XUTj. de fer-ho per tallar el joc. Anava una mica de bòlid i pifiava com un àngel. Gràcies a aquesta magnífica

N ú m e r o 679

O c í u b r e

15

Any X I V de l a

seva p u b l i c a c i ó

X U T j

.freut 2 Q

E S T A M P E S D E L «XUT!»

Trenta mil persones en cerca d'una rivalitat

S'ha parlat molt temps de crisi de futbol i s ' h a parlat de l a cai-guda de l'afició quasi tant com dc la caiguda de l a fulla al P a r -nàs. U n a i altra, p e r ò , h a n caigut amb g r à c i a . ,

L'afició, que sols vol veure j u -gar per cotitzar Jes tres de l'ala i fér-se retratar a la taquilla, ne-cessitava equips, i sembla que el «Barcelona» l ' h a trobat i que en-guany farà tropa.

Qui ho hauria dit que el camp de la Manigua, tam desert sempre que hom quasi arribava a pensar en organitzar-hi un conflicte italo-abissMii per animar-ho u n a mica, s'havia de veure, en anunciar-hi el primer ( í E s p a n y o l » - « B a r c e ] o n a » de l a temporada, e n v a ï t per u n a gernació e n t u s i à s t i c a com aquesta que l'objectiu observador del nos-tre R a t e r a reprodueix en l a foto documental que acompanya el pre-sent article? N i els m é s savis, ni els vidents m é s predars, n i aque-lles tiradores de cartes i endevi-nadores del d e s t í que, e n veient dues psesetes, j a dormen haurien endevinat el miracle.

A desgrat de n o tenir equip l'"Espanyoli>, que c a m i n a com els crancs, la presa per assalt del ter-reny tropical de l a carretera de Sarrià fou emocionant i enter-nidora.

L ' o n d e m à , els anglesos del p a í s amb q u è compta INdEspanyoI», c o m lots els clubs que viuen del sacri-fici i l'esforç de c a i x a m é s que de l'esforç físic, parodiaven les cues del públic a l a secretaria del xalet, a m b l a factura a l a m à .

Aquell camp, convertit en m a r de caps per d a m u n t dels quals a l -guns grimpadors audaciosos lluïen ta seva traça enfilats per dalt dels cartells anunciadors i fins de les palmeres, e r a u n a prova e l o q ü e n t de a u e a l l ò de l a crisi del futbol no é s m é s que u n a utopia.

On anàvem aquells milers d ' à nimes futbodercs? A veure si I ' « E s -panyol» treia el geni com sempre, passant per la pedra el « B a r c e l o -na»? A veure si el « B a r ç a » é s j a una realitat i no u n a promesa d ' a -quelles que fan el salt al p r o m è s 0 una p r o m e t e n ç a com l a que va fer ol senyor C o m a u n a vegada d a -vant l'assemblea del « B a r c e l o n a »

1 que v a resultar fallida?

'Hi h a u n a obra de Pirandello que parla d'uns personatges que van c n cerca d'un autor, i les mils à n i m e s q u e es van apoderar del camp de S a r r i à , envaint fins c l terreny de joc i tapant l a ratlla d'aut, com es pot veure ben d a r a -nient, eren trenta m i l à n i m e s en cerca d'una rivalitat.

Aquella rivalitat « B a r c e l o n a » -« E s p a n y o l » é s el que hi m a n c a v a , ís el pebre que arrodoneix _ les to-pades entre els c è l e b r e s rivals, i

3

| tard o d'hora converteixi en vulgar el que e r a plat escollit de des c o m -peticions casolanes.

V i n d r à el « B a r c e l o n a » « E s p a -n y o l » de L e s Corts, i si -n o surt aquella c o m p e t è n c i a , potser n o a r -ribin L e s Corts a emplenar-se.

Nosaltres pensem, però, que hi h a u r à cl completo. L ' " E s p a n y o l » necessita preparar els jugadors per aquell partit i els reserva a m b l a idea fixa de presentarlos ben e n -trenats i g u a n y a r el « B a r c e l o n a » . Males l l e n g ü e s diuen que el « B a r c e l o n a » h a posat per condició que enviï el primer equip sencer i que tregui tota l'artilleria pe-, sada a canvi de la taquilla que van fer l'altre d i a . N o calen re-comanacions. L a millor recomana-ció l'han feta els calendaris de campionat, p e r q u è a l « B a r c e l o n a » <iEspanyol» de fi de campionat c a talà segueix un « E s p a n y o I » « B a r -celona primer partit de campionat de L l i g a , a m b vuit dies de dife-r è n c i a .

Si 1'«Espanyol» g u a n y a a L e s C o r t s , la i n v a s i ó a l a ' M a n i g u a t o r n a r à a produir-se. Nosaltres j a ens esgarrifem per endavant pen-sant en el Waterloo de L e s C o r t s i en q u e potser surti aquella riva-litat enyorada.

MEG

• P R I M E R A C A T E G O R I A A

Llegiu a les p à g i n e s interiors, l a t r a g è d i a dels set lesionats de Saba-dell i el debut d'en R a m o n a l a por-ta del ((Girona».

E L S O N Z E G O L S D E L A M A N I G U A

L'«Espanyol*, que ja no es reserva pel campí on aí de

Lliga, va fer 7 gols, però en Perpinyà, que é s el Ras

Seyum del «Júpiíer», va animar els seus i varen acabar

amb el resuliai de 7 a 4.

L V E s p a n y o l » , per c o n s i d e r a c i ó als socis de la casa, va presentar uns quants jugadors de les solem-nitats. V a arrenglerar en G r e e n , en Soler i l ' E d e l m i r o . L a defensa era meitat i meitat. Jugaven en Pardo i en Teruel. A la porta, però, jugava en Martorell.

E l « J ú p i t e r » , que é s dels predes-tinats, v a presentar un equip de festa major. E h Soler feia de m i g -ala, en S a l a de mig-centre i a la porta un xicotet dc la primera vo-lada que es d i u Simonet. Aquest Simonet é s verd, i no ho diem pel jersei.

C o m e n ç à el partit sota les ordres arbitràries de l'àrbitre senyor E s -teve, i I V E s p a n y o l » sortí disposat a fer u n cop de cap. E n Quesadita i e n D o m è n e c h s'escapaven a tot gas sempre que podien, i e n Soler es divertia passant-los pilotes per-què tresquessin.

E n S a l a , el mig-centre del ((Jú-piter», no sabia pas c o m havia de fer-ho per tallar el joc. A n a v a una m i c a de bòlid i pifiava c o m un à n g e l . G r à c i e s a aquesta m a g -nífica a c t u a c i ó del mig-centre jupi-lerià ['«Espanyol)) dominava com en els seus millors temps, o sigui aquells temps que a r a d i u que es reserva pel C a m p i o n a t de L l i g a .

E l M a n o l í n , que no é s precisa-ment u n as, va veure en Green desmarcat i v a passardi u n a b i m -ba. E n G r e e n va somriure i v a pensar : ((Ara é s 1 "hora de fer que-dar b é en C a n y e l l e s » , i a m b u n a e l e g à n c i a exquisida v a pifiar. V a pifiar, s í , senyors ! P e r ò el m é s c u -riós é s que la pífia fou c a u s a que la pilota s ' i n t r o d u í s , fent espirals, a l a porta d'en Simonet, el qual s'havia fet la il·lusió de parar un xut alt.

L ' E s t e v e , p e r q u è no fos dit que no actuava, pocs moments d e s p r é s va assenyalar un orsai d'en Q u e -sada. S i arriba a assenyalar un or-sai d'en Bosch (que no hi era), no s'hauria apuntat un è x i t m é s sen-sacional.

E n Simonet estava una m i c a ata-balat. E l xicot, per despistar i fer veure que j a tenia setze anys, j u -gava de puntetes i s'estirava, però aquests e s f o r ç o s li feien perdre l'e-quilibri. E n o c a s i ó d'un xut d'en Quesadita que a n à directe a l a por-ta, no sabem quina mena dc poses va adoptar, però el c a s é s que ell mateix, a m b el pit, v a encolomar-se l a pilota a l'interior.

E n D a n i e l i l ' I b à n e z estaven i n -dignats.

E n P e r p i n y à é s un jupiterià a u -tèntic. J u g a a m b els llamps i els

trons agafats a les m a n s i s'excita per r e s . A m b aquell m i g estrenye-caps, les calces arremangades, d jersei espitregat i els cabells des-pentinats, sembla l a Imatge de l a d e s e s p e r a c i ó . P e r q u è un extrem no li v a endevinar u n a jugada, li va a r m a r u n e s c à n d o l al mig del camp que fins aquell linesman que asse-nyalava els hauts amb lupa va tre-molar.

I a r a explicarem el que va suc-ceir a m b motiu d'un penal. E n G r e e n v a a v a n ç a r a m b la pilota fins a poca d i s t à n c i a del porter, però, u n a vegada allí, dos jupiterians el varen planxar sense c o m -pliments. L a falta era c l a r a i trans-parent i el públic cridà :

— P e n a l ! Ponaaaal ! '

Bé. P e r q u è vegin que els senyors E s t e v e de vegades t a m b é hi

to-S a l a , c l f é u posar de mig-ala, i en Soler o c u p à el lloc de mig-centre. L V E s p a n y o l » , per a celebrar l'es-deveniment i contribuir a l a solem-nitat del c a n v i , v a m a r c a r un altre gol. F o u u n a passada d'en Q u e s a -dita que el M a n o l í n (el xutador de moda) c o n v e r t í en gol.

L a cosa, com poden veure, pre-nia aires de disbauxa. E r e n d n c gols a un. G r a u n a delícia.

—Qué derroche !—deia un soci.

— Ya 110 se reservan para el

Caiii-pconalo de Liga.

Es veu que no es reservàvem. D e sobte es v a sentir un crit d'en L e c u o n a : íiüejadme, es tnla 1

l'oy !»

I palam ! U n xut i la pilota i cn Simonet anaren a parar a dins de-ia porta, sortint-ne n o m é s l a pi-lota. L'apoteosi. v

quen, l'Esteve v a tocar el xiulet, concedint el penal.

B é ! R e s u l t a però que la bimba, de rebot, va a n a r a parar a l s peus d'en D o m è n e c h , el q u a l , mentre l'àrbitre x i u l a v a d penal, va xular i introduí la bimba al colador. A i , fillets, quin desori I Q u a n els que reclamaven penal varen veure que l'àrbitre l'havia concedit i que el god d'en D o m è n e c h n o e r a vàlid, c o m e n ç à el soroll.

—'No volem cl penal! N o ! H o d è i e m de bruma ! Volem el gol !

Que en s ó n de variables els so-cis. L ' E s t e v e , p e r ò , no en f é u c a s i f é u tirar el penal. Se n ' e n c a r r e g à cn Soler i es c o n v e r t í c n el tercer gol de l a tarda.

Com que v a entrar, els que vo-lien i no vovo-lien el penal varen aca-bar oblidant el que havia passat i restaren satisfets.

Q u i n e s coses es veuen en el fut-bol ! Esdevenen les coses extraor-dinàries. N o m é s els hem de dir que el quart gol fou obra del M a -n o l í -n .

V i n g u é l'embotellament. L a línia m i t j a del «Júpiter» c o m e n ç à a fer a i g ü e s , i en Simonet, en D a n i e l i l ' I b à n e z es quedaren arrupits c n un reconet. L a davantera i d s mitjos de l ' « E s p a n y o l » pressionaven sense dificultats. E n T e r u e l es passejava com si fos a c a s a seva i c n M a r -torell feia conversa a m b els del xalet.

I , naturalment, c o m que n o hi ha res com un embotellament per m a r c a r u n gol, en P e r p i n y à v a x u -tar i a l a porta d'en Martorell s'hi m o s t r à el primer esfèric. E s c u r i ó s , p e r ò é s un c a s que es repeteix cada diumenge.

Amb aquest 4 a 1 a c a b à Ja pri-m e r a part.

• • •

A l a segona part, c o m que el «Júpiter» estava molt content d'en

I a r a nosaltres, si volem dir la veritat, v o s t è s dubtaran. P e r ò l a veritat sempre s u r a , per inversem-blant que sigui.

E l ((Júpiter» es va apuntar tres gols de carrera. O i que sembla u n a b r o m a ? Doncs no ho é s . E n t r e en P e r p i n y à i en Terradelles es c u i -daren de posar el resultar a u n a d i f e r è n c i a de dos gols. ,

Q u i n a e m o c i ó ! Quin neguit 1 I q u i n a e x p e c t a c i ó ! H i havia socis impressionables que j a es veien em-patats i resaven a m b fervor.

I el ((Júpiter» semblava il·lusio-nat i apretava per empatar.

Q u i n s moments, senyors! Sortosament, quan no mancaven gaires minuts per acabar,

l'wEspa-El Sabadell. — I pensar que l'any passat el pinxo era j o i í e i a tant goig com ell.

Pàgina 1

X U T !

L E S D A N C E S D ' E N F L O R E N Ç A D E L « S A B A D E L L » - I com us ho fareu per cntre-har aquest m i n y ó ?

-No l'entrenaré pas jo. E n v i a r e m a cercar la l'auleta P à m i e s .

nyol» p o g u é m a r c a r un altre gol i d resultat restà fixat en 7 a 3.

* » »

E l col·legiat senyor Esteve, sen-se tenir u«i dels sen-seus pitjors dies, va cometre les suficients equivoca-cions per quedar bé. H e m de re-marcar, però, que va tenir l'encert de no fer cas d'un / í n e i í i w n que cada vegada que veia la pilota aixe-cava la banderola, i a i x ò li estal-vià moltes planxes.

D e l'«Espanyoli), la defensa es va atabalar durant un quart i balament c o s t à tres gols. D e l'ata-balament dels defenses t a m b é te-nen part de culpa efls mitjos, els

quals, creguis que tot era dat i beneït, a l'hora de posar-se a la defensiva hi anaren tot xano-xano, arribant-hi quinze dies tard.

E n Quesadita ens va agradar i en D o m è n e c h va treballar de va-lent.

Del «Júpiter», el porter, mentre no faci la c r e i x e n ç a , no serà possible jutjarlo. De moment, en S i -monet promet; j a veurem si com-plirà.

E n P e r p i n y à fou el millor, i en Soler, sense excedir-se, va complir.

E l partit fou una m i c a d'estar per c a s a .

