GA5ETA
MUNKPAI
de
ivwtiona
Núm.21 -AnyLXXI
30dejuliolde1984
Espublica
cada 10
dies
Dipòsit legal B. 1.824- 1958PREUDESUBSCRIPCIÓ ADMINISTRACIÓ1SUBSCRIPCIÓ
Barcelona, anual 500 pessetes
Númerocorrent 15 "
GASETAMUNICIPAL
PlaçaSantJaume,3a. planta
SUMARI
Pàgines
Consell Plenari
Acta sessió 8-VI-1984 507
Comissió Municipal Permanent
Acta sessió 22-VI-1984 516
Disposicions Generals
Decrets de l'Alcaldia: Datad'obligatorietat de l'ús de les
bosses homologades d'escombraries
522
Cartipàs: Designació membres de
l'Administració
ide
la Junta de Govern de l'Hospital de la Santa Creu
i Sant Pau, Designació membres de la Junta de
l'IMAS, Nomenament Director de Serveis de Teatre,
Cinema i Dinamització cultural 522
Juntes i Comissions
Comissió informativa d'Ordenances i Reglaments:
Actasessió 17-V-1984 523
Personal
Circulars deSecretaria General: Escoles Municipals
d'Educaciód'Adults, Cursos d'Educació Bàsica pel
personal de Neteja
525
Anuncis
Traspàs de drets funeraris .
527
CONSELL PLENARI
Actadela sessió de 8 de juny de 1984,
aprovada
ei17 dejuliol
de 1984.
Al Saló de la Reina Regentde la Casa Consistorial
de laCiutat de Barcelona,
el vuit de juny de mil
nou-centsvuitanta-quatre, es reuneix el Consell Plenari, en sessióordinària deprimera convocatòria, sotala presi¬dènciade l'Excm. Sr. Alcalde, Sr. Pasqual Maragall i
Mira, hi concorren els ll·lms.
Srs.
Tinentsd'Alcalde,
Jordi Parpal i Marfà, Joaquim de Nadal i
Caparà
i Rai¬ mon Martínez i Fraile, els ll·lms. Srs. Regidors ambrangdeTinent
d'Alcalde,
Pau Cernuda i Barrios i Ra¬
monTriasi Fargas, i els ll·lms. Srs. Regidors, Josep M.
Serrai Martí, Guerau Ruiz i Pena, Joan Torres i Carol,
Francesc Borrell i Mas, Antoni Comas i Baldellou, Ale¬ xandrePedrós i Abelló, Jordi Fernández i Díaz, Antoni
Dalmau i Ribalta, Mercè Sala i Schnorkowski, Maria
Aurèlia Capmany i Famés, Juan José Ferreiro i Suà-rez,Jordi Vallverdú i Gimeno, Enric Truñó i Lagares,
Francesca Masgoret i Llardent, Germà Vidal i Rebull,
Albert Batlle iBastardas, Josep Espinàs i Xivillé, Josep
Antoni Garcia i España, Joan Clos i Matheu, Xavier Valls i Serra, Joaquima Alemany i Roca, JosepThió i dePol, Fèlix Amat i Parcerisa, AntoniFabregat i Fabre¬
gat, Enric Vila i Andreu, Jordi Bonet i Agustí, Josep Bascompte i Solà, Manuel Rial i Ferrer i Jordi Conill i Valls, assistits per l'Il-lm. Sr. Secretari general, Jordi Baulies iCortal, que certifica.
HI éspresentl'Interventor municipal, Sr. Martí
Pago-nabarragai Garro.
Excusen la seva assistència els ll·lms. Srs. Josep Miró i Ardèvol, Francesc Segura i de Luna, Josep
Buenoi Escalero, Sebastià Alegre i Rosselló, Eudald Travéi Montserrat i Eulàlia Vintró i Castell.
LaPresidènciaobre la sessióa lessetzehores i cin¬ quantaminuts i dóna la benvinguda, en nom del Con¬
sistori,alnouRegidor, Sr. Xavier Valls i Serra, queavui
assisteix per primera vegada a una sessió plenària, i deixa, també, constància dela satisfacció corporativa
pel nomenament del Sr. Josep Miró i Ardèvol com a
Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Ge¬
neralitat de Catalunya.
S'aprova l'acta de la sessió anterior celebrada el 3 d'abrilde 1984.
Eneldespatxd'ofici el Consell Plenari acorda: Quedarassabentat de l'acord de la Junta Electoral deZonade
Barcelona, de 24 de maig de 1984,que ac¬ cepta la renúncia del càrrec deRegidor d'aquest Ajun¬
tamentpresentada perl'Il-lm. Sr. Rodolf Guerra i Fonta¬
na,
integrat
en el Partit dels Socialistes deCatalunya (
SC-PSOE)
i nomenaper asubstituir-lo l'Il-lm. Sr.
Xa-jner Valls
de pres possessió deli Serra,
de la mateixa llista electoral, el qual
seucàrrec deRegidor davant de
Excm.Sr.Alcalde, el 28 de maig de 1984.
Quedarassabentat del comunicat del Grup munici¬ paldelsSocialistes de Catalunya (PSC-PSOE), de 31
e
maigde1984,que ha elegit membre de laComissió
Municipal Permanent l'Il-lm. Sr. Regidor Jordi Parpal i
Marfà, substituint la ll·lma. Sra. Regidora Mercè Sala i Schnorkowski; i dels decretsde l'Alcaldia del 31 demaig
de 1984,quedesignen l'Il-lm. Sr. Jordi Parpal i Marfà, Pri¬
merTinent d'Alcalde i President de la Comissió informa¬ tiva de Planificació i Ordenació de laCiutat,en substitu¬ ció de la ll·lma. Sra. Mercè Sala i Schnorkowski.
Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, de 10 de
maig de 1984,que nomenaels membres dels Consells Municipals del Districtes de la Ciutat.
Quedar assabentat dels decrets del'Alcaldia, de 28 demaig de 1984,que nomenenels ll·lms. Srs. Regidors Presidents dels 10 Consells Municipals de Districte i elscorresponentsDirectors de Serveis.
Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, de 28 de
maig de 1984, que nomenaCoordinador de Serveis de Relacions Ciutadanes, el Sr. Santiago Costa i Orfila.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 26 d'abril de 1984, que nomenael Sr. Xavier Roig i Gimé¬
nez, Cap del Gabinet d'Informació, Documentació i Co¬
municació Social.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 6 de
juny de 1984, que nomena Regidora-adjunta per a la
Subàread'Ensenyament i Cultura, la ll·lma.Sra. Eulàlia
Vintró i Castells.
Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, del'1 de juny de 1984, dedelegació defirmesen el Tinent d'Al¬ calde, l'Il-lm. Sr. Jordi Parpal i Marfà, i en la Directora
de Serveis de Disciplina Urbanística, Sra. Carme Ballbé i Mallol.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 4 de juny de 1984, que designa representants de l'Ajunta¬ mentde Barcelonaala Junta deGovern de la Casa de Misericòrdia, l'Il-lm. Sr. President del Consell Municipal
del Districte 1 -Ciutat Vella- Pau Cernuda i Barrios i el Sr. Manuel Tuñi iVancells, Director de Serveis de Ges¬
tió Urbanística.
Quedar assabentat de l'acord de laComissió Munici¬
pal Permanent, del 1r. de junyde1984, quenomena la
ll·lma. Sra. Mercè Sala i Schnorkowski, membre del
Consell d'Administració de l'Empresa privada munici¬
pal, Informació Cartogràfica i deBase, S. A., ensubsti¬ tució de l'Il-lm. Sr. Joan Clos i Matheu,quefou nomenat
per acord de la Comissió Municipal Permanent, del 4
de maig de 1984, juntament ambel Sr. Josep Lluís
Co¬
lomer i Alberich.Quedar assabentat de l'acord de laComissió Munici¬
pal Permanent, de 1r. de juny de 1984,queaproval'or¬
ganigrama de l'Institut Municipal de Serveis
Sanitaris,
solamentenallò queafectaa lesJefatures delseu per¬
sonal, el procediment deselecció,lanormativa decon¬ tractació i el règim de nomenamentde càrrecs,
condi¬
508 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 30-VII-1984
S'entraseguidamenten l'ordre del dia:
ALCALDIA
Atorgar la Medalla al Mèrit Artístic, en la sevacate¬
goria d'Or, al músic i dibuixant Xavier Cugat i Mingall,
com a públic homenatge i reconeixement alaseva re¬
llevant personalitat reconeguda internacionalment. El Tercer Tinent d'Alcalde, Sr. Martínez i Fraile, re¬
sum el perfil biogràfic del guardonat destacant que el Sr. Cugat, nascutaGirona però emigrat de petital'Ha¬ vana, participà en l'Orquestra Clàssica de Caruso,
donà gran impuls a la música cinematogràfica, és co¬
negut internacionalment com a compositor, director i intèrpret musical, i darrerament, ha estès lasevaactivi¬
tatal campdel dibuix i la pintura, amb exposicionsper
Europa i pels Estats Units. El Sr. Maragall afegeixque l'Alcaldia havia rebut reiterades peticions de diversos ciutadans sobre l'atorgament d'aquesta distinció; que
en caureel Sr. Cugat greument malalt, va creure con¬ venient tirar endavant tal iniciativa la qual reflectia un
desig ciutadà bastant estès i fou informada favorable¬
mentperla Comissió Municipal Permanent; i queaixí li
hocomunicàal'artista quan anàavisitar-lo, uncop su¬
perat, unavegada més, el seuestatcrític. S'aprova perunanimitat.
PLANIFICACIÓ I ORDENACIÓ DE LA CIUTAT
Fixar en 68.061.073 ptes. l'apreuament, per tots els conceptes, per a l'adquisició de la finca de 20.577,80 m2 d'extensió, situada al passeig de la Vall
d'Hebron núms. 158-166, propietat de "Fundación
J. Espona" (CIF g-17-037.706), afectada, quant a 2.617m2 de zona 18, quanta9.261 m2de zona7a., i quant a 8.699,80 m2 de zona 6a.; aplicar la despesa: quanta20.000.000 de pessetes, amb càrrec al Pressu¬
postd'Inversions de 1983,1a.fase, conc.611.061, act. 004; quantia 24.030.536 ptes., amb càrreca la partida
que en el seudia es determini del Pressupost d'Inver¬
sions de 1984; i quanta lesrestants24.030.536 ptes., amb càrreca la partidaque en el seudia esdetermini, del Pressupost d'Inversions de 1985; pagar-loalapro¬
pietatun copjustificat el domini i llibertat de càrregues
de la finca o consignar-lo en cas contrari; i, això efec¬
tuat, ocuparl'esmentat immoble.
El Primer Tinent d'Alcalde i President de la Comissió de Planificació i Ordenació de la Ciutat, Sr. Parpal, in¬
forma que la finca objecte d'aquest dictamen és l'única
que restavaperadquirirper ala construcció,en aquella
zona, de lesnoves cotxeresdel Metro.
S'aprova el dictamen precedent.
ORDENANCES I REGLAMENTS GENERALS
Modificarparcialment la plantilla de funcionaris d'a¬
questAjuntament, aprovada pel Consell Plenari de14de
marçde 1980, i modificada pels acords de 23 de desem¬
bre de1980, 30 dejuny de 1981, 5 de novembre de1982 i 18de marçde 1983, amb les següents remodelacions:
A) 1. Amortitzar23places de Tècnic Mitjà de Sa¬
nitat.
2. Crear 23 places de Tècnic Mitjà de Ciències So¬ cials i Comercials.
en
B) 1. Amortitzar 21 places deTècnicSuperior Medicina.
2. Crear 21 places de Tècnic Superiord'Economia i Sociologia.
C) Ampliar les titulacions d'accésa lacategoriade TècnicMitjà de Ciències Socials i
Comercials,
incloent-hi les especialitats de Diplomat en Ciències Econòmi¬ ques, Diplomat enCiències Empresarials,DiplomatenDret i Professor Mercantil.
El Regidor de Règim Interior i Protecció
Ciutadana,
Sr. Ruiz iPena, comental'abastdel dictamenanterior el qual s'inscriu en la línia detecnificacióde laplantilla
municipal.
S'aprova per unanimitat.
Aprovar la Normativa complementàriadel Reglament general de Policia d'espectacles públics i activitatsre¬
creatives; i donar-li la tramitacióquedeterminenelsarts. 109i 110 de la Llei deRègim Localenrelació amb l'art. 1r.4,5 del Reial Decret 2115/1979, de 26 dejuliol.
El Sr. Alcalde significa que la Comissió Municipal
Permanent, arribà a un acord respecteala normativa transitòria per a l'aplicació del Reglament general de
policia d'espectacles, però quantala complementària,
es decidí de sol·licitar un dictamen als organismes competents de la Generalitat, el qual ja ha arribati ha d'ésser estudiat acuradament:atès, doncs,quela fina¬
litat de laproposta era possibilitar unesactuacionsur¬
gents i efectives sobre els locals d'espectacles i d'acti¬
vitats recreatives, i això ja és factible gràciesa l'acord de la Permanent, considera oportú de retirar la pro¬
postaprecedent perquè la Comissió Informativa l'estu¬
diïjuntament amb el dictamen emèsperla Generalitat.
S'accepta el suggeriment de l'Alcaldia i queda reti¬
rada la proposta, tot ratificant l'acord sobre lanorma¬ tiva transitòria per la Permanent.
Modificar l'art. 2n. del Reglament de Prestació del Servei de Mercats i Escorxador de la Unitat Alimentària de Barcelona donant-li la següent redacció:
1. Els serveis que es reglamenten són elsde l'Es¬ corxador i dels Mercats a què es refereix elpar. 2 de
l'art. 101 i el 103 de la Llei de Règim Local amb
els
quals pretén d'aconseguir ei proveïmenta
l'engrós, de
productes alimentaris peribles i productesd'utilitat
pú¬
blica de la ciutat de Barcelona i de la seva zonad'in¬
fluència.
2. El servei demercatesprestarà,enrègim
de
mo¬nopoli, en les modalitats de Fruites i Verdures,
Mercat
del Peix i Mercat de Carns, ien règim delliureconcur¬ rència, en la modalitat de Flors i Plantes
ornamentals.
3. També, previ acord del Consell Plenari
i
sempreen règim de lliure concurrència, el serveidel
mercat
po¬drà estendre's a altres productesd'utilitat
pública.
El Regidor de Serveis Municipals, Sr.Serra
i
Martí
assenyalaque l'objecte de lamodificació
proposada
és
fer possible la gestió del Mercat de la
Flor,
aplegant
dintre el mateix recinte deMercabarna, totselsMercats
centrals de Barcelona.
S'aprova el dictamen precedent.
Modificar l'art. 17,2 dels Estatuts del
Patronat
Muni¬
cipal de l'Orquestra Ciutat de
Barcelona
donant-li
aquesta redacció: "La Plantilla de
l'Orquestra
estarà
constituïda per 110 professors, dels
quals 65 seran
funcionaris. La presència de professors
estrangers en
aquesta Plantillano podràsersuperior
al 10
per
100.
El Sr. Alcalderemarcaqueaquestdictamen
tanca
un
llarg procés de negociacions ambels
Professors
mem¬
Mar-yiïMjl
30-VH-1984
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 509tínezi
Fraile matisa
que
amb la
creació del Nou Patro¬
nat
Municipal,
s'assegurà la continuïtat de
l'esmentada
formació
musical,
amb l'atorgament
de l'Estatut de fun¬
cionaris a un
nombre
mínim de
Professors i l'acord
d'avui ve aaclarir aquest aspecte, concretant
que
la
plantilla
orgànica
municipal inclourà
sempre, com a
mínim,
seixanta-cinc places
de Professors de
l'Or¬
questra.
S'aprova
la
proposta
anterior.
Informe sobre el
"Projecte Jove
de la Ciutat de Bar¬
celona".ElRegidorde
l'Area
de Joventut i Esports,
Sr. Truñó,
després
de
subratllar
quel'anterior
punt
de
l'ordre del
diadóna l'oportunitat
de tenir,
perprimera
vegada,
undebatsobre la política
juvenil de la Ciutat i d'informar,
alhora,sobre el Projecte Jove, comença
la
seva expo¬siciódientque a la sessió
Plenària del
15de maig
de
1979, es fixaren les basesprogramàtiques de l'equip
de govern
municipal
d'aquell moment, les quals
pre¬ veienlacreació d'unaÀrea
de Joventutper a respon¬ dreal repte del movimentjuvenil
que,durant la
sevalluitaantifranquista pels drets nacionals a Catalunya,
sempre havia
reivindicat llocs de
debat i participació
delsjoves-els Consellsde
laJoventut- i departaments
específics de joventuten
les
diverses instàncies de
go¬vern;que quatreanysdesprés, quan
s'apropava el
se¬ gonperíode electoral, esfeu evident la necessitat
de
ferunsegon pasendavant creantun programaquedo¬
nésresposta atotes i cadascuna de les realitats juve¬
nils que viuen els joves de la Ciutat, tasca gens fàcil, tantperles migrades competències reservades al Mu¬
nicipienaquestcamp, com perl'evolució de la proble¬
màticajuvenil;quel'atur juvenil, lamarginaciói ladelin¬
qüència generadaper ell i pels barris urbanísticament
degradats, les expectatives d'integració social i profes¬
sional dels joves, la voluntat d'incidir en els aspectes culturals irecreatius, determinen que un programa per
alajoventutnopugui limitar-se al temps lliuresinóque ha de contemplar la joventut com un tot però no com
untot homogeni perquè dels 270.000 joves amb edat compresa entreels 15 i els 24 anys, 80.000 estroben
enatur, 70.000 estudien ensenyament mitjà, 25.000
estanorganitzats através del Consell de la Joventut i
seguint peraquestcamí es pot arribaradistingir finsa
unadotzena desectors, demaneraque, la resposta al
problema juvenil, a més de global, ha d'ésser també
plural, perquè la joventut, que no és un cos aliè a la
Ciutat, és unarealitatplural i heterogènia. Afegeix que tal programa es podia haver elaborat des dels des¬ patxos, però aquesta no és, en la seva opinió, la via
idòniapuixen unprogramade joventut, té tanta impor¬
tancia el resultat final, els serveis en si mateixos, com ladinàmica, osia, la
participació en la sevaelaboració 1gestió,
perquant els serveis de joventut tenen sentit perquècomporten un procés d'aprenentatge i d'inicia¬
ció social que els joves han de.fer per ells mateixos:
consegüentment, el Projecte Jove,queés el programa que l'Ajuntament es vol donar per a
treballar en el camp delajoventut, esduràaterme escoltant ifent-hi
participarels mateixosjoves.
Concreta que tal Projecte presenta tres fases: 1a.)
deradiografia
de la realitatjuvenil de la Ciutaten dife¬ rentsàmbits
(ensenyament; informació i mitjans de co¬
municació;
altresassociacionisme; treball de l'Ajuntament i
institucions;
temps lliure i cultura; delinqüència,marginació
i drdgodependència;
valors bàsics; i treball
1
atur); 2a.) de debat i consulta amb els joves per a
l'elaboració del programajaque enla política juvenil la participació és inexcusable: així s'ha acordat amb el
Consell de la Joventut -organisme independent de
l'Administració, que aplega els joves de lesonze orga¬ nitzacionspolítiques més importants de la Ciutat, i fins
a 52 associacions culturals i recreatives- peròes pro¬ curaràtambé, através-dels Instituts i de les escoles de formacióprofessional, estendre el procésaaltresorga¬ nitzacions que resten al margedel Consell i anuclis no
organitzats,perquètambé puguin donar lasevaopinió; 3a.) de redacció del programade mesures concretes
(sobre les quals poden incidir, entre altres, la futura Llei
de Bases de règim local i la de Serveis socials, així
com els Plansd'Ocupació comunitària), procurant es¬ tablir negociacions decidides amb altres administra¬ cions amb competènciesconcurrents,jaque en alguns àmbits, l'Ajuntament només pot actuarcom a element
catalitzador: entalfase elProjecte Jove intentarà ferun salt qualitatiu passanta un programaglobalque no si¬
gui meramentuna sumadels programesespecífics, de
les diferents
Àrees,
el desenvolupament del qual els serà, però, encomanat garantint la deguda coordi¬nació.
Assenyalaque el document lliurat als membres del
Consistori pretén explicar tot això i en lasevaredacció
s'hanesmerçat moltes hores de reflexió amb les
Àrees
de Serveis personals i amb el Consell de la Joventut, per oferir una informació exhaustiva; que el ConsellPlenari serà informat del desenvolupament del Pro¬ jecte Jove i tindràocasió de debatreelsseusobjectius; que al final del document distribuït avui, s'inclouen da¬
des comparatives d'altres Ajuntamentseuropeusentre
lesquals cal ressaltar les accionsempreses apartir de 1980 per les ciutats de Torí i Bolonya; que el treball
s'inscriuen la mateixa líniaseguida pelgovernfrancès
amb el Projecte Schwartz relatiu a la inserció social i
professional dels joves, constitueix l'aportació de Bar¬
celona a l'Any Internacional de la Joventut i coincideix
plenament amb elsseusefectius definits per
l'Assam-bleageneral de les NacionsUnides, quesón: 1 ) exami¬ nari avaluar la situació delsjoves; 2) avaluarles políti¬
ques i programes referentsa la joventut; 3) elaborar i executar polítiques i programes nous en el camp de
l'educació, del benestar, dels serveissocials, de lasa¬ lut i de l'ocupació; 4) mobilitzar els recursosfinancers
pertirar endavant tals polítiques; i 5) promourela parti¬
cipació de la joventut; que en l'Any Internacional de la Joventut, Barcelona esdevindrà undels pols mundials
de la política juvenil, car la UNESCO hi
celebrarà
elCongrés Mundial de laJoventut i hi
tindrà també lloc la
Trobada de Joves de les Ciutats delMónperò abans el
Consell Plenari dedicarà una sessió monogràfica a
l'aprovació del Projecte Jove, i el Consell de
la Joven¬
tutorganitzarà, a través dels Instituts i
dels Casals de
cada barri rde cadaDistricte, diverses manifestacions;i queel Projecte Jove, llargament
discutit
ala
Comissió
deDescentralització i endiverses reunions del Consell
de la Joventut, és, sobretot, un extraordinari repte de
participació i de dinamització de la
vida
col·lectiva-a
l'àmbit de lajoventut: és, doncs, com
reflecteix
el
seunom, un projecte de tota la Ciutat i no
de
l'Ajuntament
encaraque aquesttambéen sigui un
element
actiu.
