• No se han encontrado resultados

LES VARIETATS HORTÍCOLES LOCALS DE LA SELVA I DE LA VALL D ARBÚCIES Vall d Arbúcies, llavors de futur

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "LES VARIETATS HORTÍCOLES LOCALS DE LA SELVA I DE LA VALL D ARBÚCIES Vall d Arbúcies, llavors de futur"

Copied!
32
0
0

Texto completo

(1)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

LES VARIETATS HORTÍCOLES LOCALS DE LA SELVA

I DE LA VALL D’ARBÚCIES

(2)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

Realitzar l’inventari de les varietats hortícoles locals de la Selva i municipis circumveïns i la

reconstrucció del cos bàsic –llavorer- de varietats locals cultivades abans de la dècada dels anys 60

s.XX(Revolució Verda).

Objectius

Introducció

Principals

Específics

•Realitzar un inventari detallat de les varietats locals que es cultiven a l’àmbit d’estudi.

•Reconstruir, a partir de fonts orals i escrites, el llavorer tradicional de l’àmbit d’estudi abans de 1960. •Fixar el coneixement tradicional oral lligat a les varietats que encara es cultiven.

•Aprofundir en possibles relacions entre el grau de conservació i de coneixement de varietats locals i la seva distribució geogràfica.

•Establir possibles relacions entre el grau de conservació i de coneixement de varietats locals i diverses variables socials i econòmiques dels entrevistats.

•Aprofundir en l’origen del germoplasma que actualment forma les varietats locals a l’àmbit d’estudi

(3)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

L’àmbit d’estudi

Límits i descripció de l’àmbit

Nombre municipis

26

Superfície

995 km

2

Població (2016)

167.694 (hab)

Densitat de població

168(hab/km

2

)

(4)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

L’àmbit d’estudi, Vall d’Arbúcies

Límits i descripció de l’àmbit

Superfície

86 km

2

Població (2016)

6380 (hab.)

Gran variabilitat climàtica que genera un gran

nombre d’ecosistemes que poden albergar molta

agrobiodiversitat.

Zona ancenstralment aïllada que ha permès

incrementar la conservació.

Iniciatives de conservació molt destacades (P.

Emili )

(5)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbitLímits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

3 regions biogeogràfiques

Elevada superfície forestal a les serralades (58%) Plana mosaic agroforestal

Rang pluviomètric molt important 600-1200mm/any

Context biogeogràfic

Boscos Bosquines Altres Sense vegetació secà regadiu Urbanització Total

Selva 58.641 16.513 1.133 3.367 6.587 4.350 9.051 99.642

(6)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

Resum metodològic

Metodologia

Recerca documental històrica s.XV al s.XX

Treball de camp (entrevistes)

Anàlisi de dades qualitatiu

Obtenció de llistats de varietats potencialment localitzables al Vallès

Concreció de les varietats que cultiva i cultivava l’entrevistat

Obtenció de dades socioeconòmiques i d’explotació

Anàlisi cartogràfic

Anàlisi de dades quantitatiu

Recull d’informació agronòmica de les espècies, fitxa de les varietats localitzades i ressenya de les varietats amb llavor.

Interpretació cartogràfica de concentració de varietats localitzades i recordades.

Mapa amb la situació de cada varietat localitzada Anàlisi estadístic entre paràmetres socials,

econòmics i territorials i conservació i coneixement Anàlisi dels paràmetres de xarxa entre productors Determinació d’indicadors d’erosió i integritat genètica de poblacions

(7)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

Recerca documental històrica

Metodologia

Tractats d’agronomia des del s.XV al s.XX

Diaris, revistes i publicacions especialitzades

Catàlegs de cases de llavors

Fonts indirectes

Costumari català. Joan Amades Diccionari Aguiló.

Casa Nonell s.XIX i principis s.XX Casa Vilmorin-Andrieux.

(8)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

Treball de camp

Metodologia

Obtenció d’informadors clau

Costumari català. Joan Amades Diccionari Aguiló.