DOVA (FII.L)

JE1 «Barcelona», decidil a i e r els 20

punts, va derrotar el * Girona*

per 3 a 0

.Sí, senyor. T r e s gols que s ó n u n un p o é m a i una regla de tres a la vegada. T r e s gols fets a l primer temps; R e s de joc de segona part. L'equip va sortir disposat a fer feina de la bona de bon comen-ç a m e n t i els tres gols van quedar fets al trenta minuts de joc.

Q u i ho havia somiat que gua-nyaria el « G i r o n a » ? N i el somia-truites per debilitat c r ò n i c a .

Ni en Castillo s'ho creia. Q u i n partit I V a é s s e r tot un partit en el veritable sentit de la paraula. U n partit pel mig, puig que sols va tenir primera part.

E l « B a r c e l o n a » va jugar per les butxaques a la pimera part i es v a posar ? c a ç a r guatlles a l a segona. E U del « G i r o n a » ensenya-ren la llesca i ells van decidir re-galar-los el pollastre.

Amb tres gols j a podien tornar descansadets a casa.

U n fet notable es produí en el partit de diumenge. E n C a s t e l l ó , H'home camioneta, el trepitjador de criatures, semblava un jugador de s a l ó . Castillo va fer u n p a r t i d à s , emocionant al senyor C a n o n s que fins li va semblar s i m p à t i c .

L'equip de velles g l ò r i e s barcelonistes, va caure davant del « B a r -c e l o n a » de -color e s p e r a n ç a i no en va rascar una.

L a . davantera d d « B a r c e l o n a » teixia com si de jugador a jugador accionessin unes l l a n ç a d o r e s , i cl E s c o l à empalmava cada « a m é n » com una catedral cada cop que xu-tava.

S'ha de dir, però, que els gols n o van é s s e r tots 3el « B a r c e l o n a » . E n T r i e s , volent treure u n a bim-ba, ho va fer tan b é , que, «bona nit, c a r g o l » , l a va ficar a casa seva, concedint el primer «tanto» al « B a r c e l o n a » .

D e s p r é s van seguir el altres dos i la festa es va tornar barcelonista de cap a cap. F i n s el públic del « G i r o n a » semblava barcelonista, llevat de tres o quatre que feien guerrilles a clatellada seca cada vegada que hi h a v i a un petit in-cident.

E l nano de l'Iborra va fer un gran partit. L l à s t i m a d'aquell ex-c é s de geni i de l a bufa que va donar a T r u j i l l o sense que en C a s -tarlenas v o l g u é s enterar-se'n.

lEn Zabalo i l'Areso van gui-xar millor i en Berkessy segueix jugant com un home.

D e l s del « G i r o n a » cal dir que en C a m p a s'ha espatllat. Sembla-va u n a cosa i n ' é s u n a altra.

E l dia de l ' E s p a n y o l va fer un gran partit, però ara no les veu i reparteix m a s s a llenya i amb m a s -s a m a l a -sangueta,

E n F e r n à n d e z s'hi va enfadar i li prenia d p d ipassejant-se'l i fent-li passar les bimbes per entre cames.

L ' h o m e s'enfadava i tot era tre-pitjar als altres y fer entrades de ganivet.

E l primer gol el va portar d nano Munlloch. U n a bimba col·lo-cada a porta, la defensa fallant, en T r i e s volent treure-la i l a bimba de c a r a al rebost en lloc d'anar a fora.

E l s mateixos gironins l'havien fet pels altres.

E l s e g ó n gol el va fer l ' E s c o l í , que j u g a v a com un à n g e l . U n gran x u t i l a bimba que entra p e r entre els jugadors gironins.

E l darrer gol, poc abans d'aca-bar la primera part el va fer en F e r h à n d e z .

U n xut de V a n t o l r à mal inten-cionat, fou refusat per F r a n c à s com qui es venta u n a mosca, i 9a

bimba q u e d à sola als peus de F e r -n à -n d e z , qui va e-ncolomar-la a la porteria.

E n L l u q u e t i en T r u j i l l o van arribar quasi a fer gols, però l a tiraven al n ú v o l s .

A la segona part l'un-ensenyava les dents a l'altre, però no van fer gols ni tampoc « c a t c h - s c a t c h - c a n » .

E l s equips van sortir així : « B a r c e l o n a » : I b o r r a ; Zabalo, Areso ; Bardina, Berkessy, B a l m a n y a ; V a n t o l r à . R a i c h , E s c o l à , F e r -n à -n d e z i Mu-nlloch.

« G i r o n a » : F r a n c à s ; F a r r ó , Saiz ; C a m p a , Castillo, T r i a s ; L l u c h , Bestit, T r u j i l l o , R a m o n i Ferrer.

Arrel d'un cop de topí que van donar-sc Saiz i V a n t o l r à a la pri-mera part, Saiz va quedar sonat per tot el partit, i p a s s à a ocupar l'extrem. A la segona part vam veure canvis a desdir.

T r u j i l l o , defensa; R a m o n , de-fensa; i L l u c h , davanter-contre.

T o t van é s s e r provatures, però res.

Arbitrà C a s t a r i e n a s , que ho va fer malament, però ho feia tan s e r i ó s que tothom es va pensar que ho havia fet bé.

MEC

J O S E P R I S £

Q u i n partit, amics sidralistes del joc net! Q u i n a e x h i b i c i ó de joc afiligranat i de s a l ó ! Q u i n a manera de brodar les jugades !

I es que d « B a d a l o n a » volia s i -tuar-se davant del « G i r o n a » i al darrera del « B a r c e l o n a » i per acon-seguir a i x ò va creure convenient treure la c a i x a dels trons i no re-parar en sacrificis. Y quan un equip vol guanyar sigui com sigui, v o s t è s j a saben el q u è passa. I el que passa é s d que va passar diu-menge.

E l qui i n a u g u r à la tanda de de-licadeses fóu en Schild. Aquest xi-cot per mestre de c e r i m ò n i e s no tindria preu. E n una jugada que nosaltres ignorem a quin g è n e r e pertany, va lesionar al tendre Sos-pedra. Pobre S o s p e d r a ! I que en va rebre de patacades durant el partit I

E n G r a c i a va voler venjar l'o-fensiva i o b s e q u i à en Schild amb una entradeta amistosa.

E n G u a l va m a r c a r un gol apro-fitant una m a g n í f i c a passada d'en Sospedra i d s à n i m s

s'apavaiga-ren bastant. Per celebrar-ho, en C a l v e t l e s i o n à a S c h i l d i en B o r r à s l e s i o n à en P a r e r a .

E n M a l l o r q u í c r i d à els jugadors i els repetí que l a Mutual era pe-tita i que no hi h a v i a lloc per a tots vint-i-dos.

E n Schild p a s s à a l'extrem. Aleshores tn B o r r à s lesionà d'una manera espectacular en P a -rera. L a bronca f ó u sublim. E n Mallorquí e x p u l s à en B o r r à s .

E n c a r a que no ho sembli, estem fent l a ressenya d'un partit de futbol, joc que e s t à considerat com un esport.

E n T o r r e s p a s s à de l'extrem a la defensa i perquè tothom s'ado-n é s del cas'ado-nvi, va lesios'ado-nar es'ado-n Sos-pedra, al qual no li venia d'una l e s i ó de m é s o de menys.

