Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

14  Descargar (0)

Texto completo

(1)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

DOCUMENT DE REFERÈNCIA

Identificació de l’expedient

Pla d’ordenació urbanística municipal d’Aitona (expedient: U08/349).

Objecte

L’objecte del present document de referència és determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental als efectes que determina l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme i l’article 9 de la Llei 9/2006, d’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

Antecedents

1. El 14 d’agost de 2008, l’Ajuntament d’Aitona va sol·licitar als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Lleida, el document de referència sobre el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM).

2. El 2 de setembre de 2008, l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (OTAA) va requerir a l’Ajuntament un nou exemplar de la proposta en suport digital, per tal de redactar el document de referència corresponent.

3. El 9 de setembre de 2008, l’Ajuntament d’Aitona lliura a l’OTAA la documentació sol·licitada.

4. L’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental ha realitzat consultes a les administracions públiques següents: Agència Catalana de l’Aigua, Àrea de Medi Natural, Direcció General de Qualitat Ambiental, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, i Departament de Cultura.

S’han integrat les aportacions genèriques de l’Agència Catalana de l’Aigua i del Departament d’Agricultura Alimentació i Acció Rural.

I. Determinació de l’abast i el nivell de detall de l’ISA i de la integració dels factors ambientals en el POUM.

A) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del Pla a.1) Descripció dels aspectes i elements ambientals significatius en l’àmbit del Pla.

L’ISA preliminar es refereix als aspectes ambientals següents:

(2)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

Desaparició generalitzada de la vegetació natural i la substitució per cultius i aprofitaments agrícoles, sobretot conreus herbacis i fruiterars de regadiu.

Existència d’un sistema unitari de sanejament d’aigües residuals.

Existència de diversos espais d’interès natural (Espais del PEIN, de la Xarxa Natura 2000, una Reserva Natural de Fauna Salvatge, Hàbitats d’Interès Comunitari...).

Situació de vulnerabilitat enfront la contaminació per nitrats de part del terme municipal.

Existència de possible risc d’inundabilitat en alguns àmbits del nucli urbà d’Aitona.

Possible risc geològic per la situació del municipi sota un tossal.

a.2) Objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l’àmbit del Pla, establerts per la normativa vigent i instruments de planejament de rang superior.

L’ISA preliminar indica que “el POUM té una posició jeràrquica inferior respecte al Pla territorial de Ponent, que s’harmonitza amb diversos plans territorial sectorials com el Pla de Carreteres de Catalunya, el Pla d’espais d’interès natural, el Pla de sanejament de Catalunya, el Pla territorial d’equipaments comercials, el Mapa eòlic de Catalunya, el Pla d’aeroports de Catalunya, el Pla de l’energia de Catalunya, el Pla director d’equipaments esportius de Catalunya i el Pla d’infraestructures de transport de Catalunya.” Finalment l’ISA preliminar afegeix que “el POUM haurà d’incorporar les determinacions de tots els plans de categoria jeràrquica superior que tinguin incidència dins d’aquest terme municipal”.

a.3) Objectius i criteris ambientals adoptats en el Pla.

L’ISA preliminar es refereix als objectius ambientals següents:

Minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne l’ús, d’acord amb un model territorial globalment eficient.

o Evitar l’ocupació innecessària de sòl per a usos urbans i infraestructures

vinculades a aquests usos.

o Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la capacitat d’acollida del

territori.

o Ordenar adequadament la globalitat del sòl no urbanitzat.

o Preservar els sòls rústecs d’interès i altres béns de valor.

Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs en el marc d’un model territorial globalment eficient.

o Prevenir els riscs hidrològics que poden provocar períodes importants

d’avingudes, evitant l’afectació a béns i persones.

o Protegir els recursos hídrics i minimitzar el consum d’aigua derivat del

planejament.

o Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua.

o Preservar i millorar la qualitat de l’aigua.

Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic, reduint al màxim les immissions de substàncies contaminants

o Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir la seva

contribució al canvi climàtic.

o Millorar l’eficiència energètica de les edificacions i reduir la seva

contribució al canvi climàtic.

o Prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminants.

(3)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

Prevenir i corregir la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica

o Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la

legislació.

o Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior, públic i privat,

i evitar els fluxos d’hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius.

o Ordenar les instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia

elèctrica, per tal de reduir els efectes sobre els éssers vius i el paisatge.

Fomentar el reciclatge i reutilització dels residus urbans i facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al seu tractament i dipòsit.

o Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la

reutilització i recollida selectiva dels residus.

o Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva per tal de

minimitzar els impactes associats.

Compatibilitzar el planejament amb les zones subjectes a riscs geològics.

o Prevenir els riscs geològics, evitant l’afectació a béns i persones.

Conservar la biodiversitat territorial i els altres elements d’interès natural, i promoure’n l’ús sostenible.

o Establir una xarxa d’espais d’interès natural contínua i connectada amb

les xarxes territorials exteriors.

o Conservar i millorar la connectivitat biològica.

o Ordenar i gestionar els sòls ocupats per ecosistemes fràgils, escassos o

altres d’interès general.

Integrar el paisatge en tots els processos de planejament territorial urbanístic i garantir-ne la qualitat.

o Conservar i millorar la qualitat del paisatge en la totalitat del territori.

o Gestionar el paisatge per garantir el seu manteniment davant canvis

provocats pels processos socials, econòmics i ambientals.

A més, l’ISA preliminar inclou una llista d’objectius més específics que concreten la integració d’aquest objectius en el document de planejament.

B) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada

L’ISA preliminar no incorpora l’anàlisi de les alternatives plantejades ni la justificació ambiental de l’alternativa escollida.

C) Valoració de l’ISA preliminar

L’ISA preliminar efectua una bona lectura de les principals problemàtiques ambientals del terme municipal d’Aitona i inclou uns objectius ambientals adequats. Tanmateix, cal aprofundir en la compatibilitat de la proposta respecte l’objectiu “prevenir els riscs hidrològics que poden provocar períodes importants d’avingudes, evitant l’afectació a béns i persones” i el sub-objectiu “Delimitació de zones inundables: regulació d’usos i prohibició d’edificar en zones inundables”.

D’altra banda, l’ISA haurà d’incorporar l’anàlisi de les alternatives que estableix l’article

70 del reglament de la Llei d’Urbanisme. En aquest cas, les alternatives se centraran

en les diferents opcions expansió urbana, i la justificació ambiental de la proposta

seleccionada haurà de tenir en compte de manera especial l’existència de riscs

ambientals (d’inundabilitat i geològic) en les zones de creixement urbà.

(4)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

L’ISA també s’haurà de referir a les forest públiques i a les zones humides existents dins del terme municipal, valorar el seu estat ecològic i indicar com s’incorporen aquestes zones en la zonificació del sòl no urbanitzable.

Finalment l’ISA haurà d’incorporar la resta de consideracions incloses en l’apartat II d’aquest document de referència.

II. Valoració ambiental de les característiques bàsiques de la proposta d’ordenació

SOSTENIBILITAT GLOBAL DEL MODEL D’ORDENACIÓ

Consideracions

ORDENACIÓ

RESIDENCIAL

Aitona

L’avanç de planejament preveu diversos sectors de creixement residencial en el nucli d’Aitona. Aquests sectors es troben situats majoritàriament a l’est del nucli, dins la plana d’inundació del Segre. Com a única excepció destaca la previsió d’un sector ubicat al nord, en un pla situat a un nivell altitudinal superior respecte el nucli i separat d’aquest per una zona d’elevats pendents.

Els sectors previstos s’ajusten força a les lògiques de compacitat urbana i mobilitat sostenible i resulten coherents amb l’estratègia de creixement mitjà que el Pla territorial de Ponent assigna al nucli.

Tanmateix, cal tenir en compte que els sectors situats a l’est del nucli estan sotmesos a risc hidràulic, com a conseqüència de la seva ubicació en la plana d’inundació del Segre (veure apartat inundabilitat).

Pel que fa al sector nord, els principals problemes ambientals es deriven de l’existència de forts pendents, amb el conseqüent risc geològic, i de la posició enlairada del sector respecte el nucli, amb el conseqüent impacte paisatgístic.

L’ISA s’haurà de referir a aquestes qüestions i contemplar noves alternatives d’ubicació dels sector o, en cas que no existeixin alternatives més adequades, incorporar les mesures correctores necessàries per tal de minimitzar al màxim els impactes mencionats.

Utxesa - la Canadenca

L’avanç de planejament reconeix les casetes d’Utxesa i l’antiga colònia industrial de la Canadenca (Campament de FECSA). En el primer cas el POUM preveu la millora de la urbanització existent; en el segon cas, l’avanç de planejament es refereix al manteniment del caràcter dispers de l’àmbit, en coherència amb l’estratègia de creixement assignada pel Pla territorial parcial de Ponent.

GOV/94/2007, de 24 de juliol, pel qual s’aprova definitivament el Pla territorial parcial de Ponent.

CREIXEMENT INDUSTRIAL

L’avanç de planejament preveu un únic sector industrial de 7,1 hectàrees en el nucli d’Aitona. Aquest sector es troba situat dins la plana d’inundació del Segre i d’acord amb la delimitació de zones inundables de l’INUNCAT és susceptible d’afectació per part de les avingudes amb període de retorn de 500 anys (Veure apartat inundabilitat).

(5)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

El sector inclou algunes edificacions industrials existents en sòl no urbanitzable i és coherent amb les lògiques de compacitat urbana i mobilitat sostenible.

Tanmateix, atesa la proximitat al nucli, cal que la normativa del POUM garanteixi la compatibilitat dels usos admesos en aquestes zones respecte els usos residencials propers. En tot cas cal que el POUM prohibeixi la ubicació en aquest sector d’aquelles activitats afectades per la legislació d’accidents greus.

Per a l’aplicació de criteris de sostenibilitat ambiental en el disseny dels nous sectors pot consultar-se el document SAE, Llibre d’estil, realitzat per l’INCASOL (www.incasol.info/sae).

PATRIMONI NATURAL, BIODIVERSITAT TERRITORIAL , PERMEABILITAT ECOLÒGICA I QUALITAT DEL PAISATGE

Elements a destacar Consideracions ESPAIS DE LA XARXA

NATURA 2000 I DEL PEIN:

• Aiguabarreig Segre – Cinca (ES5130013:

LIC i ZEPA).

• Secans del Segrià i Utxesa (ES5130038:

LIC i ZEPA).

Cal que el POUM adopti, en l’àmbit de la Xarxa Natura 2000, una regulació específica per tal de protegir els ecosistemes de la zona. L’ISA haurà de justificar l’adequació d’aquesta qualificació a les directrius per a la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 (Aigües continentals II.9.1, II.9.2; Espais plana agrícola II.8.1, II.8.2).

Directrius per a la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 (annex 8 de l’acord de govern GOV/112/2006, de 5 de setembre).

Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.

Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural.

ESPAIS FORESTALS

• Serra de

Montefeliu, Serra Brisa (Elenc: 3121).

• Ribes Segre (Elenc: 1070).

• Altres espais forestals.

Cal que el POUM protegeixi els escassos espais forestals existents, atesa la seva importància per al manteniment de la biodiversitat en un espai profundament transformat per l’activitat agrària.

En aquest sentit, cal que els espais forestals es regulin mitjançant una qualificació adequada a la Llei forestal de Catalunya.

Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.

Llei 43/2003, de 21 de novembre, de la forest (modificada per la Llei 10/2006, de 28 d’abril).

ESPAIS PROTEGITS

ZONES HUMIDES DE L’INVENTARI.

Sens perjudici de l’aplicació de les directrius de la Xarxa Natura 2000, cal que el POUM identifiqui i reguli de manera específica la zona humida d’Utxesa, atesa

(6)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

la seva peculiaritat i el seu valor ecològic.

Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.

Reial Decret 1/2001, de 20 de juliol, que aprova el text refós de la Llei d’Aigües.

Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del domini públic hidràulic, que desenvolupa els títols Preliminars, I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües (modificat pel Reial Decret 606/2003 de 23 de maig).

Reial Decret 1664/1998 i els plans hidrològics de conca

SOL DE PROTECCIÓ ESPECIAL DEL PLA TERRITORIAL

PARCIAL DE PONENT

Els espais qualificats com a sòl de protecció especial pel projecte de Pla territorial parcial de Ponent, que no quedin inclosos en altres categories de major protecció, es regularan mitjançant una qualificació coherent amb l’article 2.6 d’aquest projecte de Pla.

Tanmateix, cal tenir en compte que els plànols del Pla territorial assenyalen els límits dels diferents tipus de sòl a escala 1:50.000 i aquests límits són poc precisos i per tant el POUM podrà de precisar-los d’acord amb el previst en l’article 2.4 del Pla territorial.

GOV/94/2007, de 24 de juliol, pel qual s’aprova definitivament el Pla territorial parcial de Ponent.

D’acord amb els criteris del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural l’ISA ha d’incloure una anàlisi de la situació actual agrària de tot el terme municipal, tenint en compte els elements següents:

Superfícies, conreus principals, edafologia del sòl, disponibilitat d’aigua, grau de contaminació del sòl.

Infraestructures agràries existents (camins, regs, etc.)

Inversions en infraestructures en els últims 30 anys.

Si el terme municipal han estat objecte de concentració parcel·lària en els últims 30 anys o ho és en l’actualitat.

L’ISA descriurà i valorarà els efectes del pla sobre explotacions agràries i ramaderes afectades, amb especial menció a les explotacions ecològiques, de producció integrada. També cal especificar si el Pla afecta a denominacions d’origen, indicacions geogràfiques, marques de qualitat, denominacions geogràfiques i especialitats tradicionals garantides.

L’ISA haurà de referir-se al tractament que rebran les infraestructures agràries existents (camins, regs, etc) i al seu programa de recuperació i manteniment.

ESPAIS AGRARIS

MOVIMENTS DE

TERRES

La regulació dels moviments de terres s’ha d’harmonitzar amb les determinacions del Decret 396/2006, de 17 d’octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència urbanística per a millora de finques rústiques que s’efectuïn amb aportació de terres procedents d’obres

(7)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

de la construcció (DOGC núm. N4.748, de 26.10.2006).

Atès que el municipi es troba entre els afectats per la creació del futur canal Segarra – Garrigues, cal que l’ISA es refereixi als possibles efectes que tindrà aquesta infraestructura en el medi i en el paisatge de la zona. L’ISA farà referència a com ha influït la previsió del Segarra –Garrigues en el document de planejament i les mesures previstes per salvaguardar els elements destacats del medi i el paisatge rural tradicional (cultius, marges, cabanes...) així com a la conveniència d’incorporar aquests aspectes, proposats pel planejament, en els projectes de concentració parcel·laria.

Cal que la proposta promogui el manteniment de la vegetació existent en els límits de finca atès el valor ecològic d’aquests espais.

VIES PECUÀRIES El municipi d’Aitona té realitzada la classificació de les vies pecuàries

L’ISA ha d’especificar el tractament que rebran les vies pecuàries del terme municipal. En qualsevol cas, la regulació d’aquestes vies en el text normatiu del POUM haurà de ser coherent amb la legislació específica que les regula.

Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries.

Ordre Ministerial de 16 de desembre de 1970.

PERMEABILITAT ECOLÒGICA

La regulació de sòl no urbanitzable hauria d’evitar la instal·lació d’elements que poden alterar la permeabilitat ecològica (tanques, murs...), sempre que la seva instal·lació no estigui convenientment justificada.

En tot cas, cal evitar la instal·lació d’elements barrera en aquells casos en que s’afecta a la connectivitat ecològica i no s’han previst mesures per mitigar-ne l’impacte de manera adequada.

Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, octubre de 2006.

(8)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

PAISATGE La regulació de sòl no urbanitzable hauria d’evitar la instal·lació d’elements amb elevat impacte paisatgístic o preveure mesures per reduir l’impacte visual en el cas que la seva ubicació estigui convenientment justificada.

Igualment la normativa del POUM hauria de garantir l’adequació paisatgística dels nous creixements residencials i també mesures per tal de minimitzar els efectes visuals del sector d’activitat.

Cal que l’ISA es refereixi a com s’han incorporat en la normativa i en la zonificació del POUM els aspectes següents:

• Principals directrius del catàleg de paisatge de les Terres de Lleida.

• Itineraris paisatgístics, els elements de valor estètic, històric... del terme municipal d’Aitona.

• Àrees amb valors especials a protegir, àrees de foment de la gestió i àrees susceptibles d’accions de gestió identificades pel catàleg dins del terme municipal.

CICLE DE L’AIGUA

Consideracions REGULACIÓ DEL

SISTEMA HIDROLÒGIC

L’ISA ha d’incloure els resultats obtinguts del document IMPRESS que afectin al terme municipal d’Aitona. Aquest document es troba disponible a www.gencat.net/aca ---- Planificació ---- Directiva Marc de l’Aigua ---- IMPRESS

En especial es realitzarà un inventari de masses d’aigua (superficials/subterrànies) existents al terme municipal, indicant el seu estat ecològic per trams. Qualsevol actuació que pugui afectar a aquestes masses d’aigua haurà d’adoptar mesures per a assolir el bon estat ecològic abans del 22 de desembre de 2015.

D’altra banda, l’ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents:

Cal recollir la xarxa hidrogràfica i establir mesures per protegir-la i potenciar-ne la vegetació de ribera.

Cal adjuntar un inventari de les lleres públiques i assenyalar el seu traçat. Els béns que integren el domini públic hidràulic són els definits per l’article 2 del RDPH; d’altra banda la definició de llera apareix en el punt 2 del RD9/2008, d’11 de gener. Cal tenir en compte que el domini públic no computarà a efectes del repartiment de càrregues i beneficis.

Les obres o actuacions en zona de Domini Públic Hidràulic requereixen autorització prèvia de la CHE. Cal respectar l’establert a l’article 126 del RDPH (RD 849/1986, d’11 d’abril).

La obres o actuacions en lleres de domini privat s’adequarà al que estableix l’article 5.2 del RDPH.

D’acord amb el punt 3 del RD 9/2008, els marges dels terrenys que llinden amb les lleres públiques estaran subjectes, en tota la seva extensió longitudinal:

(9)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

a) una zona de servitud de 5 m d’amplada per a ús públic

b) a una zona de policia de 100 m d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que es desenvolupin

Les obres o actuacions en la zona de policia de les lleres públiques han de tenir en compte el punt 5 del RD9/2008 i l’article 78.1 del RDPH.

Qualsevol obra o actuació en la zona de servitud (5 m) haurà d’adequar- se al punt 4 del RD9/2008. Amb caràcter general aquesta zona haurà de quedar lliure de qualsevol construcció i edificació, i ser apta i practicable en tot moment.

En referència a les obres de pas (ponts, viaductes, obres de drenatge menors, obres de fàbrica en camins rurals, i les seves modificacions, guals...) i encreuaments de conduccions o serveis sota lleres, caldrà tenir en compte el document tècnic redactat per l’ACA “Guia tècnica.

Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial”. El punt 6 del RD 9/2008 defineix les

“zones inundables”.

Els càlculs hidrològics i hidràulics es determinaran seguint el document tècnic “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”, aprovat per l’ACA.

Reial Decret 879/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els títols preliminars, I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües.

Reial de Decret 9/2008, d’11 de gener, pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic.

Criteris d’intervenció en espais fluvials de l’Agència Catalana de l’Aigua. Març de 2002.

Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial” (ACA). Juny 2006.

ABASTAMENT

L’ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents:

• Descripció gràfica - escrita de la xarxa actual (incloent concessió d’aigües) i de les noves propostes del Planejament.

• Avaluació de les necessitats d’aigua per al creixement previst pel POUM (residencial, industrial, ramader, agrícola, recreatiu).

L’estudi es realitzarà d’acord amb les dotacions d’abastament, industrials... del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre.

• Justificació del grau de suficiència de l’actual infraestructura en alta, incloent especialment, el balanç d’aigua (aportacions internes + reutilització + aportacions externes = consum total + pèrdues xarxa), amb els consums anuals actuals i els previstos.

• En cas de problemes en l’abastament cal definir alternatives viables.

(10)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

SANEJAMENT

L’ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents:

Especificació de la xarxa separativa: residuals domèstiques, residuals industrials (que en principi, haurien de preveure una depuració pròpia i independent de les domèstiques) i pluvials.

Anàlisi de la infraestructura actual (justificació del grau de suficiència d’aquesta envers el nou creixement planificat, producció prevista i qualitat de les aigües residuals) i de les previsions d’actuació.

Definició de com es resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi. Cal justificar que el retorn de les pluvials no originarà afeccions a tercers.

Justificació de l’adequació al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, i al PSARU-2005.

Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament.

Acord de 20 de juny de 2006, del Govern de la Generalitat, pel qual s’aprova el Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes 2005.

RISCS NATURALS

L’ISA haurà d’incloure un mapa de riscos naturals de l’àmbit (article 15 de la Llei 8/2007 del sòl).

Consideracions

INUNDABILITAT

D’acord amb la delimitació de zones inundables de l’INUNCAT, la major part dels sectors previstos en l’avanç de planejament es troben ubicats en àmbits susceptibles d’afectació per part de les avingudes del Segre. Cal fer una menció especial als sectors residencials situats al sud del nucli, que es trobarien dins l’àmbit d’afectació de les crescudes amb períodes de retorn de 500, 100 i 50 anys (Q500, Q100 i Q50). També cal tenir en compte l’existència d’alguns barrancs laterals prop al nucli.

(11)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

Per aquest motiu, és especialment important que l’ISA justifiqui la compatibilitat dels creixements urbanístics amb l’establert a l’article 6 i a les disposicions primera i segona del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

Per a tal justificació, serà necessari redactar un estudi d’inundabilitat de detall, se seguirà l’establert a la “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”.

L’estudi serà en règim permanent gradualment variant (HEC-RAS o similar), excepte que es justifiqui que càlculs més senzills (fórmula de Manning,etc.) siguin suficients. En funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte el transport de sediments.

L’estudi es presentarà en format paper i CD (incloent l’arxiu executable HEC- RAS) i tindrà una definició mínima 1:500.

Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local.

ACA, març de 2003.

RISC GEOLÒGIC

Cal tenir en compte que d’acord amb la Llei d’urbanisme el planejament urbanístic ha de preservar de la urbanització els terrenys de pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents

D’acord amb l’ISA el nucli es troba sota un tossal i pot existir cert risc geològic.

Es considera convenient sotmetre la proposta a la valoració de l’Institut Geològic de Catalunya.

QUALITAT DE L’ÀMBIENT ATMOSFÈRIC, CONTAMINACIÓ ACÚSTICA I LLUMINOSA

L’ISA ha de especificar com es resolen els diferents aspectes de qualitat ambiental. Es recomana la redacció d’unes ordenances annexes adequades a les necessitats de protecció del municipi i la legislació sectorial vigent.

En el cas que s’hagin elaborat els plànols de vulnerabilitat i capacitat referents a la contaminació atmosfèrica, acústica i lluminosa, cal incorporar-los en els plànols d’informació de la proposta, d’acord amb l’establert a l’article 72 del Reglament de la Llei d’urbanisme.

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

Contaminació acústica L’ISA haurà de justificar l’adequació del planejament a les diferents zones de sensibilitat acústica que figuren en el mapa de capacitat acústica elaborat pel DMAH amb els criteris de la Llei 16/2002, o a les diferents zones que figurin en el mapa se sensibilitat acústica de l’Ajuntament, en el cas que aquest l’hagi aprovat.

(12)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

L’ISA s’ha de referir a l’existència de zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i zones acústiques de règim especial (ZARE), declarades per l’Ajuntament, o a aquelles zones que malgrat no hagin estat declarades ZEPQA i ZARE per l’Ajuntament s’ajusten a les característiques necessàries per la seva declaració, d’acord amb l’establert en la Llei 16/2002. L’ISA justificarà la compatibilitat dels usos en els àmbits que limiten amb aquestes zones i es referirà a les mesures plantejades en el marc del POUM per tal de mantenir o millorar (segons el tipus de zona) les condicions acústiques en aquestes zones.

L’ISA s’ha de referir a les de zones de soroll de la N-II, l’A-2 i la CP- 7041. D’acord amb l’avantprojecte de reglament de la Llei 16/2002, “són zones de soroll aquelles parts del territori afectades per la presència d’infraestructures de transport viari, ferroviari, marítim i aeri. La zona de soroll comprèn el territori de l’entorn de la infraestructura i es delimita per la corba isòfona definida pels punts del territori on es mesuren els valors límits d’immissió, corresponents a les zones de sensibilitat acústica on se situa la infraestructura”.

Cal tenir en compte que d’acord amb l’avantprojecte de reglament de la Llei 16/2002:

“Els instruments de planejament territorial i urbanístic han d’incloure les determinacions necessàries per aconseguir l’efectivitat de les zones de soroll”.

“Els instruments de planejament territorial i urbanístic que ordenin físicament àmbits afectats per les zones de soroll han de ser tramesos, amb anterioritat a la seva aprovació inicial o revisió o modificació equivalent, a l’òrgan substantiu competent de la infraestructura, perquè n’emeti informe de caràcter vinculant”.

Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica.

Contaminació lluminosa

Les condicions d’il·luminació en el terme municipal d’Aitona s’hauran d’ajustar a l’establert a la Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, al reglament que la desenvolupa, així com a les diferents zones establertes en el Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya.

(13)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya, 19 de desembre de 2007.

Contaminació atmosfèrica

La regulació de les condicions atmosfèriques dels sectors i activitats previstes en el POUM s’han d’ajustar a la legislació sectorial vigent.

Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’Ambient Atmosfèric.

Decret 199/1995, de 16 de maig, d’aprovació dels mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori pel que fa a la contaminació atmosfèrica.

Llei 7/1989, de 5 de juny, de modificació parcial de la Llei de Protecció de l’Ambient Atmosfèric.

Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric.

GESTIÓ DE RESIDUS

Cal tenir en compte que d’acord amb l’article 14 de la Llei 9/2008, de modificació de la Llei 6/1993, reguladora dels residus “els instruments d’ordenació del territori i de planejament urbanístic han d’incloure la gestió dels residus que s’originen en l’àmbit territorial respectiu i establir-ne les prescripcions pertinents, d’acord amb la naturalesa de l’instrument de planejament de què es tracti i les determinacions d’aquesta llei. A aquests efectes, el planejament general ha de contenir les determinacions corresponents dins el sistema d’equipaments o de serveis tècnics que estableixin les reserves de sòl necessàries per a l’execució de les instal·lacions de residus previstes, d’acord amb la legislació vigent”.

Pla d’acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya 2005 – 2012.

Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus

(14)

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Lleida

Llei 9/2008, de modificació de la Llei 6/1993, reguladora dels residus

Identificació de l’Administració pública i públic interessat als quals l’Ajuntament ha de demanar consulta durant el període d’exposició pública:

a) Administració pública

Agència Catalana de l’Aigua

Patrimoni Cultural

Arquitectura i Paisatge

Consell Comarcal

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Direcció General d’Urbanisme

Institut Geològic de Catalunya b) Públic interessat

Ipcena

Altres entitats ecologistes dedicades a la defensa del medi ambient en aquest àmbit territorial.

Fonaments de dret

Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

Disposició transitòria 6a de la Llei d’urbanisme.

Article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol).

Lleida, 2 d’octubre de 2008

El tècnic de l’OTAA La cap de l’OTAA

Ramon Rebordosa i Poca Leticia Cortí Barberà

Figure

Actualización...

Referencias