GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Actasessió 26-11-1993 230
Acords sessió 26-111-1993 240
Comissióde Govern
Acords sessió 5-111-1993 243
Acords sessió 19-111-1993 245
Disposicions Generals
Acordsdels òrgans de govern
Modificacionsde crèdit 246
Consells Municipals de Districte
Districte 2. L'Eixample. Rectificacióacords
sessió 18-11-1993 248
Consell Municipal Permanent
Actasessió 23-11-1993 249
Personal
Concursosioposicions
Bases Generals que han deregir la convocatòria
de 7 concursos perala provisió de 7 llocsde
treball 253
Concurs 473. Gestor Pressupostari
(Àrea
d'Edu¬cació) (Nivell 20) 254
Concurs 474. Cap de l'Oficina d'Administració i
Gestió de Personal del SEIS(Nivell 20) 254 Concurs 475. Cap del Nucli de Gestió Econòmi¬
ca (Districte de Sant Martí (Nivell 20) 255 Concurs 476.Cap del Serveid'Informació, Orien¬
tació i Defensa del Consumidor
(Àrea
de Co¬merç i Consum) (Nivell 22) 255
Concurs 477. Cap de la Unitat Operativa d'Ex¬
propiacions
(Àrea
d'Urbanisme) 256Concurs 478. Cap de l'Oficina de Topografia
(Àrea
de Projectes i Obres) (Nivell 18) 256Concurs 479. Cap del Programa de Comunicació
i Divulgació
(Àrea
de Cultura) (Nivell 22).... 257
Anuncis
Anuncis publicats en el Butlletí Oficial de la
Província des de l'1 al 31 de març de
1993 258
Ajuntament
V
de Barcelona
230 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 11 20-IV-1993
CONSELL
PLENARI
Actes
Acta de lasessió celebrada eldia 26 de febrer de
1993 i aprovada el dia 26 de març de
1993
Al Saló de laReina Regent de la Casa de la Ciutatde
Barcelona, el dia vint-i-sis de febrer de mil nou-cents
noranta-tres, es reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde
Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els
ll·lms. Srs.
Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan Clos i Ma-theu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regidors
Marta Mata i Garriga, Joaquim de Nadal i
Caparà,
JoanTorres i Carol, Antoni Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i Lagares, Albert Batlle i Bastardas,
Guerau
Ruiz iPena,
Xavier Valls i Serra, Oriol Bohigas i Guardiola, Carolina
Homar i Cruz, Núria Gispert i Feliu, Francesc Narvàez i
Pazos,Joan Fuster i Sobrepere, Xavier Casas i Masjoan,
FrancescTrillas i Jané, Josep M. Vegara i Carrió, Antoni
Lucchetti i Farré, Francesc Vicens i Giralt, Josep M.
Cullell i Nadal, Josep Caminal i Badia, Artur Mas i
Gavarró, Josep M. Samaranch i Kirner, Sara M. Blasi i
Gutiérrez, Jordi Bonet iAgustí, Joan Colldecarrera i Ortiz,
TeresaPerelló i Domingo, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni
Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente, Modest
Batlle i Girona, Joan Antoni Audet i Novell, Josep L.
Olmedo i López,JaumeAlsina i Oliva, Enric Lacallei Coll, Aleix Vidal-Quadras i Roca, José Alberto Fernández i Díaz, Emilio
Àlvarez
i Pérez, assistits per I'll lm. Sr. Secre¬tari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Excusen la sevaassistència els ll·lms. Srs. Juan José
Ferreiro i Suàrez, i Joan Puigdollers i Fargas.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i
Remolins.
Constatada l'existència de quòrum legal, laPresidèn¬
cia obre la sessió a les deu hores i vint minuts.
Es donen per llegides les actesde les dues sessions
anteriors, celebrades, respectivament, el 29 de gener i
l'11 defebrer de 1993, l'esborranyde les quals haestat
tramès a tots els membres del Consistori; i s'aproven.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 12 de
febrer de 1993(568-NC), que s'assignaaI'll Im.
Sr. Oriol
Bohigas i Guardiola, pel que fa a l'Area de
Cultura, les
funcions que corresponen als Regidors
d'Àmbit,
se¬gons el decret de l'Alcaldia de 25 de gener de
1993.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 3 de
febrer de 1993 (486-NC), que designa I'll lm. Sr. Joan
Clos i Matheu Vice-president del Consorci Sanitari de
Barcelona, en representació d'aquest Ajuntament.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 8 de
febrer de 1993 (607-NC),quemodifica l'article 11 de les
Normes reguladores del Consell Assessor de la Gent Gran i en nomena secretària la Sra. Carme Blasi i Car¬
rera.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 16 de
desembre de 1992 (NC-183), que designa el Sr. Fran¬
cisco Longo i MartínezAssessor de l'Alcaldia
adscrit
al'Àmbit de Presidència.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 4 de
febrer de 1993 (393-NC), que nomenala Sra. Margarita
Obiols i LlandricDirectora del Gabinet deRelacions Ter¬
ritorials.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, el primer de 25 de gener i els altres de
8
defebrer de
1993, pels quals es nomena: laSra. Carme San Miguel
i Ruibal Gerent de l'Àmbit de la Via Pública
(485-NC);
el Sr. Albert Serra i Martín Gerent de
l'Àmbit
deBenestar Social (481 -NC); el Sr. ManuelTuñíi Vancells
Gerent de l'Àmbitd'Urbanisme (482-NC); la Sra. Irene
Pagès i Perarnau Gerent de
l'Àmbit
d'Alcaldia-Presi-dència, mantenint les funcions de Cap del Gabinet de
la Regidoría de Presidència (483-NC); el
Sr.
Josep Marull i Gou Gerent de l'Àmbit d'Organització i Econo¬mia, mantenint les funcions de Gerent dels Serveis
Centrals (484-NC); i el Sr. Simó Artigues i
Martín
Gerent de l'Àmbit de Descentralització i RelacionsCiutadanes (570-NC).
Quedar assabentatde sengles decrets de l'Alcaldia,
de 12 de febrer de 1993 (569 i 571-NC), pels quals,
respectivament, s'assignen al Sr. Miquel Lumbierres i
Méndez, pel que fa a
l'Àrea
de Cultura, i a laSra.
Montserrat Casas i Vilalta, pel que faa
l'Àrea
d'Educa¬ció, les funcions que corresponen als Gerents
d'Àmbit
segons el decret de l'Alcaldia de 25 de gener de
199(3.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 12 de
febrer de 1993 (572-NC),quenomenaelSr. Jordi
Carrió
i Figuerola responsable del desenvolupament del pro¬
jecte del Conjunt monumental de Pedralbes.
Quedarassabentatdel decret de l'Alcaldia, de 3 de
febrer de 1993 (359-NC), que designa el Sr. Carles Ponsa i Ballart representant d'aquest Ajuntament a
l'Assemblea General de la«Caja deAhorrosy Monte de
Piedad de Madrid».
