Horta Guinardó. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Març 2010

(1)

El Districte d’Horta-Guinardó, com la resta de districtes de Barcelona, ha posat en marxa els nous òrgans de participació municipal: els consells de barri. Al llarg dels passats mesos de novembre, gener i febrer es van constituir els 11 consells d’Horta-Guinardó, presidits gairebé tots per la regidora del Districte, Elsa Blasco, i amb la presència de molts veïns i veïnes, així com de representants de diverses entitats i tècnics dels dife-rents serveis del Districte. També es va presentar el corresponent tècnic o tècnica de barri que ha de ser l'en-llaç entre el Districte i el teixit social. A partir d'aquí es constituiran les missions de seguiment que co-mençaran a treballar i a elaborar propostes de futur.

Els nous consells de barri

ja estan en marxa

Segueix el procés de millora

de l'accessibilitat al districte

ACTUACIONS

Destaquen les

millores als carrers

Alguer i Telègraf

TRANSPORT

Treballs a les línies

4 i 9 del metro al

seu pas pel barri

URBANITZACIÓ

Es treballa en la

nova urbanització

del Mas Guinardó

Pàg. 3

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Claudio Zulian

Realitzador i artista

“La història del Carmel

és fascinant, èpica

i es pot reconèixer

arreu del món”

E Q U I PA M E N T S Pàg. 4

Els patis de dues

escoles del Guinardó

obren en cap de

setmana

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Cursa atlètica

Pàlcam-Memorial

Mercè Palacín

Arriba a la XXIII edició S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 7

Barcelona tindrà

un servei d’atenció

jurídica gratuïta

I N F À N C I A Pàg. 6

Ludoteca Arimel

Molt més que un espai de joc

Pàg. 5

H O R TA - G U I N A R D Ó

E L B A I X G U I N A R D Ó

·

C A N B A R Ó

·

E L G U I N A R D Ó

·

L A F O N T D ’ E N FA R G U E S

·

L A T E I XO N E R A EL CARMEL

·

SANT GENÍS DELS AGUDELLS

·

MONTBAU

·

LA VALL D’HEBRON

·

LA CLOTA

·

HORTA

SUPLEMENT

(2)

ACT IVI TAT S

Dijous 4 de març

Los viajes de Sullivan

A les 18 h al centre cívic El Carmel (c. Santuari, 27)

Pel·lícula del cicle de comèdies clàssiques.

Dissabte 6 de març

Marató de les lletres

A les 19 h al centre cívic La Teixonera (c. Arenys, 75)

Tema: Parlem de dona. Cal inscripció prèvia.

Dissabte 6 de març

Festival de manga: Bocanime

A les 17 h a l’Espai Jove Boca Nord (c. Agudells, 37-45)

MÚSIC A

Dimarts 16 de febrer

Barcelona Visualsound

A les 19.30 h al centre cívic El Carmel (c. Santuari, 27)

Espectacle multimèdia amb instruments prehispànics.

Divendres 19 de febrer

Anímic + Appledog

Música pop/experimental. Preu: 5¤.

Dixieland

A les 22 h al centre cívic Casa Groga (av. Jordà, 27)

Concert de música jazz/swing.

INFAN T IL S

Dissabte 27 de febrer

Vols jugar amb mi?

18 h. Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (c. Camèlies, 76)

Activitat per a infants de més de 3 anys.

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.Director:Enric Casas.Director adjunt:Joan Ariza.Director editorial:José Pérez Freijo.Director de continguts:Joan Àngel Frigola.Redacció:Felicia Esquinas, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Jordi Miró, Belén Ginart, Alexandra Rubio i Jordi Domingo.Coordinació gene-ral:José Miguel Esteban.Coordinació de fotografia:Rafael Escudé i Joan Soto.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Octubre Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano, Carolina García, Roger Llonch, CEIP Poeta Foix.Disseny:Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal.Edició WEB:Miquel Navarro.Producció: Maribel Baños.Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL.Manipulació:Societat Catalana d'Aplicacions pel Marketing i la Publicitat, SL (SCAMP).Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 66. 08038 Barcelona.Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

H O R TA - G U I N A R D Ó

B A R C E L O N A

www.bcn.cat/publicacions bcnrevistes@bcn.cat

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’atenció al ciutadà (OAC) Districte

Rda. Guinardó, 49.

Telèfon d’informació 010

(0,45?IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)

Telèfon del Civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre cívic Casa Groga 93 418 65 31 Av. Jordà, 27.

Centre cívic El Carmel 93 429 08 09 Santuari, 27.

Centre cívic El Guinardó 93 450 39 87 Av. Mare Déu de Montserrat, 134.

Centre cívic La Teixonera 93 429 12 05 Arenys, 75.

Centre cívic Matas i Ramis 93 407 23 56 Feliu i Codina, 20.

Espai jove Boca Nord 93 429 91 41 Agudells, 37-45.

Centre juvenil Martí Codolar 93 429 78 37 Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 8-12.

BIBLIOTEQUES

Bibl. El Carmel-Juan Marsé 93 407 28 70 Murtra, 135-145.

Bibl. Montbau-Albert Pérez Baró 93 427 07 47 Àngel Marquès, 4-6.

