• No se han encontrado resultados

Quadern d exercicis d autoavaluació de Biologia Cel lular i d Histologia

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Quadern d exercicis d autoavaluació de Biologia Cel lular i d Histologia"

Copied!
170
0
0

Texto completo

(1)

Quadern d’exercicis

d’autoavaluació de

Biologia Cel·lular i d’Histologia

M. Magdalena García Irles

Materials de suport a la docència en valencià

DEPARTAMENT DE BIOTECNOLOGIA

UNIVERSITAT D’ALACANT

(2)

M. Magdalena García Irles

Aquest material docent ha rebut una beca del Servei de Promoció del Valencià de la Universitat d’Alacant

L’edició d’aquest material s’ha fet dins el marc del conveni per a la promoció de l’ús social del valencià signat per la Universitat d’Alacant amb la Conselleria d’Educació.

Alacant, novembre de 2011 (1a edició)

Edició: Universitat d’Alacant. Servei de Promoció del Valencià Apartat de Correus 99 - 03080 Alacant

A/e: S.proval@ua.es tel. 96 590 34 85

Impressió: Limencop

Universitat d’Alacant.

Edifici de Ciències Socials – Planta baixa

(3)

Índex

Presentació... V Introducció...VII

1 Introducció a l’estructura general de la cèl·lula... 9

2 Mètodes en biologia cel·lular i histologia ... 15

3 Membrana plasmàtica i comunicació cel·lular ... .21

4 El citosol i el ribosoma... 27

5 El citoesquelet i les unions cel·lulars... 31

6 Endomembranes ... 39 7 Mitocondri i cloroplast ... 45 8 El nucli ... 51 9 El cicle cel·lular... 55 10 El teixit epitelial ... 61 1 Epitelis de recobriment ... 61 2 Epitelis glandulars... 63 11 El teixit connectiu... 69 1 Generalitats ... 69 2 El teixit adipós ... 71

12 Els teixits esquelètics ... 75

1 El cartílag ... 75

2 El teixit ossi... 77

13 La sang ... 81

14 El teixit muscular ... 87

15 El teixit nerviós ... 93

16 Introducció a la histologia vegetal... 99

17 Merisistemes i teixits protectors... 103

(4)

Respostes ... 115 Tema 1... 117 Tema 2... 121 Tema 3... 125 Tema 4... 129 Tema 5... 131 Tema 6... 135 Tema 7... 139 Tema 8... 143 Tema 9... 145 Tema 10... 149 Tema 11... 153 Tema 12... 157 Tema 13... 159 Tema 14... 161 Tema 15... 163 Tema 16... 165 Tema 17... 167 Tema 18... 169

(5)

V

Presentació

Des de l’equip de govern de la Universitat d’Alacant valorem la docència en valencià com un component molt positiu en la formació universitària dels futurs professionals que han estudiat en aquesta Universitat. És una obligació de la Universitat formar bons professionals que en un futur coneguen bé la realitat que els envolta i hi presten amb normalitat els seus serveis. Per això, el domini del valencià propi de la seua especialitat tècnica o científica és fonamental per a entendre i per a gestionar el procés de desenvolupament de la societat valenciana ⎯i també per a integrar-s’hi amb total normalitat.

Aquest material docent que ara presentem és un resultat més d’aquesta filosofia, que impregna l’actual equip de govern, de preparar bons professionals que puguen fer un servei en la societat que ha creat i que manté la Universitat d’Alacant. Per a fer possible que els alumnes actuals i futurs de la Universitat puguen exercir competentment la seua professió en valencià, hem d’estimular un procés previ d’una certa complexitat que, per les seues característiques, ha de ser lent de necessitat: preparar bons professors que puguen impartir la docència en valencià i disposar de materials de suport adequats.

Per a ajudar a aconseguir això, en els darrers anys hem fet convocatòries d’ajudes per a elaborar materials docents en valencià. L’objectiu que hi ha darrere d’això és començar a publicar, a poc a poc, els materials que tinguen la qualitat suficient. Aquestes iniciatives de suport a l’ús del valencià com a llengua de creació i de comunicació científica són possibles gràcies a l’ajuda de la Generalitat Valenciana (Conselleria d’Educació), a través del conveni per a la promoció de l’ús del valencià.

Ignasi Jiménez Raneda

(6)
(7)

VII

Introducció

La Biologia Cel·lular i la Histologia són assignatures troncals del primer i del segon curs, respectivament, del grau en Biologia. Aquesta assignatura també forma part del currículum del grau en Infermeria, Nutrició Humana i Dietètica, que s’imparteixen en aquesta universitat, però, també d’altres graus com ara Bioquímica, Medicina, Veterinària, etc. Els objectius són l’estudi de les característiques estructurals i funcionals de la cèl·lula eucariota per a comprendre els processos que hi tenen lloc, les interaccions moleculars i les relacions entre cadascuna de les estructures. Com que la major part de les cèl·lules eucariotes vegetals i animals viuen en comunitats pluricel·lulars, també estudia les característiques microscòpiques dels diferents tipus cel·lulars i les relacions que estableixen entre si i amb la matriu extracel·lular.

La progressiva implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior ha fet possible la introducció d’alguns canvis en el procés d’ensenyament- aprenentatge a la universitat. Ja que ara l’alumne ha d’adquirir una major autonomia i responsabilitat en l’aprenentatge, una de les estratègies didàctiques que cada vegada pren més importància és l’autoavaluació. Així, l’estudiant tria el moment que creu adequat per a conèixer allò que ha aprés, les limitacions i què ha de aprendre per assolir els objectius de l’aprenentatge. És clar que els materials didàctics i les eines tecnològiques no garanteixen per si soles la construcció del coneixement, però en constitueixen una ajuda. Aquest manual s’ha concebut com una eina més per a facilitar l’autoaprenentatge dels alumnes, ja que aporta una sèrie de preguntes sobre els continguts de les assignatures que li permetran saber el grau d’assoliment dels coneixements.

Vull agrair a Santodomingo Pereira Rodríguez la seua labor al laboratori en la confecció de les preparacions que han permès l’obtenció de les fotografies que utilitzem en la nostra docència.

M. Magdalena García Irles Professora titular d’universitat

(8)
(9)

9

1 Introducció a l’estructura general

de la cèl·lula

1. De les teories estequiològiques sobre la composició de l’organisme, quina és anterior en el temps? a) La teoria cel·lular. b) La teoria humoral. c) La teoria fibril·lar. d) La teoria de l’evolució. e) b i c per igual.

2. La teoria humoral sobre la constitució dels organismes s’atribueix a: a) Empèdocles.

b) Galè de Pèrgam. c) Demòcrit. d) Hipòcrates. e) Aristòtil.

3. Els humors hipocràtics estaven formats per la barreja de: a) Àtoms.

b) Aire i aigua. c) Terra i foc. d) Aire i foc.

e) Aire, aigua, terra i foc.

4. Segons Empèdoclesd’Agrigent la matèria estava formada per: a) Aire i aigua.

b) Terra i foc. c) Aigua i terra. d) Aire, aigua i foc. e) Aire, aigua, terra i foc.

5. El concepte de part similar pertany a: a) Aristòtil.

b) Bichat. c) Galè. d) Hipòcrates. e) Darwin.

(10)

10 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia

6. Qui va observar per primera vegada la paret cel·lular vegetal? a) Leewenhoek.

b) Ramón y Cajal. c) Virchow. d) Schwann. e) Hooke.

7. Qui va proposar per primera vegada el terme cèl·lula? a) Hooke.

b) Schwann.

c) Schleiden.

a) d)Leeuwenhoek.

d)

Golgi.

8. La paraula cèl·lula, derivada del llatí cellula, va ser utilitzada per primera vegada l’any: a) 1492 b) 1778 c) 1887 d) 1838 e) 1665

9. La teoria cel·lular va ser enunciada l’any: a) 1936

b) 1778 c) 1812 d) 1838 e) 1665

10. Segons la teoria cel·lular...

a) La cèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius.

b) Tots els organismes estan constituïts per cèl·lules (excepte els virus). c) La cèl·lula és la unitat funcional dels éssers vius (té metabolisme

propi).

d) Tota cèl·lula procedeix de la divisió d’una altra de preexistent. e) Totes les respostes anteriors són correctes.

11. La generatio univoca (tota cèl·lula procedeix d’una altra de preexistent) va ser enunciada per primera vegada per:

a) Aristòtil. b) Galè. c) Lamarck. d) Bichat. e) Virchow.

(11)

Introducció a l’estructura general de la cèl·lula 11

12. Qui va classificar els organismes en tres regnes, Bacteri, Archaea i Eucaria? a) Bichat.

b) Darwin. c) Lamarck. d) Woese. e) Linné.

13. Quin autor va demostrar que la teoria cel·lular era també aplicable al sistema nerviós? a) Bichat. b) Schleiden. c) Purkinje. d) Ramón y Cajal. e) Virchow.

