• No se han encontrado resultados

Estadístiques sobre el mercat d habitatges de lloguer a Catalunya

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Estadístiques sobre el mercat d habitatges de lloguer a Catalunya"

Copied!
6
0
0

Texto completo

(1)

* Les dades sobre el mercat de lloguer estan extretes de les fiances de lloguer de l’INCASOL. La informació extreta de l’explotació de les fiances permet esbrinar el nombre de contractes constituïts i la renda mitjana pactada en el contracte. Els deu municipis detallats són els que registren un nombre més elevat de contractes.

Mercat de Lloguer *

Estadístiques sobre

el mercat d’habitatges

de lloguer

a Catalunya

Número 2004

6

Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient

i Habitatge

Direcció General d’Habitatge

Nombre de contractes Renda mitjana (EUROS/mes)

Var. % 2004 Var. % 2003 2004 04/03 2003 Total I II III I V 04/03 Badalona 962 1.175 22,1 520,75 587,59 588,93 566,36 606,71 587,88 12,8 Girona 922 924 0,2 447,37 502,82 399,94 565,83 548,18 539,69 12,4 Hospitalet de Llobregat, l’ 1.885 2.456 30,3 560,57 636,83 584,56 605,96 635,57 696,30 13,6 Lleida 601 641 6,7 335,58 360,90 359,82 328,58 379,63 368,05 7,5 Manresa 851 954 12,1 312,96 398,20 369,54 383,47 424,98 406,27 27,2 Mataró 769 900 17,0 528,17 579,72 630,13 527,38 579,80 589,72 9,8 Sabadell 1.134 1.234 8,8 609,77 629,15 607,01 642,73 590,13 676,43 3,2

Santa Coloma de Gramenet 498 726 45,8 446,00 489,87 437,49 469,52 495,80 537,76 9,8

Tarragona 769 948 23,3 429,03 471,89 434,42 433,20 498,07 512,38 10,0

Terrassa 1.469 1.644 11,9 548,88 600,48 571,07 572,20 627,64 628,54 9,4

Total 10 municipis 9.860 11.602 17,7 496,36 553,23 518,99 535,08 559,66 590,39 11,5 Barcelona 20.376 22.633 11,1 639,34 699,73 675,95 674,71 722,27 723,18 9,4 Àmbit Metropolità (sense BCN) 13.121 16.224 23,6 569,06 624,89 617,05 587,41 624,56 666,91 9,8 Catalunya sense AMB 7.652 8.717 13,9 354,81 403,91 380,49 392,65 416,43 421,48 13,8 Total Catalunya 41.149 47.574 15,6 564,02 620,00 594,56 594,76 629,34 657,26 9,9

1

Catalunya

1

1 Lloguer mitjà contractual a Catalunya

1

Els nous contractes de lloguer que s’han signat a Catalunya durant el 2004 han arribat a la xifra de 47.574, un 15,6% superior als 41.149 de l’any 2003. A aquest increment hi han contribuït de manera decisiva els municipis de l’Àmbit Metropolità de Barcelona (excloent la ciutat de Barcelona), que han passat de 13.121 contractes a 16.224, és a dir, un salt del 23,6%. Dins d’aquest àmbit, han destacat especialment l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, amb uns increments respectius del 30,3% i el 45,8%. La ciutat de Barcelona, tot i aportar el 47,6% del total de contractes de Catalunya, amb 22.633, ha registrat una variació anual més moderada, de l’11,1%. Alguns districtes de Barcelona, però, han experimentat uns creixements molt elevats de contractació, com ara Sants-Montjuïc i Sant Martí, amb increments per damunt del 17%. En un ritme intermedi s’ha situat el mercat de lloguer fora de l’Àmbit Metropolità de Barcelona, amb un volum de 8.717 contractes, un13,9% superior al de 2003.

El lloguer mitjà contractual a Catalunya l’any 2004 s’ha situat en 620 euros mensuals, és a dir, un 9,9% més que l’any anterior. El major increment de les rendes mensuals s’ha produït en els municipis de fora de l’Àmbit Metropolità de Barcelona (+13,8%) tot i que, en termes absoluts, encara són els més barats: mentre que el lloguer mitjà mensual fora de l’àmbit metropolità l’any 2004 és de 403,91 euros, a l’àmbit metropolità se situa en 624,89 euros. A la ciutat de Barcelona, el lloguer mitjà contractual ha arribat als 699,73 euros al mes, molt semblant al de l’entorn metropolità.

Segons municipis, és a Manresa on s’ha experimentat el major creixement de les rendes de lloguer, amb un 27,2%. A l’extrem contrari es troba Sabadell, on els lloguers han crescut pràcticament al mateix nivell que l’índex de preus de consum (+3,2%). L’explotació de les dades per a la ciutat de Barcelona permet obtenir, incorporant-hi la informació cadastral, els preus per metre quadrat i la superfície dels habitatges llogats. D’una banda, de la comparació entre 2003 i 2004 s’obté que la superfície mitjana amb prou feines ha variat (+1,4%), tot estabilitzant-se al voltant dels 72 m2. Tan sols a les Corts-Pedralbes s’ha produït un cert creixement

en les superfícies dels nous habitatges llogats, passant de 73 a 75 m2. De l’altra, la renda mensual per metre quadrat ha crescut

un 10,4% fins assolir els 10,55 euros per metre quadrat i mes. A Ciutat Vella i Sant Andreu s’han produït les majors variacions interanuals, del 21,0% i el 15,5% respectivament. En termes relatius, les Corts-Pedralbes i Sarrià-Sant Gervasi es mantenen com els districtes amb els lloguers més elevats, 11,9 euros al mes, per metre quadrat.

(2)

2 Lloguer mitjà contractual a Barcelona per districtes

3 Superfície mitjana i renda mitjana contractual a Barcelona per districtes

FONT: fiances de contractes de lloguer de l’INCASOL.

Nombre de contractes Renda mitjana (EUROS/mes)

Var. % 2004 Var. % 2003 2004 04/03 2003 Total I II III I V 04/03 1. Ciutat Vella 2.129 2.444 14,8 522,57 583,85 608,50 523,95 578,29 629,58 11,7 2. Eixample 5.172 5.754 11,3 710,44 769,08 748,85 742,58 778,74 801,85 8,3 3. Sants-Montjuïc 2.082 2.482 19,2 538,80 615,67 594,53 593,36 649,54 624,26 14,3 4. Les Corts-Pedralbes 751 817 8,8 784,01 847,69 792,07 805,07 871,38 894,46 8,1 5. Sarrià-Sant Gervasi 2.083 2.205 5,9 878,51 950,29 929,03 951,29 954,53 964,19 8,2 6. Gràcia 2.253 2.407 6,8 609,84 654,32 594,03 656,57 690,52 672,92 7,3 7. Horta-Guinardó 1.639 1.785 8,9 565,90 602,86 576,00 592,94 599,10 638,78 6,5 8. Nou Barris 1.169 1.246 6,6 541,47 580,62 559,77 537,26 625,01 600,46 7,2 9. Sant Andreu 1.328 1.409 6,1 520,11 610,21 582,95 645,33 613,89 597,76 17,3 10. Sant Martí 1.770 2.084 17,7 607,17 688,23 648,29 651,78 730,26 716,46 13,3 Barcelona 20.376 22.633 11,1 639,34 699,73 675,95 674,71 722,27 723,18 9,4

Superfície mitjana (m2) Renda mitjana/m2 (EUROS/m2/mes)

Var. % 2004 Var. % 2003 2004 04/03 2003 Total I II III I V 04/03 1. Ciutat Vella 67 68 1,5 8,70 10,53 10,57 10,56 10,60 10,40 21,0 2. Eixample 80 81 1,3 9,38 10,23 9,91 10,05 10,35 10,56 9,1 3. Sants-Montjuïc 61 61 0,0 9,39 10,79 10,52 10,06 11,27 11,24 14,9 4. Les Corts-Pedralbes 73 75 2,7 11,20 11,94 11,24 10,80 12,30 12,93 6,6 5. Sarrià-Sant Gervasi 87 88 1,1 10,99 11,84 10,84 11,80 11,63 12,90 7,7 6. Gràcia 65 65 0,0 10,05 10,96 10,22 10,73 11,67 11,21 9,1 7. Horta-Guinardó 64 64 0,0 9,42 9,91 9,20 10,70 9,75 9,93 5,2 8. Nou Barris 62 62 0,0 9,28 9,71 9,33 9,06 10,73 9,75 4,6 9. Sant Andreu 67 68 1,5 8,22 9,49 8,86 9,55 9,92 9,65 15,5 10. Sant Martí 64 65 1,6 9,58 10,67 10,20 10,28 10,96 11,15 11,4 Barcelona 71 72 1,4 9,56 10,55 10,07 10,36 10,83 10,91 10,4 2

Característiques de la demanda de lloguer

L’anàlisi de les característiques de la demanda de lloguer és el fruit de l’enquesta sobre les preferències dels llogaters potencials de

primera residència que l’empresa BCF-Consultors, per encàrrec de la Direcció General d’Habitatge, realitza anualment als principals

agents intermediaris del mercat de lloguer (administradors de finques i agents de la propietat immobiliària).

L’àmbit territorial de referència són vuit àrees urbanes de Catalunya. Cada any, i de manera alternativa, se n’estudien quatre. L’edició de 2004 correspon a les següents quatre àrees: Àrea 1: Badalona, Cornellà de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, el Prat de Llobregat, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans; Àrea 2: Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Rubí; Àrea

3: Sabadell i Terrassa; i Àrea 4: Igualada, Manresa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

2

Nombre Renda mitjana Superfície

contractes contractual Variació anual en % mitjana Lloguer/m2

Anys (EUROS/mes) (EUROS c) (EUROS k) (en m2) (EUROS/m2/mes)

2002 18.035 578,86 11,8 8,1 71 8,64

2003 20.376 639,34 10,4 7,1 71 9,56

2004 22.633 699,73 9,4 6,1 72 10,55

2

Barcelona

Evolució del lloguer mitjà contractual a Barcelona 1

2 2

(3)

3

Característiques del demandant

3 1 Edat i sexe del sol·licitant (% verticals)

3 2 Situació laboral del sol·licitant (% verticals)

3 3 Ingressos familiars mensuals (% verticals)

3 4 Persones que viuran a l’habitatge (% verticals)

3 5 Persones que aportaran ingressos (% verticals)

Com en les tres darreres consultes, la demanda de lloguer prové essencialment de gent jove. El 62,6% dels llogaters potencials de les quatre àrees considerades no sobrepassa els 35 anys. Tanmateix, hi ha diferències entre les àrees. La proporció més elevada de sol·licitants joves correspon a l’àrea 1 (66,3%) mentre que, per contra, a l’àrea 2 representen el 57,8% dels sol·licitants. D’altra banda, també cal assenyalar el pes creixent que estan adquirint les persones més adultes dins els demandants de lloguer. Si a l’any 2002 els majors de 46 anys constituïen el 11,8% de tots els sol·licitants, enguany es situen en el 15,8%.

Pel que fa al sexe dels sol·licitants d’habitatge de lloguer, la demanda provinent d’homes no sols contínua essent majoritària (59,6%) sinó que, en els dos darrers anys, ha augmentat la seva distància relativa respecte la de les dones gairebé 20 punts.

El 69,6% dels sol·licitants de lloguer són treballadors per compte aliena. En comparació als anys anteriors, cal destacar l’augment del pes relatiu dels treballadors autònoms, el 9,9% dels demandants de l’any 2004 i, alhora, la reducció de la presència d’estudiants, que passen del 13,0% de l’any 2002 al 7,7% actual..

La major part dels llogaters potencials de les quatre àrees considerades (un 69,9% del total) declaren uns ingressos mensuals compresos entre 600 i 1.803 euros. Seguint la tendència ja detectada l’any 2002, el pes relatiu dels sol·licitants amb aquest nivell d’ingressos disminueix en benefici dels sol·licitants amb rendes superiors. L’any 2004, els sol·licitants amb ingressos mensuals superiors a 1.800 euros suposen el 25,1% del total; dos anys abans, el 2002, tan sols arribaven al 14,3%.

Respecte l’any 2002, s’ha produït un notable augment de les sol·licituds d’habitatges de lloguer per a dues persones. En un 40,3% de les sol·licituds, a l’habitatge hi pensen viure 2 persones quan, dos anys enrere, la proporció era del 33,2%. Al mateix temps, ha augmentat de manera significativa les demandes d’habitatges de lloguer per a una persona, al passar del 20,2% al 25,1% actual. Segons àrees, es poden apreciar lleugeres diferències. L’àrea 2 té el percentatge més elevat de sol·licituds d’habitatges on hi viuran 2 persones (44,0%). A continuació, se situa l’àrea 1 amb un 42,4%. Menors, però igualment notables, són els percentatges de demandants d’aquesta tipologia de l’àrea 4 (40,3%) i de l’àrea 3 (34,2%).

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total Edat Menys de 25 anys 16,5 19,0 10,8 27,1 18,4 De 26 a 35 anys 49,8 38,8 47,9 36,5 44,2 De 36 a 45 anys 20,6 24,0 19,8 23,2 21,6 De 46 a 55 anys 7,6 13,2 12,0 6,4 9,1 De 56 a 65 anys 4,1 2,5 3,0 3,9 3,6 Més de 65 anys 1,4 2,5 6,6 3,0 3,1 Total 100 100 100 100 100 Sexe Home 59,5 57,0 60,5 60,6 59,6 Dona 40,5 43,0 39,5 39,4 40,4 Total 100 100 100 100 100

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Empresari 1,1 6,6 4,2 2,5 3,0

Autònom 7,4 13,2 12,7 9,1 9,9

Treballador compte d’altri 79,6 65,3 65,7 61,1 69,6

Estudiant 3,9 6,6 7,2 14,1 7,7

Aturat 0,7 2,5 1,9 2,0 1,6

Jubilat 3,2 3,3 7,8 7,1 5,2

Altres 4,2 2,5 0,6 4,0 3,1

Total 100 100 100 100 100

(en EUROS mensuals) Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Sense ingressos 1,1 3,3 1,4 2,0 1,7 Menys de 600 2,5 1,7 5,7 4,0 3,4 De 600 a 1.202 40,1 28,9 29,1 34,2 34,6 De 1.202 a 1.803 35,5 29,8 39,0 35,6 35,3 De 1.803 a 2.404 17,7 19,0 12,1 17,8 16,9 De 2.404 a 3.005 2,8 9,1 9,9 5,4 5,9 Més de 3.005 0,4 8,3 2,8 1,0 2,3 Total 100 100 100 100 100

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

1 persona 19,8 19,0 31,1 31,3 25,1 2 persones 42,4 44,0 34,2 40,3 40,3 3 persones 21,2 19,0 17,4 19,9 19,7 4 persones 11,8 13,8 11,8 7,0 10,8 5 persones o més 4,8 4,3 5,5 1,5 4,0 Total 100 100 100 100 100

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

1 persona 51,1 43,1 50,3 53,3 50,2

2 persones 44,2 52,3 40,0 35,9 42,6

3 persones 3,2 0,0 5,8 4,8 3,7

4 persones 1,4 4,6 3,9 6,0 3,5

Total 100 100 100 100 100

En canvi, el percentatge de casos en que una persona aportarà els ingressos necessaris per assumir el pagament del lloguer (50,2%) és força similar al de la consulta de l’any 2002 (48,8%).

(4)

4

Motivacions de la demanda

4 1 Urgència de la demanda (% verticals)

4 2 Motiu principal de la demanda (% verticals)

5

Característiques de l’habitatge

5 1 Tipus d’habitatge (% verticals)

5 2 Superfície útil de l’habitatge (% verticals)

5 3 Nombre d’habitacions sol·licitades (% verticals)

5 4 Nombre i tipus de bany sol·licitats (% verticals)

La majoria de demandes d’habitatges de lloguer continuen essent molt urgents. El 58,5% de les persones consultades necessita l’habitatge en un termini inferior a un mes i un 24,2% abans de 15 dies. Tanmateix, aquesta urgència és relativament menor a l’expressada l’any 2002, on aquestes proporcions eren del 64,7% i del 30,6%, respectivament.

El pis és el tipus d’habitatge de lloguer majoritàriament escollit pels sol·licitants de les quatre àrees considerades. El 77,6% dels llogaters potencials s’inclinen per aquesta modalitat, confirmant la tendència ja expressada l’any 2002. L’àrea 1 concentra la major proporció de sol·licituds de pisos de lloguer (81,0%). A molta més distància es troba el 19,8% de la demanda que vol un apartament/estudi, un percentatge superior al registrat l’any 2002 (15,0%).

El 71,8% de la demanda s’orienta cap a habitatges amb una superfície útil compresa entre els 51 i el 90 m2; això suposa un

augment del 66,9% en relació a l’any 2002. Aquest increment es deu fonamentalment al segment de 51 a 70 m2, que ha passat

del 39,0% al 45,9% de les sol·licituds. La demanda d’habitatges més reduïts varia substancialment entre les àrees estudiades: mentre un 23,3% dels llogaters potencials de l’àrea 4 mostra el desig per un habitatge no superior a 50 m2, aquest percentatge

es redueix fins el 15,0% de l’àrea 2.

La distribució de les superfícies útils sol·licitades té la seva correspondència amb el nombre d’habitacions i banys desitjats. Així, un 40,3% dels demandants vol un habitatge amb tres habitacions i un altre 34,5% en vol dues. Els resultats són similars als obtinguts l’any 2002, bo i incrementant la importància relativa dels habitatges de dues o tres habitacions, en detriment dels habitatges amb 1 o més habitacions.

El gruix dels demandants de lloguer afirmen voler habitatges amb un bany (64,5%) o amb un bany i un lavabo (27,7%). Aquesta estructura de preferències és molt similar a la detectada l’any 2002 (64,5% i 23,0%, respectivament).

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Abans de 15 dies 23,3 21,0 32,3 21,0 24,2 De 15 dies a 1 mes 29,7 39,5 36,7 36,0 34,3 D’1 a 2 mesos 26,9 26,9 22,8 28,0 26,3 De 2 a 3 mesos 13,4 4,2 5,7 9,5 9,3 De 3 a 6 mesos 4,9 6,7 1,3 2,0 3,7 Més de 6 mesos 1,8 1,7 1,3 3,5 2,1 Total 100 100 100 100 100

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Estudis 2,5 5,0 6,7 11,8 6,2

Laborals 14,0 20,7 25,0 27,6 21,0

No pot accedir a propietat 34,7 20,7 20,1 22,2 26,1

No vol accedir a propietat 1,8 1,7 1,2 1,0 1,4

Millora de l’actual 10,9 14,0 17,1 9,4 12,3

Primer habitatge propi 15,8 10,7 12,2 14,3 13,8

Altres raons 20,4 27,3 17,7 13,8 19,1

Total 100 100 100 100 100

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Pis 81,0 75,8 74,9 76,1 77,6

Apartament/estudi (<50m2) 19,0 16,7 19,8 22,9 19,6

Unifamiliar arrenglerat 0,0 3,3 4,2 1,0 1,7

Unifamiliar aïllat 0,0 4,2 1,2 0,0 0,9

Total 100 100 100 100 100

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Fins a 50 m2 21,0 15,0 16,8 23,3 19,7 De 51 a 70 m2 58,0 35,0 42,5 38,1 45,9 De 71 a 90 m2 17,8 35,0 28,7 29,7 25,9 De 91 a 120 m2 3,1 7,5 10,8 6,4 6,3 De 121 a 140 m2 0,0 2,5 1,2 1,5 1,0 De 141 a 160 m2 0,0 1,7 0,0 1,0 0,5 De 161 a 200 m2 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Més de 200 m2 0,0 3,0 0,0 0,0 0,5 Total 100 100 100 100 100

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

1 habitació 8,0 13,0 13,5 19,5 12,7 2 habitacions 33,6 30,0 37,6 36,2 34,5 3 habitacions 48,8 45,0 30,8 31,5 40,3 4 habitacions 8,8 10,0 16,5 11,4 11,2 5 habitacions 0,8 1,0 1,5 1,3 1,1 Més de 5 habitacions 0,0 1,0 0,0 0,0 0,2 Total 100 100 100 100 100

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

1 bany 77,1 62,2 68,9 45,5 64,8

1 bany i 1 lavabo 19,0 23,5 19,5 49,5 27,7

2 banys 3,9 11,8 11,0 5,1 6,9

Més de 2 banys 0,0 2,5 0,6 0,0 0,5

Total 100 100 100 100 100

La impossibilitat d’accedir a un habitatge de propietat per raons econòmiques és la raó més adduïda pels sol·licitants d’habitatges de lloguer i, en comparació l’any 2002, ha experimentat un fort creixement (del 16,6% al 21,1%). La segona raó més citada, per un 21,0% dels sol·licitants, són els motius laborals. Per àrees, cal destacar el major pes dels motius econòmics a l’àrea 1 (34,7%) i la importància dels motius laborals a les àrees 3 i 4 (25,0% i 27,6%, respectivament).

(5)

5 5 Prestacions sol·licitades

6

Condicions econòmiques del lloguer

6 1 Lloguer màxim que estan disposats a pagar (% vert.)

7

Previsions de comportament futur

7 1 Previsió d’estada a l’habitatge (% verticals)

7 2 Previsió de trasllat en un futur (% verticals)

7 3 Previsió de trasllat a compra o lloguer (% verticals)

7 4 Motius del possible trasllat (% verticals)

Pel que fa a les prestacions dels habitatges, les preferències es concentren en la disposició d’una cuina (75,1%) i d’un bany (72,8%) en bones condicions. L’ascensor, demandat per un 46,7% dels sol·licitant, la calefacció, demandada pel 45,2%, i la disposició d’un habitatge assolellat, sol·licitada pel 32,5%, completen les cinc prestacions més recurrents entre les peticions delsls llogaters potencials, tal i com s’obtingué també l’any 2002.

El 15,3% dels llogaters potencials del conjunt de les àrees consideren que no viuran a l’habitatge sol·licitat més d’un any, proporció que s’eleva fins el 26,8% a l’àrea 4. Tanmateix, el fet més remarcable de la consulta de 2004 envers la de 2002 és el creixement dels sol·licitants que manifesten la voluntat de romandre a l’habitatge a llarg termini. Gairebé la meitat afirma que hi pensa residir cinc o més anys.

Un 63,8% dels sol·licitants declara que, en un futur, té pensat canviar a un altre habitatge. Tot i ser important, aquest percentatge és lleugerament menor a l’obtingut l’any 2002, quan el 65,4% dels consultats expressaven la seva intenció de canvi. Per àrees, el percentatge més elevat es troba l’àrea 2 amb un 71,4%, i el més baix a l’àrea 3, amb un 53,7%.

El percentatge global de sol·licitants que pensen dur a terme aquest futur trasllat a un habitatge de propietat és molt ampli (89,0%) i lleugerament superior al de l’any 2002 (85,4%). L’àrea 1 és on aquesta opció futura per la propietat és més accentuada (93,2%).

La disposició d’un nivell ingressos estable (31,5%) o més elevat (26,7%) són els factors que més influiran en la intenció de canvi dels habitatges de lloguer. Tant en un cas com en l’altre, la seva importància relativa ha crescut en comparació l’any 2002.

El lloguer màxim que els sol·licitants estarien disposats a pagar se situa, en el 66,3% dels casos, entre els 360,61 i el 600 euros mensuals per al conjunt de les quatre zones. Ara bé, les diferències entre les àrees són importants: mentre el contingent que pagaria aquesta quantitat a l’àrea 1 és del 75,8%, a l’àrea 3 és del 69,9%, a l’àrea 2 del 58,4% i a l’àrea 4 del 54,5%. Sensiblement diferent és el comportament de la demanda potencial de l’àrea 2, on més del 35,0% estaria disposada a pagar més de 601,01 euros de lloguer. Per tant, s’aprecia una clara segmentació del mercat de lloguer pel que fa a la capacitat de pagament dels llogaters potencials segons les àrees analitzades.

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Ascensor 83,1 73,5 72,5 67,0 75,1

Pàrquing 82,0 73,5 69,9 61,9 72,8

Calefacció 18,8 49,6 62,1 66,0 45,2

Aire condicionat 44,1 59,0 54,9 36,5 46,7

Habitatge assolellat 26,8 44,4 39,2 27,9 32,5

Cuina en bones condicions 21,3 19,7 24,2 31,5 24,4

Bany en bones condicions 7,0 26,5 19,0 19,8 16,0

Habitatge moblat 4,8 9,4 11,8 3,6 6,6

Àrea ajardinada 1,5 17,1 3,9 1,0 4,3

Altres prestacions 7,0 8,5 5,2 2,5 5,7

(en EUROS mensuals) Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Menys de 120,20 0,0 0,0 0,0 0,5 0,1 De 120,20 a 240,40 2,8 0,8 1,2 4,5 2,6 De 240,40 a 360,61 16,2 5,8 9,6 39,5 19,2 De 360,61 a 480,81 41,7 24,2 39,8 41,5 38,5 De 480,81 a 601,01 34,1 34,2 30,1 13,0 27,8 De 601,01 a 841,42 3,8 22,5 18,1 1,0 9,0 De 841,42 a 1.202,02 1,4 6,7 1,2 0,0 1,8 Més de 1.202,02 0,0 5,8 0,0 0,0 0,9 Total 100 100 100 100 100

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Menys d’1 any 1,8 8,3 3,0 5,1 3,9 1 any 6,0 9,2 9,7 21,7 11,4 2 anys 12,1 25,0 18,2 19,7 17,4 3 anys 13,2 15,0 10,9 7,6 6,2 4 anys 7,1 5,0 3,6 7,6 11,5 5 ó 6 anys 46,3 35,8 47,9 26,8 39,4 Més de 6 anys 13,5 1,7 6,7 11,6 10,2 Total 100 100 100 100 100

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Sí 69,4 71,4 53,7 58,9 63,8

No 30,6 28,6 46,3 41,1 36,2

Total 100 100 100 100 100

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Lloguer 6,8 7,4 16,7 16,7 11,0

Compra 93,2 92,6 83,3 83,3 89,0

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Disposi de feina 2,2 1,3 0,0 5,3 2,5

Disposi de feina estable 10,5 3,9 10,8 15,9 10,8

Nivell d’ingressos estables 35,9 27,6 27,7 29,2 31,5

Nivell d’ingressos més alt 30,9 26,3 21,5 23,0 26,7

Constitueixi una família 11,0 14,5 12,3 13,3 12,4

Augmenti la unitat familiar 0,0 1,3 1,5 1,8 0,9

Altres 9,4 25,0 26,2 11,5 15,2

(6)

Localització de l’habitatge sol·licitat Municipi i zona on viu actualment el sol.licitant

Municipis que integren l’àrea 1: Badalona, Cornellà de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, el Prat de

Llobregat, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans.

% vertical Conjunt de l’àrea 73,6 Resta de la província 20,5 Resta de Catalunya 0,7 Resta de l’Estat 3,7 Estranger 1,5 Total 100

Localització i mobilitat geogràfica del sol·licitant

8

Àrea 1

Àrea 2

Munic

ipis que integren l’àrea 2: Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan

Despí, Sant Just Desvern i Rubí.

Municipi i zona on viu actualment el sol.licitant

% vertical Conjunt de l’àrea 49,5 Resta de la província 43,6 Resta de Catalunya 1,7 Resta de l’Estat 0,9 Estranger 4,3 Total 100

Localització de l’habitatge sol·licitat

Àrea 3

Municipis que integren l’àrea 3: Sabadell i Terrassa.

% vertical Conjunt de l’àrea 69,2 Resta de la província 16,0 Resta de Catalunya 2,6 Resta de l’Estat 6,4 Estranger 5,8 Total 100

Localització de l’habitatge sol·licitat Municipi i zona on viu actualment el sol.licitant

Àrea 4

Municipis que integren l’àrea 4: Igualada, Manresa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Municipi i zona on viu actualment el sol.licitant

% vertical Conjunt de l’àrea 61,9 Resta de la província 28,1 Resta de Catalunya 4,0 Resta de l’Estat 4,5 Estranger 1,5 Total 100

Localització de l’habitatge sol·licitat En un altre municipi 27% En el mateix municipi 73% En el mateix municipi 56% En un altre municipi 44% En un altre municipi 28% En el mateix municipi 72% En el mateix municipi 67% En un altre municipi 33%

Referencias

Documento similar

Ciaurriz quien, durante su primer arlo de estancia en Loyola 40 , catalogó sus fondos siguiendo la división previa a la que nos hemos referido; y si esta labor fue de

Abstract: This paper reviews the dialogue and controversies between the paratexts of a corpus of collections of short novels –and romances– publi- shed from 1624 to 1637:

En junio de 1980, el Departamento de Literatura Española de la Universi- dad de Sevilla, tras consultar con diversos estudiosos del poeta, decidió propo- ner al Claustro de la

por unidad de tiempo (throughput) en estado estacionario de las transiciones.. de una red de Petri

Missing estimates for total domestic participant spend were estimated using a similar approach of that used to calculate missing international estimates, with average shares applied

We have created this abstract to give non-members access to the country and city rankings — by number of meetings in 2014 and by estimated total number of participants in 2014 —

Por lo tanto, en base a su perfil de eficacia y seguridad, ofatumumab debe considerarse una alternativa de tratamiento para pacientes con EMRR o EMSP con enfermedad activa

The part I assessment is coordinated involving all MSCs and led by the RMS who prepares a draft assessment report, sends the request for information (RFI) with considerations,