Bibl. Guinardó-Mercè Rodoreda 93 435 31 70 Camèlies, 76-80.

Bibl. Horta-Can Mariner.Vent, 1. 93 420 82 85

SERVEIS SOCIALS

C. serveis socials Guinardó 93 450 39 87 Av. Mare Déu de Montserrat, 134-136.

C. serveis socials Vall d’Hebron 93 429 12 05 Arenys, 75.

C. serveis socials Horta 93 358 81 00 Santes Creus, 8.

C. serveis socials Carmel 93 429 08 09 Santuari, 27.

Of. benestar social del Carmel 93 420 90 36 Pl. Pastrana, 15.

GENT GRAN

Associació Nou Horitzó 93 408 54 44 Art, 18.

Associació gent gran Canigó 93 428 54 03 Canigó, 137.

El Casalet Font Castellana 93 219 67 57 Francesc Alegre, 19.

Casal gent gran Baix Guinardó 93 450 27 47 Marina, 380.

Casal gent gran Horta 93 428 78 29 Feliu i Codina, 43.

Casal gent gran Vall d’Hebron 93 428 73 37 Arquitecte Moragas, 5.

Casal gent gran Parc del Guinardó 93 435 70 06 Garriga i Roca, 62

Casal gent gran Teixonera 93 429 68 43 Besòs, 17

ALTRES SERVEIS

Arxiu Municipal de Districte 93 291 67 26 Lepant, 387.

Centre de Normalització Lingüística 93 435 96 13 Marina, 343.

Punt d’Informació i Atenció 93 420 00 08

a les Dones.Pla. Santes Creus, 8.

SEGURETAT

U.T. Guàrdia Urbana Horta-Guinardó

Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 47-51.

Comissaria Mossos d’Esquadra

Marina, 347.

Emergències Guàrdia Urbana 092

Emergències Mossos d’Esquadra 088

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Maragall 93 446 29 50 Pg. Maragall, 52.

CAP Horta 93 407 27 50 Lisboa, 35.

CAP Sardenya 93 567 43 80 Sardenya, 466.

CAP Sanllehy 93 285 37 92 Av. Mare de Déu de Montserrat, 16-18.

CAP El Carmel 93 357 18 53 Murtra, 130.

CAP Vall d’Hebron 93 489 41 19 Pg. Vall d’Hebron, 119-129.

Hospital de Sant Pau 93 291 90 00 Mas Casanovas, 90

Hospital de la Vall d’Hebron 93 274 60 00 Pg. Vall d’Hebron, 119-129.

T E AT R E

Dona i multiculturalitat

Al centre cívic Matas i Ramis (c. Feliu i Codina, 20)

Teatre social que utilitza les arts escèniques per plante-jar situacions quotidianes.

Diumenge 28 de febrer

Free Kabaret

Combinat de clown, màgia, humor, malabars i música.

EXPOSICION S

Del 22 de febrer al 8 de març

Racons d’Horta

Centre cívic Matas i Ramis (c. Feliu i Codina, 20)

Exposició de pintures amb diferents tècniques a càrrec de Maria de l’Amor.

Fins al 26 de febrer

IN.SOROLL

A la sala d’exposicions Stripart del centre cívic Guinardó (av. Mare de Déu de Montserrat, 136-140)

Exposició de vídeo-instal·lació a càrrec de Marta Amat i Clara Sullà.

Fins al 27 de febrer

Pinta’m jazz

Al centre cívic Casa groga (av. Jordà, 27)

Pintures d’11 artistes de la ciutat (grafiters, il·lustra-dors i pintors).

A partir del 8 de març

Dona

Al centre cívic Matas i Ramis (c. Feliu i Codina, 20)

Mostra fotogràfica al voltant de la dona a diferents àm-bits de la vida a càrrec de Jep Cardona.

L A C O M U N I T A T É S C O S A D E T O T S

É

s important tenir cura dels espais comuns de l'edifici, ja que són compartits i utilit-zats per veïns i veïnes. És res-ponsabilitat de tothom mante-nir-los en bon estat. Per això, en cas de detectar algun des-perfecte (a la porteria, les bús-ties, la instal·lació elèctrica, l’ascensor...), cal avisar el

presi-dent de la comunitat perquè hi posi remei. Col·laborar en el bon ús de les instal·lacions i els espais comuns de l'edifici con-tribueix a disminuir la despesa econòmica de la comunitat i, el que és més important, a millo-rar la convivència i les rela-cions entre les persones que en formen part.

(3)

Daniel Venteo

D

ues de les actuacions de millora de l’espai públic més destacades són les dels carrers Alguer i Telègraf. Al primer espai, s’hi instal·la un ascensor inclinat. Aquest as-censor permetrà salvar un desnivell d’uns 30 metres en-tre els carrers Murtra i San-tuari. Millorarà l’accessibili-tat, tant de pujada com de baixada, de les persones que utilitzen el CAP del Carmel i la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé. Farà un recorregut d’una seixantena de metres i tindrà tres parades intermè-dies opcionals que donaran accés mitjançant rampes a

totes les edificacions situades al carrer Alguer.

En el mateix sentit al carrer Telègraf es millora la connec-tivitat amb la construcció d’una nova escala mecànica –entre l’avinguda Mare de Déu de Montserrat i el carrer Sèrbia– i dos ascensors incli-nats –entre Sèrbia i Doctor Cadevall. Aquests ascensors també tindran parades in-termèdies. Tot plegat per-metrà salvar el desnivell exis-tent, que en alguns casos arriba a més de 50 metres d’altura, i facilitar d’aquesta manera la comunicació amb el parc dels Tres Turons. També es millorarà el conjunt

d’aquest espai públic, amb nous bancs i papereres i la re-novació de l’enllumenat pú-blic. També es plantaran nous arbres, més ben propor-cionats a les dimensions del carrer del Telègraf, i

s’instal-larà la xarxa de reg automa-titzada. En una fase poste-rior, és prevista la millora de l’accessibilitat en el tram comprès entre els carrers Varsòvia i l’avinguda Mare de Déu de Montserrat.

Carrers més accessibles

Els darrers anys, al districte s’han dut a terme actuacions per millorar l’accessibilitat dels carrers que presenten un fort desnivell. S’han instal·lat esca-les mecàniques a l’avinguda Can Marcet i als carrers Alguer,

Murtra-Hortal, Murtra-Feijoo, Feijoo, Hortal, Agudells, La Manxa, Sant Dalmir i Santa Gemma. I ascensors als carrers Juan de Mena, La Manxa i Lis-boa/Rambla Carmel. A hores d’ara, s’estan construint unes escales mecàniques a la carre-tera del Carmel.

L'ascensor que uneix el carrer Lisboa amb la rambla del Carmel.

Horta-Guinardó és un districte en

plena transformació urbana, amb

actuacions de millora de l’espai

públic i l’accessibilitat arreu dels seus

barris, com ara el del Guinardó

L'accessibilitat, factor clau en

diverses actuacions del Districte

S’estrena el nou

vestíbul de l’estació

de metro Guinardó/

Hospital de Sant Pau

C I U TA DA N S O P I N E N

Adrián Carmona

Cambrer

Estic molt tip del soroll de les obres, però quan estigui acabat estarà molt bé, tot i que el procés és una mica lent. No volem que posin bancs a la part de dalt de l’ascensor.

Antonia Romero

Sense feina

Lo están haciendo francamente bien. El trabajo es muy bueno, aunque deberían poner más vigilancia para que las mejoras dura-ran.

Antonio Matamoros

Metal·lista

Es una idea buenísima para el barrio, y muy útil, pero tambien creo que es una pena tanto esfuerzo para tanto gamberro.

Gloria Muñoz

Mantenimient

El ambulatorio y la biblioteca están muy bien. El ascensor me parece muy buena idea, y de las escaleras mecánicas tengo que decir que es una pena que sólo suban.

Serafín Bautista

Jubilat

Muy buena idea, lo del ascensor perfecto y lo del consultorio estu-pendo. Aquí hay mucha gente mayor que lo va a usar mucho.

Victoria Requejo

Auxiliar de farmàcia

El ascensor es perfecto, el problema es que ya veremos lo que dura. Lo están haciendo muy bien, pero es mucha obra, y muy cara, para tantos gamberros que hay en la zona. Q u è e n p e n s a d e l e s m i l l o r e s q u e s ’ e s t a n f e n t a l G u i n a r d ó ?

M I L L O R E S A L A X A R X A D E M E T R O

A

(4)

E Q U I P A M E N T S

David Sabaté

U

n dels reptes actuals de les famílies és con-ciliar el temps infantil fora de l’horari lectiu amb les necessitats horàries de pa-res i mapa-res, i que alhora aquest temps d’oci i de lleu-re sigui educatiu i clleu-reatiu. Aquest és el principal ob-jectiu del pla “ Temps de barri, temps educatiu com-partit”, el qual proporciona als infants recursos i activi-tats de lleure per compartir amb tota la família. Per as-solir aquesta fita, la inicia-tiva, que s’ha anat estenent per diversos districtes de la ciutat en els últims anys, ha procedit a convertir el pati de diverses escoles en un dels eixos de cohesió so-cial dels barris, amb l’orga-nització d’activitats de cap de setmana en aquests es-pais. Una realitat que ara s’estén a dues escoles més del districte d’Horta-Gui-nardó: l’escola Torrent d’en Melis i Mas Casanovas. La primera, que ha comptat amb una festa inaugural al final de febrer, amb una

cercavila de la colla infantil de diables Els Malignes del Guinardó i un taller-espec-tacle de circ, obre tots els dissabtes a la tarda, de 16 a 19 h, i els diumenges d’11 a 14 h. De la seva banda, el

pati de l’escola Torrent d’en Melis tot just ha obert les seves portes a principi d’a-quest mes, amb una festa inaugural que ha inclòs ta-llers creatius per a tota la família i un espectacle d’a-nimació. Aquest segon

es-pai estarà obert els dissab-tes i diumenges d’11 a 14 h i compta, com la resta, amb una persona que facilita la interrelació entre els usua-ris i gestiona les activitats i el seu correcte desenvolu-pament.