Acaba el Sr.Truñólasevaexposició agraint el suport
rebut de la Comissióde Descentralització, de les
Àrees
de serveis personals i de l'Alcaldia,
i remarcant
que en510 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 30AM. 1984
Comissió Ciutadana Consultiva en la qual hi ha una
presència importantíssima del moviment juvenil orga¬ nitzat de laCiutat, de la realitat social ieconòmica, del
sectorde l'ensenyament i del Consistori; consegüent¬ ment, demana, que la participació dels representants
dels diversosGrups municipals sigui ben activa perquè si l'assaig no resultava es perdria una ocasió d'or i
unesexpectatives del moviment juvenilquecalnotrair.
El Sr.Bonet, en nomde Convergència i Unió, volma¬ nifestar que lasevaCoaliciósempreha estatpartidària
d'una política global al servei de la joventut i per a la
joventut, quesensibilitzi el joventen ladescoberta dels
avantatges, personals i col·lectius, de participar en les accionscomunitàries, que nosigui el resultat d'accions
sectorials sinó d'una acció conjunta de les diverses
Àrees per tal d'oferir solucions als problemes i donar resposta a les il·lusions dels joves de Barcelona, i que
obligui l'Ajuntamenta treballarper afer possible la ini¬ ciativa dels joves evitant la temptació de potenciar el
protagonisme de l'Ajuntament. Afirma que l'execució
de tal política exigeix tenir presentuna estricta relació icomplementació amb els altres nivells de l'administra¬ ció pública i particularment amb la Generalitat -a qui,
envirtut de l'art.9de l'Estatut, corresponla competèn¬
cia exclusivaenmatèria dejoventut-, aixícomelpaper bàsic queel Consell de la Joventut de Barcelona ha de jugar com amotor de la participació de la joventut i de
l'associacionisme juvenil; que el seu Grup no és con¬ trariamantenir els debats necessaris sobre latemàtica
juvenilsempre i quant al costat hi hagi unaactitud deci¬
dida i resolutivaen relacióa les mancancesque patei¬
xen elsjoves de la Ciutat; que és bo que els joves es trobin perparlar de totallòqueels preocupai proposin, alhora, mesures per millorar la situació actual però ja
no ho seriatantqueel moviment juvenilesconvertísen el proponent d'unprogramad'actuació de l'Ajuntament
perquè no li pertoca. Consegüentment, creu pertinent distingir en la realització del Projecte Jove, dosaspec¬ tes: a) la reflexió i el debat intern de l'Ajuntamentque,
superant la descoordinació existent fins ara, permeti
establir unpla comú i coordinat dels serveis prestatsa
lajoventut des de les
Àrees,
pla, doncs, delgovern mu¬nicipal i modificableen el temps, tant pelgovern muni¬ cipal actual com pels d'un o d'altre signe que el suc-ceeixin,segonsels propis criteris d'actuació programà¬
tica però que noha d'ésser objecte de debat per part del moviment juvenil; b) debat, principalment, através del Consell de laJoventut, per adeterminar principis di¬
rectius i accions aixícom elsrespectius papers ajugar
pel moviment juvenil i per l'administració, la qual, no s'ha de sentir necessàriamentobligada aincorporar-lo
alsseusprogramesd'actuació perquè noha de formar
partdel Projecte Jove de l'Administració municipal sinó
del Projecte Jove del món juvenil -encara que la pri¬
merapugui fer-loseu entoto enpart- perquè els prota¬
gonistes han d'ésser, principalment, els joves. Consi¬
dera que aquest segon aspecte no interessa única¬
mentalsjoves de Barcelona sinó que cal incorporar-lo dintre el debat més àmpli que abensegur es produirà
en ocasió del Congrés de la Joventut de Catalunya, en el marc de l'Any Internacional de la Joventut; que co¬
piar d'entrada les iniciatives, no sempre satisfactòries,
de Torí o de Bolonyano és bo perquè, si més no, cal traduir-lesa lanostrarealitat i comprovar-nela viabilitat
tenint en compte les característiques i circumstàncies
del nostre País; que en arribar atal punt, sembla més
proper el model alemany que no pas l'italià, atés el
migrat nivell competencial, enmatèriajuvenil,delesre¬
gions italianes, el qual, correlativament, comportamés àmplies atribucions per als Ajuntaments mentre quea
Catalunya, l'ordenació de la políticade lajoventutcor¬
respon ala Generalitat, als Ajuntamentspertocala fun¬ ció d'oferir infrastructures, per a millorar les quals és necessari establir el pla comú i coordinat, abans al·ludit per ell, i conèixer les esperancesde la joventut.
Sintetitzafinalment, l'exposició dientqueunprojecte que no distingís els dos aspectes indicats, introduiria
una preocupant sensació d'instrumentalitzaciódelmo¬
vimentjuvenilen benefici d'una determinada opciói
no
obtindria el suport del seu Grup; que l'Ajuntament,
en
l'exercici de lessevesfuncions, ha deconèixer lareali¬ tatjuvenil i els joves han de debatre elsseus problemes i interessar-se per al millorament de la Ciutat;iqueen
aquestalínia lasevaCoalició hi participarà plenament. El Sr. Vidal indica queles Administracionsambcom¬
petències concurrents en matèria de joventut, desani¬ tat i de serveissocials, han de definirunprogranacon¬
junt d'actuació perquè al llarg de la seva experiència política ha trobat més descoordinació entre les dife¬ rentsAdministracions que no pasentreles
Àrees
muni¬cipals;que el Projecte Jove pretén que la joventutpro¬
posi als diferents àmbits administratius, un programa d'actuacióperquè des de les Institucions és moltdifícil elaborar-ne un que susciti la participació dels joves;
quevalora, doncs, tal Projecte com una provade lavo¬ luntat que sigui la mateixa joventut qui facipropostesa totes lesInstitucions, cosaqueobligarà l'Ajuntamenta
prendre partenla gestió del Projecte Jove, i la Genera¬
litata definirquines reivindicacions del món juvenilac¬
cepta,demanera quetotes les Institucions coneguin el
seu paper en el campjuvenil acabant amb el volunta¬
risme ambquè s'ha actuatenels últims anys. El Sr. Borja ofereix el suport total del
Grup municipal
comunista al Projecte Jove i al treball de l'Areade Jo¬ ventut -especialment significatiu d'allò quecal enles
actuals circumstàncies de la vida urbana- per dues
raons: 1a.) pertot allò que s'estàfent i percom
s'està
fent,jaque el Projecte Jove ésunexempleper
la
sevavoluntat de multiplicar la quantitat id'innovar la
qualitat
dels serveis, per la seva preocupació peraafrontar
el
temade l'ocupació, per la seva projecció
internacional
i pel mètode seguit puix quedenperfectamentplasmats
dos mètodes que sovint, des delesInstitucions,
resul¬
tendifícils d'aplicar: el mètodecientífic,
d'anàlisi de
la
realitat, i el mètode democràtic, de la màximaparticipa¬
ció, quebusqui la cooperació
activa de
la gent;
2a.)
perquè tant l'Areacom el seutreball han
estat
criticats
amb insinuacions, i si nos'assumia com unvalor,
tots
hi perdríem: la Ciutat s'ha de felicitar
del
Projecte
i
de
tenir unÀreade Joventutcom la queté.El Sr. Truñótranquilitza al Sr. Bonetdientque
el
pro¬
tagonisme seràdels joves perquè
el
moviment
juvenil
no es potmanipular, no creu enel dirigisme
ni
enel
pa¬
ternalisme i farà aportacionsagosarades que
supera¬
ranfins itotla capacitat del Consell
Plenari fent neces¬
sàries unes relacions dialèctiques; i quel'Ajuntament
no còpia de ningú, si bé, en contrastar
el
seutreball
s'ha adonat quealgunes de lesseves
iniciatives
venien
a coincidir amb les d'altres ciutats.