40 entrevistats

Mostreig estadístic de judici

Mètode “bola de neu”

Estructura de l’entrevista

Dades sociodemogràfiques

Llista de comprovació de les varietats locals (conserva o coneix) Caracterització agronòmica varietal

Dades de la xarxa d’intercanvi

Nombre d’entrevistats

Ajuntaments

(9)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

Grau de coneixement Varietats conservades

Dades socioeconòmiques Dades territorials

Anàlisi qualitativa i quantitativa

Metodologia

Regressions lineals múltiples

Descripció agronòmica de les espècies localitzades Fitxa de les varietats localitzades

(10)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

Caracterització individus mostrejats

Resultats i discussió

Entrevistats

Edat

Sexe

Residència

Estat civil

Formació

Sector

d’ocupació

68,57 anys 89% homes 85% Selva 77% casats 70% primaris 67,0% agrari

(11)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

Caracterització activitats productives

Resultats

Alçada

Mida

Mecanització

Sistema productiu

Xarxa primària

198m 57% petites 59% baix 86% convencional Resultats i discussió

(12)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

Selva Orígen forà (+30anys)

Família llavor ref oral llavor ref

oral Conservad a Recordad a Conservada Recordada HORTÍCOLES CONVOLVULÀCIES 1 0 0 0 1 0 0,4% 0,0% CRUCÍFERES 16 10 3 3 19 13 8,0% 6,9% COMPOSTES 13 9 4 1 17 10 7,2% 5,3% CUCURBITÀCIES 18 12 2 7 20 19 8,4% 10,1% GRAMÍNIES 0 3 1 6 1 9 0,4% 4,8% LILIÀCIES 4 1 5 3 9 4 3,8% 2,1% LLEGUMINOSES 28 19 5 11 33 30 13,9% 15,9% QUENOPODÌACIES 7 1 0 0 7 1 3,0% 0,5% SOLANÀCIES 23 2 14 16 37 18 15,6% 9,5% UMBEL.LÍFERES 1 4 1 5 2 9 0,8% 4,8% FRUITERS REGADIU

POMERA Malus pumila Mill. (sin. Pyrus malus L., Malus domestica Borkh.)

43 5 5 1 48 6 20,3% 3,2%

PERERA (Pyrus communis L.) 13 24 0 0 13 24 5,5% 12,7%

PRESSEGUER 7 17 0 0 7 17 3,0% 9,0%

CIRERER 4 2 0 0 4 2 1,7% 1,1%

FIGUERA 7 14 0 0 7 14 3,0% 7,4%

ALBERCOQUER (Prunus armeniaca L.) 0 4 0 0 0 4 0,0% 2,1%

CODONY 1 0 0 0 1 0 0,4% 0,0% CÍTRICS 0 1 0 0 0 1 0,0% 0,5% Avellaner 1 0 0 0 1 0 0,4% 0,0% ALTRES DE SECA Vinya 6 2 0 0 6 2 2,5% 1,1% Cereals 2 6 0 0 2 6 0,8% 3,2% Olivera 2 0 0 0 2 0 0,8% 0,0% Suma 197 136 40 53 237 189 100,0% 100,0% Total cultivades 237

Total referències orals 189

Total identificades 426

Caracterització de les varietats conservades i recordades

Resultats 237 varietats cultivades 43 de pomera Meló català Resultats i discussió productor s Varietats conservades Percentatg e 1 118 49,79% 2 46 19,41% 3 27 11,39% 4 15 6,33% >=5 31 13,08% Total 237 100,00%

(13)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

Família llavor ref oral llavor ref oral Conservada Recordada

HORTÍCOLES CONVULVULÀCIES 0 1 0 0 0 1 CRUCÍFERES 1 25 0 6 1 31 COMPOSTES 3 19 0 5 3 24 CUCURBITÀCIES 1 29 0 9 1 38 GRAMÍNIES 0 3 1 6 1 9 LILIÀCIES 1 4 0 8 1 12 LLEGUMINOSES 5 42 1 15 6 57 QUENOPODÌACIES 1 7 0 0 1 7 SOLANÀCIES 6 19 1 29 7 48 UMBEL.LÍFERES 0 5 0 6 0 11 FRUITERS REGADIU

POMERA Malus pumila Mill. (sin. Pyrus malus L., Malus domestica

Borkh.) 42 6 5 1 47 7

PERERA (Pyrus communis L.) 7 30 0 0 7 30

PRESSEGUER 7 17 0 0 7 17

CIRERER 0 6 0 0 0 6

FIGUERA 0 21 0 0 0 21

ALBERCOQUER (Prunus armeniaca L.) 0 4 0 0 0 4

CODONY 0 1 0 0 0 1 CÍTRICS 0 1 0 0 0 1 Avellaner 0 1 0 0 0 1 ALTRES DE SECA Vinya 4 4 0 0 4 4 Cereals 0 8 0 0 0 8 Olivera 2 0 0 0 2 0 Total 80 253 8 85 88 338 Cultivades 88

