Estimar els animals des de ben petits
Amb l'arribada de la calor, s'inicia al Zoo un nou estiu de casals. Des del 25 de juny i fins al 10 de setembre acollim més de 1.500 infants de 5 a 14 anys que passen amb nosaltres un estiu profitós i agradable. Com cada any, rebem amb ll-lusió els nostres petits visitants que durant la seva estada aprenen i gaudeixen amb els animals de la nostra col-lecció sempre acompanyats dels cuidadors i educadors del Parc.
Així mateix, aprofitem la presència dels nens i nenes per posar en marxa nous programes educatius que proposarem a les escoles el proper curs. Així, estem elaborant uns crèdits de síntesi per als alumnes d'Ensenyament Secundari Obligatori que són: "Sostenibi-litat de les poblacions animals, paper dels zoos", "Efectes del canvi climàtic en les poblacions naturals" i "Animals en perill". També pa-rem atenció als canvis que s'estan produint en el sistema educatiu pel que fa als nous treballs de recerca per a 4t d'ESO i seguim millorant i renovant els temes que oferim a Primària i a Educació Infantil.
És evident que els més menuts gaudeixen d'allò més amb les ex-periències viscudes de primera mà, i que són molt sensibles a comprendre la importància que tenen els animals del Zoo com a ambaixadors dels seus congèneres que viuen als hàbitats natu-rals. Sovint els nens i nenes, quan coneixen la problemàtica que tenen alguns animals, s'impliquen fàcilment en petites accions que permetran la seva supervivència. Per motivar encara més l'interès dels més petits, s'han organitzat juntament amb l'Institut jane Go-odall els primers ecosafaris nocturns, "Les nits al Zoo", en què els infants gaudeixen d'una oportunitat única per conèixer sobre el terreny la fauna salvatge que viu a les nostres installacions. Tam-bé en col-laboració amb l'Institut [ane Goodall hem desenvolupat
el programa "Ennquint-nos", un projecte que fa 4 anys va Iniciar amb èxit la Fundació Mona i que consisteix a elaborar materials d'enriquiment per part dels nens i nenes, destinats als ximpanzés que viuen en captivitat.
Amb totes aquestes activitats volem que tots els nens i nenes que vinguin al zoo no només estimin els animals, sinó que poc a poc descobreixin tots els seus secrets i la seva manera de viure, i qui sap si potser d'aquí uns anys tots aquests infants esdevindran els grans científics i les grans investigadores que Barcelona necessita. Si bé els programes educatius formen part de les nostres prioritats, des del Zoo s'impulsa de manera molt activa la investigació. Ac-tualment, es coordinen més de 1Oprojectes i programes científics en col-laboració amb diferents universitats i institucions nacionals i internacionals. Els zoos i aquaris són institucions científiques i les seves col-leccions d'animals es troben en una situació privilegiada ja que contribueixen a la conservació de les espècies. A més, són un lloc de trobada entre visitants i investigadors i augmenten la consciència sobre la necessitat de la investigació i les seves impli-cacions en la conservació. En definitiva, són el lloc on el contacte amb els animals ens apropa a la consciència sobre la necessitat de la investigació i de les seves implicacions en la conservació. Us animem a visitar el Zoo i descobrir
les mil històries que ofereix cada dia.
Ignasi Cardelús
Delegat de Presidència i Relacions Institucionals Ajuntament de Barcelona
~
Barcelona
Editada perloode Barcelona
Parc de la Ciutadella, s/n. 08003·Barcelona Telefon 932256780 Fax· 93 221 3853 Mall zoobarcelona@bsmsa es wwwzoobarcelona com
Director: Rafael Cebnan Cap de redacció: M Neus Miró
Consell de redacció: Manel Areste, Eulaha Bolugas, Marc Escobar, Jordi Fabregas, Hugo Fernandez, Josep Garcia, Jordi lndiano I M Josep virgos
Coordinació: Jordi Fabregas
Fotografia: Arxiu Zoo, Josep Garcia, Josep Mosketon, Diego Devesa I Santiago Garcés Produccio: Departament Comercial Zoo
Membre de: UICN
Un ro Internacional per a la Conservació de la Natura
UICN
",,,,U>~"'J( 1"''''''' orlQ()!,,,,,,~ ...,U"'"
f\lfQP...n
f~dM\le,~d sP .... ,~.
"fl>!l'~"''''.
Directora Executiva: Laura Aguera Cap de Serveis Generals:Antoni Torrellas
Cap de Conservadors: Llurs Colom
Cap de Parc: Jordi Indiana ZOOCLUB Parc de la Ciutadella s/n 08003·Barcelona Telefòn. 93 225 67 86 zooclub@bsmsa es Realització: ~ RBA Taller de Revistas, C/Perez Galdos, 36 08012·Barcelona Telefon: 93 415 73 74
Directora general: Maite Martm Director de projecte: Jaume Riera Director d'art: Jordi Sabater Maquetacio: Montserrat Figueres Impressió: Pnnter
Diposit Legal: B·30671·98
EI Zoo de Barcelona no es fa responsable de les opinions expressades pels seus collaboradors Prohibida la reproducoo total o parcial del contingut d aquesta pubhcaco amb finalitats comercials SigUIqumSigUIel mitja o proces de reprcduccro sense autontzacto de l'editor
MU
S E U
CDLíMPIC
I D
E L' E S PCG)R T
Vols veure les botes de Pau Gasol, la bicicleta de Miguel
Indurain o el Fórmula 1 de Mikka Hakkinen? T'atreveixes
a córrer al costat de Cari Lewis o batre el récord de salt
de longitud
de Bob Beamon?
Vine al Museu Olímpic!
Avinguda de l'Estadi, 60
08038
Barcelona
(al costat de l'Estadi Olímpic)
~.~~
t})
93 292 53 79
wwwmuseuolimpicbcn.cat
B:SM
2/2008
EI nostre Zoo
Recull d'últimes notícies del Zoo de Barcelona
Agenda
21
Què podem fer per reduir els residus?
Els nostres a ima's
Aprenent a ser un siamang
Educació
Cursos i activitats
Les nits del
LOO
Gran èxit dels ecosafaris nocturns
Pòster
EI lleopard de Sri Lanka
Dossier
La granota gegant de l'illa de Montserrat
Fitxa botànica
La morera blanca
Avantatges
per als socis
Gaudeix de les ofertes del Zoo-Club
EI nostre món
A la recerca dels megapodis australians
Llibres
Caca, una história natural de /'innombrable
Plantes medicinals
La sàlvia
Quadern de camp
Ecoiniciatives
Enriquint-nos
La ínstel-lacíó dels lleons marinsZalophus
califor-nianus ha estat tancada durant unes tres
setma-nes per poder-la pintar de nou i per fer-hi una sèrie de modificacions a les platges i a la zona de reserva. Aquestes reformes s'han fet amb l'objectiu de millorar tant el maneig com el be-nestar d'aquests atractius animals.
La piscina, d'aigua marina, ha estat pintada d'un color blau més clar que el que tenia anteriorment Així s'aconsegueix que contrasti més amb les ro-ques fosro-ques que l'envolten i permet observar millor les evolucions d'aquests mamífers marins, sobretot ara que ja han nascut els tres petits
que
esperàvem. Com cada any, al voltant de la re-vetlla de Sant Joan es produeixen els naixemen d'aquesta espècie i pocs dies després ja p m veure les cries nedant i jugant.
AI darrer número de la nostra revista us anunciavem la inauguració d'una nova installació per les cigon-yes. Doncs bé, l'adaptació d'aquestes aus al seu nou hàbitat ha estat del tot satisfactòria, fins el punt que ràpidament dues parelles van començar a fer nius i a posar ous.
L'última setmana de maig ja vam poder veure quatre polls en un dels nius i el 3 juny va néixer un únic poll en el segon niu. EI programa de cria de les cigonyes no ha pogut començar millor. Per altra banda, també volem resaltar, entre d'altres, el naixement de cinc agames aquàtiques de Filipines
Hydro-saurus pustu/atus,
d'un bisó euro-peuBison bonasus
i de dos nyusCormochsetes taurinus.•;.:.
envinguts petitons!
Les agames són uns llangardaixos d'hàbits arborícoles i aquàtics que viuen a les selves tropicals del sud-est asiàtic.
La població de nyu s del 100 s'ha ampliat amb dos noves cries.
Les cigonyes s'han adaptat molt bé al seu nou hàbitat i ja tenim cinc nous exemplars.
Des de la revista del 100
volem donar la benvinguda a la cria de bisó europeu.
7
EI passat mes de febrer van arribar procedents d'Holanda una parella de lleopards de Sri lanka
Pan-tera pardus kotiya,
la subespècie de lleopard endèmica d'aquesta illa de l'índic.Enarribar, els animals van passar un període d'adaptació d'un mes a les seves quadres interiors sense sortir a la
instal-lacló exterior. Després, i durant uns quinze dies, van anar sortint a l'exterior per separat (un dia l'un i un dia l'altre). Finalment, gairebé dos mesos després de l'arribada, ja van començar a sortir tots dos junts a la seva
instal-lació, situada en el complex dels felins de l'extrem nord del Zoo, on els podeu veure al costat de les panteres negres, els jaguars o els linxs europeus.
Malgrat que el lleopard és un felí encara relativament comú
Nous felins al Zoo
Els lleopards
de Sri Lanka
Benvingudes!
EI passat mes d'abril van arribar al nostre Zoo cinc femelles de pingüí de Humboldt
Sphenis·
cus humboldti procedents del Boras Djurpark Zoo de Suècia.Estracta de cinc exemplars nas-cuts en captivitat que ens ajudarana equilibrar la proporció de sexesdel nostre grup de pingüins, fins ara amb una predominança considerable de mascles. Amb aquesta incorporació, la nostra colònia està formada, en aquests moments, per un total de 28 exemplars.en algunes regions de la seva àmplia àrea de distribució, que comprèn bona part d'Àfrica i Àsia, en molts llocs, com ara l'illa de Sri lanka, les seves poblacions es troben avui en greu perill d'extinció a causa de la desforestació de les selves i de la persecució directa per part de l'home per tal d'obtenir-ne la pell.
Avança
el projecte
de reintroducció
de gaseles al Senegal
EI conservador de mamífers del nostre zoo, Conrad Enseñat, va estar al Senegal el passat mes de juny per acabar de marcar i fer un control ve-terinari a les gaseles dorcas
Gaze//a dorcas neg/ecta
que van néixer a la reserva de Guembeul a començaments d'any, on el grup de gaseles que es va reintroduir està completant la fase d'adaptació.Posteriorment, Enseñat es va traslladar al tancat d'aclimatació de Katané, al Parc Nacional de Ferio Nort, on a finals d'any es traslladaran uns 20 exemplars per passar la darrera fase del període d'aclimatació abans de l'alliberament definitiu .•
.=.!.
Un grup de gaseles dorcas
Lliurament dels Premis Sabater Pi
Reunió amb el
comité espanyol
de la IUCN
EI passat 4 de juny va tenir lloc al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona l'acte de lliura-ment dels guardons de la segona edició dels premis Professor Jordi Sabater Pi, organitzats per la cátedra EI Cervell Social amb la col-laboració del Consorci d'Educació de Barcelona i del Parc Zoològic de Barcelona. La regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, Mont-serrat Bailarín, va presidir l'acte i va adreçar unes paraules d'encoratgement i benvinguda a la Casa Gran als estudiants guardonats.
La taula presidencial també va comptar amb la presència del director de la cátedra EI Cervell Social, Oscar Vilarroya, del Cap del Servei d'Innovació i Investigació educativa del Depar-tament d'Educació de la Generalitat, Oriol Busquets, del Cap del Consorci d'Educació de Barcelona, Manel Blasco, i del professor Jordi Sabater Pi. La responsable de Comunicació i Difusió del Parc Científic de Barcelona, Rosina Malagarriga, i la nostra directora executiva, Laura Agüera, van ser les encarregades de lliurar els premis als guardonats .• ~.
Representants del Zoo de Bar-celona van assistir a les jornades del comitè espanyol de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (lUCN), per preparar les aportacions espanyoles al IV Congres Mundial de Conserva-ció que se celebrarà per primera vegada a la ciutat de Barcelona el proper octubre a lesinstallacions del Fòrum.
La trobada tenia com a objectiu fomentar la cooperació entre els membres i discutir sobre els te-mes del congrés: la conservació de la biodiversitat, les estratègies per evitar el canvi climàtic, el ma-neig d'ecosistemes pel benestar humà i com fomentar una econo-miaverda.' ..
IUCN
The World Conservation UruonEI professor Sabater Pi felicita una de les estudiantsguardonades,
Proves per a un millor manteniment dels llacs
Un dels usos que té l'aigua a les instal-Iacions del Zoo és el de separar els animals del públic. Aquests llacs s'omplen d'algues i acumulen matèria orgànica, de manera que s'han de
buidar i omplir amb certa freqüència per mantenir-los nets. Una manera d'estalviar aigua seria aconseguir que estiguessin nets més temps.
[ A G E N e A Be N ]
QUÈ PODEM
FER
ER REDUIR ELS RES DUS?
La nostra societat genera una gran quantitat
de residus: restes de menjar, residus
plàstics, residus elèctrics, fustes, sorres, vidre, cartró, runes, paper, metall, etc. La
llista és interminable
i
si no reciclem tot va a parar als abocadors. Aquests residus
són cars i difícils d'eliminar
i
acaben contaminant
el medi ambient.
Canviant alguns dels nostres hàbits en l'àmbit fami-liar o a la feina podem ajudar a instaurar una cultura més sostenible del nostre planeta i
reutilitzar o reciclar moltes de les coses que actualment llencem a les escombraries.
Les tres R: reduir, reutilitzar i reciclar
Reduir
la quantitat de residus és la primera norma que hauríem de seguir. EI 50% de les coses que llencem són materials d'un sol ús i que podríem evitar. EI millor residu és el que no es produeix. Què podem fer?~ EVITEM' les bosses de plàstic, les safates de pórex, els em-bolcalls innecessaris, els envasos d'un sol ús, el consum inne-cessari de paper, fer impressions o fotocòpies inútils. ~ ESCOLLI el carro i el cabàs, triem envasos retomables, els productes a granel, mínims embolcalls, el paper reciclat, llegim els textos a l'ordinador.
Reutilitzar
els envasos, el paper, els pots de vidre, etc. és una de les millors formes de disminuir residus. Cada cop s'utilitzen menys els envasos retomables, però si hi insistim, en trobarem a les botigues del barri. També amb el paper hem d'aprofitar les dues cares, fer servir paper reciclat i no imprimir o fotocopiar si no és imprescindible.~r
JTEM·envasos d'un sol ús, brics, les begudes en llauna, usar el paper només per una cara, usar toners d'un sol ús, llençar ordinadors vells. ~ (l. '11.garrafes, ampolles retomables, les begudes en vidre, paperutilitzat o reciclat, mínims embolcalls, cartutxos recarregables de tinta i to-ner, buscar on donar els aparells electrònics.
Reciclar
tots els materials que sigui possible i utilitzar cor-rec-tament els contenidors que estan distribu'fts per la ciutat. Ja sabem tots que és molt difícil organitzar les deixalles, però amb una mica de paciència i bona voluntat podem classificar-les i ajudar a dismi-nuir la contaminació. Recordem els colors marcats per cada cosa: groc -contenidors de plàstic, llaunes, bosses de plàstic-; blau -cartons, paper-; verd-víore-.
En alguns municipis es recicla la matèria orgànica, que ha d'anar en bosses especials .• !eV'TE. ~ tenir només una bossa d'escombraries, llençar el paper de cuina brut als contenidors de paper, llençar restes de menjar barrejat amb el plàs-tic, llençar el vidre brut i amb taps rnetàl-Ics, llençar les llibretes amb grapes i espirals, llençar material perillós a les escombraries.
• ESCOLLIM: tenir 3 o 4 compartiments d'escombraries per separar la brossa, bosses dels colors adequats per a cada residu, trencar les capses de cartró i apilar-lo, portar els equips elèc-tncs al punt verd del barri, informar-nos al nostre municipi de com llençar material especial.
Les deixalles de les nostres escombraries es componen de: ~
38% restes orgànics
+
21 % paper i cartró
+
8% vidre
+
16% plàstics
+
5% metalls
+
12% altres,
i el 50% es podria evitar o reciclar adequadament!'!
10
Q~
Residus especials
HI ha una petita part del que llencem que conté elements i substàncies tòxiques i molt perjudicials per al medi ambient. Estem parlant de piles, Insecticides, pin-tures, dissolvents, aerosols, coles, termòmetres de mercuri, bateries, plaguicides, etc. Aquests re-sidus han de portar la senyalització adequada i n'hem de fer servir els menys possibles, Ja que són molt difícils d'eliminar i tarden molt a degradar-se.
EI més recomanable és no abusar d'aquests productes i sempre que sigui possible substituir-los per pro-ductes biodegradables. Quan haguem de llençar- \ ( ne, s'han de portar als punts de venda, que sabran com eliminar-los, o als llocs que hagi determinat l'Ajuntament, on es tractaran de la manera adequada.
Etiquetes i símbols
Garantia de qualitat ambiental
Etiqueta ecològica europea: Marca que atorga la Generalitat de Catalunya als productes que demostrin que en el disseny, producció i comercialització són respectuosos amb el medi ambient. Els criteris ecològics els fixa la Unió Eu-ropea.
Distintiu de garantia de qualitat am-biental: EIdepartament de Medi Am-bient defineix unes categories i criteris per atorgar aquest distintiu a productes i serveis que afavoreixin la reducció de residus, la recuperació dels subproduc-tes i l'estalvi de recursos.
Punt verd: Símbol que indica que el fa-bricant del producte paga una taxa per finançar el cost de la recollida selectiva d'envasos.
Perillós per al medi ambient: Etiqueta que porten aquells productes que poden ser nocius per a la fauna, els organismes aquàtics i la capa d'ozó i que, per tant, s'han d'eliminar de forma responsable i amb mesures especials.
[AGENCA2-BCN]
,
IIU'Yla;
{,-~dh
~
el}
fr;v{,-~
VYv
wrv
~fti
vttUit~ ~
2.0
'n'WYlM4
t-
tanda. ~
100
v
4-00
~VYv~-~dh
~~/=
Agencia de Residus de Catalunya
!.:Agència de Residus de Catalunya és l'entitat que té competència so-bre els residus que es generen a Catalunya i els que es gestionen al seu àmbit territorial, ja siguin industrials, municipals, sanitaris o agro-pecuaris. Principalment, l'agència s'ocupa de promoure la minimitza-ció de residus i la seva perillositat, el foment de la recollida selectiva, la valorització dels residus, la disposició del rebuig i la recuperació d'espais i sòls degradats per descàrregues incontrolades de residus o per contaminants.
A la seva web hi trobareu molta informació, així com la normati-va vigent, els sistemes de reciclatge i eliminació i els plans de futur.
(http://www.arc-calnet)
Informació extreta de: Departament de Medi Ambient I Habitatge de la Generalitat wwwgencat.net/acaGuia d'educació ambiental: Propostes senzilles per reduir els residus, Ajuntament de Barcelona
I siamang és un primat astàtic que pertany a la famí-lia dels gibons. Aquest primat es caracteritza pels seus llargs braços, que li permeten desplaçar-se de branca en branca, i la seva forma de vida monògama, és a dir, viuen en parella. AI Zoo de Barcelona viu una parella de siamangs adults, el jake i la Flaky, Idues de les seves filles, la Liza i la Lola. Abans de ser parella del jake, la Flaky va tenir una altra cria amb el Mak (la seva anterior parella), la Moara.
Les tres cries van ser abandonades per la mare en néixer i criades a biberó pels treballadors del Zoo. Criar a mà un animal social com el siamang no és gens senzill. EIcorrecte desenvolupament de les cries inclou un extens aprenentat-ge dels proaprenentat-genitors. No és fàcil ensenyar a ser un siamang! Per això, el més aviat possible, les cries han de ser
reintro-LA PETITA DE reintro-LA FAMíLIA
La Lola, que va néixer el setembre pas-sat, és la filla petita del jake i la Flaky, la parella de siamangs del Zoo.
I
,
--
....
,)
I
duïdes amb Individus de la seva espècie. Aquesta reintroducció també és complicada (vegeu requadre).
En la remtroducció de la Moara ens vam trobar amb un proble-ma. La fase d'estimulació va ser deficitària i la petita no sabia rnoure's de forma segura Independentment. A més, estava molt humanitzada i es mostrava temerosa davant els adults de la seva espècie. Això va complicar molt l'associació i encara que al fmal la Moara va arribar a conviure amb els seus pares, la falta de conductes socials adequades per part de la cria va provocar alguns atacs per part del mas-cle I se la va haver de separar al poc temps. La Moara va
ser enviada al Zoo d'Atenes, on actualment viu asociada ~_::::;
::._----amb un mascle. ~
-I~
la
liza
iels goril-IetesAmb la Liza vam aprendre dels nostres errors i la fase d'estimulació es va preparar molt millor. Des de molt peti-ta se la va estimular a aprendre a agafar amb força diferents suports (els siamangs es desplacen per braquiació, agafant una branca després d'una altra mentre es balancegen penjant dels braços) i a desplaçar-se per si mateixa, usant sacs peluts i cor-des penjacor-des a diferents alçacor-des. A més, la Liza va conviure els seus primers mesos de vida amb dos goril-letes, la qual cosa va facilitar una millor socialització i va afavorir una major
indepen-ESTIMULACiÓ
És molt important que la cria de siamang aprengui a rnoure's i a fer servir els llargs braços.
'" l'
"
14-
Q' .
~
PARES HUMANS
La Lola, com les seves germanes, ha estat criada en els seus primers mesos
de vida pels treballadors del Zoo.
REINTRODUCCIÓ
Abans de reintroduir el petit siamang amb els seus progenitors s'ha de seguir uns passos determinats.
dència. Es mostrava menys temerosa i desconfiada durant el procés d'mtegracró que la seva germana.
Quan va ambar l'hora de l'associació, es va construir una gàbia-galli-ner dins de la installacró dels seus pares. Aquesta "caseta" facilitava un contacte visual segur entre progenitors i cria Tenia, a més, ober-tures regulables que permetien el pas de la Liza, però no dels seus pares. Així, la l.iza podia passar a lalnstallació dels pares i refugiar-se en la mstallació petita en cas que hi hagués una agressió.
La remtroducció de la Liza va ser un èxit. En poc temps, la cria con-vivia tot el dia amb els seus pares i, malgrat que que no hi va haver gaire relació amb la seva mare, ja que aquesta la ignorava, la relació amb el pare va ser molt bona. Van mantenir molt contacte i es van observar conductes de joc I grooming (neteja de paràsits) entre ells.
Una nova vida per a la Liza
Amb el temps van començar a donar-se agressions per part de la femella adulta (la mare), que estava prenyada. Finalment es va haver de separar la Liza i trobar-li una nova llar. La Liza viatjarà en breu a Alma Atta (kazahstan), on coneixerà un mascle jove que serà el seu nou company.
Tot el temps de convivència amb els seus progenitors ha ser-vit perquè la Liza aprengués a ser un veritable siamang i a conviure amb altres siamangs. Això afavorirà que es pugui adaptar a la seva nova vida molt millor i més ràpidament que la seva germana Moara.
l'última cria de siamang va néixer el passat mes de setem-bre. Li diem Lola i es troba en ple procés d'associació. Tota la secció de primats treballem dia rere dia en l'estimulació de la cria i hem començat ja els contactes visuals amb els seus pares i amb la seva germana Liza. EI procés seguirà durant els propers mesos i, malgrat que és necessària
una forta Implicació per part de tot l'equip de primats I que cal su-perar moltes dificultats, ho fem amb moltes ganes perquè sabem que és l'única manera que la Lola arribi a ser una bona femella de siamang .•• '
Taide Pérez Cuidadora Especia!Jsta. Secció Primats
Passos per a la reintroducció
Estimulació
Lacríaha d'estar suficientment des-envolupada per ser capaç de desplaçar-se per si mateixa per la instal-Iació.
Contactes
visuals
Es permet que cria i progenitors es vegin, però sense tocar-se per evitar possibles agressions (mossegades) en cas que hi hagi rebuig.
Contactes
físics
Cria i pares es poden veure i tocar però amb una bar-rera física (com una reixa) que impedeix el contacte total.
Associació
S'ajunta la cria amb el pare o la mare en una mateixa
ínstal-lacó
i, final-ment, sitotva bé, amb tots dos.Convivència
La cria passa algu-nes hores convivint amb els seus pares. La reintroducció es completa quan cria i progenitors con-viuen tot el dia junts i amb normalitat.
"
--<:..---...-Bare-elona6vtLAcV\ció
Matins al Zoo
P nens inenes de 4 a 11anyc;
Els educadors/dares fan descobrir nous aspectes sobre els ani-mals del Zoo. Els acompanyaran a observar l'animal escollit, amb l'ajut dels voluntaris/àries del Zoo, rebran un quadern de treball i, si és possible, faran alguna activitat amb els animals.
Calendari d'activitats
20 de setembre Com aprenen els dofins?
27 de setembre Les cries del Zoo
4d'octubre Caimans o cocodrils? 11 d'octubre La família Ximpanzé
18 d'octubre Ba-ba, la girafa
25 d'octubre Els dofins del Zoo
1 de novembre La casa dels titís
8 de novembre Camells, vaixells del desert
15 de novembre Serps i llangardaixos
22 de novembre Et presentem els lleons marins Iels dofins!
29 de novembre Que fan els veterinaris del Zoo?
13 de desembre Els grans gats A ranç 2009
10 de gener EI clan de les tortugues
IQ
Dissabtes de 10 h a 13 hG
Per als socis Zoo-Club: lS,40€ Per als no-socis de Zoo-Club: 22,30 €Abonament trimestral per a 4 Matins al Zoo: 46,25€(només per als socis de Zoo-Club). lnscripcions fins al dimecres anterior a la data de l'activitat.
Places limitades.
¡CD ~
Barcelon_
L
Matins familiars
Per a petits i grans Per a grups fdmJllcuc;
Els educadors/dares permetran que els assistents coneguin aspectes dels animals del Zoo que els sorprendran.
Calendari d'activitats
21 de setembre La crisi dels amfibis
5í19 d'octubre Coneix els lleons marins i els dofins!
2í 16 de novembre EI Zoo portes endins
30 de nov. í14de des. Visitem els animals carnívors Aranç 2 09
11 de gener Coneix els lleons marins i els dofins!
... Diumenges de 10h a 12.30h
et
Família sòcia del Zoo-Club: 25€per família (inclou 2 adults i 2 infants). Suple-ment de 7,OO€ per nen a partir del tercer.
Família no-sòcia del Zoo-Club: SO€
Festes d'aniversari
Per a nens inenes iadults,
t L
Inclou l'esmorzar i el pastís d'aniversari, la felicitació dels dofins Ila
visita a alguns animals acompanyats per un educador/a que els guiarà.
EI nombre mínim d'assistents per festa és de 10 persones. Cal reservar com abans millor.
G
Dissabtes i diumenges de 1O.lO hall h () Per als socisZoo· Club: 19,65 {Per als no-socis de Zoo-Club: n,40 {
Les places reservades que no es presentin hauran d'abonar 4€ en concepte de menú.
6d.UCAció
Casals de Zoologia
Nada/200a
Per a nens inenes de 5 a 14 anys.
Els nens i les nenes poden passar les setmanes de les vacances escolars aprenent i gaudint al Zoo.
Sempre aniran acompanyats dels educadors/es I dels volun-taris/àries del Zoo, tindran estones de treball, de descoberta i de contacte amb els animals. Els prepararan el menjar i els el donaran, visitaran les mstallacions interiors Is'aproparan a alguns animals.
Programa
22, 2l i24
de desembre
La granja i els ponis (de 5 a 8 anys) Descobreix el món dels mamífers! (de 5 a 14 anys; es fan grups per edats)
29, lO i II de desembre
La granja i els ponis (de 5 a 8 anys) Aprèn com es treballa al Zoo! (de 5 a 14 anys; es fan grups per edats)
OI
De 9h a 16h() Casals de les setmanes de l dies:
• Per als socis de Zoo-Club: 103,65 €
• Per als socis de Zoo-Club amb carnet de família nombrosa: 93€
• Per als no socis de Zoo-Club :114,90 €
• Per al no socis del Zoo-Club amb carnet de família nombrosa: 103,65 €
o
Inscripcions i informació:• HI ha un servei de guarda d'infants que inclou l'entrada una hora abans de l'mici del casal, i una hora després de la seva finahtzació (8 h a 17 h),
• Places limitades • Inscripcions a partir del
dia 10 de novembre de 2008
INFORMACiÓ i RESERVES:
'fi"
902 457 545 de 9h a 20h.
www.zoobarcelona.comDepartament d'Educació del Parc Zoològic de Barcelona.Passeig de Circumval·lacló, 3 - 08003 Barcelona
Cursos universitaris 2008/2009
EI Zoo de Barcelona organitza cursos especialitzats adreçats a es-tudiants universitaris. La professionalitat del nostre personal, més les conferències de reconeguts professors I doctors de les
uru-1f\ITf:JODUCCIÓ
4
L'ETOLOGIA
De 1'1 al 25 d'octubre 2008
Amb aquest curs es pretén Iniciar l'estudiant en el món de l'etologia i en els estudis de diferents grups animals (mamífers manns, primats, rèptils ...). EI comportament lúdic, afiliatru, sexual I reproductor són nomes alguns dels temes dels quals es parlaran. Les pràctiques es faran al Zoo de Barcelona I s'hi aplicaran els conceptes tractats durant les classes teòriques.
METODOLOGIA
ETOLÒGICA
Del12de novembre al 12 de desembre 2008 EI curs proporcionarà els coneixements i les eines neces-saris per tal que l'estudiant realitzi amb èxit una investigació científica correcta i adequada. EI programa es desenvolupa seguint el mètode científic, començant per la recerca biblio-gràfica i seguint fins arribar a la obtenció i interpretació dels resultats. Es capacitarà l'estudiant amb les eines necessàries per garantir que les seves futures investigacions comptin amb una base sòlida mitjançant explicacions i classes teorí-copràctiques.
PRIMATOLOGIA
Del 3 al 27 de març 2009
Amb aquest curs es pretén aportar a l'estudiant uns coneixements bàsics sobre la gran complexitat d'espècies, grups socials i caràcters conductuals que hi ha al món dels primats. La taxonomia, la conducta tròfica i parental són només alguns dels aspectes que es tractaran. En les pràctiques s'aplicaran els conceptes teòrics i l'estudiant serà capaç d'elaborar etogrames i fulls de registre de forma adient a l'estudi a realitzar.
versitats més Importants, fan d'aquests cursos una formació com-plementària Ideal per als futurs professionals, així com per obtenir crèdits de lliure elecció.
et
Teoria: de dimarts a divendres de 19-21 h Pràctica: dissabtes de 10-13 hLloc: Departament d'Educació del Zoo de Barcelona
Durada: 46 hores
G
220 € socis i estudiants. 250 €no socisO
Classes. inscripcions iinformació: Departament d'Educaciódel Parc Zoològic de Barcelona
Si us matriculeu en més d'un curs s'aplicarà un 5% de descompte
Tots els cursos són reconeguts com a crèdits
de lliure elecció per les principals
universitats catalanes.
INFORMACiÓ i RESERVES:
'Ir
902 457 545 de 9h a 20h. www.zoobarcelona.com Departament d'Educació del Parc Zoològic de Barcelona. Passeig de Circurnvallaclú, 3 - 08003 BarcelonaGran èxit dels
ecosafaris
nocturns
Un bon
grapat
de
ne-ns
Inenes,
acompanyats
pels seus
pares
i
mares,
han pogut gaudir gràcies al programa
"Les
nits del Zoo", d'una oportunitat
única per
conèixer sobre
el terreny la
fauna salvatge que viu i aprofita els
jardins i les
instal-lacions
del Zoo.
6
11shan estat els primers a descobrir alguns dels secrets més ben guardats del Zoo. Una esponerosa diversitat animal que no va deixar ningú impasible. Una activitat que no hauria estat possible sense la tasca organitzativa del De-partament d'Educació del Zoo, l'Equip Verd del Zoo i de l'Institut Jane Goodall i el seu programa educatiu Roots & Shoots.Entre les activitats realitzades destaquen l'avistament de moixons i aus que venen al Zoo a dormir, menjar o criar, com ara el pit-roig, mallerengues, diverses espècies de cotorra, tallarols, tudons i tòrtores o gralles. Sense oblidar-nos de la impres-sionant colònia de martinets blancs, esplugabous i bernats pescaires.
*
Els nens i nenes van rebre lliçons d'ornitologia per aprendre a reconéixer les diferents espècies d'aus.
Els petits escolten amb atenció les explicacions.
~~,
____
/9
Els nens i nenes s'ho van passar molt bé batejant els eriçons amb noms com Krispi, Super:>, Fènix o rimit.
Amb la complicitat de la foscor, els petits exploradors, amb l'ajut del professor Roots i d'especialistes en l'observació de fauna salvatge, van poder observar tòtils, granotes verdes i dragonets rosats i comuns. A més, gràcies a un detector d'ultrasons i ex-perts de l'Associació Galanthus varen descobrir el món secret i desconegut dels ratpenats.
Un dels moments més emotius va ser l'observació d'una becada, un ocell molt críptic i de costums molt esquerpes que fa que sigui molt dificultosa la seva detecció. Però sens dubte, les es-trelles més esperades dels eco safaris van ser els follets de la nit, els eriçons. Aquests simpàtics animals mantenen al Zoo una població urbana molt interessant i fins no fa gaire totalment desconeguda. Els nens i nenes van poder participar de l'estudi i recerca que es du a terme per tal de conèixer la seva biologia i, a més, els eriçons nous que es localitzaven i marcaven (amb un esprai de colors inofensiu per als animalons que permet la seva individualització) eren batejats pels petits aprenents: Krispi, Super3, Fènix, Molina, Timit, Eegel. .. , són alguns dels noms que ara duen els eriçons salvatges del Zoo.
AI final de les expedicions nocturnes, tocava el des-sitjat sopar i les originals i sostenibles cançons del professor Roots i la seva guitarra. Pel matí encara esperava el taller de montatge de caixes-niu i la coca amb xocolata!!!
Són molts els nous amics que hem fet al llarg d'aquests ecosafaris nocturns. A tots els que ja hi heu participat i als nous petits exploradors que encara hem de conèixer us hi esperem amb ilIusló a les properes edicions .• ~.
Josep Gal (Zoo Barce/ona)
Abans d'anar a dormir, el professor Roots ens va obsequiar amb
les seves originals cançons.
*
LLEOPARD DE SRI LANKA
fiTXA TÈCNICA
•
Mamífers•
•
- Fèlids•
Pantherapardus
- kotíya
DADES BIOLÒGIQUES
30-80 kg
95-167 cm
90-105 dies
1-6, normalment 2-4
500-600 g
s de 20 anys en captivitat
vivípara
ECOLOGIA
Encara que prefereix viure en selves i boscos amb una important cobertura arbòria, és un animal molt adaptable que també és capaç d'adaptar-se a regions més obertes, com ara les sabanes herbàcies i les àrees arbustives.
EI lleopard de Sri Lanka és una subespècie endèmica de l'illa de Sri Lanka, l'antiga Ceilan.
SITUACiÓ
DE CESPÈCIE
Extint
Com totes les subespècies de lleopard que existeixen al món, la de Sri Lanka es troba avui en greu perill a causa de la destrucció del seu hàbitat i de la persecució directa per tal d'obtenir-ne la pell. En aquest cas concret, la situació de risc es veu agreujada per l'a',llament genètic de la població de lleopards de l'illa i pel limitat nombre d'exemplars que permet un espai físic relativament reduït.
Extint en estat salvatge
En perill crític
En perill
Vulnerable
Segons les llistes vermelles de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), preparades per la Comissió de la Supervivència d'Espècies, la situació del lleopard de Sri Lanka(Panthera pardus kotiya) és d'espècie en
perill.
Gairebé amenaçat
Preocupació menor
La granota gegant de l'illa
de Montserrat
EI 1995 la petita illa de Montserrat,
situada a les Antilles Menors, va patir
una espectacular
erupció volcànica que va donar la volta al món gràcies
a la televisió i que va malmetre
bona part de l'illa. Amb aquella catàstrofe
natural es perdia part de l'hàbitat de la interessant fauna autòctona
de l'illa.
na d'aquesta espècies malmeses per l'erupció va ser lagranota gegant de "illa de Montserrat, la
Leptodactylus fallax.Aquesta gran granota, que
pot mesurar més de 20 cm i que, per tant, és una de les més grans del món, ja estava abans de l'erupció en greu perill perquè els habitants de l'illa la consideren un exquisit plat gastronòmic, tant és així que el seu nom en anglès, "mountain chicken frog", és a dir, granota pollastre de muntanya, fa referència a l'alta conside-ració culinària que els illencs li tenen. També
la pèrdua d'hàbitat per f'acció directa humana i la introducció de depredadors aliens havien minvat considerablement el seu nombre fins amenaçar la supervivència de l'espècie, decla-rada avui en perill crític per la llista vermella de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).
Les granotes gegants vivien anteriorment a altres illes com Guadalupe, Martinica, Saint Kitts, Santa Llúcia i Antiga, però avui només sobreviuen a la citada illa de Montserrat i a la Dominica. En aquesta darrera illa estava fins fa poc àmpliament distribuïda, però a princi-pis dels 2000, la malaltia que està portant a l'extinció a tantes i tantes espècies d'amfibis arreu del món, la quítrldlornicosls, va ser in-troduïda a l'illa i amb molt poc temps la po-blació de granotes de l'illa va disminuir més d'un 60%.
Indicis d'esperança
EI mascle de la granota gegant de l'illa de Montserrat té a les mans anteriors un petit esperó que, quan presenta un color negre intens, com a la imatge, indica que ha entrat en l'època de reproducció.
Montserrat a l'octubre del 2007 d'un pla d'acció per a les espè-cies autòctones (SAP) i la voluntat de declarar Parc Nacional la zona de Centre Hills Forest, el darrer hàbitat viable per a moltes d'elles, en són una bona mostra.
Reproducció en captivitat
Per protegir la granota gegant, a part de les mesures protectores del seu hàbitat i la prohibició de caçar-la i el control dels depre-dadors aliens, es proposà, concretament, la seva reproducció en captivitat (ex-situ) en entitats zoològiques de prestigi.
Alguns exemplars ja havien estat traslladats al zoològic de jersey, on s'ha aconseguit repetidament la seva reproducció en condi-cions de captivitat i on es va poder investigar molts detalls de la seva biologia que estan afavorint les iniciatives de conservació "in situ". La reproducció en captivitat també ha permès la consti-tució d'una població captiva segura en altres zoològics europeus. com els prestigiosos zoos de Londres, Chester. Rotterdam i ara
també el zoològic de Barcelona.
"
27
la femella, a la dreta, ha augmentat molt de pes i ha començat a posar escuma amb ous infèrtils, que serviran d'aliment als capgrossos. De moment sembla que anem pel bon camí.
L'octubre del 2007 van arribar una parella de granotes gegants de l'illa de Montserrat a les nostres instal-laclons. L'adaptació dels animals ha estat molt bona i ambdós exemplars estan apa-rentment en perfecte estat.
Aquesta espècie no només té un gran interès conservacionista, sinó que la seva biologia, molt allunyada de la dels nostre amfi-bis, és de gran interès educatiu i una bona mostra de la gran diversitat que mostren els amfibis en els seus cicles biològics. En comptes de posar la femella els ous a l'aigua i despreocu-par-se'n després, tal com ens tenen acostumats els nostres amfibis, les granotes gegants els posen a terra, en un cau sota una pedra o arrel, entre una escuma que els servirà d'aliment i protecció i d'on ja sortiran totalment desenvolupats. La femella durant aquest procés es manté al costat de la posta, protegint-la i, aproximadament cada 7 dies, posa nous ous infèrtils per alimentar els capgrossos, perquè aquests només poden alimen-tar-se d'ells. Les petites granotes sortiran del líquid viscós al cap d'entre 6 i 8 setmanes.
I què fa ara la nostra parella? us preguntareu. Doncs han entrat a l'època de zel. EI mascle té un petit esperó a les mans anteriors que normalment és de color blanc i ara és ben negre, senyal inequívoca de l'activitat de l'època de reproducció i per les nits, quan se sent sol, canta incansablement. Ella ha augmentat molt el seu pes i ha començat a posar escuma amb ous infèrtils, pas previ per posar els vàlids.
Com veieu, tots els passos semblen favorables perquè puguin reproduir-se amb èxit, però això mai no se sap. prometo mante-nir-vos informats.
6J.:.
La morera blanca
Morus
alba,
Moràcees
1:
a morera és un arbre caduc-foli més aviat baix, de capça-da ampla i molt ramificacapça-da. Les seves fulles són grans, algunes ovalades i d'altres presenten lòbuls. Quan arriba la tardor transformen el seu color verd clar en un groc molt espectacular. Els exemplars amb flors femenines produeixen uns fruits comestibles, les móres. Prefe-reix sòls frescos i un lloc assolellat. Aguanta bé el fred, la sequera i els ambients contaminats. Es conrea en els horts i com a arbre ornamental al llarg de passeigs. Prové de l'Àsia oriental però ha estat introduïda i cultivada des de fa molt temps en molts llocs. Actualment quasi bé no hi ha moreres en estat salvatge, ni tan sols en el seu lloc d'origen. Sabíeu que ...A la Xina es cultiva des de fa més de 4.500 anys per alimentar els cucs de seda, dels quals s'aconsegueix la seda, i per això va arribar a estar molt estesa. Les seves arrels pro-dueixen una substància utilitzada per a tincions. Amb les fibres de la seva escorça es poden fer cordes de gran resistència i qualitat. Els seus fruits són diurètics i refres-cants, i les fulles també s'han fet servir per alimentar el bestiar. La fusta de la morera és molt dura i resistent als canvis d'humitat i es pot utilitzar per fer carros, botes, en ebenisteria i per fer mànecs d'eines.
Tingueu en compte que les more-res contribueixen a la biodiversitat, ja que tant els seus fruits com les
seves llavors serveixen per
alimen-Floració: Color de la flor: Fructificació: Color fruit: primavera blanquinós estiu blanc rosat boscos humits temperats Hàbitat: E
'"
cÒtar multitud d'ocells i insectes del nostre entorn.
On són?
AI Zoo hi ha unes 20 moreres re-partides per tot el jardí. En podeu veure un grup prop dels felins i un exemplar molt gran a la granja que ens ofereix una ombra deliciosa a l'estiu.
1,70m
ft
I··· ..····..·..···..···..I4-6 m
;¿oo
Club
Més avantatges
per als socis
Més de
100.000
persones formeu ja part del Zoo-Club, el club dels amics
del Zoo de Barcelona, que continua
creixent dia a dia!
.~...Protegir moltes
espècies amenaçades
d'extinció
.~~ Desenvolupar
projectes de
recerca importants
per preservar la
biodiversitat
.~~ Fomentar el respecte
per la natura
50~
¡¿oo
CllAb
{
~~--~---~---,
c~
a" ~,
~
trMrv&i
!AIrv}
lt~
~ddZ~amu&
tW~~:
.~~ENTRARAl ZOO SENSE HAVERDE FERCUES ELSDIES QUE HI HA MOLTAGENT.
Deixeu-les de banda i passeu directament pels torniquets amb el vostre carnet!
.~~Participar en les nostres activitats educatives amb un descompte especial: Matins
fami-liars, Matins al Zoo, Casals de Zoologia
i
cursos, entre d'altres.
,~, Celebrar un aniversari diferent al Zoo a preu especial.
r-
~OV1\'rj\I
.~~Tastar els menús especials per a vosaltres als restaurants Sabana i Grill les Àguiles.
•~~ Comprar amb un 10% de descompte a les botigues del Zoo.
•~~ Passejar amb
els
nous cotxets elèctrics amb un 10% de descompte.
1)1l()J)IHlJUIJ~N'I'~
.~~Pujar al trenet del Zoo a un preu especial.
.~~ Entrar a
les
exposicions singulars que es facin al Zoo també a un preu especial .
•~~ Comprar la vostra entrada al TIBIDABOamb un 20% de descompte!
.~~ Rebre gratu'itament la revista del ZooOh! a casa, per mantenir-vos al dia de les novetats
del Zoo i aprendre moltes coses sobre els animals i la natura .
•~~ Fer-vos Amics del Zoo a partir dels 18 anys i així
ajudar-nos encara més, en persona i de manera
desinteressada, en activitats diverses al parc.
Però recordeu, molt important!, que per
oder entrar al Zoo i fer valdre la vostra
p
dició
de socis
ÉS IMPRESCINDIBLE:
con
ICIO.~~Que porteu el carnet i que h~~ugui la fotografia
correctament enganxada i plastificada.
.
.~~Que el carnet que porteu s~guiel vostre,
ja que és personal i intransferible.
SSM"...~~Que si perdeu o us roben el ca~net, ho comuniqueu
Im-mediatament al Zoo-Club perquè I
anul-lern ..
Us e~ farem un
duplicat, amb un petit càrrec segons les tarifes vigents .
..
~."A la recerca del, ~
II
d
§~
del
ce s
e grans ~
lJ~(~·
peus
australia.m0ttt~.
Dunk Island, al bell mig de la Gran Barrera de Corall, és
1
una petita illa d'exuberant vegetació. Estic buscant els ocells dels grans peus, els megapodls, per la selva plujosa de l'Austràlia oriental. He trobat indicis de la seva presència: forats a terra, petits munts de sorra i fullaraca. Senyals innequívocs de la seva activitat.;¿
Sento sorolls que surten de l'aclaparadora i densa vege-tació boscana. Ben segur que són ells. De fet ja he tingut ocasió de veure dues de les tres espèciesque viuen a l'illa continent i conec la seva ti-midesa. Els pots observar, però si el que vols, com ara jo, és fotografiar-los, la cosa canvia. No és gens fàcil, perquè aquests ocells, de cos-tums força terrestres, al més mínim soroll fugen corrents entre la bardissa o fins i tot, si s'escau, volant. És per això que avanço lentament, intentant aprofitar l'ajut dels sorolls d'altres animals per ,:¿
bellugar-me, camuflament acústic. EI ressol de la selva no és bo per aconseguir bones fotos. Busco clarianes i espero que hi pas-sin, justament per aquí. Les esperes són llargues, però infructuo-ses. EI temps corre, ja n'he vist algun, però no prou bé com per poder-lo fotografiar.
Trobo un niu enorme. Els mega podis es caracteritzen per
3
la construcció de grans nius, grans piles de matèria vegetal i sorra de fins a tres metres d'alçada, vint centímetres de radi i quatre tones de pes. No desaprofito l'ocasió per fer unes quantes fotos. EI flax és imprescindible.(f1¡;v
tM; ]) ~
rai&:-~
~
-"
"
;S~:
IO!~
.-tUmttv:~
Y\,&11V
ah~:
t~~cJv
(ell ~)
Als marges de la selva descobreixo un niu d'àliga pesca
do-.Ir
ra,Pandium haliaetus.
La femella fa una passada per sobre meu. És una amenaça. S'atura al damunt d'un arbre des d'on em controla. Ara s'acosta el mascle. Fa el mateix. Marxo ràpidament, no vull destorbar les seves tasques progenitores.5
Les cacatues galerita,Cacatua galerita,
comencen a volar tot cridant, senyal inequívoc que aviat enfosquirà. EI temps s'acaba. Trobo una clariana a la selva, i davant els meus ulls, a uns 30 metres, un niu de mega podi bastant gran als peus d'un arbre. M'hi acosto en silenci, pot ser la meva darrera oportunitat. Aquest cop no hi ha ressol, ni jocs d'ombres. La llum, però, comença a apaivagar-se. Tinc al davant una parella d'aquest curiós ocell, el mega podi de potes taronges,Megapodius reinwardt.
La femella pon ous enormes, que pesen una quarta part del
,
,
r
He aconseguit apropar-m'hi fins a uns 20 metres. No m'hi acostaré més, tinc por que s'espantin. Em preparo, instal-lo el trípode. Davant meu tinc un gran arbre de mango i un tronc caigut que em serviran d'amagatall. No em bellugo. AI cap de poc temps m'adono que sóc al vell mig d'un formiguer de formi-gues llimonaOecophy//a smaragdina.
AI parc nacional de Kakadu vaig tenir ocasió de tastar-ne algutastar-nes. Realment tetastar-nen el gust del cítric. Els seus nius són agrupacions de fulles en forma de tub fetes a les mateixes branques de l'arbre. Són per tot arreu. Em pugen pels peus. La seva mos-segada és dolorosa però he d'aguantar. Ara no em puc delatar. Les formigues conquereixen els meus braços. Mato totes les que puc i resisteixo no sé pas com. Intento pensar que no passa res. I per si no en tinc prou ... ara tàvecs. Quina benvin-guda tan dolorosa! Ple de picades, começo a fer fotos. EI mascle està fent forats, perquè és ell qui controla la temperatura de la pila amb la seva llengua sensible, obrint o tancant forats segons convingui.~ Comença a enfosquir, ja no hi ha prou llum i les formigues i els tàvecs sembla que no em volen a casa seva. Decideixo marxar, fugir. Per sort, m'acompanyen en la meva dolorosa retira-da els cants nupcials dels torlits australians
Burhinus magnirostris,
el característic "wornpoo", "wornpoo", de l'insòlit colom frugsvor
Ptilinopus magnificus
i la mirada recelosa d'un enganyapastors mussol australiàAegotheles cristatus,
que confia plenament en el seu plomatge críptic. No escapa, però, del meu objectiu.Demà, amb el naixement d'un nou dia, ho tornaré a
in-tJ
tentar. Ara el millor és jaure mirant, aixó sí, de no saludar a un altre niu de formigues. Em ve al cap una rondalla aborïgen. "quan la nit cau sobre la terra després de la posta a l'horitzó de la dona sol i quan els estels i els llums de la Via Làctia comencen abrillar, els maludaianini freguen els seus cossos per desprendre's de la suor seca que flota després sobre la terra i cau damunt les parpelles dels homes. Les parpelles es fan cada cop més pesants i acaben per tancar-se del tot, fins que Tukumbini, el creador de les lleis, saluda el nou dia i desperta els homes amb el seu cant". EI sol vermellós s'esvaeix lentament i m'il-lumína. Em reconforta i aprofito per veure passar la natura davant meu. Centenars, milers de guineus voladores
Pteropus sp.
ocupen el cel rogent, com el teló que cau anunciant la fi d'un episodi. Sembla una picada d'ullet de complicitat. Demà em despertaré amb els cants d'en Tukumbi-ni, segur .• .:.:'Josep Garcia
ElS MEGAPODIS AUSTRALIANS
Hi ha tres espècies al continent australià:
Megapodi de potes taronges Megapodíus reínwardt
• Distribucio Nord d'Austràlia • Estatus: No amenaçat
Megapodi de cap vermell A/ectura /athamí
• Distríbuclo- Nord-est fins sud-est d'Austràlia • Estatus: No amenaçat
Megapodi de Mallee Leipoa oce//ata
• Distribució: Oest i sud d'Austràlia • Estatus: Críticament amenaçat
De les 9.000 espècies d'ocells que es conèixen, els megapodis otalègols,
amb 22 espècies, són els únics ocells que fan piles vegetals, no coven els ous i abandonen els pollets quan neixen.
AI final d'una llarga incubació per des-composició orgànica d'uns 50 dies, els polls surten de la pila després de cavar un túnel durant dos dies. Quan surten del niu ja tenen la mida d'un pollet de gallina de quatre setmanes i es posen a cobert de seguida, tot co-rrent cap a la selva per iniciar la seva educació: un aprenentatge autodidàc-tic per sobreviure. Amb dos dies de vida, el pollet ja té els sentits afinats
per fugir dels perills. En 48 hores, el pollet ja ha aprés a buscar aigua i menjar i sap fer servir les potes per cercar i menjar insectes i cucs. Aquest comportament únic en ocells és, però, ben conegut entre els rèp-tils. Cal pensar, per exemple, en les tortugues marines, que surten per enterrar els ous a la platja. les cries
s'espavilen totes soles. O bé el caimà, que va un pas més enllà i fa un niu amb matèria vegetal i en descompo-sició, que, com el cas dels megapo-dis, escalfa els ous.
la pila de cornpostatge deis megapo-dis és l'enveja de molts humans. Una manera de reproduir-se única i plena d'èxit.
(j'
~5"
'-
..
~
¡
Tot el que
sempre
has volgut
saber sobre la caca
a caca és un element d'una gran importància en el món de la zoologia
ens revela molts secrets sobre els animals. Amb aquest llibre passareu
una estona divertida tot descobrint alguns d'aquests secrets.
«J~.
l.\:lUSTIUT Pt:fI. lJéA, (",nON _~ ~
~.---~
..---~~---~~-~~--'---~=~--~--~-~---~'--~
J)
0us podeu perdreCaca,
una història natural de
l'innombrable
de cap ma-nera! Es tracta d'un llibre infantil en el qual els grans aprendrem moltes coses i quedarem bocabadats amb les seves ocurrents explicacions i les seves in-comparables íl-lustracions. l'ha escrit una zoòloga experta en comportament animal i en literatura infantil, Nicola Davies, que aconsegueix explicar-nos d'una manera molt divertida, enginyo-sa i sorprenent tot el que ha après en la seva carrera professional al voltant de la caca, un tema sempre intrigant, sobretot per als més petits.On fan la caca les llúdries; com és la dels conills; què fan els tèrmits amb les caques; quina és la caca més gros-sa, la més petita i la més pudent. Ho sabeu? De ben segur que no! Llegiu
Caca,
gaudireu del contingut i de les anotacions i íl-lustraclons que l'omplen de dalt a baix.Ha estat un llibre premiat a molts paï-sos i, fins i tot, s'han fet exposicions basades en ell. No m'estranya, perquè és una peça única amb milions de de-talls. Ja ho veureu!
La sàlvia
Sa/via officina/is,
Labiades
1:
a sàlvia és una planta aromàtica mediterrània. Pot arribar a fer uns 70 cm d'altura. Té nombro-ses tiges erectes, unes fulles lanceolades i unes flors de color violeta, rosades o blaves, agrupades en es-pigues de verticils força separats. Prefereix els llocs ro-cosos, poc productius, des del mar fins a la muntanya. La sàlvia, amb el romaní, l'espígol i la farigola, ha format part tradicionalment del que es coneix com "el vinagre dels quatre lladres". Diu la llegenda que quatre lladres van ser fets presoners a Tolosa, mentre robaven a les ca-ses dels veïns afectats per la pesta. Se'ls va condemnar a mort, però se'ls va oferir l'oportunitat de salvar-se si ex-plicaven quin era el seu secret per sobreviure enmig de la malaltia sense encomanar-se. Sabeu quin era aquest secret?, doncs macerar les quatre plantes mencionades en vinagre i untar-s'hi tot el cos.Aquesta història ens parla de les propietats vulneràries (guaridores de ferides) i desinfectants d'aquestes plan-tes. La sàlvia va molt bé per curar les ferides i les llagues, ja que n'afavoreix la cicatrització i impedeix que la ferida es pugui infectar. La seva infusió glopejada serveix per tractar les úlceres de la mucosa bucal.
Les seves propietats medicinals són moltes i variades: és digestiva, antidiarreica i antiemètica (evita els vòmits). També és emmenagoga (facilita la menstruació, però per aquest motiu no és convenient que en prenguin les em-barassades). Potencia l'eliminació de líquids, per la qual cosa convé prendre-la en casos de retenció de líquids i quan cal eliminar toxines. Una altra propietat interes-sant de la sàlvia és el seu efecte hipoglucemiant (ajuda a baixar els nivells de glucosa en sang), i si freguem les zones adolorides del nostre cos amb el seu oli essen-cial (mai s'ha de beure, és per a ús extern) notarem un excel-lent efecte relaxant.
Sempre que no hi hagi sequera, no us n'esteu: prepareu una banyera amb aigua tèbia, hi poseu fulles de sàlvia o una infusió i us quedarà una pell preciosa i en sortireu amb molta més energia i sense cap dolor muscular. La sàlvia també serveix per donar gust a plats de verdura, de carn i de formatge.
Les cigonyes del zoo, que ara tenen pollets, tenen mates de sàlvia a la sevalnstal-lacíó, una varietat de jardí peti-tona i de fulles liles, i elles, que són molt delicades, les conserven molt bé.
I
I
EI
bosc artificial
odem anomenar bosc artificial a un bosc que no és natural perquè els arbres han estat plantats per l'home. Els boscos naturals, per contra, són fruit de l'esforç espontani I perma-nent de moltes espècies per sobreviure en un entorn enfront de les condicions que Imposa el medi I la competència amb altres espècies. EI que veiem en un alzinar o una fageda, per exemple, s'ha gestat durant rrul-lennis i, per això, la comunitat ha arribat a l'estat de madu-resa que ens mostra.
EI bosc original que hi havia al voltant de la meva ciutat era una
Pàgina amb notes de camp preses a la pineda de repobleció. Hi apareixen els pins roigs Pinus sytvestrls,
les corregudes dels esquirols, el vol fugaç d'un picot garser gros, les caixes niu que afavoreixen la presència
de petits ocells insectívors i l'aspecte d'una pinya treballada per l'esquirol iuna altra per un ratolí.
• Llapis de qraht Iaquarel la.
EI més graciós dels personatges de la pineda és l'esquirol vermell sciurus vu/garis, que es desplaça pel món tridimensional de les copes arbòries amb
una agilitat sorprenent. Aquesta il-Iustració (parcial) escenifica
una lona del Parc de Collserola de Barcelona. on també
coexisteixen pins, galers i alzines .
• Aquarella.
la garantia de bona salut per a la pineda està en aquests petits insectívors: la malla renga emplomallada Perus cristetus ila mallarenga petita Perus
aler, aquesta última un hàbil caçador de les destructives erugues de processionària.
• Aquorel-la
5f?
Q.~
---
Barcelonaroureda-alzinar, com correspon a una zona de transició entre el cli-ma mediterrani i el clicli-ma atlànnc, però aquest va anar reduint-se a mesura que l'home lirobava més i més espai per als seus cultius, el seu bestiar, les seves construccions ... , fins a desaparèixer gairebé per complet, com ha ocorregut en tants llocs. Fa 75 anys es va re-poblar amb pins una extensa zona d'aquella desapareguda roureda i avui és un imponent bosc ombrívol al qual cal reconèixer-li cert atractiu. Però, és clar, no és aquell bosc natural mediterrani-atlàntic que molts enyorem, sinó un bosc molt simple, amb molt poques
Durant la nit, el ratolide camp
espècies vegetals i animals, molt distint d'aquell ecosistema nc en diversitat i en relacions. Malgrat tot, jo valg amb freqüència a gaudir dels picots garsers i d'algunes malla rengues que fan aquest bosc aro tificial molt més bulliciós i animat, i també dels esquirols, provinents també d'una introducció realitzada fa 14 anys, Ihe observat que els galers (roures de fulla petita) han entrat tímidament en la pineda, i han aparegut alguns exemplars Joves molt prometedors en els pe-tits clars que també habiten els arços i rosers silvestres. En realitat està ocorrent alguna cosa molt semblant a la successió natural, per-què els passos que la naturalesa va seguir en el passat per arribar a l'estadi final o roureda clímax, es tornen a donar ara, quan els roures joves creixen lentament sota la protecció que els oferixen els pins,
Eduardo Saiz / Biòleg i ¡¡·Iustrador /[email protected]
esperant un buit al dosser per ocupar aquest lloc definitivament. En-cara que la pineda es perpetuï gràcies al seu propi mecanisme, la roureda-alzmar s'anirà situant dintre d'ella, guanyant força i terreny, fins a dominar la situació. La roureda és lenta en la seva torrnactó, però és més eficaç Iamb el temps guanyarà la batalla.
Altres boscos artificials o de repoblació no ens ofereixen un futur tan esperançador, per descomptat. La repoblació amb eucaliptus que es va fer fa unes dècades al nord d'Espanya, per exemple, va ser ab-solutament nefasta, però el cas que us mostro, a pesar de constituir ara un bosc artiñcral "poc divertit", espero que es vagi convertint a poc a poc, ho està fent ja, en la roureda-alzinar que va ser, només és qüestió de temps.
Anotacions de camp al petit bosc residual de roures de fulla petita Ouercus fagínea. Hi veiem el tronc distintiu del galer. les seves fulles. la formació boscosa amb abundant sotabosc, un dels enèrgics mascles de pinsà comú Fríngifla coe/ehs que cantaven molt a prop de miiuns petits perfils de la pineda que mostren com, afortunadament. està sent lentament envaïda pels roures .
• Llapis de grafit Iaquarel-la.
És gairebé segur que el responsable de les plantades de galers que sorgeixen entre els pins és el gaig üerrutus
glandaríus. que recull, transporta en el seu bec i enterra les glans com a reserva d'aliment hivernal. Algunes se li obliden i germinen a la primavera següent .
• Aquarel-lo
A l'escola, els nens inenes van preparar amb molta cura i il·lusió els materials per als simis.
Els petits elaboren materials
"enriquidors"
per als simis
Els passats dies dos
i
set de maig l'Institut Jane Goodall va dur a terme
un projecte de
col-Iaboració
amb el departament
de recerca del Zoo de
Barcelona
anomenat
I/Enriquint-nos".
}(j
uestprojecte ja s'està fent des de fa quatre anys a la Fun-dació Mona i ha estat sempre un èxit. tant per als nens i enes com per als ximpanzés. Consisteix en l'elaboració de materials d'enriquiment per part dels infants de les escoles. des-tinats als ximpanzés que viuen en captivitat. l'enriquiment consisteix a preparar i oferir als animals activitats i materials que els permetin exercitar habilitats que estarien acostumats a fer si continuessin vi-vint en llibertat en el seu medi natural. com podria ser ocupar el seu temps buscant menjar.EI programa Enriquint-nos té dos eixos fonamentals. Per un costat és un projecte educatiu destinat a sensibilitzar els infants vers el res-pecte als éssers vius i la protecció del seu hàbitat natural i despertar el seu interès pels problemes dels animals en perill d'extinció i pels problemes de la biodiversitat del nostre planeta en general. Tam-bé és objectiu fonamental del programa desenvolupar programes d'enriquiment mediambiental i així collaborar en el benestar dels animals en captivitat. Els ximpanzés. goril-les i orangutans són
aní-40~
Barcelonamals molt intel-ligents i que demostren emocions i estats d'ànim. En moltes ocasions el captiveri fa que necessitin aquests programes d'enriquiment per satisfer no només les seves necessitats biològi-ques sinó també psicològibiològi-ques.
En aquesta ocasió. la novetat ha estat que al fer-ho al Zoo de Bar-celona també s'han beneficiat del projecte un grup de goril-les i d'orangetans, és a dir. tota la faml1ia de simis. Els dos grups d'infants col-laboradors enguany en aquest programa van ser nens i nenes del CRAE (Centre Residencial d'Acció Educativa) de Barcelona i de l'escola Torre de la Miranda de Cornellà.
..
'•
4e
e
e
e
I
En arribar al zoo vam fer una petita xerrada interactiva amb els nens i nenes per situar-los en el món del primats i els problemes que aquests tenen. Vam parlar de què és un zoo, què és un centre de recuperació, quines necessitats tenen els animals, quins problemes hi ha a la natura on viuen, perquè estan al zoo, etc.
Després, amb l'afectuosa i generosa col-laboració dels cuidadors, vam anar a oferir els regals als nostres amics primats. l'experiència va ser molt "ENRIQUIDORA" per a tots. Nens, primats i adults ens ho vam passar d'allò més bé, però el més important és que els in-fants van entendre la importància d'aquests tipus d'activitats, perquè van poder comprovar per si mateixos les emocions i sentiments que transmetien els nostres cosins germans els simis en rebre allò que ells havien fet amb tant afecte i generositat. •.::.
Laura Riera Institut Jane Goodall
IHlWSTRJASmAlI, S.A.
LACOSTE
•
PUBLISERVEI
Tigre de Sumatra Cocodril del Siam Linx europeu
Llops Tortuga gegant
de les Seychelles
Cigonya
,Aigües de Barcelona
