Nous criteris normatius per a garantir la correcta gestió de les dejeccions ramaderes i la fertilització

Nous criteris normatius per a garantir

la correcta gestió de les dejeccions

ramaderes i la fertilització

Carles Esquerda Servei de sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària

Vic, 23 de març de 2018

Nous criteris normatius per a garantir la correcta gestió

de les dejeccions ramaderes i la fertilització

2

Nitrats: problemàtica i situació actual Trets generals de la nova normativa

Índex de carrega ramadera i zones vulnerables Noves mesures en l’aplicació de dejeccions Traçabilitat de les aplicacions (GPS) Llibre de gestió i declaració anual Altres aspectes de gestió i seguiment

Nous criteris normatius per a garantir la correcta gestió

de les dejeccions ramaderes i la fertilització

3

Nitrats: problemàtica i situació actual

Nitrats: problemàtica i situació actual

Efectes de la contaminació de les aigües per nitrats: Problemes de salut humana

Perjudica ecosistemes: eutrofització

Límit aigua potable: 50 mg nitrats / L (50 ppm)

Origen contaminació

No agrari (aigües residuals urbanes, etc.) Agrari:

Incorrecta gestió adobs minerals i orgànics Pèrdues tècniques inevitables

Nitrats: problemàtica i situació actual

5

Nitrats: mapa de zones vulnerables a Catalunya

6

12zones 422municipis

Nitrats: problemàtica i situació actual

7

nitrats mg / L

1960

2017

2025

Evolució temporal del contingut de nitrats a les aigües de Catalunya

Nous criteris normatius per a garantir la correcta gestió

de les dejeccions ramaderes i la fertilització

Trets generals de

la nova normativa

Trets generals de la nova normativa

9

Substituirà l’actual Decret 136/2009 Programa d’actuació reforçat

Més seguiment i control del programa Objectiu: fertilització d’excel·lència Transitorietat en les noves mesures Contingut consensuat amb el sector Previsió de publicació: setembre 2018

Nous criteris normatius per a garantir la correcta gestió

de les dejeccions ramaderes i la fertilització

10

Increment de bestiar en zones

vulnerables i nitrogen de referència

Increment de bestiar en ZV i nitrogen de referència

Índex de càrrega ramadera (ICR)

ICR = N bestiar intensiu / N orgànic aplicable

Càlcul per a cada municipi

Intervenen municipis adjacents Amb reducció N per dietes Terres: usos SIGPAC fertilitzables

11

Increment de bestiar en ZV i nitrogen de referència

ICR Subzones de ZV

ZV-A: zona amb més limitacions Municipis amb ICR > 0,8

Municipis amb ICR entre 0,5 i 0,8 però amb elevats nitrats a les aigües subterrànies (> 50 ppm)

Es defineix una subzona amb ICR > 1,2

ZV-B: resta de municipis en zona vulnerable ZNV: zona no vulnerable

Increment de bestiar en ZV i nitrogen de referència

13

Increment de bestiar en ZV i nitrogen de referència

14

Zones vulnerables a la comarca d’Osona (50 municipis)

ZV-A : 37 municipis – (36 són ZV-A amb ICR > 1,2)

ZV-B : no n’hi ha ZNV : 13 municipis

Increment de bestiar en ZV i nitrogen de referència

15

Superfície (ha) Cap. Recepc. Kg N Generació kg N Std. Nombre granges ZNV 373.089 65.925.468 23.290.404 7.149 ZV 548.359 82.479.319 75.421.785 11.448 ZV-A 287.101 45.286.508 55.370.758 7.961 ZV-B 261.259 37.192.811 20.051.027 3.487 Total Catalunya 921.448 148.404.787 98.712.189 18.597

Superfície (ha) Cap. Recepc. Kg N Generació kg N Std. Nombre granges

ZV-A - ICR> 1,2 45.378 7.550.347 14.746.143 2.219

Dades globals de càrrega ramadera

Increment de bestiar en ZV i nitrogen de referència

Nitrogen de referència (N-ref)

Nitrogen de dejeccions ramaderes que es pot aplicar en ZV segons el pla de gestió vigent a l’entrada en vigor del decret

“

Assignació a l’explotació: comunicació al ramader/a en el termini de 6 mesos

Increment de bestiar en ZV i nitrogen de referència

17

Ampliacions i noves explotacions ...

... on, i com?

Municipis ZV amb ICR > 1,2

66 municipis a tot Catalunya

Osona: 36 Berguedà: 9 Vallès Oriental: 6 Pla d’Urgell: 4 Pla de l’Estany: 3 Alt Empordà i Moianès: 2

Bages, Garrigues, Noguera, Segrià: 1

CAP INCREMENT, fins l’any 2020

Increment de bestiar en ZV i nitrogen de referència

Increment de bestiar en ZV i nitrogen de referència

19

Altres municipis en ZV

Només es pot aplicar en ZV el N-ref Excepcions:

La resta del N ha d’anar a ZNV o sortir del marc agrari

Aplicació en terres fora de ZV

Tractament per eliminar N o produir fertilitzants comercials Lliurament a gestors de residus

Explotacions ecològiques o extensives Aplicació a terres cultivades pel ramader

Aplicació a terres de ZV-B si els sòls < 80 ppm fòsfor

INCREMENT amb condicions

Increment de bestiar en ZV i nitrogen de referència

Comparació amb el Decret actual

En ZV-A : menys possibilitats d’ampliar respecte al Decret 136/2009: Opcions que desapareixen:

Explotació agrària prioritària

Dietes reductores de l’excreció nitrogenada

Ampliar pel fet d’estar en un pla de gestió conjunt on altres granges disminueixen

En ZV-B : el nou decret posarà restriccions a les ampliacions, quan al Decret 136/2009 no n’existeixen (zones amb càrrega de N ramader menor del 80%)

Nous criteris normatius per a garantir la correcta gestió

de les dejeccions ramaderes i la fertilització

21

Gestió de l’adobatge:

Èpoques, dosi, aplicació i traçabilitat

Tipus de fertilitzants nitrogenats

22

Classificació: segons velocitat de mineralització Indicador: relació C/N

Tipus 1: C/N > 10

Fems, compost, FS de purins, gallinasses amb clofolla d’arròs o palla.

Tipus 2: C/N < 10

Purins, FL de purins, gallinasses sòlides o líquides, gallinassa amb serradures, digestats, fangs.

Èpoques en què no es pot aplicar nitrogen - ZV (

)

23

Excepcions presembra

(decret actual) (nou decret)

Tipus 1: 2,5 mesos 2 mesos

Tipus 2, 3: 2 mesos 1,5 mesos

Cultiu Tipus 1 Tipus 2 Tipus 3 Tipus 1 Tipus 2 Tipus 3 Blat de moro i sorgo

O N D

Gramínies d'hivern

G F M A M J J A S

Decret actual =Nou Decret

Èpoques en què no es pot aplicar nitrogen - ZV (

)

Excepcions presembra

(decret actual) (nou decret)

Tipus 1: 2,5 mesos 2 mesos

Tipus 2, 3: 2 mesos 1,5 mesos Decret actual =Nou Decret

Cultiu Tipus 1 Tipus 2 Tipus 3 Tipus 1 Tipus 2 Tipus 3 Gira-sol O N D

Colza, sembra d'hivern

Èpoques en què no es pot aplicar nitrogen - ZV (

)

(decret actual) (nou decret)

Tipus 1: 2,5 mesos 2 mesos

Tipus 2, 3: 2 mesos 1,5 mesos

Èpoques en què no es pot aplicar nitrogen - ZV (

)

26 Decret actual Nou Decret Cultiu Tipus 1 Tipus 2 Tipus 3 G F M A M J J A S O N D

Altres lleguminoses herbàcies extensives (pèsol, favó, veça, etc.)

Cultiu

Tipus 1 Tipus 2 Tipus 3

O N D

Altres lleguminoses herbàcies extensives (pèsol, favó, veça, etc.)

G F M A M J J A S

Excepcions presembra

(decret actual) (nou decret)

Tipus 1: 2,5 mesos 2 mesos

Èpoques en què no es pot aplicar nitrogen

27

Canvis del nou decret

S’introdueixen períodes en zones no vulnerables però de durada menor que en ZV

Els períodes d’excepció presembra en herbacis s’escurcen Tipus 1: 2 mesos anteriors a la sembra

Tipus 2, 3: 1,5 mesos anteriors a la sembra

Es permeten adobs tipus 3 (inorgànics) en alfals i altres lleguminoses durant el període: febrer - octubre

Dosis màximes de N en zones vulnerables

N total

• N orgànic • N mineral

Dosis màximes de N procedent d’adobat orgànic Límit general: 170 kg N / ha i any

Nous límits en secans semiàrids (secans A) Segrià, Pla d’Urgell, Urgell, Garrigues

Mecanisme per augmentar les dosis de N en cas d’alta productivitat: Informe tècnic + anàlisi de sòl = increment 25% dosis màximes N Càlculs basats en mètode del balanç de N

(Però orgànic màxim 170 kg N/ha i any)

kg N / ha

29

Dosis màximes de N en zones vulnerables

Per conèixer la dosi d’aplicació cal saber la concentració de N en les dejeccions

Concentració de N: kg N / tona kg N / m3

Anàlisis laboratori, conductímetres o NIR (purins), Referències bibliogràfiques adients, taules, etc. Per defecte:

kg N teòrics (taules) ________________________ volum o massa real (mesurat)

Dosis màximes de N en zones vulnerables (zona 3)

30 Cereals d’hivern (kg N / ha i any)

Secà Decret actual Nou decret

N Total: 210 / 190 170 • N orgànic: 170 = • N mineral: 150 100 Regadiu N Total: 210 = • N orgànic: 170 = • N mineral: 150 =

Dosis màximes de N en zones vulnerables (zona 3)

31 Cereals de primavera (kg N / ha i any)

Secà Decret actual Nou decret

N Total: 100 120 • N orgànic: 100 120 • N mineral: 70 80 Regadiu N Total: 170 = • N orgànic: 170 = • N mineral: 120 =

Dosis màximes de N en zones vulnerables (zona 3)

Blat de moro (kg N / ha i any)

Secà Decret actual Nou decret

N Total: 210 = • N orgànic: 170 = • N mineral: 150 = Regadiu N Total: 300 300 / 450* • N orgànic: 170 = • N mineral: 200 200 / 350*

Requisits: fraccionar almenys en dues cobertores, registrar producció gra del recinte (mínim 16 t/ha), anàlisi anual de base de tiges a la collita

Dosis màximes de N en zones vulnerables (zona 3)

33 Raigràs (kg N / ha i any)

Dall únic Decret actual Nou decret

N Total: 210 = • N orgànic: 170 = • N mineral: 150 = 2 – 4 dalls N Total: 400 = • N orgànic: 170 = • N mineral: 300 =

Dosis màximes de N en zones vulnerables (zona 3)

34 Lleguminoses extensives (kg N / ha i any)

Secà Decret actual Nou decret

N Total: 50 90 • N orgànic: 50 90 • N mineral: 30 60 Regadiu N Total: 100 125 • N orgànic: 100 125 • N mineral: 50 80

35

Apilaments temporals de fertilitzants orgànics

Màxim: 100 t →200 t/ apilament Màxima durada: 45 dies → 60 dies

A menys de 500 m de nuclis de població, etc.: 2 dies (igual al nou decret) Distància a explotacions ramaderes: 300 m→150 m(excepte entre mateixa espècie o entre aviram)

Mètodes d’aplicació de fertilitzants orgànics

En cultius herbacis extensius: màxima uniformitat de distribució Els purins NO es poden distribuir:

Directament des de la cisterna

Amb el reg (però sí FL: en reg localitzat o aspersió – no amb canó) Amb vano o ventall

Noves mesures en l’aplicació de dejeccions

37

Prohibició vano o plat

o 6 mesos: cisternes de nova inscripció al ROMA

o 1 any: aplicacions en ZV (2 anys en ZNV) – Cisternes de més de 15 m3

– Aplicacions a càrrec de terceres persones

o 5 anys: resta de casos (aquest termini segurament serà menor)

Noves mesures en l’aplicació de dejeccions

38

Conductímetre obligatori

en cisternes

Transitorietat:

o 6 mesos: cisternes de nova inscripció al ROMA

o 1 any: aplicacions en ZV (2 anys en ZNV)

– Cisternes de més de 15 m3 – Aplicacions fetes per tercers o 5 anys: resta de casos

Noves mesures en l’aplicació de dejeccions

39

Alternatives al vano o plat: tubs penjants, injecció...

Noves mesures en l’aplicació de dejeccions

Distàncies mínimes

Es mantenen les distàncies mínimes a granges, poblacions i captacions d’aigua.

Les distàncies als cursos d’aigua s’aplicaran a tots els fertilitzants: Domini públic hidràulic: 5 m / 10 m

No aplicar dejeccions en cap de setmana o festius, a menys de 500 m de:

Nuclis de població

Centres de treball no agraris Àrees de lleure

Incorporació dels fertilitzants orgànics al sòl

41

En general té beneficis:

aprofitament del nitrogen emissions

molèsties a la població En alguns casos és obligatòria i amb terminis

Excepcions a la norma:

Prats i pastures ja implantats

Cultius llenyosos amb coberta vegetal entre línies Conreu de conservació (sembra directa)

Cobertora en cultius herbacis

Condicions adverses o excepcionals (ho ha d’acordar el DARP)

Incorporació dels fertilitzants orgànics al sòl

42

Tipus 1: fems, gallinassa amb palla, fraccions sòlides dels purins, compost:

Aplicats a < 500 m de nuclis habitats, polígons industrials, centres treball i àrees lleure:

– 4 dies (octubre – abril) – 2 dies (maig – setembre) A > 500 m: no és obligatori Al nou decret queda igual

Incorporació dels fertilitzants orgànics al sòl

43

Tipus 2 : purins, gallinasses sòlides o líquides, fraccions líquides, etc., segons la distància a nuclis de població, polígons industrials, centres de treball no agraris o àrees de lleure:

(*) si l’aplicació es fa arran de terra amb tubs penjants o sistemes similars, no cal incorporar (nou decret: igual)

Novetats normatives en la gestió de les dejeccions

ramaderes i la fertilització

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

45

Objectiu DARP: control de la gestió real

En oficina:

Plans amb condicions especifiques d’aplicació: terra a més de 10 km, nitrogen que ha de sortir de ZV.

Càlculs derivats:

• estimació de manca de gestió • èpoques d’aplicació

• dosis aplicades • distàncies mínimes, etc.

Controls de camp:

Revisar que hi hagi aplicacions reals

46

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

Normativa actual

Ordre AAM/312/2014: Obliga a utilitzar GPS en traçabilitat Granja aplicant a camp a més de 10 km

Ordre AAM/66/2015: Estableix les dades que cal desar en un full de càlcul i que poden ser requerides pel DARP

Ordre ARP/210/2017: Obliga a transmetre les dades al DARP en temps real, a través d’una plataforma de recepció de dades (PRD). Publicada 18/09/2017 – aplicació 19/03/2018

47

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

Nou decret

Lliurar al DARP en temps real les dades GPS del transport i aplicació: Des d’entrada en vigor: aplicacions a > 10 km de l’origen

En 6 mesos:

Transports realitzats per terceres persones Transports cap a emmagatzematges en destinació Transports a gestor de residus (origen o destinació)

Transports d’explotacions situades en ZV cap a terres en ZNV En 2 anys: transports a > 5 km (excepte explotacions < 2000 kg N)

GPS: Esquema funcionament

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

49

Procediment

Ramaders o centres de gestió: Sol·licitar l’alta al servei Codi GPS el codi GPS identifica el titular de l’origen de les dejeccions

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

51

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

53

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

55

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

57

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

59

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

Procediment

RAMADERS / CENTRES DE GESTIÓ: Sol·licitar l’alta al servei Codi GPS

Opció 1: Contractar una empresa de software GPS

Les empreses subministren i instal·len el hardware Es poden adaptar sistemes de gestió existents Opció 2: Contractar un transportista amb software de traçabilitat

TRANSPORTISTA:

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

61

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

63

Dades del punt d’origen

Codi GPS (DARP)

NIF aplicador / CIF empresa aplicadora Matrícula vehicle aplicador

Coordenades (X,Y) del punt de càrrega Error de precisió GPS

Data i hora de la càrrega

Tipus d’origen (granja / centre de gestió) Identificador d’origen (marca oficial / codi centre)

Tipus material transportat i aplicat (purí, fem, gallinassa, etc.) Característiques element (kg N, kg P₂O₅, volum i/o pes)

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

Dades del punt de destinació

Codi d’inici (identificador d’origen o codi de traça): la PRD el dóna en el moment de fer l’origen.

Coordenades destinació (X, Y) Error de precisió GPS

Data i hora de l’inici de l’aplicació o descàrrega

Tipus destí (camp, emmagatzematge col·lectiu, gestor de residus) Codi segons tipus de destinació:

Codi SIGPAC recinte Codi i nom del gestor

Traçabilitat de les aplicacions (GPS)

65

Beneficis del sistema

Millora de la gestió de les dejeccions: Permet planificar i verificar la feina feta

Gestió de flotes de vehicles, comandes de feina, etc. Assegurem una correcta gestió davant l’opinió pública Disposem d’informació (tractament de dades) Facilita l’avaluació de costos i la reducció de despeses Facilita la confecció dels llibres de gestió i la declaració anual Impuls de noves tecnologies

• Introducció de softwares de gestió en l’àmbit de dejeccions ramaderes • Facilita la integració dels diferents serveis TIC de empreses ramaderes amb

DARP

• Permetrà la distribució i interoperabilitat de dades amb d’altres administracions Millora la connexió ramader / agricultor:

• Elaboració d’albarans, factures, enviament d’informació a l’agricultor, etc.

Novetats normatives en la gestió de les dejeccions

ramaderes i la fertilització

66

67

Llibre de gestió de fertilitzants nitrogenats

Unifica els llibres actuals

Ampliació a tots els agricultors (ZV + ZNV)

Explotacions agrícoles: nova dimensió mínima (3 ha reg / 4 ha secà) Agricultor/a: anotar dades de totes les aplicacions de fertilitzants

Ramader/a: quantitats entregades a agricultor, CG, gestor, etc., tractaments

Anotacions per ordre cronològic dins els 7 dies posteriors Conservar-lo durant 5 anys

Estimació concentració N i metodologia emprada

Llibre de gestió de fertilitzants nitrogenats

69

Declaració anual de gestió

Per a totes les explotacions que han de dur llibre de gestió Dades anuals a enviar telemàticament al DARP

Declaració ramaders N i dejeccions generats

Tractaments realitzats (i N eliminat, si s’escau)

Quantitat entregada a explotació agrícola, gestor de residus o a centre de gestió

Declaració agricultors

N aplicat a cada cultiu, indicant tipus de fertilitzant i origen

Limitació entrada bestiar si es constata insuficient capacitat de gestió de dejeccions

70

Assessorament en fertilització

Més de 3 ha d’hortícoles Més de 10 ha de regadiu Més de 20 ha de secà

Realitzat per persona tècnica o per agricultor amb titulació adient

Acreditació: contracte o certificat de pertinença a entitat Assessor: planifica la fertilització

GRÀCIES

PER L’ATENCIÓ

Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

Av. Alcalde Rovira Roure, 191 | 25198 Lleida | Telèfon: 973 220868 | Fax: 973 249403