E l s jugadors es varen animar i finalment en Sospedra h a g u é d'és-ser portat al taller de reparacions.

U n a escapada de Betancourt f ó u rematada per Forgues i l'empat d o n à à n i m s als badalonins. I fóu en Betancourt, qui d'un cop de cap marcava el gol de la victorià.

C o m poden veure fóu un partit m o d è l i c . N o detallem els canvis perquè fins en F o n t a c a b à jugant d'extrem. Q u a n t a joc brut, tothom hi y a fer el que va poder, però, el Badalona, fou el principal culpa-ble puix semblava que no estava dis-posat a perdre.

Menys m a l que no va emprar els gasos asfixiants.

MWT-BOL

E L « P A T R I E » , C A M P I Ó D ' E S -P A N Y A

E n s limitarem a comunicar als nostres lectors l a gesta del « P a -trie», el vengador, el reivindicador del basquet-bol c a t a l à . Gesta que o b t é una i m p o r t à n c i a m é s signifi-cada tenint en compte que unes hores abans a l'Assemblea Nacio-nal, haviem estat v í c t i m e s d'una solemne porcada (amb perdó dels porcells i garrrinets) en apoderar-se d s madrilenys, en c o m b i n a c i ó amb els representants de la terra de les taronges, de tota la Fede-ració E s p a n y o l a . E l l s van xerin-gar-nos per un c a n t ó però nosal-tres els hem xeringat per un altre. S o m a i x í , els catalans I

J E l s del « R a y o » havien vingut a Barcelona disposats a guanyar-nos amb la mateixa facilitat que el se-nyor G ó m e z convida a beure cer-vesa als periodistes. E n el partit de dissabte contra aquells pobrets valencians, j a els o b s e r v à r e m una paveria que indignava. A jutjar per l'aire d'asos que adoptaven, semblava que havien de menjar-s'ho tot de viu en viu. P e r ò com tom que en lopinlan és m é s fer-reny que el lleó, v i n g u é el partit de semifinal contra el ((Laietà» i tot i no jugar en Muscat, suaren la cansalada i hagueren de bande-jar moltes poses i moltes filigranes per tal de guanyar l'equip d'estar per casa que presentaren els nos-tres sots-campions.

Finalment, arribà el partit c i m , el c(Rayo»-((Patric», i enmig d'una e m o c i ó absolutament indescripti-ble, els castellans foren passats per la pedra, a m b l a c o n s e g ü e n t des-e s p des-e r a c i ó d'des-en Borrdes-ero, des-el fanàtic n ú m e r o 1 del « R a y o » , i de 1 eq u à n i m ( ? ) president de l ' E s p a n y o -la, don Gonzalo de Aguirre. L ' a m o fou l ' A r m a n d , d qual va estar senzillament sublim i féu anar de b ò

-lit els internacionals del « R a y o » . E l s espectadors, en d paroxisme d d d d i r i , en acabar, se'l carre-garen a coll com si es t r a c t é s del gran Gallito (a. c. s.), d e s p r é s d'u-na gran faed'u-na. Mentrestant, l'in-commensurable R a ü l plorava a llàg r i m a viva. Q u i n s moments ! Q u i -na e m o c i ó ! ( E n s tor-na a tremolar la ploma.)

V a l d r à m é s ' que pleguem i ho deixem per la setmana entrant. Abans d'acabar, anem a l l a n ç a r una iniciativa. L a F e d e r a c i ó C a -talana h a u r i a d'organitzar un ho-mentge públic als grans triomfa-dors del C a m p i o n a t . G r à c i e s al « P a t r i e » , els madrilenys h a u r a n d'afluixar u n a m i c a amb a l l ò de que no sabem jugar a b à s q u e t . I g r à c i e s al « P a t r i e » , t a m b é , la F e d e r a c i ó c o m p t a r à amb uns vots m é s que, en properes Assemblees, podran é s s e r d'una gran utilitat.

E s t e m segurs que aquest home-natge, com que no seria organitzat per en R u i z , constituiria un è x i t esclatant. S'accepta? A p a ! U n cop de cap i endavant les atxes.

ZAROFF

La mania de saltar o

al "C N. B." també

"cuecen habas"

No s é qui va c o m e n ç a r saltant. P e r ò s í s é que a r a salta tothom, des dels infantils fins els senyors amb bigoti i d s pares de família. L a s e c c i ó femenina, encara que sigui sexo dèbil, t a m b é fa el fort i saltant... reben costellades.

C o m e n c e m :

L ' O l l é , tot fent la carpa amb aquelles cames tan llargues que no s'hi arriba mai m é s , é s el que obre, g a i r e b é cada dia, l'hora dernier cri dels salts. E n G a m p e r , amb aque-lla catxassa. d ó n a un salt mortal, morta! de necessitat, en d qual tota l'ossamenta de la columna vertebral li toca u n fox tan ràpid, que ha de sortir pitant de l'aigua. Ara salta en Sabata. U n a es-pècie de volta i mitja tot fent l'à-nec, que acaba amb u n patac a l'aigua que a i x a f a fins els micro-bis d'aquesta.

P e r ò , es creuen que s'ha fet m a l ?

C a , home, c a ! E n Sabata és molt fort per fer-se m a l , i encara que d e s p r é s se li torni l'esquena tota vermella, é s p e r q u è es rubo-ritza de que v o s t è s creguin que s'ha fet m a l .

E n « P o s t u r i t a s » . imitant els bons, t a m b é fa algun salt amb un posat tot f o t o g è n i c .

I per a i x ò é s que es cuecen ha-bas i es-cuecen els cops que es cla-ven a l'aigua.

E n F a r o u x , en llegir allò de que l'equip de debutants era t a m b é el seu, va dir que ho trobava molt n a t u r a l .

P s x ! Q u è vols que et digui, gordito. Sols trobo que a l l ò d'es-criure cartes als companys d'equip pregant-los que vinguessin a entre-nar-se, acabant a m b a l l ò d'(i.4ífe-lante, companero \n, fa sospitar a c a s a seva que a n a v a cada dia a entrenar-se, va suar l a m a r . . . do suor !

E n Bernalet, per demostrar a les mares.

U N A G R A N SOLUCIÓ

S'acorda que el « Z è p p e l i n »

pari aquí com a B e r l í n . I queda, amb molt bon acord, planejat un aeriport.

? V '

P e r ò el pal costa horrors

i ho hi ha diners, senyors ! S ' a r m a l a gran r e v o l u c i ó , exigint u n a s o l u c i ó .

Deu é s s e r barat, resistent I

X U T I

P i f t u S E N ' J ' R I i \ A D O R S 1 C O M I S S I O N S E S P O R T I V E S

Míster Lowe

inquietuds

Q u a n les coses van <le c a r a , (dl sembla de color de rosa, però quan ,, el rarro c a m i n a pel pedregam, els

esdeveniments prenen un color de gos com fuig cncongidor de llom-brlgols, que omple de sentiment i d'inquietud. E l fet cal apUicar-lo a les comissions esportives dels dulis de futbol, especialment a les del ii Barcelona D i Í'<iEspanydl)i.

Al darrer campionat, i a i x í un any darrera l'altre, s ' h a vist com les comissions esportives del n B a r -Celonan no lligaven a m b l'entrc-(lador. S i l'un e r a neula, l'altre tirava un xic a r a v e ; si aquell tenia m é s de col·leccionador do cap-l-cues que d'entrenadro, el que el seguia resultava m é s caracteritzat per fer ballar l ' ó s o passejar d s («cganis a m b bicicleta que per treu-re profit d'un equip de futbolistes.

A Ca l'n E s p a n y o l » h a passat quelcom seniblant. A m b els matei-jíos jugadors de fa quatre o cinc teriiporades, u n s entrenadors h a n aconseguit ò x i t s i altres h a n fet el que bonament podien.

A can ii B a r c e l o n a » , ià C o m i s s i ó esportiva del senyor C o s p es b a -rallava a m b en Greonwell (Tarota), la d'en T u d ó amb en Domby í l a . d'avui estava c o m ' g a t i gos a m b en PlattUo. A r a , no. A r a , d e s p r é s de la darrera assemblea i amb un home com O ' C o n n e l l , tots estan enamorats de l'entrenament, de l'entrenador, de l'equip i fins del moro M u ç a .

E l campionat va com una seda ; aquell mateix campionat c a t a l à que l'any passat guanyava el « B a r c e -lona» amb u n a pliïja de gols, ba-tent l ' E s c o l à iots ets rècords de marcador, t o r n a r à a quedar al «Barcelona», i la i n c ò g n i t a de les ara per comprovar la v à l u a de palestres de l a L l i g a es presenta l'irlandès O ' C o n n e l l .

H o m sent d i r sovint als direc-tius :

—Aquest home é s u n a peça. H i té l a m à trencada. 'Es un entre-nador d'entreentre-nadors. Podria posar acadèmia d'entrenadors de futbol. — V o s t è es queda curt, senyor Carbonell. Per m i é s l ' e s t r a t è g i a feta entrenador. A m i . d e s p r é s de Sant P a n c r à s , é s el sant que m'inspira m é s respecte.

F i n s els jugadors el troben patriarcal, amable, bon m i n y ó , i n -tel·ligent, considerat, tractable.

— N o i , estic c o m el peix a l'ai-gua amb aquest home. Avui m ' h a fet vestir per donar ducs voltes al camp.

—A m i sols m ' h a fet saltar deu minuts a peu coix i xutar amb l'esquerre mitja horeta.

— A i x ò é s u n entrenador ! Segons com, sembla que baixi de l'hort, però e n t é n m é s ell en futbol que el pare en comprar i vendre

to-cinos.

E n canvi, a c a l ' n E s p a n y o l » , tot fent c o m que no interessa el c a m -pionat, no saben per on caminen. L a C o m i s s i ó esportiva i l'entrena-dor no lliguen gaire i quasi j a han plantejat Ja demanda de d i -vorci.

Reunits al voltant de l a taula d'un bar de la dreta de l ' E i x a m -ple, parlaven tres elements de la C o m i s s i ó i deien a i x í :

— V a j a , en Canyelles no sap per on tira. E n s ha portat un Olipson que no hi nclipsava» n i gota i perdia les pilotes, un Green que l'aguantem de miracle i un e n -trenador que a r a entenc perquè el « D o n o s t i a » va descendir tant de categoria a les seves m a n s . S i no li clavem l a regadora, no guanya-rem ni u n a pela i baixaguanya-rem a l a segona L l i g a .

— V o s t è s'engresca m a s s a . R o -man.

— E s l a veritat. J a en vaig tenir prou quan v a proposar en Clipson de davanter centre per jugar a m b el « B a r c e l o n a » . Aquest senyor j u -gava moll b é a l a seva terra, porta un n o m a n g l è s que vesteix molt per fer d "entrenador, però sap tant ell d'entrenar com jo de c a ç a r ara-nyes a m b escopeta

perilla. - Les

d'en Zabalo

— B é , n o malparlem tant d ' a qtlesl bon home. L'equip e s t à n a frat. Nosaltres li hem portat q u a -tre j u g a d o r » de via es-treta i . . .

— N o hi pasw)! E n C h i s s e t a é s un gran jugador, en B o n i c h . . . tam-bé juga, en Pardo no té res de dolent i-on L e c u o n a . . .

—iNo sé si sabeu que en Caicedo ha deixat d ' é s s e r entrenador de l'nAthletic» i q u e torna a Barce-lona. Potser que..,

—Silenci. C a l no fer-ho córrer, però si n o canvien les coses, potser caldrà pensar a m b u n a regadora.

Q u i n contrast! A L e s C o r t s v a m veure, el dia del « S a b a d e l l » , que el públic ovacionava l'entrenador. E l senyor C a n o n s es va treure les m a n s de la butxaca per aplaudir-lo i mister O ' C o n n e l l e n r o g í com una i n g è n u a .

_EI senyor C a s a l s , sempre opti-mista, el f d i c i t à a m b aquella mitja rialleta de dents enfora, tan c l à s -sica en ell.

—Misler O'ConneU, le doy la

norahuena. Alza palüi, como le han

picada de m mos !

—Esto ser una tontegüfa,

De-masiado pronío.

—Qué qtiiere decir con eso? No

liago tanlo de pencas, que bien le

ha güstado. Apa, hombre'.

—Las aplauditnicnlas para los

cugadores. Yo no ser cugador.

—Es que quiere desir que no

se-remos campeones de I.iga?

—Osté córrer demasiado. Mi

es-perar senlado lodavla.

I et « B a r c e l o n a » va jugant i va fent, segur que j a no li escapa el títol de c a m p i ó de C a t a l u n y a . F i n s hi ha directius que en parlen satisfets i fent projectes.

— A r a cal nedar i guardar l a roba. E l s clubs de baix... que es barallin per no quedar a l a c u a . A nosaltres j a no ens treuen del davant.

— C a l reservar-se. E l « G i r o n a » j u g a r à de clatellada seca, el « B a -d a l o n a » ens e s p e r a r à a m b les -dents esmolades... R e s . c a l prendre-s'ho filosòficament.

— Q u e no ho v a n veure a m b el « S a b a d e l l » ? Aquell ganassa d'en Morral v a clavar u n a bufa al po-bre Munlloch i encara feia boti-farra al públic.

— Q u e es matin e l l s ! A Bada-lona jo hi enviaria el segon equip. No estem p e r q u è ens desfacin j u -gadors. C a l reservar-los per co-m e n ç a r b é l a L l i g a .

I , com que totes els ponen, es poden permetre fins el luxe de re-g a í a r dos punts a qui li facin falta.

U n petit problema hi h a a ''e-quip del « B a r c e l o n a » . Nosaltres sabem que existeix, i del qual pot-ser no s e n ' h a donat compte n i l'entrenador.

Aquest problema é s l a defensa. E n Zabalo. parlant amb u n penya d'amics d'un bar de prop de l a plaça de braus Monumental, ho deia a m i t j a veu, com tement que el sentissin.

— S í . L'equip va b é , l'entrena-dor é s u n tros de pa i n o ens m a t a entrenant, però hi ha un punt fe-ble a u e molts h a n vist, però que la C o m i s s i ó esportiva i l'avi C o n -nell no el veuen.

— Q u i n ?

—iL'Areso.

— N o en c a ç a u n a . Vrtls dir que sap de a u è v a ? Sembla que jugui per llegir i passar l'estona.

