COMPTA AMB NOSALTRES! guia de bones pràctiques per a una programació cultural paritària a Barcelona

(1)

1

Compta amb nosaltres! Guia de bones pràctiques per a una programació cultural paritària a Barcelona

COMPTA AMB NOSALTRES!

Guia de bones pràctiques per a una

programació cultural paritària

a Barcelona

Ajuntament

de

Barcelona

Febrer de 2019

(2)

2

Edita

Departament de Transversalitat de Gènere

Gerència de Recursos

Realitzat per

Dra. Patrícia Soley-Beltran

Correcció

Serveis Lingüístics de l’Ajuntament de Barcelona

Aquest document està sota la llicència

Creative Commons

(3)

3

Índex

Context ... 1

Justificació ... 3

Objectius ... 8

A qui s’adreça ... 9

Metodologia ... 10

Accions ... 12

Volem entendre, volem saber: coneixement i formació ... 12

Acció i interacció: espai, temps i comunicació ... 17

Fer a mans: selecció i provisió ... 23

Com podem fer-ho: gestió ... 31

Conclusions ... 36

(4)

1

01

Context

L'Ajuntament de Barcelona ha desenvolupat el Pla per la justícia de gènere (2016-2020) amb l'objectiu d'eliminar les desigualtats de gènere.1_{En aquest context, s'entén la justícia com un}

conjunt de valors que comprenen el respecte, el reconeixement i l'equitat. Se cerca construir una ciutat on les dones, la meitat de la població, tinguem veu i capacitat de decisió.

Dins dels diversos àmbits d'actuació plantejats en el pla, hi ha la cultura com a eix estratègic per assolir la igualtat. Amb aquesta finalitat, els objectius que es s'hi exposen són els següents:

• _{Potenciar la creació de les dones i amb una perspectiva de gènere.}

• _{Impulsar una programació paritària de les activitats culturals fent èmfasi en}

esdeveniments destacats de ciutat.

L'antropologia i la sociologia cultural ens informen de com les nostres accions estan sempre condicionades pel nostre coneixement de la realitat, i el nostre coneixement està condicionat pel que considerem important saber. Per aquesta raó, la primera necessitat detectada en l'àmbit de la cultura ha estat conèixer la situació actual de la programació cultural de la ciutat. Amb aquests objectius, el Departament de Transversalitat de Gènere de l'Ajuntament de Barcelona va encarregar, el juny del 2017, un estudi pioner: l'Informe sobre la programació cultural 2016-2017 de l'Ajuntament de Barcelona des d'una perspectiva de gènere, elaborat per Anna Cabó i Joan Manel Sánchez.2

L'estudi va analitzar les activitats programades i les estructures organitzatives. Pel que fa a les activitats, es van analitzar més de 19.000 activitats dutes a terme entre el 2016 i el 2017 en 105 espais diferents de programació. En la programació global analitzada de la ciutat del 2016 les dones autores van ser un 24,61%, i un 32,38% el 2017. Hi ha grans diferències entre els

1_A_{JUNTAMENT DE}_B_ARCELONA_,_{Pla per la justícia de gènere (2016-2020)}_{(2016), Barcelona, Ajuntament de Barcelona.}

http://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/pla_per_la_justicia_de_genere.pdf (darrera visita: 12 d'octubre de 2018).

2_{Anna C}_ABÓ_{i Joan Manel S}_ÁNCHEZ_(2017),_{Informe sobre la programació cultural 2016-2017 de l'Ajuntament de Barcelona}

des d'una perspectiva de gènere, Barcelona, Departament de Transversalitat de Gènere, Gerència de Recursos, Ajuntament de Barcelona.

(5)

2

Compta amb nosaltres! Guia de bones pràctiques per a una programació cultural paritària a Barcelona diversos àmbits de programació: van d'un 1,25% de dones autores en els auditoris a un 54,55% en els centres d'exposicions. Els museus presenten també molta diferència entre ells. A la Virreina, un 30% d'activitats tenen perspectiva de gènere i els equips que les desenvolupen són paritaris; al Museu del Monestir de Pedralbes i al Born Centre de Cultura i Memòria entre un 19% i un 18%, respectivament de la programació té perspectiva de gènere. Per contra, al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), al Museu Etnològic i al Frederic Marès no es fan activitats amb perspectiva de gènere i molt poques vegades tenen representació paritària de dones, igual que al Disseny Hub Barcelona (DHUB). Dels set festivals de la ciutat, només el Grec i Santa Eulàlia s'acosten a la paritat en les activitats. En canvi, la Mercè, la festa major, presenta els percentatges més baixos de dones; a més, el 2017 hi va disminuir tant la presència de dones com la perspectiva de gènere, tot i haver augmentat el nombre total d'activitats. Per tant, sembla que es dona una disparitat de gènere en la majoria de casos analitzats.

Pel que fa a les estructures organitzatives, l'estructura directiva de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) està formada per un 70% d'homes i un 30% de dones, mentre que la plantilla està força més feminitzada: 62% dones - 38% homes. Als museus, el 71,43% de la direcció i el 60% de les gerències també són homes. En canvi, els equipaments de proximitat estan en mans de les dones: el 72% de la direcció dels centres cívics i el 82% de les biblioteques; cal tenir en compte que, tot i la seva importància social, aquestes direccions obtenen menys remuneració i reconeixement que les ja esmentades. En positiu, el Consorci de Biblioteques i la direcció de les Fàbriques de Creació tenen una estructura directiva quasi paritària o paritària, respectivament.

Tot i el petit marge d'error que es pot derivar del fet que l'estudi era el primer d'aquestes característiques, els resultats d'aquest estudi haurien de vèncer les resistències que encara romanen sobre l'existència real d'un problema de manca de paritat. L'anàlisi de les estructures organitzatives i activitats programades deixa ben clara la necessitat de compensar el desequilibri de gènere. L'estudi extreu les conclusions i recomanacions següents:

1. Estadístiques i disseny d'indicadors. Tal com recomana la Unesco, és imprescindible tenir dades segregades per sexes en tots els àmbits del sector cultural. 2. Gestió del canvi: sensibilització i formació. Durant el procés de recollida de dades, s'ha pogut constatar que algunes persones responsables en llocs de presa de decisions en l'àmbit cultural de la ciutat desconeixen la perspectiva de gènere.

3. Llocs de presa de decisió i licitacions. No hi ha paritat en la major part de les estructures directives, i s'hauria de garantir que els equips siguin cada cop més diversos, i paritaris per raó de sexe. Si es pretén que Barcelona tingui una programació paritària de les activitats culturals, com assenyala el Pla per la justícia de gènere (2016-2020), cal donar eines i formació sobre com fer-ho a fi de treballar conjuntament en aquesta direcció.

4. Pressupostos amb perspectiva de gènere. Seria molt necessari fer un estudi econòmic amb perspectiva de gènere de la cultura de la ciutat. No només conèixer on s'inverteixen més diners i esforços, sinó també el cost per activitat i públic, on hi ha personal propi i subcontractat, les diferències salarials, etcètera, com ja s'ha començat a fer.

Els resultats, les conclusions i les recomanacions de la diagnosi fan palesa la necessitat de dur a terme accions per assolir la paritat. Per tant, seguint l'Estudi sobre la programació cultural 2016-2017 de l'Ajuntament de Barcelona des d'una perspectiva de gènere, es presenta aquesta

(6)

3

02

Justificació

Menys muses i més creadores i directores. De ben segur que aquest canvi ens beneficiarà

de manera individual i col·lectiva.

Fleur Pellerin Ministra de Cultura de la República Francesa (2014-2016)3

Què anomenen cultura? Són tantes les definicions de cultura que omplirien diversos llibres. En considerem dues com a punt de partida: l'una d'una institució internacional i l'altra d'un pensador.

