L objecte d aquest treball són 29 plàtans que formen una doble alineació en el carrer de La Rambleta, del municipi de Sant Julià de Vilatorta.

Texto completo

(1)
(2)

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Objecte

L’objecte d’aquest treball són 29 plàtans que formen una doble alineació en el carrer de La Rambleta, del municipi de Sant Julià de Vilatorta.

1.2. Motiu de l’estudi

S’ha redactat un projecte de reforma del carrer i es vol valorar la conveniència de mantenir o retirar l’arbrat existent.

Vista de La Rambleta des de l’Avinguda Puig i Cunyer

1.3. Finalitat

Orientar les decisions sobre l’arbrat estudiat.

1.4. Objectius

1. Avaluar el seu estat actual.

2. Realitzar una valoració patrimonial de l’arbrat. 3. Proposar les actuacions més idònies.

(3)

Vista de la doble alineació de plàtans de La Rambleta

Vista de l’estructura dels arbres

1.5. Plànol de situació

(4)
(5)

2. ESTAT ACTUAL

2.1. Espècie

El plàtan, Platanus acerifolia (Platanus x hispanica; Platanus x hybrida), sense dubte és una de les especies més emprades en arbrat urbà. Tot i haver estat qüestionat per les patologies descrites i per la seva associació a algunes alteracions al·lèrgiques, disposa de suficients arguments com per seguir comptant amb ell.

Es tracta d’una espècie d’una elevada capacitat de compartimentació de les ferides i alhora un considerable creixement. Això el converteix en arbre amb una elevada tolerància a la poda.

A nivell biomecànic, la seva fusta verda presenta una elevada resistència tant a la compressió com a la tensió. L’estudi anatòmic ens revela que disposa d’abundants radis medul·lars que li confereixen una considerable estabilitat i eviten les fractures per cisalla. També, cal esmentar que la renovació constant de la seva escorça, el ritidoma, afavoreix que l’arbre disposi d’una bona albeca. És a dir, que la majoria de la seva fusta és activa. L’arquitectura d’aquesta espècie està constituïda per eixos simpodials, és a dir, que canvia de meristema en els allargaments successius. Això li confereix una major adaptabilitat als freqüents conflictes del medi urbà.

Des del punt de vista ambiental, és un arbre amb un considerable valor com a regulador de la temperatura i de la humitat. Per altre banda, la seva ombra és valorada des de l’antiguitat.

No obstant, cal tenir en compte que es tracta d’una espècie de gran port i que pel seu desenvolupament necessita un considerable espai aeri i subterrani. Per tant, no és adequat per carrers sinó que cal reservar-lo per avingudes, passeigs i places.

Per altre banda, aquesta espècie, a moltes ciutats i poblacions és majoritària. En molts casos representa una part molt significativa del inventari arbori. Per aquesta causa és l’espècie que té descrites més plagues, malures, fisiopaties i alteracions de totes les emprades en el medi urbà. Per tant, en aquestes ciutats, en carrers de nova urbanització, cal considerar la conveniència d’incrementar la biodiversitat i evitar l’increment de les especies majoritàries.

En el cas de Sant Julià de Vilatorta el plàtan d’ombra és l’espècie més abundant i suposa el 23% del total de l’arbrat, segons l’inventari facilitat per l’ajuntament, per tant la seva presencia en el municipi està per sobre del màxim recomanat del 10%.

(6)

2.2. Els arbres

La majoria dels plàtans de La Rambleta tenen aproximadament uns 70 anys (encara que hi ha constància gràfica de plàtans des del 1915) i n’hi ha 7 de reposició, més joves. Per altra banda, hi ha posicions buides o amb una soca que indiquen que s’han anat perdent arbres amb el temps. De fet el marc de plantació (distancia entre arbres) original era de 4 metres i actualment n’hi ha que estan a 8 metres.

La majoria presenten una alçària d’uns 15 m i un perímetre de tronc mesurat a un metre del terra de 124 cm de mitjana. Els més grans estan al voltant del metre i mig de perímetre.

La seva estructura és el resultat dels diferents criteris de poda i de la resposta de l’arbre. Antigament has van fer unes podes de reducció molt agressives i posteriorment s’han realitzat algunes podes de “brocada”.

Estat fisiològic

La majoria presenten símptomes de vitalitat normal, tot i que hi ha una certa desproporció entre la superfície fotosintètica i el volum total.

Estat biomecànic

N’hi ha molts que presenten defectes biomecànics greus que tenen el seu origen en podes dràstiques antigues. Hi ha grans cavitats en la creu i en les primàries. Molts exemplars han perdut cimals i presenten les capçades desequilibrades.