—JL'Areso é s valent, é s dels que

es llancen, però no t é esquerre. E s un defensa a m b un sol peu. i si el fan jugar a l'esquerra el faran fracassar, amb tot i les en-doles que costa.

— V o l s d i r ?

— J a ho he dit. L ' A r e s o h a de jugar a l a dreta, i tot anirà millor.

— I q u è faries t u ?

'Jugar a l'esquerra. Jo el m a -teix ho faig amb u n peu que a m b l'altre. J a hi havia jugat. P e r quel-com s ó c un jugador genial.

—1 tu creus que a m b l a parella Areso-Zabalo...

— E l millor conjunt d ' E s p a n y a . No n'hi hauria de tan complet.

Ca

•I·.Í.'Ü,

Corbateria i /rticles de purj

j e u m E

s a n s

B O Q U E R I A , 3 2 :: T V - O & l

E S P E C I A L I T A T E H L E S C A M I S E S A MIOA

L ' A l c o r i z a al T e r r a s s a o L e s Velles. Glòries es protegeixe

Ja veus si é s senzill. A m b aquest equip i aquest entrenador no tin-d r í e m enemic que ens p a s s é s per la c a n y e r i a .

1 a i x í parlen els de c a n « B a r ç a » , fent projectes u n s i altres, p e r q u è l'amo é s l'optimisme, cosa que no poden fer a l a M a n i g u a , p e r q u è han c o m e n ç a t a m b porqueria a la sabata.

V e u r e m , però, si c a n v i a r a n les coses als dos fronts, a m i g c a m -pionat de L l i g a .

L'ANIMA DEL ROSBOA CIÍBES

ÍIOCKE

— J a ho veu : « E s p a n y o l » 7 « J u -piler» 4.

— C a r a m d ' « E s p a n y o l ! » I deia que es reservaba per a la L l i g a .

D O R M I L E G A F I L M S V o l e m c o m e n ç a r aquest « D o r m i -l e g a » recordant a-ls nostres -lectors que el « D o r m i l e g a F i l m s » , acaba de complir un any. U n a n y de pe-nes i fadigues que s ' h a esfumat, i a m b aquest motiu organitzem un concurs que c o n s i s t i r à en endevi-nar qui va é s s e r e! primer que, per donar lavatives, v a usar l a xeringa. L e s solucions poden e n -viar-se a la nostra R e d a c c i ó , i a m b elles i cinc pessetes els donarem una s u b s c r i p c i ó pel X u t !

E l dia 27 c o m e n ç a r à el c a m -pionat c a t a l à . Aquest any d i u que, en comptes de fer les classifica-cions per primers, segons i tercers equips es faran per primera, se-gona i tercera categoria.

IBé, v a j a ; u n a altra complica-ció. Aquests directius ens faran voltar el cap.

E l torneig de T e r r a s s a ha a c a -bat, i resultat d'aquest torneig és la inscripció en Ha F e d e r a c i ó del club terrassenc "Joventut C . » i

C U R S E S D E L L E B R E R S T O T L ' A N Y

Kennel Club de Barcelona

ofereix a v o s é è l'ocasió de presenciaria seva inigualable o r g a n i t z a c i ó A q u e s t c a n ò d r o m é s u n d o l s m é s i m p o r í a n < s d ' E u r o p a E l a m i l l o r s « p u r s a n n » d ' o r i a e n a n g l è s a n f r o n t a í a a m b e l s c a m p i o n s d e l e s p r i n c i p a l s q u a d r e s e s p a n y o l e s 6 0 P A R T I C I P A N T S A C A D A R E U N I Ó ! ! A P O S T E S M Ú T U E S I « Q U I N I E L E S » A M E R I C A N E S I n t e r e s s a n t s c o m p e t i c i o n s é o t e s l e s n i t s D I S S A B T E S I F E S T I U S . T A R D A I N I T C a m p e m p l a ç a t al final de l a Diagonal

S e r v e i de taxis c o l · l e c t i u s i autobusos des de l a P l a ç a C a t a l u n y a

C U R S E S D E L L E B R E R S

A n e m per un altre. A m é s del « K e n n e l » , el « C a n ò d r o m P a r c » i el (iCanòdrom del G u i n a r d ó » , tindrem un « K e n n e l » a la carretera de S a r -rià, instal·lat en els m a g n í f i c s ter-renys de « P i s c i n e s i E s p o r t s » . I quin «Kciiinel», amics aficionats! U n a pista de vuit metres d ' a m p l à -ria, de prat verd i gemat, a m b dues rectes de 65 metres i dues curves superbes.

L ' a f i c i ó als gossos v a i n cres-cendo. S ó n pocs els barcelonins que no s'interessen per les curses de llebrers i que no s'hagin arriscat a comprar un boleto.

Nosaltres tenim un pressenti-ment. E s com u n a m e n a de somni que potser un dia es c o n v e r t i r à en realitaf enim el pressentiment que ' -.sire E s t a d i , tan sol i tan ens'.'; s ' a n i m a r à el dia que sigui con·'·/.-tit en c a n ò d r o m .

Sembla u n a irreverència, però j a veuran c o m a m b el temps a c a b a r à així.

T e n i n t c o m tenim l a piscina m é s gran del m ó n , i u n a plaça de braus « M o n u m e n t a l » , posseir el c a n ò -drom m é s gran del m ó n hauria de

fer-nos u n a gran il·lusió.

C A N Ò D R O M = P A R K

C A M P D E L « S O L D E B A I X antics terrenys d'entrenament del F . C . Barcelona

T R A V E S S E R A D E L E S C O R T S

G R A N S C U R S E S D E L L E B R E R S

R E U N I O N S N O C T U R N E S

T R A M V I E S , U N I E S 7 I 15 A U T O B U S O S . L L E T R A E S e r v e i de taxis col·lectiu», des de P l a ç a C a t a l u n y a 1 P l a ç a E a p a n y a

omus*k

Cl millor desinfectant-:

Indiípciable ob esportius.

L'antiaèptíc d e a í r i t z a n t «ma cura m í s zàpldamnit Ics fnide* probablement el t a m b é club de l a ciutat de les xemeneies « P . Refor-m e s » s'inscriurà.

T a n m a t e i x , aquests terrassencs se les empesquen totes.

Ah ! N o podia faltar-hi u n tec-: el p r ò x i m dissabte, dia 19, es ce-lebrarà un sopar per a celebrar-ho.

E n g u a n y la primera categoria e s t a r à formada per n o u clubs : « P o l o » , « T e r r a s s a » , «Intrèpids», « J ú n i o r » , « S a b a d e l l » , « P . A g f a » (que j a actuaren en la passada temporada) i els debutants : « S a n t l-Vliu», « J o v e n t u t C . » de T e r r a s s a i « A s s o c i a c i ó C o m t a l » .

E n s sembla que veurem molta fel, aquesta temporada.

Aquesta setmana deixarem que en Hvúa disfruti plenament de la lluna de mel ( a i ! ) , i per tant el deixarem tranquilet, igual que a les ties, nebots, cosins i restant f a m í l i a .

Cada

Per a r a res no destaca, i per tant, ens callarem. Feu que no surti l'estaca i que sans i bons visquem, sense haver de sorti esqueles.

Ilurno, va ! Salut i peles !

TIIIST SIION

R U C r B Y

A c a n « B a r ç a » i a l a secció de rugby, t a m b é h a n adquirit un an-g l è s . P e r ò no un a n an-g l è s d'aquells de factura en m à , sinó un a n g l è s de la rubia Alhión, que j u g a a rug-by com els à n g e l s , suposant que els à n g e l s juguen a rugby.

E n G a n d h i (a) « J u a n i t o » , a m b aquelles dots poliglotes a m b q u è l'ha dotat la madrastra N a t u r a , el diumenge passat j a hi sostenia u n a conversa que fins nosaltres vam en-li·iidrc.

Segons diuen, é s empleat del consolat a n g l è s i pensa residir temps a la nostra ciutat. U n ex-cel·lent elemi-nt i un bon reforç pel uBàrcan,

• « •

I.'Aguilar, d e s p r é s d'una colla d'anys, va anar a visitar el seu poble, que s'anomena Hort de Sant Joan, lloc on s'hi va amb autocar.

1,'element esportiu del poble va

fer a l'Aguilar u n a d'aquelles r e -budes que queden on els annals del poble com a data assenyalada. I.'Aguilar es v a veure obligat a arbitrar un partit de futbol i se'n va sortir força b é . I a r a que par-lem del futbol i de l'equip del po-ble, explicarem l ' a n è c d o t a .

I,'equip de futbo( del poble de l'Aguilar va anar a jugar a Mora, i com que l a m a j o r i a eren xicots jovenets que no havien sortit del poble, aquesta i n e x p e r i è n c i a els va costar perdre el partit.

A la vora del c a m p passa la v i a ferrada i els nois no havien vist mai un e x p r é s , i g a i r e b é a la mei-tat del partit v a n veure passar l'ex-prés, i, admirats, g a i r e b é tots els jugadors de l ' H o r t de Sant Joan van quedar embadocats contemplantlo i sense fer c a s de la b i m -ba, d i s t r a c c i ó que v a n aprofitar els contraris per m a r c a r un gol com

una catedral.

I eJ bo é s que d e s p r é s s'enfada-ven si els deien que s'enfada-venien de l ' H o r t !

AMIS DEL TAUP

X U T I

r A N T A L L

I D R A L I 5 T A

E S T R E N E S

Assistim novament a les darre-res escenes de l a c r e m a del m o l í .

expulsat per guillat, que h a descobert un procediment de crear é s -sers humans en m i n i a t u r a , que viuen a l'interior d'uns pots de conserva de vidre. L a p r e s e n t a c i ó d'aquestes persones m i n ú s c u l e s

da-munt de l a taula del laboratori dol savi é s dels espectacles m é s xirois que hem presenciat. E l doc-tor F c à h k e n s l e i u resta encisat, i aleshores el savi li proposa l a crea-ció d'una dona de tamany natural que seria 3a n ú v i a del monstre.

—'Podrien c r é i x e r i multipli-

car-sc-— O h ! N o ! No !car-sc-—crida esgar-rifat cl doctor.

C l a r k Gable i Joan Crawfort, en u n a escena nova d'aquesta tem-porada i que s'assembla molt a les anteriors.

E l monstre é s a dins. E l poble balla al voltant de les flames i e s t à content. L ' a l c a l d e fa un dis-curs enaltint el valor cívic de la població i diu que j a é s h o r a de retirar-se.

E l monstre és a l'interior del m o l í , però v i u . E n veure les fla-mes, es r e f u g i à en un d e p ò s i t sub-terrani d'aigua, i a i x ò l'ha salvat. E l s primers de comprovar-ho s ó n els pares d'aquella nena assassi-nada pel monstre : « A i i i ! Ahoaaa !» A m b d ó s moren a m a n s ded mons-tre, el qual surt del molí i e m p r è n novament l a seva c u r s a folla en cerca de menjar. V a enfurismat. H o m e que troba al seu pas, home

?

' — E l monstre é s v i u ! Mori el monstre 1

A l t r a vegada el poble armat per-seguint-lo a través del bosc. E t c , etcètera. H i h a u n savi, un e x - c a t e d r à t i c .

UROumaorm

T r i o m f d e f i n i t i u d e

C A T A L I N A

B A R C E N A

en e l s e u ^"arrer film

CATALINA

BARCENA

Mentrestant, el monstre h a anat a parar a l a barraca d'un cec que toca el violí. E l s acords del violí han arribat a l ' à n i m a d c í monstre i han operat un canvi en ell. E l monstre, en el fons, era u n sen-timental. Escoltant el violí, plora ! Pobret!

E l cec l'ensenya de parlar, i el monstre aprèn a d i r : uGood! Good\ Goodl» I beu i menja, i es torna de l a broma i fa xistos.

U n a veritable d e l í c i a .

F i n s que el monstre é s desco-bert per uns c a ç a d o r s i ha de fu-gir. E l poble l'empaita, l'empreso-nen, s'escapa, fa noves v í c t i m e s , e t c è t e r a , etc.

« » «

E'l savi Poríïrius, valent-se del segrestament de l a promesa del doctor F r a n k e n s t e i n , aconsegueix portar aquest al laboratori i con-vèncer-lo de l a necessitat de crear la n ú v i a del monstre. E l doctor es resisteix, però, finalment, per tal de sailvar l a vida de l a seva pro-mesa, accedeix.

Comencen a funcionar els con-densadors, les dinamos, 's reos-tats, tot s ó n guspires i . 'txos de llum i espirals de foc, : a-n ò m e t r e s i b a r ò m e t r e s que -íl-len, i aparells que renillen i pa-lanques q u e pugen i baixen. No-m é s No-m a n c a un cor. U n No-m a l hoNo-me al servei del laboratori comet u n assassinat i porta un cor fresc. E r a l a v í s c e r a que m a n c a v a . E l doctor Porfirius somriu satisfet i el doctor Frankenstein c o m e n ç a a interessar-se en l a c r e a c i ó .

E s c l a t a la tempesta. E l s llamps

i els trons mouen un terrabastall sensacional. T o t cruix i trontolla. E l monstre, mentrestant, espera la c r e a c i ó de la que ha d ' é s s e r la seva companya. E l s reostats i els condensadors j a semblen les fonts m à g i q u e s de M o n t j u ï c . Z i m - b r a m ! D r i n g ! Z a a a m ! T r i i i i n g !

F i n a l m e n t baixa el catafalc. E l savi i el doctor desemboliquen la seva darrera c r e a c i ó . V i u ! S í , é s

v i v a ! M o u els dits i els u l l s ! C a m i n a ! E s alta i t é c a r a de v a m -piressa. E l monstre, coqueta i cas-tigador, s'hi acosta. L i fa l'ullet i vol prendre-li l a m à .

—Goodl Goodl Goodl

P e r ò l a nova c r e a c i ó recula es-poruguida. L a monstra té por del monstre I N o li a g r a d a ! N o s'hi vol c a s a r !

L l a m p s i t r o n s ! E l monstre, quan es veu rebutjat d'aquella m a -nera, s'indigna. T o t a la fúria acu-mulada esclata en un moment. E n veure que n o es podrà casar i que la monstra no l'estima, provoca u n curt-circuit i tot el laboratori se'n va enlaire.

F r a n k e n s t e i n t é el temps just de fugir amb l a seva promesa.

A r a , preguem que d monstre no torni a ressuscitar i aquest sigui el darrer episodi.

E L VELO PINTADO. — Solemne i n a g u r a c i ó de la temporada al « F è -minan. E l s sillons de matrimoni, espaiosos i confortables, tornaren a é s s e r visitats pels espectadors. E l film e r a de la G r e t a Garbo. U n a noia, K a t r i n , soltera i sola, trista i avorrida, vivint en un po-blet a u s t r í a c . L a noia, però, sos-pira per altres p a ï s o s . Voldria con è i x e r coses conoves, visitar les c a -tarates del N i à g a r a , el V e s u b i , V e n è c i a , Addis Abeba i un sens fi de coses q u e li volten per l a i m a g i n a c i ó . P e r fi es c a s a amb un metge. K a t r i n , de moment, no l'estima, però acaba estimant-lo. E I fet que al c o m e n ç a m e n t no l'estimi j a poden suposar que

ser-veix de peu perquè sorgeixi un conat d'adulteri amb un jove di-p l o m à t i c , que no di-passa d ' é s s e r u n a falsa a l a r m a . I a i x ò que K a t r i n arriba a enamorar-se'n amb u n a • p a s s i ó tumultuosa i c i n e m a t o g r à -j fica que fa trontollar el sonor. P e r ò j K a t r i n s'adona que el d i p l o m à t i c j é s excessivament d i p l o m à t i c i no e s t à per sacrificis. E n canvi, en ! aquell moment s'adona que el seu m a r i t é s un heroi, que e s t à llui-tant per extingir u n a e p i d è m i a de còlera, jugant-se l a vida cada dos per tres. I ve l a r e a c c i ó . K a t r i n reflexiona, compara e l d i p l o m à t i c amb el seu marit i acaba esti-m a n t el seu esti-marit, que é s per allà on h a v i a d'haver c o m e n ç a t .

T o t a i x ò tan senzill h a servit al realUzador per bastir un d i à l e g m é s aviat l'.arg que no pas curt. E l cap de G r e t a G a r b o i el de George B r e n t i el de Herbert M a r -shall apareixen sempre en primer pla i xerren pels descosits. Sortosament, el d i à l e g é s e n g i n y ó s i i n -teressant i l'espectador el segueix sense fadigar-se.

Nosaltres, però, les preferim rosses.

ORO Y PLATA. — Aquest film fou el que s u b s t i t u í els noranta m i -nuts abissinis que h a v í e m de viure en l a vetllada inaugural del « T í -volií). O r o y plata é s un film me-x i c à , amb amor, p è r d u a d'un fill i retorn de l'home estimat. E s un film d'aquells que emocionen els espectadors perquè els espectadors j a estan entrenats a emocionar-s'hi. I é s un film a g r a ï t , perquè

U n è x i t c r e i x e n t

COLISEUM

YIVAMOS Dl

NUEVO

\ n 5 b c i n D 0 y

Vegi I M d'un

film de

M A M O U L I A N

quan els espectadors j a estan del tot emocionats i no poden sofrir m é s , resplendeix el sol de l a feli-citat i tot acaba bé.

AMOR DE MADRE. — Aquest é s , l'altre film q u e s'estrenà al « T í -\<>li» en la vetllada inaugural. C o m poden veure, el programa era de p r o n ò s t i c . E r a u n programa per-q u è les percones sensibles s'expan-sionessin i esgotessin els mocadors de butxaca.

L a glorificació de l'amor m a -ternal v a onlenir les mares de fa-m í l i a .

E l film é s fet a c o n s c i è n c i a . H i ha bones fotografies i escenes mag-nífiques, i F r a n ç o i s c R o s a y e n fa una gran c r e a c i ó .

E L LIRIO DORADO. — E l s protagonistes s ó n tres. U n a m e c a n ò grafa, un periodista i un lord a n -g l è s . L a m e c a n ò -g r a f a i el perio-dista s ó n amics. Allò que no é s possible en certes latituds, é s pos-sible en canvi en el B r o a d w a y . L a m e c a n ò g r a f a i ell periodista parlen, surten, riuen, s'ajuden, però m a i no passen d ' é s s e r dos bons c a m a -rades. Americanisme pur.

Per fi apareix en escena cl lord a n g l è s . 'Es un lord e x c è n t r i c que es fa passar per sensefeina. L ' e n -d e m à mateix l a m e c a n ò g r a f a i el lord s'enamoren. E l l a ho fa saber al seu a m i c el periodista, i el lord ho c o m u n i c a als seus pares, i els diu que li cal a n a r a Anglaterra per trencar el nuviatge que sostenia abans. Conflicte. L a m e c a n ò -grafa es creu abandonada pel lord i explica u n a història novel·lesca, en l a qual ella, la protagonista, h a engegat a dida un lord a n g l è s . A r -riba l a popularitat, la pren a ella

V a g i v o s t è ] a ' v e u r e l ' è x i t

d e l a t e m p o r a d a

NOORE

fllB^* -71,11,0 carw

^UnaNOCHE

W DE AMOR.

L a p r i m e r i s i m a e!iír.-ll« del

M e t r o p o l i t a n O n e m - H o u s e

do N u e v ^ Y o i k .

S u p e r p r o d u c c i ó C O L Ú M B I A

'No hem d'expJicar l'argument i perquè tots v o s t è s cl saben. F a

Rodant u n a escena d'Hombres contra hombres, film dirigit per Momplet, que s ' e s t r e n a r à molt aviat.

i l a porta a un cabaret. V e l ' è x i t i contractes a l'estranger. I se'n v a a Anglaterra. Allà descobreix el p e r q u è de la guillada del lord, i en retrobar-lo, m é s enamorat que m a i , ella es f a enrera i c o m p r è n que de qui estava enamorada e r a del perioiista i que no pot viure sense ell.

E l final é s el casament amb el periodista.

A m b aquests tres personatges, Wesley Ruggles h a fet un film que é s u n a lleminadura. E l debut de l a m e c a n ò g r a f a al cabaret i els seus primers cuplets tenen u n a g r à -cia irresistible. H i ha altres coses bones i enginyoses, i tot plegat resulta excel·lent.

NOULEZA BATURRA. — Protagonista, Imperio Argentina. D i r e c -tor, F l o r i a n R e y . D u e s garanties.

uns anys j a en projectaren una v e r s i ó muda. Respecte a l a versió sonora, n o m é s hem de d i r que és feta amb t r a ç a , que sense res que pugui é s s e r titllat de m a l gust va directe al públic i q u e e s t à b é de sonor i de fotografia

H i h a film per dies.

S À V O Y

Passeig de Gracia, 86 - Telèfono 76988 Cinemi especialitzat en NOTICIARIS - REPORTATGES Sessió contínua 3 tarda a 1 nit

Butaca una pesseta

ALfOMBRA MÀGICA - FOX NOTICIARIS LUCE FRANCE ACTUALITES

FOX - MOVIETONE DIBUIXOS

Darreres informacions del conflicte

I T A L O E T I O P E

~<.»~i_ii~«j~K'~'_<~'_""'i_rx-»~'_»~>_*~»_i<~< -•"!_> > •* _ i "

C i n e P

a r i s

No deixeu de veure

aquesta humorística

comèdia pels asos

de la rialla

EN EL

'.1 IMMOi

convertits contra la seva

voluntat en asos de

l'aviació fent el rècord

de comicitat i alegria.