La Unesco defineix cultura com "un tot complex que inclou coneixement, creences, arts, moral, lleis, tradicions i totes aquelles capacitats i hàbits que adquireixen els humans com a membres d'una societat."4_{: En canvi, per definir}_cultura_{l’estudiós britànic de la cultura Raymond}

Williams fa referència a dos sentits. D'una banda, al sentit antropològic i sociològic de cultura com una "«forma de viure» específica dins la qual un «sistema de significació» es considera no només essencial, sinó essencialment implicat en totes les formes d'activitat social". De l'altra, destaca un altre sentit més especialitzat, i alhora més comú, de cultura entesa com a “«activitats artístiques i intel·lectuals» [...] que inclouen no només las formes tradicionals d'art

3_{Fleur P}_ELLERIN_{(2015), "Hacia la igualdad de género entre mujeres y hombres en el sector cultural", a}_{Igualdad de género:}

Patrimonio y creatividad, Unesco, París, p. 93-96;

http://www.unesco.org/culture/Gender-Equality-and-Culture/flipbook/es/mobile/index.html#p=98 (darrera visita: 13 octubre).

4 _{"[Culture] is that complex whole which includes knowledge, beliefs, arts, morals, laws, customs, and any other}

capabilities and habits acquired by [a human] as a member of

(7)

4

Compta amb nosaltres! Guia de bones pràctiques per a una programació cultural paritària a Barcelona i les formes de producció intel·lectual, sinó també totes les «pràctiques de significació», des del llenguatge, passant per les arts i la filosofia, fins al periodisme, la moda i la publicitat".5

És clar que "cultura" no és un concepte fàcil de copsar. És complex perquè inclou valors, conceptes interioritzats (relatius al medi natural, l'ésser humà, la realitat material, el temps i l'espai, les relacions personals, les normes que regeixen la identitat, el gènere, etcètera), però també creacions i artefactes, estils de vida, idiomes, ritus, llocs i monuments històrics, obres d'art i literàries, els dipòsits d'aquestes obres patrimonials (arxius, museus, biblioteques), "alta cultura" i "cultura popular". Williams i l'Escola de Birmingham d'estudis culturals a la qual pertanyia ampliaren substancialment el significat del terme cultura tot recollint i donant forma teòrica a la convergència contemporània que es dona entre aquests dos sentits.

És important tenir en compte que la cultura no es pot reduir a la materialitat de les coses, sinó que incorpora també allò que és immaterial. És més, integra simultàniament materialitat, significat i pràctica social. Dit d'una altra manera, les mateixes representacions del món social que es fan en les arts o en les ciències socials constitueixen, juntament amb d'altres, la realitat social. Com a conseqüència, en tota programació cultural hi és subjacent una determinada visió sociocultural. Aquesta visió pot reiterar l'statu quo acríticament o reinterpretar-lo, obrir-lo a d'altres visions i, fins i tot, subvertir-lo. Cal tenir en compte que una mateixa cultura no és mai harmònica. Dins seu hi ha subcultures i tensions.

En aquest complex panorama, els i les professionals de la gestió cultural, segons Lluís Bonet Agustí, director del programa de doctorat en Gestió de la Cultura i el Patrimoni de la Universitat de Barcelona, són un "mediador entre la creación artística o herencia patrimonial, el consumo cultural y la participación ciudadana, con el objetivo de hacer viable un proyecto cultural que se inserta en una estrategia social, territorial y/o de mercado".6_{Cristina Riera, gestora i}

comunicadora cultural, afegeix que les persones professionals d'aquest àmbit són "mediadores, activadores, provocadores, facilitadores, posibilitadores, sugestores o gestores por necesidad, destinados a facilitar entornos para vivir experiencias, para provocar curiosidad, reflexión, para reforzar sentido de comunidad."7

Podem pensar, doncs, en les i els professionals de la gestió cultural com a persones mitjanceres entre la creació innovadora i l'herència cultural, d'una banda, i el consum cultural i la participació ciutadana, d'una altra. Aquesta treball de mediació requereix un projecte que es duu a terme dins d'un context cultural, social i econòmic específic i que sempre està guiat per un cert concepte o estratègia explícita o implícita. Els mateixos mitjancers i mitjanceres formen part també d'una determinada cultura, és a dir, la seva visió del món, de la identitat, les relacions socials, el gènere, la moral, etcètera; en definitiva, tot el seu món simbòlic està compost per l'entorn cultural en què han estat socialitzats. Les persones som fruit del que aprenem en la nostra educació com a membres —homes o dones— en un determinat entorn cultural, però també d'allò que hem volgut modificar de manera conscient, arran de la nostra formació i experiència.

Així mateix, cal tenir en compte que la cultura és també un fet normatiu, ja que, tant en el seu sentit de mentalitat com en el de producció artística, recull i transmet —sovint de manera implícita— un corpus de normes. Formen part d'aquest corpus normatiu els estàndards d'identitat de gènere que regulen com ha de ser un home i una dona, el que entenem per

masculinitat i per feminitat. Així doncs, en tot projecte cultural s'hi dona una determinada visió

5_{Raymond W}_ILLIAMS_(1981),_Culture_{, Fontana, Londres, p. 13. [traducció pròpia]}

6_{Citat a Ana Luz C}_ASTILLO_B_ARRIOS_{(2014), "Gestión cultural y género: una aproximación",}_{Manual Atalaya de Apoyo a la}

Gestión Cultural, Observatorio Atalaya, Andalucía. http://atalayagestioncultural.es/capitulo/gestion-cultural-y-genero (darrera visita: 3 d'octubre).

(8)

5

Compta amb nosaltres! Guia de bones pràctiques per a una programació cultural paritària a Barcelona de la societat i, per tant, del gènere, se'n sigui o no conscient. Encaminar la cultura cap a la igualtat o cap a la perpetuació de la desigualtat és part de la responsabilitat que comporta l'exercici de la gestió cultural.

Dit això, sovint les institucions i organitzacions que lluiten per la igualtat dona-home no atenen prou la dimensió cultural i simbòlica de la societat. La falta d'atenció als aspectes culturals de les desigualtats durant les primeres dècades de la democràcia pot ser deguda al fet que es va haver de prioritzar l'elaboració d'un marc jurídic per lluitar contra la desigualtat.8_Tanmateix,

la igualtat a la qual el marc jurídic aspira encara no s'ha assolit, tot i que la cultura i el desenvolupament cultural és tan necessari per al desenvolupament social com ho és per a la igualtat. Segons l'ONU, la cultura és un dels drets humans,9_{i la falta de paritat per accedir-hi}

dificulta o impedeix el desenvolupament del potencial de les dones i, per tant, dificulta el desenvolupament global sostenible i inclusiu de tota la societat, atès que estem parlant del subdesenvolupament de la meitat de la població mundial. La Unesco vincula directament la cultura amb la igualtat homes-dones en un paràgraf que val la pena citar sencer:

“[les dones] han de fer front a grans obstacles que els fan impossible participar en la vida cultural de les seves comunitats. La desigualtat d'oportunitats de la qual són objecte en el seu esforç en compartir la seva creativitat amb el públic; el "sostre de vidre" que els impedeix optar a posicions de direcció i lideratge, i també participar en la presa de decisions; la persistència d'opinions dominants sobre els gèneres; els estereotips negatius i les limitacions de la llibertat d'expressió; a més dels reptes específics als quals cada sexe ha de fer front a l'hora d'accedir a cursos de formació tècnica i empresarial, així com a recursos financers, són els reptes de la tasca de la Unesco i dels governs, comunitats i societat civil que col·laboren amb l'organització per garantir que la funció dels homes i les dones en la vida cultural sigui fomentada, valorada i visible en tota la seva igualtat."10

En la mateixa línia, la Llei d'igualtat, específicament al capítol II, article 26, "La igualdad en el ámbito de la creación y producción artística e intelectual", afirma l'obligació de les autoritats públiques de vetllar per fer efectiu el principi d'igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes en relació amb la creació i producció artística i intel·lectual, i amb la seva difusió." A més, detalla una sèrie d'accions positives que "tots els organismes, agències, entitats i altres estructures de les administracions públiques que de manera directa o indirecta configuren el sistema de gestió cultural." Igualment, l'article 24, "Manifestacions culturals", de la Llei d'igualtat efectiva de dones i homesde la Generalitat de Catalunya, enumera nou actuacions que les institucions públiques han d'executar.11_{L'objectiu comú d'ambdues lleis és la}

prevenció de conductes discriminatòries i la previsió de polítiques proactives per fer efectiu el principi d'igualtat de manera transversal, tal com escau al dret antidiscriminatori modern. D'ençà de l'arribada de la democràcia a Espanya, hem assolit una democratització de la cultura ingent, i alhora s'ha donat una certa democràcia cultural. És a dir, la creació de grans equipaments museístics, a més de la xarxa de biblioteques i centres cívics, ha posat a l'abast

8 _{Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres}_{, Jefatura del Estado, «BOE» núm.}

71, de 23 de marzo de 2007. Referencia: BOE-A-2007-6115, p. 11. [Traducció pròpia]

https://www.boe.es/buscar/pdf/2007/BOE-A-2007-6115-consolidado.pdf (darrera visita: 14 d'octubre). http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6919/1436051.pdf (darrera visita: 14 d'octubre).

9_{Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales}_{, Nacions Unides.}

https://www.ohchr.org/SP/ProfessionalInterest/Pages/CESCR.aspx (darrera visita: 13 d'octubre).

10_{"Igualdad de género y cultura", Unesco.}

http://www.unesco.org/new/es/culture/gender-and-culture/gender-equality-and-culture/ (darrera visita: 13 d'octubre). [Traducció pròpia]

11_{"Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes",}_{Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya}_{, núm.}

(9)

6

Compta amb nosaltres! Guia de bones pràctiques per a una programació cultural paritària a Barcelona d'un gran nombre de persones una oferta cultural i artística i s'ha democratitzat l'accés a la cultura, més enllà dels desequilibris i les desigualtats socioeconòmics. Gairebé paral·lelament, l'anomenada democràcia cultural, que "reconeix la diversitat de les expressions i les demandes artístiques i culturals, sense jerarquitzar-les", ha anat reivindicant noves disciplines i expressions culturals i artístiques, com ara el circ, el còmic, el disseny i les arts decoratives o la música electrònica, entre d'altres.12

Considerem la cultura com un dels drets humans, i hem avançat molt en la democratització de la cultura i en la democràcia cultural. Tanmateix, hi ha encara una desigualtat social i de gènere contra la qual cal lluitar per poder fer efectius els diversos àmbits dels drets culturals: accés, participació i contribució. En la Declaració de Friburg s'afirma que els drets culturals "són part essencial de la dignitat humana; per aquest motiu, formen part integrant dels drets humans i han de ser interpretats segons els principis d'universalitat, indivisibilitat i interdependència".13

En relació amb l'accés, ja està força normalitzat pel que fa a la formació, a la pràctica artística i al consum de cultura; de fet, la majoria de públic són dones. Segons l'Idescat, a Catalunya les dones mostren ser una lleugera majoria en concerts, espectacles i exposicions, i són majoritàries com a lectores de llibres i revistes14_{. Aquestes dades són molt semblants a les}

que, segons l'Institut Nacional d'Estadística, es donen al conjunt de l'Estat, on les dones són també una lleugera majoria com a espectadores de cinema, arts musicals, arts escèniques, lectores, usuàries de biblioteques, museus i exposicions15_{. S'aprecia, a més, que el}

percentatge d'espectadores i consumidores dones en tots els sectors culturals a Espanya ha crescut des del tram temporal 2001-2011 fins al 2014-2015.

Així doncs, les dones gaudeixen de la vida cultural de la comunitat, frueixen de l'art i comparteixen els avenços científics i els seus beneficis. Però en participem en igualtat de condicions? La Declaració de Friburg esmenta la importància no només de tenir accés a la cultura i "consumir-la", sinó també de "la llibertat de desenvolupar i compartir coneixements i expressions culturals, realitzar recerques i participar en les diverses formes de creació, així com dels beneficis d'aquesta creació".16_{És a dir, es tracta també de participar-ne com a}

subjectes actius de cocreació de cultura.

El 2001, Carmen Alborch, ministra de Cultura (1993-1996), declarava que "el aumento del nivel formativo de las mujeres no se ha correspondido con una presencia proporcional en el ámbito de la toma de decisiones" i, per tant, es manté "una absoluta desproporción entre los méritos y las capacidades alcanzadas y los resultados en cuanto a la ocupación y la llegada al poder."17_{En un estudi molt recent, Patricia Corredor Lanas i Cristina Corredor Lanas constaten}

que els avenços legislatius han estat tardans i breus, i assenyalen la crisi econòmica com una de les causes dels estancaments i retrocessos en l'assoliment de la paritat de gènere en el

12_{Jordi B}_ALTÀ_P_ORTOLÉS_(2016),_{El ejemplo francés: Cómo protege Francia la cultura}_{, Fundación Santillana, Fundación}

Alternativas, Foro de las Industrias Culturales, Madrid, p. 34.

13 _Unesco,_{Declaració universal de la Unesco sobre la diversitat cultural. París 2001. Declaració de Friburg: Friburg 2007}_,

Barcelona, Fundació Josep Irla (Textos Polítics; 8), 2011, p. 39.

https://irla.cat/wp-content/uploads/2015/11/TP8-diversitat.pdf (darrera visita: 22 de novembre).

14 _{Estadístiques culturals de Catalunya}₂₀₁₇_{, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.}

https://www.idescat.cat/cat/idescat/biblioteca/docs/pec/paae2016/gi06842017.pdf. (darrera visita: 15 d'octubre.)

15_I_NSTITUTO_N_{ACIONAL DE}_E_STADÍSTICA_{(2017), "Cultura y ocio",}_{Anuario estadístico de España 2017}_{, p. 129}

https://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuario17/anu17_04cultu.pdf (darrera visita: 16 d'octubre.)

16_Ibíd_{., p. 42.}

17_{Carmen A}_LBORCH_{(2001), "La paridad en el mundo de la cultura", a Rosa C}_ONDE_{, Laura S}_EARA_{i Amelia V}_ALCÁRCEL_(ed.)

(2011), La cultura de la paridad: VII Encuentro de Mujeres Líderes Iberoamericanas, Madrid, Fundación Carolina CeALCI, Documento de Trabajo n.º 55, p. 39-50; p. 9, 40.

(10)

7

Compta amb nosaltres! Guia de bones pràctiques per a una programació cultural paritària a Barcelona context actual.18_{Per exemple, tot i que el 58,4% de les persones matriculades a estudis d'arts}

i humanitats a Espanya són dones, només el 43% d'aquestes arriben a professions relacionades amb la cultura.19

Els estereotips de gènere, el repartiment desigual de rols que assigna a les dones les tasques no retribuïdes de la llar i de les cures, la bretxa salarial i la desigualtat d'oportunitats, alenteixen i limiten la participació de les dones en la cultura. Per tant, la seva contribució al desenvolupament de coneixements i la seva difusió, les expressions culturals, la recerca i la participació en diferents formes de creació encara és desigual. Cal oferir la possibilitat de "fer cultura" a persones i col·lectius que no se'n senten part. Això implica capacitar-les per a la creació amb la finalitat que puguin contribuir al desenvolupament cultural de les societats a les quals pertanyen. Per aquesta raó, Patricia i Cristina Corredor Lanas apunten a "la igualdad de género en la cultura, en la creación cultural en primer lugar, sin la cual la diversidad es imposible, se revela así como uno de los campos de batalla vitales para el futuro próximo."20

Tal com diu Ángeles González-Sinde, ministra de Cultura (2009-2011), la construcció de "l'habitació pròpia de les dones" de la qual ens parlava Virginia Woolf és una tasca col·lectiva. Aquesta tasca cal dur-la a terme en la gestió pública i privada, en les indústries culturals, en les polítiques culturals i en l'imaginari social. És cabdal que les dones puguin participar en l'elaboració, la posada en pràctica i l'avaluació de les decisions que afecten l'exercici dels seus propis drets culturals. Tanmateix, les dinàmiques de progressió cap a una programació paritària que sorgeixi de manera "natural" i espontània són tan lentes que evidencien la necessitat d'accions que les fomentin.

Aquesta guia constitueix una primera acció, en la mesura que es concep com una eina pràctica i propositiva de sensibilització, detecció de problemàtiques i posada en comú de propostes.

