DIVENDRES · 3 de juliol del 2020.
Any XLV. Núm. 15409 - AVUI / Any XLII. Núm. 14279 - EL PUNT1,20€
---PUNT DE VISTA. Planes 6 i 7
Un tast de...
‘Una forta abraçada’, de Sandro Rosell
Les juntes de tractament proposen el tercer grau als presos polítics
Si Justícia ho aprova, només hauran de tornar a presó per dormir-hi
Planes 14-16
El nou partit de Puigdemont
El president Puigdemont, el mes de febrer passat, en el seu últim acte públic, que va fer a Perpinyà■EFE/DAVID BORRAT
NACIONAL Planes 8-10
El 130è president arracona el PDeCAT i crea una nova formació política
130084-1230090Q 832615-1228989L
Molta Covid-19
sense
símptomes
Plana 17 Plana 21Represàlia
dels EUA als
bancs xinesos
Les juntes de tractament de les presons proposen que Justícia els doni la semillibertat
El 70% de la gent gran que hi viu és asimptomàtica, com la majoria de la població
Els presos
polítics poden
accedir al
tercer grau
Estudi sobre
la Covid-19 a
les residències
d’avis
Nacional
Escac al Partit Demòcra-ta. Carles Puigdemont va fer un pas endavant ahir al marge del PDeCAT i va anunciar la voluntat de fundar un nou partit amb el qual presentar-se a les pròximes eleccions. “Ens comprometem a fer de Junts per Catalunya una eina transversal, plural i eficaç al servei de la repú-blica catalana i de les per-sones. T’esperem el dia 25 per començar a caminar junts”, va piular el 130è president a la tarda. El dia 25 és el cap de setmana en què la direcció del PDe-CAT té previst exposar en un consell nacional el re-sultat de les negociacions entre el dirigent de la Cri-da Nacional Jordi Sànchez i el president de la forma-ció, David Bonvehí, per en-dreçar l’espai.
Puigdemont reivindica Junts per Catalunya, en-cara que aquesta marca –i, per tant, els seus drets electorals– està registra-da pel PDeCAT. “Assumim la responsabilitat d’impul-sar la constitució en forma de partit de l’espai polític que des del desembre del 2017 s’ha articulat al vol-tant de Junts per Catalu-nya”, afirma el manifest que va adjuntar a Twitter, signat també pels presos polítics i exiliats del PDe-CAT, per Toni Comín (que venia d’ERC) i pels conse-llers Meritxell Budó i Da-mià Calvet. “Ens disposem a aplegar el corrent cen-tral del catalanisme, avui majoritàriament indepen-dentista”, avisa.
El text convida tots els electes que des del 21-D fins a les eleccions de la
tardor passada han assu-mit la representativitat de l’espai. “La nostra aposta –continua– és construir un partit radicalment de-mocràtic en què les perso-nes associades militants tinguem la darrera parau-la en parau-la presa de les deci-sions més rellevants [...]. Un partit nou, nascut de la suma de persones, amb tot el capital cultural i el bagatge del sobiranisme democràtic i de les seves plurals tradicions ideolò-giques.” Noteu que parla de suma de persones, no pas de suma de sigles.
Si la lectura dels pri-mers signants és signifi-cativa, hi figuren també Elsa Artadi, Marta Madre-nas, Montserrat Morante –l’única persona que for-ma part de la direcció tant de la Crida com del PDe-CAT–, Míriam Nogueras, Lluís Guinó i Josep Costa, però no hi són Quim Tor-ra, Laura Borràs, Jordi Puigneró ni Albert Batet.
Un dels retrets que el PDeCAT feia a l’altra part és que assumia càrrecs de responsabilitat al govern i als grups parlamentaris, i els llocs més rellevants a
les llistes, però no disposa-va de cap estructura al darrere ni d’un sistema per escollir-los. En aquest sentit, la fundació d’un partit resoldria aquest punt, per bé que una coa-lició, a la manera de l’anti-ga CiU, no era la fórmula que buscava inicialment el PDeCAT. “La militància ens ha dit que vol una sola estructura, i una coalició no deixen de ser diferents estructures dins l’espai po-lític. Continuem treballant a veure si és possible acon-seguir una sola estructura; la coalició és una altra op-ció, però no és la majorità-ria dins el nostre partit”, deia Bonvehí al desembre. D’aleshores ençà, el plan-tejament ha canviat: els presos polítics del PDeCAT censuraven fa uns dies que la proposta actual de Bon-vehí fos una coalició i ho ve-ien com “la pitjor manera” de resoldre l’encaix.
De fet, la coalició ja la plantejava Artur Mas a l’octubre, però com a pla B: “Per sortir de la situació actual, també és possible que hi hagi dos partits fent una coalició electoral. Jo prefereixo que n’hi hagi un, i treballo per aconse-guir-ho, però si s’arribés a la conclusió que això no és finalment possible, sem-pre hi ha l’alternativa que aquest espai es mantingui junt electoralment.”
Sigui com vulgui, l’ex-conseller Lluís Puig dona-va ahir per feta la ruptura amb el PDeCAT en una en-trevista en aquest diari: “Vam arribar aquí després de dos anys en què no hi ha hagut sincronia ni oli en els engranatges.” Per no generar “tensions”, Puig i els presos polítics Jordi Turull, Josep Rull i Quim
Forn han retirat la seva proposta d’ordenació de l’espai, que implicava con-vocar una assemblea cons-tituent del partit Junts per Catalunya i que, passats sis mesos, el PDeCAT de-batés si es mantenia o es dissolia en la nova forma-ció. La majoria de la direc-ció del PDeCAT va rebut-jar la iniciativa, que tenia l’aval de Puigdemont, per-què no en compartien “la literalitat”. El fet de reti-rar-la es pot llegir com un abandonament del debat
intern al PDeCAT per con-centrar-se en la creació del nou partit.
El cop de porta als pre-sos va desencadenar un foc encreuat de manifes-tos entre els partidaris de crear un nou partit i una part del PDeCAT orgànic, que, sense qüestionar el lideratge de Puigdemont, es resisteix a dissoldre la formació hereva de Con-vergència quatre anys des-prés de la refundació.
Tant el portaveu del PDeCAT, Marc Solsona,
Puigdemont mou fi
Emili Bella
BARCELONA
PAS
El president promou la fundació el dia 25 d’un nou partit al marge del
PDeCAT
MANIFEST
Els presos polítics de la formació i l’exili, amb Toni Comín,
reivindiquen Junts per Catalunya i conviden tots els càrrecs electes a afegir-s’hi
“El problema no és Carles Puigdemont, potser és una part de l’entorn de Puigde-mont, però això de moment ho hem d’obviar, hem de con-tinuar negociant i intentar que això acabi de la millor manera possible.” Així s’ex-pressava el secretari d’orga-nització del PDeCAT i diputat al Congrés, Ferran Bel, ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio, en què no donava per concloses les converses i al-hora no descartava l’escenari que la seva formació concorri en solitari a les eleccions al marge del partit que pugui fundar el president a l’exili, per bé que aquest no és l’es-cenari que desitjaria.
“
Assumim la
responsabilitat
d’impulsar la constitució
en forma de partit de
l’espai polític que s’ha
articulat al voltant de
Junts per Catalunya
”
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Les frases del manifest
“
Un partit nou, nascut
de la suma de persones,
amb tot el bagatge
del sobiranisme
democràtic i de les
seves plurals tradicions
ideològiques
”
L’exalcalde de Tortosa va remarcar la generositat que ha tingut fins ara el PDeCAT en la confecció de les llistes de Junts per Catalunya al Parlament i al Congrés i va in-sinuar que “algú vol precipi-tar la negociació”. “Quan algú fa algun moviment sense avi-sar, l’altra part encara dificul-ta més les negociacions”, va constatar. D’altra banda, Bel va minimitzar la fundació del Partit Nacionalista de Cata-lunya en contraposició amb el PDeCAT, que disposa d’una estructura amb centenars d’alcaldes i regidors. “El par-tit de Marta Pascal és molt més minoritari i no es pot comparar”, va reblar.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
“El problema és una part de l’entorn”
Puigdemont, al Palau de Justícia
de Brussel·les, el 23 de juny ■ACN
El PDeCAT distribueix les seves forces de manera de-sigual en l’univers post-convergent. Els grups par-lamentaris que es van crear fruit de la llista elec-toral de Junts per Catalu-nya (JxCat) sota el segell de Carles Puigdemont són una bona prova del pes que l’expresident té, molt especialment, en les insti-tucions. Com a contrapar-tida, el PDeCAT guanya terreny al territori i entre algunes alcaldies.
En les eleccions catala-nes del desembre del 2017, Carles Puigdemont, ja a l’exili, va encapçalar i
organitzar una llista elec-toral amb un important pes de la gent que li era afí. Va ser la segona llista més votada, després de Ciuta-dans, va obtenir 34 dipu-tats i 948.233 vots, un 22% del total.
Dels trenta-quatre di-putats de JxCat –ara no-més són 33 perquè al pre-sident Quim Torra li va ser retirat l’escó arran de la sentència del TSJC– no-més tretze estan afiliats actualment al PDeCAT. Cal tenir en compte, però, que bona part dels conse-llers del govern de la Gene-ralitat estan afiliats al par-tit demòcrata, però van deixar de ser diputats en accedir al càrrec i
actual-ment només el cap del De-partament d’Interior, Mi-quel Buch, té la doble con-dició de conseller i diputat. La resta de consellers, Da-mià Calvet, Àngels Cha-cón, Jordi Puigneró i Me-ritxell Budó, no ocupen es-có però estan afiliats al partit demòcrata. Calvet i Budó han estat els
pri-mers a signar el manifest del nou partit.
La resta de membres del grup parlamentari, di-nou diputats, són inde-pendents però la majoria del grup es manté fidel a la figura de Puigdemont i són partidaris de la crea-ció d’un nou partit. El més contrari seria el diputat Marc Solsona i portaveu del PDeCAT, contrari a la dissolució del partit. Sol-sona, però, com David Bonvehí, sempre s’han mostrat favorables al lide-ratge de Puigdemont, si bé mantenen grans distàn-cies respecte al contingut del projecte. “Junts per fer què?”, seria el dubte que plana tant al voltant
de la fusió de les marques postconvergents com en l’entramat d’aquest nou partit embrionari. La divi-sió també es manté entre els vuit diputats que JxCat té al Congrés, entre els quals hi ha cinc membres del PDeCAT, alguns afins a Puigdemont que ara hauran de decidir si s’afi-lien al nou partit i deixen enrere unes sigles bastant joves.■
Els alts
càrrecs
de JxCat
Govern de la Generalitat
Diputats al Parlament
Senadors
Rivero (PDeCAT) Assumpció Castellví (Ind.)
Josep Maria Matamala (Ind.) Josep Maria Cervera (PDeCAT)
Diputats al Congrés
Alonso-Cuevillas (Ind.) Borràs (Ind.) Bel (PDeCAT) Nogueras (PDeCAT) Cañadell (PDeCAT) Illamola (Ind.) Miquel (PDeCAT) Boadella (PDeCAT) Batet (PDeCAT) Pujol (Ind.) Geis (Ind.) Artadi (Ind.) Buch (PDeCAT) Campdepadrós (Ind.) Clarà (PDeCAT) Costa (Ind.) Dalmases (Ind.) Erra (PDeCAT) Font (PDeCAT) Forné (Ind.) Fort (Ind.) Freixa (Ind.) Gallardo (PDeCAT) Geli (Ind.) Guinó (PDeCAT) Laouaji (Ind.) Macià (Ind.) Madaula (Ind.) Madrenas (PDeCAT) Mascarell (Ind.) Morral (Ind.) Munell (PDeCAT) Pallarès (Ind.) Puig (Ind.) Quinquillà (Ind.) Riera (Ind.) Roquer (PDeCAT) Sales (PDeCAT) Solsona (PDeCAT) Tarrès (Ind.) Ten (PDeCAT)PUIGNERÓ (PDECAT) BUCH (PDECAT) CHACÓN (PDECAT) CALVET (PDECAT) BUDÓ (PDECAT) VILALLONGA (IND.)
ALBERT BATET LAURA BORRÀS JOSEP L. CLERIES
Militants del PDeCAT Independents
GRÀFIC: EL PUNT AVUI
Emma Ansola
BARCELONA
El pes d’uns i altres
en les institucions
a
Dels 34 diputats de JxCat al Parlament només 13 estan afiliats al PDeCAT i
bona part són afins a l’expresident
a
El PDeCAT esgarrapa poder al territori
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La xifra
21
càrrecs electes té el PDeCAT al Parlament, al Congrés dels Diputats i al Senat. Hi ha cinc consellers amb carnet.
AVUI
DIVENDRES, 3 DE JULIOL DEL 2020
|
Nacional
|
9
No deixen de ser
L’APUNT
qualsevol reclús, perquè la legislació preveu quepu-guin complir-la en el millor règim possible. Quan Ciu-tadans demanava ahir el mateix tracte per a tots els empresonats, és exactament això el que duen a terme les juntes de tractament de les presons. Una altra co-sa serà què en diguin la Fiscalia i el Suprem, perquè no deixen tampoc de ser presos polítics.
Carles Sabaté
El govern de l’1-O per a qui ara es proposa el règim de semillibertat, ja porten més de dos anys empresonats, prop de tres. I són ja molt a prop dels mil dies a la pre-só els dos líders de les entitats sobiranistes. I fins que no es cloguin els onze anys de presó a què van ser condemnats, no deixaran de ser presos, encara que gaudeixin d’avantatges. Els mateixos de què disposa
116737-1221669Q
com el secretari d’organit-zació, Ferran Bel, no des-carten la possibilitat que el seu partit es presenti per lliure a les eleccions.
Després de resoldre l’organització, quedarà per desvelar el nom del candidat –o candidats–. Puigdemont, que és euro-diputat, no ha aclarit si es presentaria com a cap de cartell. En qualsevol cas, hi ha una llarga llista de consellers i exconsellers més que disposats a ser presidenciables.■
ots els llençols perduts de CiU estan intentant fer una bugada. Després que Josep Rull sentenciés el 18 de juny del 2015 aquell: “El projecte polític de CiU s’ha acabat”, l’espai es va anar disgregant. Primer es va tren-car Unió. La direcció no combregava amb el full de ruta cap a la indepen-dència dissenyat per a la següent le-gislatura i va convocar un referèn-dum intern, que va guanyar amb un 50,5% dels vots i va provocar la sor-tida dels consellers socialcristians del govern. Al novembre es creava Demòcrates, liderat per Antoni Cas-tellà, de vocació clarament indepen-dentista –avui, amb ERC al Parla-ment–. Les restes d’Unió van fracas-sar successivament, en les eleccions del 2015 al Parlament amb Ramon Espadaler (103.000 vots, sense re-presentació) i amb el mateix Josep Antoni Duran i Lleida al Congrés aquell mateix any (65.000 vots, sen-se represen-sentació). Unió va entrar en concurs de creditors i tal dia farà un any del partit de Carrasco i Formi-guera, fundat el 1931.
Per la seva banda, Convergència, colpejada pels escàndols de la
famí-T
lia Pujol i per diversos casos de cor-rupció, es va refundar en el PDeCAT el juliol del 2016, ara ja amb la pendència en l’ADN. Alguns no inde-pendentistes no van resistir la mu-tació i ja no s’hi van afiliar, però molts altres pujaven al carro amb Junts per Catalunya, la llista del pre-sident Carles Puigdemont, farcida d’independents, d’antics militants d’esquerres, de gent que no havia militat mai en cap partit, i de mem-bres del PDeCAT.
Els pròxims comicis, sense data però a l’horitzó, seran l’enèsima pro-va de foc per demostrar si hi ha es-pai per a l’antiunilateralisme hereu de la tradició de CiU. Fins ara, no n’hi ha hagut. L’exconseller Antoni Fernández Teixidó, per exemple, no feia el salt de CDC al PDeCAT i crea-va la secrea-va pròpia marca, Lliures, un partit catalanista no independentis-ta, amb l’exdiputat de l’extinta Unió Roger Montañola. El 2017 va caure del PDeCAT l’exconseller Germà
Gordó, que va estripar el carnet per crear Convergents, amb esperit cen-trista i sobiranista.
Per aquelles dates es presentava Units per Avançar, liderat per Espa-daler, per mirar de representar el catalanisme no independentista, proeuropeu, moderat i humanista. En les últimes eleccions es va pre-sentar amb el PSC al Parlament i va obtenir representació, però es dona per fet que no repetiran l’experi-ment.
Totes tres marques, més o menys nostàlgiques de l’antiga CiU, es tro-ben ara amb un competidor d’últi-ma hora que pugna pel d’últi-mateix espai considerat de moderació i contrari a tota vel·leïtat d’independència unila-teral: el Partit Nacionalista de Cata-lunya (PNC). Marta Pascal va plegar el juliol del 2018 de coordinadora nacional del PDeCAT adduint que no disposava de la confiança de Puigdemont. Un grup de la corda, reunit a Poblet, va ser l’embrió de la nova força, que cerca emmirallar-se en el Partit Nacionalista Basc. Hi or-biten l’exconseller Lluís Recoder o Carles Campuzano i Jordi Xuclà. Els dos exdiputats a Madrid recent-ment han estripat també el carnet del PDeCAT.
El tal PNC ja ha dit que es vol
pre-sentar a les pròximes eleccions. Cal-drà veure si alguna de les forma-cions derivades de l’antiga CiU s’hi acaba coalitzant o fusionant.
El dirigent d’Units per Avançar a l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle –l’exdirector general de la po-licia que dos mesos i mig abans de l’1-O va dimitir–, està disposat a en-capçalar una candidatura i feia una crida aquesta setmana als alcaldes del PDeCAT descontents amb Puig-demont per oferir-los aixopluc. Es-padaler defensava al febrer, en de-claracions a aquest diari, aglutinar “la gent de la senyera i els moderats de l’estelada”.
Mentrestant, dins mateix del PDeCAT han continuat existint les tensions que ja s’observaven el pri-mer dia. Molts pesos pesants amb ascendència, com són els presos po-lítics Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn, o diversos consellers del go-vern de Quim Torra, formen part al-hora de la Crida Nacional, impulsa-da per Puigdemont i Jordi Sànchez el juliol del 2018 amb la voluntat ini-cial de ser un paraigua de partits per a la unitat de l’independentisme. Durant mesos, tot l’espai ha cercat un encaix, però potser no n’hi havia; ha cercat una endreça, però potser ja estava feta.■
Tots els llençols perduts
Emili Bella
BARCELONA
103.000
vots va obtenir Ra-mon Espadaler amb Unió en les eleccions al Parlament del 2015, una xifra que Josep Antoni Duran i Lleida reduiria a 65.000 en les elec-cions al Congrés d’aquell mateix any.
2015 ·
Des del trencament de CiU s’han succeït escissions i creacions de partits que malden per representar un espai sobiranista
contrari a la unilateralitat
ESPADALER ·
Totes les temptatives d’obtenir representació han fracassat, llevat d’Units per Avançar,
però a través del PSC
PASCAL ·
L’últim intent d’aglutinar ‘moderats’ el protagonitza el Partit Nacionalista de Catalunya
Marta Pascal, amb el seu equip del PNC al juny. A la dreta, Espadaler, aplaudint Duran i Lleida el dia que va anunciar que plegava, i Fernández Teixidó quan va presentar Lliures■PNC/EFE/ACN
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Albert Batlle mira
d’atraure alcaldes del
PDeCAT descontents
amb Carles Puigdemont
AVUI DIVENDRES, 3 DE JULIOL DEL 2020
12
|
Nacional
|
801175-1227423L 135026-1230497Q Ajuntament de Tordera EDICTEEDICTE relatiu a l’aprovació inicial del pro-jecte de Modificació puntual del Pla gene-ral d’ordenació municipal de Tordera per a la regulació de les edificacions rústiques en el sòl no urbanitzable.
El Ple de la corporació, en sessió tinguda el dia 25/6/2020, va aprovar inicialment el pro-jecte de Modificació puntual del Pla general d’ordenació municipal de Tordera per a la re-gulació de les edificacions rústiques en el sòl no urbanitzable.
En compliment del que estableix la legislació urbanística, se sotmet dit projecte a informa-ció pública pel termini d’1 mes, mitjançant la publicació del corresponent edicte al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, en un dels diaris de premsa periòdica de més divul-gació en l’àmbit municipal, al tauler municipal d’anuncis així com a la pàgina web de l’Ajun-tament (www.tordera.cat), per tal que els afectats i altres interessats puguin examinar-lo i, si escau, presentar-hi al·legacions i/o re-clamacions dins l’esmentat període. Aquest projecte pot ésser consultat qualsevol dia laborable de les 10.00 a les 14.00 hores al departament d’Urbanisme, situat al carrer Sant Ramon, 42 (antic CAP Cal Ros), distric-te postal 08490, distric-telèfon 937 643 717, i a la pàgina web de l’Ajuntament, amb adreça www.tordera.cat.
Es publica per a coneixement general, a Tor-dera, 30/6/2020
Així ho mana i signa Josep Llorens Muñoz, el 2n tinent d’alcalde per delegació (DA 2019/829), davant meu, , .
118568-1229062L
109004-1228262Q
Dani Cornellà i Ignasi Sa-bater, alcaldes de la CUP dels municipis de Celrà i Verges, respectivament, no aniran a judici pel tall del TAV a Girona que hi va haver el dia del primer ani-versari del referèndum de l’1-O. La Policía Nacional els havia arrestat el 16 de gener del 2019 acusats de delictes de desordres pú-blics, danys en el patrimo-ni públic, atemptat a agents i lesions lleus. Final-ment, la fiscalia i l’advoca-cia de l’Estat en nom d’Adif arxiven l’acusació als dos batlles, però la mantenen en el cas de quatre dels di-nou activistes investigats
inicialment. “Estem molt indignats, ens van detenir d’una manera molt violen-ta, injusviolen-ta, davant de les nostres famílies i sense cap fonament. Tot era un muntatge fet per atemorir la gent que es
manifesta-va”, explicava Cornellà ahir a aquest diari. “La ma-joria no arribarem a judici i els pocs que hi aniran ente-nem que quedaran absolts perquè no s’aguanta per enlloc”, afegeix en referèn-cia als quatre activistes
que continuen investigats, per als quals es demanen quatre anys de presó i una multa de 12.150 euros a cada un. “Va ser un xou mediàtic i un muntatge de la Policía Nacional”, asse-gura Sabater. L’alcalde de Verges, que assegura que no era al lloc dels fets per-què estava treballant a l’IES Cassà de la Selva, creu que l’objectiu de l’ope-ració era “posar la por al cos dels polítics i activistes que es manifestaven en contra de la sentència”. Durant la seva detenció, Sabater va patir una lesió a l’escafoide, motiu pel qual va presentar una demanda de responsabilitat patri-monial que continua en curs.■
Marc Salgas / ACN
GIRONA
Els alcaldes de Verges i
Celrà no aniran a judici
a
La fiscalia i Adif els retiren l’acusació pel tall del TAV en el primer aniversari de
l’1-O, però la mantenen per a quatre dels dinou activistes investigats inicialment
Sabater i Cornellà, al centre, sortint dels jutjats■Ò. PINILLA
JUSTÍCIA LA SENTÈNCIA DE L’1-O
187285-1230411Q
JUSTÍCIA LA SENTÈNCIA DE L’1-O
Les juntes de tractament de les presons de Lledo-ners (Sant Joan de Vilator-rada), Wad-Ras (Barcelo-na) i Puig de les Basses (Fi-gueres) van aprovar ahir “per unanimitat” la pro-posta que els nous presos polítics passin de segon a tercer grau, un fet que im-plica que només hauran d’anar a dormir al penal o a un centre obert de dilluns a divendres.
Ho va anunciar ahir el
secretari de Mesures Pe-nals, Reinserció i Atenció a la Víctima de Catalunya, Amand Calderó, que va de-tallar que les juntes de tractament dels tres
pe-nals es van reunir simultà-niament, a les 9 del matí, per “protegir d’amenaces i coaccions els funcionaris de la Generalitat”, fent una clara al·lusió al fet que
en ple confinament per la pandèmia el Tribunal Su-prem va advertir, a través d’un correu de Whatsapp, que actuaria contra els funcionaris de presons si excarceraven els líders in-dependentistes.
La decisió de proposar la semillibertat als nou in-dependentistes catalans és la revisió que per llei to-cava fer ara en passar sis mesos de la primera pro-posta i l’han adoptat uns
trenta professionals dife-rents dels tres centres pe-nitenciaris, que –segons Calderó– han valorat la conducta, l’adaptació al centre, les condicions de l’entorn, l’absència d’ante-cedents i el risc de reinci-dència dels interns. Ara tècnics del Servei de Clas-sificació de la secretaria de Mesures Penals han de va-lidar o tirar enrere la pro-posta dels penals. La una-nimitat assolida ahir fa
preveure que donaran llum verd al tercer grau (només en revoquen un 5%). “Aquest cap de set-mana és massa aviat per-què ja surtin en tercer grau”, va admetre Calde-ró, una manifestació que alhora indica que els tèc-nics del Departament de Justícia no trigaran gaire a aprovar la semillibertat dels presos polítics, tot i que tenen de termini fins a dos mesos per fer-ho.
a
Els penals proposen per unanimitat classificar-los en tercer
grau
a
Si Justícia ho aprova serà immediat, tot i la fiscalia
La semillibertat
dels presos
polítics, a tocar
Mayte Piulachs BARCELONA2,9
anys a la presó han complert els Jordis, tancats per l’1-O. Els altres set presos polítics sumen uns dos anys i mig.
7
per cent dels 3r graus apro-vats per les juntes i Justícia són tombats per jutjats i tri-bunals. La majoria es validen.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
|
Nacional
|
15
AVUIDIVENDRES, 3 DE JULIOL DEL 2020
333020-1230255L
En la primera proposta de classificació dels presos polítics es va apostar pel segon grau per a tots ells, el 15 de desembre passat, després d’un intens debat i sense unanimitat, segons el secretari de Mesures. Els tècnics del Departa-ment de Justícia ho van va-lidar gairebé un mes des-prés, el 9 de gener. Per ai-xò, ara el termini per fer la revisió de grau era el 9 de juliol que ve.
Si Justícia aprova el ter-cer grau, aquest serà exe-cutat de manera immedia-ta, malgrat que s’espera que la fiscalia presenti re-curs en contra. Primer ho ha de fer al jutjat de vigi-lància penitenciaria i, si no
el convenç, al tribunal sen-tenciador, que en aquest cas és el Tribunal Suprem, que els va condemnar a pe-nes de 9 a 13 anys de presó. No obstant això, l’alt tribu-nal no va posar cap condi-ció en el compliment de la condemna, com el fet d’ha-ver complert la meitat de la pena per tenir permisos, com sol·licitava la fiscalia. Si, com sembla, Justícia aprova aviat la semilliber-tat per a l’exvicepresident
Oriol Junqueras, l’expresi-denta del Parlament Car-me Forcadell, els exconse-llers Dolors Bassa, Raül Romeva, Quim Forn, Jordi Turull i Josep Rull, a més dels líders socials, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, tots nou podran seguir amb les activitats de vo-luntariat i de feina que van començar a fer a l’exterior de la presó des del febrer passat, amb l’aplicació de l’article 100.2, i hauran de
tornar a la nit a la presó o a un centre obert, com hi ha al penal de dones o a l’anti-ga presó de joves de Barce-lona, a la Trinitat. Els caps de setmana (les juntes de-terminaran si també’in-clouen els divendres), els presos polítics podran dor-mir a casa seva, amb les se-ves famílies. A més, en ter-cer grau, tindran 48 dies de permisos a l’any, (en 2n grau en són 36).
Precisament, fa unes
setmanes l’expresidenta Forcadell es va traslladar de la presó de Mas d’Enric, on va demanar anar per cuidar la seva mare, a la de dones de Barcelona, per es-tar més a prop de la seva fa-mília. “He tornat a Saba-dell després de 819 dies. He abraçat els meus fills i nets després de 105 dies d’enyorament. Massa dies per oblidar”, piulava
l’ex-Passa a la plana següent L’exvicepresident
Junqueras, l’expresidenta Forcadell i els exconsellers Bassa, Forn, Rull, Romeva i Turull, en sortides del penal per l’article 100.2■ACN
LOTERÍA NACIONAL
SORTEIG DEL DIA 2 DE JULIOL DEL 2020
0
0
11
2
2
3
3
4
4
5
5
6
6
7
7
8
8
9
9
Sis sèries de 100.000 bitllets cadascuna
Llista acumulada de les quantitats que han correspost a cadascuna de les sis sèries dels números premiats, classifi cats per la seva xifra fi nal
Aquests premis caduquen als tres mesos, comptats a partir del dia següent al del sorteig
NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS
SORTEIG
29
20
EN AQUEST SORTEIG HI HA EN JOC 12.600.000 D’EUROS EN PREMIS
Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions
NOTA. En aquest sorteig també hi participen les butlletes de loteria nacional amb data del 9 de abril del 2020
29000 29010 29020 29030 29040 29050 29060 29070 29080 29090 29001 29011 29021 29031 29041 29051 29061 29071 29081 29091 29002 29012 29022 29032 29042 29052 29062 29072 29082 29092 29003 29013 29023 29033 29043 29053 29063 29073 29083 29093 29004 29014 29024 29034 29044 29054 29064 29074 29084 29094 29005 29015 29025 29035 29045 29055 29065 29075 29085 29095 29006 29016 29026 29036 29046 29056 29066 29076 29086 29096 29007 29017 29027 29037 29047 29057 29067 29077 29087 29097 29008 29018 29028 29038 29048 29058 29068 29078 29088 29098 29009 29019 29029 29039 29049 29059 29069 29079 29089 29099 64600 64610 64620 64630 64640 64650 64660 64670 64680 64690 64601 64611 64621 64631 64641 64651 64661 64671 64681 64691 64602 64612 64622 64632 64642 64652 64662 64672 64682 64692 64603 64613 64623 64633 64643 64653 64663 64673 64683 64693 64604 64614 64624 64634 64644 64654 64664 64674 64684 64694 64605 64615 64625 64635 64645 64655 64665 64675 64685 64695 64606 64616 64626 64636 64646 64656 64666 64676 64686 64696 64607 64617 64627 64637 64647 64657 64667 64677 64687 64697 64608 64618 64628 64638 64648 64658 64668 64678 64688 64698 64609 64619 64629 64639 64649 64659 64669 64679 64689 64699 150 150 150 150 150 150 150 210 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 210 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 150 7.620 150 210 210 150 150 150 150 150 150 60.000 150 150 150 150 150 150 150 150 150 7.710 180 180 180 180 240 180 180 180 240 240 180 180 180 180 480 180 180 180 180 150 150 150 150 150 210 150 150 150 150 240 180 180 180 180 180 180 180 180 180 300 300 300 300 300 300 300 360 300 300 300 300 300 300 300 300 300 300 300 300 300 360 300 300 300 300 300 300 300 300 300 300 300 300 300 300 300 300 300 300 300 300 360 360 300 300 300 300 300 300 300 300 300 300 300 300 300 300 300 300 12.390 330 330 330 330 390 330 330 330 390 300.000 330 330 330 330 330 330 330 330 330 12.300 300 300 300 300 360 300 300 300 300 390 330 330 330 330 330 330 330 330 330 ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... 1160 160 70 931 12 6153 7453 303 843 24 34 9146 06 56 96 6 4607 057 607 07 7 528 58 09 9 900 150 60 150 60 750 750 150 150 60 60 780 90 90 90 30 990 330 240 90 30 150 60 90 30 ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...
El joc
La secció quarta de l’Au-diència de Girona va dei-xar ahir en llibertat sense fiança Ibrahim Afquir i Charaf Fadlaoui, els dos jo-ves gironins que feia gaire-bé nou mesos que estaven en presó preventiva acu-sats d’haver tirat una pe-dra a una furgoneta dels Mossos d’Esquadra i d’ha-ver ferit dos policies du-rant les manifestacions que la nit del 16 al 17 d’oc-tubre de l’any passat hi va haver a Girona en protesta contra la sentència pel ju-dici del procés.
Aquesta mesura arriba l’endemà que quedés vist per a sentència el judici pel qual el fiscal demana als dos activistes una pena de nou anys de presó i una multa de 7.200 euros. L’advocat de la Generali-tat, que actua com a acu-sació particular, va man-tenir la petició de tres anys i mig de presó. La defensa, exercida per l’advocat
Be-net Salellas, en canvi, de-mana l’absolució dels dos joves gironins.
Segons Salellas, la deci-sió del jutge pot ser el “pre-sagi d’una bona sentència i esperem que auguri de fu-tures resolucions judicials més respectuoses amb els nostres drets”.
Ahir mateix, el grup de suport d’Ibrahim Afquir i Charaf Fadlaoui va convo-car una benvinguda popu-lar als dos joves gironins a la plaça del Vi de Giro-na.■
Marc Salgas
GIRONA
El jutge deixa en
llibertat sense fiança
els dos joves gironins
Els dos joves gironins, durant el judici■QUIM PUIG
JUSTÍCIA LA SENTÈNCIA DE L’1-O
presidenta el 18 de juny. I l’exconsellera de Treball i Afers Socials Dolors Bassa va piular ahir sobre la pro-posta de tercer grau: “Pot ser un nou bri d’aire fresc, però no és definitiu. Jo vull, necessito, i espero la lliber-tat. Continuo sent unA presa política sigui en el grau que sigui.”
El secretari de Mesures Penals recordava que no-més un 7% de les classifica-cions en tercer grau apro-vades per Justícia són tom-bades per jutges i tribu-nals. Dels actuals 7.892 re-clusos que hi ha a Catalu-nya, un 30% estan em ter-cer grau, segons les dades estadístiques de Justícia. Calderó va indicar ahir que Catalunya, l’única que té les competències delega-des en presons, ha estat una de les que més ha fo-mentat que reclusos en tercer grau (uns 1.500) passessin el confinament a casa seva per evitar conta-gis de la Covid-19, aplicant l’article 86.4 del reglament penitenciari.
Calderó va assegurar que la presó “no és espai ni per al càstig ni per a la ven-jança, sinó un àmbit de habilitació”, un principi re-conegut a l’Estatut i la
Constitució, que, segons ell, ha de tenir en compte “tothom, fins i tot els que branden la carta magna cada dia”. El secretari tam-bé va manifestar que l’ex-ecució de la sentència del Suprem “no està sobre la taula de cap conseller ni
president de la Generali-tat, perquè, si depengués de la Generalitat, mai hau-rien estat a la presó”.
D’altra banda, Cs va re-gistrar ahir al Parlament, coincidint amb les propos-tes de les junpropos-tes, dues sol·li-cituds perquè la consellera
de Justícia, Ester Capella, i el secretari de Mesures Pe-nals expliquin el “principi d’igualtat de tracte als in-terns dels penals en la con-cessió de beneficis peni-tenciaris” sense fer refe-rència als presos polítics, segons l’ACN. ■ Ve de la plana anterior
“
El 3r grau és una
forma de compliment
de la pena. Mai
haurien hagut
d’entrar a cap presó
”
Ester Capella CONSELLERA DE JUSTÍCIA
“
Les juntes de
tractament han de
treballar sense
coaccions ni
amenaces
”
Amand CalderóSECRETARI DE MESURES PENALS, REINSERCIÓ I ATENCIÓ A LA VÍCTIMA
Cuixart i Sànchez, en una de les sortides de la presó per anar a treballar■EFE
“
Jo vull i espero
la llibertat. Continuo
sent una presa
política, sigui amb el
grau que sigui
”
Dolors Bassa
EXCONSELLERA DE TREBALL
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
