast de l’espai públic. Aquesta va ser una conclusió generalitzada de l’onzena taula rodona de la GuB, on tots els seus partici-pants van mostrar-se optimistes de l’aplicació del Programa Especial sobre l’Espai Públic i van valo-rar com a positiu el fet d’establir mesures de xoc amb voluntat de continuïtat en l’àmbit del civis-me i la millora de l’espai públic de la ciutat de
Barcelona.
El Programa Especial sobre
l’Espai Públic (PEEP)
L’objectiu prioritari del Programa Especial sobre l’Espai Públic és el de millorar la convivència als carrers de la ciutat.
Mesures que l’acompanyen: • Pla de Civisme
• Noves ordenances de convivència • Carta de drets i deures dels ciutadans.
Suport del nou sistema de seguretat global Mossos d’Esquadra - Guàrdia Urbana.
Pressupost extraordinari: 9.000.000 Àmbit d’aplicació: sobretot al districte de Ciutat Vella, al tram central de
l'Eixample, al Barri Gòtic, a les platges, als llocs turístics i a les places i els parcs més visitats de la ciutat.
Cinc grans línies d’actuació: • Actes incívics
• Persones sense sostre • Activitats irregulars • Manteniment de la neteja • Espais que pateixen un ús molt
intensiu, com parcs, places o entorns de zones d’oci nocturn.
Principals valors del PEEP: transversalitat i coordinació dels diferents serveis de l’Ajuntament
Duració prevista:
Del 15 de setembre al 15 de gener
Miquel Àngel Rodés va
demanar conservar la
tolerància característica
de la nostra cultura
B a rc elona
2
266
B a rc elona
places d’àrea blava i 2.087 places de càrrega i descàrrega. Aquestes últimes passen a funcionar amb el sistema de control per disc horari i, per tant, a tenir vigilància.
En aquesta fase també s’han distribuït 54.986 distintius als veïns perquè hi puguin estacionar el seu vehicle.
Les tres etapes d’aquesta segona i última fase de l’àrea verda començaven el 3 d’octubre, als ba-rris del Poble Sec, Barceloneta i Marina, i a una ampliació de la primera zona, en el Passeig de Cir-cumval·lació. El 24 d’octubre es va continuar a
El reportatge
L
es últimes zones incorporades corresponen abarris dels districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta i Sant Martí, així com a una petita ampliació de la zona 7 per sota la plaça de les Glòries (vegeu mapa).
En aquestes zones s’han instal·lat els últims 736 nous parquímetres, i s’han creat 10.672 places ver-des. D’aquestes, 7.326 es destinaran a aparcament preferent i 3.346 exclusiu per a veïns. Es troben si-tuades al casc antic de Gràcia –part de la zona 16-i al barr16-i del Camp de l’Arpa –part de la zona 18-. A més, s’han pintat 5.361 places de motos, 2.647
Acaba la implantació
de l’
Àrea Verda
El 14 de novembre es va posar en marxa la darrera fase de l’Àrea Verda, el sistema de
regulació de l’estacionament al carrer que ja funciona des del mes de maig en
diver-sos districtes de la ciutat. L’entrada en funcionament de les noves zones completa el
procés d’implantació a la zona central de Barcelona.
La posada en funcionament de la segona corona s’ha fet en tres fases.
27
Sants i Les Corts, i el 14 de novembre es va com-pletar el calendari d’implantació amb l’extensió esmentada a Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta i Sant Martí. D’aquesta manera, es regulen en total 24.272 noves places que esdevenen places d’àrea verda, àrea blava, càrrega i descàrrega, i aparca-ment per a motos en calçada.
Aquesta gran acció sobre l’aparcament a la via pública a la ciutat de Barcelona, comporta, segons
el regidor de Seguretat i Mobilitat, Jordi Hereu,
que la ciutat obtingui"una major capacitat
d’es-tacionament per als veïns, un espai públic més ordenat i menys congestió a la ciutat".
L’aplicació de la segona corona completa el pro-cés d’implantació de l’àrea verda a Barcelona, i con-tribueix de manera decisiva a què l’objectiu d’acon-seguir una mobilitat sostenible en el centre de la ciutat esdevingui una realitat a mig termini. Alhora, s’asseguren places d’aparcament als residents i es guanya en qualitat de vida –per la reducció de fums i de sorolls- i qualitat mediambiental.
L’Ajuntament, a més, ha contractat 55 nous vigi-lants que s’afegiran a la plantilla actual, formada per 220 persones, i ha fet instal·lar 1.500 nous par-químetres, per a aquesta segona fase de la
implan-tació del sistema de gestió de l’aparcament prefe-rent per a residents de la ciutat.
Tot i que la campanya d’informació va començar després de l’estiu, és probable que s’hagi d’experi-mentar un període d’adaptació a la nova regulació, fins que tots els dubtes quedin completament re-solts. A aquest respecte, els guàrdies urbans poden recordar als ciutadans que existeix una oficina mu-nicipal dedicada exclusivament a la informació so-bre aquest sistema de regulació de l’aparcament: l’Oficina de l’Àrea Verda. Aquest servei municipal està situat a la planta baixa de la plaça de Carles Pi i Sunyer, 8-10 i romandrà oberta de dilluns a di-vendres de 8:00 a 20:00 h. L’oficina ha atès des del gener i fins al mes de setembre 13.249 consultes. També es poden informar a la web de l’Ajuntament,
a l’adreça www.bcn.es/areaverda.