18_{Patricia C}_ORREDOR_L_ANAS_{i Cristina C}_ORREDOR_L_ANAS_{(2017), "La perspectiva de género en la cultura española: la igualdad}

como condición esencial para la diversidad", a Enrique BUSTAMANTE (coord.) (2017), Informe sobre el estado de la cultura

en España 2017: Igualdad y diversidad en la era digital, Madrid, Observatorio de Cultura y Comunicación, Fundación Alternativas. p. 33-48.

19_{Anna V}_ILLARROYA_{(2018) "Indicadores de cultura", a}_{Participación cultural y bienestar: ¿Qué nos dicen los datos?,}_Dossier

n.º 4, Palma de Mallorca, Observatorio Social de "la Caixa", Fundación Bancaria "la Caixa", p. 6-16. p. 15.

(11)

8

03

Objectius

L'objectiu d'aquesta guia ha estat analitzar tant els problemes de programació que es donen per assolir una programació paritària com les fórmules que funcionen a fi d'elaborar una guia de recomanacions que sigui aplicable al conjunt d'agents culturals de l'Ajuntament.

Les finalitats de la guia són:

• _{Fer reflexionar sobre la manca de paritat i les seves arrels socioculturals.} • _{Donar a conèixer iniciatives per superar-la.}

• _{Oferir recomanacions positives per assolir la paritat en la programació cultural de}

Barcelona, la dels grans equipaments de la ciutat i també la dels centres de proximitat.

• _{Oferir recursos per visibilitzar i crear xarxa amb les dones creadores i gestores.}

• _{Afavorir la participació paritària en la programació adreçada a tota la ciutadania, agilitzant}

(12)

9

04

A qui s’adreça

(13)

10

05

Metodologia

Aquesta guia de recomanacions es basa en converses amb les persones responsables de cinc espais representatius que han operat com a radar. Els espais escollits han estat: el Festival Grec, la Biblioteca Jaume Fuster, el centre La Virreina Centre de la Imatge, el Centre Cívic Barceloneta i la Fàbrica de Creació Fabra i Coats. Entre els mesos de maig, juny i juliol del 2018, es van realitzar cinc entrevistes en profunditat a la direcció dels espais següents: Francesc Casadesús, director del Festival Grec; Carme Galve Montore, directora de la Biblioteca Jaume Fuster; Valentín Roma, director de la Virreina Centre de la Imatge; Rosa Palomar, directora del Centre Cívic Barceloneta, i Neus Bernaus, Centre Cívic Barceloneta; i Carles Sala Marzal, director de Cultura de Proximitat i director en funcions de la Fàbrica de Creació Fabra i Coats.

Les converses amb les persones responsables dels centres "radar" es van dur a terme seguint una entrevista semiestructurada amb preguntes obertes (disponible a l'annex 1). Una selecció d'impressions, visions, problemes i propostes sorgides a les converses han format la base per a les seccions i queden recollides en els suggeriments d'aquesta guia.

A més de les cinc entrevistes esmentades, es van dur a terme diverses converses informals amb diferents persones gestores i agents culturals amb sensibilitat per la paritat: Judit Carrera i Eva Alonso, directora i tècnica del CCCB, respectivament; Martina Millà, cap de Programació i Projectes de la Fundació Joan Miró i membre del Comitè Executiu del Consell de Cultura, ICUB; Teresa Grandas, conservadora d'exposicions, MACBA; Salomón Castiel, director de La Térmica de Málaga; Elisenda Belda, directora del Patronat de Musica de la Vila d'Eivissa; Alba López Gijón, directora de l'Associació Cultural Meteora; Maricel Chavarría, periodista especialitzada en cultura a La Vanguardia, i Miquel Molina, director adjunt de La Vanguardia.

(14)

11

Compta amb nosaltres! Guia de bones pràctiques per a una programació cultural paritària a Barcelona participen: Nora Ancarola, artista visual, gestora cultural i presidenta de la Plataforma Assembleària d'Artistes de Catalunya; Anna Caballé, professora de la UB i presidenta de l'entitat Clásicas y Modernas (Associació per a la Igualtat de Gènere en la Cultura); Judith Colell, directora de cinema i directora del grau de Comunicació Audiovisual (Blanquerna); Ione Hermosa, gerent de la Central del Circ; Adriana Partal, investigadora sobre polítiques culturals i gestora cultural, ICUB; Jaume Reus, exdirector del centre Arts Santa Mònica; Valentín Roma, director de La Virreina Centre de la Imatge i professor de la UAB; Anna Villarroya, professora d'economia (UB) i investigadora en polítiques de gènere; Carmen Zapata, programadora musical i presidenta de MIM, Asociación de Mujeres en la Industria de la Música.21

21_{Taula de debat sobre Cultura i Gènere, Institut Català de les Dones - Observatori Cultural de Gènere, 12.07.2018, vídeo}

(15)

12

06

Accions

De les problemàtiques detectades en les converses, se n'han derivat un seguit de recomanacions i propostes d'acció, que hem agrupat en quatre marcs d'actuació complementaris: "Volem entendre, volem saber: coneixement i formació"; "Acció i interacció: espai, temps i comunicació"; "Fer a mans: selecció i provisió", i "Com podem fer-ho: gestió".

Volem entendre, volem saber:

coneixement i formació

En aquest apartat s'exposen les problemàtiques i les propostes relacionades amb el coneixement sobre el qual es basa la pràctica de la gestió cultural i la formació de les i els professionals de la gestió. Actuem segons el que sabem, i sabem el que hem après en la nostra socialització i escolarització. La cultura en la qual se'ns socialitza ens constitueix com a persones. Tanmateix, per poder fer avançar els drets socials i la pròpia cultura, certs moments històrics comporten un canvi de mentalitat. Aquest tipus d'evolució de la civilització exigeix una reflexió profunda sobre tot allò que donem per sabut, és a dir, sobre el coneixement en el qual es basa el nostre "sentit comú". Per aquesta raó, en l'àmbit d'aquesta secció es proposen tres línies d'actuació relacionades amb el que sabem i el que podem aprendre: la visibilització de la desigualtat, la presa de consciència i la participació.

• _{EL SOSTRE DE VIDRE ÉS TRANSPARENT}

(16)

13

Compta amb nosaltres! Guia de bones pràctiques per a una programació cultural paritària a Barcelona realment transparent, és a dir, no el veu. Per tant, la disparitat a l'hora de programar pot no ser necessàriament fruit d'una intenció segregadora deliberada de la persona que programa, sinó de la manca de consciència de la disparitat, conseqüència d'un desconeixement de la desigualtat com un problema social. Som, doncs, davant d'un problema d'omissió.

Alguns estudis, com ara el test de Bechdel, mostren molt bé la inèrcia androcèntrica. La prova de Bechdel (Bechdel Test) consisteix a examinar els films fent-se tres preguntes senzilles: 1) Hi surten, almenys, dues dones (que tenen nom), 2) que parlen entre elles sobre 3) alguna cosa que no sigui un home. El test no avalua si la pel·lícula és bona o si és feminista; se centra en com s'articula la presència femenina. La llista de pel·lícules conegudíssimes que no aproven el test és aclaparadorament llarga i alguns títols sorprenen: El Senyor dels Anells, The Big Lebowsky, Slumdog millionaire, Obert fins a la matinada, Trainspotting, Quan en Harry va trobar la Sally, Braveheart, Retorn al futur 2, Lara Croft: Tomb Raider o Pirates of the Caribbean, entre moltíssimes d'altres.22_{Som davant d'un problema}

sistèmic, ja que sembla que la indústria cinematogràfica fa pel·lícules adreçades a homes que tracten sobre homes. A més, hi ha una correlació entre la disparitat de gènere de l'equip que fa els films, i un suspens del test de Bechdel.23_{Tot això}

evidencia que cal un esforç especial per posar les dones en l'imaginari social i rescatar-les definitivament de la invisibilitat cultural.