14. Què va aportar Ramón y Cajal a la teoria cel·lular?

a) Comprovà l’existència de diversos tipus cel·lulars en el teixit nerviós. b) Demostrà la individualitat de la neurona, és a dir, les prolongacions no

formaven una xarxa.

c) Demostrà que les neurones procedien d’altres de preexistents. d) Demostrà la presència de beines de mielina envoltant alguns axons. e) Desenvolupà les tècniques de tinció del Sistema Nerviós.

15. Qui va introduir el concepte de teixit basant-se en l’observació macroscòpica de diferents parts de l’organisme?

a) Bichat. b) Schleiden. c) Purkinje. d) Ramón y Cajal. e) Virchow.

16. Per a estudiar el parentiu entre diferents espècies, Carl Woese utilitza com a paràmetre de distàncies evolutives:

a) La DNA polimerasa. b) El DNA mitocondrial.

c) El rRNA de la subunitat petita. d) L’estructura terciària de les proteïnes. e) El tRNA.

17. Segons la teoria endosimbiòntica, els protobacteris alfa van donar lloc a: a) Cianobacteris.

b) Bacteris.

c) Cèl·lules eucariotes. d) Cloroplasts.

(12)

12 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia

18. A partir de la comparació dels rRNA de la subunitat petita del ribosoma es dedueix que els arqueobacteris van donar lloc a:

a) Cianobacteris. b) Bacteris.

c) Cèl·lules eucariotes. d) Cloroplasts.

e) Mitocondris.

19. Les cèl·lules procariotes tenen: a) Filaments d’actina. b) Filaments intermedis. c) Tubulina.

d) Ribosomes.

e) Tots els anteriors components.

20. El component fonamental de la paret bacteriana és: a) Peptidoglicà.

b) Cel·lulosa. c) Hemicel·lulosa. d) Proteoglicans. e) Pectina.

21. Dels organismes següents, indica quins manquen d’embolcall nuclear: a) Bacteris.

b) Algues unicel·lulars. c) Fongs.

d) Protozous

e) Tots els anteriors.

22. Les cèl·lules procariotes posseeixen: a) Citoesquelet.

b) DNA unit a histones. c) Membrana plasmàtica. d) Ribosomes 80S.

e) Cap dels components anteriors.

23. Dels següents organismes, pertanyen al regne Fungi (fongs): a) Arqueobacteris.

b) Algues unicel·lulars. c) Llevats.

d) Protozous. e) c i d.

24. Quins organismes tenen microtúbuls en el citoplasma? a) Algues.

b) Fongs.

c) Vegetals superiors. d) Protozous.

(13)

Introducció a l’estructura general de la cèl·lula 13

25. Els viroides són:

a) Partícules infeccioses de les plantes formats per RNA. b) Fragments de DNA presents en bacteris.

c) Petites proteïnes infeccioses.

d) Agents patògens de cèl·lules animals. e) a i c són certes.

26. Els virus manquen de:

a) Embolcall que els delimita. b) Àcids nucleics.

c) Metabolisme propi. d) Ribosomes.

e) c i d són certes. 27. Els prions actuen:

a) Induint canvis en el nombre cromosòmic. b) Provocant mutacions puntuals en el DNA. c) Canviant l’estructura normal del mRNA.

d) Induint canvis en l’estructura secundària de proteïnes normals. e) Totes les afirmacions anteriors són correctes.

28. Els prions:

a) Són partícules infeccioses transmissibles. b) Causen la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. c) Provoquen una degeneració del sistema nerviós. d) Són una forma modificada d’una proteïna natural. e) Totes són correctes.

29. Els prions són:

a) Un tipus de viroides complexos. b) Àcids nucleics sense càpsula proteica. c) Organismes eucariotes senzills.

d) Agents infecciosos de naturalesa proteica. e) Cap de les afirmacions anteriors és correcta. 30. Els prions són responsables de:

a) Processos infecciosos de bacteris. b) L’encefalopatia espongiforme bovina. c) Processos infecciosos de les plantes.

d) Malalties genètiques del metabolisme mitocondrial. e) Malalties genètiques del metabolisme del glicogen.

(14)
(15)

15

2 Mètodes en biologia cel·lular i

histologia

1. El límit de resolució d’un microscopi òptic és: a) 10 micres.

b) 1 micra. c) 0,25 micres. d) 0,25 nanòmetres. e) 5 nanòmetres.

2. El límit de resolució d’un microscopi electrònic de transmissió és: a) 10 micres.

b) 1 micra. c) 0,25 micres. d) 0,25 nanòmetres. e) 5 nanòmetres.

3. Quin microscopi té major poder de resolució? a) Electrònic de transmissió.

b) De camp clar. c) Confocal.

d) De fluorescència. e) De llum polaritzada.

4. L’obertura numèrica d’un objectiu depèn de: a) La longitud d’ona de la llum.

b) L’índex de refracció del medi. c) Els augments de l’ocular.

d) L’angle dels raigs refractats per la mostra. e) b i d són certes.

5. L’obertura numèrica:

a) És una funció de la capacitat d’un objectiu per a recollir llum. b) És una funció de la capacitat d’un objectiu per a enfocar. c) Com més obertura numèrica menys poder de resolució. d) Depèn de la longitud d’ona de la llum incident.

(16)

16 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia

6. Quin microscopi utilitzaries, preferentment, per a comptar ràpidament el nombre d’organismes planctònics d’una mostra d’aigua de mar?

a) Microscopi electrònic de transmissió. b) Microscopi electrònic de rastreig. c) Microscopi de llum polaritzada. d) Microscopi de fluorescència. e) Microscopi de camp fosc.

7. En quin dels microscopis següents es forma la imatge sobre una pantalla fluorescent?

a) Microscopi òptic de camp clar. b) Microscopi òptic de camp fosc. c) Microscopi de contrast de fases. d) Microscopi de fluorescència.

e) Microscopi electrònic de transmissió.

8. Per a estudiar el moviment cel·lular utilitzaríem un microscopi: a) De llum polaritzada.

b) De contrast de fases. c) De fluorescència. d) Electrònic de rastreig. e) Electrònic de transmissió.

9. En quin microscopis s’observen sempre les mostres brillants sobre un fons fosc?

a) Microscopi òptic de camp clar. b) Microscopi òptic de camp fosc. c) Microscopi de contrast de fases. d) Microscopi d’interferència.

e) Microscopi electrònic de transmissió.

10. Per a determinar l’orientació de les fibres de col·lagen en l’os utilitzaries un microscopi: a) Confocal. b) D’interferència. c) De llum polaritzada. d) De camp fosc. e) De contrast de fases.

11. Si volem tenyir els citoplasmes cel·lulars en una mostra per a observar-la en un microscopi òptic triarem:

a) Un colorant àcid. b) Un colorant bàsic. c) Un colorant neutre. d) Acetat d’uranil. e) Citrat de plom.

(17)

Mètodes en biologia cel·lular i histologia 17

12. L’hematoxilina:

a) Tenyeix les estructures de color rosa. b) Tenyeix el nucli.

c) És un colorant amb afinitat per estructures bàsiques. d) Tenyeix el citoplasma.

e) Tenyeix preferentment els mitocondris.

13. En una tinció utilitzant hematoxilina i eosina, els citoplasmes es tenyeixen de color: a) Violeta. b) Rosa. c) Blau. d) Verd. e) Negre.

14. De les substàncies següents, quina és un fixador utilitzat en microscòpia electrònica? a) Glutaraldehid. b) Formol. c) Òxid de propilè. d) Xilol. e) Alcohol.

15. La fixació per perfusió, respecte a la fixació per immersió, es caracteritza per:

a) Comoditat.

b) Facilitat de preparació.

c) Rapidesa d’actuació del fixador. d) Totes són certes.

e) Cap de les anteriors és correcta.

16. La tècnica de PAS posa de manifest la presència de: a) DNA.

b) Proteïnes.

c) Mucopolisacàrids. d) RNA.

e) Lípids.

17. En la tècnica histològica, la inclusió serveix per a: a) Deshidratar la mostra.

b) Detenir l’autolisi cel·lular.

c) Pegar la mostra en el portaobjectes. d) Endurir la mostra abans de tallar-la.

(18)

18 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia

18. Quin tipus de microscopi hem d’utilitzar per a estudiar les membranes mitjançant criofractura? a) Electrònic de transmissió. b) De camp fosc. c) De contrast de fases. d) Electrònic de rastreig. e) Confocal.

19. En la tècnica histològica, la fixació es fa per a: a) Mantenir l’estructura del teixit.

b) Detenir l’autolisi cel·lular. c) Impedir la putrefacció.

d) Modificar la reactivitat del teixit.

e) Totes les respostes anteriors són correctes. 20. Respecte a la tinció negativa, és cert que:

a) S’utilitza per a l’observació de cèl·lules i molècules carregades negativament.

b) Forma una imatge negativa de la mostra mitjançant un metall pesat que tenyeix les cèl·lules.

c) Utilitza colorants carregats negativament.

d) Tenyeix el fons en el qual està l’estructura que es vol observar i aquesta ressalta.

e) Totes les anteriors són certes.

