Internet: http://www.bcn.es Núm. 17 / Any XCII 10 de juny de 2005 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
Consell Municipal
Acta sessió de 18-III-2005 ... 854 Acords sessió de 29-IV-2005 ... 893
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia
Modificacions de crèdit ... 897
Personal Concursos
Bases generals que han de regir la convocatò-ria d'1 concurs per a la provisió d'1 lloc de
treball ... 899 Cap de Projectes de Serveis Tècnics de
Districte ... 900
Bases generals que han de regir la convoca-tòria de 2 concursos per a la provisió de 3 llocs de treball de l'Institut Municipal
d'Hisenda ... 901 Cap Departament d'Administració Interna i
Serveis Generals ... 902 2 llocs de treball de lletrat de Recursos Jurídics 903 Bases generals que han de regir la
convocatò-ria d'1 concurs per a la provisió d'1 lloc de treball de l'Institut Municipal de Persones
amb Disminució ... 904 Tècnic/a de promoció i suport ... 905
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 18 de març de 2005 i aprovada el dia 29 d’abril de 2005
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia divuit de març de dos mil cinc, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en ses-sió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcal-de, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Mari-na Subirats i Martori, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores Núria Carrera i Comes, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ferran Mascarell i Canalda, Jordi Hereu i Boher, Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Im-maculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Montserrat Ballarín i Espuña, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joan Puigdollers i Fargas, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i Solagran, Joaquim Forn i Chiariello, Joana Ortega i Alemany, Teresa M. Fandos i Payà, Eduard García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Maria Caridad Mejías Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, Alberto Villagrasa Gil, Jaume Oliveras i Maristany, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i Monteagudo, Eugeni Forradellas i Bombardó, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera i Ignasi Fina i Sanglas, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Palla-rès, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 4 de febrer de 2005, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s’aprova.
PART INFORMATIVA a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 27 de gener de 2005 (S1/D/2005 171), que autoritza la despesa extraordi-nària fins a 150.000 euros del compte corrent 2100 3000 12 2201491404 de la Caixa d’Estalvis i Pensi-ons de Barcelona, i amb caràcter de justificar, per fer front a les situacions d’emergència generades en el barri del Carmel, Districte d’Horta-Guinardó, com a
conseqüència dels esllavissaments ocasionats per les obres de construcció de la línia 5 del Metro.
2. Decret de l’Alcaldia, de 27 de gener de 2005 (S1/D/2005 283), que autoritza els imports de les aju-des a pagar a persones o famílies per fer front a les situacions d’emergència generades en el barri del Carmel, Districte d’Horta-Guinardó, com a conse-qüència dels esllavissaments ocasionats per les obres de construcció de la línia 5 del Metro i fixa els imports que es detallen com a quantitats màximes a atorgar.
3. Decret de l’Alcaldia, de 7 de febrer de 2005 (S1/D/2005 243), que constitueix una unitat executiva especial, amb dedicació permanent, per tal d’atendre les necessitats operatives dels serveis municipals di-rectament implicats en els esdeveniments ocorreguts a les obres d’extensió de la línia 5 del metro al barri del Carmel; crea una direcció de la unitat executiva especial; designa el Sr. Joan Conde i del Campo, com a director executiu, assistit per la Sra. Glòria Figuerola i Anguera i pels Srs. Josep García i Puga i Eduard Vicente i Gómez; i designa els responsables de les àrees funcionals, el personal de suport de la direcció executiva i la responsable de l’administració econòmica.
4. Decret de l’Alcaldia, de 7 de febrer de 2005 (S1/D/2005 244), que proposa a la Generalitat de Catalunya la declaració d’Àrea extraordinària de re-habilitació integral del barri del Carmel i entorns, i el programa d’intervenció; sol·licita els ajuts econòmics que permetin desenvolupar l’esmentat Programa; i proposa la signatura d’un conveni que formalitzi els acords necessaris per a l’efectiva execució de tal pro-grama.
5. Decret de l’Alcaldia, d’11 de febrer de 2005 (S1/D/2005 320), en virtut del qual, i amb la prèvia declaració d’emergència, s’adjudica un contracte d’assistència tècnica per a establir un dispositiu d’in-formació a les persones afectades al barri del Carmel de Barcelona.
6. Decret de l’Alcaldia, d’11 de febrer de 2005 (S1/D/2005 311), en virtut del qual, i amb la prèvia declaració d’emergència, s’adjudica un contracte d’assistència tècnica per col·laborar en l’atenció soci-al a les persones afectades soci-al barri del Carmel de Barcelona.
7. Decret de l’Alcaldia, de 15 de febrer de 2005 (S1/D/2005 374), que ordena a l’Institut Municipal d’Hisenda l’adopció de determinades mesures en re-lació als tributs i preus públics municipals que meritin els habitatges, locals i pàrquings de la zona desallot-jada del barri del Carmel durant el temps que duri el desallotjament.
d’Ins-trucció número 33 de Barcelona, com a part perjudi-cada, pels fets ocorreguts al barri del Carmel de Bar-celona.
9. Decret del quart tinent d’alcalde i president de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-ritorial, de 25 de febrer de 2005 (S1/D/ 2005 587), en virtut del qual es compareix a diligències prèvies núm. 360/2005 del Jutjat d’Instrucció núm. 33 de Bar-celona.
10. Decret de la gerent municipal, de 8 de febrer de 2005 (S1/D/2005 314), d’obertura d’una dotació de bestreta extraordinària per a cobrir les necessitats de tresoreria.
11. Decret de la gerent municipal, de 10 de febrer de 2005 (S1/D/2005 335), d’increment de la bestreta de caixa fixa a disposició del Centre Operatiu del Carmel.
12. Acord de la Comissió de Govern, de 2 de març de 2005, que diu:
Donar-se per assabentada de diferents resolucions dictades per l’Alcaldia, regidors delegats i gerent mu-nicipal per respondre a la situació d’emergència del barri del Carmel.
Donar-se per assabentada de la resolució del Par-lament de Catalunya de 25 de febrer del 2005 i re-querir el seu compliment estricte. Resolució del Parla-ment de Catalunya que, desprès d’analitzar la situació generada al barri del Carmel, proposa un conjunt de mesures i accions a desenvolupar per les Administracions Públiques responsables i que tenen per objecte restituir patrimonialment als afectats, en-degar el procés de transformació urbanística del barri i assegurar la continuïtat de les obres públiques en condicions de màxim control i seguretat.
Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a establir amb l’Ajuntament de Barcelona un conveni de cooperació entre ambdues institucions que tingui per objecte concretar l’execució de moltes de les mesu-res que proposa la mesu-resolució del Parlament de Catalunya, establint els terminis d’execució i les obli-gacions administratives que corresponen a cada insti-tució per al efectiu compliment de les accions en be-nefici del barri i dels seus veïns.
Crear a l’Ajuntament de Barcelona un grup de tre-ball intern que, sota la presidència de l’alcalde, realitzi un seguiment acurat sobre el compliment de la reso-lució del Parlament de Catalunya i al mateix temps asseguri una millor coordinació interna en tot el pro-cés en el barri del Carmel. El grup de treball serà constituït per decret de l’alcalde que determinarà la seva composició precisa.
Mostrar la conformitat i adherir-se a la Declaració institucional aprovada per unanimitat pel Consell de Districte d’Horta-Guinardó en sessió celebrada el passat dilluns dia 28 de febrer.
13. Acord de la Comissió de Govern, d’11 de març de 2005, que diu:
Donar-se per assabentada de la voluntat de la Ge-neralitat de Catalunya de crear, en el marc del conve-ni a subscriure amb l’Ajuntament de Barcelona per al seguiment de la Resolució del Parlament de Catalunya de 25 de febrer del 2005, una Oficina d’Atenció als afectats que com organisme depenent de la Generalitat de Catalunya centralitzi i coordini l’atenció als veïns del barri del Carmel, oficina que s’instal·laria a l’espai Boca Nord amb autorització mu-nicipal.
Instar la Generalitat de Catalunya i l’Administració General de l’Estat per tal que, en el marc d’un conve-ni general, s’estableixi un acord amb l’Ajuntament per a concretar el procés de declaració d’Àrea extraordi-nària de rehabilitació integral i les accions que se’n deriven.
Iniciar l’expedient administratiu per a la creació d’una Agència de promoció del Carmel, amb la for-mula jurídica més adequada, que constitueixi l’instru-ment de gestió especialitzada de l’activitat municipal i que integri una Oficina mixta de rehabilitació i la Uni-tat Executiva del Carmel.
Iniciar els tràmits per a revisar i actualitzar els plans especials de reforma interior del barri del Carmel a l’objecte d’adequar-los a les noves necessitats i per-què es configurin com l’instrument d’ordenació urba-nística del futur del barri del Carmel i dels colindants. 14. Decret de l’Alcaldia, de 4 de març de 2005 (S1/D/2005 697), que constitueix un Grup de treball per al seguiment de les resolucions preses pel Parla-ment de Catalunya sobre els esdeveniParla-ments del barri del Carmel, i de les actuacions de les administracions en relació a aquest assumpte.
15. Decret de l’Alcaldia, d’1 de febrer de 2005 (S1/D/2005 191), que designa els membres del Con-sell d’Administració de l’Institut Barcelona Esports.
16. Decret de l’Alcaldia, d’1 de febrer de 2005 (S1/ D/2005 193), que nomena membre del Consell Muni-cipal del Districte de les Corts el Sr. Jordi Ventura i Fores en substitució del Sr. Fernando Martínez i Iglesias.
17. Decret de l’Alcaldia, d’1 de febrer de 2005 (S1/D/2005 194), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella el Sr. José Antonio Coto i Roquet en substitució de la Sra. Mercedes Santiago i Die.
18. Decret de l’Alcaldia, de 7 de febrer de 2005 (S1/D/2005 238), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Sant Martí el Sr. Carlo Maravalle i Díez en substitució del Sr. Carles Manuel Macián i Villanueva.
19. Decret de l’Alcaldia, de 7 de febrer de 2005 (S1/D/2005 242), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu el Sr. Jaume Molero i Savall en substitució del Sr. Joan Ferrandiz i Cabré.
20. Decret de l’Alcaldia, de 7 de febrer de 2005 (S1/D/2005 239), que deixa sense efectes els nome-naments de la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina com a regidora adscrita al Districte de les Corts, i de l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello com a regidor adscrit al Districte de Ciutat Vella.
21. Decret de l’Alcaldia, de 7 de febrer de 2005 (S1/D/2005 241), que designa la Sra. Glòria Figuerola i Anguera Secretària de la Comissió Municipal per a la Immigració en substitució del Sr. Eduard Spagnolo i de la Torre.
22. Decret de l’Alcaldia, de 14 de febrer de 2005 (S1/D/2005/348), que nomena membres del Consell Municipal del Districte de Gràcia la Sra. Sandra Vélez i Elias i el Sr. Alexandre López i Borrull en substitució de la Sra. Susanna Pérez i Prieto i del Sr. Esteve Núñez de Prado i Pujol.
corresponent sanció, els expedients sancionadors corresponents a determinades infraccions tipificades a l’Ordenança dels usos del paisatge urbà.
24. Decret de l’Alcaldia, de 14 de febrer de 2005 (S1/D/2005 354), que modifica la composició del Ple-nari del Consell Municipal de Benestar Social.
25. Decret de l’Alcaldia, de 14 de febrer de 2005 (S1/D/2005 356), que modifica la composició del Ple-nari del Consell Assessor de la Gent Gran de Barce-lona.
26. Decret de l’Alcaldia, de 14 de febrer de 2005 (S1/D/2005 357), que modifica la composició del Ple-nari del Consell Municipal del Poble Gitano de Bar-celona.
27. Decret de l’Alcaldia, de 21 de febrer de 2005 (S1/D/2005 481), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de l’Eixample el Sr. Joan Ramón Riera i Alemany en substitució del Sr. Ramon Nicolau i Nos.
28. Decret de l’Alcaldia, de 25 de febrer de 2005 (S1/D/2005 616), que designa representant de l’Ajun-tament de Barcelona a l’Assemblea General de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona el Sr. Jordi Mercader i Miró.
29. Decret de l’Alcaldia, de 28 de febrer de 2005 (S1/D/2005 614), que proposa l’Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert com a vocal, en representació d’aquest Ajuntament, en el Plenari de la Comissió per a l’organització i coordinació de les actuacions per a la celebració de la XV Cumbre Iberoamericana i del X Aniversario de la Conferencia Euromediterránea en el 30è aniversari de la proclamació de SM el Rei Juan Carlos I.
30. Donar compte de l’aprovació del Compte gene-ral del Consorci per a l’organització dels X Jocs Mun-dials de Policies i Bombers, corresponent als exerci-cis 2002, 2003 i 2004.
31. Decret de l’Alcaldia, de 8 de març de 2005 (S1/D/2005 759), que integra la Direcció d’Organitza-ció dins l’estructura organitzativa de la Direcd’Organitza-ció de Recursos Humans, canviant la seva denominació per la de Direcció de Recursos Humans i Organització i ampliant les seves funcions; així mateix, modifica la denominació de l’actual Direcció de Desenvolupa-ment i Gestió de Recursos Humans, la qual passarà a denominar-se de Planificació i Desenvolupament de Recursos Humans, i suprimeix el Departament de Planificació i Gestió de Recursos Humans.
32. Decret de l’Alcaldia, de 14 de març de 2005 (S1/D/2005 883), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu el Sr. Alberto Ferrer i Escrig en substitució del Sr. Camilo Ramos i Barón.
33. Decret de l’Alcaldia, de 14 de març de 2005 (S1/D/2005 884), que designa el Sr. Ignasi Cardelús i Fondevila membre del Consell General de l’Institut Municipal d’Informàtica en substitució del Sr. Eduard Spagnolo i de la Torre.
34. Decrets de l’Alcaldia, de 28 de febrer de 2005 (S1/D/2005), que aproven les liquidacions del Pres-supost 2004.
35. Decret de l’Alcaldia, de 17 de març de 2005 (S1/D/2005), que nomena membre del Consell Muni-cipal del Districte de Ciutat Vella el Sr. Víctor Badia i Moysset, en substitució del Sr. Ramon Sopena i Bar-rufet.
El Sr. Fernández Díaz comenta que malgrat els quinze punts relatius al barri del Carmel, el seu Grup troba a faltar en l’anterior relació d’assumptes del despatx d’ofici una quantificació del cost que tindrà per a l’Ajuntament la tragèdia produïda en tal barri, el qual fa pocs dies s’estimava en 4.000.000 d’euros i, tanmateix, les xifres que consten en els decrets res-senyats només en totalitzen 500.000; que, a parer seu, hi manca, també, un decret de reclamació a la Generalitat dels diners que aquest Ajuntament ha ha-gut d’esmerçar per causa de tal crisi; que el sorpre-nen el contingut i les dates de tals decrets, ja que de-noten, en la seva opinió, la incapacitat de l’Alcaldia per a encarar i reaccionar davant la crisi esmentada, i així el decret de personació en les actuacions judici-als en curs està datat el 25 de febrer, és a dir, un mes després d’haver-se produït els fets i, d’altra banda, s’ha comunicat també un acord pres per la Comissió de Govern la setmana passada on es demanen a l’Estat i la Generalitat concrecions sobre com es des-envoluparà i es finançarà l’àrea extraordinària de reha-bilitació integral, de manera que, al cap de gairebé dos mesos de l’accident, continua havent-hi indefinició; i que tampoc no s’ha donat compte encara del decret de nomenament d’un comissionat que, amb veu única, coordini i executi les polítiques relacionades amb el Carmel i s’adreci a les altres Administracions, ni del decret de creació d’una comissió de seguiment dels acords presos per aquest Ajuntament, el Parlament de Catalunya i el Parlament Espanyol, ni del relatiu a la paralització d’obres a la plaça de Pastrana i al carrer del Llobregós, ni dels convenis que caldria signar amb la Generalitat, ni del decret regulador de les relacions amb les altres Administracions per a la validació del projecte relatiu al tren d’alta velocitat.
Referint-se després a la liquidació del Pressupost, observa que novament s’hi confirma la diferència en-tre les previsions inicials i l’execució posterior, perquè s’ha recaptat molt més d’allò que s’havia previst i, en canvi, no s’ha gestionat pas millor.
El Sr. Alcalde considera que la intervenció del Sr. Fernández Díaz no s’adiu amb la naturalesa del des-patx d’ofici perquè s’hi han fet valoracions polítiques, a pesar que el despatx d’ofici té tan sols una funció informativa.
El Sr. Puigdollers expressa la seva sorpresa da-vant el debat anterior ja que en el document que li fou lliurat ahir a la tarda pel president de la Junta de Por-taveus, no s’hi preveu cap intervenció; i lamenta que el Sr. Alcalde no hagués explicat abans als Grups de l’oposició molts dels decrets comunicats en el des-patx d’ofici.