En aquest mateix sentit, l'informe Igualdad de género. Patrimonio y creatividad de la Unesco corrobora la persistència dels estereotips de gènere en les professions culturals, l'absència d'estadístiques de gènere en l'àmbit cultural; falten també les avaluacions d'impacte i els mecanismes de seguiment de polítiques culturals amb perspectiva de gènere.24_{Per visibilitzar les aportacions de les dones i modificar els}

estereotips de gènere, cal fer un seguiment de les polítiques en pro de la paritat i continuar diagnosticant la situació. Això exigeix un esforç actiu, atès que, com assenyala l'informe esmentat, l'absència d'estadístiques de gènere en l'àmbit cultural és predominant als països consultats; igualment, tampoc no hi ha avaluacions d'impacte, ni mecanismes de seguiment de polítiques culturals amb perspectiva de gènere.

Per desmuntar la transparència del sostre, és cabdal posar-se a comptar. Judit Carrera i Eva Alonso, directora i tècnica del CCCB, respectivament, ens expliquem que la seva presa de consciència va ser gradual: al principi no eren conscients de la disparitat, però, un cop van prendre consciència responsable del seu rol prescriptor, van observar les dades de la ràtio homes-dones i en van constatar la disparitat. Aleshores, van decidir trencar la barrera i assolir la paritat gradualment. Des de llavors, l'avaluació va passar de ser aleatòria a ser progressiva, i en tres anys han assolit una programació gairebé paritària. Com a segon pas, es preveu

22_{Ho podeu comprovar a la base de dades on s'avaluen prop de 8.000 films. Atès que aquesta base de dades és un esforç}

col·lectiu nascut el 1985 per iniciativa d'Alison Bechdel i que ha estat finançat amb crowdfunding (finançament col·lectiu), vosaltres mateixos hi podreu afegir alguna pel·lícula que no s'hagi examinat. http://bechdeltest.com (darrera visita: 2 d'octubre de 2018). Per veure un divertit vídeo de demostració i una aclaparadora llista de blockbusters (superproduccions) que no aproven el test, entreu a: https://feministfrequency.com/video/the-bechdel-test-for-women-in-movies/ (darrera visita: 2 d'octubre de 2018).

23_{Lyle F}_RIEDMAN_{, Matt D}_ANIELS_{i Ilia B}_LINDERMAN_{, “Hollywood's Gender Divide and its Effect on Films. Examining the gender}

of writers, producers, and directors who make films that fail the Bechdel test" https://pudding.cool/2017/03/bechdel/ (darrera visita: 2 d'octubre de 2018).

24_{Unesco (2015),}_{Igualdad de género: Patrimonio y creatividad}_{, París, Unesco, p. 23-26.}

(17)

14

Compta amb nosaltres! Guia de bones pràctiques per a una programació cultural paritària a Barcelona ampliar l'exigència de paritat a les activitats que s'acullen a la institució, però que no les organitza directament l'equip estable de l'equipament.

ES RECOMANA

Oferir accions de formació sobre paritat i perspectiva de gènere

específicament adreçades a persones que treballen en gestió cultural i adequades als seus diferents perfils. Aquesta formació es pot fer de manera presencial o en línia, sempre tenint en compte els usos del temps, és a dir, les necessitats de les persones.

Donar a conèixer estudis i iniciatives que tenen com a objectiu fer visible la disparitat de gènere amb la finalitat d'assolir la igualtat.

Aquesta mena d'iniciatives, com ara el test de Bechdel, entre d'altres, són fonts de dades globals, i, alhora, estratègies de visibilització útil. La seva comunicació ha de tenir format molt visual i de fàcil comprensió.

Dissenyar indicadors per donar continuïtat a l'estudi estadístic amb dades segregades per sexe iniciat amb l'estudi de Cabó i Sánchez

en tots els àmbits de cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Els estudis estadístics són la base empírica que permet fer visible la disparitat, quan n'hi ha.25

Generar mecanismes d'avaluació d'impacte i mecanismes de seguiment. És necessari continuar diagnosticant la situació i avaluar el

progrés de la igualtat de gènere en les institucions culturals. Es recomana fer-ho de manera global, és a dir, avaluant el conjunt de les activitats d'una determinada institució.

Fomentar les polítiques culturals pro paritat i les activitats amb perspectiva de gènere amb incentius. Per visibilitzar les aportacions de

les dones i modificar els estereotips de gènere, cal fer un esforç que mereix ser premiat amb un reconeixement, com ara un "segell de paritat" exemplar que visibilitzi les bones pràctiques i que, alhora, atorgui un plus econòmic de finançament.

Desenvolupar tallers interns de conscienciació i formació, on es

puguin compartir problemàtiques i bones pràctiques. Seria recomanable que els tallers s’incorporin al Pla de Formació de l’Ajuntament per a les persones treballadores municipals.

Incorporar la “Guia de Bones Pràctiques per a una programació cultural paritària a Barcelona” en la documentació que es lliura a

l’acollida del nou personal.

• _{ES BUSQUEN HOMES, DE VERITAT}

La tasca pedagògica feminista és encara molt necessària, però no hauria de ser una altra càrrega que recau només sobre les dones. Tot i que les persones

25_{Actualment, només es disposa de dades segregades per sexe en les biblioteques i en les inscripcions als tallers dels}

(18)

15

Compta amb nosaltres! Guia de bones pràctiques per a una programació cultural paritària a Barcelona familiaritzades amb el moviment feminista ho saben prou bé, encara cal fer entendre a molta gent que els feminismes no plantegen una guerra contra els homes ni una oposició a tota norma social, sinó que són un moviment crític contra les estructures socials i culturals que formen l'actual androcentrisme. L'androcentrisme és la visió del món que posa els homes i la masculinitat en el centre del sistema de valors. La visió androcèntrica considera el que és masculí com allò que és neutre i universal, i el converteix en referent per a tot ésser humà. En aquesta visió anomenada patriarcal, les dones i la feminitat s'associen a allò que és particular i subjectiu, és a dir, constitueixen "l'altre" de l'universal, entès com a masculí. Es tracta, doncs, de visibilitzar i desmuntar aquesta visió binària i poc acurada de la diversitat real dels éssers humans, dels homes i les dones reals. Tant homes com dones poden definir l'universal.

L'androcentrisme desconsidera la diversitat que presenten els homes i les masculinitats no estàndards, fins al punt que l'androcentrisme és també transparent: invisible per a si mateix. Actualment, encara hi ha moltes persones amb un visió esbiaixada del feminisme que ignoren que l'androcentrisme no afecta només les dones sinó també els homes, perquè els limita en la seva identitat i en el seu desenvolupament personal, afectiu, sexual i professional. El masclisme té conseqüències molt negatives per a les dones, però també penalitza la majoria dels homes. Ningú no encaixa perfectament en els estàndards ideals del gènere que li ha estat assignat, però no ser-ne conscient t'aboca a sentir-te obligat a complir unes exigències de caràcter i rol que moltes persones senten alienes. Per tant, des d'una perspectiva de gènere, els homes no són mai l'enemic, sinó un aliat necessari per aconseguir el que Victòria Camps anomenava "feminitzar la cultura", que potser és més aviat "humanitzar la cultura", com matisa Marina Subirats, tot despatriarcalitzant-la.26

Atès que hem crescut en societats androcèntriques, és difícil detectar biaixos, implícits o explícits, sense una formació específica. No és sorprenent, ja que estem parlant de tota una manera de pensar, d'una mentalitat. La complicitat masculina és necessària per assolir la paritat. Per canviar la mentalitat androcèntrica, cal sumar esforços conceptuals i generacionals. El retorn n'és la justícia social i l'increment de la credibilitat professional. Afortunadament, les campanyes recents han posat en relleu com moltes persones —homes i dones— de tota condició entenen clarament la necessitat de comprometre's personalment en la lluita per la igualtat en l'àmbit cultural. En conseqüència, s'ha creat un clima social que ja no tolera la discriminació i que la fa cada cop més insostenible, particularment en l'àmbit públic.

ES RECOMANA

Dur a terme un exercici de conscienciació exigeix replantejar-se la

pròpia visió del món i obrir-se a noves perspectives. La igualtat té a veure amb homes i dones en la mateixa mesura, però per fer-la avançar és imprescindible un esforç específic per aprendre a detectar actituds masclistes i desenvolupar una "mirada violeta" que comporta un canvi de mentalitat. Poden ajudar les nombroses publicacions de llibres o revistes especialitzades.

(19)

16

Interessar-se per les noves masculinitats. Des de ja fa unes dècades,

s’esta duent a terme un debat internacional sobre la masculinitat. Donat que la definició dels gèneres, es a dir, la masculinitat i feminitat, s’estableix de forma relacional, els canvis que han anat modificant els rols i les identitats de les dones, forçosament impliquen canvis que afecten també als homes. Per aquest motiu, autors, revistes acadèmiques i divulgatives, editorials, associacions i entitats estan duent a terme un ric i interessant debat on s’analitza i es qüestiona tant la construcció de les masculinitats, com la seva deconstrucció.

Abans d'acceptar una invitació a una taula rodona, convé preguntar per la composició de la taula. Quan us convidin a participar

en congressos, xerrades o platós de televisió, assegureu-vos que no us caldrà sumar-vos a cap de les moltes campanyes, nacionals, estatals i internacionals, creades des dels àmbits culturals, jurídics i mediàtics per alertar de l'exclusiva i injustificada presència d'homes: #hayexpertas, #dóndeestánlasmujeres #onsónlesdones, #faltanellas, #NoExistimos,

#AllMenPanel, #manel, #masdel50% #solohablanellos o #todopirolos,

entre d'altres.

Les excuses són increïbles. Científiques i científics socials, i activistes

aplegades sota perfils com ara @NoSinMujeres, @CuantasHay o @onsonlesdones, entre d'altres, ho tenen clar: les excuses del tipus "no hi ha dones expertes en aquest camp", "no hi havia dones disponibles", "havíem convidat dones, però ho han cancel·lat a l'últim moment" han deixat de ser creïbles.

No espectacularitzar quan treballes per assolir la paritat. "Posar-se

una medalla" pot resultar un paternalisme nociu i poc eficient, en la mesura que denota una comprensió superficial de la importància de redreçar la desigualtat existent. No es tracta d’un mèrit propi, sinó d’una qüestió de justícia social i de fer complir la llei.

• _SOM-HI!

La cultura és un eix vertebrador de la cohesió social. Amb l'arribada de la crisi econòmica, el paper de cohesionador social de les institucions culturals ha crescut. Alguns equipaments, com ara centres cívics i biblioteques, han vist incrementat el seu paper com a portals d'accés a la informació, punts d'aprenentatge i formació. Són centres de difusió de cultura, en general, i d'escriptores i artistes novells, i d'ampliació de referents, a més d'oferir un espai per a la socialització.

(20)

17

Compta amb nosaltres! Guia de bones pràctiques per a una programació cultural paritària a Barcelona d'oferta amb accions específiques adreçades a les dones, atès que la crisi ha tingut un impacte més fort sobre elles.

En aquestes "trinxeres culturals", com les descriu Carme Galve, hi treballen moltes dones de totes les generacions sensibilitzades amb les necessitats socials que "obeeixen" —en el sentit d'escoltar i fer cas— les persones usuàries amb una finalitat doble: oferir servei i captar per a la cultura les persones, dones particularment, que creuen que no és per a elles. Quan se les escolta, són molt proactives, fins al punt que el 90% de les propostes al Centre Cívic Barceloneta les fan les dones.27_{Aquests centres són exemplars perquè presenten una instància}

efectiva de la transparència i la responsabilitat social que caracteritzen la bona gestió pública.

ES RECOMANA

Promoure un debat cultural públic i obert amb l'objectiu de fer créixer

la consciència per la igualtat, motivar la participació, fomentar l'acció continuada i donar a conèixer actes culturals específics.

Fomentar la participació directa del públic i de les persones usuàries mitjançant una bústia oberta en línia que permeti escoltar el

parer de la ciutadania sobre la programació cultural pública de la ciutat.

Donar suport a l'activisme del públic mitjançant l'ús de les xarxes

socials. Es poden difondre estudis, compartir bases de dades de professionals dones, donar a conèixer campanyes pro paritat o reivindicar la programació paritària.

Posar fulls d'avaluació a disposició del públic i de les persones

usuàries i, si escau, incorporar preguntes relatives a la paritat en els fulls que ja hi ha.

Acció i interacció: espai, temps i

comunicació

En aquest segon apartat es tracten les problemàtiques que es donen en la interacció personal a l'espai físic, en els usos del temps i en les accions comunicatives verbals i visuals.

• _{POSA’T AL DIA}

Atès que la nostra socialització ha estat, en major o menor grau, en una societat masclista, els micromasclismes sorgeixen sovint en la interacció personal. Els micromasclismes són les actituds, les expressions, els estereotips i els llocs comuns masclistes normalitzats que s'expressen de manera gairebé imperceptible en la nostra quotidianitat. Constitueixen una mena de "violència tova" que és subjacent

27_{A més dels exemples ja esmentats, una iniciativa sorgida amb vocació d'acostar la cultura als barris, com ara Barcelona}

(21)

18

Compta amb nosaltres! Guia de bones pràctiques per a una programació cultural paritària a Barcelona a la violència oberta, i mitjançant els quals s'hi expressa un suport simbòlic, sovint inconscient. Fins fa poc, aquestes pràctiques tenien legitimitat social, però en l'actualitat estan sent rebutjades degut al progressiu canvi de mentalitat.

Símptoma d’aquest canvi son les campanyes que tenen per objectiu fer visibles els miscromasclismes i que sovint van acompanyades amb un cert component humorístic. La científica y tuitera Daurmith, per exemple, va començar a escriure biografies de científics varons en el mateix estil en el que s’escriuen les de les dones professionals. Els resultats son hilarants en tant que posen de relleu la ridiculesa d’actituds molt esteses però, alhora, ben allunyades de la realitat social integradora que vivim. Alguns exemples son: "Pierre Curie, casado y padre de dos hijas, encontró tiempo para el amor y la familia durante su breve carrera científica"; “nadie podía suponer que tras los enormes ojos y el frágil físico de Newton se escondía uno de los cerebros más prodigiosos del mundo"; “su arisca personalidad hizo temer a todos que nunca se casaría. Aun así, Schrödinger se casó y consiguió un Premio Nobel”; o "libre y desinhibido, Feynmann desafió las convenciones sociales de la época mientras investigaba. Su atractivo rompió corazones en USA" o «tenía el cuerpo de un atleta y el rostro de una estrella de cine, pero Oliver Sacks prefirió la ciencia al glamour.”

En un altre àmbit i, arran de la necessitat de "confrontar els comentaris «condescendents» sobre què ha de fer una actriu o deixar de fer"28_{, l'actriu Júlia}

Barceló inicia #SerActriuÉs, una campanya molt reveladora per comprendre quins són els micromasclismes quotidians que suporten les actrius i que formen part de la nostra "normalitat" social. Aquesta campanya va inspirar prosseguir la mateixa idea en un altre professió: #SerAdvocadaÉs. De fet, és una etiqueta que es podria aplicar a tots els àmbits professionals on hi treballen dones (avui en dia son pràcticament tots) i això és exactament el que està passant: #SerPeriodistaÉs, #SerPolíticaÉs, #SerAcadèmicaÉs, #SerAdvocadaÉs, #SerEducadoraÉs, #SerArquitectaÉs... Un petit allau de tuits dones professionals fartes del micromasclismes diaris evidencien les constants manques de respecte que pateixen regularment.

ES RECOMANA

Prendre consciència dels micromasclismes quotidians i evitar

reiterar-los. Desenvolupar la capacitat de comentar i debatre els micromasclismes d'una manera oberta i constructiva, amb comprensió i generositat, és molt important per generar una interacció més sana. Assumir que podem cometre errors, ser capaços de demanar i donar explicacions, de demanar disculpes i de disculpar és imprescindible per poder generar entorns de treball sans on homes i dones se sentin confortables i puguin desenvolupar-se lliurement.

Fer campanyes de sensibilització, informació i formació sobre els micromasclismes.

28_{El perfil de Núria Barceló a Twitter és @Barcelo_neta. Barceló citada a Redacció (2018) "#SerActriuÉs: la xarxa denuncia}

el masclisme al cinema i al teatre", Vilaweb (12 setembre 2018).