Quedarassabentatdel decret de l'Alcaldia, de 8 de
febrer de 1993 (487-NC), que designa el Sr. Julio Nolasco i Pérez membre del Consell d'Administració de
l'Institut Municipal de Parcs i Jardins en
representació
del Comitè d'Empresa.Quedar assabentati ratificar l'acord de la Comissió
de Govern de 19 de febrer de 1993, que dóna suporta
l'acord adoptat perla Junta Rectora de l'Institut Munici¬
pal de Disminuïts en demanda d'audiència al
Molt
Honorable President de la Generalitat perquè s'atengui
la constitució d'una mesade diàleg, negociació i planifi¬ cació del transport col·lectiu de les persones amb dis¬
NÚM. 11 20-IV-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 231
El Sr. Fernández manifesta que, donada la transcen¬ dència social d'aquesta qüestió, al seu Grup II hauria agradat de subscriure també aquesta proposta; i el Sr.
Alcalde fanotar que estracta tan sols de donar suporta una sol·licitud formal d'audiència.
El Sr. Fernández matisa que, tanmateix, el transport
de persones amb disminució pateix notòries deficièn¬
cies i els responsables municipals han anunciat, fins i
tot, la possibilitat d'arribar a suprimir tal servei; i el Sr.
Alcalde assenyala que el Consell Plenari rebrà la infor¬
mació pertinent després de l'audiència, quan es cone¬
gui el capteniment de la Generalitat.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 8 de febrer de
1993, pels quals es nomena membre del Consell Muni¬ cipal: del Districte de SantMartí la Sra. Montserrat Jordi i
Nebot en substitució del Sr. Daniel Mañés i Martín
(573-NC); i del Districte de Sants-Montjuïc el Sr. Jaume
Canals i Coronadoen substitució del Sr. Manuel Pujol i Latorre (574-NC).
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 23 de febrer de
1993 (841-D), pel qual es nomenamembre del Consell
Municipal del Districte de Gràcia els Srs. Josep Antoni
Ballesta i Sempere i el Sr. Conrad Solà i Paraje, en substitució de la Sra. Margarida Mañero i Solanot i del Sr. Alfred Pallarès i Molina.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 24 de febrer de
1993 (839-D), que accepta la delegació de competèn¬ cies sancionadores, establertesa la Llei 10/1990, de 15
de juny, sobre Policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics, efectuada pel Conseller de Governació, el Director General del Joc i
d'Espectacles i el Delegat Territorial del Govern a Bar¬ celona, de la Generalitat de Catalunya, segons resolu¬
cions de data 4 de novembre de 1992, publicades al Diari Oficial de la Generalitat núm. 1.672, del dia 20 de
novembre de 1992.
El Sr. Fernández deixa constància que no s'han transferit els recursos necessaris per exercir aquesta
delegacióde competències, ni laregulaciódels horaris i
de les condicions urbanístiques d'aquests establiments; i que els actes de l'autoritat municipal que són objecte d'aquesta delegació no esgotaran la via administrativa,
sinó que seran recurribles davant els òrgans compe¬ tents de la Generalitat.
El Regidor de Descentralització i Relacions Ciutada¬
nes, Sr. Batlle i Bastardas, contesta que les converses no han estat prou profitoses, però han deixat assentat el principi de la mútua confiança;
que l'aplicació d'a¬ questa delegació i el seu règim de recursos queda marcat per període transitori d'adaptació obert amb
l'entrada envigor delanova Llei de Règim jurídic de les
Administracions públiquesi del Procediment administra¬
tiucomú; que laqüestiódels horaris ha d'ésser debatu¬ da en profunditat
pertots els sectors implicats; i que
l'Ajuntament i la Conselleria de Governació apressaran
la tramitació dels plans d'usos.
RatificareIs decrets de l'Alcaldia, pels quals, envirtut de concurs, es nomena:
A) amb data 19 de generde 1993, el Sr. Enric Pereai Estrada Cap de la Unitat Operativa de Comptabilitat i Control d'Ingressos (127-P);
i B) amb data 25 de gener
de 1993: el Sr. Miguel
Amirola i Vila Cap del Servei d'Aigües Potables (234-P); laSra. M. Rosa Madonar i Serrano Directora de l'Escola
Municipal de Vela (235-P); i la Sra. M. del Carme
Cebrián i Vivas Directora de la Base Naútica Marbella
(236-P).
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 21 de gener de
1993 (243-E), que contracta amb Esplais Catalans els serveis professionals per a les activitats dels monitors
per un import de 4.722.529 pessetes.
S'aprovenels dos punts precedents amb l'abstenció
dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i
Àlvarez.
Aprovar els resums numèrics generals municipals per a la rectificació anual del Padró d'Habitants a 1 de generde 1993, amb unapoblació resident d'1.635.067
habitants i 127 transeünts, sense perjudici de la regla¬
mentària exposició pública.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos
a Tordre del dia:
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificare Is acords de la Comissió de Govern, de 19
de febrer de 1993, pels quals s'aprova:
A) inicialment, el Pla especial de millora i ordenació
de lafaçana marítimade la Barceloneta, amb lasuspen¬
sió, pel termini d'un any comptat des de la publicació d'aquest acord, de les llicències deparcel·lació, edifica¬
ció i enderrocament en l'àmbit delimitat en el plànol an¬ nex.
B) provisionalment:
1) la Modificació del Pla General Metropolità per a la
reordenació de les afectacions viàries al barri
d'Hosta-francs, amb suspensió, pel termini d'un any, de les
llicències de parcel·lació, edificació i d'enderrocament en l'àmbit corresponent al carrer del Moianès en el marge esquerra del tram comprès entre els carrers de
la Creu Coberta i de Portugalete, àmbit que es delimita en el plànol annex;
i 2) el Pla especial d'ordenació de l'àmbit de l'antic Institut Mental-Fòrum Nord de la Tecnologia, en forma
de Text refós que incorpora les modificacions no subs¬
tancials que figuren en l'informe de
l'Àrea
d'Urbanismede 15 de febrer de 1993, on consta, igualment, la
valoració de les al·legacions presentades en el tràmit
d'informació pública.
El Sr. Bonet demana una còpia del Conveni amb el Ministeri d'Obres Públiques i Transports sobre l'execu¬ ció de les obres de la façana marítima de la Barcelo¬ neta.
El Regidorde Planejament, Gestió Urbanística i Con¬ trol de l'Edificació, Sr. Lucchetti escompromet atrame¬
tre-li i informa que el Pla especial d'ordenació i millora
de la façana marítimade la Barcelonetadesenvolupa el de reforma interior d'aquest barri, que s'està portant a terme amb gran respecte per al teixit urbà, intervenció
urbanística que quedarà completada amb les actua¬
cions que el Ministeri d'Obres Públiquesi Transports ha
ofert realitzar.
