Conferència a càrrec de Llorenç Teixé i Ferran, herbolari i químic, gerent de la cadena de botigues d’herbolari El Manantial de Salud, feta el dia 13 de febrer del 2008 al Casal Cívic, Riera Bonet, de Molins de Rei, de la Generalitat de Catalunya.
Temàtica:
1. Productes pal·liatius naturals durant els tractaments de la quimioteràpia i no substitutius
2. Productes naturals preventius del càncer
3. Alimentació i càncer
4. Torn de preguntes
REMEIS NATURALS PAL·LIATIUS I PREVENTIUS PER AL CÀNCER
1. Productes pal·liatius naturals durant els tractaments de la quimioteràpia i no substitutius
1.1 Introducció
En primer lloc comenta que la fitoteràpia pot ajudar molt les persones que estan en
tractament de quimioteràpia i radioteràpia; per la seva experiència de molts anys en
aquest sector, és el tercer d’una generació d’herbolaris, fa que hagin passat i passin per la seva botiga moltes persones amb càncer.
Si es fa una recerca per Internet buscant “fitoteràpia i càncer”, trobarem mil plantes o més indicades per al càncer. Avui els investigadors estan deixant les molècules químiques i estan anant cap el blat de moro i l’escorça de pi o se’n van a poblacions molt específiques d’indígenes i observen com es comporten; així és com també es van descobrint coses en aquest camp. Per exemple, quan hi va haver el boom de les isoflavones de la soja, va ser perquè uns americans, que eren metges, viatjant per Japó van adonar-se que l’índex de càncer de mama, de coll d’úter i de pròstata era molt més baix que a Occident. Després de fer investigacions es va arribar a la conclusió que aquella gent menjava molta menys proteïna animal que nosaltres, els occidentals, i molta més proteïna de llegums; a partir d’aquí es va començar a investigar i va ser quan van treure al mercat una sèrie de productes que portaven una fórmula no estrogènica de fitoestrògens.
Abans que tot, recalca que la constància ha d’estar sempre present en qualsevol
tractament amb fitoteràpia, s’ha de tenir molta voluntat; a més, s’ha de saber aplicar les
plantes per aconseguir un efecte beneficiós per a la salut, ja que hi ha plantes que només necessiten arrencar el bull i ja n’hi ha prou i, en canvi, n’hi ha d’altres que han de bullir una estona, i a vegades són desagradables de prendre perquè són amargues.
.
1.2. Exposició de casos
1.2.1 En els tumors a les cordes vocals i al coll. Quan la persona no pot parlar o té úlceres a la boca, la quimioteràpia li pot haver anat molt bé perquè li ha matat les cèl·lules
dolentes, però també part de les bones, i aquestes necessiten regenerar-se, i per a això, ha de passar temps. Per a les persones amb la gola quasi cremada que tenen
dificultats per respirar i només poden menjar líquid i tenen molt de dolor, el que
recomana és una barreja de plantes que tenen una acció mucilaginosa, emol·lient, que porten molt de mucílag, com poden ser:
• El plantatge
• La flor de malva
• El malví
Bullir durant 5 minuts almenys, per poder aprofitar-ne les propietats i que puguin treure el mucílag que porten.
1 gotet cada dos 2-3 hores, no cal prendre-se’n un gran got.
Ajuda a desinflamar i regenerar la mucosa que està molt irritada, i en poc temps s’observa una gran millora.
1.2.2 Quan hi ha dificultats per tolerar la quimioteràpia, amb vòmits i que es perd la gana, pot anar molt bé la combinació de:
• litre d’aigua
2 cullerades de civada
2 cullerades de cua de cavall
1 cullerada d’ungla de gat
Bullir durant 1 quart d’hora.
Se n’ha de prendre entre ½ litre i un litre cada dia. Ajuda a eliminar toxines.
1.2.3 Si s’ha d’aturar la quimioteràpia, per estar baix de defenses, hi ha una planta
adequada:
• L’astràgal membranós
Si se’n prenen 2 càpsules al dia, durant 15 dies, les defenses pugen espectacularment.
1.2.4 Per al mareig i els vòmits va molt bé:
• El gingebre
1.2.5 Una tisana reconstituent, que abans es donava una setmana després del part, després
d’una operació o a una persona gran, actualment també se sol donar a una persona que
se sent dèbil pel tractament que està rebent de la quimioteràpia o la radioteràpia
i li pot ajudar a pujar el to i les defenses. És la següent: • 1 litre d’aigua
1 cullerada de sèsam
……..….. ………....
1 cullerada d’ortiga
1 cullerada de card marià
1 cullerada de fulles d’
alfals
S’ha de bullir 20 minuts. S’ha de prendre durant el dia. No té cap contraindicació.
1.2.6 En el cas de càncer de fetge, en què hi pot haver retenció de líquid, la panxa inflada dolors i molèsties, quan a la persona l’han d’operar, però abans li han de fer quimioteràpia, una cosa que pot anar, també, bé són cataplasmes de plantes, que
tenen una gran acció antiinflamatòria. Les dues que s’utilitzen més són:
• La farina de llinosa
• El fenigrec
Se’n fa una pasta amb aigua o bé llet i s’aplica a una zona on hi ha un procés
inflamatori important, sigui als bronquis, al fetge, a les cervicals o al coll. L’acció
antiinflamatòria és molt ràpida; és un pal·liatiu que funciona força bé.
En el cas de cirrosis, en què hi ha molta inflamació, no li curaran, però faran que li baixin les molèsties, el dolor i la inflamació.
Actualment, a les farmàcies cada vegada podem veure més medecines que són a base de pedaços, que es basen en el mateix sistema que les cataplasmes.
El card marià és un gran protector hepàtic. Sembla ser que és una planta molt bona per al càncer. A l’hospital Monte Sinaí de Nova York, als pacients amb càncer de fetge, a part dels tractaments normals que els fan, els donen card marià com a tractament complementari.
1.2.7 En el càncer de pell, quan en una zona d’irritació hi ha un èczema o taques negres,
van molt bé les compreses d’aigua de:
• Heliantem
5 parts d’heliantem per litre d’aigua
És un bon regenerador cel·lular, el millor, perquè és el que té més quantitat de mucílag.
Es posen durant 5 minuts sobre la pell.
Per a la pell també recomana la camamilla, que té un principi actiu que és molt antisèptic; la genciana i la farigola, que mai s’ha de fer bullir, ja que té un oli essencial, el timol, que s’evaporarà i aleshores no farà el seu efecte. És bo conservar-lo perquè té un efecte antisèptic molt important.
1.2.8 L’àloe vera és una planta que està estesa per tot el món. A Espanya arriba a través dels
àrabs, i n’hi ha unes 350 espècies, però els que es consideren medicinals són dos l’àloe
barbarensis i l’àloe elix, els altres són de jardí.
• Àloe vera
Si triturem la fulla de l’àloe i ens la prenem té un efecte purgant important perquè la pell porta una sèrie de principis actius que ho són molt: no restreny mai. Si tenim una planta d’àloe a casa i en volem prendre, l’hem de pelar i només menjar-ne la polpa. L’edat ideal per utilitzar un àloe vera que tinguem a casa és entre 3 i 5 anys, a partir d’aquí, no és tan activa.
A Mesopotàmia ja es feia servir l’àloe i durant la Segona Guerra Mundial, els alemanys, tenien sembrats camps d’aquesta planta, que utilitzaven per curar les ferides dels soldats. Va ser aleshores el descobriment científic de l’àloe.
L’àloe vera, tant si es fa servir per prendre com per cosmètica, té un gran poder regenerador. Va molt bé amb persones amb problemes intestinals i quan s’està en
tractament amb la quimioteràpia, prendre’s dues cullerades cada dia pot pal·liar
aquestes molèsties. També és molt eficaç en les cremades, per les irrigacions solars de la platja, després d’afaitar-se, de depilar-se…
El problema de l’àloe vera és que s’oxida molt ràpidament si no es fa servir aviat i, per tant, al guardar-la a la nevera pot perdre part de les seves propietats.
Sempre hem d’escollir la que creiem que ens mereix més confiança i triar la que tingui una caducitat més curta, ja que si és llarga, és possible, segur que té més conservants.
1.2.9 Sembla ser que la marihuana té molts beneficis per al càncer com a complement per a
aquelles persones que reben quimioteràpia i els provoca nàusees, vòmits, dolors
musculars …
De moment no està previst que la puguin vendre als herbolaris.
• Marihuana
2. Productes naturals preventius del càncer
Parla d’una sèrie de plantes, sobre les quals és possible que en un futur es demostri que poden ser útils quan es relacionen amb el càncer, com són:
2.1 L’ungla de gat o urticària tormentosa és una liana, un paràsit dels arbres que es
troba a l’Amèrica Central, Perú i Equador, i que últimament és estudiada pels científics de diverses universitats mundials. Sembla ser que, provoca el retard en el creixement de les cèl·lules tumorals.
2.2 Un altra planta molt interessant és un producte molt normal, la llinosa, un mucílag que quasi tothom coneix com una mica laxant, però que no ho és, però sí que afavoreix que el trànsit intestinal sigui més suau, sense esforços. Aquesta gelatina també arregla, en molts casos, el problema de restrenyiment sense fer servir cap laxant de farmàcia, ja que aquests a vegades tenen algunes contraindicacions.
Considera que és bo que ens prenguem cada matí una cullerada de llinosa mòlta, ja que els principis actius que té, els lignanos, sembla que són força interessants com a preventiu en el cas de càncer de pròstata en els homes i en el de coll d’úter i de mama en les dones.
El millor és comprar les llavors, que no siguin en pols, ja que es poden enrancir molt fàcilment; el més pràctic és que es passi pel molinet quan es vagi a consumir.
2.3 L’epilobium estudiat per la investigadora austríaca M. Preven sembla que és específic
• Ungla de gat
• Llinosa
• Epilobium
3. Alimentació i càncer
Quan es parla d’alimentació i càncer es considera que un tant per cent molt alt dels càncers
es podrien evitar amb una alimentació adequada; hi ha una sèrie de normes que és
important seguir-les i recomana un llibre que dóna unes pautes molt senzilles que val la pena adoptar.
Els radicals lliures són molècules que s’oxiden i es transformen en unes molècules molt actives que poden fer mutacions amb l’ADN i provocar tumors; per tant, com més radicals lliures tinguem pitjor. El cos, de per si genera radicals lliures i la nostra naturalesa, que és molt sàvia, per cada cosa que li pot passar té mecanismes de defensa, té una sèrie de cèl·lules enzimàtiques que contraresten aquests radicals lliures i els neutralitzen; però si n’hi ha més que els que el nostre organisme genera de per si, és a dir, que si li afegim factors perquè en fabriqui més, el cos no té prou defenses per eliminar-los, ja que té defenses per als que ell genera. Un exemple el tenim quan una persona fuma, ja que el tabac té elements cancerígens, o si s’està en un ambient on es respiren elements altament tòxics, o menjar algun tipus d’aliments, com poden ser coses enllaunades o precuinades, que són aliments que porten molts conservants. Els conservants, per si mateixos no maten, ja que sinó tots estaríem morts, estan en porcions molt petites; si en mengem un al dia no passa res, però si en mengem 50 al dia, ja és diferent.
En el dia a dia seria bo que canviéssim una mica els hàbits alimentaris. Per exemple, si
un dia es fa una carn a la planxa, peix, etc. i queda una mica cremada, porta una sèrie de productes que activen la formació de càncers; per tant no és convenient menjar aquestes
parts cremades ni de carn, ni de patates fregides, ni de res.
Pel que fa als productes fumats, en el procés de fumar-los es fan servir carbons derivats del petroli; no són carbons vegetals sinó hidrocarburs que poden arribar a ser cancerígens. Si en mengem un dia no passa res, però tots aquests residus es van acumulant al fetge; per tant, és bo evitar al màxim aquests productes menjant tan natural com puguem.
Si es menja una poma, rentada, amb la pell, sense pelar s’aprofiten una sèrie de substàncies bones per al cos, que, si les pelem van a les escombraries, però hem de tenir cura que la poma no tingui pesticides, no estigui hormonada i que sigui biològica, encara que sempre hi ha algun residu, però sempre serà molt més inferior. Per això, més val menjar una poma, encara que sigui més lletja i més petita, però de cultiu biològic i sense pelar. Així, no prendrem tants productes tòxics, i per altra part, s’aprofiten els antioxidants que hi ha a la pell.
Ens recomana que tinguem cura del menjar i que aquest sigui el més sa possible i el
que siguin antioxidants, com vegetals de color groc, vermell i morat, que són els que porten més antioxidants, per neutralitzar els radicals lliures.
S’ha de prendre molta fibra per prevenir el càncer de colon. Si ens prenen una cullerada de segó de blat, que és fibra pura, com que aquesta fibra ha estat treta del context del gra, pot ser fins i tot irritant i pot absorbir part de les vitamines, però si aquesta mateixa fibra és menjada amb el pa integral, l’arròs integral o la pasta integral … és molt millor per al nostre cos. Per tant, la fibra és millor prendre-la incorporada als mateixos aliments, procurant que
sempre siguin integrals.
En l’alimentació, és bo tenir cura de petites coses, com menjar productes frescos, ecològics. En alguns països de la Unió Europea, com Irlanda i Alemanya, es fan “campanyes” per donar a conèixer el que són els productes ecològics; aquí, a Espanya, això no ha arribat encara.
Finalment, fa la reflexió sobre el fet que preparar-nos una infusió té un component
emocional, ja que durant aquests 10 minuts (posar les herbes a coure, deixar-les reposar,
prendre-les), estem fent una cosa per a nosaltres mateixos. Emocionalment, jo em preparo
4. Torn de preguntes
En el debat se li fan preguntes sobre els següents temes:
4.1 Preparació de les infusions. Hi ha una sèrie de plantes de les quals si volem
conservar els olis, com les labiades, la menta, la melissa, la camamilla, el puniol,
escaldades ja n’hi ha prou. No cal fer-les bullir perquè si no perden part de les seves propietats.
Tot el que són llavors, l’anís, l’aranja …que bullin una mica.
Les arrels de les quals s’han d’extreure els principis actius han de bullir 2, 3 o 4
minuts.
4.2 Recol·lecció de plantes. Orientacions per al millor moment de fer la recol·lecció:
Les que tenen flor, que es faci en el moment de la floració; les d’arrel, a la tardor,
perquè a l’estiu, la planta ha estat recollint els principis actius per vegetar tot l’hivern. Una escorça, a la tardor, i les de fulla, abans de florir, perquè quan hi ha l’explosió de la floració, tots els principis actius van cap a la flor i se’n van de la fulla .
Perquè la recol·lecció de qualsevol planta sigui correcta, no s’ha de fer mai a les zones industrials, ni a les rieres, perquè hi poden passar aigües contaminades, ni a prop d’una carretera, ja que es poden agafar els metalls pesants del tub d’escapament dels cotxes. També s’han d’evitar llocs en què poden passejar gossos, com tampoc és recomanable al costat de camps cultivats pels residus de pesticides; s’han d’agafar a la muntanya com més lluny dels focus contaminants millor.
S’han d’assecar, però que no els toquin el sol, ja que els raigs de sol ho maten tot, el que és bo i el que és dolent. Són una forma de radioteràpia i ens carregaríem els principis actius. S’han de posar a l’ombra i procurar assecar-les ràpid si no, poden sortir fongs, i fer-ho amb aire fresc, amb corrent d’aire i molt ràpidament.
Si les plantes han agafat fongs és millor no fer-les servir.
Les plantes medicinals que tinguem plantades a casa és millor tenir-les a terra i no en un test; tampoc no és bo regar-les gaire, ja que a la muntanya només tenen l’aigua de pluja.
4.3 Fongs. Preguntat pel tema ens parla del sihitake, el maitake i el reishi. Tots ells ajuden a augmentar les defenses i poden ser uns bons aliats en la lluita contra el càncer, per la qual cosa sembla que aquests tipus de bolets són un producte de futur per a aquesta malaltia. El bolet del qual es té més literatura és el fong del sol.
• Sihitake
• Maitake
• Rehisi
4.4 L’hipèric. També se li pregunta si l’hipèric té propietats similars a l’àloe vera i si pot anar tan bé com aquesta per la radioteràpia. Comenta que és un fàrmac equilibrant que serveix per a tot: si estàs molt alterat, et tranquil·litza; també s’utilitza com a antiinflamatori i per a problemes de pròstata.
L’hipèric pot provocar una reacció al·lèrgica a la pell. Si, per exemple, em prenc tres gots d’aigua d’hipèric al mes d’agost, a l’estiu, me’n vaig a la platja, i em toca el sol, a les persones que tenen la pell blanca els pot provocar una reacció al·lèrgica a la pell. S’ha de vigilar amb l’hipèric, ja que té uns components que poden desactivar alguns anticonceptius. Si es pren hipèric, s’ha de dir al metge. Sobre si el trauran del mercat, ens informa que no està previst treure’l, però que el passaran a la medicina
Sobre si és millor prendre’s l’hipèric en infusió o en pastilla, la resposta és que si la pastilla representa el total de la planta, millor la pastilla, perquè esta més concentrada. Si la pastilla només té una part de la planta, no; i posa com a exemple la carxofa, que és un aliment funcional que serveix per al colesterol, per al fetge, per a la diabetis… Un cop aïllat el principi actiu d’aquesta planta, les empreses farmacèutiques pregunten per què volem la carxofa sencera si ja tenim el principi actiu, però s’ha vist que no funciona igual de bé, no té tanta activitat com la carxofa sencera: la planta porta molts components, que per alguna cosa hi són. Un altre cas d’aquest tipus és la valeriana: em prenc pastilles per descansar millor i passo la nit del “lloro”; en canvi, si prenc una infusió d’herbes de valeriana dormo perfectament bé.
• L’hipèric
4.5 El Viscum album. També ens diu que una altra planta que ha passat a la medicina és el
vesc, que serveix per baixar la pressió. És un hipotensor que va molt bé, però que ara
s’està utilitzant per al càncer i per a les cures pal·liatives.
4.6 Preguntat si les pales de figues de moro tenen un efecte semblant a l’àloe vera, comenta que són un cactus i que van molt bé perquè contenen una fibra soluble en greixos que les fa idònies per al control de pes. Més que per aprimar-se, serveixen per no engreixar-se.
• Pales de figues de moro
4.7 Quant a la llimona, ens diu que és un gran antisèptic, però una vegada està oberta,
perd moltes de les seves propietats.
• Llimones
5. Bibliografia
• Combatir el cáncer con una dieta adecuada. Rosy Daniel-Jane Sen. Ed. Paidos Ibérica. • Web Manantial de la Salud: http://www.manantial–salud.com