21. En una imatge de microscòpia electrònica de transmissió, contrastada de manera convencional, els nuclèols són:

a) Poc densos als electrons. b) Densos als electrons. c) No es poden observar.

d) No es poden contrastar pel mètode convencional. e) Només s’observen mitjançant criofractura.

22. Les membranes cel·lulars, contrastades amb acetat d’uranil i citrat de plom són:

a) Poc denses als electrons. b) Denses als electrons. c) No es poden observar.

d) No es poden contrastar pel mètode convencional. e) Només s’observen mitjançant criofractura.

23. Per a estudiar la morfologia vírica quina tècnica NO és adequada? a) Immunocitoquímica per a microscòpia òptica.

b) Ombreig metàl·lic.

c) Contrast amb sals de metalls pesants. d) Tinció negativa.

(19)

Mètodes en biologia cel·lular i histologia 19

24. Quina tècnica utilitzaries per a visualitzar les proteïnes de membrana d’un tilacoide?

a) Fluorescència. b) Contrast de fases.

c) Contrast amb sals de metalls pesants. d) Criofractura.

e) Llum polaritzada.

25. Amb quin microscopi s’ha obtingut la imatge de la Figura 2.1? a) Microscopi electrònic de transmissió.

b) Microscopi de contrast de fases. c) Microscopi confocal.

d) Microscopi electrònic de rastreig. e) Microscopi de camp fosc.

26. Amb quina tècnica s’ha obtingut la imatge de la Figura 2.1? a) Ombreig metàl·lic.

b) Criofractura. c) Tinció negativa.

d) Contrast convencional per a microscòpia electrònica. e) Tinció convencional per a microscòpia de camp clar. 27. Amb quina tècnica s’ha obtingut la imatge de la Figura 2.2?

a) Ombreig metàl·lic. b) Criofractura. c) Tinció negativa.

d) Contrast convencional per a microscòpia electrònica de transmissió. e) Tinció convencional per a microscòpia de camp clar.

28. Amb quina tinció s’ha obtingut la imatge de la Figura 2.3? a) Nitrat de plata.

b) Hematoxilina/eosina. c) PAS.

d) Tinció de Nissl. e) Tricròmic de Masson.

29. Amb quina tinció s’ha obtingut la imatge de la Figura 2.4? a) Nitrat de plata.

b) Hematoxilina/eosina. c) PAS.

d) Tinció de Nissl. e) Tricròmic de Masson.

(20)

20 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia

30. Amb quina tinció s’ha obtingut la imatge de la Figura 2.5? a) Nitrat de plata. b) Hematoxilina/eosina. c) PAS. d) Tinció de Nissl. e) Tricròmic de Masson. Figura 2.1 Figura 2.2 Figura 2.3 Figura 2.4 Figura 2.5

(21)

21

3 Membrana plasmàtica i

comunicació cel·lular

1. Quin component de la bicapa lipídica és el més abundant? a) Fosfolípids.

b) Colesterol.

c) Galactocerebròsids. d) Gangliòsids.

e) Es troben tots en la mateixa proporció.

2. Dels següents components de la bicapa lipídica, quin confereix rigidesa a la membrana?

a) Fosfolípids. b) Colesterol. c) Glicolípids. d) Tots per igual.

e) Cap d’ells en confereix.

3. Quin component de la membrana li confereix asimetria? a) Fosfolípids.

b) Colesterol. c) Glicolípids. d) Proteïnes.

e) Tots els anteriors.

4. Respecte al glicocàlix és cert que:

a) Ajuda a protegir la superfície cel·lular de lesions mecàniques i químiques.

b) Està implicat en fenòmens de reconeixement cel·lular. c) Se situa en la part extracel·lular de la membrana plasmàtica. d) Els oligosacàrids poden estar units a lípids o a proteïnes. e) Totes les afirmacions són certes.

(22)

22 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia

5. Les proteïnes intrínseques:

a) Es localitzen a un costat de la bicapa lipídica i estan unides dèbilment a lípids o a d’altres proteïnes de la membrana.

b) Estan unides per enllaços covalents als lípids ipoden travessar la bicapa lipídica.

c) Se situen en la superfície externa de les cèl·lules eucariotes.

d) Poden funcionar com a canals, proteïnes transportadores, receptors, enzims, etc.

e) b i d són certes.

6. La fluïdesa d’una membrana:

a) Depèn de la longitud dels àcids grassos dels fosfolípids. b) Depèn del nombre de dobles enllaços dels àcids grassos. c) És menor com més colesterol posseeix.

d) Disminueix si disminueix la temperatura. e) Totes les afirmacions són correctes.

7. A temperatures baixes tendeix a disminuir la fluïdesa de la membrana plasmàtica. Per a evitar-ho, la cèl·lula sintetitzarà un major nombre de fosfolípids amb:

a) Àcids grassos de cadena curta. b) Àcids grassos amb dobles enllaços. c) Àcids grassos sense dobles enllaços. d) a i b són certes.

e) a i c són certes.

8. Travessa la membrana cel·lular mitjançant difusió passiva: a) Na+.

b) Cl-. c) Glucosa. d) O2. e) ATP.

9. De les següents molècules quina o quines travessen la membrana cel·lular a través de canals: a) ATP. b) Diòxid de carboni. c) Ions de calci. d) Oxigen. e) Glucosa.

10. Els canals poden ser regulats per: a) Lligand.

b) Voltatge. c) Mecànicament.

d) Receptors associats a proteïnes G.

(23)

Membrana plasmàtica i comunicació cel·lular 23

11. Respecte als canals iònics és cert que: a) Intervenen en el transport passiu.

b) Formen porus que travessen la bicapa lipídica.

c) Poden existir en dues conformacions, oberta i tancada. d) L’obertura i el tancament estan regulats, generalment. e) Totes les respostes anteriors són correctes.

12. Els canals intervenen en:

a) El transport de grans macromolècules. b) El transport actiu.

c) El transport passiu. d) El procés d’endocitosi. e) El procés de pinocitosi. 13. Respecte a l’endocitosi és cert que:

a) És un procés pel qual una cèl·lula capta macromolècules extracel·lulars.

b) Les molècules endocitades solen acabar en els lisosomes. c) Pot tenir lloc com a resposta a senyals extracel·lulars. d) La clatrina intervé en l’endocitosis vehiculada per receptor. e) Totes les anteriors són certes.

14. De les proteïnes següents, quina pot participar en la formació de vesícules d’endocitosi: a) Ubiqüitina. b) Xaperona. c) Clatrina. d) Proteïna G. e) c i d són certes. 15. La pinocitosi és:

a) El transport de partícules grans a través de la membrana. b) El transport de material líquid a través de la membrana. c) El transport d’ions a través de la membrana.

d) El transport de polisacàrids a través de la membrana. e) Totes les afirmacions anteriors són falses.

16. La incorporació de colesterol en les cèl·lules té lloc mitjançant: a) Fagocitosi.

b) Endocitosivehiculada per receptor. c) Pinocitosi.

d) Difusió simple.

(24)

24 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia

17. Què és la clatrina?

a) Un enzim hidrolític que participa en els processos de fagocitosi. b) Un enzim present en els peroxisomes.

c) Una proteïna que produeix una coberta proteica que contribueix a la formació de vesícules d’endocitosi.

d) Un glicolípid de la membrana plasmàtica.

e) Una proteïna que intervé en el manteniment desplegat d’una proteïna per a la translocació a través de la membrana.

18. Les cascades de transducció del senyal es caracteritzen per: a) L’amplificació.

b) Poden ser modulades.

c) Poden afectar a diverses dianes cel·lulars.

d) Transmeten el senyal des del receptor fins a la diana cel·lular. e) Totes les respostes anteriors són correctes.

19. Respecte a la comunicació cel·lular, assenyala l’afirmació correcta: a) Cada cèl·lula animal només respon a un tipus de senyal extracel·lular. b) Una mateixa molècula senyal pot induir respostes diferents en cèl·lules

diana diferents.

c) L’amplificació del senyal només es pot produir quan les molècules de senyalització extracel·lular s’uneixen a receptors de la superfície cel·lular.

d) Una única molècula senyal només pot desencadenar una única resposta.

e) Totes les respostes anteriors són falses. 20. Les proteïnes G trimèriques:

a) Són proteïnes integrals de la membrana. b) S’associen a oligosacàrids del glicocàlix. c) Les tres subunitats tenen activitat GTPasa.

d) S’activen quan el receptor de membrana s’uneix al lligand i en canvia la conformació.

e) Totes les respostes anteriors són correctes. 21. Les proteïnes G trimèriques:

a) S’associen amb receptors intracel·lulars.

b) S’inactiven quan el receptor s’uneix a la molècula senyal. c) S’inactiven perquè la subunitat alfa té propietat GTPasa. d) Quan estan actives, les tres subunitats es troben unides. e) Totes les respostes anteriors són correctes.