(22)

19

Fer-se ressò també de les campanyes fetes per altres actors que

contribueixen al canvi de mentalitat que necessitem.

Fer costat a les companyes quan públicament assenyalen els

micromasclismes que sorgeixen en converses, mails, llenguatge no verbal, etc

• _{FLIRTEJAR AMB PISTOLA}

Per afavorir la participació de les dones en la cultura, cal garantir espais lliures de sexisme. És important cuidar-los tots, però molt especialment els entorns de treball que comportin una convivència intensa i continuada, com ara els espais de creació o les residències. Estem deixant enrere les societats en les quals el poder era exercit exclusivament per homes i els rols socials estaven molt diferenciats per mor de la divisió sexual del treball, societats en les quals s'esperava dels homes que fossin guerrers agressius que protegissin la família en un entorn públic hostil, mentre que les dones havien de ser dolces i acollidores, entregades a la cura dels altres en l'àmbit privat de la llar. En aquest repartiment androcèntric de rols i poder, les dones han estat socialitzades en la inseguretat, i se'ls indica que convertir-se en objectes sexuals és una manera de cridar l'atenció i obtenir poder sobre els homes.

Tot i això, aquesta socialització està canviant i, actualment, les dones disposen lliurement del seu desig i la seva sexualitat. Poden, per tant, fer-ne un ús actiu i tenen llibertat total per fer el primer pas, evidentment, si ho desitgen. De fet, ja han fet sentir la seva veu. A Catalunya, la Lliga de Dones Professionals del Teatre va emetre un comunicat titulat "Una professió de putes", en el qual, tot contradient l'imaginari col·lectiu que arriba a donar títol a una obra de David Mamet, s'afirmava que "la nostra no és una professió de putes, és una professió de depredadors sexuals que abusen de la seva posició dins de la indústria, emparats per les dinàmiques socials."29_{No obstant això, moltes persones, homes i dones,}

no s’atreveixen a denunciar els casos d'assetjament pel peatge professional que poden pagar. La campanya #metoo, iniciada el 2017 a Hollywood amb vocació internacional, va començar a canviar les regles del joc en reunir moltes dones del sector amb l'objectiu de denunciar aquestes pràctiques, malauradament, tan habituals. En la mateixa línia però en clau estatal, la periodista Cristina Fallarás va crear la campanya #cuéntalo amb un gran seguiment.

Certament, la gestió que les dones han de fer del desig masculí en l'entorn professional els resta forces i capacitat d'acció, i pot crear problemes molt seriosos. Per aquesta raó, l'activisme no s'atura. L'associació La Caja de Pandora, amb grups actius arreu d'Espanya que apleguen més de tres mil dones, comparteix l'objectiu de denunciar casos d'assetjament, visibilitzar les dones en la cultura (molt centrada en les arts visuals) i donar-los suport; a Catalunya, La Capsa de Pandora es va a donar a conèixer el març del 2018. Cal no oblidar que l'assetjament per raó de sexe i l’assetjament sexual són formes de violència masclista i conductes delictives.

29_R_EDACCIÓ_{, "Un manifest denuncia l'assetjament sexual al teatre",}_{La Vanguardia}_{(15 de juliol de 2017).}

(23)

20

ES RECOMANA

Donar a conèixer els protocols de prevenció d’assetjament sexual i

fer campanyes de sensibilització30_.

Recórrer al protocol de prevenció i intervenció davant l'assetjament sexual i per raó de sexe.31

Fer costat a les companyes denunciant els casos d'assetjament.

Fer-se ressò de les campanyes que contribueixen a denunciar l’assetjament. En són exemples el manifest de la Lliga de Dones

Professionals del Teatre, les accions de La Capsa de Pandora, #cuéntalo i #metoo, entre d'altres.

• _{UN TERRA ENGANXÓS}

Si una persona amb una discapacitat no pot entrar a un edifici, no pensem que el problema sigui degut a la condició de la persona i a la seva cadira de rodes, sinó de l'edifici que cal reformar per facilitar-li l'entrada. Hem après a considerar una situació aparentment neutra, les escales d'un edifici, per exemple, com una realitat que posa una sèrie de persones en una situació de desavantatge. Tanmateix, aquest aprenentatge d'un cas de discriminació indirecta no és igualment evident en el cas de la discriminació laboral de les dones deguda a la maternitat o la cura de les persones, ja que se les fa úniques responsables de "la càrrega de la maternitat" i de les cures, com un destí biològic ineludible. Les responsabilitats domèstiques i les obligacions familiars de cures i criança acostumen a ser tasques que recauen en elles i el seu temps. En conseqüència, moltes dones experimenten el que s'anomena "terra enganxós", una metàfora per referir-se al que, efectivament, és discriminació laboral indirecta. Si a això hi afegim les dificultats per participar i contribuir a la cultura, entendrem per què els seus projectes no s'enlairen. Entre un sostre de vidre i un terra enganxós, es perden moltes forces i il·lusions, talent i creativitat.

La cultura és el que s'anomena una economia de sinergia, és a dir, una activitat generada en un entorn en el qual la freqüència i la intensitat de la interacció entre les persones i les organitzacions és molt important per al desenvolupament de relacions d'informalitat i creació de valor. Es tracta del que Castells i Hall anomenen els "mitjans d'innovació", als quals descriuen com a "font de creació de valor afegit i productivitat que constitueix la saba d'economies, institucions i cultures."32_{Cal tenir en compte que el tipus d'interacció, horaris i disponibilitat}

exigida per aquestes relacions sovint no afavoreix la inclusió de les dones. Les seves responsabilitats i obligacions familiars poden dificultar o impedir la seva participació en entorns de presa de decisions, sovint molt masculinitzats i tradicionalment associats a la companyonia masculina, com ara mirar partits de

30_{https://ajuntament.barcelona.cat/dones/sites/default/files/documentacio/quaderns_de_les_dones._assetjament_sexual}

.pdf

31_{https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/101553/4/Protocol%20assetjament%20sexual.pdf}

(darrera visita: 16 desembre de 2018).

32_{Manuel C}_ASTELLS_{(2018), "El poder de las ciudades en un mundo de redes",}_{La Vanguardia Dossier: El poder de las}

(24)

21

Compta amb nosaltres! Guia de bones pràctiques per a una programació cultural paritària a Barcelona futbol o jugar a futbol, o altres activitats esportives en horaris extralaborals, sopars o festes. Respectar la conciliació familiar i personal afavorirà el desenvolupament mixt, homes/dones, de xarxes professionals, i alhora crearà un ambient respectuós amb les vides personals de cadascú.

ES RECOMANA

Considerar la necessària conciliació laboral/familiar corresponsable a l'hora d'organitzar el calendari de treball.

Afavorir la participació de dones en les activitats culturals

programant-les en horaris més flexibles i amb espai de cura.

No concertar cites fora de l'horari laboral sempre que sigui possible. Afavorir el desenvolupament de xarxes professionals mixtes

homes/dones en espais on tant elles com ells es puguin trobar còmodes.

Promoure les xarxes professionals d'artistes i intèrprets, d'agents

privats i públics per formar un teixit col·laboratiu que creï marcs de debat de les polítiques culturals.

Feminitzar les estructures directives, sense caure en les "parets de

vidre" que les segreguen en posicions jeràrquiques secundàries d'administració o producció.

Fer accions positives en les direccions per potenciar el lideratge, l'accés i

la creativitat de les dones.

• _{COMUNICACIÓ: "L'HOME" ÉS UNA DONA?}

Molt sovint, les dones no ens sentim incloses en el terme home quan s'utilitza com a genèric per designar l'ésser humà. El debat sobre llenguatge inclusiu i les formes desdoblades ens mostra com un sector de la població majoritàriament, però no exclusivament, femení no se sent representat pel llenguatge. A causa de raons històriques, i també a causa de la manca d'igualtat real en el present, es percep l'ús del masculí neutre com a terme genèric com una reiteració d'allò que és masculí com a universal i jeràrquicament superior a allò que és femení.

