Les Corts. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Març 2008

(1)

Poques vegades, per no dir mai, els espectadors poden acostar-se tant als artistes. Compartir amb ells l’escenari, preguntar sobre els seus reptes i el seu treball quoti-dià, descobrir els trucs escenogrà-fics que ajuden a millorar un es-pectacle. Més de 2.700 alumnes de les etapes d’Infantil, Primària i Secundària ho han pogut fer du-rant el curs.

A l’Auditori de les Corts han gaudit dels espectacles de la companyia resident –Les quatre souffles– i de Búbulus Menuts, i han descobert que ser ballarí és una professió que requereix constància i moltes hores d’entrenament. Els més pe-tits fins i tot han descobert com és el backstatged’una obra.

Dansa a les escoles, un programa

per acostar la dansa als nens

Adjudicades les parcel·les

de l’hort urbà Pedralbes

Els més menuts descobreixen la dansa.

SUPERFÍCIE

Té 3.770 m

2

_{, on hi}

ha 17 parcel·les

per a jubilats

MOBILITAT

Hi ha una zona de

conreu per a persones

amb cadires de rodes

PER A CECS

El jardí dels Sentits

té plantes aromàtiques

per olorar i tocar

Pàg. 3

Pàg. 5

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Sor Pilar Ramos,

i sor Pierrette Prat

Abadessa i vicària del monestir de Pedralbes

“El convent nou està

més condicionat i la vida

hi és més agradable”

PLE DEL DISTRICTE Pàg. 4

S’aprova l’ampliació

del campus sud de

Pedralbes

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Projecte Special

Hockey

Integrar persones amb discapacitat intel·lectual

amb l’hockei

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

Junta Arbitral

de Consum

Al servei dels consumidors

E Q U I PA M E N T S Pàg. 6

Punt Verd

de les Corts

Recull els residus que no es poden llençar als contenidors

LES CORTS

_{B A R C E L O N A}

S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • M a r ç 2 0 0 8

(2)

ATENCIÓ AL CIUTADÀ Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte Pl. Comas, 18.

Telèfon d’informació 010

(0,39 ¤+ IVA d’establiment de trucada, més 0,05 cèntims + IVA per minut tarifat per segon) Telèfon del Civisme 900 226 226 Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS Centre Cultural Les Corts 93 291 64 62 Dolors Masferrer, 33-35.

Centre Cultural Riera Blanca 93 448 04 99 Riera Blanca, 1-3.

Centre Cívic Can Deu 93 410 10 07 Pl. Concòrdia, 13.

Centre Cívic Joan Oliver 93 339 82 61 “Pere Quart”

Comandant Benítez, 6.

Casal de Barri de la Mercè 93 448 05 17 Torrent de les Roses, 41.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca de Les Corts- 93 499 31 07 Miquel Llongueras

Riera Blanca, 1-3.

Biblioteca Can Rosés 93 419 19 29 Deu i Mata, 57.

SERVEIS SOCIALS

Oficina de Serveis Personals 93 291 49 64 Gandesa, 10, 1r 1a.

Centre Serveis Socials Zona Est 93 291 64 63 Dolors Masferrer, 29-31.

Centre Serveis Socials Zona Oest 93 448 04 99 Riera Blanca, 1.

GENT GRAN

Casal Sant Ramon 93 334 83 53 Cardenal Reig, 11 bis.

Casal Can Novell 93 409 88 46 Caballero, 29

Casal de Gent Gran 93 339 71 68 Joan Oliver “Pere Quart”

Comandant Benítez, 6.

Casal i Residència 93 439 41 41 de Gent Gran Montnegre

Montnegre, 25.

Centre de Dia Àgora 93 490 22 87 Comtes de Bell-lloc, 180.

Centre Educacional 93 430 47 20 Fundació ACE-Alzheimer

Marquès de Sentmenat, 35-37.

Aviparc Centre de Dia 93 339 59 08 Comtes de Bell-lloc, 189-195.

Centre de Dia Sant Ramon 93 440 93 63 Fundació Santa Eulàlia

Cardenal Reig, 32.

ALTRES SERVEIS

Aula d’Extensió Universitària 93 410 10 07 per a la Gent Gran-Est

Pl. Concòrdia, 13.

Aula d’Extensió Universitària 93 448 04 99 per a la Gent Gran-Oest

Riera Blanca, 1-3.

Centre Espai i Convivència 93 224 48 23 Anglesola, 29.

Arxiu Municipal de Districte 93 291 64 32 Dolors Masferrer, 29-31.

Punt d’Informació i Atenció

a les Dones (PIAD) 93 291 64 91 Dolors Masferrer, 33-35.