Hi ha alguns que presenten alteracions a la base amb conflictes amb la vorada o amb la tanca.

(7)

Arbre amb una gran cavitat a la creu i la capçada desequilibrada

Alteracions en la zona basal

Avaluació del risc d’accident

Tot i les alteracions que presenten els arbres i tenint en compte les condicions de l’entorn i el nivell de “diana” o potencial d’impacte no hi ha indicis de que el nivell de risc associat a l’arbrat estigui per sobre del límit de tolerància en un espai públic.

(8)

2.3. La Rambleta

La secció del carrer és 8 m en el tram recte, dels quals 6 corresponen a la calçada i dues voreres d’un metre cadascuna. El paviment de les voreres és majoritàriament amb peces de panot.

Vista de la secció i els paviments de La Rambleta

Els escocells i els arbres presenten una separació (marc de plantació) d’uns 4 m. Segons informació extreta de la Memòria del Projecte de Reforma redactat per l’arquitecta Núria Vilamala Soler.

El Carrer de la Rambleta es troba en estat d’inferioritat de serveis respecte a les altres zones del poble. No disposa de xarxa de clavegueram, això fa que quan plou l’aigua marxi per gravetat fins als carrers de cotes inferiors provocant saturació i embussades en els embornals existents.

La xarxa de subministrament d’aigua potable es limita a abastir els dos immobles situats a l’entrada del carrer per l’Av. Puig i Cunyer.

Pel que fa l’enllumenat públic hi ha una instal·lació aèria que subministra als fanals però necessita una nova lluminària més eficient.

La línia de telefonia també és aèria, amb pals de fusta o bé penjada a les façanes i necessita una remodelació.

(9)

3.

VALORACIÓ DE L’ARBRAT

3.1. El valor de l'arbre urbà

La idea de ciutat està íntimament relacionada amb la idea d'espai públic i l'arbre és l'element estructural per excel·lència de l'espai lliure urbà.

Els espais arbrats confereixen identitat, estructura i significat al paisatge urbà. Aquests espais, són llocs que possibiliten la diversitat d'usos i afavoreixen la trobada i la permanència, és a dir, fan més humana la ciutat.

Tots sabem que els arbres donen ombra, però potser no som conscients que poden millorar el rendiment ambiental dels edificis reduint les despeses de calefacció i sobretot de refrigeració i reduir els efectes de l'illa de calor.

Una bona coberta arbòria millora la qualitat de l'aire urbà, contribueix a eliminar la pols i les partícules en suspensió i té un paper destacat en l'absorció dels contaminants gasosos. Per això i per altres aspectes, milloren la salut de les poblacions locals reduint els costos sanitaris.

Els vegetals llenyosos absorbeixen part de la reverberació tèrmica i lumínica provocada pels materials de la construcció, així com ajuden a reduir el soroll ambiental dels nuclis urbans i redueixen la velocitat del vent.

En l'arquitectura el concepte de confort forma part del criteri de disseny, si introduïm aquest concepte en el disseny de l'espai públic veurem que l'arbre és l'element urbà que més hi contribueix.

Els arbres han estat identificats com a elements clau en la lluita contra el canvi climàtic. Considerar a l'arbre com un mer element ornamental és un luxe que no ens podem permetre. El recurs arbre ofereix una gran varietat de respostes a les necessitats de l'home en el medi urbà. Els arbres treballen per restaurar l'equilibri ambiental i social dels nostres pobles, barris i centres urbans, contribuint a les condicions per a la millora de l'activitat econòmica.

En la valoració de l’arbre urbà hi ha aspectes tangibles i aspectes intangibles i es fa difícil quantificar-los. No obstant per tal de disposar d’uns valors de referencia s’han desenvolupat mètodes de valoració que ens poden ser útils per orientar les decisions.

3.2. Norma de Granada

És un mètode de valoració patrimonial d'arbres i arbustos dins d'un context urbà i periurbà. El mètode està impulsat i redactat per una comissió de l'Asociación Española de Parques y Jardines Públicos (AEPJP) i compta amb l'aval de la Asociación Española de Arboricultura (AEA) i l'Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya (APEVC).

Aquesta norma es troba present en les prescripcions tècniques de manteniment dels espais verds formulats per la Diputació de Barcelona i molts ajuntaments la inclouen en les seves ordenances com a mètode de valoració de l’arbrat de cara a afectacions.