L'estudiós de la pragmàtica John L. Austin va desenvolupar el terme performatiu

per denominar una de les funcions del llenguatge: crear una realitat social que existeix en virtut de la pronunciació de la frase mateixa.33_{En són exemples les}

declaracions formals de guerra entre estats, perquè creen una situació formal de conflicte bèl·lic obert; o la formalització d'un matrimoni, és a dir, quan una persona que ha estat investida per la comunitat amb l'autoritat per fer-ho pronuncia la frase "jo us declaro marit i muller", performa una instància d'una institució social, el matrimoni, que no existia prèviament a la pronunciació de la frase. És un fet acceptat que existeix una dimensió performativa del llenguatge que cal tenir en

(25)

22

Compta amb nosaltres! Guia de bones pràctiques per a una programació cultural paritària a Barcelona compte, ja que tant pot servir per reiterar estereotips com per contribuir a erradicar la desigualtat.34

El llenguatge sexista reitera els estereotips de gènere, invisibilitza la presència i les experiències de les dones i prioritza la dels homes com al centre suprem de l'experiència humana i, com a tal, l'única experiència digna de ser universalitzable. Amagar, desvalorar i desqualificar les dones no és una funció exclusiva del llenguatge. També les imatges poden ser discriminatòries i reiterar estereotips discriminatoris. La publicitat i els mitjans de comunicació (televisió, diaris, revistes, xarxes socials) sovint difonen representacions visuals i accions que vehiculen una manera antiquada d'entendre la feminitat i la masculinitat. Amb tota seguretat sabem que l'imaginari no es modifica per decret, però el llenguatge i la representació visual són, sens dubte, un primer pas.

ES RECOMANA

Fer servir un llenguatge no sexista en tota comunicació institucional i

personal. El llenguatge sexista no només ha deixat de representar una realitat social en la qual la incorporació de les dones en l'àmbit públic i professional és imparable, sinó que, a més, dificulta la normalització social dels canvis.

Recórrer a eines metodològiques de suport com la Guia d'ús no sexista del llenguatge: 10 punts per visibilitzar les dones en el llenguatge de l'Ajuntament de Barcelona.35_{Entre d'altres recomanacions, hi ha la}

utilització de termes neutres, com ara ciutadania (en lloc de ciutadans i

ciutadanes), veïnat, alumnat, professorat, ésser humà o humanitat, que eviten el desdoblament i són inclusius.

Oferir formació en comunicació no sexista que abasteixi tant el

llenguatge, com els continguts i les imatges.

Tenir cura del llenguatge i el nomenclàtor en els espais d’acolliment, com ara anomenar de forma paritària les sales de museus. Crear discursos el més assequibles i transparents possible per

facilitar la comprensió de la cultura i fer-ne sentir partícip a la major quantitat de persones possible.

Tenir cura que els continguts que es difonen en les activitats culturals siguin inclusius. Les institucions culturals tenen un rol

prescriptor a la societat que han de gestionar amb responsabilitat adreçant-lo cap a la igualtat de drets i oportunitats.

Crear metodologies de treball que generin dinàmiques internes de interacció i comunicació dels equips inclusives, com ara establir un

torn de paraules a les reunions.

Incorporar temàtiques i activitats relacionades amb la perspectiva de gènere als museus amb serveis pedagògics.

34_{Vaig defensar aquesta opció, entre d'altres, a Patrícia S}_OLEY_-B_ELTRAN_{(2018), "To be a ministra",}_{La Vanguardia}_{(9 de}

juny de 2018). https://www.lavanguardia.com/cultura/20180609/444222687336/to-be-a-ministra.html (darrera visita: 30 de setembre de 2018).

(26)

23

Fer a mans: selecció i provisió

En aquest apartat, es consideren estratègies per assajar noves formes de direcció i lideratge cultural, per incentivar la creativitat de les dones i consolidar-la, i per aconseguir la paritat en diversos àmbits clau, com ara la contractació, els ajuts públics o els jurats, a més de la programació pròpiament dita.

Com tot fenomen social, la desigualtat de gènere comporta la seva inèrcia. Sovint les persones que es dediquen a la gestió cultural esmenten com a problema el fet de no saber on trobar les dones expertes. Per això, en aquest apartat, s'identifiquen problemàtiques i s'ofereixen propostes concretes.

• _{LES DARRERES ONADES}

A causa de la incorporació progressiva i relativament recent de les dones a l'entorn públic i del seu fet diferencial, sovint les dones creadores presenten propostes conceptuals i artístiques que qüestionen les mateixes estructures i formes de representació que històricament les han relegat a l'àmbit privat. Les seves aportacions tendeixen a ser molt innovadores i, en no poques ocasiones, poc conegudes, precisament perquè les han fet dones i dins de paradigmes diferents d'allò que és més habitual en els circuits establerts. El fet de passar de ser objecte a subjecte de la creació, de muses a artistes, no poques vegades les duu a qüestionar obertament la construcció social de la identitat i el cànon històric. Això comporta una exploració de noves vies d'expressió transgressores i incòmodes, en la mesura que demanen no donar per sabudes moltes de les coses que pensem, fem i diem de manera rutinària.

(27)

24

Compta amb nosaltres! Guia de bones pràctiques per a una programació cultural paritària a Barcelona interseccional i s’enriqueix també en considerar altres eixos creadors de desigualtat, com ara l’edat o la diversitat en les capacitats.

D’ençà l’any 1984, les Guerrilla Girls, un cèlebre grup d’activistes artistes, es demanaven si calia anar nues per entrar als museus amb la intenció de cridar l’atenció sobre la disparitat entre el nombre de dones nues presents als museus i l’absència de dones artistes als mateixos museus. Avui en dia, per entrar al museu —o al festival—, a les dones ja no els cal anar nues, però per entendre les seves noves maneres de veure cal obrir bé els ulls. Sense deixar de banda criteris de qualitat artística, valorar-les requereix deixar enrere l'androcentrisme, és a dir, cal deixar de considerar les creacions dels homes blancs com a universals i representatives de la humanitat, alhora que es menystenen les creacions femenines com a "particulars" i "subjectives". Cal tenir en compte que les dones no són un col·lectiu "altre" dins de la societat, sinó que són la meitat de la població. Els homes privilegiats han deixat de ser els únics que defineixen la universalitat. Tal com afirma Judit Carrera directora del CCCB, les dones no només parlen de temes que afecten les dones mateixes, sinó que també són sàvies i expertes que parlen del món en condicions d'igualtat amb els homes.

Cal, a més, posar el focus en la creació de base, sempre més necessitada de suport. Acostuma a ser també la més crítica, compromesa i vertebradora cap al context social. Reflexionar sobre la construcció de la identitat des de l'àmbit artístic i donar a conèixer aquests corrents contribuirà a reconèixer-ne la singularitat i evitar la normalització de la desigualtat.

Un exemple de bones pràctiques el presenta el Primavera Sound 2019 que amb l’eslògan “The new normal” (la nova normalitat) assoleix la paritat, una pràctica sense precedents en el circuit internacional de festivals, segons la pròpia organització, que afirma “No ha estat fàcil vèncer les inèrcies heretades durant tants anys, però al cap i a la fi, si the future is female, quin sentit tenia esperar?.”36

En definitiva, el futur és aquí, perquè la cultura feta per dones no és només rellevant per a elles, com es tendeix a pensar erròniament, sinó per a tothom: homes i dones. Elles també defineixen allò que és universal per a l'ésser humà.

ES RECOMANA

Eixamplar i renovar els conceptes de cultura artística per poder

valorar i incorporar els discursos de les dones en la seva singularitat, tot tenint en compte la perspectiva interseccional (ètnia, classe, gènere).

Donar suport a la llibertat creativa i artística, tenint en compte que les

dones creadores poden presentar formats, temàtiques i enfocaments diferents dels que habitualment es consideren universals.

Exigir una formació cultural específica i actualitzada a totes aquelles

persones que defineixen els concursos públics, fan tasques d'assessorament o formen part de jurats.

Promoure la mentoria inversa, és a dir, per unes hores, les persones

integrants més joves de l’equip (dones i homes juniors) assessoren les

36_{https://comunicacio21.cat/noticies-cultura21/130458-el-primavera-sound-aposta-decididament-per-la-paritat (darrera}