Caracterització de les varietats conservades i recordades

Resultats

88 varietats cultivades 42 de pomera

(14)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

Conservació i coneixement varietal vers paràmetres sociodemogràfics

Resultats

Edat

Sexe

Formació

Conservació i coneixement significant

(15)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussióResultats i discussióResultats Conclusions

Conservació i coneixement varietal vers altitud, localització i temps d’accés als mercats

Alçada

(16)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussióResultats i discussióResultats Conclusions

I a la Vall d’Arbúcies

(17)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

Fixació del coneixement documental i oral

Resultats

Descripció agronòmica de les espècies localitzades

Introducció Referències documentals Agronomia Relació de varietats Bleda verda Resultats i discussió

(18)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

Fixació del coneixement documental i oral

Resultats

SELECCIÓ VARIETAL

Singularitat

Especificitat

Productivitat

Qualitat organolèptica

Facilitat de cultiu

Resultats i discussió

CRITERIS DE SELECCIÓ

6 VARIETATS D’HORTA

6 VARIETATS DE FRUITERS

(19)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

MONGETA ROSSA DE MATA BAIXA

Resultats

Fixació del coneixement documental i oral

Resultats i discussió

FAMÍLIA: LLEGUMINOSES QUÈ ES MENJA: LLAVOR CONSUM: PER A GRA SEC

MORFOLOGIA: VARIETAT DE MATA BAIXA

ORGANOLÈPTICA: DE GUST SUAU I TEXTURA LLEUGERAMENT FARINOSA DEGUT A LA PELL

(20)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

MONGETA ROSSA D’ASPRE O AVELLANETA ROSSA

Resultats

Fixació del coneixement documental i oral

Resultats i discussió

FAMÍLIA: LLEGUMINOSES QUÈ ES MENJA: LLAVOR CONSUM: PER A GRA SEC

MORFOLOGIA: VARIETAT DE MATA ALTA

ORGANOLÈPTICA: DE GUST MIG I TEXTURA LLEUGERAMENT FARINOSA DEGUT A LA PELL

(21)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

ENCIAM DEL SUCRE

Resultats

Fixació del coneixement documental i oral

Resultats i discussió

FAMÍLIA: COMPOSTES QUÈ ES MENJA: FULLES CONSUM: EN CRU

MORFOLOGIA: VARIETAT DE FULLA LLARGA AMB POC CABDELL

ORGANOLÈPTICA: DE GUST DOLÇ I MOLT TENDRE. SUPORTA

(22)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

COL DE PELL DE GALÀPET

Resultats

Fixació del coneixement documental i oral

Resultats i discussió

FAMÍLIA: BRÀSSIQUES QUÈ ES MENJA: FULLES CONSUM: CUIT

MORFOLOGIA: VARIETAT DE FULLA GRAVADA

ORGANOLÈPTICA: DE GUST EXTREMADAMENT DOLÇ I TEXTURA SUAU IDEAL PER FER TRINXAT

(23)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

TOMÀQUET POMETA

Resultats

Fixació del coneixement documental i oral

Resultats i discussió

FAMÍLIA: SOLANÀCIES QUÈ ES MENJA: LLAVOR CONSUM: PER A GRA SEC

MORFOLOGIA: VARIETAT DE MATA BAIXA

ORGANOLÈPTICA: DE GUST SUAU I TEXTURA LLEUGERAMENT FARINOSA DEGUT A LA PELL

(24)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

ESCAROLA PERRUQUETA

Resultats

Fixació del coneixement documental i oral

Resultats i discussió

FAMÍLIA: ASTERÀCIES QUÈ ES MENJA: FULLES CONSUM: CRUES

MORFOLOGIA: VARIETAT DE FULLA LLARG I DE LLIGAR ORGANOLÈPTICA: DE GUST SUAU I TEXTURA CRUIXENT

(25)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

POMERA QUADRES

Resultats

Fixació del coneixement documental i oral

Resultats i discussió

FAMÍLIA: ROSÀCIES QUÈ ES MENJA: FRUIT

DESCRIPCIÓ FRUIT: ARRODONIT AMB AIGÜES VERDES I VERMELLES ORGANOLÈPTICA: DE GUST DOLÇ I CARN MOLT FORTA AMB BONA CONSERVACIÓ.

(26)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

POMERA VERDA DONZELLA

Resultats

Fixació del coneixement documental i oral

Resultats i discussió

FAMÍLIA: ROSÀCIES QUÈ ES MENJA: FRUIT

DESCRIPCIÓ FRUIT: ARRODONIT DE COLOR GROC AMB AIGÜES ROSADES

(27)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

POMERA REINETA GRIS

Resultats

Fixació del coneixement documental i oral

Resultats i discussió

FAMÍLIA: ROSÀCIES QUÈ ES MENJA: FRUIT

DESCRIPCIÓ FRUIT: ARRODONIT DE COLOR MARRÓ CLAR ORGANOLÈPTICA: DE GUST DOLÇ I LLEUGERAMENT AFRUITAT

(28)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

POMERA CIRI GAVATX

Resultats

Fixació del coneixement documental i oral

Resultats i discussió

FAMÍLIA: ROSÀCIES QUÈ ES MENJA: FRUIT

DESCRIPCIÓ FRUIT: LLEUGERAMENT CÒNIC I ALLARGAT AMB TONALITATS VERMELLES.

(29)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

POMERA AGREDOLÇ

Resultats

Fixació del coneixement documental i oral

Resultats i discussió

FAMÍLIA: ROSÀCIES QUÈ ES MENJA: FRUIT

DESCRIPCIÓ FRUIT: LLEUGERAMENT CÒNIC DE COLOR VERMELLÓS ORGANOLÈPTICA: SUCOSA DE GUST DOLÇ I DE BONA CONSERVACIÓ

(30)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

POMERA SANG DE LLEBRE

Resultats

Fixació del coneixement documental i oral

Resultats i discussió

FAMÍLIA: ROSÀCIES QUÈ ES MENJA: FRUIT

DESCRIPCIÓ FRUIT: ARRODONIT

(31)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió ConclusionsConclusions

Vall d’Arbúcies, llavors de futur

• Recuperar 6 varietats locals d’horta i 6 varietats locals de poma a la Vall d’Arbúcies.

• Treballar amb els Establiments Rurals per començar a recuperar simbòlicament

aquestes varietats locals.

• Programar formació conjunta per tenir més coneixement dels diferents conreus.

• Assessorar tècnicament les persones que recuperen varietats locals.

• Editar un material divulgatiu per explicar a la ciutadania i als turistes els valors de les

varietats locals.

• Organitzar activitats de tast i degustació de les varietats locals vinculades amb

l’activitat turística local.

(32)

Marc teòric Límits i descripció de l’àmbit Metodologia Resultats i discussió Conclusions

Moltes gràcies!!!!

Referencias

Documento similar

Porque la ocupación nuestra de cada día, facilitada por el hábito, era, como es también el pan nuestro de cada día, una manera de lle- nar las horas de la vida con algo que

El present treball doctoral forma part d’un projecte més extens centrat en la romanització a la Catalunya Interior i dirigit pels doctors Josep Guitart i Joaquim Pera i que

importància d'un esdeveniment o la necessitat de tenir-ne coneixença són magnituds molt relatives. En el cas de la informació periodística, es poden confondre fàcilment amb un pur

(i) Scenes which may unsettle young children need special care. Insecurity is less tolerable for a ch.id -particularly an emotionally unstable child- than for a mature adult,

Els  flavanols  (i  especialment  les  catequines)  han  demostrat  capacitat  per  disminuir  la  viabilitat  de  cèl∙lules  canceroses  (Katiyar  et  al., 

Però probablement el moment més arriscat pel futur de les universitats va ser el retard en la introducció dels coneixements tècnics, acumulats i desenvolupats per artesans, en

Resolución del Director General del Consorcio Público Instituto de Astrofísica de Canarias de 30 de Septiembre de 2020 por la que se convoca proceso selectivo para la contratación

Como ya se ha mencionado al citar las características principales de esta línea, el Tramo Reembolsable va a corresponder a un préstamo preferencial con un tipo de interés