• No se han encontrado resultados

I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS"

Copied!
41
0
0

Texto completo

(1)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

I. CONTEXT DE RECURSOS I

SERVEIS

(2)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

CONTINGUTS

Part 1: INFRAESTRUCTURES

I.1. Infraestructures

I.1. A. Ubicació general del municipi I.1. B. Infraestructures de transports

I.1. C. Sòl i edificis industrials. Mapa de polígons I.1. D. Telecomunicacions

I.1. E. Energia i residus I.1. F. Residus

I.1. G. Parcs Naturals

I.1. H. Altres consideracions

(3)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS I.1. Infraestructures

I.1. A. Ubicació general del municipi

• Llagostera se situa a 1h 20 min de la capital de Catalunya i 30 min. de la capital de la província.

• Al seu torn, se situa aproximadament a 20 minuts de la costa brava.

Font: Elaboració pròpia

Mapa I.1. Localització general

(4)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Taula I.1. Dades generals de localització

LOCALITZACIÓ GPS +41° 49' 36.55", +2° 53' 43.92"

DISTÀNCIA BARCELONA CIUTAT 92 KM

1h:15 min àprox DISTÀNCIA A GIRONA CIUTAT 21 KM

30 min àprox DISTÀNCIA

A LA COSTA

(nuclis urbans més propers)

TOSSA DE MAR 18 KM

21 min àprox SANT FELIU DE

GUÍXOLS 14,6 KM 18 min àprox

Font: Elaboració pròpia a partir de googlemaps. Maig 2012.

Distància en temps estimada per carretera en vehicle privat

I.1. B. Infraestructures de transports

La principal via de comunicació del municipi és per carretera.

• No compta amb xarxa ferroviària, si bé es troba a aproximadament 20-30 min de les parades més properes

• La parada ferroviària més propera és la de Caldes de Malavella, que es troba a aproximadament 10 min per la GI-674.

• La connexió amb transport públic es basa en l’autobús i amb la connexió RENFE+BUS.

Existeixen algunes dificultats per l’accés a la informació sobre accessibilitat al municipi1.

ü No hi ha informació accessible a TEISA ni SARBUS

o SARFA: servei interurbà connecta Llagostera amb 32 municipis gironins, amb Barcelona i l’Aeroport de El Prat. No hi ha servei directe des de l’Aeroport de Girona. Des de Girona hi ha 2 rutes una que triga uns 30 min (6 parades) i una altra que triga sobre les 2h 20 min (amb 29 parades)

(5)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

• Altres dades de connectivitat:

- A 10 min.

o Connexió via Sils. Bus. Problemes de connectivitat puntuals o Caldes com a connexió de referència am la Costa Brava

Font: Elaboració pròpia

Mapa I.2. Xarxa de transports principals

(6)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Mapa I.3. Infraestructures de mobilitat

(7)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Font: Elaboració pròpia a partir de googlemaps. Maig 2012.

Mapa I.4. Accés per carretera

(8)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Taula I.2. Vies d’accés principals per carretera C-65, de Girona a Sant Feliu de Guíxols

GI-674 de Caldes de Malavella

C-35 de Tossa i Vidreres, amb enllaç a l‘autopista AP-7 està desdoblada

Font: Elaboració pròpia a partir de googlemaps. Maig 2012 i Ajuntament de Llagostera.

Font: Elaboració pròpia a partir del Dpt. de Medi Ambient i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya

Mapa I.5. Línies de ferrocarrils regionals

(9)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Taula I.3. Localització en la xarxa ferroviària. RENFE REGIONAL

Estacions

més properes Tipus de tren Temps fins Llagostera per

carretera

Connexió amb bus

Girona MD, RG,ESTRELLA,

ENLACE INT. TALGO 30 min SARFA

Caldes de Malavella MD, RG, ESTRELLA 11 min SARFA

Riudellots RG 15 min

No s’ha localitzat connexió als cercadors de SARFA, TEISA ni BCN bus.

Fornells de la Selva RG 20 min

No s’ha localitzat connexió als cercadors de SARFA, TEISA ni BCN bus.

Font: Elaboració pròpia a partir de www.renfe.es MD: Mèdia Distància / RG: Tren Regional

Taula I.4. Connexions Barcelona Girona en dia feiner

(10)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Font: Web d’ATM Girona

Mapa I.6. Zones de transport ATM Girona

(11)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Taula I.5. Altres punts de connexió amb transport públic

Punt d’interès Temps amb bus

Girona ciutat 25 min

UdG 30 min

Caldes de Malavella 20 min

Tossa de Mar 35 min

Sant Feliu de Guíxols 20 min Aeroport de Barcelona 1h 55min

Aeroport de Girona No s’ha localitzat connexió als cercadors de SARFA, TEISA ni BCN bus.

Riudellots No s’ha localitzat connexió als cercadors de SARFA, TEISA ni BCN bus.

Fornells No s’ha localitzat connexió als cercadors de SARFA, TEISA ni BCN bus.

Font: Elaboració pròpia

Taula I.6. Altres dades de mobilitat

Tipus Detall

Carrils bici 1 (el Carrilet) amb un tram 1,5 km per l’interior del nucli urbà

Accessibilitat

Des del setembre de 2000, Llagostera té aprovat un Pla d’Accessibilitat per a la supressió de les barreres arquitectòniques en l’àmbit de la via pública.

Font: Elaboració pròpia

I.1. C. Sòl i edificis industrials. Mapa de polígons

• Llagostera limita amb de Santa Cristina d‘Aro, Caldes de Malavella, Tossa de Mar i Cassà de la Selva.

• Veïnats: Panedes i Sant Llorenç, Bruguera, Gaià, Ganix, Cantallops, Creu de Serra, Pocafarina i Llobatera.

• Nuclis urbanitzats de La Canyera, La Mata, Mont-Rei, Llagostera Residencial, Selva Brava i Font Bona.

• El Pla territorial parcial de les Comarques Gironines considera Llagostera com a part de l’Àmbit de Cassà – Llagostera, un dels 3 subàmbits de les Comarques Gironines, i no l’inclou per tant en l’àmbit del sistema urbà de Girona.

(12)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

• Aquest pla determina que:

ü Un 35 % de la superfície de l’àmbit està inclosa dins del Pla Espais d’Interès Natural i la Xarxa Natura 2000 - les Gavarres al nord-est i el Massís de les Cadiretes al sud (vegeu apartat de Parcs Naturals).

ü Proposa

- protegir de forma especial un 32% més del territori de l’àmbit

- un 21% per motius d’interès agrari i/o paisatgístic queda acollit al règim de protecció territorial,

- un 6% resta sota protecció preventiva, segons les categories establertes pel propi pla.

ü Per a l’escenari 2026, l’estratègia de desenvolupament urbanístic - Estratègia de creixement mitjà pels nuclis de Cassà de la Selva i

Llagostera.

- Quant al sòl urbanitzable residencial de Selva Brava a Llagostera, es proposa la seva reducció o extinció.

- Actuació urbanística conjunta entre els municipis de Campllong, Cassà de la Selva i Llagostera amb la finalitat de desenvolupar una promoció de sòl industrial, d’acord amb l’avaluació de les necessitats analitzades.

(13)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

NOTA: la consulta completa es pot fer a l’enllaç:

http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/menuitem.2a0ef7c1d39370645f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoi d=e369c97fea9b7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=e369c97fea9b7210VgnVCM10000 08d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. Pla territorial parcial de les Comarques Gironines (2010 )

Mapa I.7. Àmbits d’assentaments del Gironès

(14)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

• Quant a la mobilitat, el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines indica:

ü En transport col·lectiu en aquest àmbit es podria beneficiar en un futur d’una millora substancial si es concreten les propostes del PITC sobre un tren tramvia Girona-St. Feliu de Guíxols que podria transcórrer recuperant en part l’antic carrilet, en paral·lel a l’eix de la C-65.

ü Es recull el condicionament C-65.

Al seu torn, les modificacions de mobilitat són a mig-llarg termini i es poden sintetitzar en:

- C-65: Desdoblament Girona-Llagostera

- C-35: Desdoblament Maçanet-Llagostera (ja finalizada) - Futur tramvia Riudellots-Sant Feliu

- Estació de Mercaderies de Vilamalla - No afectació de TAV

- No afectació del sistema aeroportuari

(15)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

NOTA: la consulta completa del mapa urbanístic es pot fer a l’enllaç:

http://ptop.gencat.cat/muc-visor/AppJava/home.do

Font: Elaboració pròpia a partir del Dpt. de Medi Ambient i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya.

Mapa urbanístic

Mapa I.8. Classificació del sòl

(16)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional

de LLAGOSTERA

I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Mapa I.9. Qualificació del sol

(17)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Font: Elaboració pròpia a partir del Dpt. de Medi Ambient i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya.

Mapa I.10. Espais protegits

(18)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Llagostera compta amb un Polígon Industrial principal, si bé hi ha aprovada una nova zona industrial encara sense desenvolupar.

• La caracterització del mateix a través del Sistema d'Informació dels Polígons Industrials de Girona, mostra que no hi ha informació sobre:

ü Consums i pressions d’aigua ü Transports

ü Preus

Mapa I.11. Localització dels Polígons industrials propers

(19)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Font: Elaboració pròpia a partir del Sistema d'Informació dels Polígons Industrials de Girona

Mapa I.13. Polígon Industrial de Llagostera. Detall.

Font: Elaboració pròpia a partir del Sistema d'Informació dels Polígons Industrials de Girona

Mapa I.12. Polígon Industrial de Llagostera. Vista general.

(20)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional

de LLAGOSTERA

I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Taula I.7. Resum fitxa Polígon Industrial Llagostera.

(21)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

• Si bé s’han consultat diverses fonts i diagnosis segons es detalla en l’annex de principals fonts i documents, existeixen importants dificultats per a obtenir informació detallada sobre l’activitat dels polígons industrials a Catalunya, així com a la zona del Gironès. D’aquesta manera més enllà de les dades disponibles, relacionades principalment amb les dimensions i infraestructures, és d’interès per a aquesta diagnosi el disposar d’informació relativa a quines activitats hi ha en els polígons d’activitat.

• En aquest sentit cal destacar que actualment l’Ajuntament està duent a terme un treball de camp per a disposar d’una diagnosi de les activitats econòmiques del municipi. Tanmateix, fins que aquesta informació estigui disponible, dins del marc del present document l’equip de NEÒPOLIS ha fet una consulta a mida als principals polígons d’activitat de l’entorn de Llagostera.

• Aquests polígons consultats a partir d’un qüestionari autoadministrat han estat:

ü Celrà ü Fornells ü Maçanet ü Riudellots ü Sils

En primer lloc s’ha consultat sobre l’activitat majoritària de les empreses del polígon i els sectors que es consideren destacables. En aquest sentit destaca la diferent composició dels polígons, alguns amb focus d’especialització degut en part a la grandària de les empreses que hi ha. Concretament, destaca:

ü Químic

ü Siderometal·lúrgic.

ü Automoció ü Càrnia

Altres alimentàries

(22)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Taula I.8. Activitats principals i secundàries dels polígons propers

Celrà Majoritari:

ü Químic

ü Siderometal·lúrgic.

Secundari:

ü Càrnia Fornells Majoritari:

ü Automoció Secundari:

ü Cap específic: diferents sectors Maçanet Majoritari:

ü Logística (Darnés, Transport Seva, Trace Logístics) ü Fabricació Snacks (Frit Ravich)

ü Filatures (Selvafil)

ü Productes construcció (ACO) ü Aïllaments (Tecnospuma) Altres observacions:

ü Activitat predominant : LOGÍSTICA ü Destacant : Frit Ravich

Riudellots Majoritari:

ü Càrnia Secundari:

ü Altres empreses relacionades amb alimentació Sils Polígon del Bosc de Can Cuca

Majoritari:

ü No existeix

ü Diversificació: construcció de motors, química, tèxtils (la principal i més gran del polígon actualment tancada), serralleria, gestió de residus, distribució (mobles, begudes...).

Secundari

ü La resta són petits establiments amb usos molt diversos.

Polígon de la Paperera Majoritari:

ü No existeix

ü Tot petites industries (fusteria, tallers reparació vehicles, càrnia...).

Polígon T500

ü Polígon particular d’una única industria del sector alimentari.

Font: Elaboració pròpia. Setembre-Octubre 2012.

(23)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Taula I.9. Polígons propers: disponibilitat d’informació sobre les

característiques dels centres de cotització

Celrà ü No es disposa separades pel polígon només pel conjunt del municipi Fornells ü No disposa de dades

Maçanet ü No facilita/no disponible Riudellots ü No disposa de dades

Sils ü No es disposa separades pel polígon només pel conjunt del municipi ü Les corresponents a la tramitació de les llicències/ comunicacions

d’obertura dels establiments. Aproximadament unes 20 indústries de diferent sector.

Font: Elaboració pròpia. Setembre-Octubre 2012.

• En la mateixa línia s’ha considerat rellevant conèixer fins a quin punt es disposa de dades sobre la mortalitat i natalitat de les empreses ubicades en els polígons d’activitat.

En aquest sentit, excepte Celrà que informa que disposa d’un cens d’empreses actualitzat, la resta de polígons fan un tractament informal d’aquesta informació de tal manera que s’assabenten quan hi ha un tancament d’una empresa gran però no del moviment de les petites.

Taula I.10. Polígons propers: disponibilitat d’informació sobre natalitat i mortalitat empresarial

Celrà ü S'actualitza anualment el cens d'empreses ubicades al Polígon.

ü Destaca el tancament d’empreses molt grans amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball

Fornells ü No documentable

ü Quan una empres gran plega se sap informalment Maçanet ü No facilita/no disponible

Riudellots ü Tot i la crisis, com que la majoria d’empreses són del sector alimentari, la crisis no a afectat tant directament en aquest tipus d’empreses.

ü Hi ha hagut tancament d’alguna empresa però en general es manté el mateix nombre d’empreses dels anys anteriors.

ü Aproximadament hi ha un total de 200 empreses ubicades al polígon de Riudellots de la Selva.

Sils ü Les empreses grans, que porten molt de temps implantades informen o se sap

ü Però les més petites en general quan deixen d’exercir la seva activitat no notifiquen el seu tancament.

Font: Elaboració pròpia. Setembre-Octubre 2012.

(24)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

• En un altre ordre de qüestions, les característiques i dimensions dels polígons es pot consultar al cercador de la Diputació de Girona (http://www.ddgi.cat/poligons/) i la majoria dels enquestats no ha facilitat información adicional.

Taula I.11. Polígons propers: disponibilitat d’informació sobre dimensions i característiques principals

Celrà ü Aproximadament un 50% dels treballadors del Polígon estan en empreses de

ü més de 50 de treballadors i menys de 250 T (mitjana empresa).

ü 812 treballadors (dades 2011 Idescat)

Fornells ü Tenim les normes de planejament i del cadastre.

Maçanet ü Sí, es facilita una fitxa adjunta amb dades del cercador de la Cambra.

Riudellots ü No facilita

ü Informació addicional: entre 1977 i 1987 es va configurar la promotora del polígon, Polingesa, i al novembre de 1977 es va aprovar el Pla Parcial del Polígon.

ü El polígon té una dimensió de 100ha aproximadament Sils ü Les pròpies del Planejament i dels diferents Plans Parcials.

ü Les parcel·les són de dimensions aprox. 2000m.

Font: Elaboració pròpia. Setembre-Octubre 2012.

Cap dels polígons disposa d’una figura específica per a gestionar l’activitat de manera orientada al conjunt del municipi. Tanmateix, alguns tenen responsables privats, associacions o iniciatives que realitzen aquestes funcions parcialment.

(25)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Taula I.12. Polígons propers: disponibilitat de tècnic de gestió del polígon Celrà ü No existeix

ü Hi ha un organisme al servei de l'administració local que és la Junta del Polígon, que compra i ven parcel·les de sòl industrial.

Fornells ü No existeix Maçanet ü No existeix

ü Puigtió és un polígon privat.

ü Hi ha un gerent que s'ocupa de vendes de sòl i manteniment.

Riudellots ü No existeix

ü L’equip format per un tècnic i un regidor fa les funcions ü Altres informacions:

-

També disposa d’una Associació que aglutina el 70% de les empreses.

És la representació institucional del polígon, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats dels seus associats.

-

El Promotor del polígon industrial de Riudellots és POLINGESA.

-

A part, l’Ajuntament de Riudellots ha impulsat un projecte de gran envergadura: Centre d’Innovació Gastronòmica Industrial, que s’anomena Foodlab: espai comú per a les empreses del sector.

Sils ü No existeix

Font: Elaboració pròpia. Setembre-Octubre 2012.

D’acord a les respostes subjectives si bé expertes dels informants, cal valorar les diverses tendències que es donen en l’entorn de Llagostera quanta polígons d’activitat.

ü D’una banda, Ridellots lidera el creixement i la concentració d’activitat donada la ubicació estratègica i els recents projectes que donen centralitat al municipi en lideratge d’activitat.

ü Celrà i Fornells pateixen els efectes de la crisi econòmica ü Maçanet es considera estable i limitat per l’entorn del PEIN

ü Amb la informació aportada no es possible fer una valoració de la situació i perspectives de Sils.

(26)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Taula I.13. Polígons propers: valoració de l’evolució i perspectives de futur Celrà ü Important pèrdua de llocs de treball pel tancament d’empreses i

especialment empreses grans

ü En un futur s'intentarà diversificar l'activitat.

ü S'iniciarà un estudi de Pla Estratègic per analitzar com promoure l'activitat econòmica del municipi.

Fornells ü Previsió de creixement lent en context de crisi general Maçanet ü Polígon pràcticament ple

ü Poques perspectives de naixement futur, atesa la situació vora el PEIN

"Estanys de Sils" i eixos de comunicació

Riudellots ü Les perspectives de creixement i desenvolupament del polígon són bones.

ü La xarxa de comunicacions és el motor de creixement, que ha fet que un elevat nombre d’empreses s’instal·lin al polígon, aproximadament unes 200 empreses, de les quals n’hi ha un gran nombre dedicades al sector de l’alimentació.

ü Riudellots de la Selva, ha esdevingut un referent empresarial a nivell comarcal i provincial.

ü Creiem que tot i la crisis el polígon mantindrà en un gran nombre les seves empreses, ja que moltes d’elles tenen projecció internacional Sils Polígon del Bosc de Can Cuca

ü Polígon a data d’avui ocupat en mes d’un 90 %, naus sense ús específic al voltant d’un 40%

Polígon de la Paperera

ü Totalment edificat però amb diversos establiments sense ús.

Polígon T500

ü Polígon particular d’una única industria amb possibilitats d’ampliar la seva superfície edificada

Font: Elaboració pròpia. Setembre-Octubre 2012.

Mapa I.14. Mapa general de les àrees industrials

(27)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Taula I.14. Polígons propers: distància des de Llagostera

Celrà ü 35 minuts Fornells ü 19 minuts Maçanet ü 17 minuts Riudellots ü 16 minuts Sils ü 20 minuts

Font: Elaboració pròpia. Setembre-Octubre 2012.

I.1. D. Telecomunicacions

D’acord al programa Catalunya Connecta, a Llagostera existeix una part del municipi sense banda ampla2. Aquests problemes són paròdicament denunciats pel Col·legi d'Enginyers Tècnics i Perits de Telecomunicació de Catalunya.

ü D’acord a les fonts de consulta3, si bé cal tenir present que el Polígon Industrial no sembla ser la part més afectada, s’han detectat problemes de cobertura tant de telefonia com de xarxes de comunicació.

• Tanmateix, no s’han localitzat estudis específics del municipi com el que es pot consultar a: http://catalunyaconnecta.cat/informes/IM.html

• Tampoc, s’han localitzat estudis radioelèctrics (http://wwww.catalunyaconnecta.cat/)

• Ni s’han localitzat informacions específiques dels operadors de telefonia mòbil.

• Cal dir que el Pla de Barris inclou entre les seves actuacions les millores en els elements de telecomunicacions.

2 Consideracions tècniques del mapa de cobertures: NOTA SOBRE LA COBERTURA ADSL:

La disponibilitat del servei ADSL de Telefónica es considera "SÍ" quan el percentatge de cobertura al nucli és superior al 90%, mentre que es considera "PARCIAL" si aquest percentatge de cobertura és inferior al 90%. "NO" indica que no hi ha cobertura ADSL. (Dades actualitzades a l’octubre de 2008 i obtingudes a través del Programa d'extensió de la banda ampla - PEBA).

NOTA SOBRE LA COBERTURA WiMAX:

La cobertura del servei WiMAX d'Iberbanda es considera "Cobert" quan més del 75% del nucli de població ja té cobertura del servei; "Cobert parcial" quan el percentatge de cobertura al nucli es troba entre el 50% i el 75%; "En execució" si hi ha previsió de cobertura del nucli de població durant les fases I o II del projecte Banda Ampla Rural (BAR), i "No cobert" quan la cobertura és inferior al 50% del nucli de població o no està previst donar-hi cobertura en les fases esmentades del projecte BAR. La indicació "En estudi" vol dir que la cobertura del nucli està en fase de planificació i viabilitat tècnica.

Tant la informació que es publica sobre la cobertura ADSL com la informació sobre la cobertura WiMAX,

(28)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Al seu torn, no existeix informació sobre els usos de les TIC a les:

ü Empreses i comerços ü Llars

ü Escoles

Taula I.15. Cobertura de Banda Ampla Rural. Detall Nuclis població

Font: Elaboració pròpia a partir Cercador de cobertures de la Generalitat de Catalunya.

Data consulta: maig 2012. Actualització de dades del cercador: 30 de novembre de 2011

Mapa I.15. Cobertura de Banda Ampla Rural.

(29)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

4

Font: Elaboració pròpia a partir Cercador de cobertures de la Generalitat de Catalunya.

Data consulta: maig 2012. Actualització de dades del cercador: 30 de novembre de 2011

Taula I.16. Cobertura de Banda Ampla Rural. Detall Polígon Industrial

Font: Elaboració pròpia a partir Cercador de cobertures de la Generalitat de Catalunya.

Data consulta: maig 2012. Actualització de dades del cercador: 30 de novembre de 2011

Mapa I.16. Cobertura de Telefonia Mòbil.

Font: Elaboració pròpia a partir del cercador del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme.

http://www.bandaancha.es/

Taula I.17. Cobertura de Banda Ampla. Municipi. Dades Ministeri

(30)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

I.1. E. Energia i residus

• En la darrera dècada, ha estat una qüestió recurrent quant al desenvolupament local plantejar la situació i possibilitats dels municipis a l’hora de dur a terme projectes relacionats amb les energies renovables.

• Tanmateix, les limitacions derivades de l’impacte ambiental de les noves infraestructures, i els elevats costos d’inversió en la generació d’energies sostenibles han fet que aquesta alternativa hagi deixat d’estar en primer plana dels projectes locals.

Font: Elaboració pròpia a partir Cercador de cobertures de la Generalitat de Catalunya.

Data consulta: maig 2012. Actualització de dades del cercador: 30 de novembre de 2011

Taula I.18. Cobertura de Telefonia Mòbil. Detall Polígon Industrial

Font: Elaboració pròpia a partir Cercador de cobertures de la Generalitat de Catalunya.

Data consulta: maig 2012. Actualització de dades del cercador: 30 de novembre de 2011

Taula I.19. Cobertura de Telefonia Mòbil. Detall Nuclis població

(31)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

• Al seu torn, l’abordatge de la situació del municipi quant a energies és una de les dimensions més complexes en l’elaboració de la present diagnosi, ja que la informació relativa a fonts d’energia és de caràcter tècnic i no sense detall municipal.

• Per a una diagnosi general de la demarcació i la revisió de es pot consultar l’estudi valoratiu fet per la Cambra de Girona, L’energia a les comarques de Girona. Caracterització del sector elèctric i potencial de les energies renovables.

• A nivell socioeconòmic, com s’analitzarà en la diagnosi d’empreses de l’apartat socioeconòmic, les empreses d’energia i l’aigua estan poc presents al municipi.

Cal recordar que Llagostera participa del Pacte d’Alcaldes per una Energia Sostenible Local, i que totes aquestes qüestions es valoren en aquest àmbit.

• Tanmateix es poden fer algunes consideracions generals:

ü El pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 amb el seu Informe de Sostenibilitat Ambiental és l’eina de planificació que està duent a terme l’Institut Català de l’Energia.

ü Aquesta diagnosi menciona que existeix una manca de garantia de subministrament a les comarques de Girona, juntament amb Vallés Oriental i Occidental i nord del Maresme.

ü En aquesta diagnosi Llagostera se situa en una zona d’implantació condicionada a declaració positiva d’impacte ambiental en el mapa d’implantació de l’energia eòlica a Catalunya.

(32)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Mapa I.17. Ubicació de Llagostera en el mapa d’implantació de l’energia eòlica a Catalunya

Font: selecció del mapa accessible a Gencat:

http://www6.gencat.cat/mediamb/mapa_eolic/cartografia_detall.html

ü D’altra banda, cal valorar el posicionament i implicació del municipi i de l’entorn en el profund canvi sociològic i urbà, i per tant en termes de competitivitat que pot significar la transformació del municipi sota la filosofia de les Smart Cities i més concretament dels Rural Smart Grids.

ü Entre les actuacions previstes per l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), cal destacar especialment la realització de plans d’estalvi i eficiència energètica dels edificis municipals.

ü Cal dir a més, que actualment l’Ajuntament de Llagostera amb el suport de la Diputació de Girona i el CILMA, està redactant el Pla d’Acció d’Energia Sostenible (PAES).

(33)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS I.1. F. Residus

• Quant al tractament de residus, un altre dels eixos de desenvolupament estratègic en clau de sostenibilitat, cal dir que a Llagostera existeix una Agenda 21 i un Pla d'Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS). Tanmateix no es tracta d’una planificació actualitzada. Com s’ha mencionat en l’apartat dedicat a energia, que està redactant el Pla d’Acció d’Energia Sostenible (PAES), que en part redefinir la el PALS existent.

• De la mateixa manera que en l’apartat anterior es poden fer menció a algunes dades generals.

ü De les 45 instal instal·lacions per a la gestió de residus del Gironès, 5 estan ubicades a Llagostera. 4 són de tractament de residus municipals i 1 d’industrials. No existeixen instal·lacions de tractament de residus de la construcció ni de dejeccions ramaderes.

Cal dir que d’aquest darrer tipus només existeix una plana a Vilablareix.

ü Al seu torn existeixen a Llagostera 4 transportistes de residus de la construcció i 4 d’industrials.

• Al municipi existeixen diverses iniciatives de campanyes ambientals centrades en els residus: generació, compostatge i segregació.

Taula I.20. Instal·lacions de gestió de residus. Gironès i Llagostera Tipus d’instal·lacions de gestió de residus

Total Municipals Industrials De la

construcció

Dejeccions ramaderes

Gironès 15 23 6 1 45

Llagostera 4 1 0 0 5

% de Llagostera 26,7 4,3 0,0 0,0 11,1

Font:Elaboració pròpia a partir del’ Agència de Residus de Catalunya. www.arc.cat

(34)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Taula I.21. Instal·lacions per a la gestió de residus industrials al Gironès

Nom Municipi

1 FUSTES MOLAS, S.L. BESCANÓ

2 SAT MOLINÉ 584 CAT CASSÀ DE LA SELVA

3 XURRI TERRES VEGETALS, SL CASSÀ DE LA SELVA

4 GERMANS CAÑET XIRGU, SL CASSÀ DE LA SELVA

5 ALAMEDA-TORRENT, SL CASSÀ DE LA SELVA

6 SAICA NATUR NORESTE, SL CELRÀ

7 VILAR VITA SANS, SL CELRÀ

8 TÈCNIQUES I RECUPERACIONS DEL GIRONÈS, SL CELRÀ

9 FRANCISCO MILLÁN, S.C. FORNELLS DE LA SELVA

10 DERIVADOS CÁLCICOS, SA GIRONA

11 EMPRESA MIXTA D'AIGÜES DE LA COSTA BRAVA,SA GIRONA 12 ECO-GIRONINA DE DIPÒSITS, S.L. GIRONA 13 RECUPERACIONS MARCEL NAVARRO I FILLS, SL LLAGOSTERA

14 MODELAUTO CASH, S.L. QUART

15 FER-VET, S.C. QUART

16 RECU 9, S.L. SALT

17 GENERACIÓ DE TRACTAMENTS MEDIAMBIENTALS,

SL SALT

18 SERVEIS INTEGRALS DE RESIDUS DE CATALUNYA,

SL (SIRCAT) SANT GREGORI

19 JOAN RAMOS CASELLAS SANT JULIÀ DE RAMIS

20 TALLERS GIRONA, SL SARRIÀ DE TER

21 RECUPERACIONS AULADELL, S.A. SARRIÀ DE TER

22 BURÉS PROFESIONAL, SA VILABLAREIX

Font:Elaboració pròpia a partir del’ Agència de Residus de Catalunya. www.arc.cat

Taula I.22. Instal·lacions per a la gestió de residus d'origen municipal al Gironès

Nom Municipi

1 DEIXALLERIA DE CASSÀ DE LA SELVA CASSÀ DE LA SELVA 2 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE CELRÀ CELRÀ

3 DEIXALLERIA DE CELRÀ CELRÀ

4 INCINERADORA DE GIRONA GIRONA

5 DEIXALLERIA DE GIRONA GIRONA

6 DIPÒSIT CONTROLAT DE LLAGOSTERA (SOLIUS) LLAGOSTERA

7 DEIXALLERIA DE LLAGOSTERA LLAGOSTERA

8 PLANTA DE COMPOSTATGE DE LLAGOSTERA LLAGOSTERA 9 PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS LLEUGERS DE LLAGOSTERA

(35)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Taula I.23. Instal·lacions per a la gestió de residus de la construcció al

Gironès

Nom Municipi

1 PLANTA DE RECICLATGE DE CAMPLLONG CAMPLLONG

2 PLANTA DE TRANSVASAMENT DE CASSÀ DE LA SELVA CASSÀ DE LA SELVA 3 PLANTA DE RECICLATGE DE CASSÀ DE LA SELVA CASSÀ DE LA SELVA

4 DIPÒSIT CONTROLAT DE GIRONA GIRONA

5 DIPÒSIT CONTROLAT DE SANT JULIÀ DE RAMIS SANT JULIÀ DE RAMIS 6 PLANTA DE RECICLATGE DE SANT JULIÀ DE RAMIS

(UBICADA DINS DEL DIPÒSIT CONTROLAT) SANT JULIÀ DE RAMIS

Font:Elaboració pròpia a partir del’ Agència de Residus de Catalunya. www.arc.cat

Taula I.24. Instal·lacions per a la gestió de dejeccions ramaderes al Gironès

Nom Municipi

1 BURÉS PROFESIONAL, SA VILABLAREIX

Font:Elaboració pròpia a partir del’ Agència de Residus de Catalunya. www.arc.cat

(36)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Mapa I.18. Mapa d’infraestructures de tractament de residus

Planta de Valorització RECUPERACIONS MARCEL

NAVARRO I FILLS, SL

Deixalleria DEIXALLERIA DE

LLAGOSTERA

Planta de Compostatge PLANTA DE COMPOSTATGE

DE LLAGOSTERA Dipòsit Controlat

DIPÒSIT CONTROLAT DE LLAGOSTERA (SOLIU)

Dipòsit Controlat DIPÒSIT CONTROLAT DE

STA. CRISTINA D’ARO

Residus Municipals Residus de la Construcció

Font: Elaboració pròpia a partir Cercador de l’Agència de Residus de Catalunya. Data consulta: octubre 2012. Darrera actualització juliol 2011. http://oslo.geodata.es/arc/mapa.php

Residus Industrials

(37)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Taula I.25. Instal·lacions de gestió de residus.

Gironès i Llagostera

Transportistes de residus

Total Industrials De la

construcció

Gironès 37 62 99

Llagostera 4 4 8

% de Llagostera 10,8 6,5 8,1

Font:Elaboració pròpia a partir del’ Agència de Residus de Catalunya. www.arc.cat

Taula I.26. Transportistes de residus industrials al Gironès

Nom Municipi

1 TER TRANS, S.L. BESCANÓ

2 FUSTES MOLAS,SL BESCANÓ

3 SALO SANCHEZ, MARTA BESCANÓ

4 SERRERIAS GAROLERA, S.L. CASSÀ DE LA SELVA

5 GERMANS CAÑET XIRGU, SL CASSÀ DE LA SELVA

6 NETEGES INDUSTRIALS HURPI,SL CASSÀ DE LA SELVA

7 ALAMEDA-TORRENT, SL CASSÀ DE LA SELVA

8 TRANSPORTS I SERVEIS MEDIAMBIENTALS COMARQUES

CATALANES, SL CASSÀ DE LA SELVA

9 XURRI TERRES VEGETALS S.L. CASSÀ DE LA SELVA

10 VILA RUBIROLA DAUSET, S.L. CASSÀ DE LA SELVA

11 TECNIQUES I RECUPERACIONS DEL GIRONES TIROI, SL CELRÀ

12 ANTONIO RAMOS LOPEZ FORNELLS DE LA SELVA

13 J.PUIGDEVALL DALMAU SL FORNELLS DE LA SELVA

14 TEROLL MAQUINARIA I TRANSPORTS, SL GIRONA

15 RUNES EMPORDA, SL GIRONA

16 CONSTRUCCIONS PERE MIQUEL, SA GIRONA

17 TRANSACTIVA TRANSPORT I LOGISTICA, SL GIRONA

18 SORGIPSA, SL GIRONA

19 EMPRESA MIXTA D'AIGUES DE LA COSTA BRAVA,SA GIRONA

20 HIDECU GIRONA, SL GIRONA

21 EL BOSFORO GIRONA, SCP GIRONA

22 TRANSPORTS MATEU, S.L. GIRONA

23 COMAS ALSINETA, SL LLAGOSTERA

24 NETEGES I SERVEIS EL DRAC, SL LLAGOSTERA

25 RECUPERACIONS MARCEL NAVARRO I FILLS SL LLAGOSTERA

26 FER-VET, S.C. QUART

27 MODELAUTO CASH, SL QUART

28 RECU 9, S.L. SALT

29 CASTRO, MARCELO LEONARDO SALT

30 EXCAVACIONS I TRANSPORTS ANDREU JUANALS, SL SANT ANDREU SALOU

31 JOAN RAMOS CASELLAS SANT JULIÀ DE RAMIS

32 MONTASPRE SERVEIS AMBIENTALS, SL SANT JULIÀ DE RAMIS 33 COMPANYIA LOGÍSTICA DE MENTENIMENTS, SL SARRIÀ DE TER

34 HIDROJET SERVICIOS, SA SARRIÀ DE TER

35 RECUPERACIONS AULADELL, SA SARRIÀ DE TER

36 TRANSPORTS I MATERIAL L. ROURA, SL SARRIÀ DE TER

37 BURES PROFESIONAL, SA VILABLAREIX

(38)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Taula I.27. Transportistes de residus de la construcció al Gironès

Nom Municipi

1 CONSTRUCCIONES QUART, SA AIGUAVIVA

2 INGISA 2000,SL AIGUAVIVA

3 TER TRANS, SL BESCANÓ

4 RUEDA SERRANO, DAVID BESCANÓ

5 AYMERICH SERRA, XAVIER BESCANÓ

6 ARIDS VILANNA, SL BESCANÓ

7 PEDRO ANTONIO CERDEÑO BASCUÑANA BESCANÓ

8 ALCOMTE GIRONA, SL BESCANÓ

9 CONSTRUCCIONS BORDILS, S.A. BORDILS

10 FREIXAS I FREIXAS, SL CAMPLLONG

11 XAVIER ALSINA, SA CAMPLLONG

12 BISECTRIU, SL CASSÀ DE LA SELVA

13 CONSTRUCCIONS JOSEP BOSCH CARRERAS, SL CASSÀ DE LA SELVA

14 GERMANS CAÑET XIRGU, SL CASSÀ DE LA SELVA

15 JOSE PUIG VALL-LLOSERA CASSÀ DE LA SELVA

16 VIÑOLAS JUANALS, LLORENÇ CASSÀ DE LA SELVA

17 TREBALLS AGRICOLES VIÑOLAS, SL CASSÀ DE LA SELVA

18 LLOVERAS OBRES I CONSTRUCCIONS, S.L. CASSÀ DE LA SELVA

19 MAYMI PARADEDA, LLUIS CASSÀ DE LA SELVA

20 CONSTRUCCIONS FUSTE, SA CASSÀ DE LA SELVA

21 FORMIGONS CASSA, SL CASSÀ DE LA SELVA

22 PIBERNAT TURON, ANGEL CASSÀ DE LA SELVA

23 ENRIC FERRER I FILL, S.A. CELRÀ

24 ARIDS DEL TER, SL CELRÀ

25 OBRES I CONSTRUCCIONS CELRA, SL CELRÀ

26 CONSTRUCCIONS I CALCULS TAU CELRÀ

27 DUAGRO, SL CERVIÀ DE TER

28 VENTURA ALUART, JORDI CERVIÀ DE TER

29 J.PUIGDEVALL DALMAU SL FORNELLS DE LA SELVA

30 EMTE GIRONA, SAU FORNELLS DE LA SELVA

31 FRANCISCO I FILLS, SL GIRONA

32 TEROLL MAQUINARIA I TRANSPORTS, SL GIRONA

33 PROMOCIONS I CONSTRUCCIONS RODMOL, SL GIRONA

34 PROVEIMENTS D'AIGUA, SA GIRONA

35 OBRES I CANALITZACIONS LLORET, S.A. GIRONA

36 SORGIPSA, SL GIRONA

37 CONSTRUCCIONS I REHABILITACIONS CAIBA, S.A. GIRONA

38 CONSTRUCCIONES MORENO BARBERA, SL GIRONA

39 TORRES MORALES, DIEGO GIRONA

40 TRANSPORTS MATEU, S.L. GIRONA

41 RUNES EMPORDA, SL GIRONA

42 CAPDEFERRO CONSTRUCTOR, SA GIRONA

43 GIRONINA DE TRANSPORTS I EXCAVACIONS, SL GIRONA

44 BAREA PORTAL, SANTIAGO GIRONA

45 TELSAGA, SL GIRONA

46 SOLA COSTA, PILAR LLAGOSTERA

47 CATEURA & MATETAS, SLU LLAGOSTERA

48 MARCEL NAVARRO I FILLS,S.L. LLAGOSTERA

49 SALGUERO CONSTRUCCIONS GIRONA, S.L. LLAGOSTERA

50 SERRA FONT, JOAQUIM LLAMBILLES

51 JORDI ESTEVE NOGUER LLAMBILLES

(39)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

• Quant al comportament del municipi, cal mencionar que.

ü A Llagostera el 64% dels residus són recollits de forma selectiva, una taxa molt per sobre de la mitjana catalana (40%). L’anàlisi local del comportament sobre la recollida selectiva es caracteritza fins 2011:

-

augment continuat dels quilos de la fracció orgànica

-

disminució dels quilos de rebuig/resta

-

resta de fraccions i residus seleccionats a la deixalleria estables

-

la generació de residus per habitant ha baixat fins a 1,28 kg per persona i dia.

ü Tal i com informa el web de l’Ajuntament, el municipi ha estat premiat per la Generalitat de Catalunya pel seu alt índex de recollida selectiva en 2011.

Existeix una aposta ferma per política ambiental de residus, amb actuacions i equipaments:

-

Deixalleria municipal

-

Deixalleria mòbil

-

Servei de recollida de trastos a domicili

-

Recollida comercial

-

Extensió de la xarxa de contenidors a les urbanitzacions i veïnats

ü Entre les actuacions per continuar ampliant aquests nivells s’estan duent a terme: recollides porta a porta, més contenidors de selectiva de les urbanitzacions i veïnats, la deixalleria mòbil. També existeix l’objectiu de disminuir la quantitat de residus que van a ‘abocador de Solius.

(40)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

Mapa I.19. Mapa de les zones de les zones naturals a Llagostera

I.1. G. Parcs Naturals

• Llagostera està vinculat a dos espais de protecció natural.

ü El Consorci de les Gavarres (www.gavarres.cat) i Consorci d’Ardenya- Cadiretes (http://ardenyacadiretes.cat).

Taula I.28. Espai de Llagostera inclòs en els espais naturals protegits

Superfície (km2)

Les Gavarres 566,57

Consorci d’Ardenya-Cadiretes 2.221,44

Font:PEIN.

Les Gavarres

(41)

Pla estratègic de desenvolupament local i ocupacional de LLAGOSTERA I. CONTEXT DE RECURSOS I SERVEIS

D’aquesta manera, una part important del municipi té una protecció ambiental alta i dota el territori de l’oferta de natura que aquests espais protegeixen.

• Actualment es coneixen les següents explotacions principals en aquests territoris:

ü Consorci d’Ardenya-Cadiretes: Hípica privada i ruta BTT ü Gavarres: promoció com a espai natural.

• Existeix un pla especial a les Gavarres. Dels objectius proposats cal destacar els següents amb major vinculació amb el pla de desenvolupament5:

ü Recuperar l’activitat forestal, agrícola i ramadera ü Conservar el patrimoni natural,cultural i el paisatge ü Promoure el desenvolupament econòmic local

I.1. H. Altres consideracions

No hi ha catàleg de paisatge, que és una eina que permetria:

ü L’inventari dels valors paisatgístics presents a la seva àrea.

ü L’enumeració de les activitats i processos que incideixen o han incidit de manera més notòria en la configuració actual del paisatge.

ü L’assenyalament dels principals recorreguts i espais des dels quals es percep el paisatge.

ü La delimitació de les unitats de paisatge, enteses com a àrees estructuralment, funcionalment i/o visualment coherents sobre les quals pot recaure un règim diferenciat de protecció, gestió o ordenació en els termes que s’estableixen a l’article 6.

ü La definició dels objectius de qualitat paisatgística per a cada unitat de paisatge. Aquests objectius han d’expressar les aspiracions de la col·lectivitat pel que fa a les característiques paisatgístiques del seu entorn.

ü La proposta de mesures i accions necessàries per assolir els objectius de qualitat paisatgística.

Referencias

Documento similar

A partir de la informació obtinguda dels exàmens de salut i amb la informació sociodemogràfica i laboral disponible al departament de Recursos Humans s’ha realitzat un

Figura 30 Estructura dels scripts de la interfície de la finestra a l'editor al mòdul de Diàlegs Font: Elaboració

Live debate between speakers with live interventions from the public via chat and questions to the speaker Technical control of the live broadcast. Interactive voting, surveys,

****Font: Cluster Development i ACCIÓ a partir de SABI Online (CNAES), RIACC i 44 entrevistes realitzades amb el

La legislació que cal tindre en compte per tal d’emmarcar aquest treball va des dels documents que estableixen l’organització i el funcionament dels centres educatius i dels

• Organitzar amb el Servei de Formació del Professorat, les jornades de sensibilització i informació per a inspectors, equips directius, orientadors i coordinacions dels plans de

a) Tindre present la informació sobre prevenció davant la Covid-19 proporcionada de manera general pels serveis de prevenció de riscos així com per la pròpia Conselleria

• Ofereix informació bàsica sobre serveis i recursos diversos de Mislata adaptada a les necessitats de les persones refugiades residents al CAR i, en general, de qualsevol