C. de Normalització Lingüística 93 491 27 97 Guitard, 17.

SEGURETAT

U.T. Guàrdia Urbana Les Corts 93 291 49 80 Les Corts, 25.

Comissaria Mossos d’Esquadra Travessera de les Corts, 319-321.

Emergències Guàrdia Urbana 092 Emergències Mossos d’Esquadra 088

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Les Corts 93 227 55 90 Mejía Lequerica, s/n.

CAP Montnegre 93 495 58 85 Montnegre, 8-12.

Centre de Salut Mental 93 419 09 19 Infantil i Juvenil

Numància, 107-109.

Centre de Salut Mental 93 227 56 67 Infantil i Juvenil

Mejía Lequerica, 1.

Hospital Casa de la Maternitat 93 227 56 00 Sabino Arana, 1.

FARMÀCIES www.farmaciesdeguardia.com

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola.

Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Gemma Gálvez. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Rafael Escudé.

Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambranoi Marçal Llenas. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL.

Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

LES CORTS

B A R C E L O N A

www.bcn.cat/publicacions [email protected]

D

IA

I

NTERNACIONAL DE LA

D

ONA

8, 9, 29 i 30 de de març

Montserrat Abelló. Al cor de les paraules

A les 21 h. Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35) Poesia i entrevistes amb imatges de Montserrat Abelló amb motiu del Dia Internacional de les Dones. Els dos últims dies es necessita invitació.

Dijous 13 de març

Tota una vida

A les 19 h. Bib. Can Rosés (Deu i Mata, 57)

Un viatge per la vida de tres dones de diferents genera-cions. Narradores: Merche Vuità i Carme González

Diumenge 16 de de març

Duet de piano a quatre mans

A les 21 h. Centre cultural Riera Blanca (Riera Blanca, 1-3) Lourdes Aymerich i Cristina Morales, piano; Isabel Alvarez, narració.

Del 25 de març al 6 d’abril

Dones, vot i participació sociopolítica

Centre cultural Riera Blanca (Riera Blanca, 1-3)

A través de les fotografies i documents d’època es mos-tra la història del moviment de dones i el seu protago-nisme en el món de la política de la ciutat i de l’estat.

Dijous 13 de març

Contes salats

Versió “picant” d’anècdotes quotidianes de dones jue-ves sefardites. Narració: Carles Alcoy.

Dissabte 29 de març

Beautiful sunday

A les 22 h. Bib. Casal de Joves de les Corts (Dolors Masfer-rer, 33-35)

Cicle de cinema asiàtic.

Dilluns 31 de març

La cena de los idiotas

Pel·lícula francesa inspirada en una obra de teatre escri-ta pel mateix director de la cinescri-ta, Francis Veber. Vide-ofòrum del cicle La Claqueta.

Dijous 3 d’abril

Alimentació i salut

A les 19 h. Centre cultural Riera Blanca (Riera Blanca, 1-3) Xerrada per apropar-nos a la millora de la nostra quali-tat de vida, per mitjà de l’exercici, l’alimentació i el repòs per evitar l’estrés.

Diumenge 9 de març

Màgic és el món

A les 12 h. Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35) Una maga i la seva ajudant desenvolupen tot un seguit de trucs. Cia. Alaigua.

Divendres 14 de març

Pica Plat

A les 18 h. Bib. Les Corts Miquel Llongueras (Riera Blanca, 1) Tast poètic per als més petits, on els versos aniran sor-tint amb l’ajut d’una taula, plats i coberts.

Dimarts 25 de març

Sac de rondalles

A les 18 h. Bib. Les Corts Miquel Llongueras (Riera Blanca, 1) Contes tradicionals dels Països Catalans protagonitzats per éssers fantàstics.

Dissabte 5 d’abril

Happy feet

A les 11.30 h. Ludoteca La Tardor (Riera Blanca, 1-3) Film d’animació sobre els pingüins emperador.

Divendres 7 de març

Mosaiq

A les 22 h. Auditori (Dolors Masferrer, 33) Dansa oriental a càrrec de la Companyia Alamdiq.

5, 6, 12 i 13 d’abril

El misterio del asesinato Barton

A les 21 h. (ds) i 18.30 h (dg). Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)

Una obra d’intriga psicològica amb un final imprevisi-ble. A càrrec del Grup Riatlles de les Corts.

Fins al 28 de març

Esbossos, llibre de viatges

C. cívic Joan Oliver “Pere Quart” (Comandant Benítez, 6) Fotografies d’Anna Mata Benavides.

Del 7 al 25 d’abril

Mirades des de Marràqueix

(3)

Pilar Fernández

L’

hor t urbà Pedralbes (carrer de Castellet, 2) s’havia d’haver inaugurat a mitjan febrer, però amb l’a-nunci del Decret de la Se-quera dictat per la Generali-tat, la seva ober tura s’ ha retardat fins que l’arribada de les pluges faci possible la retirada del Decret. Això no obstant, en la data prevista sí que es van fer les adjudi-cacions de les parcel·les i les signatures dels contractes de concessió. El que no es va fer va ser el lliurament de claus, ja que de moment nin-gú no pot plantar-hi res, per-què seria com crear noves necessitats d’aigua. Durant

l’acte, els nous adjudicataris van rebre sug geriments i pautes per cultivar amb mè-todes d’estalvi d’aigua, ba-sats en tècniques d’agricul-tura biològica.

És el segon equipament verd d’aquestes característiques que hi ha al distr icte i el dotzè a tota la ciutat. Aquest, però, té alguns ele-ments originals respecte dels seus antecessors. En els seus 3.770 m2_{hi ha, d’una banda,}

una zona creada exclusiva-ment per a persones amb di-ficultats de mobilitat. Són quatre espais amb una mena de prestatge sota el qual es poden col·locar cadires de ro-des i que aguanten unes

sa-fates amb terra de conreu. A més de la zona de conreu a l’alçada adequada, les perso-nes amb cadires tenen fàcil-ment a l’abast el reg gràcies a una mànega extensible que hi ha en aquesta “parcel·la” accessible. D’altra banda, s’hi ha creat el jardí dels Sentits,

que està adreçat a les perso-nes amb deficiències visuals. Finalment, una altra caracte-rística que té aquest aquest hort és que la jardineria que s’hi ha plantat és formada per espècies que ja no s’usen i es volen recuperar. Cal des-tacar la presència de 19 ar-bres fruiters (pereres, prune-res, cirerers i presseguers) de varietats antigues que ja no es conreen.

L’hort Pedralbes té 19 par-cel·les de 40 m2_{, 17 de les}

quals s’han adjudicat a 10

homes i 7 dones. Les altres 2 se les ha reservat Parcs i Jar-dins per a finalitats didàcti-ques. Disposa d’un lavabo

adaptat, armaris individuals per guardar eines, pica co-muna, zona de pícnic amb dues taules i bancs, papere-res, contenidors de recollida selectiva i de compostatge i boques de reg.

Les persones adjudicatàries de les parcel·les amb la regidora del Districte després de signar els contractes.

El districte de les Corts ja compta

amb dos horts urbans, el de Torre

Melina, inaugurat el 2006, i el de

Pedralbes, un equipament apte

per a persones amb deficiències

visuals i de mobilitat

Adjudicades les 17 parcel·les

del segon hort urbà de les Corts

És el segon hort

urbà del districte

C I U TA D A N S O P I N E N

Julián Garrido

Jubilat

És un entreteniment, si no m’estaria tota l’estona a casa mirant la televisió. Ara podré anar a l’hort i disfru-tar.

Joan Miquel Sanahujes

Jubilat

Després de 35 anys fora de Barcelona amb una casa i un hort, ara és una gran satisfacció tornar a conrear. I també ho és poder menjar productes com no es compren enlloc.

Paquita Milan

Jubilada

Per a mi és una il·lusió i una satisfacció, ja que m’agrada molt la terra, la naturalesa i conrear plantes.

Antoni Castell

Jubilat

A casa del meu pare hi havia un hort i ell era pagès pero jo no ho recordo. Ara és un somni fet realitat.

Jaume Guillot

Jubilat

És una distracció i tor-nar una mica a la infantesa. Els meus avis eren pagesos i jo em vaig criar amb ells.

Pedro Escriche

Jubilat

No és tant per mi, que m’agrada molt l’aire lliure i m’ho passo molt bé, com pels meus néts, els quals s’ho passen d’allò més bé molt reco-llint els productes, i això no té preu.

Q u è s i g n i f i c a p e r a v o s t è t e n i r u n h o r t ?

L A V I S T O S I TAT O L FA C T I VA É S L A P R O TA G O N I S TA

A

(4)

P L E D E L D I S T R I C T E

Núria Mahamud

E

l parc Científic de Barce-lona, situat al campus sud de Pedralbes, augmen-tarà en més 5.100 m2_{la seva}

edificabilitat per ampliar els seus laboratoris de recerca. Així ho va decidir el Ple de les Corts del passat 7 de fe-brer presidit per la regidora Glòria Martín, en el qual també es va anunciar la fi-nalització al mes de març de les obres de remodelació del passatge de Xile, la plaça de Pedralbes i els carrers de Mejía Lequerica, Sabino Arana i Poblet.