El Primer Tinent d'Alcalde i Regidor d'Urbanisme i Medi Ambient, Sr. Armet, explica que tal Pla adapta el Pla especial de reforma interior al projecte d'urbanitza¬ ció de 2,1 km de façana marítima, tenint ben presents
com a objectius: les mínimes afectacions, la millor resultant urbanística i la complementació de les obres
d'urbanització; que en l'àmbit es podran bastir 260 habitatges i la solució proposada permet guanyar mol¬
tes hectàrees de verd i de sorra amb un disseny del
passeig molt digne i respectuós amb l'entorn; que
l'operació comporta una inversió pública (en tres fases
232 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 11 20-1V-1993
seran acàrrec del Ministeri i la restantacàrrec d'aquest Ajuntament que haurà d'aportar
867 milions de
pesse¬tes repartits en dues anualitats els anys
1994
i1995;
que el projecte és fruit d'undiàleg
moltpositiu
entreel
Districte,
l'Àrea
de Projectes i Obres i el Ministeri i, enpermetregaudir de la llunaplena
reflectida sobre el
mar,té un toc poètic que contribueix a humanitzar la Ciu¬ tat.
S'aprova l'apartat A del dictamen
núm.
1,relatiu al
Pla especial de la façana marítima de la Barceloneta. El Sr. Bonet referint-se a la Modificació del Pla Gene¬
ral Metropolità per a la reordenació de les afectacions viàries d'Hostafrancs, anuncia l'abstenciódel seu Grup
perquè, malgrat compartir algunes de
les
desafecta-cions, altres no queden degudamentcompensades perla modificació de la continuaciódel carrer de la Diputa¬
ció fins a la carretera de laBordeta, i lesdesafectacions
de sistemes feien necessari un debat més profund,
sobretot quan no estan avalades per cap informe de la
Unitat de Circulació.
El Sr. Fernández, en relació al mateix expedient,
manifesta que en haver-se recollit algunes de les seves observacions sobre els carrers de la Diputació i
del Cap de Guaita, els membres del Grup Popular s'hi
pronunciaran avui favorablement, tanmateix volen
dei¬
xar constància que a l'expedient no hi ha cap estudi sobre l'Impacte circulatori de la novaordenació
i que,atenent les reivindicacions dels comerciants del carrer
de la Creu Coberta, tal vial s'hauria de convertiren bu¬
levard.
El Sr. Truñó subratlla que les solucions proposades
en el document indicat han obtingut el consens dels
membres del Consell Municipal del Districte i dels
comerciants i veïns de la zona; que el Consell de
Districte comparteix la conveniència que la continuïtat del carrer de la Diputació arrodoneixi urbanísticament el barri amb una configuració que en potencií l'ús
peonal.
El Sr. Lucchetti assenyala que tal Modificació, apro¬
vadainicialment el desembre de 1991, ha estat sotme¬ sa a un llarg procés de negociacióque ha desembocat en solucions d'equilibri molt respectuosesamb la trama existent i que han reduït a una quarta part les afecta¬
cions inicials.
S'aprova l'apartatB-1) del dictamen núm. 1 de l'ordre
deldia, relatiualaModificació del Pla General Metropoli¬
tà per a la reordenació de les afectacions
viàries
delbarri d'Hostafrancs, amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Audet,
Olmedo, i Alsina.
El Sr. Lucchetti puntualitza que el vot favorable dels
membres d'Iniciativa per Catalunya donen al Pla espe¬
cial de l'antic Institut Mental no prejutja res sobre la
destinació de tals terrenys, que hauria d'ésser objecte
d'una discussió molt acurada.
El Sr. Armet comenta quetal Pla afecta 83.855 m2de
parc urbà, uns 21.000 m2 de vials i uns
46.000 m2
d'equipaments; que per ala definició de
l'ordenació
dela zona es convocàun concurs d'idees a fi que fos un element vertebrador del barri, i la proposta guanyadora
assegura la màxima utilització de l'espai
públic
per alsveïns; i que queda per a més endavant la discussió de
la qüestió plantejada pel Sr. Lucchetti.
A indicació de l'Alcaldia, el Sr. Lucchetti considera
que l'aprovació definitiva es produirà en un termini de
sis mesos; el Secretari General confirma aquest termini;
i el Sr. Armet hlafegeix ladistincióentreterminis legals i terminis efectius en ares d'una millor gestió de l'urba¬
nisme.
S'aprova per unanimitat l'apartat B-2) del dictamen
núm. 1 de l'ordredel dia, relatiu al Plaespecial de l'antic
institut Mental.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 5 de
febrer de1993, pel qual s'aprova inicialment la proposta
de reparcel·lació voluntària i
delimitació
conjuntad'uni¬
tat d'actuació de les finques de l'avinguda de Roma, núms. 132 a 136, d'una de les quals és propietariaquestAjuntament.
Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de 5
de febrer de 1993, pels quals s'aprova:
A) inicialment el Projecte
d'urbanització
d'un parterredavant d'una estació de la Inspecció tècnica de vehi¬
cles, situadaala Zona Franca, carrerdels Motors, núm.
136;
B) definitivament el Projecte d'arranjament de
l'Illa
compresa entre els carrers de Tarragona i de la
Creu
Coberta i la plaçad'Espanya.Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 19 de
febrer de 1993, pel qual s'aprova inicialment el Projecte
d'urbanització del carrer de Montclar.
S'aproven per unanimitat els tres dictàmens prece¬
dents.
ÀMBIT D'URBANISME I MEDI AMBIENT
Aprovarel textarticulat del Contracte-programaentre l'Ajuntament de Barcelona i l'empresa mixta
Clavegue¬
ram de Barcelona, SA, regulador dels compromisosentre ambdues entitats derivats del desenvolupament
del clavegueram a la Ciutat, que figuraen el document
adjunt; i delegaren l'll im. Sr. LluísArmeti Coma, Primer
Tinent d'Alcalde i Regidor de
l'Àmbit
d'Urbanisme i Medi Ambient, larepresentació de laCorporació perquèpugui subscriure l'esmentat document.
El Sr. Armet comenta l'abast d'aquest
Contracte-programa amb duració per la resta del
mandat, i les
potencialitats de tal sistemaen ordre a unincrement de
la productivitat i eficiència.
S'aprovaper unanimitat.
Encomanaria gestió i el manteniment de l'Esplanada
olímpica deMontjuïc, integradaperles placesde
Neme-si Ponsetí i d'Europa i el passeig de Lucius Minicius Natalis, a la Societat Barcelona Promoció d'Instal·la¬
cions Olímpiques, SA, de conformitat amb les prescrip¬ cions quefiguren enel documentannex, que igualment
s'aprova.
El Sr. Fernándezsignificaque la incapacitat financera
d'aquest Ajuntament obliga a transferir el manteniment
d'un espai públic a una empresa municipal; que a
l'expedient no consta l'import de la despesa assumida
perla Societat ni tampoc laseva acceptació de
l'encàr¬
rec; que, en tot cas, no s'havia d'haver trigat tant a
prendre la decisió que avui es proposa; i que per tots aquests motius el vot del seu Grup serànegatiu.
