ECOS ACCIÓ CLIMÀTICA. Projectes Aprenentatge-Servei Secundària

(1)

de Grup Promotor / Santillana, dirigit per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué. En l'elaboració hi ha participat l'equip següent: DISSENY PEDAGÒGIC I TEXTOS

Rosa Blanco Martínez Isaac Francés Sánchez Gonzalo Silió Saiz

DIAGRAMACIÓ I INFOGRAFIA Martín León Barreto EDICIÓ

Lídia Gil Fernández Inés Reyes Ferrero DIRECCIÓ DEL PROJECTE Mercedes Rubio Cordovés

Projectes

Aprenentatge-Servei

Secundària

ACCIÓ

CLIMÀTICA

13 E

C

O

S

(2)

Servei 1. Conscienciar

Servei 2. Analitzar

Servei 3. Conèixer

Servei 4. Actuar

Índex

Introducció

I ara què?

Passaport

Punt de partida

. . .

4 Coneixes els ODS?

. . .

5 Suma’t al repte

. . .

6 Sigues el canvi que vols veure en el món

. . .

8 Do your best

. . .

10 Un quadern per a l’acció

. . .

11 Pla d’acció

. . .

12 Tasca 1. Jo no crec en el canvi climàtic

. . .

15 Tasca 2. La Terra es desfà

. . . .

24 Tasca 3. La petjada ecològica

. . .

41 Tasca 4. Consumir bé: aquesta és la qüestió

. . . .

48 Tasca 5. Les energies sostenibles

. . . .

59 Tasca 6. CARE, Climate Change

. . .

70 Tasca 7. La triple «R»

. . .

81 Tasca 8. La Cimera pel Clima

. . . .

92

. . .

104

(3)

Als nostres mars suren més de cinc trilions de tros-sos de plàstic. Només el riu Ebre aboca cada any 2.200 milions de microplàstics al mar Mediterrani. Malauradament, no es tracta d’una qüestió local: l’Amazònia ha perdut 9.700 km2_{de vegetació el}

darrer any; hi ha 28.000 espècies d’animals, plan-tes i fongs en perill d’extinció; i cada any moren 8,8 milions de persones al món a causa de la con-taminació, de les quals 800.000 són menors. Com hem arribat fins aquí?

El 1854, les tribus dels duwamish i dels suqua- mish, habitants de l’actual estat de Washington, van rebre una oferta del president dels Estats Units, Franklin Pierce, per comprar les seves ter-res. La resposta del Cap Si’ahl, més conegut com a Seattle, i interpretada pel guionista nord-americà Ted Perry el 1970 diu així:

«La terra no pertany a l’ésser humà, sinó que aquest pertany a la terra. L’ésser humà no ha teixit la xarxa de la vida: només n’és un fil. Tot el que faci a la xarxa s’ho farà a ell mateix. El que passi a la terra, passarà als fills i filles de la terra. Ho sa-bem. Totes les coses estan relacionades, com la sang que uneix una família.»

En els darrers dos-cents anys, la nostra societat industrial ha anat esgotant els recursos de la Terra i comencem a patir-ne les conseqüències. La bona notícia és que encara estem a temps de revertir aquesta situació. Comptem amb tu?

«Vosaltres heu d’ensenyar als vostres fills i filles que la terra que hi ha sota els seus peus és la cen-dra dels seus avis i àvies. Perquè respectin la terra, heu de dir als vostres fills i filles que la terra està plena de vida dels nostres avantpassats. Heu d’en-senyar als vostres descendents el que nosaltres hem ensenyat als nostres: que la terra és la nostra mare. Tot el que afecta la terra, afecta els fills i filles de la terra. Quan els éssers humans escupen la terra, s’escupen ells mateixos.»

Aquest missatge continua inspirant-nos i és ara més necessari que mai. Suma’t al canvi!

Punt de partida

«Cada part d’aquesta terra

és sagrada per al meu poble.»

Recreació de les paraules del Cap Seattle per Ted Perry (1970)

(4)

Coneixes els ODS?

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són la continuació dels Objectius de Desenvolupa-ment del Mil·lenni (ODM), que van finalitzar l’any 2015 amb èxit. Ho sabies?

Reduir la mortalitat infantil a la meitat, disminuir la pobresa en el món, portar aigua potable a més persones i garantir que més nens i nenes romanguin es- colaritzats durant més temps que en cap altra època, no et sembla tot un èxit? Aquests van ser els èxits dels ODM.

Ara és l’hora dels ODS.

Saps per què?

A la seu de l’Organització de les Nacions Unides, el 25 de setembre de 2015, 193 països van acordar per primera vegada en la història una sèrie d’objectius comuns relacionats amb tres àmbits: l’economia, la societat i el medi ambient. Com veuràs a continua-ció, es tracta de disset objectius i 169 metes que tracten qüestions com la cura de la Terra i els mars, la qualitat de l’educació, la defensa de la igualtat o l’anhel de viure en un món on ningú passi fam. Els ODS plantegen a tots els governs, a totes les

cultures i persones del món, un compromís global per respondre a les emergències i problemes que hem de resoldre com a planeta. L’ONU insta a tothom a construir un món millor. Des del 2015, persones i entitats de tot arreu s’han unit per fer realitat els seus objectius. El 2019 a Espanya, un 86 % de les empreses de l’IBEX35 van incloure en les seves memòries de sostenibilitat un compromís amb els ODS. Vosaltres, el jovent, esteu demostrant la vostra capacitat d’acció i heu posat en evidència la urgència que els governs i les entitats assumeixin les respon-sabilitats que tenen perquè el canvi sigui possible. Vosaltres sou els protagonistes de les intervencions actuals i trobareu les fórmules per assolir els ODS.

Introducció

(5)

Aquest quadern d’acció és la pedra angular del projecte ECOS i tu n’ets el protagonista. Té com a missió contribuir a la causa dels ODS i amb ell treballaràs les tasques proposa-des proposa-des d’assignatures diferents. Potser tu seràs la propera Greta Thunberg. Recorda que hi ha disset ODS i 169 metes. Un repte immens i un llarg camí per recórrer.

Comencem?

Al Gore

Premi Nobel de la Pau l’any 2007 pel seu activisme contra el canvi climàtic.

«La contaminació no és més que el producte de la inconsciència de l’ésser humà respecte a l’ús dels recursos.» 1948

Mario Molina

Premi Nobel de Química l’any 1995 per ser un dels descobridors de les causes del forat de la capa d’ozó.

«Ja existeixen les tecnologies per frenar el canvi climàtic.» 1943

Wangari Maathai

Premi Nobel de la Pau l’any 2004 per crear el Moviment Cinturó Verd, que va plantar més d’un milió d’arbres per frenar la desertització. «El món necessita una ètica global amb valors que donin sentit a l’experiència de viure.» 1940-2011

Lois Gibbs

Activista pel medi ambient que va obtenir el Premi Goldman l’any 1990 per la seva tasca després de descobrir que l’escola del seu fill estava construïda sobre terrenys tòxics i contaminants que eren la causa de diverses malalties.

Berta Cáceres

Activista mediambiental i a favor dels drets de les persones indígenes d’Hondures que va guanyar el Premi Goldman l’any 2015. Va ser assassinada per liderar una campanya per a la paralització de la construcció d’una presa

Boyan Slat

Fundador de l’organització ambiental d’enginyeria no governamental The Ocean Cleanup, que desenvolupa tecnologia per extreure la contaminació plàstica dels oceans.

«Més que dir-me boig, m’han dit

Suma’t

(6)

Alexander von Humboldt

Geògraf i naturalista, va ser el precursor de l’ambientalisme i va demostrar la influència humana en els canvis climàtics i la desforestació.

«El món està bé en aquells llocs on l’ésser humà no arriba a torbar-lo amb les seves misèries.»

1769-1859

Dian Fossey

Una de les primeres primatòlogues que va dedicar la seva vida a l’estudi i la conservació dels goril·les. El 1983 va publicar Gorillas in the Mist. Poc després, va ser assassinada per caçadors furtius a Ruanda.

«Quan t’adones del valor de la vida, et preocupes menys a pensar sobre el passat i et concentres més en la preservació del futur.»

1932-1985

Fionn Ferreira

Jove inventor premiat en la Google Science Fair pel seu projecte per a la descontaminació dels plàstics marins.

«Crec que els joves tenim habilitats creatives diferents de les dels adults per resoldre els problemes

George Perkins

Considerat el pare de l’ecologia als Estats Units, va advertir sobre l’escalfament global i la mala gestió dels recursos naturals.

«La millora dels arbres dels boscos és un treball de segles. Raó de més per començar ara.»

1801-1882

Luc Hoffmann

Ornitòleg, cofundador de l’organització no governamental WWF (World Wildlife Fund) i impulsor del Conveni de Ramsar el 1971 per a la protecció de les zones humides.

«Mai, des que l’ésser humà habita la Terra, la vida al nostre planeta ha patit canvis tan radicals com en els darrers cent anys.» 1923-2016

Maanasa Mendu

Inventora de Harvest, un dispositiu que permet obtenir electricitat a partir d’energia renovable amb un cost mínim.

«Per a una cinquena part de la població mundial la foscor és una realitat permanent.

Henry David Thoreau

Escriptor, filòsof i naturalista que va proclamar el respecte per la natura i la bellesa del paisatge natural com a principals valors de la humanitat. «L’ésser humà és ric en proporció a la quantitat de coses de què pot prescindir.»

1817-1862

Rachel Carson

Biòloga marina i ecòloga, va ser precursora del moviment ecologista amb la seva obra Primavera

silenciosa.

«Vaig sentir que tenia l’obligació solemne de fer el que pogués.» 1907-1964

Greta Thunberg

Activista i impulsora del moviment Fridays For Future que ha donat veu a joves de tot el món en l’acció climàtica.

«Quan jo pugui ser política, ja serà massa tard per actuar.»

(7)

No, no va ser Gandhi qui va dir la frase que acabes de llegir en el títol. A Internet l’hi atribueixen, però és fals. El que sí va dir Gandhi va ser:

I té raó. Com ja has vist, tenim referents en la lluita contra el canvi climàtic. Entre tots i totes, estem a temps de re-vertir els efectes que la petjada humana està generant en el planeta.

En aquest repte no hi ha superherois ni superheroïnes que ens vinguin a rescatar. Tots i totes som part del problema o de la solució. El que fem i el que no fem contribueix a construir o a destruir aquest món.

De quina banda estàs?

«Som el reflex del món. Totes

les tendències actuals en el món

exterior es troben en el món del nostre

cos. Si poguéssim canviar nosaltres

mateixos, les tendències en el món

també canviarien.

De la mateixa manera que un ésser humà

canvia la seva pròpia naturalesa, també

ho fa l’actitud del canvi mundial cap a ell.

Aquest és el misteri suprem i diví. És una

cosa meravellosa i la font de la nostra

felicitat. No ens cal esperar per veure

el que fan els altres.»

Sigues el canvi que vols

veure en el món

(8)

Introducció

Jo

Utilitzar menys

el cotxe i anar

a peu, amb bicicleta

o amb transport

públic.

Fer un ús responsable de

l’aigua, especialment

de l’aigua calenta.

Comprar només

el menjar que

necessito.

Utilitzar bosses

i ampolles

reutilitzables.

Intentar

consumir

productes

reutilitzables.

Generar menys deixalles,

especialment plàstics,

per evitar que acabin

a l’oceà.

Desconnectar

el televisor, l’ordinador

i els electrodomèstics

quan no els faig servir

.

Ajustar el termòstat

i no abusar de

la calefacció ni

de l’aire condicionat.

Em comprometo

amb l’ODS 13 a...

(9)

Com ja has pogut comprovar, aquest no és un quadern de text normal i corrent. És un quadern per a l’acció i es basa en una forma d’ensenyar anomenada Aprenentatge-Servei (ApS), que té una premissa clara: les persones aprenen més quan han de resoldre reptes complexos i posar-los en pràctica.

Exercir una ciutadania conscient i participativa t’enfronta possiblement a un dels reptes més important de la teva vida: conviure amb els altres de manera plena i responsable. Per això, l’Aprenentatge-Servei t’ofereix una manera d’aprendre pràctica, fent alguna cosa de valor per a d’altres persones.

El jovent teniu habilitats creatives diferents de les dels adults. Per això, us necessitem per resoldre els problemes globals als quals ens enfrontem en l’actualitat. Us necessitem més a vosaltres que vosaltres a nosaltres. Amb les activitats que us plantegem aquí, marcareu la diferència.

Aquestes són algunes de les habilitats que t’animem a posar en pràctica:

Do your

best

PREN DECISIONS

Has de protagonitzar les activitats, fer-les

teves i plantejar les teves opinions

i propostes.

EXPLICA

Relatar fets i explicar històries és una activitat intrínsecament humana, tan antiga com el foc.

Comparteix els teus coneixements

i les teves opinions.

PENSA DE MANERA CREATIVA I CRÍTICA

L’ApS implica que reflexionis. Si no penses per tu mateix,

algú ho farà per tu! Pensa de manera diferent,

en gran i fora de la teva zona de confort, per veure

més enllà del que és evident.

FES

Les persones estem dissenyades

per a l’acció, per al moviment. Transformem la realitat

fent i creant relacions. El que fem condiciona

el que pensem.

COOPERA

Si vols arribar lluny, i els ODS impliquen un llarg camí, has de fer-ho en equip. Ofereix ajuda i demana-la.

Així aprendràs més i les teves accions tindran un major

impacte.

ESCOLTA

L’empatia comença amb l’escolta. Escolta els altres, el món i a tu mateix

per saber com aprendre i actuar

millor.

SUMA

Fes teves les paraules d’Eduardo Galeano:

«Molta gent petita, en llocs petits, faran petites coses

que canviaran el món.»

(10)

Introducció

Un quadern

per a l’acció

Com puc ser un agent de canvi?

En aquest quadern tindràs l’oportunitat de fer-te preguntes com aquesta. Les teves respostes dependran del que facis a la classe amb els companys, les companyes i els docents. Diem «facis» perquè aquest quadern està creat per a l’acció i et tocarà fer per aprendre.

Molts dels canvis que urgeixen en l’actualitat estan a l’abast de les nostres mans. Per exemple, saps quina és la principal deixalla mundial? No són els envasos d’aliments, les bosses de plàstic, ni les ampolles. Són els 4,5 trilions de burilles llençades cada any als carrers, als rius, als boscos i al mar. Encara creus que amb petits gestos no podem millorar el nostre món? Suma’t al canvi.

En aquest quadern per a l’acció trobaràs quatre serveis per actuar en benefici de l’ODS 13. Cada servei presenta dues tasques, que es desenvolupen a través de diverses activi-tats en les quals tu seràs el protagonista. Un cop hagis fi-nalitzat una tasca, podràs fer una autoavaluació per prendre consciència dels èxits assolits i els aspectes que encara pots millorar. Per cada tasca acabada, rebràs un adhesiu, com a reconeixement de la feina feta, però pensa que amb la teva participació en aquest projecte t’estàs sumant a una acció global per millorar el món que habitem. Contribueixes a un món millor, pots dir-ho ben alt.

Aquest serà el teu quadern de bitàcola, que recollirà els teus passos cap al canvi. A més, en el portal web tindràs accés a diferents fonts i eines de treball (marcades amb la icona ) i podràs compartir els èxits, els aprenentatges i les ac-cions que duguis a terme amb la resta del grup. Desperta l’interès dels altres amb les teves publicacions al portal. Fes que d’altres vulguin sumar-se al repte.

Recorda que un veritable

agent de canvi adquireix

notorietat tant per

les seves accions com

pels seus pensaments: és

un referent per als altres.

Promou el canvi i genera

canvi.

(11)

Assumir els efectes del canvi

climàtic és el primer pas per

entendre la necessitat d’actuar

i convertir-te en partícip d’aquest

Objectiu de Desenvolupament

Sostenible. Durant aquest servei,

descobriràs els indicadors principals

del canvi climàtic i portaràs a terme

una campanya de sensibilització sobre

els efectes adversos que l’impacte

humà està provocant a la Terra.

Estudiar l’impacte real de

les nostres accions és la millor

manera de conscienciar-nos

de la necessitat de ser respectuosos

amb el medi ambient. Aquest servei

proposa descobrir els mecanismes

de consum de la societat global,

i posa èmfasi en l’aigua, l’energia,

els aliments i els productes tèxtils,

així com la gestió de residus

i el transport, amb la petjada

ecològica que tot això genera.

Servei 2

Analitzar

Servei 1

Conscienciar

Pla d’acció

Les tasques d’aprenentatge que faràs són:

Tasca 3. La petjada ecològica.

Tasca 4. Consumir bé: aquesta és la qüestió.

Tasca 1. Jo no crec en el canvi climàtic.

(12)

Descobrir altres possibilitats

de vida sostenible incrementa

les perspectives d’acció climàtica.

Hi ha nombroses pràctiques

socials de consum que serveixen

d’exemple per generar alternatives

més sostenibles. Els camins que

faciliten l’accés a peu a les escoles

en alguns llocs són un exemple

que les petites accions poden

generar un gran impacte.

I amb això que has après, què

faràs ara? Aquesta és la clau

d’aquest servei. L’aprenentatge

implica coneixement, però

només la seva aplicació

possibilita el desenvolupament.

Aquí posaràs en marxa

els aprenentatges adquirits

per liderar el canvi i oferir

solucions reals, sostenibles

i viables, amb un impacte

mediambiental positiu.

Servei 4

Actuar

Servei 3

Conèixer

Tasca 5. Les energies sostenibles.

Tasca 6. CARE, Climate Change.

Tasca 7. La triple «R».

(13)

Cada vuit minuts

s’aboquen al mar

96 tones de plàstic!

Et quedaràs mirant-ho

un minut més?

Conscienciar

Servei

1

(14)

ACTIVITAT 1

Llegeix i reflexiona

SERVEI 1

TASCA 1

Jo no crec en el canvi climàtic

1 Per què creus que hi ha persones i entitats interessades a negar el canvi climàtic? Com poden negar-lo si hi ha tantes evidències?

2 Comparteix alguna explicació o evidència de com actuen els que neguen el canvi climàtic.

3 Coneixes alguna empresa o entitat que contribueixi a reduir el canvi climàtic?

4 Comparteix alguna explicació o evidència de bones pràctiques per reduir els efectes del canvi climàtic. A finals del 2018, el 90 % dels catalans i les catalanes creu que el canvi climàtic és un fet. A més, el 83 % afirma que pren mesures per reduir el canvi climàtic com seleccionar residus, fer servir menys el cotxe i utilitzar electrodomèstics que contaminen poc. La qualitat de l’aire apareix com la tercera problemàtica ambiental que més preocupa els consultats. Hi ha unanimitat al considerar que els períodes de contaminació greu de l’aire tenen efectes sobre la salut de les persones i sobre el medi ambient. La percepció majoritària és que aquests efectes són greus en ambdós casos (80 % i 87 % respectivament). Un 64 % afirma que estaria disposat a prendre mesures durant aquests episodis de contaminació, per exemple, limitar l’ús del cotxe i anar en transport públic. En l’estalvi d’aigua, el 87 % afirma que pren mesures com tancar aixetes o dutxar-se en comptes de banyar-se. I en l’estalvi de consum d’energia, el 82 % pren mesures, sobretot, relacionades amb la il·luminació de la llar com no encendre el llum innecessàriament, utilitzar LED o aprofitar la llum natural.

Un cop valorats tots els resultats es conclou que el reciclatge torna a ser la principal acció que es fa per intentar reduir els residus (49 %), i se situa a un nivell similar a l’acció d’anar a comprar amb bosses pròpies (43 %). Altres mesures menys habituals són comprar productes no envasats, reaprofitar els productes o comprar objectes reutilitzables. Aquests i altres resultats els pots trobar a la Consulta sobre aspectes relacionats amb el medi ambient, duta a terme per Ceres, Investigació sociològica i de mercats.

Investiga, reflexiona i respon.

(15)

Com ja saps, hi ha nombroses evidències empíriques tant de les causes com dels efectes del canvi climàtic. Consulta les fonts següents i respon.

• Informe de l’ONU sobre el canvi climàtic.

• Article de la BBC sobre el canvi climàtic.

• Portal web sobre el canvi climàtic de Greenpeace.

• Portal web sobre el canvi climàtic de la Unió Europea.

Ara et toca a tu! Cerca dues fonts contrastades que divulguin informació veraç sobre les causes o les conseqüències del canvi climàtic.

• Accedeix a alguna d’aquestes pàgines des de Google Acadèmic.

• Una de les fonts ha de tenir caràcter local i l’altra, internacional.

• Selecciona algun article d’una revista científica.

Totes són fonts de referència

contrastada, per què? Explica quan una font es pot considerar veraç.

Font: Autor:

Any de publicació: Enllaç:

Amb la informació que ja tens, comparteix dades sobre alguna persona o entitat que consideris de referència en la sensibilització i la lluita contra el canvi climàtic. Coneixes Greta Thunberg o Al Gore? Ells en són dos referents, però n’hi ha més.

Tips per publicar en el portal

Font: Autor:

Any de publicació: Enllaç:

(16)

Conec les actituds negacionistes sobre el canvi climàtic, reflexiono sobre les seves motivacions i conec entitats que actuen per reduir el canvi climàtic, així com les mesures que adopten.

Conec les actituds negacionistes sobre el canvi climàtic i reflexiono sobre les seves motivacions.

Conec les actituds negacionistes sobre el canvi climàtic. No conec les actituds negacionistes sobre el canvi climàtic. He consultat les fonts proposades en el portal, així com altres fonts contrastades, i he seleccionat informació rellevant per a la tasca.

He consultat les fonts proposades en el portal i he seleccionat

informació rellevant per a la tasca.

He consultat les fonts proposades en el portal i he seleccionat informació sense contrastar.

No he consultat les fonts proposades ni altres fonts contrastades.

He creat una base de dades completa i ben estructurada, incloent-hi un tutorial sobre la base de dades que en facilita la consulta.

He creat una base de dades completa i ben estructurada, fàcil de consultar.

He creat una base de dades incompleta o de difícil

comprensió.

No he finalitzat la base de dades.

EXPERT

4 AVANÇAT

3 APRENENT

2 NOVELL

1 NOTA

ACTIVITAT 1

Llegeix

i reflexiona

ACTIVITAT 2

Vaig buscar,

vaig trobar

i vaig conèixer

ACTIVITAT 3

Base de dades

SERVEI 1

TASCA 1

Jo no crec en el canvi climàtic

(17)

Soc capaç de defensar assertivament i amb evidències contrastades la meva actitud sobre el canvi climàtic, respectant l’opinió dels meus companys i companyes. Soc capaç de defensar amb evidències contrastades la meva actitud sobre el canvi climàtic. Participo en el debat amb arguments, però sento que són febles i sense evidència científica. No em sento capaç de defensar la meva actitud sobre el canvi climàtic en el debat, per això gairebé no hi participo.

Dissenyo i creo amb qualitat i originalitat materials per difondre les conseqüències del canvi climàtic i els comparteixo amb els meus companys i companyes. Dissenyo, creo i comparteixo materials per difondre les conseqüències del canvi climàtic.

Dissenyo algun dels materials per difondre les conseqüències del canvi climàtic.

Esbosso algun material per difondre les conseqüències del canvi climàtic.

Contribueixo activament en el disseny, l’aplicació i la divulgació de la campanya amb implicació i lideratge. Contribueixo activament en el disseny, l’aplicació i la divulgació de la campanya. Contribueixo en alguna de les fases de la campanya. Contribueixo de manera feble i intermitent en la campanya.

ACTIVITAT 4

Debat

ACTIVITAT 5

Decàleg

contra el

negacionisme

ACTIVITAT 6

Campanya

contra el

negacionisme

(18)

1 Creus que les persones som conscients de l’augment de la temperatura a la Terra?

2 Creus que sabem què ho causa? I quins efectes tindrà?

3 Quin any hi haurà conseqüències greus?

4

5

6

7

ACTIVITAT 1

La Terra s’escalfa

SERVEI 1

TASCA 2

La Terra es desfà

La temperatura de la Terra ha augmentat des de fa mes d’un segle, especialment, en les tres darreres dècades. Consulta les fonts següents i respon.

• Treballs d’Ed Hawkins.

• Animacions de la NASA sobre l’escalfament global.

• Resum anual de l’Organització Meteorològica Mundial.

• Informe de l’Agència Estatal de Meteorologia.

• Projeccions climàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya.

Completa aquesta enquesta. Després, demana a deu persones que la responguin i analitza’n els resultats.

Quant ha augmentat la temperatura de la Terra? S’ha incrementat a tot arreu de la mateixa manera?

Comenta els resultats de l’enquesta i opina sobre l’escalfament global. Resumeix la informació d’alguna de les fonts consultades i contrasta la teva opinió amb les respostes obtingudes a l’enquesta.

(19)

8 gener 1995

12,5 mm

7 gener 2000

22,6 mm

4 gener 2005

38,8 mm

3 gener 2010

53,1 mm

1 gener 2015

72,5 mm

27 maig 2019

94,4 mm

100

80

60

40

20

0

Variació de l’altura del mar (mm)

Any

1995

2000

2005

2010

2015

Font: NASA Cada xifra té un marge d’incertesa d’uns 64 mm.

Observa aquest gràfic i investiga quines són les causes i els efectes de l’augment del nivell del mar.

Així ha augmentat el nivell del mar des del 1995

Pensa què és el que més t’ha impactat d’aquesta activitat i comença així la teva entrada.

Tenir clares les definicions d’«escalfament global» i «canvi climàtic» t’ajudarà a comprendre aquests conceptes i adquirir una noció de la dimensió

(20)

Què ens desfà? Efectes del desgel

ACTIVITAT 2

SERVEI 1

TASCA 2

La Terra es desfà

1 L’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle.

2 La crema de combustibles fòssils.

3 L’augment de la desforestació.

4 La utilització de fertilitzants químics en l’agricultura.

5 La descomposició de les deixalles sòlides.

1 Temperatures més càlides i onades de calor més fortes.

2 Tempestes més intenses i huracans perillosos.

3 Aliments més cars i propagació de malalties.

4 Desglaç de les glaceres i augment del nivell del mar.

5 Canvi dels ecosistemes i desaparició d’espècies animals.

Segur que has sentit a parlar de l’efecte d’hivernacle, del deteriorament de la capa d’ozó, del desgel de les glaceres i de la pujada del nivell del mar. Malauradament, són termes quotidians, però que de vegades fem servir sense gaire precisió. El que està clar és que l’augment de la temperatura terrestre ha causat un escalfament global, que està generant un canvi climàtic. A la vegada, el canvi climàtic està produint canvis socioeconòmics.

Investiga quines són les causes i les conseqüències de l’escalfament global. Segons ACNUR, les causes de l’escalfament

global que depenen de l’ésser humà són: Segons Oxfam Intermón, l’escalfament global té aquestes conseqüències:

En parelles. Un dels integrants aprofundirà en una de les causes enumerades anteriorment i l’altre, en una de les conseqüències.

Investiga sobre la causa o conseqüència de la vostra parella i poseu en comú la informació que heu trobat.

(21)

Segons ACNUR tots i totes, sense tenir en compte l’edat, podem reduir els efectes de l’escalfament global. La clau està en estalviar energia i tenir cura de la natura que ens envolta. Aquestes són algunes propostes:

• Anar amb l’autobús a l’escola en comptes d’utilitzar el cotxe. D’aquesta manera, s’estalvia energia, perquè moltes persones viatgen en el mateix mitjà de transport i s’evita que cada família vagi amb el seu cotxe.

• Dutxar-se en comptes de banyar-se. És una altra bona manera d’estalviar energia, perquè es consumeix menys aigua calenta i, per tant, menys gas o electricitat.

• Aprendre a reciclar. Els nens i les nenes han d’aprendre des de petits la importància de donar una segona vida a les coses.

• Apagar el llum o el televisor. L’energia elèctrica es pot estalviar si evitem tenir tots els llums de casa encesos i apaguem el televisor si no l’estem veient. A més, si està apagat és millor desendollar-lo per evitar que continuï consumint electricitat en estat de repòs.

• Respectar l’entorn i els animals. Conscienciar els nens i les nenes sobre la necessitat de protegir la natura perquè farà que les generacions properes puguin gaudir d’un planeta més net i saludable.

Explica què són l’efecte d’hivernacle, l’escalfament global i el canvi climàtic, i comenta algunes de les seves causes i conseqüències. Pots compartir

Tips per publicar en el portal

Dissenyeu una xerrada per explicar l’escalfament global a altres cursos del vostre centre i doneu a conèixer algunes de les accions que podeu dur a terme.

Fixa’t en l’evolució històrica de la temperatura anual en el nostre planeta. La Terra s’escalfa?

Graus per sota i per sobre de la temperatura mitjana global

entre els anys 1971 i 2018

Temperatura per sota de la mitjana del període Temperatura per sobre de la mitjana del període

22,0 21,6 21,2 20,8 20,4 0,0 0,4 0,8 1,2 1,6 2,0 °C

Font: El Independiente (3/9/2019), AEMET.

(22)

Conec el concepte d’escalfament global i puc accedir a diverses fonts contrastades per corroborar-lo. Conec el concepte d’escalfament global i sé explicar-lo amb alguna evidència. Sé què és l’escalfament global, però no en tinc evidències clares. No em queda gaire clar què és l’escalfament global. Sé què són el canvi climàtic i l’escalfament global, i les seves causes i conseqüències. Sé què són el canvi climàtic i l’escalfament global.

Em costa definir què són el canvi climàtic i l’escalfament global.

No tinc clar què són el canvi climàtic i l’escalfament global.

Soc conscient de l’emergència climàtica que vivim, conec els mitjans per reduir-ne els efectes i contribueixo a fer-ho. Soc conscient de l’emergència climàtica que vivim i conec els mitjans per reduir-ne els efectes. Entenc l’emergència climàtica, però no sé ben bé com incidir-hi. No tinc clar el concepte d’emergència climàtica.

EXPERT

4 AVANÇAT

3 APRENENT

2 NOVELL

1 NOTA

ACTIVITAT 1

La Terra

s’escalfa

ACTIVITAT 2

Què ens desfà?

Efectes

del desgel

ACTIVITAT 3

Emergència

climàtica

SERVEI 1

TASCA 2

La Terra es desfà

(23)

Conec la relació entre el canvi climàtic i els moviments migratoris, les causes i els efectes que produeixen, i reflexiono sobre com evitar-ne l’impacte negatiu. Conec la relació entre el canvi climàtic i els moviments migratoris, i les causes i els efectes que produeixen. Conec la relació entre el canvi climàtic i els moviments migratoris. No tinc clara la relació entre el canvi climàtic i els moviments migratoris.

Conec els motius pels quals s’impulsa el moviment Fridays For Future i he posat en marxa accions per sumar-m’hi.

Conec els motius pels quals s’impulsa el moviment

Fridays For Future i col·laboro amb altres persones a posar en marxa accions que s’hi relacionen.