En la part decisòria, el Ple-nari va aprovar un pla de millora urbana per ampliar amb dues plantes soterrades l’escola privada Zurich Schu-le, les quals funcionaran

com a sala d’actes i sala poli-valent. El projecte va ser aprovat per unanimitat, per-què es preservaran els tres xiprers i les dues palmeres existents.

D’altra banda, es va retirar i deixar pendent per a un al-tre Plenari la proposta de nomenclàtor de batejar com a jardí de Ladislao Kubala l’espai verd de la nova clínica Dexeus.

El Partit Popular va dema-nar la incorporació al Pla d’Actuació del Districte (PAD) de tretze noves pro-postes, com ara ampliar en 45 membres la Guàrdia Ur-bana i un pla integral per su-primir la prostitució als bar-ris de la Maternitat i Sant Ramon. Hi van votar en contra PSC, ERC i ICV, i CiU

s’hi va abstenir. En canvi, la demanda dels convergents d’incloure al document de ciutat 32 idees d’entitats i grups municipals rebutjades al PAD es va aprovar amb l’abstenció del PP. En el torn de preguntes, ERC hi va criticar l’anunci de l’alcalde Jordi Hereu de no portar el servei de Bicing a la Zona Universitària. La re-gidora del Districte, Mont-serrat Sánchez, va respon-dre que s’està estudiant que el projecte bici-campus, de lloguer de bicis privades als estudiants, arribi a més uni-versitaris.

Durant el Plenari, la regido-ra va anunciar també que el CAP Montnegre entrarà en funcionament durant el se-gon semestre de 2010 i que l’IES Anglesola ho farà dos anys més tard, ja que és pre-vist que la cessió del solar a la Generalitat es formalitzi el 2010.

El campus sud de Pedralbes.

La regidora Montserrat Sánchez va

anun-ciar que el CAP Montnegre i l’IES Anglesola

entraran en funcionament abans del 2012

El Ple aprova l’ampliació del

campus sud de Pedralbes

Josep Deu i Mata

Josep Deu i Mata, fill de Josep Deu i Estaco i de Maria Mata i Sangés, va néixer a Barcelona el 30 de maig de 1846. Va viure al carrer Còdols, 8, fins que els seus pares amb els seus dos germans s’establiren al carrer Rosés (Solà), 23, del poble veí de les Corts. Vinculats amb el ne-goci de vins i anisats, fundaren, el 1874, la societat Josep Deu i Cia., especialitzada en la comercialització d’aquests productes. L’empresa fou dirigida des del començament pel pare i el fill. Per a la construcció i el posterior desenvolupa-ment del seu negoci, els Deu adquiriren diversos solars de la urbanització Closes, coneguda també com les Corts No-ves. A l’empresa, hi treballaren molts cortsencs i va arribar a l'apogeu al començament del segle XX.

Pel que fa a la seva vida familiar, Josep Deu i Mata es va casar el 15 d’abril de 1878, amb la seva cosina Magdalena Majó i Deu, a la parròquia de la Mare de Déu del Remei de les Corts. En ser parents de segon grau, van haver d’obtenir una dispensa papal, concedida per Lleó XIII, per tal de poder celebrar aquest esposori. D’aquest matrimo-ni, en nasqueren quatre fills: Josep, Magdalena, Mercè i Assumpció. Com a industrial i prohom de les Corts i de Barcelona va pertànyer, entre altres entitats, a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, el Foment del Treball, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, la Cam-bra de Comerç i Indústria de Barcelona i l’associació Ami-gos de los Pobres de las Corts, des de la seva fundació. Va morir el 29 de febrer de 1916 a la seva casa de la plaça de la Concòrdia, 13 (Can Deu).

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 64 32

J. M. Contel

À L B U M H I S T Ò R I C

(5)

Nuria Mahamud

L

’Anna, el Marc i la Laia són alumnes de P4 i avui des-cobriran el món de la dansa contemporània gràcies al pro-grama Dansa a les Escoles de l’Auditori de les Corts. La visi-ta comença al vestíbul de l’Au-ditori. “Aquí és on ballen els ballarins”, els explica l’Àngels Hugas, coordinadora pedagò-gica del projecte. I acompa-nyats pel seu professor, els alumnes s’endinsen als vesti-dors i veuen com els ballarins es maquillen i pentinen. Ja és hora de sortir a escena. Els nens acompanyen els ballarins a l’escenari, toquen el terra de linòleum –”és on millor es ba-lla”, els expliquen–, saluden el tècnic de llums i comencen a fer estiraments. Ja han vist les bambalines de l’espectacle i ara rebran una ració de dansa comprimida en 15 minuts i adaptada a la seva edat per la companyia resident de l’Audi-tori, Les 4 souffles. Però aquí no acaba tot. El pati de buta-ques es converteix en un nou escenari on els ballarins i els