El Sr. Alcalde tancael debat remarcant que
els ob¬
jectius de l'Any Internacional delaJoventut donen
una
^jílM21
30-VU-1984
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 511aésser seu
del
Congrés
Mundial de la Joventut sinó
que
ha
d'aportar-hi,
també, algunes idees clares.
PROPOSICIÓ
DelsSrs.Trias,
Borrell,
Comas, Segura, Vila i Thió:
a) Queel
percentatge
de l'1,3
% dels Pressupos¬
tosde1984,
destinat
al'Àrea
de Serveis Socials sigui
incrementat finsel
5%
afi
quepuguin
augmentar-se
les atencions
destinades als
sectorsmarginats
de la
Ciutat,enestreta
col·laboració i
subvenció
ales
entitats
ciutadanes dedicades a aquesta tasca, per
tal de
ga¬rantir l'atenció mínima indispensable a aquests sec¬ tors, especialment
pel
quefa als infants i drogaaddictes
implicatssovint amb
la mendicitat
queenvaeix els car¬
rersde Barcelona; i destinar 90 milions de pessetes a
larealització delPla de reconversióque
l'Àrea
de Ser¬veis Socials ha previst per al Centre d'acolliment de Valldonzella.
b) Compensar
l'increment de les
partides suggeri¬
desen l'apartat a), amb la
reducció
delmateix import
delesconsignacions de les
Àrees
d'infrastructura ur¬ bana entre aquelles obres que es consideren menysprioritàries, previ
informe de les
Comissions de Planifi¬
cació i Pressupostos.
Ei Sr. Borrell, havent advertit que els signants de la proposició precedent s'havien
fet la il·lusió
quela
seva iniciativa, tot i implicarunadespesa importantseria as¬ sumida per l'equip de govern perquè interessava elsvalors bàsics de la persona,manifestaque, després de
lesprimeres eleccions democràtiques, elgovernmuni¬
cipal, delqueformava part Convergència i Unió, decidí
d'impulsar
l'Àrea
de Serveis Socials; que la crisi eco¬ nòmica té ara molta més incidència i les mesures lla¬vorsadoptades resulten insuficients:pertant,elgovern
municipal hauria de ferun esforçperaadaptar-sea les
novescircumstàncies perquè la crisi reclama solidaritat detotscomençantper la mateixa administració, sobre¬ tot,aquellaqueés més pròxima als ciutadans, la muni¬
cipal. Recorda que ala Comissió
Permanent s'insinuà
queeltemanocorresponia, específicament, als Muni¬
cipis però ell ha d'argumentar: 1r.) que, segons i'art.
101 de la Llei de Règim Local de 24 de juny de 1955, entreels objectius dels Ajuntaments, figura la benefi¬
cència,la repressió de la mendicitat, les atencions so¬ cials i elsalbergs per atranseünts; 2n.) que el projecte de Llei d'Administració Local, en lloc de disminuir
aquestes funcions les incrementa quan,entre lescom¬ petències municipals, preveu la prestació de serveis socials encaminats al benestar de la població, espe¬
cialment, de la infància, de la joventut i de la tercera edat, així com l'assistència als minusvàlids, als vells i aqualsevol
personamancada delsrecursos mínims de
subsistència,
itambé els serveis depromoció i de rein-serció social: i3r.) que encara queaquestesqüestionsnofossin
competència municipal i sens perjudici de la
pertinent coordinació amb l'Estat i la Generalitat, 1Ajuntament hauria de
responsabilitzar-se'n pel prin¬ cipide subsidiarietat, havent-hi, comhi ha, una neces¬ sitat vivaala Ciutat.Agregaqueles quantitats destina¬ desaserveis socials
—1'1,3 % del Pressupost- són in¬
suficients;
quefa poc,en visitar les instal·lacions on es presten els serveis d'ajuda a la infància, a la vellesa i alsdr°gaaddictes,
pogué constatar lesgreus mancan¬
cesquepateixen mentre
queles obligacionsurbanísti¬
ques queden, en un ordre de
prioritats, molt per des¬
sotade les necessitats socials, de maneraque, sensé esperar el proper Pressupost, cal fer un esforç desti¬
nantuns recursos addicionalsa pal·liar-les:
La Regidora de Serveis Socials, Sra. Masgoret, res¬
pon a la intervenció anterior dient que és obvi per a tothom l'esforç desplegat els últims anys pels Ajunta¬
ments, particularment el de Barcelona,en elcampdels
serveissocials, esforçque ha determinat importants in¬ versions així com consignacions també molt impor¬
tants en el Pressupost Ordinari per al sosteniment de
talsserveis, els qualsno són competència estricta dels Municipis sinóque esprestenensuplència d'altres Ad¬
ministracions -Generalitat iDiputació-, però, tot i això, elsAjuntaments s'han compromèsatirar-los endavant; que del 1979 ençà, les institucions socials d'aquest Ajuntament han passat de 15a70, els casals de joves,
de cap a 26, i els centres cívics, de cap a 16;que en¬ guany es destinen 630 milions de pessetesales esco-les-bressol, 150ala política social d'habitatges, 706a l'assistència sanitària benèfica i 416 altransportde ju¬
bilats i disminuïts:l'Ajuntament ha estat, doncs, capda¬ vanteren totsaquests serveis donant-los un nouenfo¬
camentper desterrar la beneficència i imposar la justí¬ cia, de maneraque l'equip degovern ha demostrat és¬
ser el més interessat en aquesta temàtica. No vol en¬ trar en una guerrade percentatges perquè eltema és
moltprofund, però entén que les quantitatsdestinades per aquest Ajuntament s'haurien de valorar conjunta¬ ment amb les destinades peraltres Administracions.
Observa que a les Juntes Generals de les Compa¬
nyies de Transports celebrades aquestmatí, s'hapro¬
pugnatunagestió de les empresesmunicipals basada encriteris de l'any 2000 i,encanvi, altres temess'enfo¬ quen amb una òptica del segle XIXquan caldria valo¬ rar, acuradament, objectius i necessitats; que la pri¬ merapreguntaaaclarir, és de quins Pressupostos han
de sortir els diners perquè, per una banda, general¬ mentnos'han de realitzar obres sinópracticar transfe¬
rènciesa personesicrearequipamentsi, perl'altra, cal
determinar qui ha de sufragar el manteniment dels nous serveis; que no se sap encara quan es podrà
inaugurar el Centre obert delcarrerNou de la Rambla,
perquè no hi hacaporganisme quevulgui fer-se'n càr¬ rec-la Conselleria de Justícia només oferia peral seu sosteniment, 4 milions de pessetes-;que, pernecessi¬ tats pressupostàries, les aportacionsde la Generalitat han experimentat una forta devallada, passant
de 290
milions el 1982a 103 el 1983, i això haobligatl'Ajunta¬ mentadedicar enguany unafortasumaal sostenimentde talsserveis;que la Direcció General deServeis So¬ cials, ha comunicat la necessitat de retallar certs ser¬
veis, com l'ajuda a domicili, limitant-la en determinats
Districtes alscasosja oberts, pregantque mentres'es¬
tructura l'ICAS, l'Ajuntament esfaci càrrec delscasos més urgents de nova obertura; i que els anteriors
exemples demostren la conveniència de tenir en
el
Parlament de Catalunyaun debaten profunditat
sobre
la política social delPaís.
Comenta que la proposició fa referència als
Grups
marginats però unestudi presentat
al Govern
espanyol
l'any 1982, oferia una àmplia tipologia de gent
margi¬
nada que és al carrer (aquells que
demanen
caritat
com a mitjà habitual de subsistència,
els qui
cerquen uns ingressos complementaris, jovesinadaptats,
els
dedicats a l'explotació de menors per a
inspirar
llàsti¬
ma, parats sensefeina, gitanop,
malalts
mentals
ocrò¬
512 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM.21 30-VII-1984
anar de ciutaten ciutat) aixícom les diferentsmesures a adoptar (reduir el nivell d'atur, crear residències de
vells, fomentar elsgrups d'ajudaavellssense famíiia,
incrementar elsmitjansper aresoldre els problemes de
certes comunitats gitanes, sancionar i reprimir enèrgi¬ camentl'explotació demenorsdedicatsala mendicitat, tractaments psiquiàtrics adequats, etc.) mesurestotes
elles a implementarper diferents organismes i no tant
sols pels Ajuntaments; que, per altra banda, la gent que pateix més greument les conseqüències de la crisi
no és, normalment, al carrer i tanmateix és, precisa¬
ment, aquellaalaque cal arribar;que,darrerament, ha augmentat el nombre de desnonaments així com el
d'infants mal nodrits; que l'agreujament dels proble¬
messocialsprovocatsper la crisi portà la Federació de
Municipisacelebrarunesjornades sobre el tema "Crisi
econòmica i política social" en les quals s'arribà a la
conclusió que, aCatalunya, la política social estavaen¬ cara, en bona part, per dissenyar i calia definir proble¬
mes,cercar-hi solucions, i establircanals organitzatius
i financers.
Cita, a continuació, un informe de l'OCDE, on s'in¬ dica que el manteniment de taxes relativament altes
d'atur durant els anys vuitanta, afecta particularment,
alsjoves, les dones, els treballadors madurs de leszo¬
nes industrials i en decadència, als treballadors no
qualificats i certs grups ètnics, i determina fortespres¬ sions sobre el sistema de benestar dels països, per
quant les demandes socials s'enfronten amb les limita¬
cions de l'economia; i s'assenyala l'emergència de
nousvalors socials il'aparició de novesformes d'orga¬ nització comunitària, i l'augment de les exigències de
respostaperpart de les institucions polítiques aixícom la inaplicabilitat de polítiques discriminatòries de deter¬ minats grupstradicionalment marginatsen la participa¬
ció dels beneficis socials del creixement. Significaque la deterioració de l'estructura social i econòmica de la
poblacióen atur i dels seusdepenents, de les famílies
amb un sol progenitor, de les famílies amb ingressos baixos, delsjubilats, de les persones sense habitatge,
dels disminuïts i dels malats mentals, ha anaten aug¬ ment; que el canvi de valors, de rol i de comportament
d'una persona en aturdurant més de dos anys potés¬
ser irreversible; que a Catalunya s'espera per a 1990 un increment del 20 % de Les persones en edats com¬ presesentre els 65 i els 75anys,i del 36 %, de les més
grans; que les conseqüències socials de l'atur s'agreu¬ gen: el primer trimestre d'enguany la xifra total d'atu¬ rats a Espanya, era de 2.639.800 persones -de les
quals un 15 % notenia estudis iun 60 % nomésen te¬ nia de primaris- i, territorialment, els índexs més alts
corresponien a Catalunya seguida del País Basc i d'Andalusia.
Posa de relleu que davant d'aquestes circumstàn¬
cies, l'Ajuntament no pot despatxar el problema dedi¬
cant-hi un 5 % del seu Pressupost; que segons un in¬
forme publicata"El País" el 3 de juny, els ministres de la Comunitat Autonòmica Europea havien arribat a la
conclusió que la despesa pública en prestacions so¬ cials havia de disminuiratots els estats d'Europa,ex¬
cepte Turquia i Espanya,que erenels únics païsosque
no havien viscut la revolució de l'estat del benestar;
que aCatalunyamanca unapolítica social seriosa i cal
fer-ne un plantejament que englobi, no solament l'as¬
sistència social -també competència exclusiva de la
Generalitat-, sinó els campsde l'habitatge, de la sani¬ tat, de laseguretat social, de l'ensenyament i delsser¬
veis socials; que un cop definit pel
Parlament,
aquestplantejament serà assumit amb il·lusió pels
Municipis'
que cal racionalitzar els diversos serveis socials de
l'administració pública per treuren més profit: actual¬ ment hi ha tres xarxes públiques
(Ajuntament,
Diputa¬
ció i Generalitat) a més d'altresdues de privades (les Obres socials de les Caixes d'Estalvi i les entitatspri¬
vades);que, a curt termini, s'han de
desenvolupar
me¬ sures comels préstecs perdesnonaments, lesbeques
amb menjadors escolars (que tenen unefecte positiu sobre l'absentisme escolar), la repressióde
l'explota¬
ció d'infants al carrer, l'obertura de menjadors
en els Casals d'avis de determinats Districtes, per a aquells vells que només reben ajuda del fonsd'assistènciaso¬
cial; ique, tot això, s'ha de fer amb unaòpticadenor¬
malització, és a dir, no fent serveis per a pobressinó serveis normalitzats perquè els serveis de beneficèn¬ cia han funcionat.sempre malament, i tant l'ensenya¬ mentcom la sanitat han començat aadquirirun nivell de qualitatquan s'han estès atothom.
Acaba recordant que el President de la Generalitat,
en el seu discurs d'investidura, proposava mesures concretes i l'ampliació de lagamma de serveisde be¬ nestar social i afirmava que cal reduir tant com sigui possible les frustracions, les marginacions, els fracas¬
sosde les persones i dels col·lectius, ajudant moltspa¬
rats que estroben en aquestasituació, reciclantdeter¬ minatssectors professionals i activitatsconcretes mit¬
jançant la generalització del benestar social iunaaten¬ ció molt especial per a aquestes situacions; i ella vol
afegir, per lasevapart,queels Ajuntaments col·labora¬
ran, amb entusiasme, en aquest programa.
El Sr. Borrellescongratula de la intervenció de la Re¬
gidora de Serveis Socials, que ha posat de relleu les
immensesmancances en el campdels serveis socials
i la necessitat de fer un esforç per a resoldre-les. En
respostaa les preguntes formulades per l'esmentada
Regidora, contestaque, d'entrada, caldria emprendre
la reconversió del Casal de Valldonzella que importa
90 milions de pessetes i es troba paralitzada per
mancademitjans, i ampliar aquelles altresactivitats
de
l'Àrea que necessiten més recursos posant
especial
èmfasi en lamarginació dels infants, arabé, la
mateixa
Àrea podria establir una jerarquització de
prioritats.
Opina, també, que no té sentit haversuprimit
l'ajuda
per a medicaments de la tarjeta de
beneficència,
el
cost de la qual ha quedat reduïta una quarta
part
del
de fa dos anys; insisteix, per últim, quel'Ajuntament
hauria d'ésser sensible a les greusnecessitats
exis¬
tents en matèria de serveis socials, augmentant
la
quantitatque hi destina, encara que nopogués arribar
al 5% preconitzaten la proposicióendebat, pertal de
donar més facilitats a l'actuació de l'Àrea.
El Sr. Martínez i Fraile observa que els
serveis
so¬cials s'han de contemplar dintre elconjunt
dels
serveis
personals prestats peraquestAjuntament,
als quals en
elquadrienni anterioresdedicàun 13,91
% de
la inver¬
sió municipal, mentre que en el presentquadrienni
aquest percentatge serà del 17 %; que
les
consigna¬
cions del Pressupost Ordinari per a
tais
serveis
han
passat,en l'últim exercici, de 775a869
milions
de pes¬
setes, tot i haver baixat l'aportació de la
Generalitat,
de
264 a 84 milions; que la mitja anual
d'inversions
de
l'Àrea concreta de Serveis Socials, durant
el
primer
quadrienni fou de 93,7 milions de pessetesi,
encanvi,
tJiïM21__
30-VII-1984
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 513elaborat
pel
Sr. Trias
com aConseller de Finances, 6
decada100
pessetes
d'inversions
esdedicaven
a ser¬veis socials,
mentre
enel Pressupost següent,
el
de
1983, la
quantitat
esreduí
ala meitat;
quela Generali¬
tathauria
d'organitzar
enl'àmbit de Catalunya les cinc
xarxes de
prestació dels
serveis socials enumerades
perla
Regidora
de
l'Àrea;
i
que
la proposició
conver¬
gent no
concreta
les
partides
que
s'haurien de retallar
pera
compensar
els increments.
LaSra. Salas'adhereixal'argumentació del Sr. Mar¬
tínezIFraile,afegint-hi que
fa molts
pocsmesosesvandebatre els Pressupostos i
aquell
era el momentidoni
pera
plantejar la
qüestió,
carla crisi i les
seves conse¬
qüències
ja
eren,aleshores,
ben
patents.
Pensa
quela
discussió ha posat de relleu que als serveis socials,
s'hidestinen moltsmés diners delsque sembla perquè
s'han decomputar, també, els dedicats a altres activi¬ tatsaixí com la subvenció per als transports públics a persones
de
més de 65
anys,valorada
en uns411 mi¬
lionsdepessetes, segons unaenquesta
d'utilització.
A propòsit detal
subvenció, fa avinent
que, segons unDecret de l'any passat, la Generalitat ha d'aportar el 25% de la quantitatque els Municipis consigninatal fi i l'Ajuntament s'ha adreçat a la
Generalitat
perrecla¬
mar lesquantitats corresponents alstransports de su¬
perfície però no ha rebut cap resposta, com tampoc
l'haobtingut unapetició similar referent al Metro: sug¬
gereix, doncs, queel Consell Plenari acordi instar de la
Generalitat el compliment de l'esmentada obligació i
que, entalcas, els beneficis de la tarjetarosas'ampliïn atotesaquelles personesmés gransde 60 anys, que hantingut unajubilació anticipadaobligatòria.
El Sr. Pedrós indica que tothom estaria d'acord a
ampliar els serveis socials perquè tothom és bencons¬ cient de les deficiències que presenten en el nostre País,enrelació als altres d'Europaon l'Estat protector vaderetirada; i que, durant la discussió, s'han llençat,
recíprocament, greuges des d'una posició degovern a l'altra: consegüentment suggereix introduir una es¬
menatransaccional alaproposicióendebat, enelsen¬ tit de referir-la als Pressupostos de 1985, és a dir, de
convertir-la en un mandat de cara a la confecció dels propers Pressupostosperquè, enels actuals moments,
no creutècnicamentpossible decidir les majors despe¬
sesproposadesper l'esmena.
El Sr. Alcaldepuntualitzaque quan esdiscuteixin els propers Pressupostosserà elmomentde defensar qui¬
neshan d'ésser les
despeses prioritàries.
El Sr. Thióprecisaque la proposició signadaperell i
peraltresRegidors del seu Grup no implicacap moció
decensura i noté altre objectiuque posar de manifest el fet queen els últims anysles necessitats socials ha¬
vientingut un creixement
superior al de les consigna¬
cions destinades a tal finalitat. És referma en aquest
criteri i demana un esforç perquè no es barregin les
institucions,
puix cadascuna té els seus òrgans d'ex¬pressió.
El Sr.Dalmaucelebra el
girquehapresel debat amb
lesdarreres intervencions
perquè, tot i comprendre la preocupació, quecomparteix, del Grup convergentso¬ breeltema de
fons, no arriba a explicar-se el moment
processal triat per presentar la proposició ja que seria
absurd que els esmentats Regidors, veient la insufi¬ ciencia de les dotacions de cultura, presentessin una Proposicióperaaugmentar-Ies i el messegüent fessin afrétant
amb lesconsignacions d'esports, oblidantque
e
moment processaloportúperfer tals consideracions
és quan es discuteix el Pressupost. Creuque una pro¬
posicióque no especifiqui els projectesconcrets ado¬
narde baixa per a compensarles altesque proposa po¬
dria ésser titllada de demagògica, i així succeiria al Parlament de Catalunya si, alcap de migany
d'haver-se aprovatels Pressupostos, l'oposició presentésuna
moció demanant l'increment de les previsions per als
serveis socials.
El Sr. Comas replicaque el seu Grup quedà profun¬
dament insatisfet pel caràcter regressiu dels Pressu¬
postosd'enguany i pertant el seu escrit pretén
repes-car aquesta qüestió; que l'equip de govern passa
transferències per motius molt menystranscendents; i
que algunes xifresque s'han donatnosóncertes però
no és ara el moment d'examinar-les atentament; vol tanmateix, puntualitzarque el decret de la Generalitat
esmentatper la Sra. Sala, fixa el percentatge de la sub¬
venció per als transports púbiics en el 20 %, no en el
25 % peròenelseuart. 2n., limita l'import de l'ajut total
a atorgar per a tal concepte al conjunt dels Ajunta¬
ments catalans, a 175 milions de pessetes, que és la quantitat consignadaen els Pressupostos d'enguany.
La Sra. Salaobjectaque, en talcas, l'ajut no podrà
arribar mai al 20 % de les xifresprevistes als respectius
Pressupostos municipals i calia haver tinguten compte
això pertal de no crearfrustracions.
El Sr. de Nadalcomentaquedurant el debat s'ha de¬
manat que no es confonguessin les institucions, però
quan convé es confonen, perquè si bé el núm. 26 de
l'art. 9 de l'Estatut, que determina la competènciaex¬ clusiva de la Generalitatenmatèria dejoventut, haser¬ vit per a matisar unacolla d'aspectes delprogramaju¬
venil del Municipi, l'apartat anterior del mateix article
preveutambé la competència exclusiva de laGenerali¬ taten matèriad'assistènciasocial; i que, peraltra ban¬
da, sent certa tendència a confondre les institucions, perquè entre els membres del Consell Plenari, hi figu¬
renel Secretari General del Consell Executiu, el Presi¬
dent de la Comissió Mixta de Transferències i anterior Conseller d'Economia i Finances, el Conseller d'Agri¬ cultura, Ramaderia i Pesca, el cunyat d'un Conseller i
el fill d'un DirectorGeneral.
El Sr. Alcalde constata que la proposició ha donat
peu a unaexposició molt vàlida de lapolíticadeserveis
socials de l'Ajuntament i a unentrecreuament de críti¬ ques respecte les polítiques que desenvolupen les di¬
verses institucions; però estima que no era aquestel
moment més idoni per asuscitar el temaque aborda la
proposició, el qual s'ha de plantejarodurant la discus¬
sió dels Pressupostos o després d'haver mediat, molt acuradament, les partidesen què cal practicarles bai¬ xes,altramentpotsemblarque es pretenguiun pronun¬ ciamentpurament declaratiu.
El Sr. Thió puntualitzaque quan es parla decompe¬ tències exclusives de la Generalitat, es vol dir que el poder de l'Estat, en una determinada matèria, hapas¬ sat amb sobirania a la Generalitat i no que la Genera¬
litat hagi d'assumir en exclusiva competències
muni¬
cipals.
El Sr. de Nadalreplicaquesi el conceptes'utilitzaen
un camp, també s'ha d'utilitzar en un altre,
és
adir, si
serveix perfer advertiments a l'equip de govern
sobre
les possibilitats d'actuar en el camp de
la joventut,
també ha de servir perquè l'equipde governdemani
a la Generalitat que planifiqui d'una formageneralitzada
i no anecdòtica, l'assistència social.
514 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 21 30-VII-1QñA
membres del Consistori facinunesforçper aoblidar els respectius arbres genealògics perquè sembla que
si
hom vol dedicar-sea lapolítica, hauràd'aportarun cer¬ tificat previ dençtenircapparentiu ambpersones
per-tanyents a altres institucions, altrament hom corre
el
risc de veure el seu nom barrejat en una polèmica de¬terminada.
La Presidència accepta la indicació anterior però
creuconvenient inquirir si el futurSecretari General del Consell Executiu esdedicarà únicamenta tal càrrec o
seguirà formant part del Consell Plenari; i el Sr.
Comas
contestaqueell continuaràcom a Regidor i faràtotsels
posibles per acabar elseu mandat, si el seuGrup li ho
permet.
És dónacompted'un escrit delsSrs. Comas, Trias i Bonet, presentatenforma democió però consideratun prec perla Comissió Municipal Permanent,on,consta¬
tada la mancade rendiment del Palau Municipal d'Es¬ ports, es demana que la gestió es porti amb visió em¬
presarial.
El Regidor d'Esportsinformaque l'Ajuntament ja ha preslesmesures pertinents iel 1983, encarregàunes¬ tudi sobre el funcionament del Palaud'Esports per lli¬ gar-lo amb el d'altres instal·lacions esportives munici¬
pals (Velòdrom i Palaud'Esports Olímpics) i crear una empresa mixta o patronat per assolir una gestió més
àgil i un milloraprofitament de tals equipaments; i que el
Pressupost
d'Inversions d'enguany conté una par¬ tida de 50 milions de pessetes per ala primera fase al'adequació de lesinstal·lacions elèctriques i desegure¬ tat del Palau d'Esports Laixò possibilitarà també una utilització mésàmplia.
El Sr. Bonet considera que,abans de l'anterior inter¬
venció, calia haverdonat als firmants de l'escrit ocasió d'exposar elsseusmotius i, atal efecte,diuque laseva
petició és conseqüència de la resposta donada a un prec sobre el règim d'ús del Palau d'Esports durant 1983; que talpetició presentada inicialmentcom a mo¬
ció, constatava la infrautilització de l'edifici ja que, en tal any, només s'hi havien celebrat 43 sessions de ca¬ ràcteresportiu, 30 decaràcternoesportiu, s'usà durant 8 i 28 dies més el muntatge d'actes esportius i no es¬
portius, respectivament, va romandreen obres un pe¬ ríode de 56 dies i durant altres 8 dies s'hi tingueren
unes jornades de futbol-sala: el Palau, doncs,
roman-gué tancat la meitat de l'any iperaixò lasevainiciativa,
amés deconstatarla infrautilització del'edifici, ve ade¬
manarl'adopció demesures que enpermetin unautilit¬
zació més intensaen benefici delsciutadans.
El Sr. Truñó tranquilitza el Sr. Bonet precisant que
enguany, fins el 31 de maig ja s'hi havien efectuat 53
actuacions i en la restade l'any, probablement, s'arri¬
barà a les 110; que el Palau d'Esports no ésuna salà
de barri que pugui ésser usada diàriament; que cada
un dels actes que se celebren al Palau d'Esports de
Bercy-que ha costat entre 10.000 i 11.000 milions de pessetes-exigeix 2,7 dies en operacions de muntatge
i desmuntatge i les xifres trameses per l'Institut d'Es¬ ports de Madrid respecte al seu Palau d'Esports, són
del mateix ordre, ambl'agravantque allà hi ha el doble de personal: pensa, doncs, que el nostre Palau d'Es¬
ports s'està utilitzant adequadament, tanmateix, per treure'nencara més profitva adoptar les mesuresindi¬
cades en laseva intervenció anterior i, precisament, la
setmana entrantfaràa mansde l'equip degovern,l'es¬
tudi que abans ha citat.
El Sr. Bonet, sense ànim de fer comparacions, de¬
sitja que, com aconseqüència de lesobresque s'han d'efectuar decaraals Mundials deBàsquetde1986
el Palaupugui assolir unaprofitament similaral Madison
Square Garden,ques'usa cada diao,simésno,tingui
unautilització més satisfactòriaasemblançade lesins¬
tal·lacions d'altres ciutats al·ludides pel Sr. Truñó. El Sr. Alcalde especifica que el sostre d'explotació del Palau de Bercy, és de 130 dies i, segonsles dades facilitades, el de Barcelona ha tingutuns150dies d'ac¬ tivitat; el Sr. Bonet objecta que en aquesta xifra s'hi
compten56 diesperobres i 28per amuntatges;i el Sr. Alcalde replicaque les obresperalCampionatMundial de Bàsquet exigiran tancar-lo encara pèr més diesi, esmenta lesexpectatives de lasevapossibleutilització
pel R.C.D. Espanyol.
El Sr. Truñó puntualitza que el Sr. Bonet ja coneix
aquesta possibilitataixícom el projecte pera l'acondi-ciament de les instal·lacionselèctriques i de seguretat i per a la instal·lació d'un escenari en les grades de gol
per asimplificar les operacions de muntatge i desmun¬ tatge.
El Sr. Vallverdúconcretaqueel sostre màximd'utilit¬ zació del Palau deBercy, és de 105 manifestacionses¬
portives i 50 d'artístiques però l'empresa explotadora
no es veu capaç d'assolir aquesta xifra.
El Sr. Maragall comprèn la inquietud del Regidor
convergent però creu que el prec ha arribat una mica
tard, jaquela gestió del Palau d'Esportsja hacomen¬ çata millorar.
El Sr. Bonet matisa que el seuescrit preteniaquela
Ciutat fos conscient del retard a prendre les decisions
oportunes.
Es dóna compte d'un precdel Sr. Borrell,on esde¬
manaque, practicats els assessoraments i les informa¬
cions oportunes, el Consistori es pronunciï sobre
l'ús
delsquatre pals a l'escut de la Ciutat.La Regidora de Cultura, contestaque enaquestma¬ teix Saló hi haescutsambquatrepals iamb dos i la
his¬
tòria ofereix tambéexemples d'ambdós dissenys;que
elsescutsdimidiats són correntsenheràldica iaixí,Eli¬
senda deMontcada constituí el delMonestir de
Pedral-bes amb la meitat de les seves armes (que eren
vuit
bessants) i amb la meitat de les armesdel seu
marit
(queerenles quatrebarres); que,en elseu
primer
dic¬
tamen, el Sr. Armand de Fluvià i altres experts en
la
matèria, expliquen la història de l'escut i
deixen
l'elec¬
ció d'una o altra forma al criteri de la Corporació, en¬
cara que en carta posterior expressen
el
seuentu¬
siasme perquè les quatre barres figurin
als
dos
quar¬
ters de l'escut deBarcelona; que algunsRegidors
ha¬
vien expressatla sevapreferència per
l'escut
caironat
peró ni la forma ni el contingut de l'escut
de la
Ciutat
poden dependre del sentit estètic
personal;
que,se¬
gons el dictamen dels especialistes,
esmentat,
fins
al
segle XVIII havia predominatl'escut
amb
dues
barres
però, a partir de Felip V, fou més correntel
de
quatre,
però tant en una època com en l'altra,
s'usaren
amb¬
dues modalitats: l'una noés, doncs, méscatalana,
tra¬
dicionalo nostrada que l'altra,tanmateix,
les
dues
bar¬
resofereixen però més avantatgesgràfics.
El Sr. Borrell indica queel seuprec
té
perobjecte
de¬
sencallarun expedient presentatper
l'equip
de
govern
a la Comissió Municipal Permanent,el
mesde
maig,
que, davant els dubtes suscitatsenla
interpretació
del
dictamenesmentat per laRegidora de
Cultura, es
con¬
veni de demanar elsoportuns