El programa “ Temps de barri, temps educatiu com-partit” ha estat impulsat per la Regidoria d’Usos del Temps, l’Institut d’Educa-ció, la Fundació Jaume Bo-fill i el Districte d’Horta-Guinardó.

Més informació:

Escola Torrent d’en Melis (C. Varsòvia, 147-161) Escola Mas Casanovas (C. Mas Casanovas, 55) www.bcn.cat/tempsde-barri

Inauguració d’un pati escolar en el marc del pla Temps de barri.

La iniciativa aspira

abusca conciliar el

temps d’oci infantil

i les necessitats de

pares i mares

Els patis de les

escoles Torrent d’en

Melis i Mas

Casanovas obren

les seves portes els

caps de setmana

per acollir activitats

de lleure en família

Dues escoles del Guinardó obren

els seus patis en cap de setmana

Moment de la inauguració de l’escultura del “Nen de la rutlla” el 28 de gener de 1961. (Foto: Pérez de Rozas.)

“El nen de la rutlla”

Una de les escultures més singulars del barri del Guinardó, és la delNen de la rutlla,un bronze de Joaquim Ros i Bofa-rull que s’instal·là l’any 1961 en la plaça que hi havia entre l’avinguda Mare de Déu de Montserrat i l’entrada del parc del Guinardó. Una escultura que el proper mes de gener de 2011 complirà el seu cinquantè aniversari.

Aquesta peça artística, que ha fascinat sempre tant els veïns com els visitants, va sorgir d’un concurs públic orga-nitzat per l’Ajuntament de Barcelona –presidit llavors per Josep Maria de Porcioles–, al començament de la dècada de 1960, en el qual resultaren premiades deu obres que fo-ren distribuïdes pels difefo-rents jardins públics de la ciutat. L’escultura delNen de la rutllava ser inaugurada el dissabte 28 de gener de 1961, pel tinent d’alcalde d’obres i instal·la-cions municipals, Santiago Udina, acompanyat dels se-nyors Mendoza, cap de la secció d’Urbanisme, i Riudor, cap de la secció de Parcs i Jardins, així com també del conseller, senyor Casasús. Una inauguració que s’emmarcava dins dels actes comemoratius del 22è aniversari de l’allibera-ment de Barcelona, dit d’una altra manera, de l’ocupació de Barcelona per les forces franquistes.

Pel que fa a l’escultor, Joaquim Ros i Bofarull va néixer al carrer de la Cadena de Barcelona el 15 de desembre de 1906, però poc després es traslladar a viure al barri d’Horta, on es va criar. Ja d’infant anava a buscar fang a les vinyes del costat de casa seva amb el qual modelava figures de pessebre i que, d’amagat de la seva família, duia a ven-dre a la fira de Santa Llúcia. Després d’una dilatada carrera com a escultor, va morir als 84 anys, el 18 de juny de 1991.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 67 26 J. M. Contel

À L B U M H I S T Ò R I C

Disposen d’un complet servei de llibreria.

R

ocaguinarda, la cooperativa cultural del Guinardó, va néixer amb l’arribada de la democràcia. En aquell temps, després d’una llarga repressió, van esclatar les ganes de fer coses. Creada per un grup de deu persones emprenedores, Rocaguinarda manté ben viu l’esperit dels orígens, la seva voluntat de ser-vei i de promoció de l’activitat cultural. Ara, en un temps marcat per la crisi econòmica, el cooperativisme es planteja com una manera alternativa de fer que defensa valors com la solidaritat per damunt de la competitivitat. A

Rocaguinarda programen diverses activitats obertes a tothom, com tallers de lectura i es-criptura, teatre, cant coral, excursionisme, ex-posicions... Disposen d’un servei complet de llibreria, amb grans avantatges per als socis, i també d’un servei de consum ecològic, que permet adquirir productes alimentaris mit-jançant el contacte directe amb el pagès.

Rocaguinarda

C. Xiprer, 13 / Telèfon: 93 455 30 17 www.rocaguinarda.org

E L T A U L E L L

La cooperativa cultural i solidària

(5)

T. Gutiérrez

D

esprés de la primera ce-lebració del Consell de Barri de Montbau el 22 de novembre, els consells de barri d’Horta-Guinardó van començar a funcionar el pas-sat mes de gener. Aquests nous òrgans de participació han nascut amb l’objectiu d’acostar la gestió municipal al màxim nombre de perso-nes possible i hauran de per-metre que, de forma regular, un mínim de dos cops l'any, les entitats i els habitants del barri puguin expressar les se-ves queixes i propostes, alho-ra que informin dels aspectes més rellevants de l'actualitat del districte o per debatre te-mes que es considerin d'es-pecial interès.

El districte d’Horta-Guinardó compta amb 11 consells de barri que s’emmarquen dins la xarxa de 73 consells que hi ha a tot Barcelona i que han començat a funcionar no fa gaire. Tots tenen en comú que són presidits pel regidor de Districte –en el cas d’Hor-ta-Guinardó, per la regidora Elsa Blasco– i compten amb

representació de cada grup municipal, de les associacions del barri, del tècnic de barri, i dels veïns i veïnes que hi vul-guin participar. A tots el con-sells hi ha d’haver també una vicepresidència associativa

que s’escull entre els mem-bres del consell i que corres-pon a alguna entitat o asso-ciació del barri.

Els consells d’Horta-Guinar-dó es van celebrar de forma

esglaonada entre el 12 de ge-ner i el 8 de febrer i van comptar amb una participa-ció dels veïns força nombro-sa, sobretot en el cas del con-sell del Carmel, que va arribar a les 100 persones. En aques-tes primeres trobades, s’ha dut a terme la constitució dels consells, s’han escollit les vicepresidències associati-ves i s’han creat comissions de seguiment per a cada con-sell. Aquestes comissions són formades per entitats que fa-ran un diagnòstic del barri i elaboraran un pla de treball que serà presentat a la sego-na sessió dels consells que se celebrarà entre els mesos de setembre i novembre d’a-quest mateix any.

N O T Í C I E S

f

Caps de setmana als Lluïsos d’Horta

Els Lluïsos d’Horta (Feliu i Codina, 7-9) ofereixen ac-tivitats per a infants i adults els caps de setmana. Un diumenge al mes s’hi presenta un espectacle infantil. El proper ésAlícia al País de les Meravelles, el 28 de març, a les 13 h. També es projecta cinema infantil (18 h) els dissabtes i diumenges que no hi ha cap altra activitat. Per als adults, els Vespres de Jazz. Informa-ció: www.lluisoshorta.cat

Jazz a la Boca

“Jazz a la Boca” és un cicle de jazz que organitza l'Es-pai Jove Boca Nord (Agudells, 37-45) fins al juny. Un cop al mes es fa una sessió, consistent en la projecció d’un documental (21 h), un concert (22 h) i unajam session(23 h). La propera és el 27 de març amb la formacióStep the next, integrada per Adrià Plana (guitarra), Néstor Giménez (piano), Victor Moliner (baix) i Joan Terol (bateria).

Donació de sang al mercat del Carmel

La campanya de donació de sang feta pel Banc de Sang Vall d’Hebron de l’11 al 31 de gener, en col·labo-ració amb el mercat del Carmel, va aconseguir un alt grau de participació. La col·laboració del mercat va contribuir a l’èxit de la campanya en unes dates en què les baixes temperatures, les nevades i l’estat de les carreteres dificultaven la donació de sang per part dels ciutadans.

Pianos al carrer

El Concurs Internacional de Música Maria Canals dis-tribuirà pianos per tot Barcelona aquest mes. A Hor-ta-Guinardó, el dissabte 20 de març es posarà un pia-no de cua al Pla de Montbau, on un concursant del certamen oferirà un recital a les 18 h. I entre el 13 i el 26 de març hi haurà un piano de paret als jardins del Príncep de Girona (Lepant, 400), perquè tothom el pugui tocar. Informació: www.pianosalcarrer.com

Curs de gestió intercultural i intervenció en immigració

Redacció

El Carmel ha posat en marxa un curs que neix amb l’objectiu d’aglutinar els veïns i veïnes amb persones nouvingudes perquè treballin en l’organit-zació i la construcció conjunta del districte. La conferència inaugural es va celebrar el 3 fe-brer a la Biblioteca Juan Mar-sé-El Carmel amb les interven-cions del president de la CONFAVC i el vicepresident de l’AV del Carmel, Fernando

González, acompanyats del se-cretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, Oriol Amorós. Tots ells, junta-ment amb la presidenta de Carmel Amunt, Mercè Yubero, van parlar sobre les noves rea-litats multiculturals del barri. Va presidir l'acte la regidora del Districte, Elsa Blasco. Per aca-bar, el director del curs, Xavier Torrens, va exposar els contin-guts del cicle. Les sessions del curs conformen la primera

fase del projecte GIM (Grups d’Interacció Multicultural del CONFAVC) i s’impartiran gra-tuïtament a l’Associació de Veïns del Carmel (c/Feijoo, 10) de dilluns a divendres de 19 a 21 hores. Durant la segona etapa, els participants crearan grups de treball per tractar qüestions que contribueixin a millorar la convivència entre diverses cultures.

http://tinyurl.com/ya4suea Un moment del Consell de Barri de Font d’en Fargues.

Participants al curs de gestió intercultural.

Els consells de barri

són uns òrgans

municipals nous que

neixen amb la

volun-tat d’augmentar la

participació de veïns

i veïnes, com també

de les entitats, en les

decisions que

afec-ten el barri. A

Horta-Guinardó n’hi ha 11

Els consells es van

celebrar de forma

esglaonada entre

el 12 de gener

i el 8 de febrer

Els consells de barri

d’Horta-Guinardó comencen a funcionar

U N E S PA I P E R A L D I À L E G

A

(6)

Daniel Romaní

U

na ludoteca és un espai de joc, se-gons ens diu l’etimologia de la pa-raula. Però la ludoteca Arimel, com les altres ludoteques municipals de la ciu-tat, és moltes coses més. També és un espai de trobada i de participació. La ludoteca Arimel s’adreça a infants de 3 a 12 anys. Ofereix activitats, en el marc

de l’educació en el temps lliure, a in-fants, famílies i escoles del barri del Carmel. Un dels seus objectius és con-tribuir a la tan necessària conciliació de la vida familiar o personal i laboral. Els infants poden gaudir de sessions lú-diques que consisteixen en joc lliure (jocs de taula, consoles, billar, futbolí…) o bé en activitats dirigides (tallers i

jocs dirigits); a més, poden endur-se prestades joguines. La durada de les sessions és de tres hores, repartides en dos dies (per als infants de P3, P4 i P5) o en un sol dia (de primer a sisè), a es-collir de dilluns a divendres. La ludote-ca ofereix a les famílies assessorament pedagògic i activitats relacionades amb les festes i tradicions (fer panellets per la castanyada, fer la disfressa per Car-naval, contacontes per Sant Jordi...). També ofereix a les escoles recursos lú-dics durant sessions de dues hores. A més, organitza casals d’hivern, d’estiu, la rua del Carnaval i les festes de co-mençament i final de curs, i cada any, el 28 de maig, Dia Internacional del Joc, a la rambla del Carmel, la Diada del Joc, una mostra de jocs i joguines fetes per infants. La ludoteca Arimel pot acollir fins a un total de 170 nens i nenes. Per cert, si voleu saber d’on pro-vé el seu nom, aquí teniu la solució: és la suma de la darrera síl·laba del carrer on es troba (Santu -ari) i la darrera del barri (Car -mel).

Ludoteca Arimel Centre cívic Carmel

C. Santuari, 27 / Tel.: 93 256 33 33

La ludoteca Arimel, molt més

que un espai de joc

I N F À N C I A

Nens i nenes juguen a la ludoteca Arimel acompanyats d’un monitor.

Conèixer l’art que

hi ha al carrer

Els carrers i les places de la ciutat compten amb nombroses obres d’art. Aquest llibre és un catàleg de tot aquest art públic amb tex-tos d’un nombrós grup de pro-fessionals, estudiosos i especia-listes que n’han fet una lectura històrica i una anàlisi artística. Cada peça va acompanyada d’una il·lustració.

Art Públic de Barcelona Jaume Sobrequés, Josep M. Huertas, Jaume Fabre i altres. Edita: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials. PVP: 68 euros

L L I B R E S

E L S G R U P S M U N I C I P A L S O P I N E N

O

G R U P S M U N I C I PA L S

Treballem per al futur des del present

PSC. Montserrat Ballarín El grup munici-pal socialista d’Horta-Guinar-dó sap que a Bar-celona i al nostre Districte la prioritat és lluitar contra la crisi econòmica i po-sar les bases per sortir re-forçats d’aquests moments complicats. Per això, invertim preservant les nostres políti-ques socials i d’atenció a les persones, apostant per l’edu-cació i els ajuts de menjador i creant el nou sistema de ser-veis socials. I dignificant l’es-pai públic per fer-lo més net, ordenat i segur. Un bon exem-ple n’és el nou Hospital de Sant Pau, amb un magnífic vestíbul d’accés de la línia 4 del metro, que destina els seus antics pavellons a ser seus re-ferents de la Mediterrània. Volem ser motors d’ocupació i d’una economia forta, defen-sar amb realisme el fet que plegats ens en sortirem. I ho farem més enfortits.

Per una ronda de Dalt coberta

CiU. Maite Fandos La darrera ocurrència del govern municipal per reduir el so-roll ha estat pro-posar circular per les rondes a menys de 60 km/h. És només una nova forma de multar el ciutadà, ja que si volen acabar amb els problemes d’excés acústic no ha de ser sancionant sinó aplicant-hi altres mesures. Horta-Guinardó és la Venta-focs de la ciutat en aquest as-sumpte. Aquí no tenim cap tram de la ronda de Dalt co-bert, i això provoca una ferida entre barris: Montbau i Sant Genís, igual que Cal Notari i la Font del Gos, queden aïllats de la ciutat i, a sobre, han de patir, com els barris de la Vall d’Hebron i una part de la Taxo-nera, el soroll i la brutícia que provoca una via que hauria de ser coberta. Des de CiU apos-tem per començar a treballar perquè la ronda de Dalt a aquesta alçada sigui coberta. Això, a més, ens permetria fer arribar el verd de la muntanya fins als barris de la Clota i Hor-ta. M’agradaria conèixer la teva opinió (tfandos@bcn.cat).

El maquillatge de la ronda Guinardó

PPC. Alberto Fernández Horta-Guinardó reclama rebaixar al màxim el mur del viaducte de la ronda Guinardó i pacificar el trànsit entre els carrers Padilla i Cartagena. Des del PP denunciem que la refor-ma anunciada els darrers dies només és una operació de ma-quillatge que no resol la divisió del barri per un mur que quasi no es rebaixa tal com va pro-metre l’Ajuntament. Tampoc no es redueix la contaminació que pateix la vorera inferior ni s’aconsegueix la reducció de trànsit, que era el principal motiu de la reforma de la ron-da. Per tant, reclamem que s’escolti els veïns que han fet diferents propostes que no ha escoltat el Govern Municipal. Horta-Guinardó no es una ex-cepción a otras peticiones bar-celonesas como luchar contra la crisis y la delincuencia au-mentando el número de policí-as, la atención a las personpolicí-as, con más equipamientos y ser-vicios sociales, y una inmigra-ción ordenada que cumpla la ley y respete a la ciudad y el país que les acoge.

L’urbanisme al servei de les persones

ICV-EUiA. Elsa Blasco Les obres d’urba-nització de la ronda del Guinar-dó ja han co-mençat. El darrer estiu s’acabava l’enderrocament de l’antic viaducte i ara hem d’aconseguir que la nova urba-nització origini una mobilitat més sostenible, una millor con-nexió dins del Baix Guinardó i guanyar espais públics de quali-tat. No podem oblidar que la demolició del viaducte de la ronda del Guinardó ha posat fi a una de les reivindicacions històriques del moviment veï-nal dels nostres barris. Com a veïna del barri, em sento orgu-llosa d’haver vist l’enderroca-ment fet realitat i com a regi-dora d’ICV-EUiA estic satisfeta d’haver impulsat una nova ma-nera d’entendre la ciutat a la ronda del Guinardó. Un model on el cotxe perd protagonisme i el guanyen les persones, el verd, les zones de jocs infantils, els carrils bici, l’accessibilitat i la connectivitat. Des d’ICV-EUiA volem que la urbanitza-ció de la ronda del Guinardó si-gui una expressió d’aquesta nova manera de fer ciutat.

Creiem en la

participació ciutadana

(7)

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

BTV

“Connexió Barcelona”

De dilluns a divendres, de 17 a 20 h “Info Barris”. Dijous a les 14.50 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT www.btv.cat

www.btvnoticies.cat

TV Horta-Guinardó www.tvhortaguinardo.com

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FM Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00

Boca-Ràdio - 90.1 FM Agudells, 37-45. Tel. 93 429 91 41

Ràdio Horta-Guinardó - 91.6 FM www.rhg.cat

Av. Mare de Déu de Montserrat, 78. Tel. 93 456 04 58.

Radio Carmelo www.radiocarmelo.es Calderón de la Barca, 99. Tel. 93 420 08 05

INTERNET

Web d'obres

Informació actualitzada setmanalment de totes les obres que es fan a Barcelona. Inclou una bústia per atendre les consul-tes, les queixes i els suggeriments de la ciu-tadania. Hi ha totes les obres que afecten la via pública i que tenen una durada pre-vista superior a una setmana. www.bcn.cat/obres

Web d'Idea Diagonal

El web de la Diagonal s'actualitza amb nous continguts audiovisuals i informació sobre com serà el vot durant la consulta que es portarà a terme entre el 10 i el 16 de maig. La votació serà electrònica i es podrà fer de manera presencial en qualse-vol dels Punts de Consulta Presencial (PCP) habilitats amb aquesta finalitat o, de manera remota, a través d’Internet. www.bcn.cat/diagonal

w

P O L I E S P O R T I U

Pere S.Paredes

E

l dia 14 de març tindrà lloc la XXIII edició de la Cursa Atlètica Pàlcam, Memorial Mercè Palacín, organitzada des de l’Associació de Pares d'Alumnes i el Departament d'Educació Física i Esports de l’es-cola Pàlcam.

En aquesta XXIII edició, està pre-vist que participin 3.000 corredors en representació de 35 escoles. La popular cursa urbana començarà a les 9 hores amb la competició pels júniors masculins, nascuts entre els anys 1992 i 1993, que hauran de superar un recorregut urbà d’uns 1.800 metres. El tret de sortida de l’última carrera serà sobre les 12.20 hores a la categoria Open, on po-dran participar tots aquells pares i mares, familiars, antics alumnes o aficionats a les curses, per recórrer els 1.200 metres preceptius. Any rere any, la Cursa Atlètica Pàl-cam s’ha anat superant i ja queda

molt lluny aquella primera cursa, celebrada l’any 1987, que va comp-tar amb la participació de vuit col·legis i 718 corredors.

A la passada edició, hi van partici-par prop de 3.000 corredors, repre-sentants de 30 escoles. Aquest gran nombre de participants, repartits

en 22 curses per categories i l’as-sistència de nombrosos familiars, fan d’aquesta cursa la principal fes-ta esportiva del barri.

Com ja és habitual, tots els partici-pants tindran un record acreditatiu de la XXIII Cursa Atlètica Pàlcam, Memorial Mercè Palacín i els tres primers classificats rebran el premi corresponent.

AMPA Escola Pàlcam Rosalía de Castro, 32 Tel. 93 435 97 49

10.000 seguidors, 3.000

participants i 35 col·legis

d’Horta-Guinardó són els

primers números que

identifiquen aquesta

popular prova atlètica

La primera cursa,

celebrada el 1987, ja va

comptar amb 718

corredors i 8 col·legis

Uns nens a punt d’arribar a la meta durant la darrera edició de la cursa.

XXIII edició de la Cursa Atlètica

Pàlcam, Memorial Mercè Palacín

Redacció

L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; la consellera de Justícia, Montser-rat Tura, i el degà del Col·legi d’Ad-vocats de Barcelona (ICAB), Pedro L. Yúfera, han signat un conveni per posar en marxa un servei

d’in-formació, orientació jurídica i me-diació a l’Oficina d’Atenció al Ciu-tadà (OAC) de la plaça Sant Mi-quel. El conveni es va signar el 5 de febrer passat a la seu del Col·legi d’Advocats i “permetrà avançar en un model d’orientació jurídica

gra-tuïta molt àgil i a l’abast de tot-hom”, segons va manifestar l’alcal-de. El conveni té com a objectiu crear un servei gratuït i proper d’informació i orientació jurídica i mediació per als ciutadans, que re-forci la proximitat de la justícia ara que els serveis jurídics s’han tras-lladat a la Ciutat de la Justícia, a la frontera amb l’Hospitalet. El servei també oferirà assessorament sobre l’assistència jurídica gratuïta que ofereix el Col·legi d’Advocats de Barcelona. I potenciarà la media-ció, una via alternativa per resoldre conflictes mitjançant el diàleg que evita l’entrada d’assumptes al jut-jat. La posada en marxa del nou servei està lligada a la propera transformació de l’OAC de Sant Miquel en una oficina multiserveis d’atenció al ciutadà. Un grup de treball està definint com serà i com funcionarà aquest nou servei.

Barcelona tindrà un servei

d’atenció jurídica gratuïta

(8)

D ’on neix el seu interès pel Carmel?

Des de l’any 2001 treballo amb ONG del barri, primer amb Adsis i després, des que aquesta s’hi va integrar, amb Carmel Amunt. L’objectiu és experi-mentar noves pràctiques de comuni-cació social. En el món occidental es repeteix un fenomen segons el qual la imatge de la ciutat està escindida en-tre la dimensió turística i l’oficial. La resta no hi surt o ho fa només quan hi ha problemes.

Què és el que més l’atrau del barri?

Un dels tresors d’aquesta ciutat és la seva societat civil, la xarxa d’organitza-cions, associacions de veïns… Al Car-mel aquesta xarxa és molt espessa, en pocs llocs té tanta vitalitat com aquí.

Quina és la intenció del docu-mental?

Volíem fer un gran retrat del barri, mostrar-ne la vida quotidiana. I, en la mesura del possible, ho volíem fer en col·laboració amb la gent del Carmel.

Més que de participació, m’agrada parlar de corresponsabilitat. Hem in-tentat generar una imatge de la qual els veïns puguin estar orgullosos, sen-se que això signifiqui eludir els pro-blemes.

I quina resposta van trobar en-tre els veïns i les entitats?

Hi han participat prop de 200 veïns de gairebé totes les edats, perquè to-tes les veus són importants. Hi ha en-titats, nens, tallers, adolescents, dis-capacitats… Perquè el barri és tot això. A més, cadascú va decidir com volia aparèixer. Alguns es van limitar a obrir-nos les portes de casa seva o del taller, i d’altres fins i tot van cons-truir una petita ficció per poder par-lar del tema que els interessava, ja fos mostrar una nova màquina de la qual estaven molt orgullosos o explicar la feina que els metges del CAP fan amb la gent gran.

Per què es va decidir fer el docu-mental en un únic pla seqüència?

Perquè quan preparàvem la produc-ció, en les entrevistes prèvies em vaig adonar que molta gent acabava dient: “el barri és així”. Però la imatge que cadascú en tenia no coincidia amb la de l’altre. Vaig estar pensant com es

podia lligar tot això, com es podia transmetre la sensació de continuïtat entre els diferents mons que con-viuen al Carmel i el pla seqüència ens ho permetia.

Quin balanç fa de l’experiència?

M’emporto moltes coses meravelloses. M’ha permès un coneixement profund de la ciutat on visc i, tot i que el rodatge va ser molt complex tècnicament, la col·laboració dels veïns va ser merave-llosa. A més, la pel·lícula ha participat en molts festivals arreu del món, m’ha permès parlar de la meva ciutat en llocs molt diversos, i això per a mi és molt gratificant.

Taiwan és un dels llocs on ha anat la pel·lícula. Es veu com una història molt local?

Al contrari. La història del Carmel és una història èpica, fascinant i es pot

reconèixer arreu del món. Els veïns expliquen les seves experiències, els seus problemes i reivindicacions, par-len d’una llarga història de lluita, d’as-sentament i de construcció del barri. I et transmet una bonica sensació de vitalitat d’una cultura popular amb la qual, en general, aquesta ciutat no ha sabut què fer-ne, i que mereix molta més atenció i molt més espai treballar sobre com la ciutat s’imagina a ella mateixa.

Què representa per a vostè el Premi Ciutat de Barcelona?

N’estic molt content. Crec que és una culminació fantàstica que la feina rebi reconeixement, no només per la quali-tat estètica, sinó per aquesta recerca de noves formes de comunicació social.

Tornarà a treballar al Carmel?

Sí, de fet ja hi estic treballant, de nou en col·laboració amb Adsis. Serà una ficció amb actors no professionals, un gup d’adolescents del barri. El títol provisional ésNo será lo mismo, i m’a-gradaria estrenar-la als cinemes. Estic negociant una coproducció amb França, perquè m’agradaria expandir l’experiència i connectar amb iniciati-ves paral·leles que s’estan portant a terme en altres països.