petits dansaires reproduexin part de l’espectacle. Qui sap si d’aquí sortiran un nou Cesc Gelabert o una Sol Picó. “Es crea un clima de treball molt especial”, destaca l’Àn-gels, “i donem als professors un CD amb les músiques de l’espectacle perquè puguin re-produir els exercicis a l’escola”. Les sessions de dansa a Primà-ria i SecundàPrimà-ria són una mica més convencionals. Els alum-nes primer gaudeixen de l’es-pectacle i després fan pregun-tes als ballarins. A Primària

enguany han pogut veure l’o-bra Avui Sortim!, una copro-ducció de Búbulus Menuts amb el Teatre Nacional de Ca-talunya. A Secundària, després d’una breu explicació de l’Àn-gels Hugas, el ballarí Toni Jo-dar introdueix l’espectacle de la companyia resident amb

una conferència didàctica so-bre l’evolució de la dansa clàs-sica a la contemporània, pas-sant per la dansa moderna. Després de l’espectacle, els es-tudiants el bombardegen amb preguntes.

“Per què balleu descalços?” Els crida molt l’atenció que els ba-llarins no portin les típiques sabatilles de ballet i ballin des-calços, així com els trucs d’es-cenografia. “Ens pregunten on s’estudia dansa i si costa molts sacrificis… encara veuen la dansa com una disciplina molt llunyana”, explica Jódar. “També els expliquem quantes hores cal ballar al dia per pre-parar un espectacle –entre sis i set–, i quantes hores per man-tenir-se en forma, entre dues i tres”.

Més de 2.700 alumnes han participat aquest curs en les sessions de dansa escolar a l’Auditori, un projecte que vol ajudar a trencar des de la infància la visió estereotipada i elitista d’una de les disciplines artístiques més belles.

N O T Í C I E S

f

El parc Científic estrena l’edifici Hèlix

A final de gener va entrar en funcionament el nou edi-fici Hèlix del parc Científic de Barcelona. L’espai, que es troba al campus sud de la Universitat de Barcelona, al carrer Baldiri Reixac, allotja més de trenta grups i centres de recerca públics i empresarials, entre els quals la nova Bioincubadora PCB-Santander, on treba-llen una desena d’empreses dedicades a àrees emer-gents de biomedicina i biotecnologia.

Més ajuts de menjador per al curs vinent

L’Ajuntament de Barcelona multiplicarà per cinc la seva aportació als ajuts de menjador. El curs 2008-2009, el municipi i el Departament d’Educació de la Generalitat destinaran 7 milions d’euros a aquest con-cepte. La inversió beneficiarà més d’11.000 famílies i permetrà cobrir el 100% de la demanda d’ajuts de menjador. El Consorci d’Educació publicarà la convo-catòria del ajuts entre abril i maig.

El Carnaval 2008, en fotografies

Del 18 al 29 de febrer, el centre cultural de les Corts ha acollit una exposició de 24 fotografies sobre la darrera edició del Carnaval a les Corts. Cadascuna d’aquestes imatges documentava les diferents activitats del pro-grama d’aquest any, com ara la rua escolar, el pregó del rei Carnestoltes i la guerra de confetti o el ball. La mostra s’ha fet a proposta de les entitats organitzado-res de la celebració.

Teatre al Centre Cultural les Corts

El centre cultural les Corts (C. Dolors Masferrer i Bosch, 33-35) presentarà l’obra de teatre per a adults

El misterio del asesinato Barton, a càrrec de la com-panyia Rialles de les Corts, els dissabtes 5 i 12 d’abril i els diumenges 6 i 13 d’abril. Els dissabtes, les funcions es faran a les 21 h, i els diumenges a les 18.30 h. Més informació: T. 93 291 64 62

Què és la dansa

contemporània? Per

què els ballarins

s’estimen més els

terres de linòleum?

Alumnes d’Infantil a

Batxillerat de les

Corts han pogut

descobrir durant

aquest curs algunes

de les claus de la

dansa

Una de les obres del programa.

La poeta i traductora Montserrat Abelló.