El mètode agafa com a punt de partida el valor de mercat de l’espècie d’una mida determinada. Es consideren la velocitat de creixement i la longevitat per tal de corregir els valors màxims tenint en compte l’esperança de vida de l'individu. En el cas dels arbres no substituïbles es parteix de dues variables: l’espècie i el perímetre de tronc en els planifolis, i

(10)

l’exemplar. A partir d’aquest valor bàsic s’apliquen un factors correctors que poden augmentar o disminuir el valor de partida. Els factors intrínsecs de l'individu són els que corresponen al seu estat i valoren els símptomes de cadascuna de les parts de l’arbre i els factors extrínsecs són els que valoren l’entorn a les diferents escales. En concret hi ha tres apartats en aquests darrers factors, el valor estètic i funcional, la seva representativitat o raresa en l'entorn local i la seva significació històrica o social, així com la seva situació. També es tenen en compte altres factors extraordinaris que poden ajudar-nos a fer la valoració final, com ara la pertinença a un conjunt d'arbres. A l’acabar el procés de valoració tenim un valor final per cada arbre.

N Pe rím e tre Coe ficien t S ò l Coe ficien t Cl im a VALOR BÀSIC Ba se Tr o n c Cr e u Cap ça d a F. Fi na l E stè tic i Fu n cion a l Rep rese n ta . Rare sa S itu a ció F. Fi na l VALOR FINAL 1 138 1,15 12,72 1.760,18 € 0,75 1 0,75 0,75 0,85 0,05 0,1 0 0,15 1.720,57 € 2 125 1,15 12,72 1.453,67 € 0,75 1 0,5 0,75 0,8 0,05 0,1 0 0,15 1.337,38 € 3 146 1,15 12,72 1.963,30 € 0,5 1 0,75 0,75 0,8 0,05 0,1 0 0,15 1.806,23 € 4 146 1,15 12,72 1.963,30 € 0,5 1 0,75 0,75 0,8 0,05 0,1 0 0,15 1.806,23 € 5 135 1,15 12,72 1.686,86 € 0,5 1 0,75 0,5 0,75 0,05 0,1 0 0,15 1.454,91 € 6 96 1,15 12,72 875,05 € 0,75 0,75 0,5 0,5 0,7 0,05 0,1 0 0,15 704,41 € 7 126 1,15 12,72 1.476,21 € 0,75 0,75 0,5 0,5 0,7 0,05 0,1 0 0,15 1.188,35 € 8 138 1,15 12,72 1.760,18 € 0,75 1 0,5 0,5 0,75 0,05 0,1 0 0,15 1.518,15 € 9 140 1,15 12,72 1.809,92 € 0,5 1 0,5 0,5 0,7 0,05 0,1 0 0,15 1.456,99 € 10 154 1,15 12,72 2.177,46 € 0,5 1 0,5 0,5 0,7 0,05 0,1 0 0,15 1.752,86 € 11 100 1,15 12,72 946,23 € 0,75 1 0,5 0,5 0,75 0,05 0,1 0 0,15 816,12 € 12 104 1,15 12,72 1.020,17 € 0,75 1 0,5 0,5 0,75 0,05 0,1 0 0,15 879,90 € 13 96 1,15 12,72 875,05 € 0,75 1 0,75 0,75 0,85 0,05 0,1 0 0,15 855,36 € 14 92 1,15 12,72 806,63 € 0,75 0,75 0,75 0,75 0,8 0,05 0,1 0 0,15 742,10 € 15 122 1,15 12,72 1.387,08 € 0,5 0,5 0,5 0,75 0,65 0,05 0,1 0 0,15 1.036,84 € 16 133 1,15 12,72 1.638,84 € 0,5 0,75 0,5 0,75 0,7 0,05 0,1 0 0,15 1.319,27 € 17 135 1,15 12,72 1.686,86 € 0,75 0,75 0,5 0,5 0,7 0,05 0,1 0 0,15 1.357,92 € 18 150 1,15 12,72 2.069,00 € 0,75 0,75 0,5 0,5 0,7 0,05 0,1 0 0,15 1.665,54 € 19 58 1,15 12,72 336,58 € 1 1 0,75 0,75 0,9 0,05 0,1 0 0,15 348,36 € 20 133 1,15 12,72 1.638,84 € 0,75 1 0,5 0,75 0,8 0,05 0,1 0 0,15 1.507,73 € 21 67 1,15 12,72 441,59 € 0,75 0,75 0,75 0,75 0,8 0,05 0,1 0 0,15 406,26 € 22 131 1,15 12,72 1.591,51 € 0,5 0,75 0,75 0,75 0,75 0,05 0,1 0 0,15 1.372,68 € 23 150 1,15 12,72 2.069,00 € 0,75 0,75 0,5 0,5 0,7 0,05 0,1 0 0,15 1.665,54 € 24 100 1,15 12,72 946,23 € 0,75 0,75 0,75 0,75 0,8 0,05 0,1 0 0,15 870,53 € 25 132 1,15 12,72 1.615,09 € 0,75 0,75 0,75 0,75 0,8 0,05 0,1 0 0,15 1.485,88 € 26 149 1,15 12,72 2.042,31 € 0,75 1 0,5 0,75 0,8 0,05 0,1 0 0,15 1.878,93 € 27 154 1,15 12,72 2.177,46 € 0,75 1 0,5 0,75 0,8 0,05 0,1 0 0,15 2.003,27 € 28 120 1,15 12,72 1.343,55 € 0,5 1 0,5 0,5 0,7 0,05 0,1 0 0,15 1.081,56 € 29 136 1,15 12,72 1.711,12 € 0,75 1 0,5 0,75 0,8 0,05 0,1 0 0,15 1.574,23 € TOTAL 37.614,11 €

FACTORS INTRÍNSECS F. EXTRÍNSECS

(11)

4. CONSIDERACIONS

La convivència de l’arbre en el medi urbà no està exempta de conflictes. L’arbre és un organisme viu que en el temps canvia les seves dimensions i la ciutat és un ecosistema dinàmic que modifica el seu funcionament.

En la gestió de qualsevol patrimoni s’han de prendre decisions. Si només tenim en compte els conflictes probablement sacrificarem els valors i pel contrari si només tenim en compte els valors potenciarem els conflictes. Per poder donar una resposta equilibrada hem de cercar el centre geomètric del triangle format pel Valor/Cost/Conflictes.

Des del VALOR podem afirmar que els plàtans de la Rambleta tenen un valor patrimonial per Norma de Granada de 37.614,11 € i que generen uns beneficis ambientals, socials i paisatgístics pel municipi de Sant Julià de Vilatorta.

Des del CONFLICTE es fa evident que aquests arbres no estan al lloc adequat. Plantar arbres en una vorera de metre tocant el límit parcel·lari no va ser una bona decisió dels avantpassats. Això ha generat conflictes en les finques que limiten a aquest carrer, ha afavorit podes dràstiques que han provocat defectes greus en els arbres i ha impossibilitat l’accessibilitat de les voreres.

I de cara al futur, quines perspectives de vida tenen els arbres existents? Per respondre a aquesta pregunta convé fer dues consideracions.

Primera, en el cas que no es modifiquin les condicions de vida dels arbres.

La majoria dels arbres existents no presenten símptomes de decaïment i es poden mantenir durant bastants anys.

Segona, conseqüències de les afectacions derivades de les obres proposades.

En el cas de modificar les condicions de vida dels arbres existents és molt probable que en la majoria s’iniciï un procés de decaïment que porti a la seva mort.

(12)

5. CONCLUSIONS

1. Els plàtans de la Rambleta tenen un valor patrimonial per Norma de Granada de de 37.614,11 € i generen uns beneficis ambientals, socials i paisatgístics pel municipi de Sant Julià de Vilatorta.

2. A la Rambleta no hi ha l’amplada de la vorera adequada per la plantació d’arbrat. La presencia d’arbrat impossibilita l’accessibilitat de la vorera i els marcs de plantació (distancia entre arbres) són insuficients per espècies de capçada ampla. 3. Els plàtans de la Rambleta presenten símptomes de vitalitat normal, però n’hi ha molts amb defectes biomecànics greus que tenen el seu origen en podes dràstiques antigues.

4. En el moment de la inspecció no hi ha indicis de que el nivell de risc associat a l’arbrat objecte de l’estudi estigui per sobre del límit de tolerància en un espai públic.

5. En el cas que no es modifiquin les condicions de vida dels arbres, la majoria no presenten símptomes de decaïment i es poden mantenir durant bastants anys i només s’hauria d’actuar sobre els exemplars que generen conflicte a les finques contigües.

6. Si les raons d’interès públic que s’argumenten en la memòria del projecte de reforma es consideren prioritàries i s’han de realitzar les obres, és molt probable que en la majoria dels arbres s’iniciï un procés de decaïment que porti a la seva mort.

7. Com a conclusió, si es decideix realitzar la reforma d’aquest carrer es recomana la renovació de l’arbrat.

(13)

El present informe es signa a Mollet del Vallès en el mes de novembre de 2018.

Signatura,

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :