PREU DE SUSCRIPCiO ADMINISTRACIÓISUSCRIPCIO
Barcelona, anual 500 pessetes
Númerocorrent 15 "
GASETA MUNICIPAL Plaça Sant Jaume,3a.planta
SUMARI
Pàgines Disposicions Generals
Estructuraorganitzativa de l'Oficina de Mecanització
de Taxes sobre la Propietat Urbana 681
Circulars de Secretaria General: Arxiu de proveïdors . 681
Consell Plenari
Acta sessió 27-IX-1983 682
Acords sessió 18-XI-1983 . . . 691
Comissió Municipal Permanent
Acords sessió extraordinària 18-XI-1983 693
Personal
Circulars de Secretaria General: Cursos de català
perals funcionaris municipals 694
Anuncis
Sorteig d'obligacions del Deute Municipal 695
Traspàs de drets funeraris 695
Estructura
organitzativa
de l'Oficina de Mecanització
de Taxes sobre la
Propietat Urbana
Creada peracord de la Comissió Municipal Per¬
manentde 8 de novembre de 1983.
Integració i dependència. Estarà integrada dins el Negociat deTaxes sobre la Propietat Urbana i depen¬
drà directament de la Direcció delNegociat.
Funcions. En relació amb la Taxa de Sanejament i
Neteja, haurà de processar per pantalla les liquida¬
cions de Taxa i les altes, baixes i rectificacions del
Padró.
Dotació depersonal. Setfuncionaris procedents del
mateixNegociat.
Direcció de l'Oficina. Nivell 6 decomplement de des¬ tinació perespecial responsabilitat.
Circulars de
Secretaria General
Arxiu de proveïdors
El Decret de l'Alcaldia de 22 de març, que disposà l'acabament del procés demecanització del circuit de
despesa, establí també, com atasquesprioritàries del projecte de mecanització d'Intervenció i Dipositaria, la
creació de l'arxiu de proveïdors i la concreció de les
mesuresorientades a unacorrectaimputació orgànica
de la despesa.
Per assoliraquests objectius, imprescindibles per a la millora de lagestió econòmica municipal, s'estan im¬
pulsant els treballs d'anàlisi i programació pertal que el projecte pugui entraren fase operativaaprimers de
gener de 1984, coincidint amb el Pressupost Ordinari
per a 1984. Ara bé, deres no serviran elsrecursos in¬
formàtics si la informació que ha d'alimentar-los no arriba amb l'adequació i fiabilitat necessària, que per¬ meti a l'Ajuntament la imputació exacte al proveïdor
que correspongui.
Per aconseguir tot l'esmentat, serà necessari que
totala documentació que representiunaobligacióeco¬ nòmica, contingui els següents requisits:
a) La identificació fiscal de l'adjudicatari, sigui per¬
sonafísica (D.N.I.)o personajurídica (C.I.F.).
b) El codi de la Classificació Nacional d'Activitats
Econòmiquesque correspongui.
Cal advertir pertant,qued'araen endavantno es po¬ dràacceptar ni en el Registre General ni en cap altre,
document que no compleixi aquests requisits.
Pròximament es proposaran impresos normalitzats,
però, pertal de poder iniciar l'entrada d'informació, de
manera immediata, suggerim que s'utilitzin els impre¬ sos habituals afegint immediatament al costat del nom del'empresa els codis sol·licitats.
De tot això ha estat informada la Comissió de Go¬
vernpel Tinent d'Alcalde d'Hisenda i Serveis Generals.
Acta dela sessió de 27-IX-1983.
Al Saló de la Reina Regent de la Casa
Consistorial
de la ciutat de Barcelona, el vint-i-set de setembre de
mil noucentsvuitant-tres, esreuneix el Consell Plenari en sessió ordinària de primera convocatòria, sota la
presidènciade l'Excm. Sr.
Alcalde, Pasqual
Maragall i
Mira, i hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde,
Mercè Sala i Schonorkowski, Joaquim de Nadal i Ca¬
parà i RaimonMartínez i Fraile, els ll·lms.
Srs. Regidors
amb rang de Tinent d'Alcalde, Jordi
Borja i
Sebastià,
Pau Cernuda i Barrios i Ramon Trias i Fargas; i els
ll·lms. Srs. Regidors, Josep M. Serra i
Martí, Guerau
Ruiz i Pena, Joan Torres i Carol, Francesc Borrell i Mas, Antoni Comas i Baldellou, Josep Miró i Ardèvol,
Jordi Fernández i Díaz, Jordi Parpal i Marfà, Maria Au¬
rèlia Capmany iFamés, Rodolf Guerra i Fontana, Juan José Ferreiro i Suàrez, Jordi Vallverdú i Gimeno, Enric
Truñó i Lagares, Francesca Masgoret i Llardent, Germà Vidal i Rebull, Albert Batlle i Bastardas, Josep Espinàs i Xivillé, Josep Antoni Garcia i España, Joan
Clos i Matheu, Francesc Segura i de Luna, Joaquima Alemany i Roca, Josep Bueno i Escalera, Josep Thió i
de Pol, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Fabregat i Fabre¬
gat, Sebastià Alegre iRoselló, Enric Vila i Andreu, Jordi
Bonet iAgustí, EudaldTravé i Montserrat, Josep
Bas-compte i Solà, Josep Maria Pujadas i Porta, Manuel
Rial i Ferrer, JordiSoléiTuraiJordi Conill i Vall, assis¬
tits perl'Il·lm. Sr. Secretari general, Jordi Baulies i
Cor-tal, que certifica.
Hi éspresentl'Interventor municipal, Sr. Martí Pago-nabarraga i Garra.
Excusen la seva assistència, els ll·lms. Srs. Antoni
Dalmau i Ribalta i Alexandre Pedrós i Abelló.
Oberta la sessió per la Presidènciaales deu hores i
vintminuts, és llegida i aprovada l'acta de la sessióan¬ terior celebrada el27 dejuliol de 1983.
En eldespatx d'ofici el Consell Plenari acorda. Quedar assebentat del decret del'Alcaldia, de27de juliol de 1983, sobre reorganització de l'Administració municipal executiva.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 8 de juliol de 1983, que nomena amb caràcter definitiu els
membres que integraran els Consells Municipals de Districte.
Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, de27de juliol de 1983, que designa representants de l'Ajunta¬ ment al Patronat del Consorci del Gran Teatre del Li¬
ceu, la ll·lma. Sra. Maria Aurèlia Capmany i Famés, i
l'IHm. Sr. Germà Vidal i Rebull i el Sr. Josep M. Bricall
i Masip.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 30 d'agost de 1983, que delega a la ll·lma. Sra. Tinent d'Alcalde, Mercè Sala i Schnorkowski, la firma de les
execucions subsidiàriesa l'empara delsarts. 104i 106
de la Llei de Procediment administratiu i 184 de la Llei del Sòl, i la firma deles ordres de retirada de materials
i maquinària, de lesobresques'executensensellicèn¬
ciaen lesqualsnoesrespectala suspensió acordada.
Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, de 15 de
setembre de 1983,quedesigna representant de l'Ajun¬
tamentde Barcelona al Patronat del Gran Teatre del Li¬ ceu, l'IHm. Sr. Regidor Jordi Vallverdú i Gimeno.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 8 de
setembre de 1983, que delega la Presidència del Pa¬
tronat "Avillar Chavorros" en la ll·lma. Sra. Regidora,
Maria Aurèlia Capmany i Farnés i en nomena vocals
l'IHm. Sr. Regidor amb rang de Tinent d'Alcalde, Pau
Cernuda i Barrios i la ll·lma. Sra. Regidora, Francesca Masgoret i Llardent.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, que
nomenen:el de 27 dejuliol de 1983, elSr. Lluís Domè¬
nech i Girbau, Director del Pla de Museus; el de 25 d'agost de 1983, el Sr. Manuel Truñí i Vancells, Direc¬
torde Serveis de Gestió Urbanística; el d'1 de setem¬
bre de 1983, el Sr. Josep IgnasiCuervo i Arguadin,Di¬
rectorde Serveis de Salut Pública; i el de 6 de setem¬
bre de 1983, el Sr. Joan Busquets i Grau, Director de
Serveis dePlanejament Urbanístic.
Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, de30 de juny de 1983, que delega facultats en el Coordinador
de Serveisd'Urbanisme,Sr. Oriol Bohigas iGuardiola.
Quedar assabentat dels decrets del'Alcaldia, de 31 d'agost de 1983, que posen envigor, amb les adapta¬ cions indicades per la Generalitat i recollides enel text refós, les Ordenances municipals del Medi Ambientso¬ bre "Control de contaminació del medi ambient per
agents físics" i "Aliments i establiments alimentaris"
aprovades pel Consell Plenari el 21 de setembre de
1982 i el 18 de març de 1983.
Quedar assabentat i ratificar l'acord adoptat per la
Juntadel Consorci de Túnels delTibidabo, el20dese¬
tembre de 1983, que aprovael Pressupost Ordinaride l'esmentat Consorci per a l'exercici de 1983.
Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Comissió
Municipal Permanent, de 22 de setembre de 1983, que autoritza la realització d'una operació de crèdit per 81.200.000 ptes., en el Pressupost d'Inversions de
1983, de l'Institut Municipal dels Serveis Funeraris de
Barcelona.
S'entratotseguit enel debat de l'ordre del dia.
PLANIFICACIÓ I PROGRAMACIÓ
Permutar, a l'empara de l'art. 207,1 del Reglament
de Gestió urbanística, lliures de càrregues,
gravà-ments iocupants, els terrenys de 26.757 m2d'extensió, situats en els núms. 2, 4, 6, 8i 12delcarrerde Collse-rola, Barranc dels Penintents i passeig de la Vall
d'He-bron i la finca de 4.219 m2 d'extensió, situat al mateix
carrer de Collserola, s/n., ambdós propietat de "Fo¬
mento Inmobiliario de España, S. A.", valorats en 213.057.858 ptes., perles finques de propietat munici¬
pal, núm. 295 del carrerd'Enlença, de 324 m2 d'exten¬ sió, en virtut d'acta administrativa de 5 de maig de 1983, valoradaen 30.282.000 ptes., i núms. 23-25 del
carrerdel BisbeSivilla,de 355,48m2 d'extensió,envir¬ tut d'acord de la Comissió Municipal Permanent de 17 de març de 1983, pendent de formalització en escrip¬ turapública, valoradaen 17.063.040 ptes.; Formalitzar
lapermutaamb les despesesacàrrec de "Fomento In¬
mobiliario deEspaña, S. A."; abonara l'esmentada So¬ cietat la quantitat de 165.712.818 ptes., import de la di¬ ferència del valorentre lesfinques objecte de permuta,
i 85.223.144 ptes., respectivament: aplicar la despesa de80.489.674ptes., amb càrrec al Pressupost d'Inver¬
sions de 1983, 1a. fase, part. 611.003; i sol·licitar la quantitat restant de 85.223.144 ptes., amb càrrec al Pressupost d'Inversions de 1984.
El Tinent d'Alcalde President de la Comissió de Pla¬ nificació i Programació, Sra. Sala, concreta els trets fo¬ namentals del'operació precedent tot destacantquela partedificable de la finca objecte d'adquisició munici¬ pales dedicaràa usos comunitarisper ala determina¬
ció delsquals s'ha encarregatun estudi de lazonaprò¬
xima al II Cinturó de Ronda, aixícomsobre els efectes
de laconstrucció de tal via.
S'aprova perunanimitat.
Acceptar la cessió gratuïta del solar de 4.583,87 m2
d'extensió situat al carrerdelDr. Ferran, entreels car¬ rersde Manila i de ManuelGirona, afectatdejardí urbà
(6a), propietat de D. Manuel Martínez i Calderón;ator¬
gar-li directament, a l'empara de l'art. 117 del Reial De¬ cret 3046/1977, de 6 d'octubre, unaconcessió adminis¬
trativa pel termini de 50anys,pel preu de 188.100.000
ptes., al seucàrrec, per al'execució de les obres d'ur¬ banització, enjardinament i parking subterrani, i la utilit¬
zació de l'esmentat servei segons el projecte que
s'aprova, i en els termes que consten en l'adjunt plec
decondicions; estimar les al·legacions presentadesre¬ ferents als accessos, vistes i ventilació que han estat incorporades al projecte; i desestimar les restants al·le¬ gacions per mancade fonaments legals aplicables.
La Sra. Sala comenta que l'acceptació d'aquesta
cessiógratuïtaesfa sobre la base d'atorgar, per un pe¬ ríode decinquantaanys, unaconcessióper aexecutar
les obres d'urbanització, enjardinament i aparcament subterrani enel terrenycedit, sobre el projecte del qual
esdonarà audiència als afectats.
Deixarsenseefecte la cessió afavor del Ministeri de Sanitat i Seguretat Social, del dret de superfície sobre el solar de propietat municipal situat en els carrersdel Perú i de la Selva de Mar, d'extensió2.322,47 m2se¬
gons acord del Consell Plenari de 14 de novembre de 1978, per no haver-se construït i posat en funciona¬ ment en el terminiprevist de dosanys la guarderia in¬ fantil que eral'objecte de la cessió: cedir gratuïtament,
d'acord amb l'art. 171 de la Llei del Sòl,alaGeneralitat
de Catalunya, el dret de superfície per un termini de
trenta anys sobre el solar, també de propietat munici¬ pal, situaten el carrerdel Perú, entreels de Fluvià i de
la Selva de Mar, d'extensió 2.173 m2 grafiat al plànol adjunt, per a la construcció i posta en funcionamenta càrrec de la Generalitat, en el termini màxim de tres
anys,d'una guarderia infantil;segregaraquestaporció
deterreny de la finca de 12.404,31 m2 d'extensió,pro¬ cedent de lareparcel·lació del polígon 15 de lazonade
llevant, sector sud, i corresponent a la finca registral
núm. 6.879 del llibre 67 de la secció 4a. del Registre de la Propietatnúm. 10 de Barcelona; formalitzar l'escrip¬ tura pública de constitució del dret de superfície, amb
subjecció a les condicions del document annex, que
s'aproven; i inscriure aquest dret en el Registre de la
Propietat.
S'aprova havent prèviament assenyalat laSra. Sala
que aquest dictamenvedeterminat pel procés de tras¬
passos a la Generalitat de Catalunya.
LaPresidència, amb l'assentiment delConsistori, dis¬
posael debat conjunt dels quatre dictàmens següents:
PRESSUPOSTOS I REGULACIÓD'EXACCIONS
Aprovar el compte general corresponent al Pressu¬
postOrdinari de 1982.
Aprovar el compte general corresponent al Pressu¬
postd'Inversions de1982.
Aprovar els comptes generals dels Pressupostoses¬
pecials dels Serveis municipals de Parcs i Jardins i Pompes Fúnebres, aixícomels dels Patronats munici¬ pals de l'Habitatge; Guarderies Infantils; Escola Mas-sana; Disminuïts Físics; Disminuïts Psíquics; i de Tu¬ risme, corresponents al'exercici de 1982.
Aprovar definitivament el Compte d'Administració
del Patrimoni de 1982.
El Tinent d'Alcalde President de la Comissió de
Pressupostos i Regulació d'Exaccions, Sr. de Nadal, significaqueaquests quatredictàmens tanquen el pro¬ cés de liquidació dels respectius pressupostos formu¬ lada per la Intervenció Municipal, informada favorable¬ menten elseudia perla Permanent i sotmesaa expo¬
sició pública sense que s'hagin presentat reclama¬
cions; ique aquests comptes serandesprés elevats al
Tribunal deComptes. Expressa l'esperançaquetantla
novaregulació de la comptabilitat públicacomels estu¬
dis tècnicsen fase d'elaboració permetran de millorar la comptabilitat patrimonial del Municipi.
El Sr. Travé anuncia que el seu Grup s'abstindràen la votació dels dictàmens en debat perquè van ésser informats per la Permanentquan el Grup Popular en¬
cara no estrobavarepresentatal Consistori. Opinaque el dèficitconjunten resultes, de 16.373.000 milions de
pessetes,és extremadamentgreu i s'ha de donara co¬ nèixer a l'opinió pública, tot mostrant lasevainquietud
perque aquest fet no hagi motivat capobservació du¬ rantla informació pública, la qualcosafapensar queel
ciutadào béesdesentén delscomptesmunicipalsobé
els considera perfectes i per tant troba bé el dèficit
abans indicat. També remarcaque el Pressupost d'In¬
versions de 1982un copacumulat amb el de 1981, to¬
talitzava uns 10.800 milions de pessetes però només
s'ha trobatfinançamentper 3.800 milions i això denota
o que s'hi comprenien inversions no urgents o que el
finançament municipal es fa cada cop més dificultós. Explicitaperúltim, lasevaconformitat amb els comptes
delsPressupostos especials, i lasevapreocupació pel sistema d'altes i baixesseguit en el Compte del patri¬ moni en lloc depresentarunes relacions dels diversos
bénsmunicipals; i apressa, alhora, la retaxació de l'in¬
ventari municipal.
El Sr. de Nadalcontestaqueels dictàmensvarenés¬ ser informats per la Permanentquan el Grup Popular
ja hi tenia representants;queel dèficit global al·ludit pel
Sr.Travé, s'hade relacionar amb les subvencions ani¬
velladores promeses perl'Estatper unimport superior,
serà atèsmitjançant la Llei deSanejamentsense com¬
portar cap càrrega per al ciutadà, i permet constatar
que el govern municipal ha complert el compromís de
limitar les sevesdespeses i de trobar un finançament
perals dèficits; queles dificultats presentades elsanys 1981 -1982 pertal d'aconseguir l'efectivitat del finança¬ mentde les inversions municipals através de les Cai¬
xes han estatvençudes iespodrà superarel retard en
l'execució dels Pressupostos d'Inversions, puix els
projectes estan enllestits i el compromís de desembors
per partde les Caixes permetrà el finançament ràpid i
fluid de l'eèmentat Pressupost.
El Sr. Travé mostra la seva satisfacció per lesges¬
tionsdesplegadesafiqueelgovernestatal pagui el dè¬ ficit municipal, tot oferint el seu suport en tal sentit; i
precisaque amb lessevesparaules anteriors volia dei¬
xarconstància que en certs moments els diners s'ha¬
vienesmerçat massaalegrement.
El Sr. Alcalde recorda que ales Corts el Grup Popu¬
lars'oposàa l'increment de les transferències de l'Es¬
tat a Barcelona, i es congratulaque la posició de l'es¬ mentatGrupenvers al projecte de Llei de Sanejament siguiaramés positiva.
S'aproven els dictàmens en debat amb l'abstenció
Modificació d'Ordenancesfiscalsper a 1984; iapro¬ vació de l'índex de Preus unitaris per el trienni 1984-86, aplicable als recursos que tenen perbase el valor
delsterrenys.
Aquest punt de l'Ordre del diaesconcretaen lesse¬ güents propostesinformades favorablementper
la Per¬
manent.
Aprovarper al'exercici 1984 i successius, les
modifi¬
cacions en les Ordenances fiscalssegüents: General;núm.1, Dela viapública;núm.2,Taxesperserveisge¬ nerals i peraprofitaments debéns municipals; núm. 3,
Taxes per serveis especials; núm. 4, Museus, parcs i
instal·lacionsesportives;núm.5,Taxesperserveis mè¬
dics, assistencials i higiènico-sanitaris i prestacions
delslaboratoris; núm. 6, Serveis fúnebres i cementiris; núm. 7, Serveis d'extinció d'incendis; núm. 8, Aparca¬ ment i estacionament vigilats i circulacions especials;
núm. 9, Mercats; núm. 10, Llicències per a construc¬
cions i instal·lacions i per obertura derasesi renovació
del paviment; núm. 11, Llicència d'obertura d'establi¬
ments; núm. 12, Sanejament i neteja i taxa refosaso¬ bre edificis urbans; núm. 13, Taxes de clavegueram i
de depuració i desguàs de les aigües residuais; núm.
14, Solars edificats i sense edificar; núm. 15, Solars
sense edificar; núm. 16, Servei de transportsen
auto-turismes i altres vehicles de lloguer; núm. 17, Incre¬
ment del valor dels terrenys; núm. 18, Arbitri sobre la radicació; núm.19, Impost sobre la circulació; núm. 20, Impost municipal sobre les despeses sumptuàries;
núm. 21, Impost municipal sobre la publicitat; núm. 22,
Recàrrecs i núm. 23,Arbitris amb finsno fiscals. Aprovar el Plànol municipal de valors del sòl queha
de regir en el període 1984-1986 i la normativa d'apli¬ cació de valors de repercussió per al mateix trienni,
que determinen
l'índex
de preus unitarisperal trienni1984-1986 aplicable als recursos que tenen perbase
el valor delsterrenys.
Es dónacompte que s'han presentat duesesmenes
a la totalitat dels dictàmens anteriors, signades pels
Srs. Comas i Travé en nom dels Grups Convergenti
Popular, respectivament.
En eltorn de defensa de la seva esmena el Sr. Co¬
mas comença dient que les modificacions fiscals avui
proposades, comporten un increment mitjà del 14,6 %
en un contextd'una inflació anyal del 8,6 % i d'un in¬
crement salarial del 6,5 % i tot això emmarcat per la
greu crisi econòmicaquepateix la Ciutat; quetalsmo¬ dificacions són incompatibles amb una política de pro¬
grés i no aporten cap millora simplificadora; que les afirmacions dels polítics han de partir de la veritat i del
rigor però les característiques del projecte en estudi permeten constatar-hi una sèrie d'incompliments de
promesesi tambécertes incoherències;queaixí, men¬ tre el Programasocialistaes comprometiaa no incre¬
mentar la pressió fiscal dels ciutadans que paguessin
puntualment els seus impostos, això no s'ha complert
comtampoc ho ha estat, adduint com excusa la immi¬
nència d'unanovallei sobre les financesmunicipals, la promesade simplificació fiscal contingudaenel mateix
Programa;quel'any passat s'imputà al seuGrup d'ha¬
ver donatsuport a unspressupostos estatals que ha¬
vien crescut per damunt dels municipals i que havien comportatunaugment considerable de l'impost del trଠficd'empreses, però tant el Pressupost de l'Estat d'en¬
guany comel projecteper al'any vinent, elaboratsuni altre, pel Partit Socialista, contemplen augmentssupe¬
riors; que en la mateixa sessió s'imputà als Ajunta¬ ments de Vic i d'Olot governats per Convergència i
Unió, forts incrementsde les Ordenancesfiscals, però
ara,segonsunaestadística contingudaen unapublica¬
ciómunicipal, resultaque els citats Ajuntaments i el de
Tortosa, també regit pels Convergents, són els que menys les han apujades; que totes aquelles afirma¬
cions de l'any passatno han resistit el pasdeltemps i això no s'adiugaire amb lapolítica èticainvocada tant sovint; que segons publicaven els diaris del dia 14,
l'Estat demana alsAjuntaments un augment d'impos¬
tos i l'any vinent les transferències estatals seran del
7,2 %,en lloc del8 % d'enguany i totaixòquanel pro¬ grama socialista prometiaun percentatgedel 12 % i el
Sr. Alcalde, en unaconferència donada al Club "Siglo
XXI" el 9 dejuny de 1980, propugnava unaparticipació del 15 % per a la qual cosa era ineludible anar gua¬
nyant un 1 % anual; que, segons sembla, les transfe¬
rències estatals alsAjuntaments -vulnerant promeses i els requeriments fets a altresgoverns- no milloraran
en termes absoluts ja que només representaran
234.000 milions de pessetes davant els 223.000d'en¬ guany;iqueels dos ministres catalans,un d'ells
ex-al-calde de laCiutat, queconeixen perfectament la nostra
problemàtica, han recolzat aquestadecisió.
Entranten el fons de lasevaesmena, addueixcom primer argument per justificar-la: que la revisió fiscal proposada suposa aprofundir la discriminacióque pa¬ teixen els nostres ciutadans els quals no han pas de pagarmés tributs pel fet de viure ací; que com reflec¬
teix l'acta de la sessió del 9 d'octubre de 1981, el Grup
Convergent abandonà elgovernmunicipalenincomplir
el Sr. Alcalde elcompromís assumitala sessió del dia 29 demaig d'aquellany,signantunsacords amb el Go¬
vern central quehavien de comportarun increment de
lapressió fiscal, inacceptableperal seuGrup;queavui
aquest pronòstic haquedat benpalès en reconèixerel Tinent d'Alcalde responsable, la necessitat dels aug¬
ments fiscals proposats per a equilibrar les finances municipalsquan segonselprogramasocialista la tasca desenvolupada anteriorment havia conduïtal'equilibri financer; que s'han llençat cortines de fum per areba¬
tre l'afirmació dels Regidors convergentsque els bar¬
celonins pagavenmés impostosque no pasels d'altres
ciutadans de l'Estat, però, per exemple, els veïns del Besòs, de Nou Barrisode la ZonaFranca, es adir, de zones corresponents a l'última categoria fiscal, no te¬
nen pas millors serveis ni una renda més altaque els
habitants de leszonesdel mateix nivell fiscal de Madrid
o València ien canvi perla taxa de recollida d'escom¬
braries paguen un 360 % mésquesi visquessin a Ma¬ drid, i un 250 % mésquesi visquessinaValència, iper radicació paguen un 400 % més, que si s'estiguessin
aMadrid iun45% més quesi s'estiguessinaValència;
que igualment els veïns de les zonesde la primeraca¬
tegoria fiscal tampoc tenen pas millors serveis i en
canvi per recollida d'escombraries paguen el 70 %
més que a Madrid, i el 80 % més que aValència, per radicació tributen el 260 % més que aMadrid i el 50 %
més que a València, i perllicència d'obertura, paguen el 140 % més que aMadrid, i el 50 % mésque aValèn¬ cia; que en valors absoluts pels mateixos conceptes, l'Ajuntament de Barcelona recaptava 23.000 milions
de pessetesquanel de Madrid n'obtenia 18.000 i, con¬ cretament, enfront els3.400milionsrecaptatsa Madrid
per radicació, aquí se'n cobraven 3.800 i enfront dels 4.000 milions percebuts a Madrid per recollida d'es¬
combraries, aquí se n'obtenien 4.570, i això malgrat
ésser inferior el nostre nombre d'habitants; que en¬ guany l'Ajuntament de Madridproposa unsincrements
fiscals del 6,7 %, mentre que els de Barcelona arriba¬
ran al 14,6 %; que si no se li demostra el contrari, tot això l'indueix apensar ques'usa Barcelonacom a mo¬
neda de canvi d'interessos partidistes; que per a gua¬ nyar credibilitat no s'ha de recórrer a incrementar la
pressió fiscal quegravita sobre elsnostresciutadans; i
que téa disposició del Consistoritota la documentació
que recolza les afirmacions precedents.
ren-des salarials i, en moments de crisi, això equival adis¬
minuir la capacitat adquisitiva de les classes menys
afavorides; que si l'any passat el Sr. Alcalde invocava
la crisi econòmica perjustificar la moderació de la revi¬
sió fiscal practicada aleshores, enguany la situació econòmica continua sentextremadament greu comha reconegutel mateix President del Govern; que Barce¬
lona serà l'única ciutat de l'Estat que hagi assolit els
sostres permesos perla Llei en elsarbitris de radicació
i de circulació; i que el projecte presentat és insolidari
amb els ciutadans i no els defensa com és el primer
deure d'un Consistoridemocràticament elegit.
Per últim, assenyala, que el tercermotiu de l'oposi¬
ció del seu Grup, és el caràcter regressiu del projecte
presentat, jaque en època de crisi, quanels augments
es relacionen amb la inflació i noamb les rendes sala¬
rials, les principals perjudicades són les classes amb
menor capacitat adquisitiva, però, a més, en l'impost
de circulació els percentatges d'increment més alts
corresponen als ciclomotorsi alsturismesdemenysde
vuitcavalls, ien recollida d'escombraries, els veïns de
lazona Dexperimentaran, degutala clàusula de salva¬ guarda, pugesdel 10 % quanales altreszones
només
seran del 7 %.
El Sr. Alcalde observa queelSr. Comas semblatenir
elrellotge paratperquèsegueix repetintargumentsque datende1981, sense adonar-se de les següents reali¬ tats produïdes amb el decurs del tempsi quecalreco¬ nèixer per a no amagarla veritat: 1a. uns increments
del 100 %, en les transferències de l'Estata l'Ajunta¬ ment, les quals han passat de 10.000amés de20.000
milions de pessetes;2a. latramitació d'un projecte de Llei de Sanejament, pendentd'aprovacióperles Corts, que representarà 50.000 milionsde pessetesique co¬ brirà no solament els dèficits de l'Ajuntament si no de
les empreses municipals de transportsfinsa31 de de¬
sembre de 1982; 3a. l'assumpció perpart de l'Estat, a
partir de 1983, del 50 % de la càrrega financera insana
-uns30.000 milions depessetes-quepesavenfins lla¬
vors sobre el Municipi. Remarca que no es pot sola¬
mentoferir nomésunapartde la veritatperquè alesho¬ res s'enganya el ciutadà a través de la tribuna pública
que ofereixen les sessions plenàries;que quan es fan
comparacions amb Madrid no espodenoblidar les sub¬
vencions queaquella Ciutatreppel seucaràcterdeca¬
pital de l'Estat; que correlativament, Barcelona,com a
capital de Catalunya hauria de rebre un tracte similar
perpartdelsgovernsde l'Estat i de laGeneralitat,pre¬ tensió compartida pertots els nivells superiors de go¬
vern de la Ciutat, i, concretament, per l'Alcaldia i pel
mateix Consell Plenari, que aprovàunamoció del ma¬ teix Sr. Comas oferint la creació d'una Comissió tripar-titatentrel'Estat, la Generalitat i aquest Ajuntament,on discutir elsnostres costos decapitalitat;que no esdiu, doncs, tota la veritat quan es fan comparacions entre els barris de Madrid i Barcelona sense dir que Madrid
rep unasubvenció de capitalitat que Barcelonano rep i ques'està reclamant tot i que actualment lasuma de
les transferències de l'Estata aquestAjuntament, per
operacionscorrentsi de capital, assolirà 50.000milions
de pessetes per deute insà i transferències, més uns altres 50.000 milions derivats de la Llei deSanejament.
Afegeix que el Sr. Comas ha introduït en les seves
comparacions la ciutat de València, però encara que
els seus ciutadans paguin menys, aquell Municipi té
problemes financers moltgreus; queels costosurbans
creixen, si mésno, proporcionalment als volumsdepo¬ blació i alsnivellsde salariscoms'havinguta
reconèi¬
xeramb l'increment en un50 % del Fons deCoopera¬ ciómunicipal, queha passat de 149.000a210.000mi¬ lions de pessetes, i amb la distribució de tals recursos
mitjançant una escala de coeficients molt favorable a les ciutats de més d'1.000.000 d'habitants. Acaba
dient queamb comparacions puntualsno es poden elu¬
diraspectesde fonscomsón: 1r. quel'any 1983 l'Estat ha desplegat un gran esforç en favor de les finances
barcelonines; i 2n. que continua per resoldre el pro¬ blema de la subvenció de capitalitat.
En contestacióala intervenció del Sr. Comas, el Sr.
deNadal, significaque perprimeravegadaala història
contemporània, Barcelona ha rebut de l'Estat una
quantitat més alta queMadrid, gràcies al plantejament
aferrissat durant tres anys dels nostres problemes fi¬
nancers; que per causa de l'actual configuració del
Fons de Cooperaciómunicipal les bonessolucions ob¬
tingudes per aBarcelonaresulten encaramillorsper a altresAjuntaments,com perexemple, Vic, Olot i Torto¬
sa;queBarcelonatéunnivell de serveis públics similar
a Madrid, si bé estroba persotaen algunscasos com
l'ensenyament públicqueaquí només arribaa un 37%
de la població mentrequeallà n'aténamés d'un50 %; que a Madrid tals serveis se sostenen a través dels
Pressupostos de l'Ajuntament i de l'Estat ia Barcelona
s'haurien d'atendrea expensesdels Pressupostos de
l'Ajuntament, de la Generalitat i de l'Estat,
tanmateix
aquestAjuntamentha de suplir el finançamentque cor¬
respon a l'Estat iala Generalitat, demanera quedes¬ comptant l'import d'aquestasuplència, lanostra
fiscali-tat noméssuperaria la de Madrid en un 10%, justificat
pels costos de densitat, aquí més alts;queelproperdia
4d'octubre s'iniciaran les conversesamb la Generali¬
tat sobre les valoracions de serveis ambunesperit molt
positiu;queexceptuantla referentala propietatial'ac¬
tivitateconòmica, les Ordenances queafecten directa¬
ment les persones, només pugen una mitjana del
7,3 % ipertantsesituenen0,7% perdessota del crei¬
xementde la inflació;queels càlculs pertinents confir¬
men la tendència dels últims quatre anys de gravar
commenysmillor l'activitateconòmica i de supliréisre¬ cursosdeixats de percebre peraquestaraó incidintso¬ bre la propietat,políticajusta, la qualajuí del'equip de govern, no perjudica la capacitat adquisitiva derivada
dels salaris; que segon els informes dels Serveis tèc¬
nics competents, basats en un estudi bancari, el pro¬ ducte interior brut de Barcelona hatingutuncreixement
mitjà equivalent al conjuntespanyolifins itotelsupera
unamica dintre Barcelonaciutat, nodintre lazona me¬ tropolitana; que l'any 1981 el conjunt de les Ordenan¬
cesFiscals suposava2,03 pessetespercada 100pes¬ setes del producte interior brut i el 1984, si aquesta
magnitudté l'evolució pronosticadaper l'Estat, només
en representarà 1,85 de manera quela pressió fiscala
Barcelona hamantingutunalleugeratendènciadecrei¬
xent;que afeginta lesxifres anteriors la contribucióur¬ bana i la llicència fiscal espassa de les 2,73 pessetes
de 1981 a 2,54pessetesper a 1984; queexaminant la
incidència del finançament municipal en el conjunt de
l'activitat econòmicacituadana, espotobservar lamo¬ deració al·ludidaenel fragment delprogramasocialista citatpel Sr. Cromascar enels últims quatreanysla ten¬
dència ha estat decreixent; que la clàusula de salva¬ guardaen la taxade recollida d'escombraries fou pro¬
posada pel mateixSr. Comaspertal de regularitzar la
situació de diversos immobles del Ministeri d'Obres
Públiques i Urbanisme i del Patronat Municipal del'Ha¬
bitatge, que encara pagaven el 50 % de la quotaque elscorresponia; i quel'impost de la circulació és l'únic
punt que representaun desequilibri en relació al cost de la vidaperò en el si de la Comissió informativa les opinions coincidiren en la conveniència d'acabar elpe¬ ríode transitori id'aplicar els màxims legals.
El Sr. Comasreplicaqueell és el primer interessata oferirtota laveritat; queels diversos milions citats per l'Alcaldia només es poden comptar una vegada si es
vol fer lasumabé;queelseu Grup,sense negarla so¬
neces-sitat de plantejar el casespecífic de Barcelona
i
per no haver-ho fet així, Barcelona continua embrancada en elsmateixos problemesquan els altres Ajuntamentsja
tenen resolts els seus; que els nostres ciutadans pa¬ guen més que els d'altres
poblacions;
quel'agravi
comparatiu a vegades pesa més que
l'agravi absolut;
que segons una publicació
municipal,
aquestAjunta¬
mentocupa el tercer lloc de la llista d'aquellsque han augmentat més els seus tributs i
només l'avantatgen
Caldes de Montbui i Manresa;que laclàusula de salva¬guarda fou presentadaenaltres
circumstàncies i
en un moment de crisiels veïns de la zona Dsofriran un in¬ crement del 10 % quan els de lesaltres zones nomésel tindran del 7 %; i que, en definitiva, no s'ha donat
respostaa laseva argumentació.
El Sr. Alcalde observa que la crisi econòmica difícil¬
mentespotresoldre invocant l'agravi comparatiu;que,
peraltra banda,té sobre lasevataula acords certificats d'altres Ajuntaments, especialment del País Basc, on
es protesta el tracte de favor donat a l'Ajuntament de
Barcelona en els Pressupostos Generals de l'Estat, i
no veu com es poden casar greuges comparatius de
signe invers;i que al'hora de formulargreuges, Barce¬
lonatéungran pesperòels recursos queestà obtenint
també poden motivaruna grancridòriaperpartd'altres
Ajuntaments.
El Sr. Comas indica queells ha demanat rigor iquan abans s'ha al·ludit elcasdel'ensenyamentno s'ha tin¬ guten compteque l'Ajuntament de Madridni menysté
Ordenança sobre aquests serveis perquè allà no hi ha escolesmunicipals sinó quetotes són estatals.
El Sr. de Nadalpuntualitzaqueell ha parlat del servei públic d'ensenyament senseconcretarsi era estatal o
municipal.
Sotmesaavotació l'esmena ala totalitatsignada pel Sr. Comas, queda rebutjadaperdivuit votsafavor -els
dels Srs.Trias, Borrell, Comas, Miró, Segura, Alemany,
Bueno, Thió, Amat, Fabregat, Alegre, Vila, Bonet, Fer¬ nández, Travé, Bascompte, Pujadas i Rial- i vint-i-tres
en contra.
En eltornde defensa de laseva esmena alatotalitat,
el Sr. Travé, després d'anticiparque ha estat motivada
pel fet de proposar-se uns increments fiscals inade¬ quats dintreun dictamen únic, felicitaa l'equip de go¬
vern perles gestions, les quals tindran sempre suport
del Grup Popular, que han aconseguit l'assumpcióper l'Estat del deute insà i dels dèficitspressupostàrismu¬
nicipals si bé la situació econòmica segueix essent crí¬
ticacarsegons unesdeclaracions radiofòniques del Sr.
Alcalde,escoltades aquestmateix matí, la liquidacióes
repartiràentres Pressupostos i entretant l'Ajuntament
esveuràobligatarecórrer al crèdit privat; i espera, en¬
sems, que l'ajuda rebuda de l'Administració estatal
obeeixi a lespeculiaritats de Barcelonai no hagi estat
provocadaper unaadministraciómassaalegre delsca¬ balspúblics,tot recomanantquel'equilibri municipalno
esbusqui únicamentperla via de l'obtenció de més in¬
gressos sinó per la via de la moderació en les despe¬
ses per tal que no es repeteixi una situació com la
resolta per la Llei de Sanejament. Fa avinent que
l'Ajuntament estrobaen unasituació límiti les Caixes d'Estalvisno li deixen dinersperquè no escompleixen els terminis de pagament; que per això el Pressupost d'Inversions d'enguany ha hagut d'ésser finançat en
un50 % mitjançantuncrèditde la Bancajaponesa ien el 50 % restant ambun crèdit del Banc de Bilbao;que
ara esproposenunsaugmentsfiscalssensequela Co¬
missió informativa competent hagi fet unveritable tre¬ ball d'estudi, puix si bé se'lsva facilitar copiosa infor¬
mació, elsmembres del seuGrup i d'altres no han tin¬
gut l'oportunitat de fer la més mínimaaportació en la
revisió fiscalsotmesaa debat, la qual nomésha estat
elaborada perl'equip degovern; que,efectivament, cal
obtenir més recursos però prèvia una anàlisi acurada
de cadascuna dé les Ordenances; que les taxesen el millor dels casos només cobreixen el 40 % del cost dels serveis i pertant, legalment, espoden quasi tripli¬
carles tarifesperò el ciutadànocomprendrà aquestar¬
gument jurídic quan hagi de sofrir els increments en
portarelsnensalzoològico en usarels serveis sanita¬
riso assistencials: suggereix, doncs, com una alterna¬ tiva a la votació de l'esmena, que l'Alcaldia, en ús de
lessevesatribucions, retiri el dictamenper a unnou es¬ tudi individualitzat de les diferents Ordenances, en el qual tinguin participaciótotsels Grupsrepresentats en el Consistori.
Fonamenta el primer vessant de la seva esmena dient que nosón correctes els augments indiscriminats
de lesOrdenances,elsquals, ateses les previsionsso¬ bre elcostde la vida i el creixement dels salaris i de les retribucions delsfuncionaris, reduiran el poder adquisi¬ tiu dels barcelonins i no queden justificats només per
les necessitats econòmiques d'aquest Ajuntament;
que moltes de les Ordenances afectadescorresponen al grupde serveisquehaurien d'ésser atesos perl'Es¬
tat:pertant, caldria adoptaruna posició més moderada
fins veure si aquest n'assumeix el cost; i que per tot
això, el seu Grup demanaque en l'exercici de 1984 no s'incrementin tals Ordenances.
Sobre el segon, assenyalaque tot i acceptar la filo¬
sofia d'actualitzar científicament el valor del sòl, en
l'exacció dels arbitris sobre solars, sobre plus vàlua i
sobre solarssenseedificarespoden produircasos ve¬
ritablement alarmants perquantla pèrdua del valor ad-quisitu de la pesseta constitueixunfactor important de
les noves valoracions, de maneraque no es gravaran
unsaugments de valorintrínsecsinó la inflació;que ha
vistliquidacions corresponents apisos, dels quals ve¬
nen arepresentarel 50 % del cost de compra; que el
valor del terreny també repercutirà greument en les
quotesde la contribució urbana i de l'impost desucces¬ sions i no solamenten els arbitris municipals esmen¬
tats; queels impostos sobre la propietat pesentambé
sobre la classemitjana i els obrers queviuen en habi¬
tatges de propietat; que si bé la quota de l'arbitri de plus-vàlua té la limitació denopoder sobrepassar la de l'impost de successions, aquesta darrera assoleixuns
imports que resulten extremadament gravosos; que peraquest camíespotaconseguir,sensedir-ho, laso¬ cialització de lapropietat urbana, impedintqueels ciu¬
tadans puguin gaudir-se de l'esforç fet pels seusante¬
cessors i que l'actualització del pla de valors hauria
d'anar acompanyada d'una revisió de les tres Orde¬
nancesfiscals esmentades, que en rebaixés els tipus.
El Sr. Alcalde considera que noprocedeix la retirada
del dictamen perquè en els darrers treso quatreanys la pressió fiscal real no ha crescut i les modificacions avui proposades nomésvenen a mantenir la capacitat de prestació de serveis per part de l'Ajuntament, i
atesa la segona partde l'esmena del Sr. Travé, estén
el debata la discussió del plànol de valors.
El Sr. de Nactal referint-se al primer motiu de l'es¬
mena Popular precisaque en el període 1979-1984, a
pesarde l'esforç feten elsanys 1980 i 1981, la mitjana
d'increment acumulatiu de lesnostresOrdenances, ha estat del 8,78 % -en la taxa de recollida d'escombra¬ ries només arriba fins al 7,25%-ipertant s'ha mantin¬ gutperdessota delcostde la vida;que enels impostos
sobre solars edificats icirculació,on aquest percentat¬
gessón del 9,79 i del 14,96 % respectivament, només
se supera tal índex si es computen les previsions de
d'inflació per a 1984; que els impostos que incideixen
sobre les famílies només pugen un 7,3 %. Tocant el
segon motiu de talesmena, concretaque com a conse¬
cost de la vida, s'han seleccionat a l'atzar i ponderat
perbarris diverses
operacions de l'any passat
resultant
que, en pessetes constants
de
1984, unafinca de la
Font de la Guatlla pagava27.000 pessetes, de 1978a
1980, 21.000 pessetes, de 1981 a 1983, i 24.000 pes¬ setesde 1984a 1986, iuna altra del carrerde la Canu¬ da, venia a pagar en cada un d'aquests
períodes,
49.000, 38.000 i 36.000 pessetes, respectivament, xi¬
fres que es converteixen en 16.000, 13.000 i 18.000
pessetes peruna casa
del Bon Pastor,
l'únic
casd'un
augmentsuperior al costde la vida,d'una
mostrasufi¬
cientment representativa i queofereix unafiabilitat del 95 %.Agregaqueel plànol de valors del
sòl,
ques'ac¬
tualitzatriennalment, s'elaborapersegonavegada des
de l'adveniment dels Ajuntaments democràtics: l'any
1981 fou actualitzat amb una alça del 15 % partint d'uns estudis previs de 1978, força realistes; i ara ha sofertuna anàlisi derivada de l'aplicacióespecíficade
les edificabilitats i usosdel sòl i del contrastd'aquests
elements ambl'opinió dels mateixos constructors i dels funcionaris especialitzats amb l'opinió del Ministeri
d'Hisenda itotestreslínies,tantla teòricacomles dues pràctiques, han estatforça coincidents i
només
hanfet
necessàries petites rectificacions; que l'actualització és importantperquè del 1978 ençà, el canvi de valors ha estat bastantsuperior al 15 % aplicat en la darrera
revisió i perquè les expectatives de la Ciutat han can¬
viat provocant creixements diferencials entre les dife¬
rentes zones; que per a moderar els efectes del nou
plànol sobre les exaccionsque el prenen per base, en
el casde la plus-vàluasesuprimeix el 5 % de recàrrec
i lataxaperl'elaboració de la
documentació necessària
per liquidar l'arbitri i s'ha rebaixat el tipus béqueamb
la reserva depoder tornar al tipus actual si en el futur
es creu convenient.
ElSr. Borrell assenyalaquel'informe del'Assessoria
Jurídica sobre el plànol de valors no es pronunciaso¬ bre aspectes tècnics, limitant-se a enumerar-los; que
en opinió del seu Grup, la propostaincompleix alguns
preceptesde laLlei del Sòlcomelquedetermina la im¬
possibilitat de repercutir millores produïdes a més de
100 metres d'un solar, car la normativa adjunta a la proposta estén els efectes de les millores a solars si¬
tuats fins a200 metres; que després d'haver anunciat
enl'estudi preliminar elpropòsit d'aproximar-se alsva¬ lors reals, és absurd continuar donant, com fa l'article 14 de la normativa esmentada, el valor actual a sòls subjectesaplans especials de reforma interior, i seria
més lògicd'establir unaretenció transitòria fins que
la
qualificació urbanística s'aclareixi: demana, doncs,
que esrevisi tal normativa ajustant-la a la Llei del Sòl.
El Sr. Travé puntualitza que, tot i estar conformes amb la valoraciótècnica, elsRegidors delseuGrupvo¬
taran en contradel plànol de valors si no s'acceptava
laseva esmenai esmantén la redacció de les tresOr¬
denances que el prenen per base perquè en la seva opinió larepercusióde tal plànol sobre les Ordenances
esmentadesno potsuperarel 8 %.
El Sr. de Nadal contesta les observacions del
Sr. Borrell, dient que un dels principis inspiradors del
nou plànol ha estat l'aplicació de la Lleidel Sòl i del Pla
General Metropolità en les valoracions; que la Llei del Sòles respectaabsolutament;quelacol·lisióentrel'or¬
denació de la Ciutat i la fiscalitat és tema difícil de re¬ soldre i els valorsexpectantsde l'antigaLlei del Sòl,te¬
nienaquestapreocupació, però la Llei vigentnoelsre¬ cull tot considerant que el període entre la redacció i l'aprovació d'un pla especial s'ha de resoldre a tenor
de l'ordenació vigent per tal d'impedir que es primin transaccions sobre una zona verda futuriblesense co¬ neixement exacte de la seva situació, tot això sense
perjudici de les clàusules de salvaguarda oportunes per noincórreren unpagament excessiu; ique quanla
tramitació de plans especials de reforma interiorimpli¬
qui la no concessió de llicències, queda vigentla valo¬
ració antiga per tal deno afectar unsterrenys teòrica¬
mentinedificables amb una tributaciómajor.
El Sr. Borrell subratlla que, malgrat haver afirmat el
Tinentd'Alcalde ponentque escompleix la Llei del Sòl,
no és així perquè segonsaquestadisposició els recàr¬
recs no poden ésser superiors niinferiors al 15% i les
contribucions de millores no es poden exigira finques
distants més de 100 metresi, no obstant això, lapro¬
posta les aplica afinquesque no endistin més de200
de les estacions de Metro:demana, doncs,la revisió de
tal propostaper nohaver-la de rectificara conseqüèn¬ cia de les reclamacions delpúblic.
El Sr. Alcalde observa que, segonsl'informe de l'As¬
sessoria Jurídica, la proposta s'ajustaa la legalitat vi¬
gent; el Sr. Borrell recalcaquetal informe noentraen
els aspectes tècnics; i el Sr. de Nadal destaca que el
plànol de valors s'ajusta a la Llei del Sòl i que l'única
milloratingudaen compteha estat la proximitat, a més
o menys de 100 metres, d'una estació de transport públic.
Sotmesa avotació l'esmenaala totalitatdelGrup del
Sr. Travé, queda rebutjada perdivuitvotsa favor -els
delsSrs. Fernández, Travé, Bascompte, Pujadas, Rial,
Trias, Borrell, Comas, Miró, Segura, Alemany, Bueno, Thió,Amat, Fabregat, Alegre,Vila i Andreu- i vint-i-tres
encontra.
Sotmesa a votació la part del dictamen relativa al
plànol de valors s'aprova ambdivuitvotsen contra-els
delsSrs.Trias,Borrell, Comas,Miró, Segura, Alemany, Bueno, Thió, Amat, Fabregat, Alegre, Vila, Andreu,
Fernández, Travé, Bascompte, Pujadas i Rial—.
El Sr. de Nadal inicia lapresentacióglobal del dicta¬
mendient quel'Ajuntament deBarcelona téun pressu¬
post anivellatque liquidarà equilibradament al final de
l'exercici però cal posarmoltacura al'hora de determi¬
nar les necessitats de recursos per a l'any vinent i aquestprincipi informa la revisió fiscalen debat, la qual
manté quatretradicions d'anys anteriors: 1a.) oferir al
Consistori el volum imprès de les novesOrdenances;
2a.) acompanyar-lo d'un annex tarifari explicatiu dels
diferents canvis;3a.) portar les Ordenancesa aprova¬ ció en el període establert en la legislació comuna, si
bé per a l'any vinentpensa complir àdhuc els requisits
temporals dela Llei especial de la Ciutat; 4a.)procurar nointroduirenels ciutadans més dubtes queels exigits
pels costos de les coses i per les necessitats munici¬
pals de finançament, seguint l'exemple de 1982 i re¬
nunciant a perfeccionismes tècnics per evitar costos
psicològics atesa la imminència d'un canvi de legisla¬
ció; que salvant la recollida d'escombraries, en la qual
l'increment de productivitat compensa el dels costos,
l'Ajuntamentofereix quasitotselsseusserveisa preus
inferiors als seus costos, però unes tarifes d'equilibri
contradirien profundament el propòsit del Partit en el
govern municipal de millorar la qualitat de vida i de
combatre la crisi mitjançant un salari social; que, tan¬
mateix,aquestapolíticano ha depesarsobre els ciuta¬
dansdel futur (comva succeirper causade la pressió
ciutadana durant la dictadura ienel període
pre-demo-cràtic) iaixò exigeixpreveure un creixement decostos
del 8%puix si bé el Pressupostintentaràestalviarcom més recursosmillorafi deseguir el consell de modera¬ ció de la despesa donat al nostre Alcalde, l'increment del cost de vidano podrà ésser absorbitperla reducció
de costos a pesar que, segons els primers càlculs, la
nòmina representaràun 45 % del Pressupost de l'any vinent,percentatge quedemostraunesforç notablede
contenció de ladespesa;quedurant lacampanyaelec¬ toral els Partitsen el governdel'Ajuntament oferiren de
mi-lions de pessetes i els càlculs de les
tendències
dela
càrregafinancera impliquen unpunt
més sobre el total
de l'increment mitjà dels ingressos propis de l'Ajunta¬
ment, el qual se situa així en el 9 %; que la
creació
d'una autoritat metropolitana del transport (vell pro¬
jecte que arrenca de la Generalitat
pre-estatutària)
és
una necessitat cadavegada més clara jaque els dèfi¬
cits dels transports metropolitans reclamen un pla
comú que iguali les oportunitatsdins l'àmbit metropo¬
litài,fins itot,fora d'ell, però Barcelonaha de contribuir
significativament en aquesta via de
solució,
per quantel dèficit dels transports de superfície -el Metro té fi¬
nançament directe de l'Estat- puja uns6.500 milions
de pessetes, la meitat dels quals, com a
mínim,
hau¬ riend'ésser aportats per l'Ajuntament i això comportaun increment del 5 % enel total del Pressupost de des¬
pesesi portaa l'increment mitjà del 14 % delsrecursos propis, percentatge que nos'ha d'imputartantals dèfi¬
cits dels transportscom al fet de prestar-se una sèrie de serveis a preus moltper dessota del seu cost, de maneraque, augmentantlesseves tarifesespugui de¬
dicar certa quantitat a subvenir tais dèficits; que les
gransexcepcionsala mitjana del14% d'increment de¬
riven: a)en el casde les escombraries, del fet d'estar
a propdel cost i d'haver-se millorat la productivitat; b) en l'impost de radicació, d'arribar al màxim legal en el
mínim nombre de metresi en la categoriainferior, i de les consideracions fetes abans sobre l'activitat econò¬
mica; i c)en l'impost de circulació, de la conveniència
de teniresgotades les fonts d'ingressos de cara a les imminents negociacions amb l'Estat i amb la Generali¬
tat.AcabaassenyalantquelesnovesOrdenancespre¬
sententambé petites modificacions de detall consulta¬
des amb lesÀreesi amb les forces socials més directa¬
ment interessades, com així s'ha fet especialment, en el cas de les Ordenances de mercats i de l'impost so¬ bre publicitat.
El Sr. Comas adverteix que en la seva intervenció
anterior haquedat ben clara la disconformitat de Con¬
vergència i Unióquantales modificacions proposades avui, tanmateix vol ferconstar queelsannexostarifaris explicatius estan mancats de rigor i així a la pàgina 9,
per exemple, d'indiquen uns augments relatius del 14%, que en realitat són del 15 i, fins itot, del 20 %;
que la indexaciósegonsel costde vidanoés vàlidaen
moments de crisi i perquè als treballadors municipals
nose'ls indexaran paslessevesretribucions; queel Ti¬ nentd'Alcaldeponentha vinguta reconèixerque, a pe¬
sarde les afirmacions del programasocialista les finan¬ ces noestaven equilibrades; ique el Partit dels Socia¬
listes hauria de donar el seu suporten el Congrés a
l'esmena de la Minoria Catalana pertalque, de caraa
les transferències de l'Estat, la Corporació Metropoli¬ tanasigui considerada com una unitat.
El Sr. Travé considera que al'Ordenança núm. 1 no
estàjustificatunaugmentreal del2 % delsrendiments
dels llocs de la via pública,comtampocho està l'incre¬ ment general del 14 % previst a l'Ordenança núm. 2;
que a pesarde l'argumentació delTinent d'Alcaldepo¬
nent sobre la imputació de la puja als transports pú¬
blics, qui faci ús dels serveisespecífics pagarà un5 %
més sobre lainflació;que la matrículaperalscursosde
la Subàrea de Salut Pública passade 10.000 a25.000 pessetes quan convindriarebaixar-la i això mateix po¬
dria dir-se de les tarifes dels Museus, de les instal·la¬ cionsesportives i delsserveissanitaris, que serandifí¬ cilment compresespels usuaris;que enllocd'augmen¬ tarla taxa del Servei d'Extinciód'Incendis, seria prefe¬
rible reclamar de lesCompanyiesd'Assegurancesuna
major contribució al sosteniment detal servei; que les parades delsmercats contribueixeneficaçmentalare¬ gulació del comerç i haurien de rebre un tracte més
just, atesala seva precària situació econòmica; queel costde les llicències d'obres s'hauria d'abaratir pertal
defomentar l'activitat constructiva;quetroba accepta¬
ble l'augment mitjà del 7 %, en la taxa de recollida
d'escombraries;que en canvi l'impost sobre despeses
sumptuàries dóna uns rendiments ridículs, però el de publicitat, si bé legalmentes podri apujar molt més, té
gran repercussióen el moviment comercial i lesempre¬
sesja han arribat al límit i,pertant, no creu procedent elevar-lo; que quantals arbitris sobre solars edificats i
sense edificar, deplus-vàlua i de solarssense edificar,
es remet a lessevesconsideracions anteriors; que en
l'impost de radicació, a juí seu anticonstitucional, li
sembla desorbitat esgotar les possibilitats impositives
puix cada botiga que tanca, són tres o quatre parats més; que en l'impost de circulació els majors percen¬
tatgesd'increment recauensobre els turismes utilitaris, els camions, els autocars i els ciclomotors; i que tot això palesa que les Ordenances per a l'any vinentno s'han estudiat prou bé.
El Sr. de Nadal reconeixal'annextarifari,elserrors,
citats pel Sr. Comas els quals són fruit de l'arrodoni¬
ment de xifres, oferint rectificar-los juntament amb al¬ tres errades detectades a l'impressió de les Ordenan¬ cesnúms.2, 3 i 8; i puntualitzaquel'increment del 8 %,
no es fonamenta en l'evolució del costde la vida sinó
en l'equilibri financer municipal, el qual exigeixrecupe¬ rar la degradació soferta per la pesseta; que el repàs
de les diferents Ordenances fetpel Sr. Travé,respon a la motivació de la primera part de l'esmena signadaper l'esmentat Regidor;que un estudi aprofundit de les di¬
verses Ordenances podria donarpeu ainfinites alter¬ nativesperò enla sevaexposició ha assenyalat lacon¬ veniència deprescindir de perfeccionismes tècnicsper fer entenedores les Ordenances al ciutadà; que en el
99 % dels casos, les tarifes dels diferents serveis es troben molt persotadels costos, i així l'entrada del Mu¬
seu Picasso val 95ptes. quan percobrir costos n'hau¬
ria de valer600, tanmateix darrerad'aquesta decisió hi
ha la voluntat política de facilitar la cultura; que quan
s'aprovi lanova Llei sobre el finançament local, caldrà
afinar els diferents conceptestributaris; que l'exacció de l'impost sobre despeses sumptuàries és molt com¬
plexa però amb l'esperada restructuració dels impos¬ tos sobre l'activitat econòmica es podran establirme¬ canismes de control i sistemes d'evaluació de la capa¬ citat impositiva que vinguin a substituir la imputació aleatòriapròpiade la llicència fiscal i de la radicació.
El Sr. Conill explica la posició del Grup comunista dient quevotaran favorablement la proposta de la qual
en reté el compromís deprocurar, en les properes Or¬
denances,laimplantació d'un sistema impositiu simpli¬ ficat, entenedorperals ciutadans i basat principalment
en la contribució urbana i en unimpost sobre l'activitat
empresarial,quevinguiaeliminar l'absurd arbitri de ra¬
dicació;que endonar elseuvotfavorable,volen desta¬ car la bona tascadesenvolupadaperla Tinència d'Al¬ caldia i pels Serveis tècnics competents, i l'encert de treuretotel profit possible de l'impost de circulacióper¬
què aquesta decisió pot coadjuvara resoldre elsgra¬ víssimsproblemes circulatoris de la Ciutat,siselacon¬
jumina amb una política eficaç de transports públics
per ala qual
l'Àrea
deCirculació té capacitat suficient;que el futur dels serveis públics municipals no s'ha de
resoldre per la via demagògica de la rebaixa dels im¬ postosniper l'adequació mecànica de les Ordenances
a l'impost general del tràfic d'empreses perquè s'ha
d'estudiar lasingularitat del casde Barcelona i cercar
un reequilibri de rendes dins el seu àmbit metropolità;
que escongratula de l'esperit de defensa de la capaci¬
tat adquisitivadels salaris palesat pelsGrups d'oposi¬
ciótotesperantveure'ltambéreconegutpels