El Sr. Truñó en la seva condició de President de
Barcelona Promoció d'Instal·lacions Olímpiques, SA, considera que, percriteris de seguretat, neteja i flux de
visitants l'encàrrec serà positiu per a la Societat en
garantir unahomogeneïtaten la gestióde tot l'espai
de
l'AnellaOlímpica, del qual esperaobtenirunrendiment;
i
que l'encàrrec és encertat atès el ritme d'excedents
NÚM. 11 20-IV-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 233
El Sr. Armetremarcaque laSocietat té unaeficiència
altíssima, gràcies a la qual obté uns resultats positius;
que l'Esplanada
forma
partd'un
conjunt que es pot explotar tant en els seus elements interiors (l'Estadi Olímpic i el Palau Sant Jordi) com amb els seusespaisexteriors (l'Esplanada) i internalitzar, doncs, les despe¬ ses de manteniment de tot el recinteés correctedes de
qualsevol
perspectiva, ja
quel'empresa
treu beneficisde tot el conjunt.
El Sr. Mas comparteix només en part la tesi del Sr.
Armet, perquè l'Esplanada Olímpica és un espai d'ús general i no pasprivatiu dels espectadorsqueconcorrin
a l'Estadi Olímpic o al Palau Sant Jordi, i, per tant, la
factura del seu manteniment hauria d'ésser compartida
entre l'Ajuntament i l'empresa.
El Sr. Armet replica que elsactes multitudinaris com¬
porten un desgast molt més intens que el simple passeig de les persones individuals o grups familiars: resulta, doncs,lògic quese'n faci càrreclaSocietatque
n'obté un marge de beneficis.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i
Àlvarez.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
Direcció de Serveis de Personal
Amortitzar 1.768 places de la Plantilla vigent segons la distribució quefiguraenl'annexque s'adjunta; fixaréI
nombre total de places en 10.592; i autoritzar que, a mesuraque finalitzin elsprocessos selectius de promo¬ ció interna acordats en els Pactes de Condicions Labo¬
rals, es modifiqui la Plantilla amb les baixes i les altes corresponents.
És retirat el dictamen precedentper la Presidència. Resolució d'expedients sobre compatibilitat d'activi¬ tats.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en les
propostes següents:
Autoritzar al Sr. Ignasi Sanfeliu i Arboix la compatibili¬ tat sol·licitada entre la sevaactivitat municipal, amb la
categoria de Tècnic Superior d'Arquitectura i Engi¬ nyeria, i l'exercici de la professió d'enginyer, excloent
delseu exercici el termemunicipal de Barcelonapertal
d'evitarpossibles coincidències entrel'activitatpública i privada, garantint d'aquesta manera l'objectivitat, la
imparcialitat i la independència que ha de presidir la seva actuació com a funcionari, i per salvaguardar
l'interès públic, que podria sortir perjudicat en cas de
produir-se aquella coincidència; tanmateix: la seva dedicació professional privada no podrà superar la meitat de lajornada laboral setmanal vigent a l'Admi¬ nistració Pública, tot de conformitat amb allò que
disposen els articles 2, 11 i 12 de la Llei 21/1987, de
26 de novembre, d'Incompatibilitats del personal al
servei de l'Administracióde la Generalitat, i els articles
322, 329 i 330del Reglament del Personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30
dejuliol; i per altra banda, la present autorització està
condicionada a l'efectiu compliment dels deures pú¬
blics i a la modificació de la normativa d'Incompatibili¬ tats.
Autoritzaral Sr. José M. Farràs i Martí lacompatibili¬
tat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a
Tècnic Auxiliar de Sanitat i l'exercici de l'activitat
privada de restaurant, ja que aquesta activitat no
figura compresa entre les causes d'incompatibilitat
previstes en els articles 2, 11 i 12 de la Llei 21/1987,
de 26 de novembre, sobre Incompatibilitats del perso¬ nal al servei de l'Administració de la Generalitat, i els
articles 322, 329 i 330 del Reglament del Personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/
1990, de 30 dejuliol; sibéla presentautorització està
condicionada a l'estricte compliment dels seus deu¬ res públics i al manteniment de la dedicació a l'activi¬ tat privada dintre dels límits establerts per l'article 11 de l'esmentada Llei i article 330 del Reglament citat, i
pot deixar-se sense efecte per variació de les cir¬
cumstàncies relatives als llocs de treball, per modifi¬
cació del règim d'incompatibilitats, o per interès pú¬ blic.
Autoritzar al Srs. Xavier Bohigas i Janoher, i Pere Munuera i Suriñach, i a la Sra. Marta Gil-Dolz del
Castellar, la compatibilitat sol·licitada entre la seva res¬
pectiva activitat municipal i la de Professor Associat de
les Universitats que en cada cas s'indica, per al curs acadèmic 1992-1993, d'acord amb allò que preveu l'article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre,
d'Incompatibilitats del personal alservei de l'Administra¬
ció de laGeneralitat, i amb les limitacions previstes als
articles 5 i 6 de la mateixaLlei, i de conformitatamb els
articles 327 i 328 del Reglament del Personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol.
S'aproven per unanimitat les tres propostes prece¬ dents.
Negociat d'Administració de Béns Immobles
Cedir a la Fundació Privada Eina l'ús de l'edifici, conegut com a Palau dels Marquesos de Sentmenat,
situat en el barri de Can Caralleu, en els carrers del Desert, núms. 1-5 i de Can Caralleu, núm. 6, de superfície edificada 1.691 m2, amb la finalitat de rehabili¬
tar-lo al seu càrrec i destinar-lo durant trenta-cinc anys a les activitats de pedagogia, difusió i recerca del dis¬ seny, les arts, la imatge i lacomunicacióvisual, pròpies
de l'entitatcessionària, d'acord amb el projecte d'obres
que haurà d'aprovar l'Ajuntament, i les condicionsregu¬ ladores transcrites en el document annex, que s'apro¬
ven; declarar l'excepció licitatòria que preveu l'article
275.1.a) de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim local de Catalunya; i formalitzar amb l'esmenta¬
da Fundació el contracte administratiu de cessió de l'ús.
El Sr. Amat en la seva qualitat de President del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, comenta que Barcelo¬ na és una de les capitals europees del disseny, i el dictamen dóna suporta unade les escolesde disseny
més prestigioses de la Ciutat, com acredita el seu historial i la nombrosa concurrència que aplegà fa poc l'acte d'homenatge a un dels seus professors més antics, Ràfols Casamada; que la cessió permetrà, per altra banda, la recuperació d'un edifici emblemàtic,
que forma part del paisatge històric de Sarrià, seguint
els precedents de Can Castelló i de Can Ponsich; i que percontribuira la revalorització detotala zona, aques¬ ta operació hauria de tenir una continuïtat generant-hi
un parc als voltants (amb la recuperació del jardí italià existent davant de l'edifici cedit, i del bosc de la part posterior) que completi el parc del Castell de l'Ore¬
234 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 11 20-1V-1993
El Segon Tinent d'Alcalde i Regidor d'Organització i
Economia, Sr. Clos, deixa constància de la satisfacció
de l'Àrea de Patrimoni per l'acord assolit que conjuga
diverses voluntats per a la recuperació del palau dels Marquesos de Sentmenat.
El Sr. Armet comenta que el desenvolupament del
Pla Especial deCan Caralleu exigia trobar un ús digne
a un edifici històric i per això reprengué els contactes
iniciats pel Sr. Serra Martí i pel President del Districte i
finalment s'ha arribat a un acord amb l'entitat
cessio-nària que s'ha transformat en fundació perdeixar ben palesa la seva manca d'ànim de lucre i que aplega
bona part dels millors professionals de la Ciutat; que l'acord implicauncompromís de rehabilitació de l'edifi¬
ci, però de la sensibilitat dels nous ocupants és d'es¬
perar una entesa amb l'Institut Municipal de Parcs i
Jardins sobre el jardí existent davant, mentre que la recuperació del bosc posterior ha d'ésser plantejada
dins del conjunt del Parc de Collserola amb particular
atenció al sotabosc; i que l'entitat cessionària tingué
un dels seus principals impulsors, juntament amb Rଠfols Casamada que als seus setanta anys conservala
plena joventut creativa, en la figura d'Alexandre Cirici
Pellicer, desaparegutquan encara teniauna creativitat
molt fecunda.
S'aprova perunanimitat.
Acceptarla cessió gratuïta a favor del Municipi del terreny, afectat de parc urbà, situat en el complex de
les Tres Xemeneies, entre l'avinguda del Paral·lel i els
carrers de Vilà i Vilà, de Cabanes i de Palaudàries, grafiat en el plànol annex, d'extensió superficial 12.018,10 m2 i que és propietat de Fuerzas Eléctricas de Cataluña, SA -FECSA-, de conformitat amb les previsions del Pla especial de reforma interior del
Poble-sec - Montjuïc i el protocol d'acords amb l'es¬
mentada companyia signat el 25 de març de 1988; aprovarel Plec de condicions econòmico-administrati-ves, regulador de la concessió administrativa de l'ús privatiu del subsòl d'una porció d'aquest terreny, de superfície 4.846 m2, grafiada en el plànol, per a la
construcció i explotació d'un aparcament de vehicles;
sotmetre'l a informació pública durant un termini de trentadies i, si no s'hi formulen reclamacionso al·lega¬
cions, adjudicar la concessió a FECSA per un termini
de cinquanta anys i amb subjecció a les condicions del Plec i declarar l'excepció licitatòria que regula l'article 275.1.a) de la Llei Municipal i de Règim local de Catalunya; practicar les agrupacions i segregacions necessàries per tal d'identificar regístralment la finca objecte de cessió al Municipi i la porció, el subsòl de la qual esdestinarà a aparcament; formalitzar les escrip¬
tures públiques corresponents, després de la constitu¬ ció de la fiança que el Plec preveu; i delegar en l'Alcaldia la resolució de les reclamacions o al·lega¬ cions que es puguin produir, l'aprovació, si escau, de
les modificacions oportunes en el Plec de condicions i l'adopció de les mesures encaminades a l'efectivitat plena d'aquest acord.
El Sr. Clos. posa en relleu que el dictamen prece¬ dent dóna solució urbanística a la ubicació de les oficines d'aquestacompanyia en el Paral·lel, compor¬
ta la cessió al Municipi d'una plaça pública i la
construcció en el subsòl d'un aparcament en règim de concessió administrativa subjecta al pertinent cଠnon i contribuirà, en definitiva, a la dignificació i revitalització del barri.
S'aprova per unanimitat.
Assessoria de Pressupostos i Comptes
Aprovarmodificacions de crèdits dins el Pressupost
General de 1993 (pròrroga del de 1992), de conformitat amb la documentació adjunta.
S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Audet, Olmedo, Alsina, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández i
Àlvarez,
que justifiquen el seu pronunciament per la importància de les modificacions proposades.La Presidència disposa, amb l'assentiment del Con¬
sistori, el debat conjunt dels dos dictàmens següents
del l'ordre del dia.
Departament de Finançament
Procedir a una emissió privada de Notes per un
import màxim de 100 milions de dòlars (USD), per a
cobrir el pla financer de 1993, en les condicions que
s'adjunten; aprovar la realització d'una operació de permuta financera («swap») per la qual les obligacions
en dòlars (USD) puguin ésser canviades a obligacions en pessetes o qualsevol altra monedaeuropea, alterna¬
tivament, pertal de gestionar el risc de canvi implícit de l'operació; i autoritzar l'll im. Sr. Joan Clos i Matheu, Segon Tinent d'Alcalde, i l'll im. Sr. Joaquim de Nadal i Caparà, Regidor de Finances, indistintament, per a
atorgar tota la documentació necessària per a dur a terme l'operació.
Procedir a un préstec «Schuldschein» per un import màxim de 200 milions de marcs alemanys, per a cobrir el pla financer de 1993, segons les condicions que
s'adjunten; aprovar la realització d'una operació de permuta financera («swap») per la qual les obligacions
en marcs puguin ésser canviades a obligacions en
pesseteso qualsevol altra monedaeuropea, alternativa¬
ment, per tal de gestionar el risc de canvi implícit de
l'operació; i autoritzar l'll im. Sr. Joan Clos i Matheu, Segon Tinent d'Alcalde, i l·ll·lm. Sr. Joaquim de Nadal i Caparà, Regidor de Finances, indistintament, per a
atorgar tota la documentació necessària per a dur a
terme l'operació.
El Regidor de Finances, Sr. De Nadal,remarca que la
categoria de les entitats que han participat en els
concursos (Merryll-Linch, Chasse Manhattan Bank i Bank of America enel primercas, i Deustche Bank enel segon) palesa la bona acollida que té el paper de
Barcelona en els mercats financers internacionals. El Sr. Mas anticipa el vot negatiu dels membres del seu Grup en ambdós dictàmens tot adduint: a) que es tracta de dues operacions destinades a l'amortització
de deute, la qual, en conseqüència, es fa, una vegada
més, per la via de nou endeutament; b) que l'alt
diferencial de les dues operacions revela dificultats de col·locació que exigeixen primes addicionals; c) que,
atesa la situació del mercat de divises en el context
internacional, li sembla perillosa la política de centrar
totes les emissions de deute municipal en un mercat
tan arriscat i especulatiu; i d) que, en estipular-se
l'amortització íntegra de l'operació en marcs alemanys per valor de 15.000 milions de pessetes al final del període, es concentrarà en tal anualitat una càrrega
molt forta.
Pregunta, finalment, a l'Alcaldia quan es portarà a
NÚM. 11 20-IV-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 235
que les
anteriors operacions
li fan la impressió quel'equip de govern el vulgui anaraprovant a trossos.
El Sr. Àlvarez anuncia també el vot negatiu dels membres del Grup Popular en ambdós dictàmens i el
justifica dient que
ambdues
operacions s'inscriuenen lapolítica de no
cancel·lar
els deutes i diferir-ne el venci¬ment, política que hipoteca greument la capacitat de
gestió dels
futurs Consistoris
i que ha acumulat endeu¬tament financer pervalor de 300.000milions de pesse¬
tes, o sia, a 187.000 pessetes per habitant, amb una
diferència de 130.000 pessetes respecte de Madrid (on
és de 56.000 pessetes per habitant) que revela dues
maneresradicalment diferentsde gestionar elsrecursos
públics i que ens obligaatenir la fiscalitat local més alta d'Espanya i a destinar al servei del deute un 27% de l'avantprojecte de Pressupost per a 1993, és a dir,
54.000 milions de pessetes, dels quals només 18.000
corresponen a amortitzacions: pertant, calen mesures
perquè l'Ajuntament no pateixi uncol·lapse financer.
El Sr. Lacalle en vista de la inestabilitat dels mercats financers internacionals, als quals s'acut en busca d'in¬ teressos més baixos, pregunta si totes les operacions en divises tenenassegurat el risc del canvi.
El Sr. De Nadal, en contestació a les intervencions
anteriors, diu que comparativament altres Administra¬
cions espanyoles, i més concretamentel crèdit sindicat
concertat a Alemanya fa pocs mesos per laGeneralitat de Catalunya (quan la Generalitat Valenciana ha acon¬
seguit uns diferencials inferiors), pagueninteressos més
alts que aquestAjuntament,el qual té unabona capaci¬
tat de negociació; que Barcelona, pel seu bon nom en els mercats internacionals, pot ajustar el seu perfil de deute a les seves necessitats anuals refinançant-lo; que les operacions «swaps» eliminen els riscos de canvi amb un increment, lògic, delscostos; queactualment el
mercat, si es vol assegurar un tipus d'interès a llarg
termini ofereix, majoritàriament, crèdits amb retorn ínte¬
gre al seu venciment, i operacions ja cancel·lades
reberen per tal motiu una crítica similar a la formulada
suara pelSr. Mas; que el termini d'ambdues operacions no és exactament de quinze anys, sinó que es pot moure entre els cinc i elsquinze anys, en funció de les condicions del mercat; que el risc de canvi d'aquest
Ajuntament és actualment de 1*1,2 % i, treta l'últimaen iens, totes les operacions en moneda estrangera estan assegurades otraspassades en pesseteso ecus, pràc¬ tica que ha permès, fins i tot, consolidar beneficis de canvi; i que laimportància de les operacionsen debat i
dels bancs que hi participen reflecteix laconfiançaque
inspira aquest Ajuntament en els mercats internacio¬
nals.
El Sr. Mas demana que consti en acta que el Sr.
Nadal ha qualificat de bona l'operació en dòlars, amb un diferencial d'1.4. Afegeix que hom pot sentir-se
orgullós d'amortitzar crèdits ambestalvi, peròno pasde
fer-ho amb nou endeutament; que si esvol jugar amb un tipus d'interès més favorable, hi ha risc de canvi i quan s'elimina, cal pagar el tipus d'interès vigent en
aquell moment en el mercat: en conseqüència, ha
d'insistir que concertar operacions en mercats especu¬
latius implica un risc futur molt important.
El Sr. Àlvarez no comparteix la visió optimista de
l'endeutament municipal oferta pelSr. de Nadal, perquè
l'avantprojecte
de Pressupostper a 1993en preveiaunincrement de 3.000 milions; i tampoc considera gaire bones ambdues operacions perquè, a més del tipus
d'interès, cal comptar també les comissions.
El Sr. De Nadal
replica
queles permutes financeres
realitzades fins ara són atipus d'interès inferiors als del mercat; que l'objectiu de l'Ajuntament no ha d'ésserreduir constantment l'endeutament, sinó generar els recursos suficients perquè cadavegada l'endeutament
siguimenys necessari per aatendreno sols la despesa
corrent, sinó també les inversions; que l'augment de
3.000 milions previstper enguany és inferiora la depre¬ ciació de la pesseta; que la gestiófinancera municipal
no presenta grans dificultats perquè l'endeutament creix molt poc en relació a les necessitats d'inversió i perquè l'Ajuntament pot ajustar tècnicamentla càrrega
financera als recursos globals i això, quan el principal
problemade les empresesespanyoles esrefinançar els
seus crèdits; i que la mitjana (en torn del 12,5 %) del cost del deute d'aquest
Ajuntament
està entre 1 i 1,5punts per dessota de la mitjana del cost del diner preferent que està al voltant del 14%: per tant, el
catastrofisme no és vàlid.
El Sr. Àlvarez objectaque l'Ajuntament de Barcelona
destina al pagamentdedeutes més del 25 % delsseus recursosordinaris i supera, per tant, el límit establert le¬
galment.
S'aproven ambdós dictàmens amb el vot en contra
dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bo¬
net, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat,
Batlle i Girona, Audet, Olmedo, Alsina, Lacalle,
Vidal-Quadras, Fernández i
Àlvarez.
ÀMBIT DE LA VIA PÚBLICA
Negociat de Transports i Circulació
Aprovarl'Ordenança municipal per ala regulació del transport de mercaderies perilloses per la ciutat de Barcelona, segonsel document que s'adjunta; i donar-ll
el tràmit que disposen els articles 49 de la Llei 7/1985,
de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim local,
en relació amb l'article 162 de l'apartat 2 de la Llei
8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim local de Catalunya.
El Regidor de la Via Pública, Sr. Torres, explica que
aquesta Ordenança és fruit d'un ampli consens tècnic entre tots els sectors implicats, faprevaler claramentels interessos col·lectius per damunt dels particulars dels
diversos operadorsa fi de garantir la seguretat i qualitat de vida dins el nucli urbà, reuneix les condicions neces¬
sàries per poder ésser adoptada per qualsevol altre Municipi de Catalunya, especialment els de la
conurba-ció barcelonina, i materialitza l'autonomia local amb ple
respecte als principis de legalitat i de jerarquia norma¬ tiva.
Menciona com atrets més característics de lanova normativa: la limitació de la velocitat a 40 km/h, la
prohibició d'estacionar en el nucli urbà, la de circular
perviesurbanes, excepte per causa major, endetermi¬
nades hores de lesvigílies de festes i festius, l'exclusió del seu àmbit dels repartiments de carburants, butà i
productes hospitalaris, la competència de l'autoritat municipal per a l'expedició de permisos i l'establiment
de punts d'emergència, i d'una metodologia en cas de sinistre.
Agraeix, finalment, la col·laboració dels estaments
que han participat en el procés de redacció: la Generali¬ tatde Catalunya, el Govern Civil de Barcelona, laRenfe,
236 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 11 20-IV-1993
Transcalit, la Prefectura Provincial de Trànsit, l'Institut
Català d'Investigació de la
Logística, l'Associació de
Fabricants de Gasos, els Serveis de Bombers de la
Generalitat id'aquestAjuntament, l'EntitatMetropolitana
delTransport i laComissió Catalana de
Protecció Civil i,
a títol personal, el Sr. XavierParés,
Cap delServei
d'Ordenació i Seguretat Viària.El Sr. Fernández expressa el seu acord de principi
amb la nova Ordenança que té un ampli suport dels
sectors afectats; ara bé, hi veu aspectes perfectibles pel quefa tant a l'operatlvaen situacions
d'emergència
com a la millora dela seguretat amb ladeterminació
derutes internes de circulació, l'exigència de la vigilància
continuada del vehicle i l'elevació de les multesperles
infraccions. Propugna, també, la implantació del
telèfon
únic de tres xifres per les emergències, la coordinació
normativa amb els Municipis de l'entorn per a la plena
efectivitat de lanovaOrdenança, la persecució isanció
dels vehicles que, davant la manca de llocs d'estacio¬
namentsadequats, ho fanencamps rasos o zones poc
poblades amagant les plaques de perill.
Suggereix igualment que,
després
dela profunda
transformació produïda en els accessos a laCiutat
ivies urbanes, s'hauria de recomanar als conductors
que actualitzessin les seves guies; i que
l'Ordenança
s'hauria de completar amb un conveni amb les compa¬
nyies distribuïdores de carburants per tal de
reglamen¬
tar aquestes operacions dintre de la Ciutat.
Diu, en conclusió, que per les anteriors considera¬
cions, els membres del Grup Popular opten per l'abs¬
tenció a fi de poder formular, durant la
informació
pública, al·legacions que ajudin a millorar el text
avui
presentat.
El Sr. Amat valorapositivament el procés deredacció
de la nova Ordenança, en el qual veu un exemple a
seguir per enfocar altres problemes, i
anuncia el
votfavorable del seu Grup, però es reserva de formular-hi
al·legacions per aclarir la qüestió dels itineraris (amb la inclusió d'uns gràfics que serien més entenedors), de
l'importde les multes i dels dies en què es prohibeix la
circulació delsvehicles objectede l'Ordenança.
El Sr. Torres es mostradisposat a recollir algunes de
les observacions formulades a les intervencions ante¬
riors, però significa que altres (com ara la
implantació
del telèfon únic de tres xifres i lacoordinació normativa
amb els Municipis de l'entorn, que seria més fàcil si
existís encara la Corporació Metropolitana) ultrapassen lacompetència municipal. Afegeixque malgratel catas-trofisme al qual sol recórrer el Grup Popular, elconsens ha assegurat el tractament adequat a diversos proble¬
mes, i que la informació públicapermetrà encaramillo¬
rar-ne d'altres.
El Sr. Fernándezrebutjaque lasevaintervenciópugui
qualificar-se de catastrofista quan, precisament,
volia
evitar que pugui produir-se cap catàstrofe a la
Ciutat;
i,matisa queel Regidor de la Via Pública és especialistaa
plantejar qüestions que depassen
l'àmbit municipal.
La Presidència significa que, segons es convingué
en la reunió del Consell Municipal Permanent, el debat de les mocions presentades pels Grups Popular i de
Convergència i Unió sobre el terreny de
Renfe-Meridia-naqueda ajornat en espera de la proposta que l'equip de govern formularà al mes d'abril sobre tal terreny; i el
Regidor d'Urbanismei Medi Ambientpuntualitzaquetal
propostarecollirà l'esperit de les esmentades en la part
referenta la construcció d'habitatges, mantenint, enca¬ ra que redimensionada, l'àrea de nova centralitat.
Tambésignifica laPresidència que les dues mocions relatives a la creació dels Fons de cooperació local de
Catalunya i a la cessió a la Generalitat del 15
% de
l'impost sobre la rendade les persones
físiques queda
igualment ajornada fins a la
sessió del
mesde
marçamb la finalitat d'arribar a un consens entre tots els Grups; iel Regidor Portaveu del Govern,
Sr. Santiburcio,
precisa que tals mocions tenen dues vessants:
l'una
relativa al finançament autonòmic amb la
cessió
del tram del 15 % de l'impost sobre la renda de les perso¬ nes físiques, que compta amb el consens dels quatreGrups; l'altra, relativa al finançament
local
ques'ha
d'aprofundir en tres direccions: la
creació
del Fonsde
cooperació local de Catalunya, la major
participació
dels Ajuntaments en els ingressos de
l'Estat i
el desen¬volupament de l'article 142 de la Llei d'Hisendes
locals
amb laparticipacióen untribut estatal i en
tribut cedit
ala Generalitat.
El Sr. Cullell considera que en aquesta qüestió s'ha elegit el camí correcte i si el finançament
autonòmic ha
entratenvies de solució sense fer-ho servircom a arma partidista, el finançamentlocal espot
resoldre també de
la mateixamanera: confia, doncs, que el mes de març es podrà presentar una proposta consensuada
pels
quatre Grups.
El Sr. Lacalle creu que els quatre Grups tenen posi¬
cionsforçapròximesi, pertant, poden arribara
formular
unaproposta conjunta.El Sr. Lucchetti es congratula de l'acostament de les
posicions dels quatre Grups, ja que, en la seva
opinió,
el consens és fonamental en una qüestió que reclama
un plantejament global de les Administracions
públi¬
ques del país.Justificada la urgència en la forma reglamentària, es
debaten les mocions següents:
De l'Alcaldia:
Direcció Tècnica d'Empreses i Institucions Municipals
Aprovar el Conveni entre
l'Administració
del'Estat i
l'Ajuntament de Barcelona per al finançament de la
Societat Barcelona Holding Olímpic, SA, i la revisió del
seu marcfinancer de conformitat al text i annexos que
s'adjunten; i facultar l'Excm.Sr. Alcaldeper ala signatu¬
radel Conveni i de tota la documentació necessàriaper a l'efectivitat del present acord.
El Sr. Clos exposa que aquest Convenitanca definiti¬
vament els compromisos econòmics del Holding Olím¬
pic ambuna metodologia que obreel
procés
detanca¬mentoperatiu de les sevesempresesfilials, però
manté
les seves funcions financeres; que els treballs sobrel'estat de comptes ja estan força avançats i els primers
càlculs donen un volum d'obra controlada pel Holding d'entre 275.000 i 277.000 milions de pessetes, dels
quals uns 100.000 s'han finançat per transferències
i
assignacions pressupostàries de diverses institucions
i,
fins i tot, empreses privades, altres50.000 ho han estat
mitjançant els recursos autogenerats pel Holding i
les
seves empreses, i la resta es finançarà mitjançant endeutament per un import a l'entorn de 130.000mi¬
lions de pessetes que compartiran, per meitat, els dos
socis.
Referint-se al Pla financer de retorn de tals crèdits
NÚM. 11 20-1V-1993 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 237
financer les garanties suficients i obtenir-ne, així, els
recursos necessaris; que el període de retorn, inicial¬
ment previst per a l'any 2000, es prolonga fins l'any
2009 ja que, en aplicar-se els recursos obtinguts al finançament d'inversions en infrastructures que en el
campprivat tenen admès untermini d'amortització de
vint-i-cinc anys, no sembla lògic haver de fer el sobreesforç d'amortitzar-los més ràpidament, tanma¬
teix restaoberta la possibilitatde l'amortització antici¬
pada, si les condicions del cicle econòmic l'aconse¬ llen; que la gestió del deute s'encomanarà a l'Institut de Crèdit Oficial; i que gràcies a totes les condicions
anteriors, les aportacions dels socis no variaran gaire
de les seves aportacions actuals al fons d'amortit¬
zació.
Diu, en conclusió, que el deute inicialment previst el 1989era de 67.000milions de pessetes però aplicant-li
els coeficientsd'inflació, resulten ja uns 105.000 milions
de manera que, atès el valor de les inversions realitza¬
des, la xifra de 130.000 milions li sembla perfectament acceptable i favorable als interessos municipals si es compara l'esforç exigit i els actius que la Ciutat ha aconseguit.
El Sr. Lacalle observa que el pagament total dels
deutes tant municipals com del Holding Olímpic s'està
posposant fins al segle XXI ies traspassa als Consisto¬
ris futurs; que el nou Conveni millora la desastrosa
negociació de l'anterior, en virtut del qual l'Ajuntament
sol havia d'assumir tot el sobrecosí de les obres olímpi¬ ques; que el Sr. Alcalde no ha estat un bon negociador
amb el Ministeri d'Hisenda perquè no n'ha aconseguit per a Barcelona el mateix tracte que l'Estat dóna a
Sevilla; i que la desviacióde 38.000 milions de pessetes
demostra la frivolitat amb què s'elaboraren els pressu¬
postos d'Holsa.
Demana, com a cloenda, que se li contestin, de
paraula o per escrit, les preguntes següents: 1) quina
ha estat la causa de la desviació esmentada; 2) com pensal'equip econòmic del'Ajuntament atendre aquest
nou endeutament; 3) quan importarà, comptant-hi els interessos financers, el sobrecost de les obres olímpi¬
ques; i 4) si el Conveni comporta cap perjudici perals proveïdors i contractistes.
El Sr. Mas constata que comparant els catàlegs d'obra de 1989 i 1993 sense teniren compte lesobres
delegades i els serrells pels acabaments, s'observa
l'increment de 101.000 a 150.000 milions de pessetes, amb una diferència, doncs, del 50 % mentre que, segons les seves estimacions, les taules d'increment
de l'índex de preus al consum en els últims tres anys i mig només justifiquen una diferència del 20 %, o sia
20.000 milions de pessetes, i pels projectes reformats es pot admetre entre un 5 i un 10%, però
superar
aquest darrer percentatge ja és preocupant i arribar al
30 %escandalós: demana, doncs, unaexplicació satis¬ factòria, que segurament hi deu ésser i que la Ciutat
mereixconèixer, sobre tal desviació.
Tambédemanaque es concretin perescritquins han
estat elsingressos quehaobtingut Holsa com a conse¬
qüència de la seva activitat.
Posa en relleu que el temps ha donat la raó al seu
Grup, quan el 1989 afirmava que l'acord assolit, igual
que el relatiu als transports públics, no era bo per als
interessos municipals perquè l'Ajuntament assumia to¬
tes les desviacions, i tanmateix ara es presentacom un
èxithaver aconseguitque ambdósaccionistes, al 50 %, les comparteixin també en
aquest percentatge.
Comenta que el Conveni és un bon acord des del punt de vistajurídic, però és unmal acord des del punt
de vista polític, perquè el Govern de l'Estat, per20.000 milions de pessetes, ha desaprofitatl'oportunitat històri¬ ca de fer un gest de bona voluntat que compensés les seves mancances ierrorshistòrics amb la nostra Ciutat
(concretament les despeses de capitalitat i el tracte
diferent donat a Barcelona en comparació a Sevilla,
explicable, enpart, pel fetque el projectefos allàliderat
per l'Estat, i aquí per l'Ajuntament), sobretot quan els
esmentats 20.000 milionshipotequengreument lacapa¬ citat municipal d'inversió en elspropers anys,jaque en
l'avantprojecte del Pressupost per a 1993, un cop
descomptades les aportacionsa Holsa ialesempreses de transports ambquotes de 6.000 a 7.000 milions de pessetes anuals durant quinze anys, resta una capaci¬
tatd'inversió neta d'uns 12.000
miíions
quecompromet greument el reequilibri de la Ciutat.Diu, en conclusió, que a pesar de les anteriors consideracions, els membres del seu Grup s'abstin¬ dran, igual com van fer en el primer Conveni de 1989,
per la millora que el nou Conveni significa respecte a l'anterior i, fonamentalment, per sentit de responsabili¬
tat.
El Sr. Lucchettidesprésd'apuntar laconveniènciade fer una discussió global sobre els resultats finals dels Jocs Olímpics, indica que els membres del seu Grup votaran favorablement el nou Conveni que millora la situació anterior en repartir a mitges també les desvia¬ cions en els costos, encara que s'hagi quedat curt
sense que amb això vulgui incidir en una comparació amb Sevilla, que el Grup de Convergència i Unió és el menys indicat perfer, ja que allà la Junta d'Andalusia s'implicà en el projecte de l'Expo i aquí, en canvi, la Generalitat declinà entrar en Holsa.
Considera que el Conveni és positiu en permetre
pagar els contractistes i encarregar la gestió de la
cartera de crèdits a l'Institut de Crèdit Oficial; i que les
desviacions obeeixen, en alguns casos, a increments
de preus o a projectes reformats, però, en altres, a millores introduïdes a instàncies del veïnat, especial¬ ment en el nus de la Trinitat, que han encarit els cos¬ tos.
Fa avinent que el seu Grup era partidari d'allargar
encara més el període d'amortització per alleugerir el cost de les aportacions anuals que el darrer any assoli¬ ranels 11.000 milions depessetes, qüestióque el porta ainsistir novamentenla creació d'una taulatripartitaper discutir el finançament local i aconseguirque l'Estat i la Generalitat assumeixin el pes que Barcelonasuportaen sostenir determinats serveis que no són de la seva
competència i que condicionen el procés inversor dels
propers anys, de manera que s'alliberin recursos per acabar les accions de reequilibri de la Ciutat.
El Sr. Clos en contestació a les intervencions ante¬
riors, diu que els actius realitzats ja per Holsa importen
28.000 milions depessetes i els pendents de realització en pugen altres 20.000; que si el Governde la Generali¬ tat hagués participat en el Holding Olímpic en lloc de declinar fer-ho, la quantia de l'aportació municipal seria araconsiderablement inferior; quelesaportacions muni¬ cipals al fons d'amortització tenen cabuda dintre les previsions pressupostàries i així la transferència de capital per 15.000 milions de pessetes inclou ja la quantitat ( 5.000 milions de pessetes) destinada a tal
fons queanirà creixent a un ritme que no serà superior