C O N C L U S I O N S. I N D I C A D O R S D I A G N Ò S T I C S D E R I S C I R E C O M A N A C I O N S

Texto completo

(1)

D I A G N Ò S T I C S D E R I S C

I R E C O M A N A C I O N S

De l’anàlisi exhaustiva de la mostra de nens maltractats objecte d’aquest estudi, podem extraure, com a prioritàries, les conclusions següents:

Queda demostrada la gravetat del risc i dels maltractaments patits pels infants objecte d’aquest es-tudi per les raons següents:

• En tots els casos es va decretar inicialment el desemparament del menor i l’assumpció de la seva tutela per part de la DGAIA.

• En tots els casos, els diagnòstics posteriors fets pels centres d’acolliment van ratificar aquest des-emparament inicial, com també la tutela.

• En tots els casos el diagnòstic mèdic final ha ratificat que les lesions dels infants van ser produï-des per cops físics, no accidentals.

• Cap infant va presentar lesions similars a les que varen motivar el seu ingrés, un cop va ser sepa-rat de la família i ingressat al centre d’acolliment.

A continuació exposem els indicadors de risc més rellevants que s’han detectat a partir d’aquest es-tudi, i que els professionals que atenguin la petita infància han de tenir en compte per actuar preventiva-ment i fer-ne una detecció temprana.

Cada indicador té valor específic en si mateix i ha de posar en alerta el professional. Sempre que es detecti la presència d’aquests indicadors caldrà actuar amb diligència per a esbrinar en quina mesura cal-drà protegir l’infant.

En l’exposició d’aquests indicadors se segueix una estratègia concèntrica, que té el seu centre en l’infant i que s’estén successivament vers l’exterior: el nucli parental bàsic (progenitors, figures parentals), la família extensa, fins a altres professionals que hagin intervingut en l’atenció al nucli familiar en crisi. Aquest és l’ordre de valoració que se segueix en el procés diagnòstic que s’enceta davant d’una sospita de

(2)

maltractaments, tant és detectada en els centres hospitalaris com en les àrees bàsiques de salut, les guar-deries o en el mateix centre d’acolliment.

Hi ha, doncs, indicadors que pertanyen a diferents àmbits. Uns es poden apreciar en la primera ex-ploració de l’infant, uns altres en les visites posteriors i en les entrevistes que es mantenen amb els proge-nitors o altres familiars al llarg del procés. La forma en què es combinen aquests indicadors, tots ells greus, marcarà la urgència del cas i alertarà del risc que corre l’infant. Aquests factors de risc s’han de combinar, òbviament, amb els aspectes preservats i els indicadors de capacitats de recuperació del nucli familiar que puguin aparèixer durant el diagnòstic i que han de ser explorats amb molta cura.

Indicadors

1. Pel que fa a l’infant

2. Pel que fa al nucli parental (pares o figures parentals de l’infant)

Hi ha diferents àmbits de conductes que cal prendre en consideració: el desig i la capacitat de protecció vers els fills i filles, les indicacions de psicopatologia, la qualitat de la relació de parella i la conducta específica davant els maltractaments.

2.1. Desig i capacitat de protecció

a) Incapacitat d’acceptació i accions de rebuig a la maternitat. b) No acceptació d’un embaràs.

c) Manca de control o control tardà de l’embaràs. d) Maltractaments prenatals.

e) Manca de seguiment de les indicacions dels metges i altres professionals.

2.2. Indicadors de psicopatologia

a) Consum de tòxics, amb una menció especial al consum d’alcohol. b) Alteracions adaptatives i de salut mental.

c) Violència intra i extrafamiliar, amb una menció especial als maltractaments a la mare embarassada.

d) Manifestació de coneixements i termes mèdics especialitzats, no explicables pel nivell de formació cultural i de l’entorn social dels maltractadors.

Cal parar atenció a diferents àmbits: presència d’algun dany físic, presència d’aspectes involutius, manifestacions de pati-ment psíquic i evolució positiva davant l’allunyapati-ment del nucli familiar.

a) Presències d’una lesió o de lesions múltiples, inexplicables segons la versió dels pares. b) Lesions repetitives al llarg del temps.

c) Lesions en òrgans vitals que posen en perill la salut del nen, a curt i a llarg termini. d) Noves lesions en el context hospitalari, tan sols quan l’infant està sol amb els pares.

e) Retard del desenvolupament que coexisteix amb conductes d’inhibició i presència de dolor psíquic. f) Presència abundant de símptomes d’introversió, indicatius de depressió:

• tristesa, manca de somriure, • evitació del contacte personal, • rebuig als pares,

• manca d’expressivitat facial i gestual, • resposta apagada als estímuls,

• manca de plor i absència de queixes davant del dolor, • manca de conductes de joc,

• balanceig.

(3)

3. Pel que fa a la família extensa

4. Pel que fa a la vivència dels professionals

Entre els professionals que treballen en contextos estressants es produeixen reaccions defensives que poden interferir en la fiabilitat i la validesa de les seves apreciacions diagnòstiques. Per a garantir l’eficàcia de les seves apreciacions s’han de prendre en consideració els indicadors d'alerta següents:

a) Tendència a minimitzar la gravetat dels maltractaments malgrat l’evidència de les lesions de l’infant i dificultat per reco-nèixer que el mecanisme de producció de la lesió no és accidental.

b) Tendència a maximitzar les àrees de personalitat conservades dels maltractadors i a minimitzar els aspectes patològics, per la impossibilitat d'imaginar l’horror d’una realitat inacceptable.

c) Pors a provocar una reacció en els maltractadors que posi en perill tant la vida del maltractador com la dels professionals. d) Crisis d’angoixa o de rebuig, vinculades a la patologia del maltractador.

e) Desig de fugir d’una realitat molt dura i, per tant, recerca d’elements que justifiquin l’absència de maltractaments, mal-grat la seva evidència.

f) Símptomes propis de la síndrome del burnout.

Destaquen indicadors que fan referència a l’àmbit de relacions i tipologies de vincles familiars, i a la capacitat de protecció vers els infants, i conductes de manca d’adaptació.

a) Relacions dels progenitors amb els seus nuclis familiars d’origen molt conflictives, marcades per la fredor, el distancia-ment o la violència.

b) Relacions conflictives de la mare amb la seva pròpia mare, la qual cosa porta a la manca d’interiorització d’un rol matern su-ficientment sa. Aquesta manca d’interiorització de rol matern no afavoreix un tracte i un creixement adients dels fills i filles. c) Presència de maltractaments previs en la família extensa: maltractaments físics, psíquics, sexuals, d’abandonament, de

mancances afectives diverses.

d) Inhibició del suport familiar cap als progenitors, per por a les conductes violentes d’un dels membres de la parella. e) Antecedents d’alteracions psicopatològiques en la família extensa.

f) Incapacitat de la família extensa per connectar amb el patiment i el dolor de l’infant.

g) Inhibició d’accions protectores cap a l’infant per por, per negació dels maltractaments o per desvinculació familiar.

2.3. Qualitat de la relació de parella

a) Relacions inestables, conflictives, violentes entre la parella.

b) Trencaments de parella successius i tendència a la repetició en l’establiment de relacions conflictives. c) Incapacitat de protegir l’infant en situació de violència familiar.

2.4. Conductes específiques davant dels maltractaments

a) Demora en demanar assistència mèdica.

b) Relat incoherent en relació amb el mecanisme de producció de les lesions. c) Negació radical que les lesions són conseqüència dels maltractaments. d) Incapacitat per connectar amb el patiment i el dolor de l’infant. e) Manca de preocupació per les seqüeles dels maltractaments.

f) Manca de consciència del trastorn en els maltractadors i, en conseqüència, manca de demanda o rebuig d’ajut pro-fessional.

g) Consultes múltiples dels pares als hospitals i visites a urgències, evitant retrobar un mateix professional mèdic i ser atès per ell.

(4)

Recomanacions

Atesa la curta edat dels infants, queda clara la necessitat d’una detecció i d’una intervenció precoces. S’ha de ser àgil en la protecció immediata dels nens maltractats, un cop es té constància d’aquests maltractaments.

S’ha de fer pedagogia i divulgació dels indicadors de risc a escoles bressol, pediatres, centres hospi-talaris i serveis d’urgències, àrees bàsiques de salut, serveis socials, col·legis professionals, escoles judicials i professionals de la judicatura. Mai no s’ha de minimitzar cap lesió en un infant, ja que pot implicar

un risc de mort. Aquesta divulgació s’ha de reiterar periòdicament, atesa la mobilitat dels professionals.

S’han de divulgar els indicadors de patiment psíquic d’un infant, que molts cops no prenen una for-ma de queixa, sinó d’una inhibició greu de la relació i del desenvolupament per evitar l’expressió del do-lor.

No s’han de minimitzar les conductes i explicacions incongruents d’uns pares davant les lesions del seu fill. Uns pares que no s’interessen per les seqüeles i el patiment del nen, ens donen l’alerta sobre l’exis-tència dels maltractaments.

Els maltractaments a infants queda clar que estan més vinculats a patologies i a anomalies greus en la dinàmica relacional pares-fills que a aspectes socioeconòmics. Per tant, es dóna en totes les classes

socials.

S’hauria de fer un seguiment molt proper de les mares que han presentat, en major o menor grau, un rebuig a la maternitat, especialment quan això va acompanyat d’alteracions en el nucli familiar bàsic i de manca de contenció en els nuclis més extensos: relacions de parella inestables o violentes, vincles pa-tològics, desvinculació amb els nuclis familiars d’origen, psicopatologia diversa.

S’ha d’aprofitar la funció pedagògica i de divulgació dels mitjans de comunicació, per tal de, tot evitant el sensacionalisme, sensibilitzar la població de la gravetat dels maltractaments a infants i donar, al mateix temps, instruccions bàsiques sobre com actuar.

Tal com s’ha indicat en el capítol d’adaptació psicològica, és capital poder diferenciar quan la con-ducta dels maltractaments és fruit d’una descompensació episòdica o bé d’una psicopatologia cronifica-da del nucli familiar, i, per tant, més difícilment reversible. Les propostes finals molts cops depenen d’ha-ver establert adequadament aquesta diferenciació, que pot modificar la vida del nen i la dels seus familiars.

És important que l’Administració doni suport als professionals que treballen en l’àmbit de la protec-ció a la infància. Treballar de forma interdisciplinària (social, mèdica, psicològica, pedagògica, educati-va i de suport jurídic) i la supervisió externa ajudaran a mantenir la fiabilitat i la educati-validesa de les determi-nacions preses i contribuiran a la protecció dels equips tècnics.

Un dels objectius de l’estudi al qual no s’ha pogut arribar és el seguiment evolutiu i psicopatològic dels infants maltractats. És certament una mancança, ja que no permet conèixer a llarg termini els efec-tes dels maltractaments. Hauria estat molt productiu conèixer les capacitats de resiliència dels infants vinculades a les seves experiències primerenques i a les accions protectores establertes.

(5)

De la mateixa manera que no s’ha de minimitzar el dany físic i psíquic fet als infans, tampoc no es pot banalitzar la mostra sobre la qual s’ha treballat. Sigui quin sigui el nombre de casos d’infants maltrac-tats i la seva proporció sobre el nombre total de nens i nenes de Catalunya, el seu nombre és excessiu.

Cal remarcar la resposta de la psicóloga Núria Almirall, en una entrevista radiofònica en què s’in-tentava minimitzar el nombre de menors greument maltractats: Els infants maltractats, són pocs?, són

(6)

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :