Númm. 1 / Any XCI
M
G
Consell M Acta se Acords Comissió Acta se Acta se Acords Acords Comissio Acords Fe d’er Consells District 1/12 IXMU
GA
Municipal essió 30/11/2 s sessió 23/12ó de Govern
essió 14/12/2 essió 21/12/2 s sessió 21/12 s sessió 4/1/20
ons del Cons
rrates ...
s Municipals
te 1. Ciutat Ve 2/2011 ...
UN
A
011 ... 2/2011 ... 011 ... 011 ... 2/2011 ... 012 ... sell Municipa ... de Districteella. Acords se ...
N
AS
S
... ... ... ... ... ... al ... essió ...NIC
SE
SUMA
3 61 67 74 92 108 111 112CI
E
ARI
Districte 9 20/12/2 DisposicionDecrets de l’A
Modificació Pressup Precisar l’a Decret d de Recu
Cartipàs
Designació Direcció celona .
P
ET
9. Sant Andreu 2011 ...
ns generals
’Alcaldia
ó de les funcio postos i Polític
abast de la de d’Alcaldia de 1 ursos...
ó de represen ó del Consorci ...
PA
TA
u. Acords sess ...
ons de la Dire a Fiscal ... elegació confe 14/11/2011al ...
tant al Conse d’Educació de ...
10 de gene
AL
A
sió ... ecció de ... rida per Gerent ... ll de e Bar- ...Personal
Bases generals que han de regir la convo- catòria de dos concursos per a la provi-
sió de quatre llocs de treball ... 126 Dos llocs de treball de responsable d’Arxiu i
Gestió Documental ... 128 Dos llocs de treball de supervisor equip Aten-
ció Ciutadana ... 131
Bases generals que han de regir la convo- catòria d’un concurs per a la provisió
d’un lloc de treball de l’IMH ... 135 Un lloc de treball d’administratiu/iva de
Gestió Tributària. ... 137
Anuncis
Laudes de la Junta Arbitral de Consum de
CONSELL MUNICIPAL
Actes
Acta de la sessió del dia 30 de novembre de 2011, aprovada el 23 de desembre de 2011.
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia trenta de novembre de dos mil onze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i Payà, i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, Jordi Hereu i Boher, Joan Trullén Thomas, Jordi William Carnes i Ayats, Assumpta Escarp i Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, Jordi Martí i Grau, Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Maria Elisa Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, Jordi Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les nou hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 28 d’octubre de 2011, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
s'aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 21 d’octubre de 2011 (S1/D/2011 4863), que delega les presidències i designa les vicepresidències, els representants municipals i els secretaris dels Consells Sectorials següents:
Consell Municipal de Benestar Social
Presidència: Ima. Sra. Maite Fandos i Payà Vicepresidència: Ima. Sra. Irma Rognoni i Viader
Representants: Sra. Assumpció Roset i Elias, Comissionada Gent Gran Sr. Miquel Esteve Brignardelli, Comissionat d’Immigració
Ima. Sra. Carmen Andrés Añón, PSC Im. Sr. Guillem Espriu Avendaño, PSC Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez, PSC Ima. Sra. Glòria Martín i Vivas, PP
Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona, ICV-EUiA Im. Sr. Joan Laporta i Estruch, UpB Secretària: Sra. Emilia Pallàs Zenke
Secretaria adjunta: Sr. Sensi Arquillo Arquillo
Consell Municipal de Gais i lesbianes i Homes i Dones Transsexuals
Presidència: Ima. Sra. Francina Vila i Valls
Representants: Im. Sr. Raimond Blasi i Navarro, CiU Im. Sr. Guillem Espriu i Avendaño, PSC
Im. Sr. Albert Villagrasa i Gil, PP Ima. Sra. Janet Sanz i Cid, ICV-EUiA Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, UpB Secretari: Sr. Pere Sala Médico
Consell Municipal del Poble Gitano
Presidència: Ima. Sra. Francina Vila i Valls
Vicepresidència primera: Im. Sr. Raimon Blasi i Navarro Representants: Im. Sr. Raimond Blasi i Navarro, CiU Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez, PSC Ima. Sra. Glòria Martín i Vivas, PP
Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona, ICV-EUiA Im. Sr. Joan Laporta i Estruch, UpB Secretari: Sr. Pere Sala Médico
Consell Municipal d'Immigració
Presidència: Ima. Sra. Maite Fandos i Payà
Vicepresidència segona Sr. Miquel Esteve i Brignardelli, Comissionat d'Immigració
Representants: Ima. Sra. Mercè Homs i Molist, CIU Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez, PSC Ima. Sra. MªÁngeles Esteller Ruedas, PP Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona, ICV-EUiA Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, UpB Secretària: Sra. Mercè González Esteve
Consell Assessor de la Gent Gran
Presidència: Ima. Sra. Irma Rognoni i Viader
Representants: Sra. Maria Assumpció Roset i Elias, Comissionada d’Alcaldia de la Gent Gran i Presidenta de la Comissió Territorial del Consell Assessor de la Gent Gran
Im. Sr. Guillem Espriu i Avendaño, PSC Ima. Sra. Glòria Martín i Vivas, PP Ima. Sra. Isabel Ribas Seix, ICV-EUiA Im. Sr. Joan Laporta i Estruch, UpB
Sr. Josep Zalacaín i Suàrez, Conseller de Gent Gran Dte. Ciutat Vella Sr. Vicens Enguix i Giménez, Conseller de Gent Gran Dte. Eixample Sra. Anna Maria Massó i Campamà, Cons.Gent Gran Dte. Sants-Montjuïc Sr. Ferran Ros i Alcayde, Conseller de Gent Gran Dte. de les Corts
Sra. Concepció Molinas i Mallol, Cons. Gent Gran Dte. Sarrià-Sant Gervasi Sra. Marta Mulet i Cantó, Consellera de Gent Gran Dte. de Gràcia
Sra. Iolanda Latorre i Roldan, Consellera Gent Gran Dte. Horta-Guinardó Sra. Rosa Vallcaneras i Jiménez, Consellera Gent Gran Dte. Nou Barris Sr. Josep Vilà i Servià, Conseller de Gent Gran Dte. Sant Andreu Sra. Mercè Oller i Casas, Consellera Gent Gran Dte. Sant Martí Secretari: Sr. Antoni Fernández Lozano
Consell de les Dones
Presidència: Ima. Sra. Francina Vila i Valls
Ima. Sra. Belén Pajares i Ribas, PP Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera, ICV-EUiA Im. Sr. Joan Laporta i Estruch, UpB
Secretària: Sra. Gal·la Cortadellas i Bertran
2. Decret de l’Alcaldia, de 25 d’octubre de 2011 (S1/D/2011 4842), que designa la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina i el Sr. Ramon Massaguer Meléndez membres del Consell d’Administració de la Societat Barcelona Holding Olímpico, SA, en substitució de l’Im. Sr. Jordi W. Carnes Ayats i el Sr. Andreu Puig i Sabanés.
3. Decret de l'Alcaldia, de 25 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4868), que designa el Sr. Joaquim Llimona Balcells membre dels patronats de les Fundacions: Consejo España-China, España-India i España-Japón, en representació de l’Ajuntament de Barcelona i en substitució del Sr. Josep Roca Roca.
4. Decret de l'Alcaldia, de 25 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4865), que designa el Sr. Joaquim Llimona Balcells membre del Consell Rector i de la Comissió Delegada del Consorci Casa Àsia, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, i en substitució del Sr. Josep Roca Roca.
5. Decret de l'Alcaldia, de 25 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4866) que, designa les senyores Pilar Vélez Vicente i Rosa Ma. Malet Ybern vocals del Consell Assessor d’Escultures en substitució dels senyors Carles Guerra Rojas i Xavier Antich Valero.
6. Decret de l'Alcaldia, de 25 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4838), que proposa a la Societat Barcelona de Serveis Municipals, SA, com a accionista de la societat Tractament i Selecció de Residus, SA, elevar a la Junta General de l’esmentada societat la designació de l’Im. Sr. Jordi Martí i Grau com a membre del Consell d'Administració de Tractament i Selecció de Residus, SA en substitució de la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert.
7. Decret de l'Alcaldia, de 25 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4837), que proposa a la Societat Barcelona de Serveis Municipals, SA, com a accionista de la societat Clavegueram de Barcelona, SA, elevar a la Junta General de l’esmentada societat la designació de l’Im. Sr. Jordi Martí i Grau com a membre del Consell d'Administració de Clavegueram de Barcelona, SA en substitució de la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert.
8. Decret de l'Alcaldia, de 25 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4832) que, designa l’Im. Sr. Jordi Martí i Grau membre de l’Assemblea General del Consorci Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, en substitució de la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert.
9. Decret de l'Alcaldia, de 26 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4910), que designa l'Im. Sr. Guillem Espriu i Avendaño per tal que assumeixi transitòriament la presidència del Consell del Districte de Gràcia en els supòsits de vacant, absència o malaltia de la seva titular, Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera.
10. Decret de l'Alcaldia, de 28 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4874) que, modifica la denominació de la Direcció Estratègica de Comunicació Corporativa, adscrita a la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana, per la de Direcció de Serveis Publicitaris.
11. Decret de l'Alcaldia, de 28 d'octubre de 2011 (S1/D/2011 4875) que, modifica la denominació de la Gerència de Promoció Econòmica per la de Gerència d'Economia, Empresa i Ocupació.
13. Decret de l'Alcaldia, de 2 de novembre de 2011 (S1/D/2011 4952), que designa l'Im. Sr. Raimond Blasi Navarro membre del Patronat de la Fundació Dieta Mediterrània.
14. Decret de l'Alcaldia, de 2 de novembre de 2011 (S1/D/2011 4954), que designa la Sra. Cristina Iniesta i Blasco membre del Patronat de la Fundació Privada Bioregió de Catalunya i el Sr. Jordi Joly Lena membre de la Comissió Executiva de l'esmentada Fundació.
15. Decret de l'Alcaldia, de 2 de novembre de 2011 (S1/D/2011 4958), que renova la designació del Sr. Lluís Sanz i Marco com a vocal de la Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya en representació de l'Ajuntament de Barcelona.
16. Decret de l'Alcaldia, de 2 de novembre de 2011 (S1/D/2011 4961), que designa el Sr. Jordi Martí i Galbis representant de l'Ajuntament de Barcelona a l'Associació Internacional de Ciutats Educadores.
17. Decret de l'Alcaldia, de 2 de novembre de 2011 (S1/D/2011 4974), que designa membres del Jurat del Premi del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació 2011, les persones següents:
Presidenta: Ima. Sra. Maite Fandos i Payà, Tinent d’Alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i presidenta del Consell Municipal de Benestar Social
Vocals:
Sr. Marc Puig, Cap de Comunicació de l’Ajuntament
Sr. Jordi Roglà de Lew, Director de Càritas Diocesana de Barcelona Sr. Josep Marquès i Baró, President de la Creu Roja a Barcelona
Sr. Jordi Bonet i Martí, President de la Federació d’Associació de Veïns de Barcelona
Sr. Josep Ma. Català i Domènech, Degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona
Sr. Josep Ma. Carbonell i Abelló, Degà Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna – Universitat Ramon Llull
Sr. Josep Ma. Casasús i Guri, Degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra
Sr. Josep Ma. Martí i Martí, Degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i director de les emissores SER Catalunya
Sr. Jordi Serra i Llena, Cap de Programes de Televisió de Catalunya, S.A. Sr. Salvador Alegret i Sanromà, President de la Fundació puntCAT
Sr. Vicens Sanchís i Llàcer, Periodista i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull
Sr. Eugeni Sallent i Garriga, Director de Radiocat XXI (RAC 1 i RAC 105)
Secretària: Sra. Emilia Pallàs Zenke, Secretària del Consell Mpal. de Benestar Social
18. Decret de l’Alcaldia, de 9 de novembre de 2011 (S1/D/2011 5028), que designa el Sr. Gustau Gili Galfetti vocal del Consell Assessor d’Escultures en substitució del Sr. Albert Cortina Ramos.
19. Decret de l’Alcaldia, de 10 de novembre de 2011 (S1/D/2011 5034), que designa els senyors Jesús Ma. Canga i Castaño i Xavier Civit Fons representants de l’Ajuntament de Barcelona a la Junta General de la societat Port Fòrum Sant Adrià, SL i proposa a l’esmentada Junta General, la seva designació com a membres del Consell d’Administració de l’esmentada Societat.
reconeixement de les obligacions derivades de compromisos de despesa adquirides en els expedients de contractació de subministrament de gas, aigua, energia elèctrica en la modalitat de baixa tensió i mitja tensió i serveis de telecomunicacions. 2n) Estableix que en les resolucions adoptades en exercici de les facultats delegades en aquest decret es farà constar expressament que s'actua per delegació de l'Alcalde. 3r) Determina que la delegació d’atribucions conferida en aquesta resolució serà efectiva a partir del dia de la seva signatura, sens perjudici de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província i en la Gaseta Municipal.
21. Decret de l’Alcaldia, de 15 de novembre de 2011 (S1/D/2011 5129), que designa el Sr. Josep Roca i Roca membre del Patronat de la Fundació privada Casa Amèrica a Catalunya, en substitució del Sr. Àngel Miret Serra.
22. Decret de l’Alcaldia, de 16 de novembre de 2011 (S1/D/2011 5195), que proposa a la Junta General de la Societat Capital Risc Barcelona Emprèn la designació de l’Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot com a representant d’aquest Ajuntament en el seu Consell d’Administració, en substitució del Sr. Rafel Sunyol Trepat.
23. Decret de l’Alcaldia, de 18 de novembre de 2011 (S1/D/2011 5201), que designa el Sr. Santi Romo i Ros membre del Consell d’Administració de Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, en substitució del Sr. Guillem Clapés i Cosialls.
24. Decret de l’Alcaldia, de 18 de novembre de 2011 (S1/D/2011 5202), que delega en l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello, Primer Tinent d’Alcalde, la resolució dels recursos administratius que s’interposin contra els actes dictats per l’Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs, en la seva qualitat de Regidor del Districte de les Corts, en matèria d’urbanisme i règim d’intervenció en les activitats; i estableix que en les resolucions adoptades en exercici de les facultats delegades en aquest decret es farà constar expressament que s’actua per delegació de l'Alcalde. Aquestes resolucions exhauriran la via administrativa, d'acord amb l'article 52 de la llei 7/1985, de 2 d'abril i 109 de la llei 30/1992, de 26 de novembre.
b) Mesures de govern
Mg 1. Per una Barcelona més neta.
El Sr. Vives presenta la mesura de govern i apunta que, després d'uns mesos d'haver assumit la responsabilitat de la neteja de la ciutat, el govern municipal ha identificat algunes deficiències que reclamen actuacions. Així, indica que hi ha tres aspectes essencials: la necessitat de tractar adequadament els carrers més transitats; assegurar que les brigades de neteja que hi actuen cobreixin les necessitats; i fer que les rutines s'adeqüin als horaris reals d'ús de l'espai urbà. Per aquest motiu, la Tinència d'Hàbitat Urbà va demanar a les empreses adjudicatàries, amb les quals assegura que han tingut una comunicació molt positiva, que orientessin la feina per objectius i que modifiquessin les rutines a fi de cobrir adequadament les necessitats detectades per l'Ajuntament i per la major part de la ciutadania expressades en les enquestes d’avaluació dels serveis de la ciutat.
Precisa que les estratègies d'atac a la brutícia dels carrers de la ciutat d'ara endavant seran cinc, entre les quals, més aigua per als carrers més transitats; increment de les freqüències de pas de les brigades per les zones amb més nombre d'incidències; nous processos per a situacions derivades de la caiguda de la fulla i altres aspectes puntuals relacionats amb l'ús intensiu del carrer; nou material de neteja passiva; i canvi en els horaris de recollida d'elements produïts pels comerços adequant-los a les hores de tancament.
a la neteja, de manera que ja fa algunes setmanes que s'ha reforçat el control sobre les actuacions a la via pública relacionades amb la neteja, fent possible que la guàrdia urbana pugui intervenir en els casos d'incompliment de les ordenances.
Finalment, es refereix a l'aspecte, essencial al seu parer, de comunicar adequadament la necessitat que tothom sigui copartícip en la millora de la situació de la neteja de la ciutat.
Esmenta, a més, un seguit d'actuacions que atenyen el conjunt de la ciutat com ara que s'ha definit un pla d'actuació específic per a cada districte amb una aplicació intensiva i extensiva del canvi de criteris i de la seva reorientació, establint un canvi de prioritats en tots els districtes de Barcelona. Creu que d'aquesta manera, d'acord amb les empreses adjudicatàries de la contracta de la neteja, la ciutat veurà millorat el seu aspecte en termes de neteja.
Remarca que tot això és possible perquè la contracta de neteja ja té un rodatge de dos anys; una contracta amb què el seu Grup es va mostrar d'acord quan era a l'oposició, i consideren que ara ja tenen prou experiència, que s'acompanya amb la recopilació per part dels equips interns de l'Ajuntament d'un seguit de qüestions que calia millorar a fi que el contracte respongués a les necessitats canviants de la ciutat. Conclou, doncs, que aquestes necessitats canviants els obliguen a adaptar-se per donar el millor adaptar-servei possible.
La Sra. Escarp observa que la presentació d'una mesura de govern sempre és d'agrair, tot i que entén que el que acaba de presentar el Sr. Vives no s'adequa a aquest terme, sinó que més aviat es tracta d’una mesura de gestió. Addueix que el que presenten bé podria ser l'acta de qualsevol reunió de seguiment de la contracta de la neteja en els districtes o de la Comissió d'Espai públic, àmbits en els quals, els responsables tècnics i polítics prenen decisions de com ajustar els serveis de neteja viària. Entén que aquest ajust no és altra cosa que exercir la responsabilitat que els ateny com a responsables polítics d'aplicar, en aquest cas, el que preveu el plec de condicions de la contracta, que va ser elaborat amb la flexibilitat suficient per adaptar el servei a les necessitats canviants de la ciutat; en definitiva, fer en cada moment el que cal i tenir la suficient agilitat per anticipar-se. Remarca, doncs, que costa de superar la primera frase de la mesura "El Govern Municipal ha decidit millorar la neteja de Barcelona ", atès que és la seva obligació millorar constantment i no deixar que els nivells de qualitat disminueixin, i creu que això només pot significar que han abaixat la guàrdia i, ara, han de rectificar.
Diu, en conseqüència, que no entén la necessitat de presentar una mesura de govern, alhora que els suggereix, atès que una de les estratègies d'atac que presenten és actuar arran de la caiguda de la fulla, que comencin a preparar una nova mesura de govern per a les platges durant la temporada d'estiu.
Subratlla que qualsevol acció que ajudi a millorar l'espai públic, la percepció que en tenen els ciutadans, sempre serà benvinguda, tot i que entén que hauria valgut més que haguessin preparat un informe sobre els dos anys de funcionament de la contracta i acompanyar-lo d'un pla d'ajust amb els mateixos elements que comporta la contracta: adaptació, sensibilització i autoritat.
Quant a les papereres –o "elements passius de neteja", com li agrada dir al govern municipal–, indica que la contracta no les contemplava, de manera que les noves papereres, que avui han presentat com a seves, són fruit de la feina de la Comissió d'Espai Públic que pretenia adaptar les zones amb més intensitat d'ús a les necessitats que plantegen.
En referència al cost, admet que és molt lloable que no hi hagi sobrecost, però tem que això vagi en detriment d'algunes zones on les necessitats de neteja no són tan intensives.
que abans, admeten que és cert. Igualment, remarca que fa dos mesos els van contestar textualment que els proporcionarien informació sobre la situació de la neteja perquè així s'adonarien que no calia encarregar una auditoria externa. Celebra, doncs, que s'hagin sumat al que el Grup del PP advertia fa un parell de mesos i que reconeguin que la ciutat està bruta, atès que si comparteixen el diagnòstic, estan més a prop de trobar solucions.
Afirma que comparteixen les cinc estratègies d'atac i les tres línies d'acció que descriu la mesura de govern, atès que algunes ja les va expressar el seu Grup com a al·legacions a la contracta de neteja el 2008. Afegeix, en referència al Pla tècnic, que consideren que a fi de garantir el bon funcionament del servei de neteja cal reforçar la inspecció a la via pública i fer una auditoria externa anual, de manera que es puguin obtenir dades objectives de l'estat de la ciutat; així com també cal un major control de les empreses adjudicatàries, aplicant-los sancions en el cas d'incompliments.
Quant al pla de comunicació, confirma que es tracta d'una eina bàsica per millorar l'estat de la ciutat i la recollida dels residus, alhora que confia comptar amb la col·laboració i la complicitat de la ciutadania que, al seu parer, és força responsable.
Pel que fa al reforç de l'autoritat en vetllar pel compliment de les ordenances, demana que els informin de quina mena de mesures i iniciatives tenen previst desplegar en aquest sentit.
Per acabar, i en referència a les estratègies d'atac a la brutícia als carrers, demana que s'apliquin urgentment i de manera continuada, atès que cal més aigua per a la neteja dels carrers, incrementar la freqüència de pas de les brigades, més papereres i el canvi d'horaris de recollida comercial. Igualment, demana que els facin arribar els plans específics dels districtes a què s'ha referit el Sr. Vives.
Conclou amb l'apreciació que, durant els dos anys de funcionament de la contracta, s'ha prioritzat el sistema de recollida, deixant més de banda la neteja.
La Sra. Sanz posa de manifest que la contracta de la neteja es va elaborar des del consens polític d'aquest ajuntament, que va ser una contracta innovadora i que es pot ben dir que és exemplar, alhora que incorpora, d'una banda, la neteja de la ciutat amb una perspectiva global, amb una partida econòmica molt important i un increment del 7,5% de treballadors, juntament amb la innovació de l'equitat en la prestació del servei. D'altra banda, és molt remarcable a la contracta l'àmbit de la recollida selectiva de residus i el reciclatge, així com la innovació, molt valenta, que suposa la recollida de la fracció orgànica.
En conclusió, remarca que l'escala de prioritats de la contracta és més i millor neteja i més reciclatge, tot plegat sota un paraigua de flexibilitat que facilitava més capacitat d'anàlisi i de resposta i que ha permès que l'actual govern municipal pugui valorar quines accions cal desenvolupar.
Entrant concretament en el contingut de la mesura, observa que s'hi apunta que cal actuar en les zones amb més concentració, i adverteix que cal anar amb compte que això no posi en risc l'equitat en la prestació del servei, i recorda que la contracta ja preveu abordar la complexitat i la diversitat d'usos de la ciutat. Pregunta, doncs, què es deixarà de banda si s'atén aquesta prioritat, sobretot quan asseguren que no s'incrementarà en cap cas el cost. Addueix que, si això ha de repercutir en la gestió dels residus i el reciclatge, hauran de proposar alternatives, alhora que els avança que el seu Grup és plenament contrari a una retallada per aquesta banda.
En acabar, pregunta quins són els objectius que la mesura apunta amb el concepte de treball per objectius, i diu que si es tracta és de passar més vegades l'escombra no calia elaborar una mesura de govern.
Consideren, tanmateix, que la forma no és la més adient, atès que hauria valgut més presentar un informe de balanç amb les línies d'actuació en base a dades objectives i no només amb l'opinió subjectiva dels enquestats.
Afegeix que les mesures plantejades quant a l'increment de l'ús d'aigua i la freqüència de pas de les brigades, són necessàries, tot i que creuen que hi manca un calendari de les tres línies d'acció que es presenten, i demanen al govern municipal que el defineixi, alhora que són del parer que cal posar més èmfasi en els objectius a fi que siguin més avaluables per fer-ne el seguiment.
El Sr. Vives, d’entrada, lamenta que a la Sra. Escarp li sàpiga greu que governin, i es ratifica en el convenciment del govern municipal que calia fer una mesura de govern sobre aquest assumpte a fi de corregir allò que entenen que no funciona com cal en la contracta de neteja. Discrepa, doncs, amb la necessitat d'elaborar un informe, atès que compten amb avaluacions mensuals del funcionament de la contracta, una auditoria tècnica objectiva que els ha permès valorar la situació i buscar solucions per corregir la percepció de la ciutadania de la brutícia a la ciutat, compartida pel govern municipal, fins al punt que el mateix Alcalde ho va expressar públicament.
Remarca que no es tracta d'una mesura de govern contra la gestió anterior, sinó que mira d'actuar a favor dels barcelonins i barcelonines a fi que tinguin la ciutat més neta. Es referma, per tant, que la seva obligació és millorar allò que no funcionava prou bé en la contracta, malgrat que hi haguessin donat suport.
Tot seguit respon al Sr. Ramírez que no incrementaran el nombre d'agents al carrer per vetllar pel compliment de les ordenances que atenyen a la neteja, altrament estan fent que la guàrdia urbana respongui veritablement a les seves funcions d'exercici d’autoritat en tots els àmbits.
Tranquil·litza els qui temen que el reciclatge perilli, i els assegura que consideren fonamental que es dugui a terme tot el que inclou la contracta en aquest sentit; afegeix, però, que tan important com això és que els objectius de neteja també s'acompleixin, i per aquest motiu posen l'accent en els objectius sobre els que cal actuar més que no pas en els processos, i això és el que han treballat amb les empreses adjudicatàries, en la línia que no impliqui cap cost i fent-ho de manera que l'equitat quedi garantida.
La Sra. Escarp reitera que allò que fan no és altra cosa que l'obligació de qualsevol responsable polític, que és adaptar el servei a les necessitats canviants de la ciutat. Remarca que amb l'actual contracta es van destinar, per primer cop, més recursos a la neteja viària que a la recollida, i el que fan ara –insisteix que amb una mesura de gestió– és adaptar les necessitats.
Demana que, ja que les zones prioritàries es van presentar en cada districte en el moment de la contracta, s'informi dels possibles canvis en les zones prioritàries en els consells de districte o els de medi ambient de cada districte.
En segon lloc, suggereix que, aprofitant que és la setmana europea de la prevenció de residus, fóra bo incorporar en la campanya de comunicació la prevenció dels residus en la neteja viària, atès que redundarà en menys costos per a l'Ajuntament i també en menys contaminants per a la ciutat.
El Sr. Ramírez puntualitza que la seva pregunta era si tenien prevista la incorporació de plantilla del cos auxiliar dels agents cívics o d'un cos administratiu per sancionar les conductes incíviques regulades a l'ordenança.
Reitera la demanda sobre els plans específics de districte que, atès que ara no ha estat resposta, entén que ja els els faran arribar o que s'exposaran en cada districte.
Finalment, fa avinent que els preocupen aspectes com la recollida de brossa orgànica, que s'ha comprovat que no acaba de funcionar, ja que només se separa un 45% d'aquesta mena de residus, dels quals hi ha un 20% d'impropis.
Aprofita per demanar, atès que estan tractant aspectes de neteja, que es plantegin el trasllat del parc de neteja de l'Eixample perquè causa molts problemes al veïnat.
per la brutícia. Observa que es pot netejar fins a l'infinit que sempre hi haurà qui hi trobarà pegues.
Considera, igualment, que la fita està en assolir el 55% de recollida de la fracció orgànica el 2012, per la qual cosa els demana que posin més èmfasi en aquest aspecte amb més campanyes de sensibilització per obtenir la complicitat de la ciutadania; insisteix que no es pot passar a segon terme aquest objectiu, alhora que apunta que també cal treballar en corresponsabilitzar la ciutadania i els visitants.
Conclou que, amb tot plegat, estan creant alarmisme amb un assumpte que han creat artificialment.
El Sr. Laporta reitera el desig del seu Grup que les accions que avui han proposat tinguin èxit, i que estan plenament convençuts que el govern municipal vol tenir una ciutat més neta.
Insisteix a demanar-los el calendari d'implementació de les mesures i que els mantinguin informats de l'avaluació permanent a què s'ha referit el Sr. Vives.
El Sr. Vives recorda que en la Comissió d'Hàbitat urbà i Medi ambient ja van tractar el pla de reducció de residus, i tots van estar d'acord, i remarca que tot allò que s'hi va plantejar continua sent vigent.
Mg 2. Fer front als desnonaments a la ciutat de Barcelona.
La Sra. Fandos presenta la mesura de govern per fer front als desnonaments o llançaments, tal i com es va acordar com a terme més correcte en la comissió mixta.
Fet aquest aclariment, posa de manifest que, ara fa un mes, el Grup UpB va presentar una proposició que, entre altres coses, demanava declarar Barcelona ciutat activa i compromesa per a la prevenció dels desnonaments i la creació de la comissió mixta a què s'acaba de referir.
Així, en compliment d'aquell acord presenten avui aquesta mesura de govern, i tot i que assegura que no parteixen de zero, vol aprofitar per reconèixer la feina feta durant el darrer mandat pel que fa a la creació d'habitatges d'inclusió social, la taula d'emergències socials, el Centre d'emergències socials, o els allotjaments per a col·lectius vulnerables. De tota manera, la conjuntura actual reclama fer més feina i disposar de molts més recursos i, per tant, cal que el govern municipal actuï.
Entrant en el contingut de la mesura de govern assenyala que ja han començat a actuar mantenint converses amb els organismes oficials a fi que totes aquelles persones que estan en procés de desnonament puguin accedir als serveis socials; igualment, s'ha establert un acord amb el Col·legi de Procuradors perquè avisin amb immediatesa els serveis socials quan el llançament afecta menors o persones vulnerables. Afegeix que també han començat a treballar per obtenir la informació estadística sobre els llançaments a Barcelona, atès que els amoïnen especialment els que afecten les primeres residències; alhora que s'ha iniciat la feina amb els mossos d'esquadra i la guàrdia urbana a fi que en tots els casos es garanteixi la presència dels serveis socials en casos de desnonaments que afecten menors d'edat i persones vulnerables, com en el cas dels procuradors.
Tanmateix, confirma que, tot i amb això, calia fer més coses i, en aquesta línia, l'altre dia van anunciar la constitució de la comissió mixta, atenent la proposició d'UpB, i ho van fer en l'àmbit del Consell de l'Habitatge Social tal i com va demanar el Grup Socialista.
Informa, igualment, que així que es constitueixi el nou govern de l'estat, instaran la modificació de la regulació hipotecària a fi que s'hi inclogui la figura de la dació en pagament.
Afegeix que s’incrementarà el fons econòmic destinat a atendre les unitats de convivència que hagin generat deutes envers l'habitatge; impulsaran la intermediació entre propietaris i inquilins que tinguin dificultats per pagar el lloguer mirant de refinançar el deute contret, mediant per renegociar amb els propietaris les condicions de lloguer i oferint l'avantlloguer.
conveni entre el Consorci d'Habitatge i Càritas a fi que les Oficines d'Habitatge tinguin coneixement dels casos que atén l’entitat i derivar les famílies a través de la Taula d'Emergències Socials. Afegeix que també tenen prevista la creació del nou centre d'allotjament familiar, el que fins ara es denominava hotel social, i estan planificant que en dues promocions noves d'habitatges protegits hi hagi dues plantes destinades a allotjaments familiars.
Un altre dels aspectes que estan abordant en l'àmbit de la xarxa d'habitatges d'inclusió, és la recerca de més recursos habitacionals per a persones que hagin perdut l'habitatge i, d'altra banda, estan millorant els circuits i la coordinació entre habitatge i serveis socials i, en aquesta línia, faran la revisió del protocol d'atenció al ciutadà d'ús intern del personal de serveis socials, tal i com se'ls va demanar.
Assenyala que, a més, oferiran un procés ciutadà a fi que tothom pugui participar per definir la manera com es pot anar millorant i, per aquest motiu, s'iniciarà una recerca de solucions a través de les xarxes i d'un brainstorming ciutadà per recopilar idees i suggeriments.
La Sra. Andrés reitera que la situació és greu i requereix l'esforç de les institucions i dels sectors implicats en les polítiques d'habitatge. Així, valoren positivament la mesura de govern que acaba de presentar la Sra. Fandos, que recull mecanismes existents en mandats anteriors, i aprofita per agrair aquest reconeixement, tot i que entenen que dóna una resposta parcial a la proposició d’UpB que va aprovar aquest Plenari per unanimitat.
Observa que la mesura tracta la problemàtica social derivada dels llançaments, però no tracta de la seva prevenció; per tant, valoren positivament la feina que s'està fent des de l'àrea de Qualitat de Vida, però hi troben a faltar el tractament estructural de l'habitatge i de les polítiques de l'àrea d'Hàbitat Urbà.
Consideren que l'habitatge s'ha de tractar des d'un punt de vista estratègic i estructural, atès que afecta un dret social i, més enllà del caràcter assistencial dels efectes negatius que se'n deriven, calen polítiques actives d'habitatge liderades per l'àrea d'Hàbitat Urbà.
Igualment, assenyala que troben a faltar concreció en la mesura quant a alguns aspecte essencials; així, es parla d'ampliar el fons econòmic d'ajuts al lloguer o d'ampliar el fons d'habitatge de lloguer social, i demana que concretin quants diners destinaran, o si hi ha alguna partida en el Pressupost del 2012 per ampliar els fons esmentats. Indica que també hi ha referències als sistemes de mediació dels serveis socials i als recursos que s'hi destinaran per ampliar el servei d'assessorament jurídic gratuït de les Oficines d'Habitatge, de manera que s'ampliaran els recursos humans i materials d'aquestes oficines i pregunta, també, en quin muntant. Justifica aquestes preguntes perquè han comprovat que, en el Pressupost del 2012, la partida d'accés a l'habitatge s'ha reduït d'un 28%, i no entenen d'on traurà el govern municipal els recursos per fer efectiva la mesura de govern.
Quant al conveni amb Càritas, pregunta si només es farà amb aquesta organització o si s'estendrà també a d'altres entitats i institucions que fan mediació com ara la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona.
Finalment, es refereix a la participació ciutadana, que assegura que és molt ben rebuda pel seu Grup, però considera que el primer pas d'aquesta participació és escoltar les entitats implicades en matèria d'habitatge i, per tant, reitera la demanda de convocatòria del Consell de l'Habitatge Social a fi d'escoltar tothom.
Conclou amb una valoració positiva de la mesura, de la feina que es fa des de l'àrea de Qualitat de Vida, alhora que reclamen més concreció, implicació activa i una política activa d'habitatge per part de l'àrea d'Hàbitat Urbà.
La Sra. Martín agraeix, en primer lloc, la presentació de la mesura de govern, que consideren de gran rellevància atesa la situació que fa força temps que pateixen moltes famílies afectades per la crisi econòmica. Diu que es tracta d'una mesura que fa temps que esperaven, i que mai la perspectiva d'un canvi de govern hauria d'haver comportat, per part del govern anterior, un alentiment de decisions tan importants com les que el govern actual ha d’acarar.
patir un procés de desnonament, provocant que gran part d'aquestes persones perdessin el seu habitatge a Barcelona.
Entén que aquestes xifres donen una idea de la magnitud del problema, i posen en relleu que s'ha deixat passar massa temps sense actuar d'una manera ràpida i decidida per ajudar aquestes persones. Admet, però, que totes les forces polítiques han instat el Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats a una modificació de la llei hipotecària, absolutament necessària per evitar situacions injustes. Malgrat això, diu que no es poden enganyar, atès que aquest canvi legislatiu arribarà tard per a moltes famílies, i entén que potser s'ha desviat massa l'atenció en aquesta línia i no s'ha resolt el problema de les persones que no només han perdut el seu habitatge per no poder fer front a la hipoteca, sinó també per no poder pagar un lloguer, tal i com es palesa en la mesura de govern, destacant que el percentatge més elevat de situacions de desnonament són per impagament de lloguer.
Fa avinent que el Grup del PP ja va reclamar al govern municipal anterior, el gener de 2011, que s'arribés a acords amb les entitats de crèdit a fi d'augmentar la borsa d'habitatges de lloguer assequible, una iniciativa que es va aprovar, malgrat que avui han de lamentar que, havent passat gairebé un any, encara no s'hagi tirat endavant.
No obstant això, assegura que reconeixen la feina i el seguit d'actuacions prèvies i accions que s'han fet amb els organismes judicials, el Col·legi de Procuradors i els cossos de mossos d'esquadra i la guàrdia urbana, així com els ajuts econòmics a través dels fons d'habitatge de lloguer social, tot i que consideren que han estat insuficients i que ha mancat coordinació en les accions.
Afegeix que valoren positivament la mesura i la creació de la comissió mixta per posar en comú l'experiència dels diferents intervinents, així com les mesures que es preveuen per reduir el nombre de desnonaments i per atendre aquelles persones que no puguin evitar el llançament.
Per acabar, demana un parell d'aclariments; d’una banda, sobre la xifra amb què es preveu incrementar el fons econòmic destinat a atendre les unitats de convivència que hagin generat deutes envers l'habitatge.
D’altra banda, quant al projecte de creació d'un allotjament familiar, pregunta quan es preveu que estigui en marxa i de quantes places estan parlant i si tenen decidida la ubicació.
Finalment, insisteix en la importància d'ampliar la borsa d'habitatges de lloguer assequible, ja sigui amb acords amb les entitats de crèdit, o utilitzant els recursos disponibles per part de l'Ajuntament, és a dir, els habitatges de protecció buits o bé amb acords amb operadors privats.
Manifesta que creuen sincerament que aquest tipus de recursos poden resoldre el problema de moltes famílies que tenen uns ingressos molt limitats que no els permeten fer front a un lloguer de mercat, i que accedint a un d'aquests habitatges poden continuar el seu projecte de vida amb dignitat i autonomia, sense dependre tan directament de l'administració.
El Sr. Gomà agraeix a la Tinenta d'Alcalde la presentació de la mesura de govern, que valoren com a necessària. Tanmateix, addueix que la troben tímida, i que queda lluny de poder donar resposta a la problemàtica dels desnonaments, però també a la de l'accés i el manteniment de l'habitatge per part de persones vulnerables, en la situació actual de crisi, de retallades i de voracitat hipotecària dels bancs.
Altrament, esmenta com a aspectes positius de la mesura el compromís de continuïtat amb algunes línies de treball, ja defensades en aquesta cambra arran de la presentació d'una mesura de govern el juny del 2010; la xarxa d'habitatges d'inclusió; la Taula d'habitatges d'emergència; el centre d'allotjament familiar i altres elements debatuts en la comissió mixta que es va reunir la setmana passada.
com ara la realitat és que aquestes partides estan congelades en el pressupost de l'Institut Municipal de Serveis Socials i en el de l'Ajuntament. Reclama, doncs, que els diguin si les partides esmentades es descongelaran de cara a l'aprovació final del Pressupost.
En segon lloc, assenyala que hi troben una exigència nul·la enfront de les retallades de la Generalitat en el seu programa de prestacions econòmiques al lloguer, que el 2011 ha caigut un 44% a Barcelona; creu que tampoc no tenen cap ambició per fer ús dels instruments previstos a la llei pel dret a l'habitatge.
Fa avinent que coincideix amb què cal treballar per modificar normatives estatals que avui encara blinden els bancs i vulneren els drets socials de les famílies, tot i que adverteix que cal ser coherents. En aquest sentit, observa que el govern municipal, fins ara, ha donat suport a la figura de la dació en pagament, mentre que la seva formació política sempre hi ha votat en contra al Congrés dels Diputats. També posa com a exemple que, el 2009, el Grup de CiU al Congrés dels Diputats va impulsar una proposició de llei de desnonament exprés, que es va convertir en llei, que permet el llançament en quinze dies per impagament, sense atendre la concurrència de causes socials; una mesura que lluny de reactivar el mercat de lloguer ha fet més vulnerables els llogaters.
Assenyala que, quan ICV-EUiA presenti una proposició per derogar el desnonament exprés al Congrés dels Diputats, cal que adverteixin el Sr. Duran que deixi de fer de lobbista de la propietat immobiliària i voti afirmativament.
Igualment, creuen que la mesura també hauria de contenir iniciatives més valentes per acarar la crisi social de l'habitatge, que resumeix en quatre punts: establir mecanismes de mediació preceptiva amb propietaris i bancs que evitin processos de desnonament i execució hipotecària; aconseguir la cessió de pisos buits, de privats i de bancs, per satisfer necessitats d'habitatge a través de la borsa de lloguer social, activant tots els mecanismes previstos a la llei –polítiques actives, sancions i lloguer forçós–; exigir al govern de la Generalitat que el 2012 obri una nova convocatòria per fer efectiu el pagament de les ajudes al lloguer; i, finalment, canvis normatius, entre els quals la dació en pagament i la negativa al desnonament exprés.
Remarca que és bo que el govern sigui actiu i presenti aquesta mesura i que hi hagi una comissió de desnonaments, però avisa que tot plegat servirà de ben poc si no hi ha coherència, exigència i ambició en aquesta mesura de govern.
El Sr. Portabella considera que aquesta mesura de govern és important atès que l'assumpte que tracta afecta molta població i, per això, agraeixen que s'hagi presentat en aquest Plenari.
Agraeix, també, que s'hagi mencionat explícitament que és fruit d'una proposició presentada aquest octubre pel Grup d'UpB, i donar pas a la creació de la comissió mixta que ja s'ha reunit, i que al seu parer acara bé l'assumpte dels desnonaments, atès que és una taula amb representació àmplia de tots els sectors implicats.
Apunta, tot seguit, alguns aspectes de la mesura de govern amb què cal tenir cura; en aquesta línia, es refereix que s'hi diu que hi 28.500 inscrits en el registre de sol·licitants d'habitatge en règim de protecció oficial, dels quals el 48% tenen ingressos inferiors a 1,5 vegades l'IPREM, que amb els criteris actuals queden fora del sorteig d'aquests habitatges. Adverteix que cal resoldre aquesta situació perquè afecta un grup de famílies molt ampli que no només no tenen habitatge, sinó que tampoc tenen possibilitat d'accedir-hi per la via del concurs públic. Considera, doncs, que és imprescindible una reflexió més profunda.
Igualment, creuen que és imprescindible que es disposi de les dades específiques d'execució de les hipoteques a Barcelona, ja que si no es tenen serà molt difícil poder fer tasques preventives i analitzar la casuística per trobar solucions.
La Sra. Fandos agraeix el to de la majoria de les intervencions i els suggeriments expressats palesant que reconeixen que l'assumpte no és senzill, i encara ho és menys resoldre'l en tres mesos.
Entrant a concretar algunes qüestions que aquí s'han plantejat, assenyala que les ampliacions constaran en els pressupostos, i els fa avinent l'augment de la partida de serveis socials bàsics, i afegeix que el fons econòmic –que fins ara compta amb un milió i mig d'euros–, augmentarà, d'entrada, amb mig milió d'euros. Pel que fa a l'altra partida, diu que augmentarà del 50%.
Assegura que ha intentat ser elegant en reconèixer la feina que ha fet en aquest àmbit l'anterior govern municipal, i assegura al Sr. Gomà que s'hauria estimat més trobar-se damunt la taula tot el que acaba d'expressar, que no pas allò que realment hi ha trobat, atès que li hauria facilitat molt les coses.
La Sra. Andrés insisteix en què cal concreció, que confien que obtindran en la comissió mixta i en les de Plenari, i reitera la demanda d'un tractament preventiu i estructural dels desnonaments, que entén que correspon a una altra àrea de govern d'aquest ajuntament.
La Sra. Martín reitera la demanda sobre la creació d'un centre d'allotjament familiar.
El Sr. Gomà recorda que quan el mandat passat avançaven en polítiques socials d'habitatge, el Grup de CiU els rebutjava el Pla Municipal d'Habitatge; que quan propugnaven la dació en pagament, CiU al Congrés dels Diputats impulsava el desnonament exprés.
Confirma que estaran al costat del govern municipal en l'aplicació de la mesura de govern, malgrat que li continuaran exigint compromís i coherència.
Mg 3. Pla Estratègic de l'Esport i Consell Municipal de l'Esport.
La Sra. Fandos presenta la mesura de govern, que té com a objectiu activar un nou pla estratègic de l'esport a Barcelona, que contextualitza en la tradició esportiva de la ciutat, de la qual posa com a exemple l'èxit de participació aquesta mateixa setmana en la cursa Jean Bouin. Per tant, diu que allò que ara pretenen és donar un nou impuls des d'una perspectiva més social, influint sobretot en l'impuls de l’esport en edat escolar.
Es remet a la redacció, el 2003, del Pla Estratègic de l'Esport, impulsat amb el suport de tots els grups municipals i dels agents esportius de la ciutat, i consideren que, transcorreguts vuit anys des de llavors, és moment de fer-ne la revisió, actualitzar-lo i incidir en aquells aspectes que durant aquest temps no s'han pogut desenvolupar.
Així, apunta que el que presenten en aquesta mesura de govern és fer palesa la voluntat de redactar aquest nou pla estratègic, establint-ne el procés i el calendari que, òbviament, hauran d'elaborar entre tots. Fa avinent, tanmateix, que en el document avancen algunes línies que consideren bàsiques, entre les quals la prioritat de l'esport en edat escolar, impulsant-lo juntament amb el Consell d'Esport Escolar; l’elaboració del nou reglament dels espais esportius, reclamat d'ençà del 2003, que permeti millorar la xarxa d'equipaments incidint, sobretot, en el seu manteniment, la revalorització de les concessions o la revisió de quotes; i apunten la necessitat de definir un nou mapa d'equipaments esportius que prioritzi els destinats a esports deficitaris com poden ser els pavellons o camps de rugbi.
Posa en relleu que amb tot plegat volen contribuir a enfortir la marca internacional de Barcelona programant grans esdeveniments, sempre amb l'objectiu, però, de promocionar l'esport de base.
Apunta, igualment, que aquest pla estratègic ha de servir també per impulsar l'esport femení, encara avui amb una presència minoritària, alhora que s'han de revisar i potenciar els trofeus Ciutat de Barcelona.
Igualment, afegeix la voluntat que Barcelona es converteixi en destí turístic per a la pràctica de l'esport; potenciar el Museu Olímpic i de l'Esport i del Centre d'Estudis Olímpics; alhora que estan a favor d'impulsar la candidatura olímpica Barcelona-Pirineus per als Jocs Olímpics d'Hivern del 2022; i redactar un nou pla d'usos i gestió de l'Anella Olímpica.
Assenyala que hi ha tres elements del pla estratègic que no es van desenvolupar en l'etapa anterior que consideren molt remarcables i que entenen que s’han d'incloure en el nou pla, com són la creació de la Fundació de l'Esport de Barcelona, la creació de l'Observatori de l'Esport i l'activitat física, i la xarxes d'informació de l'esport.
Entén que hi ha molts altres aspectes que caldrà incloure en el nou pla estratègic, que confia poder redactar conjuntament amb tots els grups municipals. Aprofita, tanmateix, per posar en relleu que el 1999 es va dissoldre el Consell Municipal de l'Esport amb la posada en marxa del Pla Estratègic de l'Esport, i assegura que creuen que és important que es posi novament en marxa integrat per la representació de tots els grups municipals i els agents esportius de la ciutat, i que ha de ser aquest consell qui marqui les línies a seguir.
En acabar, reitera la voluntat i les ganes del govern municipal per tornar a tirar endavant el Pla Estratègic de l'Esport i que Barcelona continuï sent pionera en el món de l'esport.
El Sr. Escudé agraeix la presentació de la mesura, d'entrada perquè significa el reconeixement explícit de la feina dels predecessors en el càrrec de la Sra. Fandos, els Srs. Truñó, Batlle i Alcober, que van contribuir a la construcció d'un model admirat i exportat a moltes ciutats d'arreu, i que van situar Barcelona com a capital de l'esport al món i, per tant, es felicita que la Tinent d'Alcalde els faci justícia.
Posa de manifest que el desenvolupament de la política esportiva a Barcelona d'ençà del 1985 ha estat clau per assolir els objectius de la ciutat, ja que l'esport ha estat un element dinamitzador del posicionament internacional de Barcelona i, per tant, creador de riquesa, coneixement i ocupació.
D'aquesta manera, si el pla estratègic de l'esport originari, elaborat deu anys després dels Jocs Olímpics, va servir per fer un nou pas endavant, ara entén que és positiu actualitzar-lo.
Observa, tanmateix, que no té clar si es tracta formalment d'una mesura de govern el que avui presenten, fet que no li impedeix, però, de valorar positivament la iniciativa, sobretot per la voluntat manifesta de continuar avançant i aprofundint l'estratègia de l'esport aplicada a la ciutat i, també, pel fet de tenir en compte tots els agents del sector.
Quant als motius que al·leguen per renovar el pla, destaca que són els mateixos que van motivar i propiciar el pla estratègic originari i, per tant, comprèn que més que d'un nou pla es tracta d'una actualització.
Fa notar, igualment, la coincidència de prioritats amb els governs anteriors i en la mateixa línia que defensa el Grup Socialista, de manera que avança que els faran costat en la tasca de fomentar l'esport de base, alhora que no renuncien a què la ciutat organitzi esdeveniments esportius de caràcter internacional i nacional, amb la complicitat necessària de tot el teixit associatiu i empresarial.
practiqui algun tipus d'esport; potenciar els trofeus Ciutat de Barcelona; dissenyar un nou pla d'usos i gestió de les grans instal·lacions esportives; potenciar el Museu Olímpic i el Centre d'Estudis; o impulsar la candidatura olímpica Barcelona-Pirineus del 2022.
Per acabar, els adverteix, però, que la mesura guanyaria credibilitat si anés acompanyada d'una quantificació econòmica dels recursos necessaris per tirar endavant les mesures que plantegen, sobretot quant al nou pla d'equipaments esportius, que inclou manteniment i millora de les instal·lacions.
La Sra. Esteller expressa que el Grup del PP comparteix les dues mesures que inclou la iniciativa presentada, ja que consideren necessari impulsar el Pla Estratègic de l'Esport, sobretot des d'una perspectiva més social que prioritza l'esport escolar. Consideren, doncs, que aquesta renovació ha de servir per contribuir decisivament a convertir Barcelona en un centre d'activitat esportiva; alhora que també estan convençuts que cal posicionar la ciutat com a destí turístic d'esport. Afegeix que un altre element que sempre han trobat encertat és atreure activitat econòmica vinculada a l'esport.
En conseqüència, entenen que amb algunes de les mesures introduïdes es pot aconseguir que l'esport esdevingui una font d'ingressos i motor d'activitat econòmica.
Consideren, quant a les competicions esportives d'alt nivell que pugui acollir Barcelona, que cal procurar que reverteixin en la ciutat, alhora que les federacions, els clubs i altres institucions esportives s'han d'implicar més en l'organització d'aquests esdeveniments.
Quant als diferents àmbits d'actuació recollits en la mesura, el cas de l'esport escolar els sembla convenient que s'enforteixi; així com el mapa d'equipaments, on remarca que cal modernitzar la xarxa d'equipaments, fent un repartiment més equitatiu entre els públics i els privats i amb una distribució més adequada als districtes, sobretot en les disciplines més deficitàries. Igualment, advoquen per donar més suport als clubs i les federacions, i consideren del tot necessari millorar el seu finançament. Igualment, apunten la necessitat de reforçar la relació de la ciutat amb el mar implicant-hi l'esport nàutic i donant més suport als clubs; alhora que també consideren essencial la projecció de la marca Barcelona en l'àmbit de l'esport.
En referència a la reactivació del Consell Municipal de l'Esport, són del parer que cal incrementar el marc de relació amb tots els agents implicats i que hi tinguin més participació en la presa de decisions ja que, en definitiva, són els que viuen el dia a dia de la pràctica de l'esport i en coneixen les mancances.
Assenyala, a tall de conclusió, que cal enfortir la pràctica esportiva a la ciutat des de l'esport de base, i vincular-ho molt més als grans esdeveniments esportius a fi que es produeixi una reversió més directa en la pràctica esportiva a la ciutat.
La Sra. Ribas manifesta que coincideixen amb la definició que fa la mesura de l'esport com a eina vertebradora de la societat, que cal potenciar-ne la pràctica a tots nivells, adaptant-lo a la realitat de cadascú. Remarca, també, que la pràctica de l'activitat física és font de salut, de benestar, de qualitat de vida i generadora de valors positius.
Destaca que Barcelona ha invertit en la pràctica de l'activitat física i en l'esport de base, posant-hi al servei, fins i tot, uns jocs olímpics, així com que la tradició esportiva de la ciutat es palesa en l'amplitud de l'oferta i la pràctica esportiva, ja sigui en poliesportius, l'esport escolar –dins i fora del currículum escolar–, o simplement amb la pràctica d'exercici en l'espai públic. Creu que és precisament l'abast d'aquesta pràctica esportiva de base que acaba redundant en l'esport federat.
Així doncs, anima el govern municipal a aprofundir en la realització de programes transversals d'esport; així, en la mesura es parla de salut, joventut, aspectes socials, i el seu Grup està convençut que l'objectiu d'impulsar aquesta mena de programes ha de ser polític i transversal. D'aquesta manera, assenyala que en el mandat anterior es va elaborar el programa "Barcelona activitat física i salut", entre l'Institut Barcelona Esport, el Consorci Sanitari i l'Agència de Salut Pública de Barcelona, i anima el govern municipal a mantenir-lo.
En aquesta línia, posa de manifest que ja és una realitat l'habilitació d'espais urbans naturals per a la pràctica de l'activitat física, com demostra l'èxit que han tingut les sessions de tai txi o txi kung als parcs.
Afirma que el Grup d'ICV-EUiA també està d'acord amb què cal renovar el Pla Estratègic de l'Esport vuit anys després de la seva aprovació, entenent-lo com l'eina participativa que permet a la ciutadania expressar les necessitats percebudes, i incidir en el full de ruta que ha de definir què vol que signifiqui en el futur l'esport a la ciutat. Recorda, en aquest sentit, que Barcelona va ser la primera ciutat europea en dotar-se amb un pla estratègic de l'esport i, per tant, creu que tots comparteixen la necessitat de continuar per aquest camí.
Agraeix l'aportació que ha fet en la seva intervenció la Sra. Fandos sobre la necessitat d'impulsar l'esport femení, ja que, en general, és escassa la presència de les dones en l'esport, en les entitats esportives i en les seves direccions.
Reitera, també, que el seu Grup no comparteix com a objectiu en el nou pla estratègic impulsar la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern del 2022.
Quant a la reactivació del Consell Municipal de l'Esport, recorda que el Pla de participació ciutadana actualment vigent demana evitar la creació de nous consell sectorials de ciutat, tot i que fixa un seguit d'excepcions, de manera que anima el govern municipal a presentar aquest debat en el Consell de ciutat, ja que sense el seu informe favorable no serà possible crear aquest consell de l'esport; alhora que manifesta que es reserven l'opinió sobre les persones i entitats que en poden formar part, tot i que recomanen que, si realment consideren important la feina transversal, prevegin entre els seus membres la presència de gent no pertanyent específicament a entitats esportives, sinó dels altres àmbits relacionats, en la seva opinió, representants del Consell de la Joventut de Barcelona, dels organismes sanitaris consorciats o de l'Institut Municipal de Serveis Socials.
El Sr. Laporta assenyala que el Grup d'UpB dóna suport a la mesura de govern i s'ofereix a participar-hi si el govern municipal ho considera adient.
Tot seguit, fa unes reflexions breus en la línia que consideren, més encara en moments de crisi, que tot allò que generi l'esport ha de revertir en l'esport i està convençut que el govern ho té present.
Ratifica que UpB està a favor de grans esdeveniments esportius a la ciutat, sempre que no consumeixin el que s'ha de destinar a l'esport de base; creu que cal fer complementari l'esport com a fenomen de cohesió social, integrador, i tots els valors que comporta amb la projecció de Barcelona al món.
Igualment, demanen tenir una especial sensibilitat per a l'organització d'esdeveniments que impliquin els esports en què Catalunya té una selecció que pot competir oficialment.
Celebra que el govern municipal hagi presentat aquesta mesura de govern, perquè entenen que és molt important que l'esport barceloní s'organitzi en una estructura única, pròpia i independent, que aplegui totes les modalitats esportives i tots els nivells de pràctica esportiva, des de l'alta competició a l'esport escolar o de lleure.
Remarca, en aquest sentit, que Barcelona és la primera ciutat europea en pràctica esportiva, i la tercera ciutat del món, i entén que això ha de contribuir a donar la dimensió apropiada a l'esport en el terreny social i econòmic.
La Sra. Fandos tanca els torns d'intervenció agraint el suport a la mesura de govern manifestat per tots els grups municipals.
durant aquests darrers anys perquè no tenia unes normes de participació, i estan convençuts que tot plegats s'han d'obligar a fer funcionar aquest mecanisme de participació.
Al Sr. Escudé, que ha al·ludit a la manca d'especificacions pressupostàries en la mesura, li fa avinent que no estan presentant el Pla Estratègic de l'Esport, sinó una mesura de govern per elaborar-lo, que segons el calendari que han presentat estarà enllestit l'abril de l'any vinent, i serà llavors quan presentaran el pressupost. Insisteix, doncs, que avui només han presentat un esbós de les prioritats per a l'elaboració del pla, que posteriorment hauran de definir entre tots, com ja ha dit.
Finalment, quant a l'al·lusió del Sr. Laporta a les seleccions nacionals, entén que coneix perfectament la sensibilitat de CiU en aquest assumpte i, per tant, creu que és sobrer dir que els donaran suport, i aprofita per convidar-los, el proper 30 de desembre, al partit Catalunya-Tunísia; i afegeix que també donaran suport a totes les seleccions nacionals reconegudes.
Per acabar, referint-se a al reconeixement de la feina feta fins ara, i que el Sr. Escudé els ha agraït en la seva intervenció, entén que es palesa essencialment en què no pretenen redactar un pla estratègic de l'esport de bell nou, sinó revisar i actualitzar l'existent que, recorda, també van fer entre tots. De tota manera, apunta que durant els darrers anys ha mancat més suport a l'esport de base i que això serà una de les seves prioritats, sense renunciar, òbviament, a la celebració de grans esdeveniments esportius.
c) Informes
PART DECISÒRIA / EXECUTIVA
a) Ratificacions
1. Ratificar el Decret d'Alcaldia, de 7 de novembre de 2011, que concedeix a Regesa una bonificació del 95% que suposa la quantitat de 99.404,66 euros, (corresponent a 5.851,6 m2) sobre la quota de l’Impost de construccions, instal·lacions i obres, (calculada sobre el pressupost inicial de l’obra), respecte a les obres de construcció de la cimentació, murs pantalla i el moviment de terres, primera i segona fase de la construcció d’un edifici de 66 habitatges a la plaça Alfonso Comín, núm. 11, generada per la concessió de la llicència d’obres per resolució del primer tinent d’alcalde i president de la Comissió d’Urbanisme de 25 de abril de 2006 i, en conseqüència, procedeix declarar la indicada construcció, d’especial interès i utilitat pública, perquè reporta beneficis objectius a la ciutat i acompleix una indiscutible funció social, atès que reuneix les condicions establertes en l’article 7è de l’Ordenança fiscal 2.1 de l’any 2006, epígraf: 1a)3, i aplicar el mateix tipus de bonificació al cost total de l’obra que resulti de la inspecció final de la obra. Elevar l’acord de declaració d’especial interès públic i utilitat municipal i de determinació del percentatge a l’Alcaldia, per a ratificació del Plenari del Consell Municipal. I donar trasllat a la Direcció de Serveis d’Inspecció d’Hisenda, als efectes procedents.
S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz,
Mulleras i Villagrasa, Bolaños i Ramírez i les Sres. Esteller, Martín, Pajares i Casanova.
2. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 9 de novembre de 2011, pel qual s'accepta la subvenció per un import total de 7.867.200,00 euros atorgada pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya a aquest Ajuntament, com a corporació local titular de llars d'infants, segons acord de govern de data 4 d'octubre de 2011, destinada al sosteniment de les despeses de personal i funcionament de les llars d'infants, corresponents al curs 2010-2011.
públic a fi que pugui prestar un servei essencial. Per aquest motiu, demanen el vot favorable, tot i que saben que hi ha una reducció de la quantitat, que confirma que inicialment era superior. Així doncs, tot i que no es poden precisament felicitar per no obtenir la integritat de l'import de la subvenció pactat amb governs anteriors, l'import que obtindran és indispensable per fer viable el sistema públic.
La Sra. Andrés apunta quatre conceptes en relació amb aquesta ratificació; el primer que cal tenir en compte és la capitalitat de Barcelona; el segon, que ha d'exercir aquesta capitalitat en favor de la ciutadania pròpia i de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya; en tercer lloc, que és determinant el lideratge de Barcelona per fer que arribi el suport i els recursos necessaris per al sosteniment de les polítiques socials i, en aquest cas concret, educatives; i en quart lloc, posa de manifest que actualment estan assistint a la substitució del discurs sobre l'educació pel discurs sobre la gestió, així com la substitució del model educatiu pel model comptable, i adverteix que aquest canvi passarà factura a la ciutadania perquè significa un pas enrere en la lluita contra les desigualtats educatives. Igualment, estan convençuts que també passarà factura social a tota la ciutat que, des de fa anys, es defineix com a ciutat educadora.
La Sra. Esteller subratlla que el que estan decidint és acceptar un ingrés a l'Ajuntament per finançar les escoles bressol, una subvenció de 7,8 milions d'euros. Quant a les vicissituds per què ha passat la subvenció, remarca que la Generalitat ha deixat d'ingressar a l'Ajuntament 983.000 euros, que suposa 200 euros menys per plaça d’escola bressol.
Posa en relleu que la Generalitat sempre ha finançat les places d'escola bressol a l'Ajuntament per sota dels seus compromisos, i fa avinent que el Grup del PP ha estat l'únic que ha denunciat, any rere any, cada vegada que acceptaven les subvencions, que el finançament era inferior al 33% del cost de les places d'escola bressol que es va comprometre a finançar, atès que el govern tripartit només en finançava el 26%, i el govern socialista d'aquest ajuntament ho acceptava sense dir res. Altrament, indica que el Grup del PP es va abstenir sempre en les votacions perquè tenia molt clar que això significa renunciar, durant el període 2008-2009, a 2,2 milions d'euros de subvenció, i el 2009-2010 aquesta xifra va augmentar fins als 2,3 milions d'euros dels compromisos de finançament. Així doncs, cada any han estat rebent subvencions per sota dels compromisos inicials per part de la Generalitat.
Remarca que enguany el PP, en un exercici de responsabilitat, en comptes d'abstenir-se votarà a favor d'aquesta ratificació, atès que altrament perdrien la subvenció per finançar les escoles bressol. Constata, doncs, que estan acceptant una subvenció de finançament de places que significa un ingrés per a l'Ajuntament, tot i que remarca que el seu Grup sempre ha posat de manifest que el finançament de la Generalitat estava per sota dels compromisos contrets inicialment, tot i que afegeix que les famílies no pagaran aquesta reducció perquè ho compensarà l'Ajuntament.
El Sr. Gomà posa en relleu que avui, una vegada més, el govern i el Grup del PP tornen a sumar els seus vots, tancant files per formalitzar la primera gran retallada en l'educació infantil del 12%, gairebé un milió d'euros menys, aplicada amb retroactivitat, en un acte de trencament i vulneració unilateral dels acords previs amb la Generalitat. Així doncs, qualifica de greu la retallada que s'inscriu en un marc general de retallades educatives substancials, entre les quals cita la supressió de la sisena hora, la reducció del nombre de professors malgrat l'increment d'alumnes, o les quatre mil famílies pendents de cobrar la beca menjador.
Així, avisa que el cost de la bretxa social que es deriva de l'afebliment de l'escola pública serà sempre molt més alt que qualsevol inversió que s'hi pugui fer. Els anima a apostar, en conseqüència, per l'enfortiment de les escoles bressol i no pas per les retallades, atès que està en joc la cohesió i la convivència en els barris de la ciutat.
El Sr. Portabella observa que els arguments que s'han expressat, com ara que el finançament per part de la Generalitat no ha estat mai suficient en relació al cost de les places és ben cert; com també ho és que la Generalitat mai havia aportant una quantitat tan allunyada de la realitat i tan minsa com la que avui s'aprova i, per tant, no hi estan d'acord.
Altrament, si aquest Plenari no accepta l'esmentada subvenció renuncia a uns diners, però entén que també hi ha l’opció de comunicar al govern de la Generalitat que no està d'acord amb la quantitat i vol continuar negociant-la fins a arribar a un acord que consideri just i que redundi en l'enfortiment de les escoles bressol.
Pel que fa a la importància del paper de les escoles bressol, apunta que tots els estudis neurobiològics que s'estan duent a terme a l’actualitat cada vegada posen més l'accent en el període de 0 a 3 anys com el de formació estructural dels infants de cara al futur; i, en conseqüència, la manca de recursos contribueix a afeblir aquesta etapa.
Puntualitza, doncs, que no només no estan d'acord amb la retallada que ha patit la subvenció, sinó que, a més, consideren que és un error greu que es constatarà a mitjà i llarg termini per l'argument que acaba d'expressar.
El Sr. Ardanuy precisa que avui accepten una subvenció molt important per al manteniment del sistema educatiu, de la mateixa manera que remarca que enguany i l'any vinent aquest ajuntament farà un esforç molt important en aquest sentit.
Convida als qui hi ha al·ludit, que els diguin on són les retallades en el segment educatiu de 0 a 3 anys, i reitera que aquest ajuntament fa un gran esforç per mantenir les polítiques en aquest sector, alhora que els recorda que ja en van parlar a bastament en la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació. Igualment, assenyala que les forces polítiques d'aquest Plenari tenen representació en el Parlament de Catalunya, motiu pel qual els convocar a portar la negociació a aquella seu; altrament, puntualitza que aquí es limiten a acceptar una subvenció, ja que si no ho fan així, el que molts anomenen model d'excel·lència s'esfondrarà.
Vol deixar clar, per tant, que l'autèntic esforç l'està fent el govern municipal amb un increment del pressupost i una aplicació pressupostària que els Grups que els critiquen no havien previst. I insisteix a preguntar-los novament on són les retallades en el segment de 0 a 3 anys, quin servei s'hi deixa de prestar, i si no els ho poden respondre estendrà que estan fent demagògia.
La Sra. Andrés insisteix en què hi ha molts ajuntaments que no tenen la capacitat d'aquest per suplir la retallada que ha fet la Generalitat en la subvenció de places d'escola bressol; per tant, consideren que Barcelona ha de donar exemple i exigir a la Generalitat els seus compromisos. Precisa que el compromís s’ha materialitzat en què el 2004 la subvenció no arribava a 900 euros per plaça i s'ha arribat als 1.800 euros pel mateix concepte per a aquells ajuntaments que tenien un compromís ferm per incrementar les places públiques d'escola bressol, tal i com ha fet Barcelona i, per tant, ha d'exigir a la Generalitat que compleixi el compromís de pagar aquest import.
Addueix, arran de l'apreciació del Sr. Ardanuy, que no s'erigeixen com a pregoners d'un model d'excel·lència, sinó que l'han creat, aquest model, i ho han fet en base a la llei aprovada el 2004, sorgida d’una iniciativa legislativa popular i votada per unanimitat per totes les forces polítiques, que demanava posar en marxa una xarxa d'escoles bressol de titularitat pública.