El Sr. Cuervo matisa que en la reunió de la Junta de Portaveus s’acceptà la possibilitat que es pogués demanar alguns aclariments sobre alguns dels punts comunicats en el llarg despatx d’ofici d’aquesta ses-sió, però no pas que això s’aprofités per fer valoraci-ons polítiques.
b) Mesures de govern
Mg1. Pla de construcció de biblioteques públiques pel període 2005-2007.
milions d’euros que el Programa d’actuació municipal destina a la construcció i millora de la xarxa de biblio-teques de la Ciutat en el marc del Pla de bibliobiblio-teques que s’ha d’acabar el 2010, explicita la ubicació exacta a les noves biblioteques a construir com a conse-qüència del treball fet en cadascun dels Districtes de la Ciutat amb la col·laboració del Consorci de Biblio-teques i preveu la posada en funcionament de noves aules multimèdia en tretze biblioteques de la Ciutat com a conseqüència de l’acord assolit amb el Depar-tament d’Universitats, Recerca i Societat de la Infor-mació de la Generalitat de Catalunya.
Posa en relleu que la inversió dels esmentats 35 milions d’euros representa un increment del 73% res-pecte el període anterior i permetrà: la creació de nou equipaments bibliotecaris nous, la substitució de tres que han quedat obsolets i l’ampliació del de la Barceloneta.
Concreta que les noves biblioteques previstes són als Districtes: de l’Eixample –la de la Sagrada Família (al carrer de Mallorca cantonada amb el de Padilla) i la de Sant Antoni (a l’interior de l’illa delimitada per la ronda de Sant Pau i els carrers del Comte Borrell, de Manso i de Parlament), de Sants-Montjuïc –la de la Marina-Francesc Candel, que substituirà l’antiga Francesc Candel–, de Gràcia –la de Lesseps-Jaume Fuster–, d’Horta Guinardó –la de la Masia Can Mariné–, de Nou Barris –la de les Cotxeres de Borbó, la de la Zona Nord (a la plaça de l’Eucaliptus) i la de la Via Favència–, de Sant Andreu –la del Bon Pastor i la de Trinitat Vella–, de Sant Martí –la del Poblenou-Can Saladrigas–, de Ciutat Vella –les de la Barce-loneta-La Fraternitat, que s’ampliarà, i la del Gòtic–. Afegeix que amb la posada en funcionament de les 13 aules multimèdia els punts d’accés a internet s’in-crementaran en 116 més.
Explica que, en acabar el període, la Ciutat dispo-sarà de 37 biblioteques, que representaran haver as-solit el 86% del Pla de biblioteques aprovat el 1998, i la superfície de biblioteques haurà passat de 14.000 metres quadrats en tal any a 49.164, de manera que les biblioteques s’hauran convertit en el centre cultu-ral descentcultu-ralitzat més gran de la Ciutat, i també s’haurà incrementat notablement el nombre d’usuaris, els quals l’any passat ja superaven els 4.000.000, mentre el 1999 eren només 1.000.000, fins al punt que un de cada quatre barcelonins disposa ja de car-net de biblioteques i, d’altra banda, el perfil d’aquests usuaris trenca molts tòpics, perquè, segons una en-questa feta per la Diputació de Barcelona, el 62,9% són gent en edat compresa entre els 25 i els 64 anys: les nostres biblioteques s’han, doncs, consolidat i convertit en un espai cultural de referència i són el millor exponent de la voluntat del govern municipal de convertir-les en un centre cohesionador de la vida dels barris.
El Sr. Ciurana es declara sorprès per allò que no ha trobat ni en la documentació lliurada, ni en la inter-venció del Sr. Mascarell, omissions que, a juí seu, responen a la voluntat expressa de no parlar-ne i, per això, pregunta com pot ser que no s’hagi dit ni una sola paraula de la Biblioteca Central Urbana, ja que el Govern de l’Estat hi va donant llargues i el de la Ciu-tat accepta resignadament com a data per a la seva posada en servei el 2009 i això el porta a recordar les legítimes exigències que es feien abans sobre la ne-cessitat de l’immediat inici de les obres de tal
Bibliote-ca, perquè ara, en canvi, sembla que el Govern, amic, de l’Estat tingui butlla en aquesta qüestió.
També fa notar que en la mesura de govern pre-sentada han desaparegut diverses actuacions, per-què el Programa d’actuació municipal en la pàgina 249 preveia l’ampliació de la Biblioteca Joan Miró, i en la pàgina 262 la construcció de la biblioteca de barri Sant Gervasi, actuacions que han desaparegut de la mesura de govern en debat i això per no parlar de la biblioteca del Clot, que també li agradaria saber què se n’ha fet.
Considera que el govern municipal està perdent l’oportunitat de consolidar el mapa de biblioteques de la Ciutat, malgrat que el Grup de Convergència i Unió havia propugnat que se n’accelerés la implementació per poder arribar al Fòrum Universal de les Cultures tenint-lo ja acabat, cosa que, si les coses no canvien el 2007, no s’aconseguirà fins al 2010, és a dir des-prés de trenta-un anys de governar la Ciutat les ma-teixes forces polítiques.
Observa que el ponent tampoc no ha parlat dels horaris de les biblioteques, a pesar que els actuals comporten un malbaratament dels recursos públics, perquè les biblioteques estan tancades moltes hores al dia i a la setmana, fins al punt que durant els dies laborables de la propera Setmana Santa romandran tancades el 60% de les biblioteques de la Ciutat i, per tant, cal fer un esforç per a treure partit dels equipa-ments ja existents.
La Sra. Esteller opina que no té sentit parlar de la ubicació de centres que ja s’havien d’haver construït el 2004; i fa notar que la mesura presentada ajorna per al proper mandat la construcció de les bibliote-ques de Sant Martí i de Sant Andreu, a pesar que s’haurien d’haver acabat en el mandat 2004-2007; que no hi apareixen, a pesar de ser absolutament ne-cessàries com ja ha dit l’altre Grup de l’oposició, bibli-oteques com ara la Joan Miró, la de Sarrià-Sant Gervasi, i una de Gràcia que figuren, en canvi, en el Programa d’actuació; que hi ha una demora excessi-va en la realització de la Biblioteca de la Sagrada Fa-mília, la construcció de la qual s’ha anat endarrerint igual com la implementació del mapa de biblioteques; que les biblioteques es consoliden, però continuen sense donar resposta a les necessitats existents, ni oferir l’equilibri que la Ciutat necessita en un recurs tan necessari; que d’aules multimèdia, se n’haurien d’implantar en totes les biblioteques, ja que un dels compromisos bàsics, tant d’aquest Ajuntament com de la Generalitat, era garantir l’accés a internet a tot arreu i això es pot aconseguir a través de les bibliote-ques més fàcilment i amb un calendari més accelerat; que els horaris són determinants a l’hora de valorar l’adequació dels serveis de les biblioteques i, tanma-teix, moltes encara no obren al matí malgrat ser molt convenient que cada Districte pogués comptar, com a mínim, amb una biblioteca oberta les vint-i-quatre ho-res del dia, sobre tot ara que entrem en una època d’estudis molt intensa.
Mostra, finalment, la seva sorpresa perquè el Sr. Mascarell no hagi dit res de la Biblioteca Provincial, malgrat que s’havia previst un calendari per a fer-la.
aprovat el 1914 no aconseguí que fins al 1998 es fes-sin a la Ciutat més enllà de 13 o 14 biblioteques i ara n’hi ha 29 i el 2007, 37.
Declina mencionar els avenços que s’han fet en la gestió de les biblioteques pel que fa als seus horaris i altres aspectes; i demana que no es confongui la gent, perquè no correspon a aquest Ajuntament fer la Biblioteca Provincial i ell només ha parlat d’allò que pertoca a aquest Ajuntament.
El Sr. Ciurana diu que, evidentment, les coses que es fan es poden valorar positivament, però veu que el Sr. Mascarell està massa resignat i amb poca ambi-ció i, per això, li demana que eviti la síndrome del Màgic Andreu d’anar-se penjant medalles i mostrar-se satisfet de tot allò que un fa.
Mg2. Pla Municipal per a la Inclusió Social. Barce-lona Inclusiva 2005-2010.
El ponent de Benestar Social, Sr. Gomà, comença dient que el Programa d’actuació municipal aprovat fa un any expressa amb nitidesa el compromís d’elabo-rar i aprovar el Pla per a la inclusió social que ara pre-senta, el qual enfonsa les seves arrels en dos aspec-tes claus:
1) Que Barcelona, al llarg dels vint-i-cinc anys d’ajuntaments democràtics, ha desenvolupat una sòli-da tradició de polítiques de benestar i atenció a les persones, perquè era una ciutat sense equipaments ni serveis socials, però s’ha convertit en una ciutat amb una xarxa potent, i encara en desplegament, d’equipaments i serveis públics de proximitat.
2) Que Barcelona, com totes les grans ciutats euro-pees, ha viscut canvis intensos i accelerats en la seva estructura social: per una banda, ha millorat de manera substancial els indicadors de desenvolupa-ment humà, esperança de vida, formació i ocupació i s’han reduït les desigualtats; i per l’altra, han emergit col·lectius socialment vulnerables, persones grans que viuen soles, discapacitats, noves famílies amb in-fància en risc, immigrants en procés de primera aco-llida, persones sense sostre o amb dificultats greus d’habitatge; de manera que disposar de polítiques de prevenció dels nous factors d’exclusió i d’atenció, amb qualitat i calidesa, a les persones vulnerables és una condició ineludible perquè Barcelona pugui man-tenir en el futur proper el seu model de cohesió social i territorial.
Explica que, sobre la base d’aquestes consideraci-ons, el Pla per a la inclusió social estructura les seves propostes en sis línies estratègiques, dotze objectius i trenta-set accions concretes; que la primera línia es-tratègica fixa la posició de l’Ajuntament davant un conjunt d’aspectes claus en la perspectiva d’una Bar-celona amb cohesió social, aspectes que, tanmateix, no són de competència i, per tant, requereixen com-promisos d’acció per part de les Administracions, com ara les noves lleis de serveis socials i de protecció a la dependència, la necessitat d’una millora substanci-al de les rendes mínimes d’inserció i de les pensions no contributives, i l’exigència d’un nou marc de finan-çament dels serveis socials municipals, en el qual l’Estat i la Generalitat assumeixin, finalment, totes les seves responsabilitats; i que la resta de línies estratè-giques concreten els compromisos d’acció municipal o de competència compartida amb el Govern de Catalunya: més i millor atenció social primària, noves places públiques d’atenció especialitzada a col·lectius vulnerables, i polítiques transversals que vinculen els
serveis socials a programes d’accés a l’habitatge, d’inserció laboral, d’educació i de salut.
Declina fer una exposició exhaustiva de totes aquestes accions i es limita a destacar les més signi-ficatives pel que fa a serveis i equipaments, que són: a) Dins l’apartat dels serveis, l’assoliment a Barce-lona dels objectius del IV Pla d’acció social de Catalunya, és a dir, l’increment de treballadors i edu-cadors socials, el 4% de cobertura en un sistema d’atenció domiciliària integral, la universalització del servei de teleassistència, l’assoliment de 2.000 nous contractes de lloguer assequible i de 5.000 nous con-tractes laborals per a persones amb risc d’exclusió, l’extensió als deu Districtes de la Ciutat dels projectes de mediació intercultural.
b) Dins l’apartat dels equipaments, dotar la Ciutat de tres centres integrals per a persones sense sostre; posar en marxa el programa d’habitatges d’inclusió; concertar amb el Govern de la Generalitat els acords necessaris per a crear a Barcelona 2.500 noves pla-ces de residència i 800 de centres de dia sostingudes amb fons públics.
Significa que el Pla per a la inclusió explicita com totes aquestes accions es concreten en compromisos pressupostaris, i així, pel que fa a la despesa, el Pressupost de 2005 vincula directament a la ratlla 56 milions d’euros al desenvolupament del Pla amb un increment acumulat del 23% en el període 2003-2005; que les prioritats pressupostàries es concen-tren en l’atenció domiciliària, la gent gran, les perso-nes sense sostre i l’accés a l’habitatge i a l’ocupació per a les persones excloses, programes tots cinc amb increments que estan entre el 25 i el 35 per 100 en els dos darrers anys; i que el Pla preveu unes inversi-ons, en el període 2005-2007, de 8,2 milions d’euros per a la creació i remodelació integral d’equipaments d’inclusió a la Ciutat.
Destaca que en el cor del Pla hi ha la necessària pluralitat i confluència de protagonistes per a fer-lo possible, des de l’excepcional col·lectiu de professio-nals i tècnics socials d’aquest Ajuntament i dels seus deu Districtes fins a la voluntat clara de sumar esfor-ços entre l’Ajuntament i les entitats que treballen con-tra la pobresa i l’exclusió, perquè Barcelona disposa d’un teixit, ric i divers, d’iniciatives socials d’inclusió i es vol enfortir el bagatge de treball en comú, de tal manera que l’Ajuntament i les entitats treballin més i millor en xarxa a partir de principis de cooperació i creació d’espais d’aprenentatge mutu: en aquest sen-tit, el Pla aposta per enfortir l’acció comunitària en els barris, els consells municipals de participació social, i la posada en marxa d’un ampli acord ciutadà per una Barcelona inclusiva.
Acaba expressant el seu reconeixement a la tasca de les entitats socials i agraint la presència i el suport des les que avui assisteixen a aquesta sessió plenària; i dient que, en definitiva, el Pla per a la inclusió ha de ser una aportació més feta, des de l’ambició i el realis-me i des del convencirealis-ment i la modèstia, a la Barcelo-na de les persones en la qual tothom pugui realitzar el seus projectes vitals en condicions d’igualtat i amb forts vincles comunitaris i convivencials, cosa que s’ha de fer cercant els màxims acords possibles entre el conjunt de les forces polítiques municipals, la resta d’Administracions i la ciutadania de Barcelona.
bàsica com és el fenomen de la pobresa, ja que avui a Barcelona hi ha gent exclosa socialment i més de 300.000 persones que viuen al llindar de la pobresa amb uns ingressos inferiors als 300 euros mensuals i els polítics no es poden sentir aliens a aquest greu problema a no ser que es tendeixi a una americanit-zació de la pobresa, en el sentit de no fer cas dels pobres mentre no molestin.
Considera que el Pla presentat té la virtut de retra-tar molt clarament els col·lectius vulnerables: 54.000 persones que són perceptores d’algun tipus de pen-sió baixa, 46.000 mestresses de casa que viuen per dessota dels llindars de pobresa relativa, 11.000 per-sones aturades sense protecció, 20.000 perper-sones amb discapacitat sense ingressos propis o amb in-gressos salarials o pensions públiques insuficients, etcètera; s’hi posen, també, en evidència els errors dels últims anys, perquè la Ciutat ha apostat per un model equivocat, allunyat de les persones, que no dóna resposta a les necessitats de la gent, hi ha ha-gut falta de previsió i, pel que fa a l’atenció domicilià-ria, estem a la cua de les ciutats europees, i aquest és un fet gravíssim; que, en tot cas, el Pla té aspectes positius, perquè posa de manifest tot això i concreta molt més que el Programa d’actuació municipal.
Fa avinent que el seu Grup hi valora de manera molt positiva la voluntat d’arribar a un acord ciutadà, que insta a firmar com més aviat millor; però és, en canvi, crític pel que fa al sistema de control i segui-ment i ofereix la seva col·laboració per ajudar a defi-nir-los.
Indica que la principal mancança del pla presentat rau en els recursos econòmics, perquè malaurada-ment el marc de finançamalaurada-ment no està encara resolt i cal definir bé les aportacions dels nivells estatal i au-tonòmic; que s’hi pretén que la taxa de cobertura dels serveis d’atenció domiciliària pugi fins al 4%, però per aconseguir-ho cal un finançament clar i suficient; que s’hi aposta per un model general d’inclusió de tipus universal ben finançat per impostos de caràcter redistributiu i amb mecanismes de copagament no-més per a les rendes mitjanes i altes, i això el porta a preguntar quan i com es farà i amb quins criteris; i que el pla en debat és valent i exposa a l’opinió públi-ca la situació existent a Barcelona, però necessita que s’hi destinin recursos i això exigeix un esforç per part de l’Ajuntament.
