Acta 10 de novembre de 2014 del Plenari del Consell de Ciutat

(1)

1 ACTA DEL PLENARI DEL CONSELL DE CIUTAT

APROVADA EN EL PLENARI DEL 14 D’ABRIL DEL 2015

Saló de Cent, 10 de novembre de 2014, 18.00 hores

Presidència: Il·lm. Sr. Xavier Trias, Alcalde de la ciutat.

Primera Vicepresidència Associativa: Sr. Albert Claret, president del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB).

Segona Vicepresidència Associativa: Sr. Alejandro Goñi Febrer, president de PIMEC-Comerç.

En representació dels grups municipals

Il·lm. Sr. Joaquim Forn, primer tinent d’Alcalde; Il·lm. Sr. Guillem Espriu, en representació del Grup Municipal Socialista; Il·lma. Sra. Gloria Martín, en representació del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya; Il·lm. Sr. Ricard Gomà, en representació del Grup Municipal d’Iniciativa Verds-Esquerra Unida i Alternativa; Sr. Jordi Portabella, en representació del Grup d’Unitat per Barcelona.

En representació dels consells ciutadans de districte

Sr. Joan Bordetas, en representació del Consell Ciutadà de l’Eixample; Sr. Jordi Gras, en representació del Consell Ciutadà de Sant Martí; Sr. Antonio Fortes, en representació del Consell Ciutadà de Sant Andreu; Sr. Pep Ortiz, en representació del Consell Ciutadà de Nou Barris.

En representació dels consells sectorials de la ciutat

(2)

2

Périz, en representació del Consell Municipal de la Formació Professional; Sr. Antonio Vinagre, en representació del Consell Municipal de Benestar Social.

En representació de les institucions rellevants de la ciutat

Sr. Juan José Casado, en representació de la Unió General de Treballadors (UGT); Sr. Vicenç Tarrats, en representació de Comissions Obreres del Barcelonès (CCOO del Barcelonès); Sr. Albert Riera, en representació de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya; Sra. Eulàlia Espinàs, en representació de l’Ateneu Barcelonès; Sr. Lluís Toledano, en representació de la Taula d’Entitats del Tercer Sector; Sra. Carme Servitje, en representació de l’Associació Consell de Cent; Sr. Lluís Rabell, en representació de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB); Sr. Miquel Valls, en representació de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació; Sr. Josep Parcerisa, en representació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

En representació de les entitats del Fitxer General d’Entitats Ciutadanes

Sra. Maria Rosa Lunas Masnou, presidenta de la Federació d’Organitzacions Catalanes de Gent Gran, Dones i Família (FOCAGG); Sra. Núria Salas, en representació de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD); Sr. Enric Canet i Capeta, en representació del Casal dels Infants per a l’Acció Social als Barris; Sr. Pau González, en representació del Moviment Laic i Progressista; Sra. Alba Cuevas, en representació de SOS Racisme; Sr. Jesús Sánchez, en representació de la Federació del Voluntariat Social de Catalunya (FCVS); Sr. Javier Garcia Bonomi, en representació de la Federació d’Entitats Llatinoamericanes a Catalunya (FEDELATINA); Sra. Concepció Pujolar, en representació de l’Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Barcelona (AFAB); Sr. Ramon Tornero, en representació de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC); Sr. Màxim Montori, en representació de la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec.

Persones d’Especial Rellevància Ciutadana

Sr. Enric Estrenjer Mortes; Sra. Rosa Romeu Tarragona; Sra. Adela Subirana; Sr. Miquel Àngel Fraile; Sr. Josep Güell; Sr. Josep Maria Andreu; Sr. Jordi Porta.

Persones del Registre Ciutadà

Sr. Carlos Aledo Torres; Sra. Carmen Fisse Segarra; Sr. Emilio Ruiz Pérez; Sra. Cristina Dacruz Rovira; Sra. Mayte Regodón.

(3)

3

Sra. Assumpció Vila, síndica de Greuges de Barcelona; Sr. Jordi Cases, secretari general de l’Ajuntament de Barcelona.

Han excusat la seva assistència a aquesta sessió

Sra. Trinitat Capdevila; Sr. Carles Duarte; Sr. Joaquim Calvo; Sr. Rafael Manzanera López; Sra. Montse Balaguer, en representació de la Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa; Sr. Jordi Puig i Martín, en representació de la Xarxa Comunitària de Sant Antoni; Sr. Julio Ríos, en representació de la Federació de Cases Regionals i Entitats Culturals de Catalunya (FECARECAT); Sr. Josep Maria Martí, en representació del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Sr. Antonio Guillén, en representació del Consell Ciutadà del Districte de Sants-Montjuïc; Sr. Salvador Barrau, en representació del Consell Ciutadà del districte de Gràcia; Sra. Montse Benito, en representació del Consell Municipal de Cooperació Internacional; Sra. Juana Fernández, en representació del Consell Municipal del Poble Gitano; Sra. Anna González Batlle, en representació del Consell de les Dones; Sra. Núria Galan; Sra. Elisenda Rius; Sra. Mireia Recio, en representació de Foment Nacional del Treball; Sr. Antonio Cabré, en representació de la Federació Catalana d’ONG pel Desenvolupament (FCONGD); Sr. Antonio Bosch, en representació de la Universitat Pompeu Fabra.

Assistits per la Sra. Berta Clemente, secretària del Consell de Ciutat, i pel Sr. Carles Agustí, comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme.

PUNTS DE L’ORDRE DEL DIA

1. Aprovació de l’acta de la sessió anterior. 2. Activitat del Consell.

3. Estat de la ciutat: presentació i aprovació, si escau. 4. Declaracions: presentació i aprovació, si escau:

4.1. Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona. 4.2. Consulta del 9 de novembre.