22. En quin dels sistemes de segons missatgers es produeix una eixida massiva de calci des del reticle endoplasmàtic

a) Sistema de l’AMPc. b) Sistema del’IP3. c) Sistema del DAG.

d) Sistema de l’àcid araquidònic. e) En cap dels sistemes anteriors.

(25)

Membrana plasmàtica i comunicació cel·lular 25

23. Un senyal paracrí es caracteritza per:

a) És alliberat directament a la sang i pot ser distribuït per tot l’organisme.

b) Actua sobre cèl·lules diana localitzades a gran distància de la cèl·lula que el produeix.

c) És alliberat al medi extracel·lular i actua sobre cèl·lules situades a prop de la cèl·lula que el produeix.

d) Actua sobre la mateixa cèl·lula que l’allibera per a controlar-hi l’activitat.

e) Actua mitjançant unions cel·lulars localitzades entre les cèl·lules implicades en la senyalització.

24. Un senyal autocrí:

a) És alliberat directament a la sang i pot ser distribuït per tot l’organisme.

b) Actua sobre cèl·lules diana localitzades a gran distància de la cèl·lula que el produeix.

c) És alliberat al medi extracel·lular i actua sobre cèl·lules situades a propde la cèl·lula que el produeix.

d) Actua sobre la mateixa cèl·lula que l’allibera per a controlar-hi l’activitat.

e) Actua mitjançant unions cel·lulars localitzades entre les cèl·lules implicades en la senyalització.

25. Respecte a l’AMPc és cert que:

a) Actua desfosforilant proteïnes per a regular-ne l’activitat. b) Actua fosforilant proteïnes pera regular-ne l’activitat.

c) Tarda a degradar-seperquè la seua activitat es puga prolongar en el temps.

d) S’uneix directament a factors de transcripció i activa els gens. e) S’uneix a receptors citosòlics que el condueixen al nucli per a

(26)
(27)

27

4 El citosol i el ribosoma

1. Els proteasomes són:

a) Proteïnes oligomèriques que participen en la síntesi de proteïnes. b) Complexos proteics que degraden proteïnes.

c) Proteïnes que intervenen en el plegament d’altres proteïnes. d) Complexos proteics que intervenen en la formació dels ribosomes. e) Proteïnes que intervenen en la endocitosi vehiculada per receptor. 2. La ubiqüitina és:

a) Una proteïna oligomèrica que participa en la comunicació cel·lular mitjançant la unió a receptors de membrana.

b) Una proteïna que marca les proteïnes que han de ser degradades en els proteasomes.

c) Una proteïna que participa en el plegament d’altres proteïnes o que les manté en una conformació dèbilment plegada.

d) Un complex proteic que participa en la formació dels ribosomes. e) Una proteïna que participa en l’endocitosi vehiculada per receptor. 3. El plegament de les proteïnes del citosol la duen a terme per un grup de proteïnes anomenades: a) Ubiqüitines. b) Xaperones. c) Clatrines. d) MAP. e) Citocalasines.

4. El sistema de degradació de proteïnes a través de la ubiqüitina actua sobre: a) Proteïnes mal plegades o danyades.

b) Proteïnes amb una vida mitjana curta. c) Totes les proteïnes que s’han de destruir. d) Només a i b són certes.

(28)

28 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia

5. Les xaperones són proteïnes que:

a) Intervenen en el plegament de les altres proteïnes de la cèl·lula afavorint que adquirisquen la conformació biològicament activa. b) Mantenen algunes proteïnes en una conformació dèbilment plegada. c) Es troben en cèl·lules eucariotes i procariotes.

d) Poden unir-se a pèptids i proteïnes danyades per diversos tipus d’agressions i els faciliten la reparació o la degradació.

e) Totes les respostes anteriors són correctes. 6. Els ribosomes es troben:

a) Lliures en el citosol.

a) b)Associats a la membrana nuclear externa. b) Associats al reticle endoplasmàtic rugós. c) En els mitocondris

d) Totes les respostes anteriors són correctes.

7. Respecte als ribosomes quina localització és incorrecta? a) En la matriu mitocondrial.

b) Units a la membrana plasmàtica.

c) Units a la membrana del reticle endoplasmàtic. d) Lliures en el citoplasma.

e) En l’estroma del cloroplast.

8. Els ribosomes de les cèl·lules procariotes tenen dues subunitats amb un coeficient de sedimentació de:

a) 30 S i 50 S. b) 30 S i 60 S. c) 40 S i 50S. d) 40 S i 60S. e) 70 S i 80 S.

9. Els ribosomes de les cèl·lules eucariotes tenen dues subunitats amb un coeficient de sedimentació de:

a) 30 S i 50 S. b) 30 S i 60 S. c) 40 S i 50S. d) 40 S i 60S. e) 70 S i 80 S.

10. Els codons són triplets de bases de: a) La subunitat gran del ribosoma. b) La subunitat petita del ribosoma. c) El tRNA.

d) El mRNA.

(29)

El citosol i el ribosoma 29

11. La destinació de les proteïnes sintetitzades pels ribosomes en el citosol és: a) El citosol. b) La membrana plasmàtica. c) El reticle endoplasmàtic. d) Els lisosomes. e) La secreció. 12. La peptidil-transferasa és: a) Un enzim citosòlic.

b) Una proteïnade la subunitat gran del ribosoma. c) Una proteïna del tRNA.

d) L’enzim que esterifica els aminoàcids amb el tRNA. e) L’enzim que transporta els aminoàcids al ribosoma. 13. Assenyaleu l’afirmació correcta:

a) Les dues subunitats ribosòmiques contenen diferents rRNA i proteïnes.

b) Quan acaba la síntesi de proteïnes les dues subunitats se separen. c) Els ribosomes de procariotes són més petits que els d’eucariotes. d) Les dues subunitats s’uneixen quan s’inicia la síntesi de proteïnes. e) Totes les anteriors són certes.

14. Assenyaleu l’enunciat incorrecte:

a) Durant la síntesi de proteïnes el primer aminoàcid es col·loca en el lloc P.

b) L’enllaç peptídic es forma durant la fase d’elongació de la síntesi de proteïnes.

c) La informació per a la síntesi dels rRNA resideix en l’organitzador nucleolar.

d) El cloramfenicol inhibeix la síntesi de proteïnes en procariotes. e) Les proteïnes ribosòmiques se sintetitzen en el nuclèol.

15. Assenyaleu la resposta correcta:

a) Els aminoàcids es col·loquen segons un ordre definit pel tRNA. b) Durant la fase d’elongació, el nou aminoàcid es col·loca en el lloc P. c) La fase final de la síntesi de proteïnes requereix factors

d’alliberament.

d) Els aminoàcids són transportats fins als ribosomes per aminoacil-tRNA sintetases.

e) La peptidil-transferasa és un enzim citosòlic. 16. Assenyaleu la resposta correcta:

a) Els aminoàcids es col·loquen segons un ordre definit per l’anticodó del tRNA.

b) Els aminoàcids són transportats fins al ribosoma per aminoacil-tRNA sintetases.

c) El codó iniciador de la síntesi de proteïnes és sempre el mateix: formil metionina per a procariotes i metionina per a eucariotes.

(30)

30 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia

d) Durant la fase d’elongació, l’aminoacil-tRNA es col·loca en el lloc P. e) Totes les anteriors són falses.

17. El reconeixement i la unió de l’aminoàcid que correspon a cada tRNA és efectuat per:

a) L’anticodó del tRNA. b) El codó del mRNA.

c) La subunitat gran del ribosoma. d) El tRNA que correspon a l’aminoàcid. e) Les aminoacil-tRNA-sintetases.

18. Les molècules de aminoacil-tRNA s’uneixen al centre A del ribosoma en l’etapa de:

a) Iniciació. b) Elongació. c) Terminació. d) a i b són correctes.

e) Totes les respostes anteriors són correctes.

19. Si durant un experiment canviem la cisteïna que porta un tRNA per l’alanina, quan tinga lloc la síntesi de proteïnes, què ocorrerà amb la cadena polipeptídica que es forme?

a) En el lloc de la cisteïna hi haurà alanina, i la proteïna serà distinta de la ques’hauria d’haver format.

b) L’alanina no podrà unir-se a la cadena naixent i la síntesi de proteïnes es detindrà.

c) L’anticodódel tRNA no reconeixerà el codó corresponent en el mRNA i la síntesi de proteïnes no tindrà lloc.

d) El tRNA no podrà ser reconegut pel ribosoma i no podrà sintetitzar-se la proteïna.

e) El tRNA serà immediatament hidrolitzat i se’n sintetitzarà un altre de nou.

20. Durant la síntesi de proteïnes, el mRNA:

a) Reconeix específicament l’aminoàcid al qual ha d’unir-se. b) Porta la informació del DNA i la duu al citosol.

c) Forma part de l’estructura de la subunitat petita del ribosoma.

d) S’uneix a la peptidil-transferasa per a la formació de l’enllaç peptídic. e) Totes les afirmacions anteriors són falses.

(31)

31

5 El citoesquelet i les unions

cel·lulars

1. Els microtúbuls estan formats per subunitats de tubulina en forma d’heterodímers que s’uneixen per a formar :.... protofilaments:

a) 3 b) 13 c) 9 d) 8 e) 25

2. Quina funció és pròpia dels microtúbuls? a) Lliscament de la cèl·lula sobre un substrat. b) Moviments dels cromosomes.

c) Reorganització de l’embolcall nuclear després de la mitosi. d) Formació de bandes d’adhesió.

e) Secreció cel·lular.

3. Els microtúbuls estan implicats en: a) El moviment de cilis i de flagels. b) La formació de microvil·li.

c) La divisió del citoplasma durant la mitosi. d) La formació d’unions cel·lulars d’ancoratge. e) La contracció muscular.

4. Basant-te en l’estructura i la funció de les cèl·lules següents, quina cèl·lula presentarà una major densitat de microtúbuls?

a) Una cèl·lula epitelial. b) Un espermatozoide. c) Un òvul.

d) Una cèl·lula muscular. e) Un bacteri.

(32)

32 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia

5. L’estructura del centríol està formada per: a) 9 parells de microtúbuls.

b) 9 parells de microtúbuls i un parell central. c) 9 tríades de microtúbuls i un parell central. d) 9 tríades de microtúbuls.

e) Cap de les respostes anteriors és correcta. 6. En l’estructura d’un cili, la nexina uneix:

a) Els microtúbuls A i B d’un mateix parell.

b) Els doblets de microtúbuls adjacents que en formen l’axonema. c) Els braços interns i externs de dineïna.

d) Els radis interns.

e) El parell central de microtúbuls. 7. L’axonema d’un cili està format per:

a) 9 parells de microtúbuls. b) 9 triplets de microtúbuls.

c) 9 parells de microtúbuls i un parell central. d) 9 parells de microfilaments i un parell central.

e) 9 parells de microtúbuls i una estructura proteica en forma de roda de carro.

8. Els cilis, respecte dels flagels: a) Són més curts.

b) Són més nombrosos.

c) Manquen de parell de microtúbuls central. d) a i b són correctes.

e) a, b i c són correctes.

9. Quin mecanisme és responsable dels moviments dels cilis i dels flagels? a) La quinesina movent-se sobre els microfilaments.

b) La dineïna movent-se sobre els microfilaments. c) La dineïna movent-se sobre els microtúbuls. d) La miosina lliscant-se sobre l’actina. e) La contracció de l’actina.

10. En l’axonema dels flagels:

a) Els microtúbuls centrals són complets. b) El microtúbul B és incomplet.

c) Els braços de dineïna s’originen en el microtúbul A.

d) La nexina uneix els microtúbuls A i B de parells de microtúbuls adjacents.

(33)

El citoesquelet i les unions cel·lulars 33

11. El centrosoma és:

a) Una constricció del cromosoma que uneix les dues cromàtides. b) Un centre organitzador de microtúbuls.

c) Un octet d’histones envoltats de DNA de 146 pb.

d) Una estructura del cromosoma que s’uneix als microtúbuls del fus mitòtic.

e) El centre de la cèl·lula.

12. L’addició de colquicina a una cèl·lula produeix: a) Canvi de la forma cel·lular.

b) Detenció de la mitosi. c) Síntesi de tubulina.

d) Activació de la síntesi proteica. e) Polimerització de l’actina.

13. El taxol és un fàrmac que s’uneix fortament als microtúbuls i impedeix la pèrdua d’unitats de tubulina. D’aquesta manera impedeix la divisió de les cèl·lules, per la qual cosa mata de forma preferent les cèl·lules tumorals que es divideixen molt ràpidament. Quin creus pot ser el mecanisme molecular de l’acció del taxol sobre els microtúbuls?

a) Els microtúbuls del fus mitòtic perden la rigidesa necessària.

b) Per a ser funcionals, els microtúbuls han de poder mantenir un equilibri entre la polimerització i la despolimerització d’unitats de tubulina.

c) Les cèl·lules no poden dividir-se perquè no pot tenir lloc la divisió del citoplasma.

d) Totes les anteriors són certes. e) Cap de les anteriors és certa. 14.Què és la quinesina?

a) Una proteïna present en els contactes focals.

b) Una proteïna que participa en mecanismes de transport a través de membrana.

c) Una proteïna motora que es desplaça al llarg dels microtúbuls. d) Una droga que provoca la despolimerització dels microtúbuls. e) Una proteïna associada a l’actina.

15. Què és la dineïna?

a) Una proteïna present en els contactes focals.

b) Una proteïna que participa en mecanismes de transport a través de membrana.

c) Una proteïna motora que es desplaça al llarg dels microtúbuls. d) Una droga que provoca la despolimerització dels microtúbuls. e) Una proteïna associada a l’actina.

(34)

34 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia

16. Els filaments d’actina són responsables de: a) La formació de bandes d’adhesió. b) La contracció muscular.

c) La citocinesi.

d) El lliscament cel·lular sobre un substrat e) Totes les respostes anteriors són correctes.

17. Les citocalasines són drogues que interfereixen amb la polimerització de l’actina. Si s’afegeix citocalasina a un cultiu de cèl·lules de mamífer que acaben de començar la mitosi, què és el més probable que ocórrega?

a) Les cèl·lules es detindran en metafase.

b) Les cèl·lules cessaran el metabolisme i moriran. c) Les cèl·lules no podran fer la citocinesi.

d) Les cèl·lules es detindran en la profase. e) Les cèl·lules continuaran el seu cicle normal.

18. La importància de la polimerització i despolimerització de l’actina es comprova mitjançant els efectes de les citocalasines, drogues que quan s’uneixen a l’actina bloquegen la polimerització. Quina funció o funcions cel·lulars no es podran dur a terme després de tractar les cèl·lules amb citocalasina?

a) La formació de prolongacions en la superfície cel·lular. b) El lliscament de la cèl·lula.

c) La citocinesi. d) a i b.

e) No es podran dur a terme cap dels processos anteriors. 19. De les cèl·lules següents, l’actina serà més abundant en:

a) Un espermatozoide.

b) Una cèl·lula muscular cardíaca. c) Un fibroblast.

d) Un limfòcit.

e) Una cèl·lula vegetal.

20. El citoesquelet del microvil·li de les cèl·lules intestinals està format per: a) Filaments d’actina.

b) Microtúbuls. c) Miosina.

d) Filaments intermedis.

e) Cap de les respostes anteriors és certa.

21. Quins filaments intermedis són abundants en les cèl·lules epitelials? a) Neurofilaments.

b) Vimentina. c) Desmina. d) Queratina. e) c i d.

(35)

El citoesquelet i les unions cel·lulars 35

22. Els filaments intermedis estan implicats en la formació de les unions cel·lulars següents: a) Desmosomes. b) Hemidesmosomes. c) Bandes d’adhesió. d) a i b són certes. e) Totes són certes.

23. La unitat estructural dels filaments intermedis que contribueix a la polimerització està formada per ... molècules:

a) 2 b) 4 c) 6 d) 8 e) 10

24. La làmina nuclear és una xarxa de: a) Filaments d’actina.

b) Filaments de miosina. c) Citoqueratines. d) Filaments intermedis.

e) Protofilaments de tubulina formant una làmina quadrangular.

25. Basant-te en l’estructura i la funció de les cèl·lules següents, quina cèl·lula presentarà una major densitat de filaments intermedis?

a) Una cèl·lula epitelial. b) Un espermatozoide. c) Un òvul.

d) Una cèl·lula vegetal. e) Un bacteri.

26. En quin tipus d’unió cel·lular hi ha elements del citoesquelet? a) Unions d’oclusió.

b) Plasmodesmes. c) Unions gap. d) Contactes focals.

e) Formen part de tots els tipus d’unions cel·lulars. 27. Els plasmodesmes de les cèl·lules vegetals són:

a) Unions d’oclusió. b) Unions d’ancoratge. c) Unions de comunicació. d) Contactes focals.

(36)

36 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia

28. En quines unions cel·lulars hi ha filaments d’actina? a) Desmosomes.

b) Bandes d’adhesió. c) Hemidesmosomes. d) Unions gap.

e) En totes les unions anteriors.

29. En quina o quines unions cel·lulars s’uneix la cèl·lula a la matriu extracel·lular? a) Els contactes focals.

b) Els desmosomes. c) Els hemidesmosomes. d) Les bandes d’adhesió. e) Les respostes a i c són certes.

30. La desmogleïna és una proteïna d’adhesió cel·lular característica de: a) Unions gap.

b) Bandes d’adhesió. c) Contactes focals. d) Desmosomes.

e) En cap de les unions anteriors.

31. En quin tipus d’unió cel·lular s’uneixen les membranes de les cèl·lules contigües a través de connexons?

a) Unions gap. b) Unions d’oclusió. c) Desmosomes. d) Hemidesmosomes. e) c i d són certes.

32. En les cèl·lules de l’epiteli intestinal, immediatament sota el microvil·li hi ha un tipus d’unió cel·lular que segella les cèl·lules per a impedir el flux de metabòlits atravésseu. Aquestes unions són:

a) Unions gap. b) Unions d’oclusió. c) Unions d’ancoratge. d) En totes.

(37)

El citoesquelet i les unions cel·lulars 37

33. De les següents especialitzacions de la superfície cel·lular, en quina o quines les membranes de les cèl·lules contigües s’hi troben unides mitjançant filaments intermedis? a) Unions gap. b) Unions d’oclusió. c) Desmosomes. d) Hemidesmosomes. e) c i d són certes.

34. Quina unió cel·lular permet el pas d’ions i de petites molècules hidrosolubles entre dues cèl·lules adjacents?:

a) Desmosoma. b) Hemidesmosoma. c) Unió gap.

d) Unió d’oclusió. e) Banda d’adhesió

35. Quina unió connecta els filaments de queratina de dues cèl·lules: a) Desmosoma.

b) Hemidesmosoma. c) Unió gap.

d) Unió d’oclusió. e) Banda d’adhesió.

(38)
(39)

39

6 Endomembranes

1. Una cèl·lula amb un reticle endoplasmàtic rugós molt desenvolupat tindrà funció de:

a) Protecció. b) Absorció. c) Secreció. d) Contracció.

e) La quantitat de reticle endoplasmàtic rugós no té relació amb la funció cel·lular.

2. L’emmagatzematge de calci és una funció de: a) Lisosomes.

b) Peroxisomes.

c) Reticle endoplasmàtic llis. d) Complex de Golgi.

e) Reticle endoplasmàtic rugós.

3. De les cèl·lules següents, en quina estarà més desenvolupat el complex de Golgi:

a) Una cèl·lula muscular esquelètica. b) Una cèl·lula caliciforme de la tràquea.

c) Una cèl·lula glandular que sintetitza hormones esteroides. d) Un espermatozoide.

e) Un limfòcit.

4. Una cèl·lula amb un abundant reticle endoplasmàtic llis estarà implicada en la:

a) Síntesi de fosfolípids.

b) Síntesi de proteïnes destinades al citosol. c) Síntesi de proteïnes destinades a la secreció. d) Síntesi de proteïnes de membrana.

e) Degradació dels àcids grassos.

5. Les proteïnes intrínseques de la membrana plasmàtica se sintetitzen en: a) Els ribosomes lliures del citosol.

b) Els ribosomes adherits a les membranes del reticle endoplasmàtic. c) La cara interna de la membrana plasmàtica.

(40)

40 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia

d) La cara externa de la membrana plasmàtica. e) Els endosomes.

6. Les proteïnes destinades a desenvolupar la funció en el citosol se sintetitzen en:

a) Els ribosomes lliures del citosol.

b) Els ribosomes adherits a les membranes del reticle endoplasmàtic. c) La cara interna de la membrana plasmàtica.

d) La cara externa de la membrana plasmàtica. e) Els endosomes.

7. La partícula de reconeixement del senyal (SRP, de signal recognition

particle):

a) És una proteïna estructural del reticle endoplasmàtic rugós.

b) És una proteïna que participa en el reconeixement de senyals extracel·lulars i participa en la comunicació cel·lular.

c) És una proteïna citosòlica que reconeix determinades seqüències de les proteïnes que han de ser sintetitzades en el reticle endoplasmàtic rugós.

d) Participa en el reconeixement de vesícules per a la posterior fusió amb la membrana plasmàtica i provocar l’exocitosi.

e) Participa en el reconeixement de les proteïnes que han de ser glicosilades en el complex de Golgi.

8. El dolicol participa en la:

a) Glicosilació de proteïnes en el reticle endoplasmàtic rugós. b) Glicosilació de proteïnes en el complex de Golgi.

c) Síntesi de fosfolípids.

d) Síntesi de proteïnes perifèriques de la membrana plasmàtica. e) Formació de vesícules d’endocitosi.

9. Una cèl·lula incapaç de sintetitzar dolicol, quines reaccions bioquímiques tindrà alterades?

a) El cicle de Krebs.

b) La β-oxidació dels àcids grassos. c) La síntesi de proteïnes.

d) La glicosilació de proteïnes. e) La glicòlisi.

10. Els substrats que han de ser modificats en el complex de Golgi hi entren a través de:

a) Vesícules de secreció. b) La XarxaTrans Golgi. c) Els sàculs medis. d) Els sàculs trans.

(41)

Endomembranes 41

11. Una cèl·lula secretora d’hormones esteroides (derivades del colesterol) tindrà molt desenvolupat:

a) El complex de Golgi. b) Els lisosomes.

c) El reticle endoplasmàtic rugós. d) El reticle endoplasmàtic llis. e) Els peroxisomes.

12. Quina funció no és pròpia del reticle endoplasmàtic llis: a) Emmagatzematge de calci.

b) Síntesi d’hormones esteroides. c) Desintoxicació cel·lular. d) Glicosilació de proteïnes. e) Síntesi de lípids.

13. Els dictiosomes són estructures membranoses del: a) Reticle endoplasmàtic llis.

b) Reticle endoplasmàtic rugós. c) Lisosoma.

d) Mitocondris.

e)

Complex de Golgi.

14. Respecte al complex de Golgi, assenyaleu la resposta correcta:

a) La classificació de proteïnes segons la destinació es fa en la cara cis. b) Està molt desenvolupat en les cèl·lules secretores de mucopolisacàrids. c) Les vesícules de transferència estan properes a la cara trans.

d) Totes les anteriors són certes. e) Totes les anteriors són falses. 15. La clatrina està involucrada en la:

a) Formació de vesícules procedents del complex de Golgi. b) Síntesi de lipoproteïnes.

c) Unió entre el reticle endoplasmàtic i el mitocondri. d) Formació de vesícules de transferència.

e) Cap de les respostes anteriors és certa.

16. Els enzims que afegeixen galactosa en el complex de Golgi es localitzen en les cisternes:

a) Cis. b) Mitjanes. c) Trans.

d) En les cisternes cis i trans. e) En totes les cisternes.

(42)

42 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia

17. Quins enzims predominen en el complex de Golgi: a) Catalases. b) Peptidil-transferasa. c) Urat-oxidasa. d) Glicosiltransferases. e) Enzims hidrolítics. 18. S’anomena dictiosoma:

a) Cadascun dels sàculs del complex de Golgi.

b) La unió de les vesícules de transferència amb la cara cis del complex de Golgi.

c) La unitat morfològica i funcional del complex de Golgi constituïda per un conjunt de cisternes apilades i de vesícules.

d) El conjunt de sàculs cis i trans del complex de Golgi. e) Cap de les respostes anteriors és correcta.

19. La glicosilació, sulfatació i fosforilació de proteïnes té lloc en: a) El reticle endoplasmàtic rugós.

b) El citosol. c) Els lisosomes. d) El complex de Golgi. e) El reticle endoplasmàtic llis. 20. La glicosilació de proteïnes s’inicia en:

a) Vesícules de transició del reticle endoplasmàtic . b) Els sàculs de la cara cis del complex de Golgi. c) La cara extracel·lular de la membrana plasmàtica.

d) La part citosòlica de les membranes del reticle endoplasmàtic. e) La cara luminal de les membranes del reticle endoplasmàtic. 21. La síntesi de fosfolípids s’inicia en:

a) Vesícules de transició del reticle endoplasmàtic. b) Els sàculs de la cara cis del complex de Golgi. c) La cara extracel·lular de la membrana plasmàtica.

d) La part citosòlica de les membranes del reticle endoplasmàtic. e) La cara luminal de les membranes del reticle endoplasmàtic.

22. En quin orgànul té lloc l’oxidació de substrats amb la posterior formació de peròxid d’hidrogen, que al seu torn és eliminat formant aigua i oxigen?

a) Lisosomes. b) Peroxisomes. c) Autofagolisosomes. d) Endosomes.

(43)

Endomembranes 43

23. La degradació d’orgànuls per autofàgia necessita la unió d’endosomes amb:

a) Cisternes del complex de Golgi que envolten la part de la cèl·lula que ha de degradar-se.

b) Peroxisomes que emboliquen la part de la cèl·lula que s’ha de degradar.

c) Túbuls del reticle endoplasmàtic que envolten la part de la cèl·lula que s’ha de degradar.

d) Vesícules d’endocitosi.

e) Vesícules procedents del complex de Golgi.

24. Les vesícules que contenen els enzims lisosomals procedeixen de: a) Mitocondris.

b) Complex de Golgi. c) Reticle endoplasmàtic. d) Peroxisomes.

e) Endosomes.

25. Un macròfag que mitjançant fagocitosi elimina cossos estranys en l’organisme, de vegades acaba digerint els seus propis components envellits. Quin nom reben aquest tipus de vesícules?

a) Fagosomes. b) Endosomes.

c) Vesícules de pinocitosi. d) Autofagosomes. e) Vesícules d’endocitosi.

(44)
(45)

45

7 Mitocondri i cloroplast

1. La teoria endosimbiòntica sobre l’origen dels mitocondris postula que aquests orgànuls es van originar a partir de:

a) La simbiosi de dos organismes eucariotes.

b) La simbiosi entre cianofícies primitives i una cèl·lula eucariota. c) La fusió de dos organismes procariotes.

d) Proteobacteris alfa associats amb una cèl·lula eucariota primitiva. e) Totes les anteriors són falses.

2. Dels enunciats següents és fals que:

a) Els mitocondris estan associats al reticle endoplasmàtic. b) Són orgànuls mòbils.

c) El nombre de mitocondris és constant per a un tipus cel·lular. d) Es localitzen en zones ATP-depenents.

e) Poden canviar de forma.

3. Entre els següents processos metabòlics n’hi ha un que no té lloc al mitocondri. De quin procés es tracta?:

a) La biosíntesi d’algunes proteïnes de la cadena respiratòria. b) L’oxidació d’aminoàcids i d’àcids grassos.

c) La biosíntesi de la glucosa. d) La fosforilació oxidativa. e) El cicle de Krebs.

4. Els enzims que formen part de la cadena respiratòria es localitzen en: a) L’estroma.

b) La membrana mitocondrial interna. c) La matriu mitocondrial.

d) L’espai intermembranós.

e) La membrana mitocondrial externa.

5. Es localitzen en la membrana mitocondrial externa: a) Els enzims del cicle de Krebs.

b) L’ATP sintetasa mitocondrial.

c) Els enzims que intervenen en la duplicació del DNA mitocondrial. d) Els enzims que intervenen en la síntesi de proteïnes mitocondrials. e) Les proteïnes transportadores de diversos metabòlits.

(46)

46 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia

6.Es localitzen en la membrana mitocondrial interna: a) Els enzims que intervenen en el cicle de Krebs. b) L’ATP sintetasa mitocondrial.

c) Els enzims de la cadena respiratòria. d) a i b són certes.

e) b i c són certes.

7. En quina part del mitocondri té lloc el cicle de Krebs? a) En la membrana externa.

b) En la membrana interna. c) En l’espai intermembranós. d) En la matriu.

e) En b i d.

8. L’últim acceptor d’electrons durant la respiració mitocondrial és: a) H2O

b) NAD+ c) FAD d) ATP e) O2

9. Com a conseqüència del transport electrònic de la cadena respiratòria, la matriu mitocondrial:

a) S’acidifica (augmenta la concentració de protons). b) S’alcalinitza (disminueix la concentració de protons). c) Incrementa la concentració d’ATP.

d) Incrementa la concentració de NADH. e) Incrementa la concentració de glúcids.

10. L’ATP sintetasa produeix ATP utilitzant com a font directa d’energia: a) L’energia de la conversió de piruvat a acetil CoA.

b) L’energia de l’oxidació del piruvat per a produir CO2 i H2O.

c) L’energia del gradient de protons creat entre la matriu i l’espai intermembranós.

d) L’energia derivada de la ruptura de NADH i FADH2.

e) L’energia derivada de l’oxidació dels substrats del cicle de Krebs. 11. La major producció d’ATP durant el metabolisme aerobi es produeix quan els electrons es transfereixen des de __________ i _________ fins a _________. a) NADH, O2, FADH2 b) FADH2, NADH, H2O c) FADH2, O2, NADH d) O2, FADH2, NADH e) FADH2, NADH, O2

(47)

Mitocondri i cloroplast 47

12. El DNA mitocondrial codifica: a) tRNA mitocondrials. b) rRNA mitocondrials.

c) Subunitats de la ATP sintetasa.

d) Subunitats de proteïnes de la cadena respiratòria. e) Totes les respostes anteriors són correctes.

13. Respecte a la importació de proteïnes mitocondrials és fals que: a) Requereix factors citosòlics com les Hsp70.

b) Aquestes proteïnes posseeixen seqüències de reconeixement en l’extrem aminoterminal.

c) Han de mantenir una conformació plegada.

d) Requereix la presència, en la matriu, de Hsp70 i Hsp60 mitocondrials. e) La seqüència de reconeixement és escindida en finalitzar la

importació.

14. Dels enunciats següents és fals que: a) Els ribosomes mitocondrials són 70 S.

b) Els mitocondris són orgànuls presents en cèl·lules eucariotes animals i vegetals.

c) Els mitocondris es dupliquen durant la mitosi. d) La membrana interna és rica en colesterol. e) Totes les anteriors són certes.

15. La teoria endosimbiòntica sobre l’origen dels cloroplastos postula que aquests orgànuls es van originar a partir de:

a) La simbiosi de dos organismes eucariotes.

b) La simbiosi entre cianofícies primitives i una cèl·lula eucariota. c) La fusió de dos organismes procariotes.

d) Proteobacteris alfa associats amb una cèl·lula eucariota primitiva. e) Totes les anteriors són falses.

16. Respecte al cromoplast, assenyaleu l’afirmació correcta: a) Només conté pigments no assimiladors.

b) Són abundants en cèl·lules de fruits madurs. c) És un plastidi que conté pigments carotenoides. d) Poden derivar de cloroplastos o de proplastos e) Totes les afirmacions anteriors són correctes. 17. Els etioplastos:

a) Són plastidis incapaços de fotosintetitzar.

b) Són plastidis que es desenvolupen en plantes que creixen en absència de llum.

c) Són plastidis que actuen com a reservoris de midó, de lípids o de proteïnes.

d) Es troben en arrels i altres teixits no fotosintètics de les plantes e) a i b són correctes.

(48)

48 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia

18. Els amiloplastos son:

a) Molt abundants en el parènquima amilaci.

b) Birefringents i es tenyeixen amb la solució de Lugol. c) Incolors incapaços de fotosintetitzar.

d) Plastidis que actuen com a reservoris de midó. e) Totes les afirmacions anteriors són correctes. 19. Respecte al cloroplast, assenyaleu la resposta correcta:

a) Els pigments fotosintètics es localitzen en les membranes tilacoïdals. b) S’anomena grana al conjunt de tilacoides apilats.

c) Els enzims que redueixen el CO2 es localitzen en l’estroma. d) L’ATP sintetasa es localitza en les membranes tilacoïdals. e) Totes les afirmacions anteriors són correctes.

20. Respecte al cloroplast, assenyaleu la resposta correcta:

a) Els cloroplastos són característics de totes les cèl·lules eucariotes. b) En l’estroma es localitzen els enzims que participen en la síntesi de

proteïnes del cloroplast.

c) La cadena fotosintètica es localitza en l’estroma. d) Els cloroplastos presenten DNA circular unit a histones. e) Està envoltat per una membrana que s’invagina cap a l’interior. 21. Assenyaleu l’enunciat correcte:

a) Com els vegetals tenen cloroplasts, no necessiten mitocondris.

b) En la fotosíntesi es produeixen electrons d’alta energia quan la llum solar a) és absorbida per la clorofil·la.

b) En l’estroma del cloroplast es genera CO2 a partir de carbohidrats.

c) L’ATP sintetasa del cloroplast es localitza en l’embolcall, amb la part catalítica dirigida cap a l’estroma.

d) Totes les respostes anteriors són falses

22. Com a conseqüència del transport electrònic de la cadena fotosintètica, el lumen dels tilacoides:

a) S’acidifica (augmenta la concentració de protons). b) S’alcalinitza (disminueix la concentració de protons). c) Incrementa la concentració d’ATP.

d) Incrementa la concentració de NADH. e) Incrementa la concentració de carbohidrats. 23. Els fotosistemes es localitzen en:

a) L’estroma.

b) L’embolcall del cloroplast. c) La membrana dels tilacoides. d) L’espai intratilacoïdal. e) Els cromoplasts.

(49)

Mitocondri i cloroplast 49

24. La font general de l’energia per a la fotosíntesi és: a) L’energia del transport electrònic.

b) L’energia alliberada quan s’oxida l’aigua i es produeix l’oxigen. c) L’energia produïda per la hidròlisi de l’ATP.

d) L’energia lluminosa del sol.

e) L’energia dels transportadors d’electrons reduïts NADH i FADH2. 25. Segons el balanç global de la fotosíntesi, els electrons de l’aigua s’utilitzen per a reduir a: a) Glucosa. b) CO2. c) O2. d) Clorofil·la. e) NADPH.

(50)
(51)

51

8 El nucli

1. L’espai perinuclear separa:

a) La membrana nuclear interna i el nuclèol. b) La membrana nuclear interna i l’externa. c) La membrana nuclear externa i el citoplasma.

d) La membrana nuclear interna i el reticle endoplasmàtic. e) La membrana nuclear interna i la cromatina.

2. Quina part de l’embolcall nuclear serveix de nexe entre la membrana nuclear interna i la cromatina?

a) El complex de porus. b) La làmina nuclear.

c) Les làmines anellades del porus nuclear. d) La part columnar del porus nuclear. e) Cap de les respostes anteriors és correcta.

3. Respecte al pas de molècules a través dels porus nuclears, quina afirmació és certa?

a) Depèn de la grandària del porus.

b) Depèn de receptors específics en la membrana nuclear. c) Quan la molècula és més gran que el porus no pot passar. d) El porus actua com un diafragma.

e) Les respostes b i d són correctes.

4. De les següents molècules, quines passen del nucli al citoplasma a través dels porus nuclears?

a) DNA polimerasa. b) mRNA.

c) Histones.

d) RNA polimerasa.

e) Proteïnes reguladores dels gens.

5. Quan el centròmer d’un cromosoma es troba en posició central de manera que els braços del cromosoma tenen una longitud aproximadament igual s’anomena:

a) Cèntric. b) Metacèntric.

(52)

52 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia

c) Telocèntric. d) Submetacèntric. e) Acrocèntric. 6. Què és el nucleosoma?

a) El nucli menys l’embolcall.

b) Un centre organitzador de microtúbuls.

c) Una estructura globular formada per segments curts de DNA enrotllats al voltant de vuit histones.

d) Un complex proteic situat a les dues parts del centròmer que permet la separació de les cromàtides.

e) Regió del cromosoma mitòtic que manté unides les cromàtides germanes.

7. Quina histona contribueix a l’empaquetament dels nucleosomes: a) H1.

b) H2A. c) H2B. d) H3. e) H4.

8. Els cromosomes politènics són característics dels: a) Insectes.

b) Aràcnids. c) Amfibis. d) Rèptils. e) Mamífers.

9. Assenyaleu la resposta correcta:

a) L’eucromatina pot ser facultativa i constitutiva. b) Els corpuscles de Barr són eucromatina.

c) L’heterocromatina es localitza sota la membrana nuclear. d) L’eucromatina és densa als electrons.

e) Totes les afirmacions anteriors són falses. 10. Assenyaleu la resposta correcta:

a) L’heterocromatina és DNA descondensat. b) L’eucromatina és DNA condensat.

c) L’heterocromatina és DNA en procés de transcripció. d) L’eucromatina es tenyeix amb colorants àcids. e) L’heterocromatina és densa als electrons. 11. L’organitzador nucleolar:

a) Ajuda a mantenir la forma nucleolar.

b) Constitueix el component granular del nuclèol. c) Sintetitza les proteïnes nucleolars.

d) Està format per RNA.

(53)

El nucli 53

12. El component granular dels nuclèols està constituït per: a) rRNA associat a proteïnes.

b) DNA. c) mRNA. d) Enzims. e) Histones. 13. El nuclèol:

a) És l’organitzador del funcionament del nucli. b) Solament s’observa durant la mitosi.

c) Es pot observar durant tot el cicle cel·lular. d) És la visualització de la síntesi de ribosomes. e) És el lloc on se sintetitzen les histones. 14. Quin tipus de RNA se sintetitza en el nuclèol?

a) Els tRNA. b) Els mRNA. c) Els rRNA.

d) Tots els tipus de RNA. e) Les proteïnes ribosòmiques.

15. En una cèl·lula eucariota, cada gen que codifica rRNA es transcriu, en primer lloc, en:

a) Un transcrit d’rRNA 45 S. b) Un transcrit d’rRNA 28 S. c) Un transcrit d’rRNA 5 S.

d) Transcrits d’rRNA 28 S, rRNA 18 S i rRNA 5,8 S. e) Un transcrit d’rRNA 45 S i un altre d’rRNA 28S. 16. Respecte a la làmina nuclear, és fals que:

a) És una capa fibrosa que travessa les dues membranes nuclears. b) Està formada per filaments intermedis.

c) Confereix estabilitat mecànica a l’embolcall nuclear. d) En fosforilar-se, causa la ruptura de l’embolcall nuclear. e) Uneix la membrana nuclear interna a la cromatina.

17. Com serà l’aspecte del nucli d’una cèl·lula transcripcionalment activa? a) Petit, amb la cromatina descondensada i sense nuclèol.

b) Gran, amb poca afinitat pels colorants i el nuclèol prominent. c) Gran amb la cromatina molt condensada.

d) De morfologia irregular. e) Mancarà d’embolcall nuclear.

18. Qui va descobrir el nucli cel·lular l’any 1831? a) Hooke.

b) Schleiden. c) Brown.

(54)

54 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia

d) Virchow. e) Purkinje. 19. Què és el cariotip?

a) El tipus de nucli d’una determinada cèl·lula.

b) El conjunt de cromosomes d’un organisme classificats d’acord amb el seu nombre, grandària i forma.

c) Tècnica d’hibridació de tots els cromosomes d’una cèl·lula amb sondes específiques per a cadascun dels cromosomes.

d) Tècnica de marcatge de cromosomes. e) Representació gràfica del nucli cel·lular. 20. El DNA repetitiu és: a) Heterocromatina constitutiva. b) Heterocromatina facultativa. c) Eucromatina. d) Un cromòmer. e) Un tipus de cromosoma.

(55)

55

9 El cicle cel·lular

1. Assenyaleu l’afirmació FALSA:

a) El temps que una determinada cèl·lula tarda a començar la mitosi és un procés purament aleatori.

b) En un cultiu cel·lular el nombre de cèl·lules que entren en mitosi és directament proporcional a l’adhesivitat al substrat.

c) El principal factor que limita la proliferació cel·lular és la disponibilitat de factors de creixement.

d) La disminució del creixement depenent de la densitat cel·lular s’explica fonamentalment per una competència pels factors de creixement.

e) Les cèl·lules canceroses escapen als controls normals del creixement i diferenciació cel·lular.

2. Les cèl·lules animals, per a poder dividir-se, requereixen: a) Nutrients.

b) Factors de creixement.

c) Ancoratge o adhesió a un substrat. d) Tots els requeriments anteriors. e) Cap dels requeriments anteriors.

3. La fase del cicle cel·lular que presenta més variabilitat d’unes cèl·lules a unes altres és: a) G0 b) G1 c) G2 d) M e) S

4. Una cèl·lula que mai es dividirà, en quina etapa del cicle cel·lular està?: a) G0

b) G1 c) G2 d) S e) M

(56)

56 Quadern d’exercicis d’autoavaluació de Biologia Cel·lular i Histologia

5. En quina fase del cicle cel·lular té lloc la duplicació del material genètic? a) G1

b) G2 c) Mitosi d) S e) G0

6. En quina etapa del cicle cel·lular el cromosoma està condensat al màxim i format per dues cromàtides?

a) G1 b) G2 c) Mitosi d) S e) G0

7. La dotació genètica en l’etapa G2 del cicle cel·lular és de: a) n

b) 2n c) 4n d) 1/2 n

e) Les respostes a i d són certes

8. La condensació de la cromatina durant la mitosi es produeix en: a) Metafase.

b) Anafase. c) Prometafase. d) Profase. e) Telofase.

9. En quina fase de la mitosi s’observen els cinetocors? a) Profase.

b) Prometafase. c) Metafase. d) Anafase. e) Telofase.

10. La duplicació dels centríols té lloc en: a) G1

b) G2 c) S d) M e) Profase

Referencias

Documento similar

9993 Calidad en la prestación de servicios deportivos Universidad Pablo de Olavide de Sevilla C2 6 0 6 9994 Pensamiento económico: temas en perspectiva histórica Universidad Pablo

Derivado del proceso de mejora administrativa en el procedimiento para integrar la Lista de personas que pueden fungir como peritos ante los órganos del Poder Judicial de

III. Deberán estar impermeabilizadas en su interior y en los muros colindantes con las fachadas y pasillos de circulación atendiendo lo que para tal efecto determine la

Establecer las disposiciones operativas, administrativas y disciplinarias a las que deberá sujetarse el personal de la Secretaría, de acuerdo a lo establecido en la Ley General del

En consecuencia, hemos recorrido un camino l i d e r a n d o l a c o n f o r m a c i ó n d e r e d e s colaborativas solidarias en los territorios en los que

Artículo 4.- La Secretaría, Dirección General, Coordinación Administrativa, Unidad Jurídica, Contraloría Interna y demás unidades administrativas que integran a esta

12.620/01/3/Vrs., de fecha 9 de noviembre de 2010, que establece cursos, exámenes teóricos y evaluación de competencia para Oficiales de Naves Especiales de Pesca que optan a

1a23de6df84bd2c8d2c149d97f7b0e8f