El Sr. Fernández Díaz agraeix la presentació d’aquest Pla que arriba quan ja han transcorregut dos anys del mandat consistorial, un cop resoltes certes dissensions en el si del govern municipal; ara bé, li sembla que és un bon informe, perquè s’hi fa una bona anàlisi d’una realitat crua que a vegades es pre-tén amagar: que a Barcelona hi ha més de 300.000 persones amb uns ingressos inferiors a les 50.000 pessetes al mes, realitat que contrasta amb la Barce-lona exitosa i de ciutadans autocomplaents que so-vint descriu el Sr. Alcalde, però, en canvi, no és un bon pla, perquè no concreta suficientment, ni conté una assignació de recursos econòmics per a dur-lo a terme, és a dir, les propostes que inclou no es corres-ponen després amb els compromisos financers que explicitin d’on vindran els diners per a poder-les ma-terialitzar i, a més, està condicionat per acords amb el Govern de la Generalitat de Catalunya, amb el qual, després de dos anys de mandat i d’un any de go-verns amb el mateix color polític en una i altra
institu-ció, encara està pendent el desplegament del Con-sorci de Serveis Socials, en aquest moment situat en el juny de 2005.
Recalca que encara no estan perfilats els compro-misos financers del Govern de Catalunya i, per tant, cal reclamar un veritable model de finançament ja que, actualment, aquest Ajuntament està assumint el 50% de la despesa del Govern de la Generalitat, la qual únicament és un terç del total de les aportacions necessàries per a donar resposta al pla en debat; però com que, d’altra banda, el govern municipal ha acceptat rebaixes en les aportacions socials del Go-vern de la Generalitat pel que fa a l’Agència de Salut Pública i a les polítiques de guarderies i de barris, no pot ser gaire optimista quant als recursos que ha d’aportar el Govern de la Generalitat per a finançar aquesta prioritat social.
Insisteix en la necessitat que es constitueixi i des-plegui el Consorci de Serveis Socials, que s’aprovi la nova Llei de serveis socials i que es posi en marxa l’ens que haurà de dur a terme aquest tipus d’actuaci-ons.
Estima que un pla d’inclusió social que no contingui una assignació de recursos no afronta, de debò i amb realisme, la lluita contra l’exclusió social i la pobresa a la Ciutat; i fa notar que s’hi preveuen unes inversi-ons de 8.000.000 d’euros i, tanmateix, l’any 2005 no-més es destinen 2.000.000 d’euros per a executar-les; que els 56 milions d’euros que s’hi preveu aplicar enguany representen el 69% del pressupost destinat al benestar social i, per tant, tal xifra o és enganyosa o farà que se’n resenteixin altres partides destinades a persones amb necessitats, com ara les polítiques d’ajuts i les polítiques de família, de manera que es privarà de recursos a persones que els necessiten, per a afavorir-ne unes altres que encara els necessi-ten més, perquè cal, evidentment, establir prioritats, però quan es tracta de persones i de les seves ne-cessitats bàsiques, encara és més important garantir la suficiència de recursos que s’hi destinen, i això el pla en debat no ho fa i, per tant, el Grup del Partit Po-pular no li pot donar suport.
La Sra. Mayol no entén, d’entrada, com es pot dir, alhora, que el Pla no té pressupost i que hi ha unes dotacions tan grans que es menjaran les d’altres polí-tiques; i significa, després, que s’ha presentat un bon pla d’inclusió social, en el qual s’hi expressen, fona-mentalment, tres grans coses: 1r) es decideix clara-ment, amb actuacions concretes, quantificades i pressupostades, què ha de fer aquest Ajuntament; 2n) s’ofereix un marc, un paraigües, a totes les actua-cions en inclusió social que s’estan fent a la Ciutat, ja que li sembla un encert promoure un acord ciutadà per a la inclusió social que aplegui totes les energies existents en aquest terreny per tal de potenciar-ne l’efecte multiplicador; i 3r) planteja amb claredat meri-diana, tant en la diagnosi com en les propostes, qui-nes són les causes estructurals de la pobresa, de l’exclusió social i de la inclusió social, i indica, amb ri-gor, allò en què s’ha avançat, el camí que resta per recórrer, els problemes nous que van apareixent, qui-nes coses s’han de resoldre amb solucions estructu-rals i quines amb actuacions concretes.
benestar, les polítiques d’atenció a la dependència no estan encara prou desenvolupades i són insuficients al nostre país i, tanmateix, fent una política continuista d’aquelles que desenvolupà des del Govern de l’Estat el Partit Popular amb la reforma fis-cal i el marc d’estabilitat pressupostària no és possible fer un canvi qualitatiu en les polítiques estructurals de suport als col·lectius més desfavorits: per això, la seva formació política, en les nego-ciacions bilaterals que s’està mantenint amb el Partit Socialista demana un canvi de rumb en la política fis-cal desenvolupada els darrers vuit anys, ja que el di-ferencial econòmic de 8 punts que tenim avui respec-te la mitjana de la Unió Europea en els ingressos fiscals és equivalent al diferencial que hi ha també en la nostra despesa social i això exigeix capgirar la lògica aplicada pel Partit Popular –que era desfiscalitzar les rendes del capital, les quals cotitzen el 15% com a màxim mentre les del treball cotitzen fins al 40%– deixant de bonificar les rendes del capi-tal per tenir els ingressos suficients per capi-tal de consoli-dar els serveis socials: en conseqüència, aquest Ajuntament ha de liderar el canvi esmentat.
La Sra. Vallugera vol posar l’accent en dues coses fonamentals per a fer l’anàlisi del pla en debat i arri-bar a la conclusió que és un bon pla amb el qual el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya se sent profundament implicat i a gust; i diu que els principis rectors de tal pla, que són les pràctiques d’inclusió preventives per a reduir factors de risc, la complexitat territorial i la proximitat –per tant, s’està parlant de barri i de quotidianietat–, la integralitat i la transversalitat, la participació, l’acció comunitària i les pràctiques d’inclusió innovadores posen de manifest la gran bondat del document debat, que és precisament la nova formulació de la inclusió, ja que no pretén tan sols fer front a la pobresa (terme usat en les intervencions de l’oposició i que fa referència a la manca de rendes de les persones i de les famílies), sinó que situa en una nova perspectiva el tractament de la inclusió, concepte complex i polièdric, que pot necessitar una persona que també per qüestions de dependència, de manca de formació o discapacitat pot estar en una situació d’exclusió: per tant, el Pla té un caràcter global que no es podia donar en l’estat anterior, i ofereix una nova formulació en la qual afloren nous elements, per al seu Grup fonamentals, com, per exemple, la mirada de gènere, és a dir, no mira tan sols si en una família hi ha diners o no, sinó que es preocupa per l’autonomia de les persones i de les famílies i la cohesió social i aquest és el diagnòstic que la Ciutat ha d’afrontar, no només amb accions encaminades a pal·liar determinades situacions, sinó, sobretot, a prevenir-les.
Acaba posant en relleu altres dos elements del Pla en debat que li semblen essencials: la seva trans-versalitat i l’acció comunitària, la qual, a juí seu, és fonamental perquè siguin autònomes, no només les persones i les famílies, sinó també les pròpies entitats territorials.
El Sr. Mascarell manifesta, d’antuvi, que, efecti-vament, com ha dit el Sr. Trias, el Pla en debat és valent i que, en els últims anys hi ha hagut errors, però el president del Grup de Convergència i Unió hauria d’haver precisat de qui han estat i on princi-palment s’han comès, ja que el posicionament dels Grups de l’oposició resulta difícil d’entendre sense
parlar d’allò que s’ha fet des de les polítiques fiscals, socials i redistributives dels Governs de l’Estat i de la Generalitat en l’últim quart de segle, les quals han estat essencialment neoliberals i, per tant, el sorprèn que la situació de les mestresses de casa, els aturats i els jubilats s’hagi presentat com si fos resultat de la política social d’un ajuntament, quan les polítiques socials redistributives es fan des dels Estats i les Autonomies hi tenen determinades obligacions, de manera que imputar tals situacions a les ciutats és una barbaritat i expressa un toc de cinisme propi del moment pel qual està passant la nostra vida política.
Recalca que s’ha presentat un pla valent que pretén posar, blanc sobre negre, les noves situacions que cal afrontar, que són moltes perquè la societat està canviant i la pobresa s’està ampliant amb noves realitats que cal també assumir; i que les propostes contingudes en el Pla s’han d’afrontar a partir d’unes noves relacions interadministratives que estan lligades amb la Carta Municipal, la nova Llei de serveis socials, el Consorci de Serveis Socials, una nova distribució de recursos que eviti que aquest Ajuntament hagi d’esmerçar anualment 26 milions d’euros en competències que no li són pròpies.
