Àrea de Planificació Urbanística i Territori Serveis de Medi Ambient MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL DE TERRASSA

Texto completo

(1)

Àrea de Planificació Urbanística i Territori

Serveis de Medi Ambient

MAPA ESTRATÈGIC DE

SOROLL DE TERRASSA

(2)

Membres de la ponència municipal multidisciplinar que han participat en l elaboració d aquest treball De l Ajuntament de Terrassa

Antoni Alsina Sánchez Montse Barrachina Fabra Josep M. Casas Bataller Susi López López Ignasi Planas De Martí Jesus Romero Blasco

Del Laboratori d Enginyeria Acústica i Mecànica de la UPC

Santiago Jiménez Díaz Jordi Romeu Garbí

(3)

Àrea de Planificació Urbanística i Territori

Serveis de Medi Ambient

ÍNDEX

Preàmbul 1. Mapa de Soroll

1.1 Planificació i realització de les mesures 1.2 Mostreig de llarga durada

1.3 Mostreig puntual 1.4 Enquesta a la població 1.5 Resultats

1.6 Correcció per obtenir els valors de soroll incident 1.7 Conclusions del Mapa de Soroll

2. Mapa de Capacitat Acústica 2.1 Introducció

2.2 Antecedents 2.3 Objectius 2.4 Marc legal

2.5 Metodologia emprada en la realització del Mapa de Capacitat Acústica

2.6 Identificació dels emissors acústics del territori i determinació del nivell de soroll 2.7 Zonificació acústica del territori

2.8 Indicadors de validació de resultats 2.9 Valoració de resultats

2.10 Particularitats del mapa de capacitat no representades de forma gràfica 2.11 Mitjans tècnics emprats

2.12 Conclusions del Mapa de Capacitat Acústica 3. Anàlisi de la superació de valors límit

4. Estimació de l exposició de la població als nivells de soroll 5. Conclusions generals de Mapa Estratègic de Soroll de Terrassa 6. Annexes

5.1 Llista de carrers amb superació de valors límit superior a 1 dB(A) 5.2 Llista d equipaments sensibles del Mapa de Capacitat Acústica 7. Plànols del Mapa Estratègic de Soroll 2007

01.01 Mapa de Soroll incident diürn 2004 01.02 Mapa de Soroll incident nocturn 2004

02.01 Mapa de Capacitat Acústica. Zones de sensibilitat acústica

02.02 Mapa de Capacitat Acústica. Zona d especial protecció contra la contaminació acústica Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l Obac

02.03 Mapa de Capacitat Acústica. Vials amb IMD>25.000 vehicles/dia 02.04 Mapa de capacitat acústica. Indicadors: equipaments sensible 03.01 Superació de nivells límit diürns

03.02 Superació de nivells límit nocturns 04.01 Població exposada

(4)
(5)

Àrea de Planificació Urbanística i Territori

Serveis de Medi Ambient

Preàmbul

La necessitat d elaborar un mapa estratègic de soroll sorgeix de la transposició a la legislació catalana i espanyola de la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental.

La metodologia que s ha hagut d utilitzar per poder realitzar el Mapa Estratègic de Soroll ha estat complexa, en especial pel que fa a la zonificació del Mapa de Capacitat Acústica, per tractar-se d una eina de planejament estratègic sense experiències prèvies que servissin de model de referència. Així mateix el recurs del Parlament de Catalunya a la Ley 37/2003, del Ruido, va suposar un fre al desenvolupament reglamentari que havia de definir el procediment per realitzar-lo.

La primera edició del Mapa de Capacitat Acústica de Terrassa, inclosa en aquest Mapa Estratègic de Soroll, s ha fet d acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, i el Decret

245/2005, de 8 de novembre, pel que es fixen els criteris per a l elaboració dels mapes de capacitat acústica, d aplicació només a Catalunya. El resultat és una proposta que fixa uns objectius pragmàtics i

assolibles a mig termini. Una proposta excessivament restrictiva amplificaria el nombre de superacions dels valors límit fins a malmetre la capacitat efectiva d actuació municipal.

Per contra, del Mapa de Capacitat Acústica se n deriven superacions de nivell de soroll de reduïda magnitud, fet que no ha d implicar forçosament un escenari de baixa qualitat acústica per al ciutadà. La zonificació que s estableix en el Mapa de Capacitat Acústica és la mateixa per al trànsit motoritzat que per a les activitats econòmiques implantades en la ciutat. És millor tenir una petita superació del valor límit però estar en una zona de sensibilitat acústica alta, que no complir límits i estar en una zona de sensibilitat acústica moderada, on és possible incrementar més el soroll existent fins arribar al límit de la zona moderada, que és més alt que el de la zona de sensibilitat acústica alta.

En aplicació de la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido i del recentment aprovat RD 1367/2007,

de 19 de octubre, sobre la zonificación acústica, objectivos de calidad y emisiones acústicas, és possible

que en un futur pròxim calgui modificar el Mapa de Capacitat Acústica i això provoqui l aparició de noves superacions dels valors límit1 i dels valors d atenció2, ja que els criteris de zonificació de la legislació catalana i estatal són diferents.

Les superacions de valors límit en l ambient exterior a causa del trànsit rodat ha d implicar l aplicació de mesures progressives per corregir-les i/o per evitar que puguin empitjorar. Això requereix d actuacions de diversa naturalesa, que s hauran de desenvolupar mitjançant el corresponent pla d acció.

Per altra banda, a més de les actuacions correctores específiques per reduir el soroll en aquelles vies urbanes on es produeix una superació de valors límit, caldrà també impulsar campanyes d'informació, conscienciació i sensibilització, potenciar l educació ambiental, millorar el control del soroll de les activitats i els vehicles, gestionar de manera unificada la informació sobre el soroll, etc.

El Mapa Estratègic de Soroll posa de manifest que a Terrassa hi ha zones de la ciutat on els nivells de soroll existents són excessius. Cal destacar, però, que de la comparació dels nivells d' immissió de soroll incident3 existents amb la proposta de Mapa de Capacitat Acústica, no se n desprèn cap superació de valors d atenció. La superació dels valors d atenció a les vies urbanes comporta la necessitat d emprendre mesures de millora acústica per part de l Ajuntament, a les quals s haurà de destinar el finançament necessari.

Les superacions dels valors límit d immissió existents, doncs, són reduïdes, inferiors a tres o cinc decibels segons la zona. En aquest cas l Ajuntament no està obligat a emprendre accions, però sí ha de vetllar per a que la situació acústica no empitjori.

Malgrat l aplicació de mesures correctores, de superacions de valors límit d immissió de soroll sempre n'hi haurà, i per això en la llei 16/2002 els plans d'acció són obligatoris només a partir de la superació

1

Valor límit de immissió: nivell d immissió màxim permès dins d un període de temps determinat.

2

Valor d atenció: nivell d immissió superior al valor límit d immissió, aplicable a les infrastructures de transport viari, ferroviari, marítim, aeri, a les vies urbanes i a les activitats existents en el moment de l entrada en vigor de la llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, a partir del qual la llei estableix la necessitat d elaborar plans específics de mesures per minimitzar l impacte acústic.

3

Nivell d immissió de soroll incident: nivell acústic mitjà existent durant un període de temps determinat, del soroll que incideix en la façana dels edificis. Quan s obté a través de mesures, cal descomptar l efecte de les reflexions de les mateixes.

(6)

dels nivells d'atenció, és a dir quan la desviació respecte al valor límit comença a ser important. En el RD 1367/2007, de 19 d octubre, sobre la zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques, quan es refereix a la zona urbana consolidada ja no s esmenten els valors límit sinó que es refereix a uns objectius de qualitat acústica. Aquest important canvi de terminologia resol l aparent contradicció que apareix quan es produeix una superació de valor límit d immissió en una infrastructura existent i alhora no existeix l obligació d emprendre mesures correctores.

(7)

Àrea de Planificació Urbanística i Territori

Serveis de Medi Ambient

1. Mapa de soroll

El Mapa de Soroll de Terrassa va ser elaborat pel Laboratori d Enginyeria Acústica i Mecànica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb mesures de soroll realitzades durant l any 2004. En aquest punt es resumeixen els continguts més significatius. La consulta del document complert es pot fer en les dependències del Servei de Medi Ambient.

Per a la realització de les mesures de soroll es van aplicar els criteris indicats a l Annex 1 de la Llei

16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, així com els criteris generals que s apunten a la

norma ISO-1996:

- Nivell sonor equivalent (Leq).

- Aplicació de la corba de ponderació A

- Constant de temps fast (125 ms)

- Temps d integració de 15 minuts.

1.1 Planificació i realització de les mesures

L elecció de la quantitat i ubicació dels diferents punts de mesura es va realitzar en base a la representativitat dels carrers dintre del municipi, segons el Pla Director de Mobilitat, i l ús del territori, segons el Pla d Ordenació Urbanística Municipal.

La ubicació dels punts de mesura en el carrer es va escollir de manera que la posició fos el màxim representativa de les característiques del carrer. Si un mateix carrer presentava diferents característiques en diferents trams, es va fer més d una mesura.

Les mesures es van realitzar sempre en dies laborables, amb condicions meteorològiques d absència de vent i pluja, i evitant les condicions de ferm mullat que podrien falsejar els resultats.

1.2 Mostreig de llarga durada

Les mesures de 24 hores determinen l evolució temporal d immissió de soroll en un punt durant tot un dia. Aquestes mesures van encaminades a poder obtenir un model que permeti estimar els nivells sonors nocturns en funció de la tipologia i ús de cada carrer, segons siguin carrers d accés i de distribució o interiors, i de la zona, segons sigui residencial o industrial. D altra banda, permeten conèixer la variabilitat dels nivells sonors al llarg del dia, de manera que són útils per establir l horari òptim de realització de mesures puntuals.

Aquestes mesures es van realitzar tant en edificis públics com en domicilis particulars, col·locant l equip de mesura a una alçada corresponent al primer pis. El micròfon es situava a 1,5 metres de la façana de l edifici, la durada de cada un dels intervals de mesura era de 15 minuts, durant 24 hores. En total es van realitzar 43 mesures de 24 hores en dies laborables, 12 d elles adreçades a determinar el comportament acústic del municipi en cap de setmana i majoritàriament per avaluar el comportament acústic en zones amb activitats d oci.

1.3 Mostreig puntual

Es van realitzar a les voreres dels carrers amb l equip de mesura a una alçada de 1,5 metres, a 1,5 metres de la façana de l edifici, evitant l apantallament produït pels vehicles aparcats. El temps d'integració de cada una de les mesures era de 15 minuts, tenint en compte la representativitat de la realitat acústica del carrer.

(8)

Figura 1. Situació del sonòmetre durant una mesura puntual

L equivalència de mesures realitzades a 1,5 metres d alçada sobre el nivell del terra en lloc dels 4 metres com demana la llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, està avalada per un estudi realitzat pel Departament de Medi Ambient del Govern de les Illes Britàniques (DEFRA The national

noise incidence study 2000: 1,2 m and 4 m assessments heights . La conclusió d aquest estudi de 173

punts era que la diferencia és de 0,3 dB(A) pel que fa al soroll ambiental dominat pel trànsit, i que no és necessari aplicar aquesta conversió, per irrellevant.

La campanya de mesures es va portar a terme principalment durant els mesos de gener i febrer, fora del període de vacances escolars. L horari va ser el comprès entre les 10 i les 13 hores. En total es van realitzar mesures puntuals en 303 llocs de la zona urbana, 4 en l entorn natural i 34 mesures en llocs afectats per soroll d activitats.

1.4 Enquesta a la població.

Simultàniament a la campanya de mesures es va realitzar una enquesta a la població, amb l objectiu de determinar la sensibilitat de la població enfront el soroll ambiental. Alhora va permetre avaluar la molèstia que poden ocasionar altres fonts de soroll que el mapa de soroll no pot quantificar, per la seva temporalitat o natura, com per exemple les activitats de càrrega i descàrrega, les obres al carrer, etc. Els resultats es van representar en els dos gràfics següents:

Figura 2. Molèstia pel trànsit en general, vehicles pesats i motocicletes

valor mitjà 2,54 2,51 3,23 1 2 3 4 5

(9)

Àrea de Planificació Urbanística i Territori

Serveis de Medi Ambient

Figura 3. Molèstia per altres activitats

1.5 Resultats

L anàlisi del nivell de pressió sonora mesurat a cada un dels punts de l estudi mostra, en general, una gran correlació entre el nivell de pressió sonora i el flux de trànsit durant la realització de la mesura, en absència d altres fonts de soroll. La ciutat de Terrassa, però, presenta altres fonts de soroll com el pas del ferrocarril, el soroll de les activitats comercials i industrials o el propi ús que la població fa de l espai públic en carrers de vianants, que poden tenir també el seu reflex en els resultats finals. A continuació es presenta el mapa de les intensitats de trànsit i el mapa de soroll diürn per poder copsar nítidament aquesta correlació.

Figura 4. Mapa de trànsit 1 1,2 1,4 1,6 1,8 2 2,2 2,4 2,6 2,8 3 G ra u d e m o s ti a ( 1 - 5 ) construcció/obres escoles recollida d'escombraries i neteja events esportius hospitals botigues i mercats bars/cafeteries indústries/tallers bars musicals/discoteques musica ambiental

Vehícles / hora

(10)

Figura 5. Mapa acústic diürn

1.6 Correcció per obtenir els valors de soroll incident

Els nivells de soroll obtinguts es van corregir aplicant una reducció general de 3 dB(A) per tal de descomptar l efecte de la reflexió en façana i considerar únicament el soroll incident, per indicació de la Direcció General de Qualitat Ambiental Ambiental del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. D aquesta manera es compleix amb els criteris de la Directiva 2002/49/CE i els resultats poden ser comparables als obtinguts per simulació a través de programes informàtics. Aplicant aquesta reducció als nivells sonors del Mapa de Soroll de 2004 obtenim els mapes de soroll incident que formen part d aquest Mapa Estratègic de Soroll.

1.7 Conclusions del Mapa de Soroll

A la majoria de vies urbanes predomina el soroll de trànsit i les condicions acústiques existents poden considerar-se les habituals per al tipus de ciutat en que s inclou Terrassa, una població de mida mitjana, compacta i amb barreja d usos.

Els nivells sonors més elevats es troben als carrers que formen el sistema de rondes i xarxa d accessibilitat. També es nota la influència de la mobilitat nord-sud existent a la ciutat.

La major part de carrers de la trama urbana presenten un valor mig entre 60 i 65 dB(A), que equivaldria a una zona de sensibilitat moderada. Alguns carrers dintre d aquesta tipologia presenten nivells sonors elevats perquè actuen com a distribuïdors interns dintre la seva àrea local.

Les zones amb nivells inferiors a 60 dB(A) són escasses, i s agrupen en determinades zones veïnals, com els grups Guadalhorce o Ca n Anglada. Això està motivat per l estructura del vial en alguns casos, i en altres per la circulació d un trànsit que evita altres carrers més importants.

En quan al soroll nocturn, els nivells trobats resulten una mica més baixos que en altres poblacions catalanes.

Els carrers de vianants presenten uns nivells entre 55 i 65 dB(A)

Les llambordes ocasionen un increment de soroll entre 3 i 5 dB(A) respecte de carrers de similars característiques però amb asfalt normal.

(11)

Àrea de Planificació Urbanística i Territori

Serveis de Medi Ambient

El percentatge de vehicles pesats dins el municipi és relativament elevat i s ha trobat que l increment mig de nivell de soroll en carrers amb un 10 % de vehicles pesats, respecte d un carrer normal (percentatge inferior al 6%) és de 1,8 dB(A). L enquesta realitzada paral·lelament demostrà que les persones que es queixen de vehicles pesats viuen en carrers amb un flux important d aquests vehicles.

Les persones enquestades que viuen en carrers amb alta densitat de pas d autobusos manifestaren un cert grau de molèstia pel soroll ocasionat per aquests.

La influència del tren es nota en l horari nocturn, a les zones on circula a l aire lliure.

La font de soroll que la població percep com a més molesta és la circulació de motocicletes, tot i que el percentatge d aquests vehicles no és elevat.

Pel que fa a les activitats puntuals, les més molestes resulten ser les obres i la recollida de residus. No s ha trobat un nivell de molèstia elevat a causa d activitats comercials o industrials, tot i que algunes poden presentar un nivell de soroll elevat.

(12)
(13)

Àrea de Planificació Urbanística i Territori

Serveis de Medi Ambient

2. Mapa de capacitat acústica 2.1 Introducció

En les societats urbanes el soroll ha estat de sempre un dels problemes més freqüentment denunciat pels ciutadans. La concentració en un mateix territori d una elevada població amb les activitats econòmiques sembla que necessàriament ha de ser motiu de conflicte. El soroll urbà augmenta amb el desenvolupament de les ciutats i amb la necessitat de mobilitat dels seus ciutadans, en paral·lel a com ho fa l activitat econòmica.

En els darrers anys, la transformació constant d una economia basada en el sector industrial a una altra basada en el sector serveis, ha elevat l exigència dels ciutadans envers la qualitat ambiental del seu entorn. Les administracions competents han reaccionat davant aquesta situació i han legislat per tal d invertir una tendència fins ara descoratjadora. Es tracta de reconduir la situació i donar resposta al problema des d una visió global i sota criteris de sostenibilitat.

Les ordenances municipals, els mapes de capacitat i els mapes estratègics de soroll, són les eines de gestió que l administració municipal necessita desenvolupar per garantir la convivència dels ciutadans, la compatibilitat d usos en l activitat quotidiana a la ciutat, i l esbarjo i el gaudi del lleure, sense que els drets dels uns suposi una limitació dels drets dels altres.

El model de ciutat mediterrània tradicional és el de la ciutat compacta en la que es produeix una barreja de tots els usos propis de l activitat quotidiana. La residència, el treball i el lleure comparteixen un mateix territori. La influència del model i estil de vida anglosaxó, basat en la ciutat difusa, junt amb un creixement econòmic excessivament basat en la construcció, ha fet créixer les necessitats de mobilitat de la població que veu com cada vegada ha d anar a cercar l habitatge o la feina a més distància.

L aposta per la ciutat compacta ho ha de ser a tots nivells, també des del punt de vista de la gestió del soroll urbà. Amb el Mapa de Capacitat Acústica es pretén que a la ciutat de Terrassa es pugui seguir desenvolupant l activitat industrial, de la que hi ha una llarga tradició, que s hi pugui desenvolupar les activitats de serveis en augment, i que això sigui possible fer-ho sense perjudici de la qualitat de vida del ciutadà.

2.2 Antecedents

Des de finals de l any 2004 Terrassa disposa d un Mapa de Soroll de la ciutat. Va ser realitzat pel Laboratori d Enginyeria Acústica i Mecànica (LEAM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El Mapa de Soroll és una representació gràfica colorada, sobre el mapa de la ciutat, dels nivells de soroll ambiental existents. Com que a l hora de fer les mesures els aparells no discerneixen quina és la font origen del soroll, la representació dels resultats reflecteix els nivells sonors de manera global, ja sigui procedent del trànsit de vehicles, de l activitat industrial o comercial, o de l ús quotidià que les persones fan de l espai públic. És, doncs, com una fotografia de la realitat feta en un moment donat.

Abans de disposar del Mapa de Soroll, la informació de què disposava l Ajuntament sobre ell soroll a la ciutat era parcial i totalment insuficient per afrontar les exigències socials i les obligacions derivades del nou marc legal, creat a partir de la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de

juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, que assenyala una nova orientació respecte a

les actuacions normatives prèvies de la Unió Europea. A partir d aquesta directiva, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va aprovar la Llei 16/2002 de Protecció contra la

contaminació acústica i el Govern Espanyol va aprovar la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido .

En ambdues lleis es preveu que les ciutats de més de 100.000 habitants elaborin mapes de soroll i mapes estratègics on es concretin els plans d actuació.

Per altra banda, durant els anys 2002, 2003 i 2004, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, a través del Laboratori General d Assajos i Investigacions (LGAI) va realitzar propostes de mapes de capacitat acústica, que aleshores van ser nomenats cadastres sònics, de la majoria de municipis de Catalunya. La intenció era facilitar aquesta tasca als ajuntaments, als quals corresponia fer-ne l aprovació i difondre n la informació entre la població del respectiu municipi. En el cas de Terrassa, aquesta proposta que va ser realitzada l any 2003 amb dades del 2002, no ha pogut ser aprovada ja que les dades urbanístiques de partida eren anteriors a l aprovació del Pla d Ordenació Urbanística Municipal,

(14)

que presenta modificacions substancials respecte al Pla General d Ordenació anterior (PGO 1983), i perquè la informació disponible sobre soroll ambiental en aquelles dates era insuficient (no es disposava de mapa de soroll).

L elaboració del Mapa de Capacitat Acústica de la ciutat és el pas que cal donar després de disposar del Mapa de Soroll, i el pas previ, absolutament necessari, al de la confecció del Mapa Estratègic de Soroll. 2.3 Objectius

L objectiu del Mapa de Capacitat Acústica és assignar un nivell límit d immissió de soroll, fixat com a objectiu de qualitat, a un territori determinat. La zonificació del territori es fa en funció de l ús urbanístic, però també de l existència d infrastructures de transport o d equipaments, i tenint en compte la realitat sonora existent.

Tot el sol urbà i urbanitzable ha d estar associat a una o altra zona. Coneguda la zona és possible saber el nivell d immissió corresponent i, per tant, també és possible saber les implicacions que se n deriven per a la seva utilització, ja sigui com a limitacions per a l ús industrial, com a condicions per a la construcció de nous habitatges, com a condicions per a l obertura de noves activitats recreatives, etc. I el que és més important: fent valer el dret del ciutadà a la transparència informativa en matèria de protecció del medi ambient que incorpora també la directiva 2002/49/CE, el ciutadà podrà saber els nivells de so que ha de suportar a la seva llar.

2.4 Marc legal

La Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, regula les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació provocada pels sorolls i les vibracions i estableix els mecanismes necessaris per fixar els objectius de qualitat acústica en el territori i per donar resposta a la problemàtica produïda per aquest tipus de contaminació.

El Decret 245/2005, de 8 de novembre, fixa els criteris per a l elaboració dels mapes de capacitat acústica.

La Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido , estableix que els tipus, els continguts i el format dels mapes de soroll es determinaran pel Govern de forma reglamentària.

En el RD 1513/2005, de 16 de diciembre, por el que se desarrolla la ley 37/2003, de 17 de noviembre,

del Ruido, en lo referente a la evaluación y gestión de ruido ambiental , es detallen els índexs a utilitzar

en la preparació i revisió dels mapes estratègics de soroll, i s especifica quan és necessari elaborar aquests mapes, així com també elaborar els plans d actuació a portar a terme per protegir les zones tranquil·les contra l augment del soroll.

a) Normativa municipal

L Ordenança Municipal per a la regulació dels sorolls i les vibracions (BOP núm. 54 de 3.03.90) és la

normativa municipal de referència a l hora de prevenir i combatre els problemes de soroll en el nostre municipi. Aquesta ordenança és prèvia a l ordenança municipal tipus reguladora del soroll i les vibracions, que va fer la Generalitat de Catalunya, que va ser aprovada per resolució de 30 d octubre de 1995 (DOGC 2126 de 10/11/1995).

El fet que l ordenança de Terrassa fos relativament recent quan va aprovar-se l ordenança tipus , que estava sent eficaç a l hora d afrontar els molts problemes de queixes veïnals per soroll -sobretot d activitats- que es venien registrant, i també que el mètode de procedir en les mesures era més senzill que el de l esmentada ordenança tipus , va motivar que es desestimés modificar-la o substituir-la. L ordenança municipal per a la regulació dels sorolls i les vibracions de Terrassa està enfocada a afrontar els problemes derivats del funcionament d indústries i activitats en general, situades en establiments fixos, per a les quals hi ha establerts uns límits màxims d immissió que varien en funció de la zona on es troba situada l activitat respecte als habitatges afectats. En els anys que porta d aplicació aquesta ordenança s ha resolt multitud de problemes de queixes de molèsties per soroll, i s ha imposat a la pràctica una metodologia de treball en l elaboració de projectes per a la implantació de noves activitats que té en compte la prevenció de les possibles molèsties de soroll que poden causar les noves activitats.

(15)

Àrea de Planificació Urbanística i Territori

Serveis de Medi Ambient

Aquesta ordenança també regula els sorolls i les vibracions produïts a la via pública, les sortides dels locals d esbarjo, les festes i actes a la via pública, els aparells o instruments musicals o acústics, els treballs a la via pública i el soroll dels vehicles a motor. En aquest cas, per tractar-se de focus temporals o mòbils, i en alguns casos per no estar ben definit a quin departament de l Ajuntament correspon efectuar-ne el control, l aplicació de l ordenança ha estat poc eficaç.

En els darrers anys s ha legislat a Catalunya i a l Estat Espanyol, tot seguint les directrius europees, donant al problema de la contaminació acústica una visió global. El soroll a què està sotmès el ciutadà procedeix de multitud de fonts sonores, independentment que existeixin focus puntuals que puguin causar molèsties. Cal actuar per resoldre els problemes puntuals que poden sorgir però també per mantenir els nivells de contaminació acústica en aquelles zones on es trobin amb nivells acceptables i per millorar els de les zones exposades a nivells inacceptables per ser massa elevats.

b) Normativa autonòmica

La Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, va ser aprovada el 12 de juny de 2002 i publicada en el DOGC 3675, el 11/07/2002. Aquesta llei és la primera a l estat espanyol en transposar els criteris de la directiva europea i donar al problema de la contaminació acústica una visió global. Conté alguns aspectes novedosos, com la necessitat de dividir el territori en zones amb major o menor capacitat de suportar la contaminació acústica, en funció de la seva utilització segons criteris urbanístics, de mobilitat, socials, etc. D aquí neixen els mapes de capacitat acústica.

També és novedosa la metodologia d avaluar els nivells acústics, que es fa de manera diferent segons la font. En alguns casos a la mesura efectuada cal fer correccions en funció de paràmetres com el temps de funcionament de la font sonora, l existència de components tonals o de caràcter impulsiu, etc.

Per a la ciutat de Terrassa, que compleix els criteris sobre aglomeració fixats per la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, suposa tres exigències concretes a dur a terme:

- elaborar el mapa de capacitat acústica de la ciutat (zonificació)

- elaborar un mapa estratègic de soroll

- adaptar l ordenança municipal per a la regulació dels sorolls i les vibracions al contingut de la llei 16/2002

Un mapa estratègic de soroll no és un mapa pròpiament dit, sinó que és la determinació de l estat acústic d una aglomeració, amb l objectiu que sigui una eina de gestió del soroll ambiental, mitjançant la representació de dades com la situació acústica existent o pronosticada, la zonificació del mapa de capacitat acústica, la superació dels nivells d immissió, l exposició de la població a les zones de soroll, etc.

Els terminis que fixava la llei 16/2002 per a donar compliment a aquestes exigències va finalitzar el 11/10/2005. Les discrepàncies d aquesta llei amb la Ley 37/2003 del Ruido, que és de caire superior per ser d aplicació a tot l Estat Espanyol, i d aprovació posterior a la llei catalana, va obstaculitzar el desenvolupament reglamentari de la llei catalana que havia d aclarir com realitzar els mapes de capacitat i estratègic de soroll.

Per altra banda, en el Decret 245/2005, de 8 de novembre, es fixen els criteris per a l elaboració dels

mapes de capacitat acústica. En aquest decret s indica com dividir el territori en les diferents zones de

sensibilitat acústica de què ha de constar el mapa de capacitat acústica i dels requeriments tècnics de l arxiu digital en que s ha de formalitzar.

c) Normativa estatal

L estat espanyol transposa a la seva legislació la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, a través de la Ley 37/2003,

de 17 de noviembre, del Ruido i el RD 1513/2005, de 16 de desembre, pel que es desenvolupa la llei

esmentada. No obstant, aquesta transposició es fa de manera incompleta, perquè no aclareix com cal desenvolupar els mapes estratègics de soroll, i ho deixa pendent del desenvolupament d un reglament específic.

(16)

L aprovació d aquesta Llei i del Reial Decret que la desenvolupa parcialment suposa un fre en el desenvolupament de la legislació catalana. Així doncs, no s aprova cap decret de desenvolupament de la llei 16/2002 com estava previst, pel conflicte que es presenta entre les lleis catalana i espanyola. Ambdues, però, compleixen amb la Directiva 2002/49/CE. En concret, pel que fa al desenvolupament de mapes estratègics de soroll, la legislació catalana preveu fer-ho a partir de les zones de sensibilitat acústica que s han de concretar prèviament en un mapa de capacitat. En l espanyola es preveu fer-ho a través dels diferents usos urbanístics del sol.

El conflicte entre ambdues legislacions no només ha motivat l endarreriment de la posada en marxa dels treballs de desenvolupament dels mapes de capacitat i estratègics de soroll, sinó també el desenvolupament de noves ordenances municipals. Així mateix crea la incertesa de si el treball realitzat pot acabar finalment fora de l ordenament legal espanyol. Si succeeix d aquesta forma, caldrà refer-lo en el futur quan les incògnites que ara pesen sobre el marc legal s hagin dissipat definitivament.

2.5 Metodologia emprada en la realització del Mapa de Capacitat Acústica

Seguint els criteris establerts pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya en el Decret 245/2005, de 8 de novembre, el Mapa de Capacitat Acústica s efectua d acord amb les següents fases:

- identificació dels emissors acústics del territori

- determinació del nivell de soroll ambiental

- zonificació acústica del territori

- concreció del Mapa de Capacitat Acústica

Cal remarcar que els mapes de capacitat acústica són una eina de planificació totalment novedosa. No hi ha precedents de mapes d aquest tipus que s hagin fet amb antelació, ni existeix una metodologia definida. El grup de treball que ha afrontat la seva realització a Terrassa ha desenvolupat una metodologia pròpia en funció de les dades disponibles en el punt de sortida, els objectius a assolir i els mitjans tècnics disponibles. Noves dades i noves concrecions que han sorgit mentre es desenvolupava el treball, han motivat que aquest s hagi hagut de refer parcialment. És normal que això es produeixi en un treball que és pioner i que no té un procediment pautat a seguir. A cada problema sempre s ha buscat una solució per tal d arribar a una proposta de mapa de capacitat que sigui coherent, a partir de la qual en derivin uns objectius assolibles.

a) Un pas previ: la creació d una ponència municipal multidisciplinar

Després de l anàlisi dels resultats del Mapa de Soroll i dels treballs que havien de desenvolupar-se a continuació, d acord amb la llei 16/2002 (revisió de l ordenança municipal per a la regulació dels sorolls i les vibracions, mapa de capacitat acústica, mapa estratègic de soroll i plans d actuació) es va concloure que la clau per portar a terme una correcta gestió del soroll era crear una ponència municipal multidisciplinar que estructurés les actuacions municipals futures a fi de regular, prevenir i corregir els nivells excessius de soroll urbà.

En aquesta ponència han tingut i tenen participació, per tant, tots els serveis municipals el treball quotidià dels quals estigui relacionat d una manera o altra amb el soroll, ja sigui des de la vessant del seu control, des de la planificació de l ús del territori, la gestió del trànsit de vehicles o en la planificació de les accions correctores a implantar en el territori. La ponència pretén ser l eix vertebrador de totes les actuacions municipals en relació a la gestió del soroll. Permet un flux ràpid i directe d'informació de manera transversal. Així, la presa de decisions es pot fer amb el màxim coneixement de la informació disponible.

La ponència està coordinada pel Servei de Medi Ambient i hi participen també els serveis d Urbanisme, Mobilitat, Policia Municipal i d Informació Territorial. No es tracta d una ponència tancada sinó que s hi poden incorporar, de manera temporal o permanent, persones d altres serveis si el treball que es realitza així ho requereix.

El primer treball que ha afrontat aquesta ponència ha estat precisament el d elaborar el Mapa de Capacitat Acústica. Es busca que el mapa de capacitat obtingut amb el treball comú sigui conegut i acceptat per tots els departaments i serveis de l Ajuntament. D aquesta manera serà més fàcilment utilitzable i aplicable per tots els serveis.

(17)

Àrea de Planificació Urbanística i Territori

Serveis de Medi Ambient

Per a la posada en funcionament d aquesta ponència i per al seu assessorament en temes complexes sobre l acústica, s ha buscat la participació d experts de fora de l Ajuntament. Així, es va establir un conveni amb el Laboratori d Enginyeria Acústica i Mecànica (LEAM) de la UPC que participa en totes les reunions.

b) Fonts d informació de què es nodreix el Mapa de Capacitat Acústica

Les principals fonts d informació de què es nodreix el Mapa de Capacitat Acústica són:

- El Mapa de Soroll de la ciutat de Terrassa, realitzat durant l any 2004 pel Laboratori d Enginyeria Acústica i Mecànica de la UPC per encàrrec del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de l Ajuntament de Terrassa. Inclou un estudi psicosocial, realitzat a través d enquestes als veïns de la ciutat, per obtenir informació de primera mà sobre la percepció que es té del soroll com a contaminant ambiental.

- El Pla d Ordenació Urbanística Municipal (POUM), realitzat durant els anys 2002-2003 per l Oficina del Pla, creada especialment per desenvolupar el nou pla d ordenació municipal, a instància de la Gerència Municipal d Urbanisme de l Ajuntament de Terrassa. Estructura l ús del territori i el futur creixement de la ciutat.

- El Pla Director de Mobilitat (PDM), realitzat l any 2002 per l empresa Formaplan per encàrrec del Servei de Mobilitat Urbana de l Ajuntament de Terrassa. Inclou l estudi de la mobilitat actual i fixa la seva ordenació futura.

En la realització del mapa de capacitat s ha intentat trobar un equilibri entre els tres factors que considerem fonamentals per a una correcta zonificació, cadascun dels quals s identifica amb un dels documents enumerats anteriorment.

- els nivells de soroll existents

- els usos urbanístics del territori

- la utilització de la xarxa viària i el transport públic

2.6 Identificació dels emissors acústics del territori i determinació del nivell de soroll

La fase d identificació dels emissors acústics del territori consisteix en localitzar i reconèixer els potencials emissors acústics i la seva àrea d afectació. Les activitats significatives per l afectació de soroll industrial, comercial, de serveis o de lleure es consideren com a fonts puntuals de soroll. Les vies urbanes significatives en relació a l afectació de soroll, com les travesseres urbanes, les rondes, els carrers d ús intensiu comercial, industrial i de serveis, els carrers de vianants i els carrers de trànsit restringit, s identifiquen com a fonts lineals de soroll. Les infrastructures de transport viari i ferroviari existents en l àmbit urbà, també s identifiquen com a fonts lineals de soroll. La identificació de les activitats significatives a considerar com a fonts puntuals de soroll es va efectuar a través de la informació històrica disponible a la base de dades de l Ajuntament sobre expedients de disciplina incoats per denúncies de soroll. Aquesta informació es va facilitar al LEAM perquè la tingués en compte a l hora de planificar la distribució dels punts de mesura.

La determinació del nivell sonor ambiental es pot fer, indistintament, pel mètode de mesura de nivell de soroll o mitjançant models de càlcul per simulació. En el cas de Terrassa es va optar pel mètode directe de mesura del nivell de soroll. En cas de fer-ho per simulació, és necessari disposar d una exhaustiva cartografia digital i informació actualitzada i complerta sobre les intensitats de trànsit de vehicles. Les desviacions dels resultats obtinguts mitjançant un procediment o l altre poden ser substancials quan es donen circumstàncies com una considerable incidència de soroll de motocicletes, paviment en mal estat, ús de paviments sonorreductors o d altres paràmetres que els programes de simulació no arriben a tenir en compte.

Les mesures de nivell de soroll ambiental van incloure períodes de curta i de llarga durada, de 15 minuts i 24 hores respectivament, i es van repartir en quantitat i ubicació de manera que s obtingués la representativitat de tota la tipologia de carrers de la ciutat.4

4

(18)

2.7 Zonificació acústica del territori

La zonificació acústica del territori consisteix en l agrupació de les parts del territori amb la mateixa capacitat acústica, d acord amb la determinació de nivell de soroll ambiental o d acord amb els objectius de qualitat acústica assolibles, i les àrees i usos que el Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es

fixen els criteris per a l elaboració dels mapes de capacitat acústica, especifica en l Annex I.

a) Tipologia de zones de sensibilitat acústica5

A.- Alta. Comprèn els sectors del territori que requereixen una protecció alta contra el soroll. B.- Moderada. Comprèn els sectors del territori que admeten una percepció mitjana del soroll. C.- Baixa. Comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada del soroll.

Zona de soroll. Corresponen a sectors del territori afectats per la presència d infrastructures de

transport viari, ferroviari, marítim i aeri. La zona de soroll comprèn el territori de l entorn del focus emissor i és delimitada per la corba isòfona, que són els punts del territori on es mesuren els valors límits d immissió establerts pels annexos 1 i 2 corresponents a la zona de sensibilitat acústica on hi ha situada la infrastructura. Les noves edificacions en zona de soroll han de complir els condicionants específics fixats a la llei 16/2002, i el seu compliment s ha d acreditar a través de la llicència d obres

Zona d especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA). Es poden declarar zones d especial

protecció de la qualitat acústica les àrees que per la singularitats característiques es considera convenient de conservar una qualitat acústica d interès especial, sempre que no estiguin compreses en una zona de soroll de les definides en l apartat anterior, i que no es sobrepassi entre les 8 h i les 21 h un valor límit d immissió LAr de 50 dB(A) i entre les 21h i les 8 h un límit d immissió LAr de 40 dB(A). En aquestes zones el valor límit d immissió es considera el valor del soroll de fons més 6 dB(A).

Zona acústica de règim especial (ZARE).Es poden declarar com a zona acústica de règim especial

aquelles àrees en què es produeix una elevada contaminació acústica a causa de la presència de nombroses activitats, de la naturalesa que siguin, i del soroll produït al voltant. Poden ésser declarades ZARE les zones en què es sobrepassin els valors límit d immissió en l ambient exterior corresponents a zones de sensibilitat acústica baixa en 15 dB(A) o més, dues vegades per setmana, durant dues setmanes consecutives o tres d alternes, dins el termini d un mes. La declaració de ZARE ha d ésser proposada en un estudi en els termes que, en cada cas, disposin les ordenances municipals. Aquest estudi s ha de fer a iniciativa de la mateixa administració o a petició d un nombre representatiu de veïns. Els ajuntaments han d aplicar un règim especial d actuacions per aconseguir la progressiva disminució del soroll a l ambient exterior de la zona, mitjançant els diversos instruments legals, normatius i de control de què disposen. Si finalment s assoleix la neutralització del soroll, l ajuntament pot decidir tancar l expedient de la zona i normalitzar-ne la classificació.

b) Procediment d assignació dels carrers a les zones de sensibilitat acústica alta, moderada o baixa6

I) Donat que la llei16/2002 de protecció contra la contaminació acústica preveu que cal fer la zonificació del territori en base a tres zones de sensibilitat acústica principals, prenent com a punt de sortida el Mapa de Soroll diürn es fa una simplificació, agrupant els vials en tres grups segons el seu nivell sonor LAeq. Els nivells en base als es fa l agrupació són els previstos por la llei 16/2002, per a les zones de sensibilitat acústica alta, moderada i baixa:

5

Definides segons la llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica.

6

El procediment que s indica a continuació ha estat desenvolupat totalment per la ponència municipal multidisciplinar per a la gestió del soroll de Terrassa. Atès que en el moment d afrontar els treballs d elaboració del Mapa de Capacitat Acústica, el grup de treball de Terrassa era un dels

(19)

Àrea de Planificació Urbanística i Territori

Serveis de Medi Ambient

Figura 6. Detall del mapa acústic simplificat en tres grups de carrers.

II) Se superposa aquesta simplificació sobre el mapa de planejament urbanístic, en el que s ha considerat tant les zones urbanes consolidades com les zones urbanes programades que encara no s han desenvolupant, per a les quals encara no es disposa de cap informació procedent del Mapa de Soroll.

Figura 7. Superposició del mapa anterior sobre el mapa de planejament urbanístic

III) A continuació es realitza una senzilla correcció. Tots els carrers dels polígons i zones industrials poden ser colorats en vermell, doncs correspondran a zones de sensibilitat acústica baixa. Els carrers que fan de frontera entre la zona industrial i comercial, es deixen per a una anàlisi posterior. Així s obtè una primer aproximació al que ha de ser el Mapa de Capacitat Acústica, a la que encara cal fer múltiples correccions.

IV) Es procedeix a aplicar una altra de les fonts principals d informació, el Pla Director de Mobilitat. En aquest pla, realitzat l any 2002, s analitza el model de circulació actual i es proposa un nou model. Per tal que aquest nou model sigui possible caldrà que es completi el sistema de rondes de la ciutat. Es basa en un sistema de distribució dels fluxos format por anelles i radis d entrada. La resta de la xarxa viària es concep com un conjunt de cèl·lules de circulació pacificada amb límit de velocitat 30 km/h. Cada cèl·lula és una zona d activitat social en la que es vol garantir uns determinats estandars de qualitat de vida (viure, treballar, fer compres, fer desplaçaments a peu o en bicicleta protegits de la circulació motoritzada). En aquestes zones el trànsit pot ser de accés, però evitant la infiltració del trànsit de pas cap a les cèl·lules veïnes.

(20)

Figura 8. Model de circulació del Pla Director de Mobilitat 2002.

Figura 9. Vista parcial de la xarxa principal i secundaria.

És fàcil, doncs, fer una associació entre la categoria de cada carrer a efectes del PDM amb les zones de sensibilitat acústica del mapa de capacitat:

- Carrers de la xarxa principal o arterial => zones de sensibilitat acústica baixa

- Carrers de la xarxa secundaria o col·lectora => zones de sensibilitat acústica moderada

- Carrers de la xarxa de servei => zones de sensibilitat acústica alta.

En aquest punt és possible fer un creuament de les dades procedents de la simplificació del Mapa de Soroll amb les procedents del pla de mobilitat. Tots els vials de la xarxa principal s'assignen a zona de sensibilitat acústica baixa, ja que suporten nivells LAeq .> 65 dB(A).

Una anàlisi manual i detallada barri a barri es fa necessari per distribuir la resta de carrers entre les zones de sensibilitat acústica moderada o baixa. A la major part dels carrers de la xarxa de distribució es donen nivells 60 < LAeq <= 65 dB(A), corresponents a la zona de sensibilitat moderada tot i que en algunes es donen nivells superiors. Podem trobar-nos amb els següents casos:

La xarxa principal o arterial de rondes, avingudes, travesseres i carreteres de penetració fan possible la comunicació entre unes cèl·lules i les seves veïnes, i també amb les més distants, sense haver de travessar altres cèl·lules.

Dintre de cada cèl·lula existeixen carrers més importants (xarxa secundaria o col·lectora) que fan de distribuïdors del trànsit de vehicles dintre de las mateixes, i finalment estan els carrers de la xarxa de servei que constitueixen l origen o destí de la majoria dels desplaçaments.

(21)

Àrea de Planificació Urbanística i Territori

Serveis de Medi Ambient

- si la diferència de nivell és petita (< 1 dB(A)), se li assigna igualment la zona de sensibilitat acústica moderada

- si la diferencia de nivell és més gran (2-3 dB(A)) i està prevista alguna transformació del carrer per adaptar-lo al model del PDM (mesures de pacificació del trànsit, reurbanització de carrers, etc.) se li assigna igualment la zona de sensibilitat acústica moderada.

- si la diferencia de nivell és molt gran (>3 dB(A)) se li assigna el nivell de zona de sensibilitat acústica baixa, a no ser que estiguin previstes importants actuacions de transformació o existeixin ja queixes o reivindicacions veïnals per l excés de soroll.

Els mateixos criteris serien aplicables per als casos de conflicte que es donen entre les zones sensibilitat acústica moderada i alta.

Figura 10. Detall de la proposta de mapa de capacitat acústica.

V) Finalment s estudien les zones de conflicte. Un carrer que fa de frontera entre una zona industrial i una altra residencial poden considerar-se zona de sensibilitat acústica moderada si els nivells de soroll existents ja corresponen a aquesta zona o als de la zona de sensibilitat acústica alta. Es considerarà zona de sensibilitat acústica baixa si els nivells existents corresponen ja a aquesta zona.

(22)

Un altre factor que s ha tingut en compte per a l establiment de les zones de sensibilitat acústica alta és l existència d equipaments sensibles , entre els que es trobarien els centres docents, hospitals, centres d assistència primària, geriàtrics, centres de dia, biblioteques i les zones d interès natural. Estan distribuïts por tot el teixit urbà, com succeeix a totes les ciutats compactes. Molts es troben situats junt al viari de la xarxa principal suportant nivells de soroll corresponents a les zones de sensibilitat acústica baixa, donat que quan es van construir van primar altres factors, com la facilitat d accés. En pocs casos, però, la ubicació d un equipament ha condicionat la qualificació de la zona de sensibilitat acústica del carrer on es troba situat. En la majoria, la situació d equipaments existents s utilitzarà com indicador per a validar de maneja objectiva els resultats del treball, abans i després de fer la zonificació, igual que es fa amb les dades de població exposada a cada zona.

VI) El mapa de diferències o superació de valors límit

Amb una primera proposta elaborada de Mapa de Capacitat es pot representar en un plànol les diferències existents entre el nivell sonor mesurat o assignat a cada carrer en el Mapa de Soroll i el nivell límit corresponent al mateix, en funció de la zona de sensibilitat a la que hagi estat assignat. L escalat dels trams en què s agrupen les diferències no és arbitrari, s ha escollit de manera que a l hora d elaborar el mapa de superació de valors límit sigui fàcil identificar els carrers on es superen els nivells d atenció indicats a la llei 16/2002, per als quals seria necessari elaborar també plans d actuació.

Figura 12. Mapa de superació de valors límit diürn

VII) Anàlisi de les diferències

Les diferències que ens apareixen remarcades poden ser atribuïdes a dues causes:

- un error en el procés de zonificació.

- una realitat desfavorable.

Per tal de depurar possibles errors es treballa sobre el mapa de diferències. Es revisen totes les diferències superiors a 3 dB(A), una a una, per destriar les que són degudes a un error en el procés de les que estan justificades i són degudes a una realitat desfavorable. D aquesta revisió se n treuen un seguit d incidències que comporten reconsiderar la zonificació de determinats carrers, modificant-se la zona assignada inicialment. La major part de les correccions consisteixen en assignar el carrer a una zona de sensibilitat acústica un grau més permissiva, tot i que en algun cas s ha fet a l inrevés per tal de donar uniformitat a diferents trams d un mateix carrer o carrers similars d un mateix barri. Els errors solen venir induïts pel comportament de determinats carrers, que no es correspon al previsible segons la categoria de carrer (PDM)

(23)

Àrea de Planificació Urbanística i Territori

Serveis de Medi Ambient

Figura 13. Detall del mapa de diferències diürn. LAeq -nivell màxim segons zona de sensibilitat acústica, abans de revisar

Figura 14. Detall del mapa de diferències nocturn. LAeq _nit - nivell màxim segons zona de sensibilitat acústica, abans de revisar

L objectiu de les correccions és que la primera edició del plànol de capacitat acústica que s aprovi, sigui ajustada a la realitat. Una proposta massa agosarada que remarqui uns objectius molt ambiciosos pot desbordar les possibilitats d actuació de l Ajuntament i motivar que la ciutadania en tingui una mala percepció, en veure una no actuació per part de l Ajuntament en sectors concrets que l afectin. Les diferències observades entre els plànols de superació de nivells de dia i de nit són les següents:

DIA NIT

Longitud de carrers (km) amb diferències menors de 3 dB(A) 67,50 33,60

Longitud de carrers (Km) amb diferencies entre 3,1 i 5 dB(A) 24,48 25,47

Longitud de carrers (Km) amb diferències entre 5,1 i 8 dB(A) 2,17 15,40

Longitud de carrers (Km) amb diferencies majors de 8 dB(A) 0,53 0,47

Hi ha més trams de carrers que superen l objectiu de qualitat de la zona durant el dia més que no pas durant la nit, però de nit es quan es produeixen superacions de nivell més elevades.

(24)

VIII) Primera proposta

(25)

Àrea de Planificació Urbanística i Territori

Serveis de Medi Ambient

S arriba a una proposta que, tot i ser força coherent, caldrà modificar. Posteriorment s exposaran els motius. De la lectura de la proposta de Mapa de Capacitat Acústica febrer 2006 s'extreuen aquests resultats:

- Color vermell, corresponent a la zona de sensibilitat acústica baixa, en polígons industrials i vies de la xarxa principal (rondes, avingudes, i carreteres de penetració). També en aquells carrers de la ciutat que suporten una important intensitat de trànsit. Aquesta consideració generalment es correspon amb les dades de trànsit disponibles.

- Color groc, corresponent a la zona de sensibilitat acústica moderada, és present en tots els barris residencials de la ciutat i domina en els barris de l entorn del centre històric.

- Color verd, corresponent a la zona de sensibilitat acústica alta, domina en els barris residencials més perifèrics i està present també en carrers del centre històric que formen part de l illa de vianants. La proposta de mapa de capacitat acústica mostrada resumeix l estat del treball de la ponència per a la gestió del soroll ambiental de Terrassa a febrer de 2006. Aquest grup de treball va arribar a una proposta de mapa de capacitat acústica molt similar a aquesta a finals de setembre de 2005. Dita proposta es va mostrar en una ponència titulada Gestión Integral del ruido urbano. Mapa de Capacidad Acústica de

Terrassa , durant la realització del 36 Congreso Nacional de Acústica y Encuentro Ibérico de Acústica,

que es va fer a Terrassa els dies 19-21 d octubre de 2005.

Entre el novembre de 2005 i el febrer de 2006 es va treballar en la zonificació dels sectors de nou desenvolupament o zones a on el POUM tenia previst desenvolupar plans de millora o plans parcials, i que tenien aprovats, encara que fos de manera provisional, els respectius projectes d urbanització. Atès que Terrassa era un dels municipis de Catalunya que tenia els treballs del mapa de capacitat acústica més avançats i del nombre de peticions d altres municipis d informació sobre el mateix, es va organitzar, juntament amb la Diputació de Barcelona, una jornada, el 23 de febrer de 2006, sobre l elaboració de mapes de capacitat acústica. En aquesta jornada es va mostrar la proposta que ara s'ha comentat.

IX) Correcció per soroll incident

La Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya es va posicionar sobre el tractament del soroll incident. Els mapes de soroll que s estaven fent a Catalunya i Espanya, majoritàriament es feien a través de mesures de soroll, i no per simulació, com a la majoria de països del centre d Europa. Els mapes de soroll elaborats a partir de mesures donaven com a resultat nivells de so més elevats que els que es feien per simulació. Això és degut a que els mapes de soroll realitzats a través de programes de simulació representen el soroll incident -el soroll que impacta en les façanes dels edificis- mentre que el valor d una mesura realitzada d acord amb el procediment establert a Terrassa recull tant el soroll incident com el reflexat a les parets de les façanes.

És evident que els mapes estratègics de soroll han de ser elaborats amb criteris uniformes a tots els països de la Unió Europea, per tal que sigui possible fer comparació de resultats. Les dades que s han de donar, han de ser en conseqüència de soroll incident. D'aquesta forma, els indicadors de soroll Lden i Lnight, que s obtenen a partir de mesures efectuades davant façanes o altres elements reflectants, s han de corregir per reduir l efecte reflectant del mateix. En general, això implica una reducció de 3 dB(A) (Annex II de la Directiva 2002/49/CE). Així doncs, s'ha fet una correcció7 restant 3 dB(A) a les dades disponibles en el mapa de soroll de la ciutat, i s'ha revisat l assignació feta a les zones de sensibilitat acústica per als carrers de zones residencials que no formen part de la xarxa viària principal, donat que aquesta reducció els podria suposar un canvi de zona.

7

Aquesta correcció hauria estat convenient fer-la abans d iniciar el procés d assignació de carrers a les diferents zones de sensibilitat acústica.

(26)

Utilitzant l'eina SIG, s'ha fet altre cop un tractament massiu de les dades i s'ha destriat quins trams de carrer, al restar-los 3 dB(A) del nivell acústic existent o pronosticat, canvien de zona. Malgrat tot es fa una revisió manual d aquesta manipulació de dades, doncs els trams de carrers situats en zona industrial no han de canviar de categoria, i cal analitzar al detall els trams fronterers per veure si el canvi és necessari o no. Aquest canvi té repercussió en el còmput de l afectació de la població (no en el soroll al que la població està exposada)

En la Taula 1 s'observa que, considerant soroll incident en lloc de soroll mesurat, la reducció de 3 dB(A) suposa un important transvasament de població situada en zona de sensibilitat acústica baixa cap a la de moderada i d aquesta cap a la d alta. Els resultats aleshores, sembla que s acosten més al dels mapes que s efectuen per simulació i que consideren el soroll incident directament.

Població exposada (Dia)

Sensibilitat Acústica % Població exposada

LAEQ diürn LAEQ diürn -3 dB

Sensibilitat Baixa ( >65) 28,7% 16,5%

Sensibilitat Moderada (>60 i <=65 dB) 36,6% 26,4%

Sensibilitat Alta (<=60dB) 30,5% 52,8%

sense dades 4,2% 4,3%

100,0% 100,0%

Població exposada (Nit)

Sensibilitat Acústica % Població exposada

LAEQ nocturn LAEQ nocturn -3 dB

Sensibilitat Baixa ( >55) 24,3% 16,5% Sensibilitat Moderada (>50 i <=55 dB) 36,0% 18,4% Sensibilitat Alta (<=50dB) 35,4% 60,8% sense dades 4,3% 4,3% 100,0% 100,0%

Taula 1. Repartiment de la població en les zones de soroll abans i després de la reducció de 3 dB(A)

-- Carrers que passarien de zona de sensibilitat acústica baixa a moderada

-- Carrers que passarien de zona de sensibilitat acústica moderada a alta

Figura 16. Detall proposta de canvi de zona de sensibilitat acústica per reducció de 3 dB(A) en considerar el soroll incident i no el soroll mesurat.

(27)

Àrea de Planificació Urbanística i Territori

Serveis de Medi Ambient

També canvia la longitud de carrers on hi ha una superació de nivells, amb una reducció molt significativa. Les diferències observades entre els plànols de superació de nivells de dia i de nit són les següents:

DIA NIT

Longitud de carrers (km) amb diferències menors de 3 dB(A) 36,70 43,50

Longitud de carrers (Km) amb diferencies entre 3,1 i 5 dB(A) 0,72 11,44

Longitud de carrers (Km) amb diferències entre 5,1 i 8 dB(A) 0,27 0,10

Longitud de carrers (Km) amb diferencies majors de 8 dB(A) 0,53 0,47

X) Proposta final

Tot aquest procés complex motiva una darrera revisió general que justifica canviar de zona també alguns vials pròxims als carrers a on el canvi era obligat, per tal de mantenir una certa coherència dintre de cada barri. La proposta final és la representada en el plànol 02.01 de la part final d'aquest document.

c) Zones especials

I) Zones de soroll

Les zones de soroll són els sectors del territori afectats per la presència d infrastructures de transport viari, ferroviari, marítim i aeri. Comprèn el territori de l entorn del focus emissor delimitat per la corba isòfona on es mesuren els valors límits d immissió corresponents a la zona de sensibilitat acústica on hi ha situada la infrastructura. Pel que fa a les carreteres, es consideren que són susceptibles de generar una zona de soroll totes les que tenen una intensitat superior a 3.000.000 vehicles/any. L abast de les zones de soroll el defineix el titular de la infrastructura. Les infrastructures que creuen el terme municipal de Terrassa i que poden ser objecte de generar una de zona de soroll són les següents:

Tipus

infrastructura

Denominació Titular Estat

Autopista C-58 Barcelona-Terrassa Generalitat Catalunya Existent

Autopista C-16 Barcelona-Manresa Generalitat Catalunya Existent

Carretera N-150 Generalitat Catalunya Existent

Carretera C-253 Martorell Generalitat Catalunya Existent

Carretera BV-1221 Terrassa-Navarcles Generalitat Catalunya Existent

Carretera BP-1503 Rubí Generalitat Catalunya Existent

Ferrocarril Barcelona-Terrassa FGC Existent

Ferrocarril Barcelona-Manresa RENFE Existent

Autopista IV Cinturó Ministerio de Fomento Projecte

Taula 2. Infrastructures susceptibles de generar zones de soroll.

II) Zones d especial protecció de la qualitat acústica

Existeix una zona dintre del terme municipal de Terrassa que forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l Obac. Aquest parc està inclòs en el PEIN (Pla d Espais d Interès Natural), motiu pel qual s ha considerat convenient qualificar com a Zona d Especial Protecció de la Qualitat Acústica a aquesta porció de territori.

III) Zones acústiques de règim especials (ZARE)

No existeix a la ciutat una concentració d activitats de tipus comercial o recreatiu que produeixin uns nivells de so tan elevats que motivin la creació d una zona acústica de règim especial ZARE.

2.8 Indicadors de validació de resultats

Hi ha dos paràmetres que s'ha considerat necessari introduir-los com indicadors en la validació de la proposta de mapa de capacitat: la població i els equipaments sensibles. Tant en un cas com en l altre es compara la situació actual d exposició de la població i dels equipaments sensibles al soroll, segons dades del Mapa de Soroll del 2004 corregit per considerar només soroll incident, amb la situació que

(28)

resultaria si s aconseguissin els objectius del Mapa de Capacitat Acústica. Si en ambdós casos es produeix una millora de la situació actual, es considerarà que la proposta serà vàlida doncs s'aconseguirà un grau de millora de la qualitat acústica.

Si algun dels indicadors empitjorés, caldria replantejar-se la proposta de zonificació, donat que no hauríem aconseguit l objectiu del Mapa de Capacitat Acústica de preservar la qualitat sonora ambiental a les zones on és bona i millorar-la a on és dolenta. La informació sobre la població procedeix de les dades del padró d'habitants de Terrassa, i la informació sobre els equipaments és la que s adjunta en la llista de l'Annex II d'aquest document.

a) Població

El còmput de la població exposada és un altre aspecte que també pot ser objecte de reflexió metodològica. Hi pot haver múltiples maneres de computar la població, i la manera de comptabilitzar té influència en els resultats finals. No hi ha establert cap criteri homogeni per fer aquest còmput, de manera que la utilització de diferents criteris en diferents municipis pot introduir distorsions a l hora de comparar els resultats.

En el cas de Terrassa s'ha utilitzat el criteri de computar la població exposada al soroll utilitzant les dades del padró d'habitants, a través de les adreces postals. Tots els habitants empadronats en un edifici se sumen i la suma s assigna al portal corresponent. Sumant el total d habitants assignats a cada portal d un determinat tram de carrer s'obté la població d aquest tram i així per tots els trams de carrers de la ciutat. En funció dels atributs de cada tram, com per exemple el nivell de soroll incident o de la zona de capacitat acústica donada, s'obtenen unes dades de població que podem comparar.

A la Taula 3 es compara la població exposada -agrupada segons els nivells de soroll corresponents a les zones de sensibilitat acústica alta, moderada o baixa- de la situació inicial, segons el Mapa de Soroll 2004 corregit en 3dB(A) amb la situació final, segons la proposta de Mapa de Capacitat Acústica. En aquesta comparació s observa que es produeix una reducció en la població exposada a nivells de so corresponents a les zones de sensibilitat acústica baixa i moderada i un augment de la població situada en zones de sensibilitat acústica alta. Així doncs, la proposta de Mapa de Capacitat Acústica de la ciutat de Terrassa respecta els principis de la llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, perquè a nivell general preserva les zones amb bona qualitat acústica ambiental i proposa millores per a zones on la qualitat acústica ambiental no és suficientment bona.

Figura 17. Imatge del districte IV on apareix representada la distribució de la població segons dades del padró municipal, associada a l adreça postal corresponent i ordenada per colors en funció del nivell de so existent en el carrer (segons dades del mapa acústic de l any 2004)

(29)

Àrea de Planificació Urbanística i Territori

Serveis de Medi Ambient

b) Equipaments sensibles

Els equipaments sensibles són aquells que s enumeren en el Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel

que es fixen els criteris per a l elaboració dels mapes de capacitat acústica. Els equipaments sensibles

han de situar-se preferentment en zones de sensibilitat acústica alta. Aquests equipaments s'han agrupat també en tres grups.

Per un costat l'agrupació s'ha fet en funció de la seva exposició al soroll, segons el Mapa de Soroll 2004 corregit amb la reducció de 3 dB(A). Quan un equipament té façana a un sol carrer, s'ha assignat a l equipament el valor del nivell de soroll incident en el tram de carrer corresponent. Quan té façana a més d un carrer, se li ha assignat el valor del nivell de soroll incident del tram de carrer a que té façana que sigui més elevat, és a dir, el cas més desfavorable. L agrupament es fa en funció dels nivells sonors que determinen les zones de sensibilitat acústica.

Per altra banda s'han agrupat els equipaments també segons la zona de sensibilitat acústica del tram de carrer al que tenen façana. Si tenen façana a més d un carrer, s'assigna la zona del cas més desfavorable.

Aleshores és possible fer un recompte i comparar la situació inicial, obtinguda a partir de la realitat existent que mostra el mapa de soroll incident, amb la situació final que es donaria si s aconseguissin els objectius del Mapa de Capacitat Acústica proposat.

A la taula següent apareix el nombre d equipaments considerats sensibles distribuïts en les zones de sensibilitat acústica alta, moderada o baixa, en funció del que seria la seva exposició al soroll incident i la seva situació en les zones de sensibilitat acústica de la proposta de Mapa de Capacitat Acústica.

COMPARATIVA MA(2004)-3/MCA(V.07)

Classificació equipaments per nivells Diferències

LD-3dB V.07 Sensibilitat Alta (<60dB) 121 33,9% 106 29,7% -15 Sensibilitat Moderada (60-65dB) 111 31,1% 144 40,3% +33 Sensibilitat Baixa (>65dB) 112 31,4% 94 26,3% -18 Sense dades 13 3,6% 13 3,6% Totals 357 357 0

Taula 4. Distribució dels equipaments sensibles en les zones de sensibilitat acústica

Els equipaments existents estan repartits per tota la ciutat. La seva creació és progressiva i es creen a mesura que apareix la seva necessitat. La ubicació en un determinat emplaçament respon a motius complexes i dispars com a quin barri s ha generat la necessitat, la disponibilitat de terrenys municipals, la

COMPARATIVA MA(2004)-3/MCA

(V.06)

Classificació % Població per nivells Diferències

Soroll incident (Laeq-3dB) Mapa Capacitat Acústica Sensibilitat Alta (<60dB) 39,09% 50,21% 11,12% Sensibilitat Moderada (60-65dB) 40,95% 37,15% -3,80% Sensibilitat Baixa (>65dB) 19,63% 12,32% -7,31% Sense dades 0,33% 0,32% -0,01% Totals 100,00% 100,00%

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :