• No se han encontrado resultados

QUALITAT DE LES PLATGES DE CATALUNYA PROGRAMA DE PREVENCIÓ I NETEJA DE LES AIGÜES LITORALS I LES PLATGES

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "QUALITAT DE LES PLATGES DE CATALUNYA PROGRAMA DE PREVENCIÓ I NETEJA DE LES AIGÜES LITORALS I LES PLATGES"

Copied!
33
0
0

Texto completo

(1)

APARTAT I

APARTAT II

RESULTATS DE LA TEMPORADA DE BANY 2005

Unitat d’Aigües Marines

Departament de Control de la Qualitat Àrea d’Inspecció i Control

QUALITAT DE LES PLATGES DE CATALUNYA

PROGRAMA DE PREVENCIÓ I NETEJA DE

LES AIGÜES LITORALS I LES PLATGES

(2)

APARTAT I

QUALITAT DE LES PLATGES DE CATALUNYA

(3)

1. Presentació... 3

2. Resultats de les platges, estiu 2005 ... 4

2.1 Grau de compliment de la Directiva d’aigües de bany 76/160/CEE a Catalunya ... 4

2.2 Qualitat de les platges de Catalunya ... 5

2.2.1 Qualitat de les platges de Girona ... 8

2.2.2 Qualitat de les platges de Barcelona ... 11

2.2.3 Qualitat de les platges de Tarragona ... 14

2.3 Qualitat de les zones de bany interior ... 17

Annex 1. Qualificacions globals de la qualitat de les platges a Catalunya l’estiu de 2005 ... 18

Annex 2. Qualificacions globals de les zones de bany interior controlades a Catalunya l’estiu de 2005 ... 23 INDEX

(4)

El Programa de Vigilància i Informació de l’estat de les platges i zones de bany interior s’ha realitzat, l’estiu de 2005, per 16è any consecutiu. Els seus objectius han estat, com en anys anteriors, controlar la qualitat sanitària de l’aigua de bany segons la Directiva europea 76/160/CEE i facilitar, periòdicament, durant la temporada de bany, els resultats de la qualitat de les platges i zones de bany interior a l’opinió pública i als Ajuntaments.

La xarxa de vigilància durant l’estiu de 2005 ha estat formada per 211 platges amb 241 punts de control i 15 zones de bany interior*. Al litoral de Girona s’han controlat 79 platges, al de Barcelona 59 i al de Tarragona 73. Respecte a les zones de bany interior, s’han controlat 4 zones a Girona, 5 a Barcelona, 1 a Tarragona i 5 a Lleida.

La temporada de bany per a les platges s’ha establert des de l’1 de juny al 23 de setembre i per a les zones de bany interior, del 23 de juny al 9 de setembre.

Les tasques d’inspecció i control, així com de recollida i transport de les mostres, han estat realitzades per un equip de 14 inspectors repartits al llarg del litoral. Les platges s’han controlat durant 17 setmanes consecutives (de maig a setembre) i cada setmana s’han realitzat, de mitjana, unes 600 inspeccions.

Totes les setmanes (sempre en dissabte) s’ha analitzat la qualitat sanitària de l’aigua de bany i el nombre de mostres analitzades durant la temporada de bany ha estat de 4.605.

S’han efectuat 13.709 determinacions analítiques dels indicadors de contaminació fecal que estableix la Directiva 76/169/CEE. Totes les analítiques s’han realitzat, com en anys anteriors, en un únic laboratori d’anàlisi, el de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili, per garantir la qualitat i l’homogeneïtat dels resultats.

Durant la temporada de bany, l’Agència Catalana de l’Aigua ha informat, setmanalment, de la qualitat sanitària de l’aigua de bany de totes les platges controlades i de la temperatura mitjana de l’aigua. Amb una freqüència quinzenal, també s’ha informat de la qualitat sanitària de les zones de bany interior. Les dades de qualitat s’han expressat utilitzant cinc categories diferents: Molt bona, Bona, Moderada, Deficient i Dolenta, i els resultats s’han publicat al web: www.gencat.net/aca. Enguany, a més a més d’aquesta informació, s’ha publicat cada setmana un BUTLLETÍ INFORMATIU amb l’objectiu de resumir l’estat de les platges i destacar les informacions més importants de la setmana.

Al finalitzar la temporada de bany, s’ha procedit al tractament i valoració de totes les dades de la campanya d’estiu i s’ha elaborat una diagnosi global de l’estat de les platges que es presenta en aquest document. A l’annex de la pàgina 22 es presenten els resultats de les valoracions de cada platja.

(*) El nombre real de zones de bany interior controlades l’estiu de 2005 ha estat 14 ja que no s’ha pogut valorar la zona de bany de l’embassament de la Baells, degut al baix nivell de l’aigua.

1. Presentació

(5)

2.1 Grau de compliment de la Directiva d’aigües de bany a Catalunya

El grau de compliment de la Directiva d’aigües de bany 76/160/CEE ha estat del 100% a totes les platges controlades a Catalunya, i per tant, totes elles són aptes pel bany.

Respecte els anys anteriors, el 2005 és el quart any consecutiu en que es dóna un compliment de la Directiva del 100%.

Nota: no es disposa encara dels resultats de la Unió Europea corresponents al 2005.

2. Resultats de les platges, estiu 2005

Grau de Compliment de la Directiva 76/160/CEE

70 80 90 100

%

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

mitjana U.Europea Catalunya

(6)

2.2 Qualitat de les platges de Catalunya

QUALITAT SANITÀRIA DE L’AIGUA DE BANY

El 91.9% de les platges (194 en total) ha obtingut la categoria MOLT BONA de qualitat sanitària i el 8.1% (17 platges) ha obtingut la categoria BONA. Respecte a l’estiu anterior, els resultats han estat molt similars (191 platges de qualitat Molt Bona i 20 de qualitat Bona).

QUALITAT D’ASPECTE VISUAL DE L’AIGUA

El 39.3% de les platges de Catalunya ha obtingut la categoria MOLT BONA (83 platges), el 52.6% la categoria BONA (111 platges) i el 8.1% la categoria MODERADA (17 platges).

Cap platja ha obtingut la categoria de Deficient.

La major proporció de platges correspon a la categoria BONA (52.6% l’any 2005 i 63% l’any 2004).

QUALITAT D’ASPECTE VISUAL DE LA SORRA

El 10.9% de les platges ha obtingut la categoria MOLT BONA (23 platges), el 76.8% (162 platges) la categoria BONA, el 9.0% la categoria MODERADA (19 platges) i el 3.3% ha obtingut la categoria DEFICIENT (7 platges).

La major proporció de platges correspon a la categoria BONA (76.8% l’any 2005 i 71.6% l’any 2004).

En l’Annex 1 d’aquest informe es mostren els resultats globals obtinguts en cadascuna de les platges controlades l’estiu de 2005, per a la qualitat sanitària, l’aspecte visual de l’aigua, l’aspecte visual de la sorra i l’estat dels accessos.

(7)

QUALITAT DE LES PLATGES A CATALUNYA. ESTIU 2005

Any 2005 Any 2004

Qualitat Sanitària Platges Proporció Platges Proporció

MOLT BONA 194 91.9% 191 90.5%

BONA 17 8.1% 20 9.5%

DEFICIENT - - - -

DOLENTA - - - -

CONFORMITAT 76/160/CEE 211 100% 211 100%

NO CONFORMITAT - - - -

Any 2005 Any 2004

Qualitat

Aspecte Aigua Platges Proporció Platges Proporció

MOLT BONA 83 39.3% 55 26.1%

BONA 111 52.6% 133 63.0%

MODERADA 17 8.1% 23 10.9%

DEFICIENT - - - -

DOLENTA - - - -

TOTAL PLATGES 211 100% 211 100%

Any 2005 Any 2004

Qualitat

Aspecte Sorra Platges Proporció Platges Proporció

MOLT BONA 23 10.9% 25 11.8%

BONA 162 76.8% 151 71.6%

MODERADA 19 9.0% 33 15.6%

DEFICIENT 7 3.3% 2 0.9%

DOLENTA - - - -

TOTAL PLATGES 211 100% 211 100%

(8)

LITORAL CATALÀ Estiu 2005 Qualitat Sanitària

8.1%

91.9%

Molt Bona Bona

Aspecte de l'aigua

39.3%

8.1%

52.6% Molt BonaBona Moderada

Aspecte de la Sorra

3.3% 9.0%

10.9%

76.8%

Molt Bona Bona Moderada Deficient

Total de Platges Inspeccionades: 211

(9)

2.2.1 Qualitat de les platges de Girona

QUALITAT SANITÀRIA DE L’AIGUA DE BANY

El 91.1% de les platges (72 en total) ha obtingut la categoria MOLT BONA i el 8.9%

restant (7 platges), ha obtingut la categoria BONA.

QUALITAT D’ASPECTE VISUAL DE L’AIGUA

El 60.8% de les platges ha obtingut la categoria MOLT BONA (48 en total), el 36.7% la categoria BONA (29 platges) i el 2.5% la categoria MODERADA (corresponent a dues platges).

QUALITAT D’ASPECTE VISUAL DE LA SORRA

Els resultats de l’aspecte visual de la sorra, mostren que el 16.5% de les platges ha obtingut la categoria MOLT BONA (13 platges), el 81.0% la categoria BONA (64 platges) i el 2.5% (2 platges) la categoria MODERADA.

En termes generals, les platges de la demarcació de Girona, han presentat un nivell de qualitat similar al de la temporada de bany de 2004.

(10)

QUALITAT DE LES PLATGES A GIRONA. ESTIU 2005

Any 2005 Any 2004

Qualitat Sanitària Platges Proporció Platges Proporció

MOLT BONA 72 91.1% 71 89.9%

BONA 7 8.9% 8 10.1%

DEFICIENT - - - -

DOLENTA - - - -

CONFORMITAT 76/160/CEE 79 100% 79 100%

NO CONFORMITAT - - - -

Any 2005 Any 2004

Qualitat

Aspecte Aigua Platges Proporció Platges Proporció

MOLT BONA 48 60.8% 42 53.2%

BONA 29 36.7% 36 45.6%

MODERADA 2 2.5% 1 1.3%

DEFICIENT - - - -

DOLENTA - - - -

TOTAL PLATGES 79 100% 79 100%

Any 2005 Any 2004

Qualitat

Aspecte Sorra Platges Proporció Platges Proporció

MOLT BONA 13 16.5% 13 16.5%

BONA 64 81.0% 61 77.2%

MODERADA 2 2.5% 5 6.3%

DEFICIENT - - - -

DOLENTA - - - -

TOTAL PLATGES 79 100% 79 100%

(11)

LITORAL DE GIRONA Estiu 2005

Qualitat Sanitària

91.1%

8.9%

Molt Bona Bona

Aspecte de l'aigua

36.7%

2.5%

60.8%

Molt Bona Bona Moderada

Aspecte de la Sorra

81.0%

16.5%

2.5%

Molt Bona Bona Moderada

Total de Platges Inspeccionades: 79

(12)

2.2.2 Qualitat de les platges de Barcelona

QUALITAT SANITÀRIA DE L’AIGUA DE BANY

El 86.4% de les platges (51 en total) ha obtingut la categoria MOLT BONA i el 13.6% (8 platges) la categoria BONA.

QUALITAT D’ASPECTE VISUAL DE L’AIGUA

El 6.8% (4 platges) ha obtingut la categoria MOLT BONA, el 79.7% (47 platges) la categoria BONA i el 13.6% (8 platges) ha obtingut la categoria MODERADA. Cap platja ha obtingut la categoria de Deficient.

QUALITAT D’ASPECTE VISUAL DE LA SORRA

El 1.7% (1 platja) ha obtingut la categoria MOLT BONA, el 81.4% (48 platges) la categoria BONA , el 15.3% (9 platges) la categoria MODERADA i el 1.7% (1 platja) la categoria DEFICIENT.

En general, les platges de la demarcació de Barcelona, han presentat un nivell de qualitat similar al de la temporada de bany de 2004.

(13)

QUALITAT DE LES PLATGES A BARCELONA. ESTIU 2005

Any 2005 Any 2004

Qualitat Sanitària Platges Proporció Platges Proporció

MOLT BONA 51 86.4% 50 84.7%

BONA 8 13.6% 9 15.3%

DEFICIENT - - - -

DOLENTA - - - -

CONFORMITAT 76/160/CEE 59 100% 59 100%

NO CONFORMITAT - - - -

Any 2005 Any 2004

Qualitat

Aspecte Aigua Platges Proporció Platges Proporció

MOLT BONA 4 6.8% 1 1.7%

BONA 47 79.7% 44 74.6%

MODERADA 8 13.6% 14 23.7%

DEFICIENT - - - -

DOLENTA - - - -

TOTAL PLATGES 59 100% 59 100%

Any 2005 Any 2004

Qualitat

Aspecte Sorra Platges Proporció Platges Proporció

MOLT BONA 1 1.7% 4 6.8%

BONA 48 81.4% 45 76.3%

MODERADA 9 15.3% 10 16.9%

DEFICIENT 1 1.7% - -

DOLENTA - - - -

TOTAL PLATGES 59 100% 59 100%

(14)

Qualitat Sanitària 86.4%

13.6%

Molt Bona Bona

LITORAL DE BARCELONA Estiu 2005

Aspecte de l'aigua 79.7%

13.6%

6.8%

Molt Bona Bona Moderada

Total de Platges Inspeccionades: 59

Aspecte de la Sorra

81.4%

15.3%

1.7% 1.7%

Molt Bona Bona Moderada Deficient

(15)

2.2.3 Qualitat de les platges de Tarragona

QUALITAT SANITÀRIA DE L’AIGUA DE BANY

El 97.3% de les platges (71 en total) ha obtingut la categoria MOLT BONA i el 2.7% (2 platges) la categoria BONA.

QUALITAT D’ASPECTE VISUAL DE L’AIGUA

El 42.5% (31 platges) ha obtingut la categoria MOLT BONA, el 47.9% (35 platges) la categoria BONA i el 9.6% (7 platges) la categoria MODERADA. Cap platja ha obtingut la categoria de Deficient.

QUALITAT D’ASPECTE VISUAL DE LA SORRA

El 12.3% (9 platges) ha obtingut la categoria MOLT BONA, el 68.5% (50 platges) la categoria BONA, l’11% (8 platges) la categoria MODERADA i el 8.2% (6 platges) la categoria DEFICIENT.

Globalment, les platges de la demarcació de Tarragona, han presentat una millora de l’aspecte visual de l’aigua respecte a l’estiu de 2004, ja que al 2005, 31 platges s’han qualificat amb la categoria Molt Bona mentre que en el 2004 eren 14 platges.

(16)

QUALITAT DE LES PLATGES A TARRAGONA. ESTIU 2005

Any 2005 Any 2004

Qualitat Sanitària Platges Proporció Platges Proporció

MOLT BONA 71 97.3% 70 95.9%

BONA 2 2.7% 3 4.1%

DEFICIENT - - - -

DOLENTA - - - -

CONFORMITAT 76/160/CEE 73 100% 73 100%

NO CONFORMITAT - - - -

Any 2005 Any 2004

Qualitat

Aspecte Aigua Platges Proporció Platges Proporció

MOLT BONA 31 42.5% 12 16.4%

BONA 35 47.9% 53 72.6%

MODERADA 7 9.6% 8 11.0%

DEFICIENT - - - -

DOLENTA - - - -

TOTAL PLATGES 73 100% 73 100%

Any 2005 Any 2004

Qualitat

Aspecte Sorra Platges Proporció Platges Proporció

MOLT BONA 9 12.3% 8 11.0%

BONA 50 68.5% 45 61.6%

MODERADA 8 11.0% 18 24.7%

DEFICIENT 6 8.2% 2 2.7%

DOLENTA - - - -

TOTAL PLATGES 73 100% 73 100%

(17)

LITORAL DE TARRAGONA Estiu 2005

Qualitat Sanitària

97.3%

2.7%

Molt Bona Bona

Aspecte de l'aigua

47.9%

9.6%

42.5%

Molt Bona Bona Moderada

Aspecte de la Sorra

12.3%

8.2%

11.0%

68.5%

Molt Bona Bona Moderada Deficient

Total de Platges Inspeccionades: 73

(18)

2.3 Qualitat de les zones de bany interior

GRAU DE COMPLIMENT DE LA DIRECTIVA D’AIGÜES DE BANY A CATALUNYA

El Grau de Compliment de la Directiva d’aigües de bany 76/160/CEE ha estat, com en anys anteriors, del 100% a les zones de bany interior.

Enguany, cal destacar que no s’ha pogut valorar la qualitat sanitària de l’aigua de l’embassament de la Baells ja que en tot l’estiu el nivell ha estat tant baix que no ha estat possible recollir mostres d’aigua.

QUALITAT SANITÀRIA DE L’AIGUA DE BANY

El 57.1% de les zones de bany interior (8 en total) ha obtingut la categoria MOLT BONA i el 42.9% (6 zones de bany) ha obtingut la categoria BONA.

A l’Annex 2 d’aquest informe es mostren les valoracions globals atorgades a cadascuna de les zones de bany interior controlades l’estiu de 2005, per a la qualitat sanitària, l’aspecte visual de l’aigua i l’aspecte visual de l’entorn.

QUALITAT DE LES ZONES DE BANY INTERIOR A CATALUNYA. ESTIU 2005

Any 2005 Any 2004

Qualitat Sanitària Punts Control Proporció Punts Control Proporció

MOLT BONA (A) 8 57.1% 7 46.7%

BONA (B) 6 42.9% 8 53.3%

DEFICIENT (C) - - - -

DOLENTA (D) - - - -

CONFORMITAT

76/160/CEE 14* 100% 15 100%

(*) El nombre real de punts de mostreig de zones de bany interior era 15 però, degut a la important sequera que es produeix durant aquest any a Catalunya, no s’ha pogut valorar cap setmana la qualitat sanitària de la zona de bany de l’embassament de la Baells degut al baix nivell de l’aigua.

(19)

ANNEX 1. Qualificacions globals de la qualitat de les platges a Catalunya l’estiu de 2005

Municipis Platges Qualitat

Sanitària Aspecte

Aigua Aspecte

Sorra Aspecte Accessos PORTBOU de Portbou Molt Bona Molt Bo Bo Bo COLERA d'en Goixa Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo

de Garbet Molt Bona Molt Bo Bo Bo de Grifeu Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo del Port Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo de la Farella Molt Bona Molt Bo Bo Bo LLANÇÀ

del Cau del Llop Molt Bona Bo Bo Moderat

del Port de la Vall Molt Bona Bo Bo Bo del Port de la Selva Molt Bona Bo Bo Bo del Pas Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo EL PORT DE LA

SELVA

de Tamariua Molt Bona Moderat Bo Moderat d'en Ros Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo Gran de Cadaqués Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo CADAQUÉS

es Llané Gran Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo Cala Montjoi Molt Bona Molt Bo Bo Deficient de l'Almadrava Molt Bona Molt Bo Bo Bo Canyelles Petites Molt Bona Molt Bo Bo Bo dels Palangrers Molt Bona Molt Bo Bo Bo de la Punta Molt Bona Bo Bo Bo

de Roses Bona Bo Bo Bo ROSES

de Santa Margarida Molt Bona Bo Bo Bo

de la Rubina Molt Bona Bo Bo Moderat

d'Empuriabrava Molt Bona Bo Bo Molt Bo

desemb. de la Muga Molt Bona Bo Bo Molt Bo CASTELLÓ

D'EMPÚRIES

de Can Comes Bona Molt Bo Bo Bo

de la Gola Molt Bona Molt Bo Bo Moderat SANT PERE

PESCADOR de St. Pere Pescador Bona Molt Bo Bo Bo del Moll Grec Molt Bona Molt Bo Bo Bo de les Muscleres Molt Bona Molt Bo Bo Bo

del Rec Bona Bo Bo Bo

la Platja Molt Bona Bo Bo Bo

L'ESCALA

de Riells Molt Bona Moderat Bo Bo cala Montgó Molt Bona Bo Bo Moderat de l'Estartit Molt Bona Bo Molt Bo Bo TORROELLA DE

MONTGRÍ

de la Gola Bona Bo Moderat Bo

del Grau Bona Bo Bo Bo

PALS

Gran de Pals Molt Bona Bo Bo Molt Bo

del Racó Molt Bona Bo Bo Bo d'Illa Roja Molt Bona Bo Bo Bo de sa Riera Molt Bona Bo Bo Molt Bo BEGUR

de sa Tuna Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo

(20)

Municipis Platges Qualitat

Sanitària Aspecte

Aigua Aspecte

Sorra Aspecte Accessos Fonda Molt Bona Molt Bo Bo Bo BEGUR

d'Aiguablava Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo de Tamariu Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo de Llafranc Molt Bona Bo Bo Molt Bo del Canadell Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo de Port Bo Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo PALAFRUGELL

del Golfet Molt Bona Molt Bo Bo Bo MONT-RAS del Crit Molt Bona Molt Bo Bo Bo cala Estreta Molt Bona Molt Bo Bo Bo de Castell Molt Bona Molt Bo Bo Bo de la Fosca Molt Bona Bo Bo Bo

cala Margarida Molt Bona Molt Bo Bo Bo

PALAMÓS

Gran de Palamós Molt Bona Bo Bo Bo

d'es Monestrí Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo

de Sant Antoni Molt Bona Bo Bo Molt Bo

de Torre Valentina Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo CALONGE

Cala Cristus-Ses Torretes Molt Bona Molt Bo Molt Bo Moderat cala Rovira Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo de Platja d'Aro Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo CASTELL-PLATJA

D'ARO

de sa Conca Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo

de Sant Pol Molt Bona Bo Bo Bo

de Sant Feliu Molt Bona Bo Bo Molt Bo SANT FELIU DE

GUÍXOLS

dels Canyerets Molt Bona Molt Bo Moderat Bo STA CRISTINA

D'ARO del Senyor Ramon Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo Cala Salionç Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo cala Giverola Molt Bona Molt Bo Molt Bo Bo de la Mar Menuda Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo de Tossa Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo

d'es Codolar Molt Bona Bo Bo Molt Bo

TOSSA DE MAR

de Llorell Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo cala Canyelles Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo de Lloret Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo de Fenals Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo

de sa Boadella Molt Bona Bo Bo Bo

LLORET DE MAR

de Santa Cristina Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo

de Sant Francesc Molt Bona Bo Bo Molt Bo

de Blanes Molt Bona Bo Bo Molt Bo BLANES

de Sabanell Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo desemb. de la Tordera Molt Bona Molt Bo Moderat Bo MALGRAT DE

MAR de Malgrat Bona Bo Bo Bo

STA SUSANNA de Santa Susanna Bona Bo Bo Bo

PINEDA DE MAR de Pineda Bona Bo Bo Bo de Gran de Calella Molt Bona Bo Bo Bo

de Garbí Bona Bo Bo Bo CALELLA

de les Roques Molt Bona Bo Bo Deficient

(21)

Municipis Platges Qualitat

Sanitària Aspecte

Aigua Aspecte

Sorra Aspecte Accessos de la Platjola i el Morer Molt Bona Bo Bo Bo de Sant Pol Molt Bona Bo Bo Bo del Grau Molt Bona Bo Bo Bo del Farell Molt Bona Bo Bo Deficient ST POL DE MAR

del Molí Molt Bona Bo Bo Deficient de Canet Molt Bona Bo Bo Bo CANET DE MAR

de Cavaió Molt Bona Bo Bo Bo de Cavaió Molt Bona Bo Bo Moderat ARENYS DE MAR

d'Arenys Molt Bona Bo Moderat Moderat de la Riera Molt Bona Bo Bo Bo CALDES D'ESTRAC

dels Tres Micos Molt Bona Bo Bo Bo

ST VICENÇ DE

MONTALT de St. Vicenç de Montalt Molt Bona Bo Bo Bo ST ANDREU DE

LLAVANERES de S.A. de Llavaneres Molt Bona Bo Bo Bo

de Sant Simó Molt Bona Bo Bo Bo

del Callao Molt Bona Bo Bo Molt Bo MATARO

del Varador Molt Bona Bo Bo Molt Bo CABRERA DE MAR de Cabrera Molt Bona Bo Bo Bo VILASSAR DE MAR de Vilassar Molt Bona Moderat Moderat Bo de Llevant Molt Bona Bo Bo Bo PREMIA DE MAR

del Pla de l'Ós Molt Bona Moderat Bo Bo

d'Ocata Bona Bo Bo Bo EL MASNOU

del Masnou Molt Bona Moderat Moderat Bo MONTGAT de Montgat Molt Bona Bo Bo Bo BADALONA de Badalona Molt Bona Bo Bo Bo del Parc del Litoral Molt Bona Bo Bo Bo ST ADRIA DE BESOS

del parc del Nord-est Molt Bona Moderat Deficient Bo

de la Nova Mar Bella Bona Bo Bo Bo

de la Mar Bella Molt Bona Bo Bo Bo del Bogatell Molt Bona Bo Bo Bo de la Nova Icària Bona Moderat Moderat Bo de la Barceloneta Molt Bona Moderat Moderat Bo BARCELONA

de Sant Sebastià Molt Bona Bo Moderat Bo EL PRAT DE

LLOBREGAT del Prat Molt Bona Moderat Bo Bo VILADECANS de Viladecans Molt Bona Moderat Moderat Bo GAVA de Gavà Molt Bona Bo Bo Moderat CASTELLDEFELS de Castelldefels Molt Bona Bo Bo Moderat

de les Botigues Molt Bona Bo Bo Bo

del Garraf Bona Bo Bo Bo d'Aiguadolç Molt Bona Bo Bo Bo

SITGES

dels Balmins Molt Bona Bo Bo Deficient

(22)

Municipis Platges Qualitat

Sanitària Aspecte

Aigua Aspecte

Sorra Aspecte Accessos

de Sant Sebastià Molt Bona Bo Bo Bo

de la Ribera Molt Bona Bo Bo Bo de l'Estanyol Molt Bona Bo Bo Bo de la Barra Molt Bona Bo Bo Bo SITGES

de Terramar Molt Bona Bo Moderat Bo

del Far de St. Cristòfol Molt Bona Bo Bo Moderat

de Ribes-roges Molt Bona Bo Bo Molt Bo

d'Adarró Molt Bona Bo Bo Molt Bo

de Sant Gervasi Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo VILANOVA I LA

GELTRÚ

Llarga d'Ibersol Molt Bona Bo Bo Bo Llarga Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo CUBELLES

de la Mota de Sant Pere Molt Bona Molt Bo Bo Bo CUNIT de Cunit Molt Bona Bo Bo Moderat

de Segur de Calafell Molt Bona Bo Bo Bo de l'Estany-Mas Mel Molt Bona Molt Bo Bo Bo CALAFELL

de Calafell Molt Bona Bo Bo Bo de Sant Salvador Molt Bona Molt Bo Bo Moderat

de Coma-ruga Molt Bona Molt Bo Bo Bo

EL VENDRELL

del Francàs Molt Bona Molt Bo Bo Bo

de la Costa Daurada Molt Bona Molt Bo Molt Bo Bo de la Punta del Guineu Molt Bona Molt Bo Bo Bo RODA DE BARA

de Roda de Barà Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo CREIXELL de Creixell Molt Bona Molt Bo Bo Bo

dels Muntanyans Molt Bona Molt Bo Bo Bo del Barri Marítim Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo TORREDEMBARRA

de la Paella Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo ALTAFULLA d'Altafulla Molt Bona Molt Bo Molt Bo Molt Bo de Tamarit Molt Bona Molt Bo Bo Moderat de la Móra Molt Bona Molt Bo Bo Bo Llarga Molt Bona Molt Bo Bo Moderat de la Savinosa Molt Bona Molt Bo Bo Moderat de l'Arrabassada Molt Bona Molt Bo Bo Molt Bo TARRAGONA

del Miracle Molt Bona Molt Bo Bo Bo dels Prats Molt Bona Molt Bo Deficient Dolent de la Pineda Molt Bona Molt Bo Molt Bo Bo VILA-SECA

del Racó Molt Bona Bo Bo Bo cala Crancs Molt Bona Bo Bo Moderat cala Font Molt Bona Bo Moderat Moderat Llarga Molt Bona Bo Bo Bo Capellans Molt Bona Bo Bo Moderat de Llevant Molt Bona Bo Bo Moderat SALOU

de Ponent Molt Bona Moderat Bo Molt Bo

(23)

Municipis Platges Qualitat

Sanitària Aspecte

Aigua Aspecte

Sorra Aspecte Accessos de Cap de Sant Pere Molt Bona Moderat Moderat Bo de Vilafortuny Molt Bona Bo Bo Bo de l'Esquirol Molt Bona Bo Bo Bo del Prat d'en Forés Molt Bona Bo Bo Molt Bo Horta de Santa Maria Molt Bona Moderat Moderat Bo de la Llosa Molt Bona Moderat Bo Bo de l'Ardiaca Molt Bona Bo Bo Moderat CAMBRILS

de la Dorada Molt Bona Bo Bo Moderat de la Pixerota Molt Bona Molt Bo Bo Bo de la Porquerola Molt Bona Molt Bo Bo Moderat

de l'Estany Gelat Molt Bona Bo Bo Bo

cala Vienesos - Platja dels

Espenyals Molt Bona Molt Bo Bo Bo MONT-ROIG DEL

CAMP

Cristall Molt Bona Molt Bo Bo Bo de la Punta del riu Molt Bona Molt Bo Bo Bo de l'Arenal Molt Bona Molt Bo Bo Bo del Torn Molt Bona Molt Bo Bo Deficient VANDELLÒS I

L'HOSP. DE L'INFANT

de l'Almadrava Molt Bona Molt Bo Bo Bo de Calafató Molt Bona Bo Molt Bo Moderat de St Jordi d'Alfama Molt Bona Molt Bo Molt Bo Moderat cala Forn Molt Bona Bo Molt Bo Deficient de Pixavaques Molt Bona Moderat Bo Bo L'AMETLLA DE MAR

de l'Alguer Molt Bona Bo Bo Bo de l'Àliga Molt Bona Bo Moderat Moderat de Santa Llúcia Molt Bona Bo Moderat Bo EL PERELLÓ

cala de la Buena Molt Bona Bo Deficient Moderat del Cap Roig Molt Bona Bo Bo Deficient d'Avellaners Molt Bona Bo Bo Bo L'AMPOLLA

de l'Arenal Molt Bona Moderat Bo Moderat de la Marquesa Molt Bona Bo Deficient Moderat de la Bassa d'Arena Molt Bona Bo Moderat Moderat DELTEBRE

de Riumar Molt Bona Bo Bo Moderat del Migjorn Molt Bona Molt Bo Moderat Moderat SANT JAUME

D'ENVEJA del Serrallo Molt Bona Bo Deficient Deficient des. Bassa de la Platjola Bona Bo Moderat Deficient AMPOSTA

de l'Eucaliptus Bona Bo Bo Bo del Trabucador Molt Bona Bo Deficient Deficient de l'Aluet Molt Bona Bo Deficient Deficient del Parc de Garbí Molt Bona Moderat Bo Bo SANT CARLES DE LA

RÀPITA

de les Delícies Molt Bona Bo Bo Bo de la Fàbrica de ciment Molt Bona Bo Bo Bo del Maricel Molt Bona Molt Bo Bo Moderat de les Cases d'Alcanar Molt Bona Bo Bo Bo ALCANAR

del Marjal Molt Bona Bo Bo Bo

(24)

ANNEX 2. Qualificacions globals de les zones de bany interior controlades a Catalunya l’estiu de 2005

Municipis Punt de Control Qualitat

Sanitària Aspecte

Aigua Aspecte Entorn CONCA DE DALT Emb. de Sant Antoni Bona Bo Bo SALÀS DE PALLARS Emb. de Sant Antoni Molt Bona Bo Moderat

TALARN Emb. de Sant Antoni Bona Bo Bo

Emb. de Camarasa Molt Bona Bo Moderat CAMARASA

Riu Segre Molt Bona Bo Bo

DARNIUS Emb. de Boadella Molt Bona Bo Bo

Estany de Banyoles Bona Bo Bo

BANYOLES

Estany de Banyoles Molt Bona Molt Bo Bo CLARIANA DE CARDENER Emb. de Sant Ponç Molt Bona Bo Deficient

BORREDÀ Riera de Merlès Bona Moderat Moderat

OLOT Fluvià Bona Deficient Deficient CORNUDELLA DE MONTSANT Emb. de Siurana Molt Bona Molt Bo Bo

Emb. de Sau 1 Molt Bona Moderat Bo VILANOVA DE SAU

Emb. de Sau 2 Bona Moderat Moderat

(25)

APARTAT II

PROGRAMA DE PREVENCIÓ I NETEJA DE

LES AIGÜES LITORALS I LES PLATGES

(26)

1. Presentació ... 2

2. Actuacions en incidències ... 3

3. Sòlids flotants recollits ... 5

3.1. Total recollit ... 5

3.2. Tipologia dels sòlids flotants recollits... 7

3.3. Distribució per demarcació litoral... 8

4. Resum de resultats... 9

(27)

El Programa de Prevenció i de Neteja de les Aigües litorals i de les Platges s’ha desenvolupat, al llarg de 89 dies, des del 15 de juny a l’11 de setembre, dintre del període de la temporada de bany de 2005. Els seus objectius han estat: efectuar el control de l’estat de la costa; la prevenció i actuació davant de possibles episodis de contaminació que puguin alterar la seva qualitat, i la recollida de sòlids flotants a les aigües litorals i a les platges.

La Unitat d’Aigües Marines, encarregada de complir els objectius d’aquest programa, va crear des del seu inici, l’estiu de 2001, el Centre de Coordinació i Control, des d’on es dirigeix tota l’operativa dels mitjans aeris i de les embarcacions, en funció de les necessitats que dicta la situació del litoral, dia a dia.

Dintre de les actuacions del Programa s’han realitzat, diàriament, inspeccions aèries de tota la costa catalana per a la detecció d’alteracions de la qualitat, principalment les que es poden detectar visualment, com la presència de residus sòlids o altres materials flotants, en general.

Com en altres anys, s’han distribuït 52 embarcacions de prevenció i neteja al llarg de la costa, de les quals 40 han treballat a línia de costa (majoritàriament, a la zona de bany), i 12, a partir dels primers 500 m, mar enfora.

Totes les dades obtingudes durant el programa de prevenció i neteja, tant pel que fa a les observacions de problemàtiques com a les quantitats de sòlids flotants recollits, han quedat emmagatzemades en bases de dades per al seu posterior anàlisi.

Les dades relatives a les quantitats de sòlids flotants s’han fet públiques, setmanalment, durant la campanya a la pàgina ‘web’ de l’Agència Catalana de l’Aigua destinada a la difusió dels resultat obtinguts en els programes que es desenvolupen durant la temporada de bany.

2. ACTUACIONS EN INCIDÈNCIES

Durant la campanya d’estiu de 2005 el Centre de Coordinació i Control va coordinar i gestionar l’actuació dels mitjans tècnics (embarcacions i aeronaus) en un total 192 incidències.

Els avisos d’incidències s’han rebut fonamentalment dels observadors aeris i dels patrons de les embarcacions, que han informat, respectivament, del 24% i del 48% del nombre total d’avisos. De la resta, la major part (un 18% del total), han estat comunicades per tècnics d’ajuntaments, patronats de turisme, policia local i per vigilants de platges de la Creu Roja, un 5% pels inspectors de platges i tècnics de guàrdies de l’Agència i per SASEMAR, particulars i altres.

L’actuació més freqüent, davant de les incidències, ha estat la recollida de flotants per part de les embarcacions de neteja. Per altra banda, també s’han realitzat actuacions de control de les zones afectades i en alguns casos s’han efectuat recollides de mostres per determinar la naturalesa de la problemàtica observada (analítiques d’hidrocarburs, d’escumes, de fitoplàncton, etc).

Les incidències més freqüents han estat acumulacions i fileres de sòlids flotants d’origen humà (76 incidències), taques d’hidrocarburs (33 incidències, la majoria taques de gasoil) i les degudes a restes vegetals terrestres “troncs i canyes” (30 incidències) (figura 1).

(28)

Classificació en tipologies de les incidències:

Sòlids: Acumulacions o fileres de sòlids flotant d’origen humà com fustes, plàstics, llaunes...

Escumes: Fileres o taques d’escumes

Troncs i canyes: Restes vegetals d’origen terrestre

Hidrocarburs i olis: Taques d’oli, benzines, quitrà... sobre la superfície de l’aigua Decoloracions: Presència a l’aigua de materials fins en suspensió que poden tenir diversos orígens (obres, riuades, desembocadures de rius...) i que determinen un canvi de coloració a l’aigua.

Sanejament: Abocaments ocasionals d’aigües residuals per avaries, trencaments d’emissaris...

Organismes marins: Proliferacions de fitoplàncton, meduses, animals morts, acumulacions de restes vegetals marines...

Altres: Materials generats per l’home, de grans dimensions, com restes

d’embarcacions, bidons... També s’inclouen dins d’aquesta categoria els animals morts no marins

TIPOLOGIA INCIDÈNCIES Nombre total: 192 incidències

Sanejament 5%

Troncs i canyes

16%

Hidrocarburs i olis 17%

Escumes 7%

Org.marins 6%

Decoloracions 3%

Altres 6%

Sòlids 40%

Figura 1.- Tipologia de les incidències en les que han actuat els mitjans tècnics

(29)

3.1. Quantitat total

L’estiu de 2005 les 52 embarcacions de neteja han recollit un total de 1135.2 m3 de sòlids flotants. Els tipus de sòlids flotants que s’han recollit en més quantitat han estat els plàstics (372 m3) i les fustes (naturals i d’origen humà, 349 m3) (figura 2). En la taula 1 es detallen les quantitats totals recollides per tipologia i demarcació provincial.

Taula 1.- Quantitats totals de les diferents tipologies de sòlids flotants recollits per les embarcacions de litoral i de platges durant l’estiu de 2005

EMBARCACIONS DE LITORAL Volum total: 783.7 m3

Tipologies (volum en m3) Girona Barcelona Tarragona Total

Plàstics 39.7 84.3 98.4 222.4

Fustes 77.3 113.4 63.8 254.5

Matèria orgànica 10.5 42.0 86.3 138.8

Algues 5.4 0.7 69.2 75.3

Altres 32.7 20.9 36.9 90.5

Olis i greixos 0.4 0.3 1.5 2.2

TOTAL 166.0 261.6 356.1 783.7 EMBARCACIONS DE PLATGES Volum total : 351.5 m3

Tipologies (volum en m3) Girona Barcelona Tarragona Total

Plàstics 39.1 41.0 69.6 149.7

Fustes 33.7 38.7 22.5 94.9

Matèria orgànica 14.7 4.8 1.9 21.4

Algues 9.6 0.3 53.6 63.5

Altres 5.8 1.9 14.3 22.0

Olis i greixos 0.001 0.02 0.03 0.05

TOTAL 102.9 86.7 161.9 351.5 TOTES LES EMBARCACIONS Volum total: 1135.2 m3

Tipologies (volum en m3) Girona Barcelona Tarragona Total

Plàstics 78.8 125.3 168.0 372.1

Fustes 111.0 152.1 86.3 349.4

Matèria orgànica 25.2 46.8 88.2 160.2

Algues 15.0 1.0 122.8 138.8

Altres 38.5 22.8 51.2 112.5

Olis i greixos 0.4 0.3 1.5 2.2

TOTAL 268.9 348.3 518.0 1135.2

(30)

TOTAL ACUMULAT (15 de juny a 11 de setembre)

1135,2 m3

0 80 160 240 320 400

Plàstics Fustes Matèria orgànica Algues Altres Olis i greixos

Volum (m3 )

Figura 2.- Quantitat total acumulada i tipologia dels sòlids flotants recollits durant l’estiu 2005 (del 15 de juny a l’11 de setembre)

Com en anys anteriors, la major part dels sòlids flotants han estat recollits per les embarcacions de litoral (69% del volum total de sòlids flotants) (figura 3).

Volum total: 1135,2 m ³ Platges

31%

Litorals 69%

P là s t ic s : 3 7 2 ,1 m ³

6 0 % 4 0 %

F u s t e s : 3 4 9 ,4 m ³ 2 7 %

7 3 %

A lg u e s : 1 3 8 ,8 m ³

5 4 % 4 6 %

A lt r e s : 1 1 2 ,5 m ³

8 0 % 2 0 %

M a t . Or g à n ic a : 1 6 0 ,2 m ³

8 7 % 13 %

Olis i g r e ixo s : 22,2 m ³

9 8 % 2 %

Figura 3.- Quantitats relatives de sòlids flotants recollits per les embarcacions de litoral i per les embarcacions de platges durant l’estiu 2005 (del 15 de juny a l’11 de setembre)

(31)

Classificació dels sòlids flotants en funció de la seva naturalesa:

Plàstics: tot tipus d'objecte fet de plàstic

Fustes: Naturals (fulles, branques, troncs, canyes, plantes...) i d’origen humà (tota fusta tractada per l'home: pals de la llum, palets, caixes, mobles...)

Matèria Orgànica: Bosses de brossa plenes, restes de menjar, peixos morts i altres animals morts

Algues: algues i herbes marines

Altres: vidre, metall, alumini, paper, cartró, roba, etc. I tot el que estigui fet de diversos materials.

Olis i greixos: quitrà, petroli i boles de greix

Globalment, entre els sòlids flotants recollits hi ha hagut una clara predominància dels plàstics i de les fustes (naturals i d’origen humà) que han acumulat, respectivament, un 33% i un 31%

del volum total recollits. A continuació amb quantitats més baixes i similars entre sí, s’ha recollit matèria orgànica (14%), algues (12%) i altres sòlids (10%). Els olis i greixos han representant només un 0,1% del volum total (figura 4).

Per tant, aproximadament un 60% del volum total de sòlids recollits han estat d’origen humà (plàstics, fustes d’origen humà i altres sòlids artificials) i el 40% restant d’origen natural (principalment restes de vegetals terrestres i marins).

TOTES LES EMBARCACIONS: 1135,2 m³

Fustes 31%

Matèria orgànica

14%

Algues 12%

Plàstics 33%

Olis i greixos 0,2%

Altres 10%

Figura 4.- Tipologia dels sòlids flotants recollits durant l’estiu de 2005 (del 15 de juny a l’11 de setembre) i detall de la seva quantitat relativa respecte al volum total recollit.

EM B A R C A C I O N S D E L I T O R A L : 7 8 3 , 7 m ³

A lt r e s O lis i g r e ix o s 0 , 3 %

Plà s t ic s 2 8 %

F u s t e s 1 2 %

A lg u e s 1 0 %

M a t è r ia o r g à n ic a

1 8 % 3 2 %

EM B A R C A C IO N S D E P L A T G ES : 3 5 1 ,5 m ³

Plà s tic s 4 3 % A ltr e s

6 %

O lis i g r e ix o s

0 ,0 1 %

F u s te s 2 7 % M a tè r ia

o r g à n ic a 6 % A lg u e s

1 8 %

(32)

3. Distribució per demarcació litoral

es quantitats total ents: 268.9

igura 5.- Quantitats dels diferents tipus de sòlids flotants recollits a les tres demarcacions

3 )

3.

L s recollides a les tres demarcacions litorals han estat les segü

m3 a Girona, 348.3 m3 a Barcelona i 518.0 m3 a Tarragona (figura 5). Això representa que fins a un 45% del volum total recollit, a Catalunya, correspon a la demarcació de Tarragona, un 31% a la de Barcelona i un 24% a la de Girona. Aquest increment en quantitats recollides des de la demarcació de Girona a la de Tarragona, s’ha observat en totes les tipologies de sòlids a excepció de les fustes, que han tingut el valor més alt a la demarcació de Barcelona.

GIRONA (268,9 m3)

0 30 60 90 120 150 180

Plàstics Fustes Matèria orgànica

Algues Altres Olis i greixos BARCELONA (348,3 m3)

0 30 60 90 120 150 180

Plàstics Fustes Matèria orgànica

Algues Altres Olis i greixos

Volum (m

TARRAGONA (518,0 m3)

0 30 60 90 150 180

Plàstics Fustes Matèria orgànica

Algues Altres Olis i greixos 120

F

litorals durant l’estiu 2005 (del 15 de juny a l’11 de setembre)

(33)

la demarcació de Girona s’ha recollit principalment fustes (111.0 m3) i plàstics (78.8 m3),

la demarcació de Barcelona, s’ha recollit principalment fustes (152.1 m3) i plàstics (125.3

la demarcació de Tarragona, s’ha recollit principalment plàstics (168.0 m3) i algues (122.8

LS RESULTATS

Els mitjans tècnics han actuat en 192 incidències. Les més freqüents s’han degut a:

L’estiu de 2005, la quantitat de sòlids flotants recollits ha estat de 1135.2 m3. Els tipus de

Com en anys anteriors, la major quantitat de sòlids ha estat recollida per les

La quantitat de sòlids flotants recollits als litorals de Girona, Barcelona i Tarragona ha A

quantitats que corresponen respectivament al 41% i 29% del volum total recollit a aquesta demarcació (figura 5).

A

m3), quantitats que corresponen respectivament al 44% i 36% del volum total recollit a aquesta demarcació (figura 5).

A

m3), quantitats que corresponen respectivament al 32% i 24% del volum total recollit a aquesta demarcació (figura 5).

4. RESUM DE

acumulacions i fileres de sòlids (76 incid.), taques d’hidrocarburs i olis (33 incid.) i troncs aïllats i acumulacions de restes vegetals (33 incid.).

sòlids predominants han estat els plàstics (33%) i les fustes (31%), essent aquestes proporcions molt similars a les de les temporades anteriors (2001-2004).

embarcacions de litoral que han acumulat un 69% del volum total

mostrat, també, com en anys anteriors, un increment en sentit nord-sud. A la demarcació de Girona, s’han recollit 268.9 m3, a la de Barcelona, 348.3 m3 i a la de Tarragona, 518.0 m3. A la demarcació de Tarragona s’han recollit les majors quantitats de tots els tipus de sòlids a excepció de les fustes, que han tingut el màxim valor a la demarcació de Barcelona. Cal destacar també, la gran quantitat de restes vegetals marines que es recullen a la demarcació de Tarragona en comparació a la resta del litoral.

Referencias

Documento similar

167 Le pauvre malheureux implorait du regard Mais le pécheur vert, sans y faire attention, le roula cinq ou six fois dans la farine, l'en- farina des pieds a la tete, si bien

Debido al riesgo de producir malformaciones congénitas graves, en la Unión Europea se han establecido una serie de requisitos para su prescripción y dispensación con un Plan

Como medida de precaución, puesto que talidomida se encuentra en el semen, todos los pacientes varones deben usar preservativos durante el tratamiento, durante la interrupción

Abstract: This paper reviews the dialogue and controversies between the paratexts of a corpus of collections of short novels –and romances– publi- shed from 1624 to 1637:

On est là devant un dilemme : ou bien promouvoir une régionalisation avancée standard et l’appliquer sans distinction à l’ensemble du territoire national ; dans ces conditions,

Fuente de emisión secundaria que afecta a la estación: Combustión en sector residencial y comercial Distancia a la primera vía de tráfico: 3 metros (15 m de ancho)..

També Martín Moreno i de Miguel (1982: 60, 125 i s.) parlen de la burocratització com d’una solució a la distribució mercantilista dels serveis professionals bàsics,

La campaña ha consistido en la revisión del etiquetado e instrucciones de uso de todos los ter- mómetros digitales comunicados, así como de la documentación técnica adicional de