El Sr. Gomà contesta les intervencions anteriors dient que, com deia el Sr. Mascarell, l’Ajuntament de Barcelona ha hagut de realitzar les seves polítiques socials en un context institucional marcat pel predomini de les orientacions neoliberals i per Governs, a Catalunya i a l’Estat, amb un dèficit molt important de sensibilitat per les polítiques socials; però, malgrat aquest context difícil, el Pla ofereix uns indicadors que demostren l’aposta clara i decidida d’aquest Ajuntament per la Barcelona al servei de les persones, com demostren aquests exemples: la despesa social d’aquest Ajuntament ha passat els darrers vint-i-cinc anys del 17 al 31 per 100 del total del Pressupost i, concretament, en euros constants de 2004, ha passat de 96 a 386 milions i, d’altra ban-da, la despesa social per càpita ha passat de 50,6 a 256 euros, i tot això malgrat les polítiques socials restrictives de les altres Administracions.
A continuació invita el Sr. Fernández Díaz a asseure’s conjuntament amb ell per anar repassant quantes de les 37 mesures contingudes en el Pla en debat estan concretades i quantificades, ja que podrà comprovar que la immensa majoria ho estan i que, a més, el Pla fa un exercici de transparència posant damunt la taula els recursos municipals que direc-tament hi estan vinculats.
Finalment reconeix que cal exigir als Governs de l’Estat i de la Generalitat un marc de finançament correcte, que fins ara no ha estat possible; però està convençut que amb el nou Govern catalanista i d’esquerres de la Generalitat s’obre aquesta possibilitat, que la Llei de serveis socials contindrà compromisos de finançament importants i que el nou conveni marc ens posarà en el camí d’assolir aquest objectiu.
ha sabut negociar prou bé, perquè quan li ha interessat, ha sabut aconseguir aportacions per al Fòrum i, per això, demana que les relatives a la inclusió social tinguin caràcter prioritari.
El Sr. Fernández Díaz observa que quan el Sr. Al-calde, en un article publicat en una revista municipal, destaca el fet que Barcelona per primera vegada en la història superi les xifres d’1.000.000 de persones ocupades, s’oblida de dir que això també es deu a les polítiques neoliberals del Partit Popular.
Accepta l’oferiment que li ha fet el Sr. Gomà d’asseure’s conjuntament per repassar el finança-ment de les mesures incloses en el Pla en debat; i li anuncia que aprofitarà l’ocasió per preguntar-li perquè 18 d’aquestes 37 mesures tenen un horitzó d’execució a partir de 2007, per què han estat retirades 17 de les propostes incloses en el document inicial i per què no hi ha mesures que, en canvi, figu-ren en el Programa d’actuació municipal.
Mg3. Pla d’acció contra el racisme i la xenofòbia. La ponent de Dona i Drets Civils, Sra. Vallugera, explica que el V Grup de treball de la Conferència de la Carta europea per a la salvaguarda dels drets humans a les ciutats, reunida el desembre de 2004 a Nuremberg, i a la qual assistí en representació de Barcelona, es dedicà a fer, a proposta de la Unesco, una diagnosi del racisme i la xenofòbia i un pla d’acció sobre aquest fenomen perquè les ciutats participants l’incorporessin a les respectives políti-ques i s’estudiés l’eventual creació d’una xarxa de ciutats compromeses en la lluita contra tals actituds; que, en tornar a Barcelona, ella, tal com s’havia compromès a fer conjuntament amb els represen-tants d’altres ciutats europees com ara Londres, Pa-rís, Saint-Denis, Nuremberg o Venècia, plantejà al govern municipal el Pla d’acció esmentat, en el qual es recullen deu compromisos fonamentals pel que fa a l’educació, a l’habitatge, a la no discriminació, a la creació d’una Oficina-radar per a avaluar les denúncies que arribin –funció que es podrà canalitzar a través de l’Oficina per a la No Discriminació–; i que ara aquest Pla d’acció s’eleva a aquest Plenari perquè els seus membres sàpiguen com el govern municipal està compromès en aquestes tasques.
Acaba fent ressaltar que la lluita contra el racisme i la xenofòbia és una de les dimensions de la lluita contra l’exclusió social i, per tant, està íntimament re-lacionada, també, amb la mesura anterior; que dilluns dia 21 se celebra el Dia internacional contra la discriminació racional i ètnica, que és fonamental perquè és, precisament, en l’àmbit local on realment es pot lluitar millor contra la por a allò que és diferent i una ciutat cohesionada és aquella on hi ha una tolerància zero a qualsevol manifestació de discri-minació per motius racials o ètnics: per tant, aquesta mesura de govern està en l’arrel de la política munici-pal i de l’orientació de l’acció de govern.
Demana, en conclusió, als membres del Consistori que li prestin la deguda atenció perquè es tracta d’un pla fonamental per a vertebrar una societat cohe-sionada, integradora, autònoma i lliure.
La Sra. Oranich assegura que el seu Grup prestarà atenció al pla presentat perquè hi està absolutament d’acord i recull les mesures que la Unesco proposa a nivell internacional; i li sembla molt satisfactori poder expressar aquest suport en la sessió plenària més propera al Dia internacional contra el racisme i la
xenofòbia. Afegeix que el seu Grup no tan sols presta atenció, sinó que dóna també suport a qüestions que estan, efectivament, molt lligades amb aquesta, com ara el Pla d’immigració i el que s’ha presentat abans sobre la inclusió social, les quals s’han de tractar amb molta cura i per la via del consens; i que el Pla en debat inclou deu mesures, amb les quals ningú no pot estar en contra, ara bé ha de demanar concreció, perquè no siguin un simple brindis al sol.
El Sr. Fernández Díaz diu que el propvinent dia 21 de març se celebra el Dia internacional per a l’eliminació de la discriminació racial, elegit per les Nacions Unides per lluitar contra el racisme i la xenofòbia i per promoure la tolerància i el respecte a totes les persones, amb independència de la seva raça i condició, valors que cal reafirmar, especialment en aquests aspectes que es transmeten des de l’educació, la família i la societat.
Significa que les entitats, institucions i estaments han d’incidir en les actituds i evitar els comporta-ments racistes i qualsevol forma d’intolerància; que la creació de la Coalició europea de ciutats contra el racisme, creada a Nuremberg en el decurs de la IV Conferència de ciutats pels drets humans, acordà un pla d’acció basat en les propostes de la Unesco, el qual comprèn deu compromisos referents a l’edu-cació, l’habitatge, l’ocupació, les activitats culturals, els esports, que cal assumir; i que, evidentment, el Grup del Partit Popular li dóna ple suport, tanmateix el seu desenvolupament no pot partir de la base de considerar les ciutats simples receptores d’immi-grants, sinó com a espais excepcionals per a portar a terme una lluita contra el racisme i la xenofòbia.
Troba, per tant, molt oportuna l’adhesió de Barcelo-na a la xarxa de ciutats esmentada, per tal d’afavorir l’intercanvi d’experiències i competències per tal de millorar les polítiques dirigides a fer inviable el racis-me a la nostra ciutat; tanmateix, en la seva opinió, a Barcelona la incorporació d’aquestes estratègies a les polítiques municipals es fa sense concretar-ne l’abast –com per exemple en una qüestió candent aquests dies de la lluita contra el racisme en els camps de futbol–, ni els recursos que s’hi apliquen tot i que, a pesar de l’increment de la immigració, s’han escurçat els recursos municipals que es destinen a aquestes polítiques i les transferències de la Gene-ralitat amb tal finalitat s’han congelat.
Explicita, en definitiva, el suport del seu Grup a la mesura presentada i, alhora, recomana que es continuï treballant per garantir una plena integració de la immigració i que, per fer-ho viable, es garanteixi la suficiència dels recursos socials que es destinin a les persones que ho necessitin a la nostra ciutat, siguin immigrades o no, i que es traslladi un missatge molt clar a la ciutadania perquè tots els ciutadans i ciutadanes, siguin immigrades o no, tenen drets, però també deures i obligacions i, per tant, tothom, també les persones immigrades, han de respectar els nostres principis, els nostres costums i les nostres normes de convivència, respecte a què és indispen-sable perquè la nostra ciutat sigui no tan sols una ciutat acollidora, sinó també integradora.
enriquiment humà i social per a la nostra ciutat: dóna, doncs, la benvinguda a qualsevol política des-tinada a generar condicions d’igualtat i no discrimi-nació en el marc d’aquesta diversitat, i recomana que l’Ajuntament enforteixi l’articulació, a través de l’Oficina per a la No Discriminació i d’altres punts d’atenció al ciutadà, de denúncies contra actituds i pràctiques xenòfobes i racistes a la Ciutat, hi hagi un sistema ben articulat de polítiques municipals de pri-mera acollida i d’accés de totes les persones, amb independència del seu origen, als serveis públics, i de convivència intercultural en tots les barris de la Ciutat.
La Sra. Vallugera, després d’agrair el suport de tots els Grups, encara que no esperava menys atès el consens que conciten determinades qüestions, vol aclarir que en el curs de la seva intervenció ha inten-tat evitar establir vinculacions entre immigració i ra-cisme, perquè podria generar equívocs; i que la me-sura en debat tan sols vol fer partícips tots els membres del Consistori de quins són els compromi-sos assumits en la reunió de Nuremberg, i a partir d’ara vindrà l’hora de la concreció que hauran de fer totes les regidories implicades, perquè s’està parlant d’educació, d’esport i d’immigració, i no només d’im-migració, perquè es volen eliminar discriminacions ra-cials i ètniques que no es produeixen tan sols amb les persones nouvingudes, amb les quals a vegades es produeixen col·lisions per raó de l’accés als ser-veis, sinó que es volen combatre els estereotips, els prejudicis, les actituds de discriminació, com per exemple, les que susciten alguns jugadors de futbol i, per tant, cal incidir en l’imaginari col·lectiu, perquè no es pot permetre que ningú sigui menystingut pel color de la seva pell.
c) Informes
1. Promoció de la iniciativa emprenedora realitzada des de Barcelona Activa.
La Sra. Rojo exposa que el proppassat dia 10 s’aplegaren a Barcelona 2.000 persones empre-nedores per intercanviar experiències, aprendre, des-cobrir noves oportunitats, establir contactes, assesso-rar-se i cooperar; que entre elles hi havia persones amb idees i projectes de negoci, persones d’empre-ses de creació recent i persones d’empred’empre-ses ja con-solidades; que en aquesta gran trobada de gent em-prenedora, que enguany celebrava la seva quarta edició, fa visible una doble realitat: d’una banda, que la iniciativa emprenedora és un actiu necessari per al desenvolupament econòmic i per a l’ocupació i cada dia hi ha més persones que volen passar de la idea al negoci viable o d’una empresa recent constituïda al seu creixement i consolidació; d’una altra banda, que totes les institucions públiques i privades –les Ad-ministracions, la Cambra de Comerç, Indústria i Na-vegació, les Universitats, les escoles de negocis, les institucions d’economia social, els sindicats, els joves emprenedors, els sèniors, les patronals, les societats de capital risc– treballen a Barcelona per a afavorir la creació d’empreses, són capaces de treballar juntes, competint i complementant-se, i han constatat que avui comencen a tenir una massa crítica d’emprene-dors i emprenedores que faran de Barcelona una ca-pital emprenedora.
Continua dient que la cohesió social d’una ciutat necessita la creació d’ocupació i que una de les ma-neres d’aconseguir-la és, precisament, ampliar el nombre de persones que desenvolupen iniciatives emprenedores i són capaces de passar d’idees a rea-litats; que la majoria d’empreses neixen petites, aquí i arreu del món, tothom recorda els famosos garatges del Silicon Valley; que, concretament, el 96,8% de les empreses de Catalunya tenen menys de 20 treballa-dors, però segons el professor Castells aporten el 56% del valor afegit brut (VAB) de Catalunya, ja que néixer petit no vol dir ser obsolet o no tenir ambició i, de fet, es neix per a créixer i consolidar-se.
En aquest aspecte es permet citar l’empresa SouthWing, nascuda al Viver d’empreses, que disse-nya i fabrica auriculars inalàmbrics i que en quatre anys ha aconseguit facturar 4.000.000 d’euros; l’em-presa Pildo Labs, encara al Viver, que treballa en l’àmbit de l’aeronàutica i que en un any i mig ha acon-seguit facturar 1.500.000 d’euros; European Teleme-dicine Clínic, SL, també al Viver, que ja té més de 40 persones treballant i ofereix serveis pioners en el di-agnòstic mèdic remot i ha assolit acords amb els sis-temes públics de salut de Suècia i del Regne Unit; Sertec, nascuda el 1998 i actualment instal·lada a la Torre Arroba que començà amb tres persones grans i avui té 150 treballadors.
Parla, més endavant, de Barcelona Activa, SA, mo-tor de la iniciativa emprenedora de la Ciutat durant el 2004, i subratlla els més de 30.000 participants en 26 programes diferents, els 1.065 nous projectes empre-sarials acompanyats per a la creació de noves em-preses; les 294 empreses acompanyades cap a la seva consolidació; la paritat assolida en la participa-ció femenina.
Explica que els itineraris “De la idea a l’empresa” ofereixen espais on es pot accedir lliurement a infor-mació, recursos i assessorament per a crear una em-presa, acompanyament del pla d’emem-presa, recerca de finançament des de microcrèdit al capital risc, pro-grames a mida per a dones i persones d’altres cultu-res o més grans de 45 anys, i a tot això s’ha sumat recentment l’Equal per la concessió de microcrèdits a persones excloses del sistema financer; i que dins els itineraris “De la nova empresa a l’empresa consolida-da” els posa a disposició de les empreses: el Viver d’empreses, el Parc tecnològic Barcelona Nord, el portal Barcelonanetactiva, Xarxactiva d’empreses i els itineraris de creixement.
Acaba referint-se a l’impacte social de tot això que acaba d’explicar i comenta que anualment arriben a Barcelona Activa més de 1.000 projectes empresa-rials per a ser acompanyats i un 60% es constitueixen en empreses; que cada una d’aquestes noves empre-ses crea una mitjana de 2,3 llocs de treballen la seva arrancada, de manera que el 2003 es crearen 1.414 nous llocs de treball; que el 84% de les empreses instal·lades en el Viver segueixen actives al cap de quatre anys, xifra que dobla la mitjana de supervivèn-cia de la Unió Europea; i que avui a Barcelona Activa hi ha instal·lades 114 empreses on treballen 779 per-sones: en conseqüència, la societat continuarà treba-llant en aquesta línia a favor del progrés.
inconne-xes, que fan referència a aquesta línia de treball i a compromisos assolits ja fa temps, com el de la pari-tat, i que són difícilment avaluables: de manera que no permeten, en general, veure’n l’evolució ni saber si són bones o no.
Admet que, tanmateix, algunes xifres i indicadors permeten veure un lleuger increment de les activitats desenvolupades per la societat esmentada, però no s’ha d’oblidar que l’any passat incorporà dos nous ac-tius, el Centre de Can Jaumandreu i l’espai Porta 22 de noves ocupacions, amb els quals la Ciutat ja dis-posa de set espais dedicats a les iniciatives emprene-dores i a la consolidació de nous projectes empresari-als; en tot cas, li sembla que l’esmentat increment ha estat bastant minso, perquè el 2004 s’acompanyaren 1.065 nous projectes i, en canvi, el 2003 se n’havien acompanyat 1.560, i altre tant podria dir respecte a les variacions en el nombre d’empreses acompanya-des cap a la seva consolidació, de manera que les xi-fres que s’han posat damunt la taula no són tan mag-nífiques com s’ha mostrat.
També comenta que en l’informe lliurat es parla d’objectius, de la Jornada d’emprenedors i dels guar-dons aconseguits, però no dels costos i pressupostos i tampoc no es fa cap referència als resultats de la re-cerca de finançament ni als resultats assolits per la societat de capital risc Barcelona Emprèn; que li agradaria conèixer: quants dels nous projectes em-presarials que han acabat convertint-se en empreses han anat al Viver d’empreses; quin seguiment es fa i quin ha estat l’índex de supervivència d’aquells que no hi han anat, i què representa el percentatge de su-pervivència del 84% que tenen les empreses que han anat al Viver respecte el total de projectes que han acabat constituint-se en empreses.
La Sra. Esteller significa que l’informe que s’ha lliu-rat parla del Dia de l’emprenedor, de les línies d’acti-vitat, els compromisos, els programes i les persones que han participat, però conté una sèrie de dades di-fícils d’avaluar, perquè no hi consten els indicadors ni els objectius establerts inicialment: per tant, li agrada-ria conèixer l’efectivitat de les dades que s’hi presen-ten pel que fa al nombre de llocs de treball creats i d’empreses que sobreviuen superats els quatre anys, encara que per considerar consolidada una empresa s’agafa el cinquè any d’existència. Afegeix que la Sra. Rojo ha destacat la capacitat emprenedora de Barce-lona, i si bé la nostra ciutat, igual com Catalunya, sempre ha estat emprenedora i el 50% de la nova ac-tivitat és internacionalitzada, en la seva opinió cal es-timular encara més l’activitat econòmica de la Ciutat sobre tot pel que fa a la investigació i innovació, ves-sants en els quals hi ha un gran dèficit que compro-met la competitivitat i el desenvolupament, i cal tam-bé introduir canvis per poder competir amb més qualitat perquè la nostra ciutat no perdi pes específic. Fa notar, més endavant, que en el camp del capital risc la mitjana de Barcelona, el 0,2, és la meitat de la mitjana europea, que és del 0,4, i per tant li agradaria conèixer quines iniciatives s’han pres amb la finalitat d’incrementar aquestes iniciatives.
Suggereix, més endavant, que Barcelona Activa, SA, hauria d’oferir més suport al pre-emprenedor, és a dir, a aquelles persones que tenen una idea i volen crear una empresa per a desenvolupar-la, però que necessiten saber si el seu projecte és rendible, si po-den convertir-lo en un bon producte i com popo-den
tirar-lo endavant, i també hauria de centrar-se més en els espais d’infraestructures tecnològiques per tal que hi hagi preus variables i garanties que serveixen per atraure empreses amb molt valor afegit i tecnològic, que són les que la Ciutat necessita per a ser capda-vantera.
Diu, en resum, que a parer del seu Grup, l’informe revela que hi ha un impuls cap als emprenedors, però cal posar més l’accent en els pre-emprenedors i, d’al-tra banda, l’activitat de Barcelona Activa està derivant massa cap a la gestió immobiliària, en comptes de respondre a altres objectius que la demanda reclama. El Sr. Forradellas manifesta que la promoció de les iniciatives emprenedores només és una més de les activitats de Barcelona Activa, SA, la qual desenvolu-pa també altres activitats de promoció econòmica i ocupació; que, en la seva opinió, el programa d’em-prenedors és extraordinàriament positiu i ofereix tot un seguit de recursos per a la creació d’empreses i la cooperació empresarial, i en vol destacar dos as-pectes:
a) La importància que es dóna a la formació de do-nes emprenedores com a suport a la sortida laboral i a la consolidació d’empreses promogudes per dones. b) El caràcter altament innovador de Barcelona Ac-tiva, la qual contribueix a la cohesió social de la Ciu-tat, a la lluita contra l’atur i a la promoció de l’ocupa-ció i té un impacte molt positiu en l’activitat econòmica de la Ciutat amb la creació d’empreses i ocupació, com ho acredita, més enllà de les xifres, el fet d’haver esdevingut un referent internacional que exporta els seus programes a moltes altres ciutats.
Creu, en conclusió, que el Consistori pot estar sa-tisfet de l’informe que se li presenta sobre la promo-ció de les iniciatives emprenedores.
on ja hi ha una tradició, així el 19% dels emprenedors estan en l’àmbit de la restauració, i el 14% de l’hosteleria i els serveis d’atenció.
Remarca que els programes que s’han presentat pretenen que aquelles persones que tenen idees i se la volen jugar trobin aixopluc en l’Administració per continuar fent de Barcelona una ciutat incubadora, una ciutat laboratori, una ciutat emprenedora on les idees neixen i creixen fortes.
La Sra. Rojo expressa la seva sorpresa davant la intervenció de la Sra. Esteller, a qui convida a com-provar per si mateixa allò que Barcelona Activa, SA, està fent perquè pugui parlar amb més coneixement de causa, ja que les opinions passen, però els fets queden. Afegeix que a la regidora esmentada li deu semblar poc: que en un any hagin passat per Barce-lona Activa més de 30.000 persones; que hi hagi més de 15 projectes per a pre-emprenedors; i que es fa-cin, també, Emprendre l’escola o els itineraris que es fan cada dia de manera desburocratitzada perquè les persones que hi estiguin interessades puguin conèi-xer com es munta una empresa i quin camí han de seguir.
Precisa que a la Sra. Ortega, amb qui ha parlat molt, potser li semblin poques les més de 125.000 persones que han passat en un any pels programes de Barcelona Activa; que tant Can Jaumandreu com Porta 22 estan relacionats amb l’ocupació; i que cada any Barcelona Activa incorpora nous programes, com Xarxactiva d’empreses, el Centre d’emprenedors i el Parc tecnològic, perquè té la voluntat de renovar-se i innovar; i que els projectes nous per acompanyar el 2003 varen ser 819 i el 2004, 1.065.
Finalment, agraeix la participació a tothom i, espe-cialment, als treballadors de Barcelona Activa i asse-gura que aquest Ajuntament, a través de Barcelona Activa, la seva agència desenvolupament local, conti-nuarà fent una aposta decidida per a contribuir a la creació de noves empreses i de nous llocs de treball, per a ampliar empreses de base tecnològica, per a generar nous valors empresarials i ampliar la presèn-cia femenina en les inipresèn-ciatives emprenedores; i posa en relleu que el de Barcelona Activa fou un dels 12 vivers d’empreses escollits pel Banc Mundial en la re-unió tinguda a Nova Delhi el proppassat mes d’octu-bre, entre els més de 4.000 que hi ha identificats com a tal a tot el món, i que l’esmentada societat es pot continuar renovant en la línia de crear entorns d’inno-vació que afavoreixin la creació de valors i la creació de programes.
La Sra. Esteller puntualitza que en la seva inter-venció anterior ha valorat positivament les iniciatives, però ha suggerit que es posés l’accent en els pre-em-prenedors, tal com demanaven també els sectors en una tertúlia digital sobre la innovació que tingué lloc el mes de novembre i, per això, ha traslladat aquí aquesta preocupació.
La Sra. Rojo contesta que es continuarà avançant però, en tot cas, Barcelona Activa és la institució ciu-tadana que s’esforça més a donar resposta a les qüestions que la Sra. Esteller planteja.
2. L’activitat turística Barcelona 2004.
El president de la Comissió de Promoció Econòmi-ca, Ocupació i Coneixement, Sr. Portabella comença dient que la turística és una activitat econòmica que cada vegada pren més vàlua a escala internacional i mundial, ja que actualment és la segona activitat
eco-nòmica del planeta i té especial relleu en les ciutats del context europeu i americà; que, d’altra banda, el turisme es manifesta com una activitat cada cop més complexa i té un impacte sobre el territori en el qual es belluga, un impacte econòmic i global més enllà del propi sector i un factor sociològic que cada dia es posa més de manifest; i que les dades que figuren en l’informe lliurat intenten cobrir tots aquests aspectes per tal d’oferir una visió global i conjunta de l’activitat turística a la nostra ciutat.
Exposa, més endavant, que el 2004 fou un bon any turístic perquè el nombre de turistes va créixer un 18% i hi hagué un increment de les pernoctacions que ha permès compensar el creixement de l’oferta hotelera, la qual, tanmateix, s’ha de desaccelerar per-què pugui ser sostenible en els propers anys; que Barcelona continua tenint un turisme molt internacio-nalitzat, ja que tres de cada quatre turistes procedei-xen de fora de l’Estat espanyol amb una presència molt rellevant del provinent d’Europa; que, conse-qüentment, un dels reptes principals del nostre turis-me en el futur el constitueix la capacitat de poder atraure turisme d’altres continents mitjançant vols in-tercontinentals perquè, altrament, es perdrà competi-tivitat, ja que en un món cada vegada més globalitzat els turistes opten per distàncies més llargues a l’hora de viatjar i, per tant, la nostra ciutat, tot i tenir ben consolidat el turisme de proximitat, s’ha de posicionar el turisme intercontinental amb més força de la que té actualment.
Informa que les dades que proporcionen les opera-cions realitzades amb targetes de crèdit expedides fora de l’Estat, per pagar despeses fetes a Barcelona demostren que tenim un turisme de qualitat, el qual, any rera any, incrementa el seu percentatge de des-pesa a la nostra ciutat, i així l’any passat aquestes operacions assoliren gairebé el 17% del total de l’Es-tat amb un creixement de l’11% sobre l’any anterior i amb unes distàncies cada vegada majors respecte de la ciutat, Madrid, que ocupa el segon lloc en la llista; que, d’altra banda, aquest tipus de despesa està molt ben distribuït ja que al voltant del 40% correspon al comerç, al voltant del 30% es fa en el sector hoteler i la resta se la reparteixen la restau-ració, la cultura i el transport, de manera que la des-pesa turística feta a Barcelona aconsegueix pene-trar força en el teixit socio-econòmic. Agrega que dels més de 10.000.000 de visitants als nostres mu-seus, pot deduir-se’n que els motius culturals són un dels principals al·licients que tenen els turistes per a visitar la nostra ciutat.