4.3. Turisme. 5. Torn de paraules.

(4)

4

 Alcalde (Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera)

Agraeix l’assistència i explica que es tracta d’una sessió especial, perquè té lloc l’endemà d’un dia històric.

1. APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR

 Secretària (Sra. Berta Clemente Net)

Informa que s’ha rebut una esmena del Sr. Jesús Sánchez, de la Federació Catalana de Voluntariat Social.

S’aprova l’acta.

La secretària explica com es desenvoluparà la sessió. En primer lloc es parlarà de l’activitat del Consell; després, de l’estat de la ciutat per presentar a l’Alcalde la visió que en té el Consell de Barcelona i es votarà el Dictamen; tot seguit es tractarà de l’apartat de declaracions i, finalment, hi haurà el torn de paraules.

Assenyala que s’obrirà un torn d’intervencions en el punt sobre l’estat de la ciutat i en els punts relatius a les declaracions que s’han de votar. Demana que els membres del Consell no s’absentin durant les votacions. Finalment, segons es va acordar a la darrera Comissió Permanent del Consell de Ciutat, es demana brevetat i concisió en les intervencions perquè tothom tingui l’oportunitat de parlar.

2. ACTIVITAT DEL CONSELL

 Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme (Sr. Carles Agustí)

Destaca que el Reglament del Consell de Ciutat va ser aprovat en Consell Municipal i recorda que ja havia estat aprovat pel Consell de Ciutat i que es va treballar en un grup de treball. El Reglament ha de permetre regular la renovació del Consell i desplegar la seva capacitat quant a proposar punts de l’ordre del dia al Consell Municipal.

(5)

5

Comenta que per incentivar la proposta i el debat de temes, i per facilitar que els membres del Consell de Ciutat puguin articular o posar sobre la taula temes d’interès de la ciutat, a les comissions permanents del Consell de Ciutat s’ha inclòs un punt de l’ordre del dia que té com a objectiu, precisament, tractar temes d’actualitat.

3. ESTAT DE LA CIUTAT

 Alcalde (Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera)

Explica que ara s’inicia el punt relatiu a l’estat de la ciutat. Assenyala que no té sentit que ell faci una intervenció sobre aquesta qüestió abans d’escoltar el Consell de Ciutat. Per tant, li cedeix la paraula. La primera intervenció la farà la secretaria del Consell en nom del Sr. Enric Canet, que arribarà d’aquí uns minuts.

Explica que l’any passat, per primera vegada, es va tractar de l’estat de la ciutat amb una dinàmica diferent. El Consell va treballar la visió de la ciutat a l’entorn de quatre grans grups i emprant la metodologia d’anàlisi de les

fortaleses,

debilitats, amenaces i oportunitats (DAFO)

. Després, es va exposar a l’Alcalde la visió del Consell de Ciutat.

Aquest any, el Consell ha volgut anar una mica més enllà i, amb l’ajuda de l’equip, d’en Carlos Vives i d’en Jordi Baños, de la Direcció de Pressupostos de la Segona Tinència, a la qual el Consell vol agrair la seva disponibilitat, ha elaborat unes prioritats de pressupostos, considerades bàsiques per definir la visió de Barcelona que el Consell volia exposar a l’Alcalde, atès que els pressupostos són el camí per aconseguir molts projectes que defineixen la ciutat.

Ara els pressupostos ja s’han aprovat inicialment. Per tant, la ciutat té la possibilitat de tenir uns pressupostos, i la secretària ja ha convocat els membres del Grup de Treball de l’Estat de la Ciutat i tots els membres del Plenari que hi vulguin participar per fer-ne un dictamen. En el document adjunt que els assistents tenen a la carpeta i que també es va enviar per correu electrònic, hi ha un informe, estructurat en quatre grans grups, que defineix les prioritats quant a pressupostos definides pel Consell de Ciutat.

Tot seguit, quatre membres del Grup de Treball llegeixin un resum de cada àmbit.

 Vicepresident primer (Sr. Albert Claret)

(6)

6

despesa d’uns 10 milions respecte de l’any anterior. Vol deixar constància que el Consell valora negativament l’increment de l’IVA en el consum cultural en el conjunt de l’Estat.

El Consell alerta que la cultura no s’ha d’interpretar com un element de luxe i vol reivindicar el seu vessant cohesionador, sobretot en el cas de les entitats de barri que duen a terme una tasca lúdica, social i de foment de la cultura catalana molt important a tot el territori. Barcelona ha de ser una ciutat que promogui la cultura generadora de riquesa, d’ocupació de qualitat, que aposti clarament pels sectors culturals emergents i que aspiri a crear una cultura de primer nivell, en comptes de limitar-se a transmetre o a consumir la que arriba de fora.

El Consell encoratja el govern perquè dinamitzi la formació en l’àmbit artístic, tant pel que fa als centres d’ensenyament públics com als concertats, en els sectors en què l’Administració hi pot intervenir, ja sigui directament o indirectament, a fi i efecte de garantir que la formació proposada s’adequa a les seves necessitats, sobretot a les dels sectors emergents.

Finalment, el Consell proposta fomentar les actuacions en el marc dels museus i allunyar-se d’un perfil turístic de més baixa qualitat.

 Sr. Miquel Nadal (en nom del Consell Assessor de la Gent Gran)

Quant a les polítiques socials, al Consell li preocupa la creixent desigualtat econòmica entre els barris i l’impacte que té en altres àmbits, com ara el sanitari, concretament pel que fa a l’esperança de vida.

El Consell demana que s’aposti per polítiques redistributives que tinguin un impacte a llarg termini, i per mesures compensatòries a curt termini; així, per exemple, caldria impulsar polítiques que beneficiïn les zones en què la renda mitjana és més baixa, sobretot amb relació a l’ocupació, l’educació i la salut. El Consell considera que, en aquest sentit, el transport públic és cabdal i demana polítiques concretes orientades a reduir les tarifes que han de pagar els col·lectius especialment vulnerables, com ara els joves o els aturats de llarga durada.

El Consell encoratja el govern a anar més enllà en la constatació d’empreses d’economia social. Pel que fa a les entitats del tercer sector social, el Consell valora la important tasca duta a terme pels voluntaris i les entitats, però recorda que en cap cas poden suplantar les tasques de l’Administració, que és l’última responsable de l’atenció a les persones i de les polítiques socials.

(7)

7

 Vicepresident segon (Sr. Alejandro Goñi i Febrer)

Comença la intervenció manifestant que Barcelona és una ciutat que té capacitat per diversificar la seva oferta econòmica. La ciutat no ha de ser un monocultiu econòmic, sinó una mixtura d’usos i d’activitats econòmiques. Creu que totes les forces polítiques estan d’acord amb això.

Quant al turisme —encara que després se’n farà una declaració—, vol expressar algunes idees recollides pel grup de treball

El Consell considera que, des d’un punt de vista de política fiscal, seria positiu gravar amb una taxa els espais que reben una gran afluència de visitants i que poden ser una font d’ingressos per a Barcelona, com, de fet, ja s’està fent en alguns espais de la ciutat.

Amb relació als creuers, assenyala que, si bé és evident que són una activitat econòmica positiva, caldria ampliar-la i cercar una fórmula perquè, a més del subministrament dels vaixells, també es vinculin els visitants amb la xarxa comercial de la ciutat i els establiments se’n puguin beneficiar.

No cal dir que s’han d’utilitzar les eines urbanístiques existents, com ara els plans d’usos, que permeten regular la implantació de determinades activitats en un territori, com, per exemple, els establiments de concurrència pública, d’hoteleria i altres activitats. Cal fer un inventari dels recursos de què disposa l’oferta turística de la ciutat per poder aplicar els mecanismes adients que impedeixin que l’oferta il·legal hi tingui cabuda i que impossibilitin el treball precari i l’economia submergida.

S’ha de garantir que en el seguiment estratègic del Pla de Turisme de Barcelona hi siguin presents, a més dels operadors, els agents econòmics, socials i veïnals. Així es podrà vetllar més pel foment de l’ocupació inherent a l’activitat turística, pel foment d’una ocupació de qualitat i no pas precària. Hem de treballar per un model turístic cívic i de qualitat.

Pel que fa a l’activitat econòmica, l’amenaça més forta és la taxa d’atur. En aquest sentit, la manca de polítiques que permetin que els joves es quedin a la ciutat de Barcelona és una debilitat. Tampoc no hi ha ajuts per als col·lectius més vulnerables que són a l’atur i que sovint no tenen cap prestació. Cal endegar polítiques molt més eficients que els permetin trobar una altra feina i mantenir la seva independència. A fi i efecte de millorar aquesta situació, convindria una coordinació entre administracions per establir competències i estratègies compartides.

(8)

8

intervenir en determinades qüestions. No obstant això, volem alertar que perdre segons quins comerços també vol dir perdre una imatge de Barcelona.

Quant a les requalificacions de terrenys industrials, encara que no són convenients, cal afavorir que les indústries que hi ha al territori no marxin, ja que ens permeten diversificar l’economia de la ciutat. A més, també s’ha d’invertir en recerca biomèdica i bioquímica i en centres de transferència tecnològica. Cal treballar per investigar, obtenir la patent i, si és possible, esdevenir un pol de producció. El Consell de Ciutat vol encoratjar el govern perquè aconsegueixi que Barcelona esdevingui una capital referent en energia mediambiental.

Finalment, Barcelona també té l’oportunitat de ser la capital de les smart cities i de generar una ocupació estable a través de fires i de l’aplicació pràctica de l’electrificació motora: ordenances i iniciatives per instal·lar endolls per a vehicles elèctrics. A més, s’ha de potenciar l’economia social i aconseguir que Barcelona esdevingui la capital en economia vinculada a l’empresa mediambiental.

 Sr. Enric Estrenjer Mortes (Persona d’Especial Rellevància Ciutadana)

Comença la intervenció dient que parlarà d’espai públic i mobilitat. Amb relació a l’espai públic, preocupa la pèrdua de fisonomia, dels comerços emblemàtics i del patrimoni identitari, amb les consegüents ferides que representen per a l’espai públic. D’altra banda, uns espais públics molt massificats creen tensió i poden generar malestar entre la ciutadania.

Cal que l’Ajuntament, com a Administració de proximitat, fomenti la construcció convertint-se en altaveu de les mesures d’estalvi fiscal existents. Així, per exemple, a l’hora de rehabilitar un edifici, si més del 30 % del pressupost correspon a mà d’obra, l’IVA que s’aplica al propietari és del 10 %, i no del 21 %.

Així mateix, cal recordar que, a més de les grans obres, la inversió també es pot destinar a la rehabilitació de places i carrers.

Pel que fa als projectes urbanístics, una de les fortaleses és el consens en determinades intervencions, com ara l’eix de Pere IV. No obstant això, les inversions i els equipaments que depenen d’altres administracions són una veritable amenaça i poden esdevenir una situació problemàtica, segons il·lustra el fet que les obres de la línia 9, en un tram bàsic, com és el de la Zona Franca, estiguin aturades.

Amb relació a altres administracions, caldria evitar duplicitats a efectes de despesa pública.

(9)

9

De fet, una de les fortaleses de la ciutat de Barcelona són els equipaments de proximitat amb què compta, així com els diferents models d’autogestió ciutadana d’equipaments.

El preu del transport públic és una amenaça per a la mobilitat de la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, es detecta com a debilitat una certa involució cap al transport privat.

També cal destacar com a punt negatiu la inexistència d’un model de carril bici que generi consens. En canvi, el pla de motos és una oportunitat a escala mediambiental i de smart city, ja que Barcelona és una ciutat europea amb una circulació de motos molt elevada. Ara bé, si s’eliminen els aparcaments de motos en superfície, cal garantir que la ciutadania tingui una alternativa assequible, com ara aparcaments soterranis o d’un altre tipus. És important que aquesta iniciativa vagi acompanyada de pedagogia i, si escau, de sancions.

 Sr. Vicenç Tarrats (en nom de CCOO)

Vol posar de manifest que ell ha intervingut en l’elaboració d’aquest informe, que és un informe complet, i que el debat a Comissions Obreres ha estat molt profund.

 Vicepresident segon (Sr. Alejandro Goñi i Febrer)

Aclareix que quan ha dit que des d’un punt de vista de política fiscal seria positiu gravar amb una taxa els espais que reben una gran afluència de visitants, ja que poden ser una font d’ingressos per a Barcelona, es referia tant als espais públics com als privats, ja que tots dos fan ús de la via pública.

 Sr. Jordi Porta (Persona d'Especial Rellevància Ciutadana)

Vol deixar constància que, al seu parer, a Barcelona hi ha moltes obres públiques que, a priori, sembla que no són essencials o que es podrien ajornar fàcilment, com ara les del carrer de Balmes, les de la Diagonal, etc. D'altra banda, n'hi ha d'altres, com les de la línia 9 del metro, que ja fa anys que estan aturades, tot i que beneficiarien molt la mobilitat. Considera que això pot ser desconcertant per a la ciutadania de Barcelona.

Informa que es procedeix a votar l'informe.

Atès que no hi ha cap abstenció ni cap vot en contra, s’aprova per unanimitat.

(10)

10

i de creació de projectes molt beneficioses per a la ciutat i que altrament no es produirien.

L'Alcalde assenyala que la prioritat fonamental consisteix a generar activitat econòmica, perquè així es poden crear llocs de treball. També és fonamental satisfer les necessitats de la gent i ser capaços de continuar oferint un ajut social a la població més necessitada.

Un altre tema cabdal és l'habitatge. L’Alcalde creu que l'Ajuntament ha de donar-hi una resposta i ha de comptar amb habitatges de lloguer assequible. Aclareix, però, que aquesta qüestió és a llarg termini i fruit d’un treball continuat.

Així mateix, dóna molta importància al tercer sector, ja que genera un elevat nombre de llocs de treball.

Recorda que els pressupostos del 2015 són de 2.500 milions d’euros i que hi haurà un increment molt important de despesa social. Valora les inversions que generen llocs de treball i activitat econòmica i atorga molta importància a la transformació de les infraestructures culturals de capitalitat de la ciutat de Barcelona, incloent-hi el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu Picasso, el Canòdrom, Fabra i Coats, l’Hospital de Sant Pau, el Born Centre Cultural, el Museu de les Cultures del Món, el Disseny Hub i l’Esplanada dels Museus.

Finalitza la intervenció i obre un torn de paraules.

 Sr. Josep Ortiz (en nom de l’Associació de Veïns de Nou Barris i de la FAVB)

Comenta que hi ha moltes famílies en situació de pobresa extrema i que s’ha de prioritzar la gent que avui està patint aquesta situació d’una manera molt acusada.

Creu que les entitats intenten combatre aquesta situació, però necessiten més mitjans. Ara és l’hora d’apostar perquè les persones més pobres, no hagin de patir tant.

4. Declaracions: presentació i aprovació, si escau

4.1. Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona

 Vicepresident primer (Sr. Albert Claret)

(11)

11

votació del Plenari del Consell i elevar-la al Consell Municipal a fi i efecte que es pugui votar com a declaració institucional en el proper Ple de la ciutat.

Els centres d’internament d’estrangers, coneguts com a «CIE», són centres no penitenciaris on també s’internen les persones de nacionalitat estrangera extracomunitària que han estat detingudes perquè es troben en una situació administrativa irregular —no tenen papers— i que després són expulsades definitivament de l’Estat. La seva existència deriva de la política migratòria comuna adoptada per la Unió Europea amb l’acord de Schengen de 1995 i administrativament depenen del Ministeri de l’Interior. Actualment n’hi ha set a tot el territori espanyol; un d’ells està situat al parc logístic de la Zona Franca de Barcelona i va entrar en funcionament l’any 2006.

El perfil majoritari són estrangers —alguns dels quals ja fa anys que viuen aquí— que en molts casos no tenen cap mena d’antecedents penals i que es troben tancats en els mateixos espais i sotmesos al mateix règim que altres persones estrangeres que han commutat el compliment d’una condemna per delictes per l’expulsió al seu país d’origen.

Per a molts es tracta, per tant, de l’aplicació de la pena més alta que preveu la legislació actual, la privació de llibertat, per una falta administrativa que no és constitutiva de delicte, una situació que entra en conflicte amb la Declaració Universal dels Drets Humans. A més, el CIE de Barcelona és exclusivament masculí, fet que comporta que en els casos d’internament de dones es procedeixi a traslladar-les a les instal·lacions de València, cosa que pot resultar traumàtica per a les persones i les famílies afectades. Entre els retinguts als CIE de tot l’Estat també hi ha menors, dones víctimes d’explotació sexual i persones refugiades, embarassades i malaltes.

La llei estableix una estada màxima de seixanta dies en aquests centres, prevista només per a casos excepcionals, mentre, paral·lelament, es desenvolupa el procediment administratiu per a l’extradició de les persones detingudes. Tanmateix, al llarg d’aquests anys, els CIE han demostrat una seriosa manca d’efectivitat respecte de la funció que se’ls atribueix: les dades del 2013 ens demostren que pràcticament la meitat dels internaments no acaben en expulsions i, en el cas de Barcelona, de les 1.584 persones que s’hi van retenir, 729 en va ser expulsades, de manera que el 54 % dels internaments no es van traduir en una expulsió. Aquest fet comporta que es qüestioni la raó de ser d’aquests centres i els motius pels quals durant aquest període s’internen persones que finalment poden regularitzar la seva situació o que per qüestions de dret internacional no poden ser retornades al seu país d’origen.

(12)

12

preocupat la ciutadania i les entitats de l’àmbit migratori i de defensa dels drets humans. S’han realitzat denúncies per abusos i agressions reiterades per part d’agents que custodien el centre. Els casos més extrems són els de les quatre morts que s’hi han produït en els darrers quatre anys, dues d’elles per suïcidi dels interns; les altres dues, com a conseqüència d’un infart agut de miocardi i per malaltia, cosa extremadament infreqüent en homes joves. Cal extremar l’atenció per evitar que es puguin donar casos d’aquestes característiques en persones que estan sota vigilància policial.

Aquestes mateixes entitats han cridat l’atenció sobre el que consideren una manca de tutela judicial i dels instruments necessaris per garantir els drets fonamentals dels interns: unes condicions mínimes d’habitabilitat, una atenció mèdica adequada, gaudir d’intimitat —els interns comparteixen les cel·les amb vuit persones— i assegurar que les persones retingudes no tenen dificultats per comunicar-se amb les seves famílies ni amb l’exterior.

En conjunt, s’ha denunciat i evidenciat que cal millorar els mecanismes de transparència i de rendició de comptes a la societat, perquè ara com ara es dificulta l’entrada regular d’entitats, de representants polítics, dels mitjans de comunicació o del síndic de Greuges mateix per supervisar les condicions de les persones detingudes.

Arran del que s’acaba de descriure, des de l’entrada en funcionament dels CIE, diversos representants del teixit associatiu i de la societat civil han reclamat augmentar-ne el control democràtic, i molts d’ells han advocat directament perquè es tanquin d’una manera definitiva. En aquest sentit, fa poc s’han produït importants mobilitzacions orientades a la visibilització i l’encerclament del CIE de la Zona Franca, convocades per la campanya «Tancarem el CIE de Barcelona», formada per un gran nombre d’entitats de la ciutat, algunes de les quals són membres del Consell de Ciutat.

(13)

13

Barcelona té el convenciment que la regulació o gestió dels moviments migratoris ha de basar-se inequívocament en el respecte escrupolós dels drets humans i en l’establiment de consensos entre l’Administració, les entitats que treballen en l’àmbit dels drets fonamentals i de migració i les persones afectades. Per això rebutja qualsevol actuació que es fonamenti en el càstig, en la reclusió sense garanties, o en la coacció o repressió de les persones migrants, i recorda que sovint ja viuen una situació d’elevada exclusió i vulnerabilitat.

Hi ha una profunda preocupació per la realitat que descriuen les entitats i associacions que són coneixedores de les pèssimes condicions de vida de les persones internades per decisió judicial al CIE de Barcelona, així com per les múltiples denúncies que s’han produït arran de presumptes agressions i vulneracions de drets fonamentals. Els indicis i sospites existents són absolutament incompatibles amb un estat de dret democràtic i requereixen una intervenció decidida per part dels poders públics amb l’objectiu d’eradicar qualsevol pràctica abusiva.

Cal un replantejament integral de les polítiques comercials, de cooperació, d’estrangeria, incloent-hi la figura de l’internament per a persones en situació administrativa irregular, així com d’asil i de fronteres, tant per part de l’Estat espanyol com per part del conjunt de la Unió Europea, ja que en el seu conjunt són incapaces d’aportar una gestió dels fluxos migratoris que sigui coherent amb els principis inspiradors de la Unió Europea, i creiem que Barcelona pot contribuir a impulsar aquest replantejament.

L’Ajuntament i el conjunt de la ciutat no poden ser aliens al debat sobre el funcionament i el futur del CIE de Barcelona, i cal que s’hi impliquin activament. Cal abordar en el si de la Comissió de Treball sobre el CIE els aspectes relacionats amb la transparència de l’activitat i de les condicions del centre, i també la possibilitat d’impulsar la signatura de convenis per a la prestació de serveis d’assistència social als interns, així com organitzar visites de representants polítics i de les entitats.

(14)

14

Obre un torn de paraules.

 Sra. Alba Cuevas (en nom de SOS Racisme)

Vol posar de manifest que per primera vegada un conjunt molt important d’entitats de la ciutat, però també d’entitats del país, van donar suport a una mobilització que posava en dubte l’existència dels centres d’internament a causa de la vulneració de drets humans que s’hi dóna. Va ser una campanya que, a banda de tenir el suport de moltes de les entitats de que avui són presents aquí, també va comptar amb el recolzament de més de 2.200 entitats i de 1.500 persones a títol individual.

Creu que els centres d’internament són una qüestió que no afecta únicament la ciutat ni únicament l’Estat; és un tema —o un mal— que afecta tota la Unió Europea. Creu que Barcelona podria ser pionera també pel que fa a situar el debat. El document que presentem pot recollir diferents posicionaments per anar avançant en aquest sentit.

 Sr. Javier García i Bonomi (en nom de FEDELATINA)

Dóna suport al que ha exposat la companya de SOS Racisme i pensa que Barcelona no es mereix tenir un centre d’internament com el de la Zona Franca. Cal basar-lo en els drets humans, en la dignitat de les persones.

Informa que es procedeix a votar.

Tots els vots a favor, menys una abstenció. Dóna per aprovada la Declaració, que es portarà al Plenari de la ciutat.

4.2. Consulta del 9 de novembre

 Sr. Enric Estrenjer Mortes (Persona d’Especial Rellevància Ciutadana)

Llegeix la Declaració a favor d’un posicionament que ja va fer el Consell Municipal amb relació a la consulta del 9 de novembre.

El Consell de Ciutat, en el Plenari del Consell del dia 8 d’abril de 2013, ja va aprovar un manifest a favor que el poble de Catalunya pogués determinar democràticament i lliurement el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta.

(15)

15

tots els sectors de la nostra societat: partits polítics, consells, institucions, ciutadans i ciutadanes. El Consell de Ciutat es fa proper als ciutadans i ciutadanes mitjançant els consells de districte i de barri i, alhora, mitjançant els seus representants arriba també des de la ciutat als barris i esdevé un òrgan privilegiat quant a la riquesa de pensament i de coneixement, atesa la multidisparitat dels seus membres.

Des de la seva creació, el Consell s’ha manifestat sobre els grans temes de la ciutat, com ara la Carta de Ciutadania, els programes d’actuació municipal (PAM), la reforma de la Diagonal, els pressupostos anuals, etc. Tal com recull el Reglament del Consell de Ciutat en el seu títol primer, article tercer: «El Consell de Ciutat té entre les seves atribucions assessorar l’Ajuntament en la definició de les grans línies de la política i la gestió municipal i generar un consens ciutadà sobre aquests temes».

Per aquest motiu, tenint en compte que falta molt poc per al 9 de novembre, el Consell de Ciutat vol emetre el posicionament següent:

«El Plenari del Consell de Ciutat estableix fer seus els acords adoptats pel Consell Municipal en la sessió extraordinària del 22 de setembre de 2014.

(16)

16

 Sr. Pau Gonzalez Val (En nom del Moviment Laic i Progressista)

Demana modificar la Declaració, donat que el text recull una situació que és diferent de l’actual i en aquest sentit caldria una actualització del text.

Tal com es va explicar a la Comissió Permanent del Consell de Ciutat, aquesta Declaració, que acaba el seu recorregut aquí, es remet a un acord del Consell Municipal. Per tant, no es pot modificar, perquè en el seu moment ja va ser aprovat pel Consell Municipal amb aquest mateix text.

Totes les aportacions que es facin en aquest sentit, seran recollides a l’acta, però el que avui es votarà és el text que es va enviar per correu electrònic i que els assistents tenen a la carpeta.

 Sr. Vicenç Tarrats (en nom de CCOO)

Demana que el Plenari encarregui a la Comissió Permanent que estudiï la possibilitat que el Consell de Ciutat es pronunciï sobre el tema de la recollida de signatures sobre el seguiment del procés en la mesura en què vagi funcionant.

 Sr. Enric Estrenjer Mortes (Persona d’Especial Rellevància Ciutadana)

Pensa que a la propera Comissió Permanent es donarà suport a la recollida de signatures.

Es Procedeix a la votació.

Atès que no hi ha cap vot en contra ni cap abstenció, s’aprova per unanimitat.

Cedeix la paraula al Sr. Gasca.

4.3. Turisme

 Sr. Vicenç Gasca ( en nom del Consell Municipal de ciutat i comerç)

Llegeix el text següent:

(17)

17

Turisme. En aquella ocasió, la iniciativa va partir del Consell mateix, arran de la importància creixent del turisme a la ciutat i de la voluntat d’aportar el seu punt de vista a un debat tan rellevant.

Ara, la lectura d’aquest Dictamen és més útil que mai, atesa la transcendència ciutadana que el fenomen turístic està adquirint darrerament.

A partir d’algunes de les reflexions que el Consell de Ciutat va fer públiques en el seu moment, i tenint en compte la realitat actual, el Consell de Ciutat presenta la declaració següent:

«Primer. El Consell de Ciutat considera que el model turístic ha de ser coherent amb el model de ciutat. En cap cas pot comportar canviar la seva fisonomia a favor d’una total despersonalització. Cal evitar precedents d’altres ciutats, com ara Venècia, que ha esdevingut un parc temàtic i ja no té veïns ni veïnes. No hem de permetre que el turisme provoqui transformacions irreversibles que desdibuixin el caràcter ciutadà de Barcelona. Això suposa fer compatibles les necessitats de la ciutadania i del turisme en àmbits tan diversos com l’ús de l’espai públic, la mobilitat, la xarxa de transports públics, les hores de descans i un llarg etcètera.

»Segon. En l’actualitat, el turisme és una de les principals activitats econòmiques de la ciutat: beneficia sectors de la ciutadania molt diversos —comerç, transport, cultura, restauració, allotjament— i genera un nombre important de llocs de treball. Alhora, també contribueix al posicionament internacional de la «marca Barcelona» i, per tant, a la seva capacitat d’atracció de talent i inversió. Tanmateix, en aquests moments hi ha zones de la ciutat on la presència turística està generant tensions socials entre la població resident i la població flotant.

»Tercer. Malgrat les percepcions, cal aprofundir en la comprensió i diferenciar la massificació turística dels fets lligats a l’incivisme. Les actuacions incíviques són un fenomen més complex, el qual no només afecta la població visitant, malgrat l’augment recent de casos problemàtics. Volem incidir en el fet que tant els turistes, com el sector empresarial i la ciutadania, tenen drets i deures compartits envers la ciutat de Barcelona.

»Quart. El Consell alerta que el turisme, no obstant la seva capacitat per generar creixement econòmic, es troba condicionat per factors externs que no poden ser controlats pel govern municipal.

(18)

18

sectors econòmics productius d’alt valor afegit. Hi ha la percepció que a la ciutat l’activitat econòmica està molt enfocada cap al turisme. El Consell de Ciutat alerta que això pot ser un perill, tant des d’un punt de vista econòmic, com social, ja que no és recomanable que l’activitat econòmica d’una ciutat se centri només en un sector, el qual, a més a més, no es pot controlar d’una manera exclusiva. Cal tenir en compte que, sovint, l’ocupació que genera el turisme és estacional i precària. Per això, s’ha d’apostar decididament per l’estabilitat laboral i la professionalització del personal, així com per una millora de les condicions dels treballadors i treballadores del sector.

»Sisè. La ciutat de Barcelona té una relació ambivalent amb el turisme: d’una banda, és una font d’ingressos; de l’altra, però, genera tensions en alguns barris. S’ha de vetllar per fomentar nous tractors turístics, però la realitat és que hi ha punts que sempre seran un reclam turístic. Si bé és cert que el turisme genera riquesa, cosa que és molt positiva per a la ciutat, cal vetllar per garantir que la gent que viu en llocs molt massificats a causa dels visitants pugui tenir una vida de qualitat pel que fa al soroll, la circulació pel carrer, la varietat comercial, etcètera.

»Setè. El Consell de Ciutat recomana articular d’una manera equilibrada el turisme a la ciutat, estudiant-ne el grau de concentració i la densitat per tal que ciutadania i visitants no entrin en conflicte. És clau incidir en la convivència i treballar en l’esponjament de l’activitat turística de qualitat a tota la ciutat, sense massificar i evitant el monocultiu comercial que condueix a la desaparició del comerç de proximitat i dels establiments emblemàtics.

»Vuitè. Cal vetllar perquè Barcelona no sigui només la destinació d’un turisme d’elit; els apartaments turístics legals i controlats són una bona manera de potenciar un turisme familiar i s’utilitzen a molts indrets d’Europa. Això no obstant, cal evitar que es concentrin excessivament als barris de Ciutat Vella, l’Eixample i Gràcia.

(19)

19

»De conformitat amb les atribucions del Consell de Ciutat i amb el que disposa l’article 36 de la Carta Municipal de Barcelona, l’article 18 de les Normes Reguladores de Participació Ciutadana, i l’article tercer del Reglament Intern, el Consell de Ciutat eleva al Consell Municipal les propostes següents:

»Primer. S’alerta que dependre en excés del turisme pot no ser beneficiós i que cal vetllar per mantenir un equilibri. S’ha de treballar per un model turístic responsable, de manera que la riquesa generada tingui com a finalitat el benestar de la ciutadania. Cal intervenir amb urgència, especialment en aquelles zones de la ciutat i en aquells moments de l’any en què aquest equilibri és extremadament fràgil.

»Segon. S’ha de continuar apostant per un model turístic cívic i de qualitat i per la captació d’un turisme responsable i respectuós amb els valors propis de la ciutat, que no comprometi la qualitat de vida dels veïns i veïnes, ni la sostenibilitat comercial i ecològica de Barcelona.

»Tercer. Cal reforçar i utilitzar les eines urbanístiques existents —com els plans d’usos— que permeten regular la implantació de determinades activitats en un territori, com els establiments de concurrència pública, l’hoteleria i altres activitats. Cal fer un inventari dels recursos de què disposa l’oferta turística de la ciutat, la qual cosa permetrà aplicar els mecanismes adients perquè l’oferta il·legal no hi tingui cabuda i no es fomentin el treball precari ni l’economia submergida.

»Quart. S’ha de garantir que el seguiment estratègic del Pla de Turisme de Barcelona 2015 tingui presents, a més dels operadors, els agents econòmics, socials i veïnals. D’aquesta manera es podrà vetllar, no només pel foment de l’ocupació — inherent a l’activitat turística—, sinó pel foment d’una ocupació de qualitat i no pas precària. Hem de treballar per un model turístic cívic i de qualitat.»

Obre un torn de paraules.

 Sr. Miquel Àngel Fraile Villagrasa (Persona d’Especial Rellevància Ciutadana)

(20)

20

«cal tenir en compte» fins a «treballadors del sector». Creu que no aporten res de positiu.

Pel que fa al punt 9, quan s’assenyala, cap al final, «no només del sector hoteler, sinó també representants del petit comerç», creu que potser es podria redactar d’una manera una mica més àmplia, «no només dels sectors...» en comptes de «de tots els operadors turístics en general», perquè, a més dels hotelers, hi ha agències de viatge, operadors logístics... Per tant, demana que se substitueixi «hoteler» per «operadors turístics en general i també del comerç».

Aclareix que la posició actual no és la de negociar la Declaració, que ja ha estat aprovada per la Comissió Permanent, sinó que el que es farà serà recollir tots els comentaris a l’acta.

 Sr. Lluís Ravell (en nom de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona)

Diu que el turisme té una incidència enorme a Barcelona, no només pel que fa a la realitat econòmica, sinó també per la manera com repercuteix en el model de ciutat i en la gestió de la ciutat. És evident que hi ha un debat obert: incideix en els elements urbanístics, en l’accés a l’habitatge, en la fisonomia dels barris, en la gestió de l’espai públic, en la mobilitat, en les qüestions mediambientals i també en la qüestió laboral i en la qüestió del teixit comercial de la ciutat.

Per tant, el tema és de fons, fins al punt que, arran justament de tots els conflictes que s’han generat a la ciutat en els últims mesos, a la Federació havien parlat amb les entitats amb les quals han fet el seguiment dels treballs i de les reflexions que han arribat a aquesta Declaració de la necessitat de promoure un element de participació ciutadana que rarament s’utilitza —o només de tant en tant—, però que podria ser molt important i adient; consistiria a promoure una audiència pública de ciutat sobre el debat a l’entorn del model turístic, per tal que els diferents actors que hi intervenen i que es veuen afectats per la problemàtica del turisme puguin expressar-se, la puguin debatre i junts puguem aportar elements, no només de diagnosi i de queixa, sinó també de proposta i d’alternativa pel que fa a la concepció del model turístic a la ciutat.

(21)

21

 Sr. Xavier Périz i Duran (en nom del Consell de la Formació Professional de Barcelona)

Com a representant del Consell de la Formació Professional de la ciutat, i en nom de totes les persones involucrades en la formació professional inicial i continua dels treballadors ocupats, i preocupades per l’ocupació en general, vol fer, molt respectuosament, una puntualització al que ha dit el Sr. Fraile, i és que, si hi ha un tema que des de fa anys surt de forma recurrent en tots els grups de treball i en totes les comissions permanents del nostre Consell, és, precisament, el de les deficiències formatives del personal de dos sectors en concret: el turisme i el comerç.

Per això vol dir, sense entrar en les últimes dues línies del punt número 5, que pel que fa al tema de l’estabilitat laboral i d’altres condicions de treball, és absolutament vital que en aquest document quedi clar que s’aposta d’una manera decidida per la professionalització del personal que treballa al sector.

 Vicepresident primer(Sr. Albert Claret)

Creu que allò que actualment ofereix el sector turístic d’una manera majoritària al jovent de la ciutat són llocs de treball molt estacionals i precaritzats. Desconeix el nombre total de treballadors i treballadores que estan ocupats en aquest sector ( valora que seria interessant comprovar-ho), però, pel que fa a la joventut, si més no, aquest és un problema evident, el qual, a més a més, s’ha posat sobre la taula moltes vegades i creu que a ningú no li vindrà de nou.

 Sr. Pau González (en nom del Moviment Laic i Progressista)

Considera que seria interessant estudiar un espai que permeti debatre els temes referents al turisme i abordar-los en clau de ciutat.

Cedeix la paraula al Sr. Carles Agustí.

 Sr. Carles Agustí (comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme)

(22)

22

També vol assenyalar que, després de l’aprovació per part de la Comissió Permanent, el text s’envia a tots els membres del Plenari i que per tant tothom el tenia abans d’aquesta sessió plenària del Consell de Ciutat

Es procedeix a la votació.

Dóna aprovada per unanimitat la Declaració sobre turisme.

5. Torn de paraules

 Sr. Pau González (en nom del Moviment Laic i Progressista)

Recorda que va viure el naixement de la nova proposta de Reglament del Consell de Ciutat i en felicita tots els membres per l’aprovació, però lamenta que el Consell Municipal en el que es va aprovar definitivament el Reglament, no l’hagi aprovat per unanimitat. Per tant, demana que es continuï treballant, també des dels Grups Municipals, per tornar a trobar el consens i la unanimitat que, al seu parer, han funcionat en el marc del Consell de Ciutat.

 Sra. M. Rosa Lunas (en nom de la FOCAGG)

Vol que consti en acta que a partir del manifest, promogut per la FOCAGG, que es va fer l’any de l’envelliment actiu i de la solidaritat entre generacions, el qual va arribar a tots els ajuntaments de Barcelona, ahir, a la consulta, es va demostrar que la democràcia es troba en el seu punt més àlgid.

 Sr. Josep Parcerisa (en nom de la Universitat Politècnica de Catalunya)

Convida l’Alcalde a donar un ferm suport a una idea que ja fa quinze anys que es va plantejar: la prolongació dels Ferrocarrils del Baix Llobregat, des de l’estació d’Espanya fins a l’estació de Gràcia, amb la qual cosa s’aconseguiria un conjunt de xarxes que en aquests moments la ciutat no té; des del seu punt de vista, aquesta iniciativa, plantejada pel conseller de Territori i Sostenibilitat, s’hauria d’encoratjar, almenys públicament, des del govern de la ciutat.

(23)

23

Per a l’Ajuntament de Barcelona, la prioritat més important, no és que arribi a l’aeroport, sinó que arribi a la Zona Franca. Aquesta és una prioritat que tenen tots els ajuntaments del voltant.

Diu que entén la situació econòmica tan dramàtica que està vivint la Generalitat de Catalunya, i tothom ha de comprendre que els transports metropolitans tenen un deute acumulat de 540 milions d’euros; a més de la construcció, s’ha de tenir en compte el funcionament; és a dir, que quan es posin en funcionament aquestes línies, no generin un dèficit, perquè, si ho fan, la situació en el futur pot ser insuportable.

 Sr. Jordi Gras(en nom del Consell Ciutadà de Sant Martí)

El 30 d’octubre va assistir a l’aprovació del Reglament Intern del Consell de Ciutat i vol deixar clar que a alguns membres els va saber molt de greu el vot en contra del Partit Popular. No entén com pot ser que el Partit Popular votés en contra d’aquest Reglament, el qual es va debatre moltíssim i amb relació al qual es van acceptar molts suggeriments, es va buscar un consens, etc.

 Sra. Gloria Martín Vivas (en nom del Grup Polític Municipal del PPC)

Vol dir al Sr. Gras que, si va estar atent al Plenari del Consell Municipal, recordarà que es van deixar ben clars els condicionaments i els motius pels quals es va emetre un vot en contra.

Agraeix als membres la seva assistència i dóna per finalitzat el Plenari

El plenari finalitza a les 21:00 hores.

Berta Clemente Net