Homenatge a Montserrat Abelló pel Dia de la Dona

Redacció

D

ins de la programació de-dicada al Dia de la Dona Treballadora, s’hi destaca l’ho-menatge a la poeta i traductora Montserrat Abelló (Tarragona, 1918) amb motiu del seu no-rantè aniversari. L’autora, la qual va iniciar la seva obra poè-tica tot just després del naixe-ment del seu fill amb síndrome de Down, ha merescut premis com el de la Crítica Serra d’Or per “Dins l’esfera del temps”

(1999). L’homenatge que ara se li ret consisteix un espectacle de la companyia Lapsus Teatre, fet a base d’imatges d’una en-trevista amb l’autora i de frag-ments de la seva poesia. El 1998, Abelló va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca com a traductora, “una altra de les meves passions”, segons que ha declarat. Dins d’aquest àmbit, cal esmentar les seves traduccions de poetes anglosa-xones, especialment Sylvia

Plath. L’espectacle dedicat a Montserrat Abelló es represen-tarà al centre cultural les Corts el 29 i el 30 de març. Per assis-tir-hi, cal reservar invitació al T. 93 291 64 62.

Altres activitats són les exposi-cions sobre Suzzane Davit (1897-1973) al centre cultural les Corts, i “Dones, vot i parti-cipació sociopolítica: Barcelona al primer terç del segle XX”, al centre cultural Riera Blanca del 25 de març al 6 d’abril.

Els nens de P4 han

acompanyat els

ballarins a l’escenari

(6)

L

a frase que diu que la bellesa és a l’interior en molts casos és certa. Sobretot en el cas de les persones que donen importància a la seva roba interior. Carolina Lingerie és un esta-bliment que ofereix el millor en roba íntima, banyadors i complements. Van obrir ja fa vint anys al local del carrer Manila, 41. Quan fa dot-ze anys va obrir la botiga per a home al carrer Benet Mateu, van ser pioners, ja que aleshores no es trobaven establiments de llenceria espe-cífica per a homes. Al final de l’any passat, la

botiga d’home va canviar de lloc i va obrir al 43 del carrer Manila, al costat mateix de la prime-ra botiga. A més, des de fa deu anys, tenen un altre establiment de llenceria per a dona al 53 del carrer Benet Mateu. El negoci el porta Jose-fina Masdéu, que veu com a la gent cada vega-da li agravega-da més vestir bé també per dins i com els homes han après a cuidar la seva imatge in-terior.

Carolina Lingerie

C. Manila, 41-43 / Tel.: 93 203 47 32

E L T A U L E L L

El gust de vestir bé també per dins

Carolina Lingerie va obrir al carrer Manila fa 20 anys.

Joan Anton Font

E Q U I P A M E N T S

Dolors Roset

E

l Punt Verd de les Corts està a l’avinguda d’Esplu-gues a l’alçada de Gran Capità. És una instal·lació on es recu-llen els residus que no es po-den llençar als contenidors gri-sos, grocs, blaus i verds que hi ha al carrer. Per als particulars, el servei és gratuït si no s’exce-deixen els 500 quilos de resi-dus reutilitzables o reciclables. Quan es tracta de residus espe-cials, és gratuït fins a 5 quilos o 5 litres.

Els residus especials són aquells materials o productes que demanen un tractament específic. Aerosols, piles i termòmetres, fluorescents, pintures, coles, dissolvents, cosmètics, pneumàtics de bici-cleta, trossos de fusta petits, runa i vidre pla són alguns d’a-quests residus domèstics espe-cials que recull el Punt Verd de les Corts. Dintre d’aquest grup, hi ha també els electrodomès-tics grans i, molt especialment, les neveres i aparells d’aire con-dicionat amb CFC, que no es poden deixar al carrer com es fa amb els mobles i trastos vells.

De la resta de residus, com ara roba i calçat, petits electro-domèstics, ampolles de cava i aparells i cartutxos

d’informà-tica que encara se’n pugui fer algun ús, es reutilitzaran. La resta, juntament amb ferralla domèstica de petites dimen-sions, metalls diversos, oli de cuina, radiografies i cartrons molt grossos es reciclaran. Els usuaris dels punts verds poden fer-se un carnet, que és gratuït i pot representar un es-talvi de fins al 14% en la taxa d’escombraries.

Com a complement al Punt Verd, hi ha els camions Punt Verd Mòbil. Estan repartits pels carrers del barri uns deter-minats dies de la setmana en horari de matí o tarda. Amb això es vol facilitar encara més la recollida selectiva de deixa-lles. A més, hi ha altres iniciati-ves, com ara la Recollida de mobles i trastos, el programa Roba amiga i la campanya Mi-llor que nou, 100% vell, que també fomenten la reducció de residus.

Més informació:

Punt Verd Les Corts-Pedralbes Av. Esplugues/Gran Capità De dilluns a divendres, de 8 a 18.30 hores Dissabtes i diumenges, de 9 a 13 hores Festius: tancat

Anar al Punt Verd

pot representar un

estalvi de fins al 14%

en la taxa

d’escombraries

El Punt Verd és per

als residus que no es

poden llençar als

contenidors del

carrer. El seu ús

con-tribueix a preservar

el medi ambient

Punt Verd de les Corts.

El Punt Verd recull els residus que

no es poden llençar als contenidors

S E R V E I P Ú B L I C

Redacció

La Junta Arbitral de Consum de Barcelona ofereix un procediment senzill i àgil per resoldre conflictes que po-den sorgir entre els consumidors i els comerços i empre-ses, sense haver de recórrer als tribunals de justícia. Els establiments que accepten sotmetre’s a aquest sistema d’arbitratge mostren un distintiu oficial que reflecteix da-vant dels consumidors la seva vinculació amb la Junta Arbi-tral de Consum.

Aquest és un sistema voluntari, gratuït i ràpid, perquè des del moment que s’inicien les actuacions fins a la solució de-finitiva del conflicte passen entre quaranta i seixanta dies aproximadament. Un cop feta la reclamació davant de la Junta, es trasllada la reclamació a la part reclamada. Un cop acceptat l’arbitratge, es designa el que s’anomena un “col·legi arbitral” format per tres membres: un representant dels consumidors, un altre del sector empresarial implicat i el president d’aquest col·legi nomenat per l’Administració. Es dóna audiència a les parts, les quals intentaran arribar a un acord. Si no és així, la Junta Arbitral resoldrà el conflicte mitjançant una resolució arbitral (laude) que té les mateixes conseqüències que una sentència judicial.

Les persones interessades a acollir-se als serveis de la Junta Arbitral de Consum poden beneficiar-se dels serveis adreçant-se directament a les seves instal·lacions o a les de l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC), situades totes dues a la ronda de Sant Pau, 43, o a través del formulari del web www.bcn.cat/juntarbitral.

Junta Arbitral de Consum de Barcelona Telèfon: 93 402 33 44

www.bcn.cat/juntarbitral

(7)

P O L I E S P O R T I U

Pere S.Paredes

L’

escola Jeroni de Moragas, amb una història de més de 65 anys de treball amb alumnes amb necessi-tats educatives especials, conjunta-ment amb el suport del Districte de les Corts i de la secció d’hoquei del FC Barcelona, treballa en un projecte anomenat Special Hockey, el qual possibilita la participació de perso-nes amb discapacitat intel·lectual en aquest esport, tot preservant l’essèn-cia de l'hoquei herba.

Actualment, gràcies a l'ampliació d’a-quest projecte amb el taller Moragas, l’escola Paideia, la Fundació Catalò-nia, “La Tutela”, Fupar i el suport del FC Júnior de Sant Cugat i del Club Egara de Terrassa, hi ha deu equips de diferents entitats vinculades a clubs d'hoquei sobre herba federats. També s’ha rebut la col·laboració

d’A-CELL (Federació Catalana d’Esports per a persones amb discapacitat in-tel·lectual).

Segons Jordi Lobo, coordinador d’S-pecial Hockey, “el projecte té garan-tits els principis de normalització i in-tegració social, perquè s’inclou dins l’estructura de la vida federativa de la Federació Catalana d'Hoquei Herba, amb la implicació dels clubs federats”. Una comissió formada per entitats, clubs i persones vinculades al projec-te, assessorats per la Federació Cata-lana d'Hoquei, ha adaptat el regla-ment de la Federació Internacional d'Hoquei sobre Herba a l'Special Hockey, de tal manera que s’intenta

mantenir l’equilibri entre oferir una discriminació positiva per tal de po-der aplicar normes, més o menys la-xes, i garantir que aquesta flexibilitat no vulneri l’essència de l'hoquei so-bre herba.

Donades les característiques dels ju-gadors, algunes modificacions

se-rien, per exemple, les mides de l’espai de joc utilitzat, les quals serien equi-valents a les dels d’alevins, és a dir, la meitat del camp oficial. O que cada equip sigui format pel nombre de ju-gadors que creguin convenient, o que ha d’haver-hi, si és possible, dos àrbitres que hauran de ser molt didàctics i explicar les faltes als juga-dors i el perquè.

Escola especial Jeroni de Moragas C. Panamà, 18

L’esport és la millor

eina integradora de la

societat. Aquest projecte

aspira a la integració de

persones amb discapacitat

intel·lectual per mitjà de

l'hoquei herba

S’ha adaptat el

reglament de la

Federació Internacional

d'Hoquei sobre Herba

Hi ha deu equips de diferents entitats esportives vinculades a clubs federats.

Hoquei herba per integrar persones

amb discapacitat intel·lectual

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió

“Hola Barcelona”

De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FM

Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

Zona Alta

Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00

Gent del barri

Bethencourt, 12 Tel. 93 411 08 00 [email protected]

INTERNET

Acció Social i Ciutadania

El nou web ofereix tota la informació que l’Ajuntament de Barcelona posa a disposició de la població barcelonina. És la informació que està relacionada amb els serveis socials, la gent gran, l’acció comunitària, les persones en risc o situació d’exclusió; també fa referència a la infància i les famílies, les persones amb discapacitat, la salut i els drets civils.

www.bcn.cat/acciosocialiciutada-nia

barcelona.mobi

Aquest servei permet consultar el plà-nol de la ciutat i saber, per exemple, la situació exacta d'un carrer o una adreça determinada. I també, de la mateixa manera, es pot consultar quina és la millor combinació per arri-bar a un lloc amb transport públic.

www.bcn.cat/barcelonamobi

w

(8)

On comença la història?

La reina Elisenda de Montcada va voler construir un monestir de clarisses amb el seu palau adossat a les muralles. El 26 de març de 1326 se'n col·locava la primera pedra i el 3 de maig de 1327 ja se'n va consagrar l’església. També s'es-tava edificant el claustre i unes de-pendències per acollir les catorze mon-ges vingudes del primer monestir de Sant Antoni, fundat per la neboda de Santa Clara, sor Agnès de Peranda d’As-sís, el 1236.

Quina és la relació amb la ciutat?

Ve de la preocupació de la reina per ga-rantir la pervivència del monestir i la comunitat. D’aquí neix la singularitat de la llarga i bona relació amb el Consell de Cent, l’Ajuntament i la ciutat, els quals sempre han vetllat i protegit el monestir, ric d’història i art.

Pedralbes és diferent?

Va ser ben diferent del primitiu mones-tir de Sant Antoni i Santa Clara. La rei-na Elisenda, la qual s’havia instal·lat al

seu palau després de la mort del rei Jau-me II, tenia un gran ascendent en la co-munitat. La reina no era monja, tenia la seva cort i la seva vida social, i, encara que aquest cercle no interferia en la vida monacal, amb totes les seves con-cessions, l’esperit de pobresa desitjat per les monges se’n ressentia.

...

En aquell temps entraven al monestir moltes noies nobles, algunes sense vo-cació, i això lesionava la vida espiritual franciscana. El monestir es poblà de servei per al palau i el monestir. Tenien moltes terres, molts treballadors, amb forners, carnissers, etc.

I en aquest temps en què ha can-viat?

El Senyor va possibilitar que les monges poguessin viure l’Evangeli amb llibertat. A poc a poc, les donacions van anar minvant i, fins i tot, en moltes èpoques la comunitat va passar necessitats. Un edifici tan immens per sostenir i una clausura rigorosa no ajudaven a deixar massa temps per al treball remunerat, Però sí per guardar una austeritat a ve-gades heroica. En els anys 50 hi havia unes 53 monges, a més del Noviciat Comú, amb una dotzena de novícies

procedents de diversos monestirs de Catalunya. Ara som 16 germanes.

Difícil, oi?

Una mica, per falta de vocacions, en-cara que això no ens priva d’intentar viure amb més autenticitat el nostre carisma franciscà. El convent nou està més ben condicionat i la vida hi és més agradable.

Ara poden sortir?

Aquesta és una opció que ja preconit-zava en el segle XIII la mare Santa Clara: “es pot sortir per una causa ra-onable o necessària, sempre que cal-gui”. Però els canvis més significatius provenen del Concili Vaticà II, quan es flexibilitzà la clausura i les rela-cions amb l’exterior per facilitar l’es-tudi i totes les gestions necessàries per a la vida de la comunitat.

D’on ve la tradició dels ous?

Quan Domna Hortolona esperava la primera criatura va tenir una intuïció de Déu: infantaria una llum per a la Hu-manitat i li va posar Clara de nom. En aquells temps, les ofrenes eren en espè-cies, no corrien els diners. La gent rela-cionava el nom de Clara, la qual ja tenia fama de fer miracles, amb la clara d’ou. També es feia servir la clara d’ou batuda per curar cremades, i això fins no fa pas tants anys. Els mariners demanaven un temps clar per a la pesca... Són devo-cions que amb el temps es tornen tradi-cions.

I qui els porta?

Doncs, principalment, les núvies que demanen bon temps el dia del casa-ment, estudiants que demanen la in-tercessió de santa Clara perquè Déu els il·lumini en els exàmens, persones que demanen per a celebracions en dies de-terminats, per als malalts, per als matri-monis en crisi, etc.

Què fan amb tots aquests ous?

Una part els consumeix la Comunitat; la resta es reparteix entre la gent neces-sitada.