El Museu Etnològic de Muro: un patrimoni en perill

Texto completo

(1)Títol: El Museu Etnològic de Muro: un patrimoni en perill NOM AUTOR:. Juana Mª Sánchez Cunill. DNI AUTOR: 43223102F NOM TUTOR: Mercè Gambús. Memòria del Treball de Final de Grau. Estudis de Grau d’Història de l’art Paraules clau: etnologia, museu, patrimoni, cultura popular. de la UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. Curs Acadèmic 2014/2015. Cas de no autoritzar l’accés públic al TFG, marqui la següent casella:.

(2)

(3) Índex 1.Introducció ................................................................................................................................................ 1 2. Orígens i context del Museu Etnològic de Muro ...................................................................................... 3 2.1 El germen dels museus etnològics i la cultura popular a la Espanya del segle XX ............................. 3 2.2 Els viatgers i turistes front el patrimoni etnològic ............................................................................... 5 2.3 Història del Museu. .............................................................................................................................. 4 3. Problemàtiques i diagnòstic del Museu Etnològic de Muro ..................................................................... 9 3.1 Entitats competents i lleis .................................................................................................................. 10 3.2 Infraestructura .................................................................................................................................... 12 3.3 Discurs museogràfic i museològic ..................................................................................................... 14 3.4 Difusió i divulgació ........................................................................................................................... 16 3.5 El patrimoni immaterial ..................................................................................................................... 18 4. Directrius per una proposta de recuperació funcional ............................................................................ 19 4.1 Entitats competents i lleis .................................................................................................................. 20 4.2 Infraestructura .................................................................................................................................... 22 4.3 Divulgació i difusió ........................................................................................................................... 24 4.6 Declaració, catalogació i protecció de béns immaterials .................................................................. 25 5. Beneficis ................................................................................................................................................. 27 5.1 Culturals............................................................................................................................................. 27 5.2 Econòmics ........................................................................................................................................ 28 6.Conclusions ............................................................................................................................................. 29 Bibliografia Annex I. Il·lustracions Annex II. Taules Annex III. Entrevista Joana Mª Palou Anex IV. Entrevista Gabriel Pons Annex V Notícia Diari de Mallorca Annex VI Especial Reportajes Cort Annex VII Article Revista Algebelí nº 37 Notes.

(4) 0.

(5) 1.Introducció El Museu Etnològic de Muro sofreix un estat de degradació notable a tots els seus nivells, tan delicada és la seva situació que és sensible a ser un patrimoni perdut. Des de la seva apertura a la data de 1965 fins els nostres dies ha estat descuidat per l’administració pública, un fet que fa patir els edificis que composen el museu així com el seu funcionament d’espai de cultura. L’estat lamentable que presenta essent gairebé un cementiri d’objectes exposats demostra que s’ignoren els seus valors com a representació de la cultura tradicional mallorquina i d’un passat no tant llunyà. De manera que el museu aquest mes de juny del 2015 celebra els cinquanta anys de la seva obertura, però ho celebra morint. Objectius: -Vehicular el valor patrimonial del museu des de la reconstrucció històrica del seu conjunt moble i immoble. -Definir les problemàtiques específiques a fi d’establir un diagnòstic funcional -Establir directrius per a la formació d’un pla alternatiu -Avaluar la capacitat dels beneficis previsibles Fonts: -El Museu com entorn patrimonial: emprant una metodologia de treball de camp que ha partit de l’observació i de la presa de registres documentals. -Arxiu i hemeroteca: la recopilació de premsa i articles de l’any d’inauguració del museu ha estat crucial per estudiar les seves arrels històriques, com d’igual manera ha estat necessari poder accedir a la informació del catàleg de l’Arxiu Municipal de Muro. -Registres orals: s’han fet dues entrevistes a la directora del Museu de Mallorca, Joana Mª Palou i Sampol, i al cap de secció de museus del Consell de Mallorca, Gabriel Pons Homar. Quelcom que ha proporcionat dos punts de vista de la situació del museu des de dues institucions diferents però implicades en la gestió. -Bibliografia específica: ha estat constant a tot el treball per anar-la complementant amb les dades que s’anaven obtenint de les altres fonts. El punt de partida ha estat la primera guia que es va fer del museu.. 1.

(6) Metodologia de treball: L’elaboració del treball s’ha fet jugant a l’hora amb totes les variables cronològiques. El motiu és que tot i que la radiografia del museu es fa del seu estat actual s’ha hagut de recórrer als esdeveniments del passat per comprendre com en el present ha arribat a assolir aquest grau de degradació, i la combinació d’aquests dos temps és el que ha permès intentar dibuixa un panorama vinent. El punt de partida va ser doble, començant amb el treball de camp al museu i la revisió de les lleis de patrimoni que l’afecten, veient fins quin punt estaven coordinades teoria i pràctica. Varen ser els dos eixos vertebradors que desplegaren la resta de continguts que s’articulen en propostes i situacions. El treball de camp va determinar tots els aspectes de museografia i museologia, i els de difusió i divulgació, que sobretot es treballaren amb bibliografia especialitzada; mentre que els documents legals conduïren les qüestions de l’estat de la infraestructura del museu, de protecció del béns patrimonials i del marc de competències. A més la situació de les lleis i de la fitxa de catàleg patrimonial va conduir a indagar sobre el passat del museu per veure on era l’origen dels buits legals que presenta avui dia, una qüestió en que els documents d’arxiu i hemeroteca proporcionaren la informació. Va ser un fil que va permetre arribar a fonts bibliogràfiques que mostraven quina havia estat la valoració dels museus i del patrimoni etnològic al context del naixement del Museu Etnològic de Muro. Gairebé acabant el treball i disposant de la major part de la informació es va procedir a fer les dues entrevistes orals als personatges esmentats perquè tenia prou sustent de dades per fer les preguntes que es consideraven clau per acabar de definir el marc competencial de les institucions que representen. Fent ús de la gran quantitat d’informació de la que ja es disposava es va fer una segona tornada al museu per amb el pretext de fer una altra revisió a tots els punts que es tocaven al treball i comprovar que ja no havia res més a incorporar de bell nou i acabar de redefinir el que ja tenia de la visita anterior. Fent un compendi de tot només quedà relatar els beneficis que es podien obtenir de redefinir el museu segons la informació analitzada. Estat de la qüestió: La informació més directe sobre el museu ha estat extreta de les dues guies sobre aquest que va publicar Guillem Rosselló Bordoy el 1966 i el 1976, director del museu a l’època, les quals han quedat obsoletes perquè no s’han reeditat ni actualitzat des de l’any de fundació. També existeix un estudi elaborat per Sebastià Riutort Taberner del 2011 que parla de com es va desenvolupar tot el procés de declaració del Conjunt Històric del cas antic de Muro on es troba el 2.

(7) museu, oferint informació dels anys de la seva creació i del seu promotor, Gabriel Alomar Esteve. Sebastià Serrà junt a altres especialistes varen escriure una publicació de les actes d’un congrés el 1995 en que parlen del patrimoni tudat a Muro, però no s’esmenta res del museu. Serra, Lourdes Melis i Toni Vives Reus feren una publicació el 2009 dels museus de Mallorca però la informació que es proporciona del museu és superficial i només fa esment a aspectes globals sense incidir amb la problemàtica concreta que pateix. La resta són articles, estadístiques i bibliografies que han pogut ser consultades per confeccionar altres aspectes del treball però cap d’elles feia menció específica al museu sinó que tractaven qüestions més generals que implicaven indirectament el museu. En conseqüència, davant una situació de perill respecte el Museu Etnològic de Muro es fa necessària una presa de consciència que l’estudi present tractarà de justificar. 2. Orígens i context del Museu Etnològic de Muro En aquest primer apartat es pretén donar una visió general de com varen sorgir els museus etnològics a Espanya al segle XX per contextualitzar el panorama dins el que va néixer el Museu Etnològic de Muro. En relació s’oferirà un anàlisi de com els viatgers i turistes percebien l’encant i valoraven de totes les facetes de la tradició popular mallorquina que en molts de casos quedava constatada a fotografies, gravats i llibres de viatge. Tot per poder passar a ubicar el marc general en el que va néixer el museu. 2.1 El germen dels museus etnològics i la cultura popular a l’Espanya del segle XX A inicis del segle XX trobem ja unes primeres passes que desembocaran en la creació dels museus etnològics, com per exemple la creació de la Societat del Folklore de l’escriptor Antonio Machado, o la Renaixença Catalana la qual dins la reivindicació nacionalista recupera el patrimoni etnològic. Com a fruit d’aquest interès del sector intel·lectual el 1913 l’estat autoritzarà la creació de museus locals. Els museus etnogràfics espanyols varen aparèixer de forma més tardana que a la resta d’Europa, un fet que s’ha d’associar amb una introducció tardia de l’industria a Espanya que va produir una pervivència més llarga del món agrícola fins ben entrada la primera meitat del segle XX. És quelcom a tenir molt present ja que un gran percentatge de les peces d’aquests museus provenen del món rural, i fins que aquest no va en detriment o perilla no esdevé una necessitat la seva salvaguarda i la consciència de ser patrimoni etnogràfic com a tal. Els temps de la II República espanyola varen suposar una gran empenta per el patrimoni en 3.

(8) general, però especialment a l’etnològic. En el 1934 es va firmar un decret per la creació del Museo del Pueblo Español, un gran projecte museogràfic que ha estat envoltat de controvèrsia fins que es va arribar a convertir amb el que avui coneixem com el Museu del Traje, que data del 2004. Tals esdeveniment s’ha d’emmarcar dins les iniciatives republicanes del Instituto Libre de Enseñanza que es van plasmar en les Misiones Pedagógicas , les quals eren accions culturals relacionades amb l’atracament a la societat de l’etnologia del país i que eren motivades per la valoració de la personalitat i l’esperit de l’ètnia. A les corrents socialistes hi havia tota una reivindicació de la cultura popular i el folklore com element d’identitat i nacionalisme, afirmant que són manifestacions tan dignes i potents com les de les elits; fins i tot els intel·lectuals recollien tant elements materials com immaterials de les classes populars de tradició rural per contribuir al ja citat Museo Español. Un capítol diferent comença amb la guerra civil i el franquisme, es trunquen les idees republicanes de respectar el patrimoni i el règim l’utilitza a la seva mida per satisfer els seus interessos ideològics. Tot i les dificultats del context polític a la segona meitat del segle XX es dóna l’eclosió d’aquest tipus de museus a Espanya, ja que segueix havent una sentiment popular cap a la identitat com a poble i front a la creixent industrialització del país un desig quasi desesperat d’evitar la pèrdua del rural i tradicional.1 2.2 Els viatgers i turistes front el patrimoni etnològic La figura de l’Arxiduc Lluis Salvador va ser crucial per la posada en valor del patrimoni mallorquí, sigui del caire que sigui, i que ell li tenia tant de respecte i veneració que tingué pensaments d’obrir un museu. El seu primer contacte amb l’illa de Mallorca va ser el 1867, i des del 1869 fins el 1891 elabora el Die Balearen. Els volums que composen aquesta obra tracten amb gravats i paraula tot tipus de dades de les Illes Balears, seguint un mètode propis dels antropòlegs del XIX l’Arxiduc tant parla de la naturalesa i botànica, com del folklore popular, de les activitats artesanes, de les costums dels balears i un llarg etcètera. Per primera vegada es fa un recull i es té interès per estudiar l’etnologia local, sigui material o immaterial, i gràcies a aquesta obra escrita es produeixen noves mirades vers el patrimoni mallorquí per part dels viatgers. A més informa de l’estat de conservació dels elements que descriu, cosa que fa que sigui una font indispensable per les investigacions.2. En el darrer quart del segle XIX a Catalunya va arribar la valoració del patrimoni etnològic mallorquí de la mà del Centre Excursionista de Catalunya, creat a Catalunya el 1890 i provinent de la fusió de les entitats pioneres l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació 4.

(9) d’Excursions Catalana. El motiu de la iniciativa d’aquest equip era l’anhel de tenir molt de coneixement sobre el territori que anomenaven els països catalans, arrel d’això pogueren tenir contacte amb el patrimoni etnològic a la seva estada a Mallorca i de seguida l’apreciaren i li dedicaren nombroses fotografies. Ja a l’estatut de la Primera Societat d’Excursions fundada el 1876 es fa una declaració d’intencions en la que consta el següent: “L’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, amb seu a Barcelona, es proposa recórrer el territori de Catalunya a fi de conèixer, estudiar i conservar tot allò que li ofereixen de notable la naturalesa, l’historia, l’art i la literatura…, propagar aquests coneixements i fomentar les excursions per la nostra terra per aconseguir que sigui degudament coneguda i estimada”.3 L’etnologia de l’illa va traspassar les fronteres espanyoles quan fotògrafs estrangers com Mario de Bucovich o Phoebe Binney Harnden, reportera de The National Geographic Magazine, mostraren interès per plasmar l’etnografia illenca per difondre-la a monografies sobre Balears, premsa il·lustrada, postals i publicacions turístiques, esdevenint un icona d’una illa de Mallorca encara rural. També foren les imatges seleccionades per fotògrafs vinents de la península, com en el cas de José Ortiz Echagüe (fot.1). A nivell local algunes de les figures més importants varen ser Antoni Mulet i Guillem Bestard Cànaves, els quals feren fotografia etnològica per encàrrec de la Societat de Foment de Turisme de Mallorca per el gran interès d’aquesta en la fotografia per l’estudi del folklore i l’etnografia local. Les imatges que il·lustren la Guia Oficial de Fomento del Turismo del 1923 són d’ambdós fotògrafs, captades per a la sorpresa del viatger i el turista quan les trobés en un fullet, àlbum o guia gràfica.4 Queda clar que hi havia una consciència de posada en valor per part dels viatgers, intel·lectuals i fotògrafs de la temàtica etnològica mallorquina, fent que fos un reclam turístic quan aquest va començar a venir en grans quantitats a l’illa, per tant era una oferta turística que venia molt bé i alhora aquest patrimoni gaudia de reconeixement. D’acord amb l’exposat el primer turisme que va arribar a Mallorca venia atret per un producte cultural on en un destacat percentatge es trobava l’etnologia local. 2.3 Història del Museu Guillem Rosselló Bordoy es va encarregar de publicar dues guies sobre el Museu Etnològic de Muro de les quals s’han tret la majoria de les línies que vendran a continuació per fer un resum de com va sorgir el museu i quines característiques té.5. 5.

(10) Orígens: l’embrió del que és el Museu Etnològic de Muro s’ha de cercar en la idea de crear un Museu Balear per part de l’Arxiduc Lluis Salvador a la seva finca de Valldemossa So’n Moragues, en la qual es conservarien totes les peces que tinguessin relació amb la tradició i la cultura popular mallorquina. El projecte desapareix sense iniciar-se un cop mor l’Arxiduc. En el 1928 hi ha un intent de crear un museu etnològic mallorquí a Artà quan el Museu Regional va exposar al públic les seves col·leccions. Cal destacar que aquest municipi contava amb una revista de caràcter folklòric que tenia com a títol El tresors dels avis i estava dedicada en especial a la conservació de tradicions i costums populars. Aquest fet enllaça amb una Direcció General de Belles Arts i Defensa del Patrimoni Artístic Nacional dels anys 60 on trobem la idea “d’un museu a cada poble” amb l’ intenció de conservar els conjunts de peces historicoartístiques en el seu context geogràfic. Altres exemples dins la mateixa línia serien la casa-museu amb la Col·lecció Mulet al barri palmesà de Gènova que albergava valuoses peces d’indumentària i de joieria 6. Però qui realment va ser l’òrgan impulsor de l’aparició del Museu de Mallorca i per defecte de la Secció d’etnologia de Muro va ser la Societat Arqueològica Lul·liana. El primer esforç es dona el 29 de Març del 1937 per escrit, en una memòria redactada per en el seu moment president de la Lul·liana Juan Pons i el secretari Juan Muntaner on demanaven al govern central la creació d'un Museu per l’illa de Mallorca. Sol·licitaven un museu a la capital, de referència i d’envergadura com ho eren els de la península. Es volia que comptés amb una secció d’art i d'etnologia, referint-se a aquest darrer com un Museo del Folklore i esmenten que els Casals o Cases Senyorials s'han de valorar i s’ha d’aprofitar la seva infraestructura per crear dits Museus.7 Finalment quan es fa el decret 2294/1961 per la seva creació i es publicà en el BOE 279 el 22/11/1961 es dictaminà que el Museu de Mallorca es crearia i tindria tres seccions específiques: belles arts, arqueologia i etnologia.8 El Museu: la data d’inauguració del Museu Etnològic de Muro és el 8 de juny de 19659, abans que el Museu de Mallorca. S’ha parlat de la Societat Arqueològica Lul·liana com a òrgan impulsor però el museu va tenir la labor d’una persona promotora que va ser Gabriel Alomar Esteve. Va donar a l’estat l’edifici el mes de maig de 1962 amb el desig de que es fes d’ell un lloc conservador de les arts i tradicions populars. En aquesta mateixa data va donar un escrit al Ministeri d’Educació Nacional que deia el següent: “Es un hecho evidente e incuestionable que en los años que estamos atravesando se produce en España una rápida transformación de la cultura popular y tradicional, en especial en lo que afecta a las técnicas agrícolas y artesanas. Y este hecho hace de absoluta conveniencia el tomar medidas para la conservación documental de aquellas tradiciones y formas artísticas, de aquellas 6.

(11) construcciones y de aquellos instrumentos que, habiendo perdurado hasta hoy, se hallan en trance de desaparición inmediata, con el fin de que su permanencia pueda servir de testimonio y de precedente científico en la civilización del porvenir. En el caso de las Islas Balears, cuyo pueblo, a un pasado histórico y cultural de excepcional interés une el hecho de haber conservado un conjunto de tradiciones de incalculable valor, en parte debido a la circunstancia de su insularidad, esta conveniencia se halla acentuada. De todos los medios posibles para la perpetuación de este pasado, el más eficaz es el de los museos etnográficos, y en especial aquellos emplazados en los mismos lugares en los cuales la cultura técnica y artística se ha venido desarrollando, así como en los edificios que por su antigüedad constituyen por si mismos un documento de valor primordial, que debidamente acondicionados y modernizados puedan presentar un ambiente adecuado al estudio de las colecciones.[…]La conservación sistemática en un museu que sea en lo posible un museo activo, de unos testimonios de la vida, de la cultura y de la creatividad del pasado, interesa no sólo desde un punto de vista estético y sentimental, sino, igualmente, desde un punto de vista práctico y científico. A la cultura moderna, que tiene un carácter esencialmente analítico, le puede ser algún día útil la permanencia ejemplar de estas realidades del pasado como datos o hitos de la evolución cultural. Todos estos hechos justifican la creación de los museos etnográficos en general, y en particular la del que es objeto de esta iniciativa, por la cual se trata de conservar en toda su autenticidad y carácter una casa semirrural antigua, que por verdadero azar ha subsistido hasta nuestros días, adornando sus dependencias más características con el atuendo y menaje que tuvo en sus prístinos días y utilizándola en las demás dependencias como depósito, ordenado científicamente, de los objetos de este tipo”.10 A l’acte que es va celebrar dia 7 de juny de 1965 a prop de les set de l’horabaixa varen assistir nombroses autoritats a més de veïns tant del municipi de Muro com d’altres. Assistí Gabriel Alomar, el qual a més de donà i pagà la restauració de l’edifici també era Comisari Nacional del Patrimoni Artístic, llavors el Ministre d’Educació Nacional Manuel Lora Tamayo, el Director General de Belles Arts Gratiniano Nieto i altres personalitats com un gran nombre de batlles dels municipis de Mallorca. Fou tot un aconteixement festiu i d’orgull de poble en el que no faltà una mostra de ball de bot interpretada per l’agrupació Aires de Muntanya i on tocà la banda municipal.11 (annex IV i V) Edificis, restauracions i adequació museística: l’ edifici del carrer Major nº 15 conté la major part de la col·lecció del Museu i que en el seu moment va ser la primera que va donar Gabriel Alomar és una casa d’estil i categoria semirrural, la qual va estar habitada durant segles per senyors de poble 7.

(12) que uniren l’exercici de la seva professió liberal a les explotacions agrícoles directes o indirectes. La seva construcció es va efectuar a mitjans del segle XVII, i es sap per la inscripció d’una de les antigues claus que posa 1670. Segons indica Rosselló Bordoy segurament la promoció de la casa vengué per part de la família dels Simó, naturals de Muro, tal volta de la mà de Gabriel Simó i Oliver, el qual pertanyia al Consell del Rei baix el regnat de Felip V, en el 1650 era Auditor de la Guerra del Terç d’Infanteria a Milà i en el 1677 Oidor de la Real Audiencia de Mallorca. Quan la família es va extingir en el XVIII la família Salas de Manacor la va comprar i llavors la dels Alomar. Al 1969 Gabriel Alomar Esteve dóna una segona casa situada al C/Jesús nº8 que connecta amb l’altra mitjançant un hort. Es tracta d’un edifici en la mateixa tònica que el veí en quant a aspectes formals i que completaria el discurs de les peces del primer. En quant a l’edifici del carrer Major, Gabriel Marimón Quetglas, restaurador del casal, diu a l’entrevista que li realitzà Reportajes de Cort (annex V) que varen començar els treballs de restauració al maig del 1963, durant així dos anys les obres sense tenir interrupcions i amb un promig de cinc homes, seguint en tot moment un criteri de respecte a un edifici amb uns valors tan singulars. Afegeix que és el mateix Gabriel Alomar el que va finançar la restauració que va tenir un cost de quasi un milió de pessetes.12 Per acondicionar el segon edifici es té notícia que la Comisaría de Patrimonio Artístico entre el 1970 i el 1971 va dur a terme una restauració per solucionar problemes estructurals i de manteniment, intentant no canviar ni destruir els trets principals que donen caràcter a l’edifici, com en el cas de l’anterior. Per el que fa a la qüestió museològica quan es va fer el museu al carrer Major es va crear amb la idea de preservar les peces tradicionals que contenia col·locades en els seu espai domèstic corresponent per donar a conèixer les parts d’una casa de l’època. Passats quatre anys d’aquest fet amb el segon edifici es va pensar que les sales parlessin d’un ofici en especial intentant recrear el taller amb les eines que s’usaven, els quals eren: ferrer, sabater, fuster, teixidor, escultor ( en pedra i fusta), cullerer, carreter, boter, baster i espardenyer.13 Titularitat i competències: des dels seus orígens el museu ha estat de titularitat Estatal ( Ministeri d’Educació, Cultura i Esports) però la seva competència es va traslladar a la Comunitat Autònoma, la qual va donar la gestió als Consells de cada illa de l’arxipèlag. Durant l’acte d’inauguració del Museu Etnològica el senyor Gabriel Alomar fa un discurs on indica que ofereix el museu a l’Estat Espanyol i que el deixa en mans del Director General de Belles Arts. El Ministre d’Educació Nacional al seu discurs de contesta a Alomar senyalant que en nom de l’Estat Espanyol accepta aquest museu14. Per tant s’està parlant d’un museu que segons la legislació de patrimoni del 8.

(13) moment va assumir l’estat central, deu anys després al 1975 és quan es redacta la Llei Espanyola de Patrimoni que es manté en vigència avui en dia, i successivament totes les Lleis de Patrimoni de les Comunitats Autònomes. De manera que la titularitat havia de seguir essent estatal com s’havia programat en la creació del Museu de Mallorca i les seves seccions, però amb la nova llei i la de les comunitats autònomes es va decidir entregar les competències al Govern de les Illes Balears i aquest als Consells insulars, quelcom que es manté avui dia. Proteccions patrimonials: En el decret del 20 de febrer de 1974 es declara Conjunt Històric la zona urbana del casc antic de Muro, fent-se públic en el BOE del 31 de gener del 1975, entre els edificis es troben els dos que configuren la Secció de Muro. D’aquesta manera les dues arquitectures del museu haurien de tenir una doble categoria de protecció, a més d’estar integrades en un Conjunt Històric pel que fa als exteriors tendria una figura de protecció BIC, tant per ser casals senyorials de l’arquitectura tradicional mallorquina com per ser un museu. Quelcom que a l’apartat corresponent es demostrarà que té, i ha tengut, moltes contradiccions i problemes.. En el 1994 Gabriel Alomar escriu que lamenta que el Museu Etnològic de Muro, o com diu ell Secció Etnològica del Museu de Mallorca, hagi estat abandonat i descuidat per la Conselleria de Cultura i per el Museu de Mallorca, dels quals depèn des de fa uns vint anys.15 3. Problemàtiques i diagnòstic del Museu Etnològic de Muro En la següent successió d’apartats ja es realitza un estudi profund de com és la situació actual del Museu Etnològic de Muro. La primera aproximació és una visió de la situació legal i competencial de dos representants dels òrgans responsables directament del Museu i dels museus en general de Mallorca, la qual es va aconseguir amb una entrevista. Són: Joana Mª Palou i Sampol directora del Museu de Mallorca i de les seves seccions, i Gabriel Pons, cap de museus del Consell de Mallorca. S’inicia per tant la revisió legislativa i s’examinen diferents documents legals, tant com a museu com per ser un bé protegit, per veure fins quin punt el museu compleix el dictaminat jurídicament. A continuació es tracta amb una metodologia de treball de camp l’estat dels edificis que fan la funció de museu a nivell estructural i es segueix amb la revisió del discurs museològic i museogràfic de les peces. Llavors es fa una valoració dels visitants del museus etnològics peninsulars i insulars d’Espanya amb un anàlisi de dades estadístiques, s’analitza l’activitat divulgadora i difusora del contingut del museu, fins que es passa a determinar el ressò dels museus etnològics en dos dels canals de difusió i divulgació més importants com són el públic escolar i el 9.

(14) públic turístic16. Per acabar es dediquen unes línies al patrimoni immaterial perquè sempre hi ha una vinculació amb els objectes etnològics i aquí es miraran les relacions que pugui tenir el museu amb al que pertany al patrimoni intangible. 3.1 Entitats competents i lleis Recordem que el Museu de Mallorca amb les seves respectives seccions, Muro i Pollentia, és de titularitat Estatal però l’estat central va transferir les competències a la Comunitat Autònoma, per tant al Govern de les Illes Balears. Després el Govern Autonòmic va transferir la gestió a cada un dels Consells de les Illes Balears, de forma que el Govern és el que pren les decisions i el Consell s’encarrega de gestionar els museus d’àmbit local. Dins tota la cadena de jerarquies que s’acaba d’esmentar el responsable de que no funcioni el Museu de Mallorca és el Govern de les Illes Balears i la corresponent Conselleria. El motiu és que té una llei de patrimoni i museus feta i aprovada al BOE però no té aprovat ni publicat el Reglament de Museus tot i estar fet, el qual és un document desplegable que funcionaria com executor legislatiu. A continuació es fa una exposició del que diu la legislació per veure les cadències del museu a nivell Estatal i Autonòmic dins aquest àmbit. S’inclou també la llei sobre els béns etnològics immaterials per la relació que guarda amb els fons del museu i que sempre està present en aquesta tipologia de museus:. -Llei 4/2003 de 26 de març, de museus de les Illes Balears, BOIB nª 44 03-04-2003 Article 5. Reconeixement dels museus i de les col·leccions 2.Per al seu reconeixement als efectes prevists en aquesta llei, els museus hauran de reunir, com a mínim, els requisits següents: c) Immoble adequat destinat a seu del museu amb caràcter permanent. d) Pressupost i personal suficient que en garanteixi el funcionament. i) Horari de visita pública k) Organització d’activitats per a la difusió i el coneixement dels seus fons m) Disposar d’un pla anual d’activitats. Tampoc es pot considerar col·lecció museogràfica perquè dels seus requisits no compleix amb els criteris: 10.

(15) c) Obertura al públic amb caràcter fix, continuat o periòdic. d) Pressupost i personal suficient que en garanteixi el funcionament.. Article 36. Deures generals dels museus i de les col·leccions museogràfiques c) Informar al públic i a l’administració competent de l’obertura del centre i de les seves modificacions. En qualsevol cas, l’horari ha de figurar en un lloc visible a l’entrada del centre. g) Elaborar i remetre a l’autoritat competent, les estadístiques i les dades informatives sobre l’activitat, els horaris i preus, els visitants i la prestació de serveis. El museu no té un horari visible a l’entrada dels edificis-museu i l’ informació que està plasmada a la fitxa del Directorio de Museus de España té molts d’errors sobre el preu, les activitats i l’horari. Títol V. Competències de les administracions públiques. A l’article 46 on parla dels Consells Insulars no es compleix amb el criteri: j) Inspeccionar els establiments esmentats i vigilar el compliment dels deures establerts en aquesta llei. Per tant el Consell Insular no té cura de la situació del Museu de Muro. -Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español, BOE 29-06-1985. TÍTULO VI. Del Patrimonio Etnográfico Segons el punt 3 de l’Article 47 els béns patrimonials que impliquin un saber o activitat tradicional i que estiguin en perill també han de tenir protecció per les administracions competents. El contingut del Museu de Muro ofereix un testimoni material per posar en marxa la declaració de patrimoni immaterial de moltes d’aquestes artesanies o tradicions de les que dita activitat ha desaparegut i que prest també ho farà el seu coneixement per part de les generacions venidores. -Llei 12/1998 de 21 de desembre del Patrimoni Històric de les Illes Balears, BOIB nº 165, 1998 TÍTOL IV. Patrimoni Etnològic A la definició de l’Article 65 es mencionen tant els béns mobles com immobles. L’Article 67 està dedicat als Béns etnològics immaterials i posa que ha d’haver una recollida exhaustiva de restes materials en què es puguin manifestar aquests costums, creacions o comportaments, els quals han de ser investigats perquè en garanteixin la transmissió a les futures generacions. 11.

(16) 3.2 Infraestructura A les següents línies es revisa com és l’estat del museu al 2015 tant pel que fa a l’exterior, a l’interior, a la protecció patrimonial dels edificis i al personal.: . Patrimoni Arquitectònic. -Per ser unes de les cases que estan dins l’àrea protegida com a Conjunt Històric han de tenir una protecció especial per el seu exterior. A més el museu hauria de disfrutar de la protecció BIC per ser un museu i de valors arquitectònics singulars. Revisat el catàleg que es troba a l’Arxiu Municipal de Muro ,i el qual està aprovat de l’any 2003, no s’ha localitzat la fitxa de bé protegit de cap dels dos edificis del museu. És una cadència significativa perquè es un document indispensable per les ordenances d’urbanisme i per els plans territorials dels municipis, a més de que és un certificat de valor i de salvaguarda d’un element patrimonial local proporcionant unes normes, recomanacions i directrius bàsiques perquè els béns puguin ser intervinguts de manera respectuosa. Fou el mateix Gabriel Alomar uns dels encarregats de fer un pla urbanístic per poder protegir el casc històric de Muro des de l’any 1962, estant llest el 15 de desembre de 1964 i entrant en vigor el 8 de gener del 1965. Per tant el procés de declaració de Conjunt Històric de la vila de Muro es coetani amb l’obertura del museu, de manera que el 9 de juny de 1965 ( un dia després de la inauguració) es notifica des de Madrid que s’inicia l’expedient de declaració de Conjunt Històric, un tràmit que s’allargarà fins el 1974. El problema principal ha estat que la teoria no va coincidir amb la pràctica, havent un lent procés burocràtic i mal realitzat, del que ara és fruit un catàleg deficient aprovat el 2003 derivat del definitiu Pla General d’Ordenació Urbana, un pla envolt en molts de vaivens entre l’Ajuntament de Muro i la Direcció General de Belles Arts que durà 40 anys. No obstant al Plànol General del Conjunt Històric està marcat el museu amb la protecció A, la més alta, però no hi ha cap fitxa de catàleg. 17 La meva hipòtesis del que possiblement va ocórrer és que per ser museu, i a més estatal, es va donar per fet la seva protecció, i es prestà més atenció a altres edificis i elements. Una errada greu és que no es va modificar a l’aprovació del catàleg del 2003, i que deixa sense paraigües legal-patrimonial els edificis del museu. . Edifici C/ Major:. -Exterior general: No presenta un estat greu però falta el manteniment bàsic en quant a la cura i neteja de les façanes.18. 12.

(17) -Interior general: Il·luminació: en general rudimentària i sense adaptació al tipus d’espai i peces. Concretament les sales de la ceràmica no disposen de llum per problemes elèctrics, fent que la visibilitat de les peces només pugui ser a les hores de sol i implicant que els dies de poques hores de llum com a l’hivern no es pugui contemplar. Estructura i espais expositius: tant a les parets com a les voltes hi ha nombrosos cruis que s’han intentat arreglar amb una solució superficial que resol temporalment el problema, donant una imatge antiestètica per com s’ha fet i perquè apareixen algunes escriptures visibles pels usuaris a sobre amb la data d’intervenció. Llavors la pintura de les parets està molt desgastada i en algunes parts ja ha caigut, especialment es veu afectada la llar de foc de la cuina i el trespol i escalons presenten rotures i un gran desgast. Un problema en comú que tenen dits elements estructurals és la humitat que en part produeix les esmentades degradacions (fot.2,3,4,5).. -Accessos i serveis: El museu si que està dotat amb sanitaris però és un espai molt deficient en quant a infraestructura i en mal estat de conservació. També en quant a tenda té dues petites vitrines on es venen objectes i petites publicacions del Museu de Mallorca. El que realment és una mancança és no tenir una sistema adaptat per la visita dels minusvàlids, com rampes i sistemes d’elevació per accedir als pisos superiors. . Edifici C/Jesus :. -Exterior general: Ell mateix que a l’altre edifici, manca de manteniment de la façana.. -Interior general: No es pot accedir per l’estat de ruïna i el perill que implica d’esfondrament per falta d’apuntalament. A més constantment hi ha problemes de curtcircuits. . Pati:. -Condicions generals: fa de connector dels dos edificis i presenta un pati i una era que s’estan fent malbé a causa d’estar exposats als factors ambientals sense dur un control de conservació. . Personal: 13.

(18) -El Museu de Muro està a càrrec d’una sola persona física que s’encarrega d’obrir i tancar el museu, d’atendre al taulell els visitants i de mantenir en mínimes condicions l’edifici canviant bombetes, fer petites reparacions, netejar diàriament, tot a l’hora. La presència d’una sola persona implica que si dit individu té un imprevist o emergència aquest dia el museu no obri, per tant no compleix amb l’horari públic estipulat, i quan per dret agafa vacances també el museu ha de romandre tancat coincidint quasi sempre al mes d’agost on hi ha més entrada de públic turístic estranger que és el principal visitant del museu. El Museu de Mallorca tenia previst que a l’any 2010 es fes una reforma total del Museu de Muro, intervenint a les instal·lacions per reparar l’estat de la seguretat com de l’elèctrica i climàtica 19, a dia d’avui a l’any 2015 no s’ha produït dita intervenció per el sobreesforç econòmic que va fer el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports en arreglar la seu a Palma del Museu de Mallorca. 3.3 Discurs museogràfic i museològic En el I Congrés Nacional d’Arts i Costums Populars que es va celebrar a Saragossa el 1968, pocs anys després de la inauguració del primer edifici etnològic de Muro, Gratiniano Nieto, que era Director General de Belles Arts en aquell temps fa de ponència al congrés i cita el Museu Etnològic de Muro, d’entre uns pocs altres que foren dels primers d’Espanya, per posar exemple de com ha de ser un museu de tal tipologia.20 De fet l’any 1981 el museu va ser guardonat amb el premi europeu del museu de l’any, així ho commemora una placa circular que inclou la data i les següents inscripcions en anglès i francès : European museum of the year awards/ Prix europeen du musee de l’anne. El concepte de museu així com l’entenem ara sorgeix avançats els vuitanta, per el que es considerava que havia de ser un museu en els anys seixanta i setanta el museu estava molt bé com diu Nieto, però com recalca Palou el museu no es va adequar a la transformació teòrica de la museologia i museografia posterior. Ara per ara l’exposició segueix anclada a la museografia primitiva dels anys d’inauguració, pensada per ser un museu-contenidor d’objectes sense un plantejament previ d’aquesta índole. Una qüestió que escau indicar-la en aquest moment és que el Museu Etnològic mai ha tingut un Pla Museogràfic, el qual és dels documents de partida bàsic per determinar com s’estructurarà el fons del museu que s’exposa al públic. En els anys en que es va obrir no era habitual que es redactessin ni que es fessin de forma estricta aquests plans però un cop entrada la nova museologia tampoc es va redactar.. 14.

(19) Museologia: parteix d’un concepte vertebrador per fer un discurs concret, sobretot a l’edifici del carrer Major. S’aprofita que és un casal senyorial del segle XVII típic mallorquí per recrear amb les peces del fons cada àmbit domèstic el més fidelment possible. Tot i que alguns espais secundaris de les ales superiors s’han aprofitat per exhibir algunes peces que no tocarien estar allà en la vida quotidiana però que com no són habitacions significatives d’una llar s’empren d’aquesta forma. Tot i la coherència del concepte expositiu sols es duu a terme de forma parcial. -Planta baixa: quan el visitant entra per la porta d’accés al casals no veu un itinerari o un recorregut clar per on començar la visita. A les estances d’aquesta planta és té molt ben recreat l’espai de la cuina però devora ella es troba una alcova, espai que correspon al pis superior, i una avantsala pertanyent a la darrera on hi ha floreres, màquines de filar, robes de llengües, en definitiva un espai dedicat a les labors femenines. A l’altra costat es conserva una apotecaria amb la seva sala annexa de mesures i pesos, la qual és originària de la casa i no és quelcom freqüent a la majoria de cases d’aquest tipus. Finalment hi ha un celler soterrani petit amb un accés per graons, en el qual hi ha conservats objectes que no es relacionen amb la producció vinícola, com estris per l’elaboració del pa. -Primer pis: hi ha una recreació d’una habitació infantil amb joguines -Planta superior: àtic amb estris per les tasques agrícoles i altres sales on hi ha exposades ceràmiques, figures de betlem i siurells, entre d’altres peces. Museografia: -Exterior de l’edifici: a les façanes no hi ha la retolació amb l’ informació bàsica com puguin ser els horaris i dies de visita i una breu informació del museu. Tant sols hi ha una placa de pedra que duu escrit “Museo de Mallorca, Sección Etnológica de Muro”i l’escut del municipi petri, això només a l’edifici del carrer Major. -Ordre expositiu: no es segueix fidelment l’ordre dels espais domèstics de la casa ni els objectes que corresponen a cada un. Tampoc hi ha cap recurs que faciliti la comprensió dels objectes, com per exemple fullets o guies audiovisuals. -Retolació i panells: no hi ha una presentació històrica del que és l’edifici-museu. No es troben present panells explicatius, ni de les sales com a àmbits domèstics ni de les peces exposades, així com tampoc senyalística per fer un recorregut raonat. La majoria d’objectes tenen una cartel·la reduïda que aporta dades bàsiques de la peça, com el seu nom, la data i en ocasions el seu ús. Però 15.

(20) necessitaria de revisió, actualització i fins i tot ampliació aportant informació que es conjugui amb els panells explicatius que s’haurien d’instal·lar a cada sala. En definitiva l’espai expositiu té concepte però a l’hora de l’execució no s’aplica amb l’èxit que caldria. A les remodelacions que com s’ha dit anteriorment estaven previstes per l’any 2010 es volia fer una major intervenció per renovar el discurs museogràfic, motivada especialment per la gran falta de presentació i contextualització de les peces que com s’acaba de citar és de plena necessitat.21 3.4 Difusió i divulgació Actualment el Museu Etnològic de Muro no disposa de cap programa ni calendari d’activitats de cap tipus quedant totalment nul·la la funció divulgadora i difusora que hauria de tenir tot museu en quant al diàleg educatiu amb el públic. Pel que fa a la tasca d’investigació és mínima, només es compta amb una breu publicació anual tant en format online com en paper titulada El nom de les coses on s’intenta fer una breu recerca d’una temàtica vinculada amb les peces de Muro o en la tradició i cultura popular mallorquina. A la fitxa sobre el museu que figura en el Directorio de Museos y Colecciones de España22 la informació que hi apareix no es real, ja que s’esmenta que es fan activitats com conferències i visites guiades, i avui per avui no es du a terme res del que hi consta. Vista la manca de tasca investigadora i educativa del museu s’estudiaran altres aspectes que tenen a veure de forma directe i indirecte amb el públic del museu: el recompte de visitants, el patrimoni etnològic a les escoles i el tipus de promoció en recursos turístics i didàctics. En primer lloc s’analitza amb xifres objectives l’afluència de visitants generals als museus etnològics peninsulars i locals dels darrers anys per tenir una visió global de la situació del panorama actual. De general a específic primer es tractaran les xifres generals del museus de l’Estat i llavors de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Revisades les dades de l’Estat Espanyol en el sector de la cultura, i en especial dels museus, han demostrat que va creixent de forma exponencial a mesura que passen els anys. Com s’aprecia des de l’any 2000 fins el 2012 (annex II, 1) el nombre general de públic ha anat augmentat fins registrar-se en el 2012 la xifra de 57.491.818 visitants.23. 16.

(21) Ara passant a estudiar les dades de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears s’ha de dir que hi havia un total de 62 museus a l’illa de Mallorca a l’any 2010, una de les xifres més elevades que només va ser superada el 2006 per uns 66 museus. S’estima que en el 2010 hi va haver 2.652.860 de visitants entre tots els museus que varen voler facilitar les seves dades. Si comparem des del 2000 fins el 2010 els nombres són favorables perquè la crescuda ha estat positiva, especialment des del 2006. Segons indicà la persona encarregada de la Secció de Muro en el 2014 varen entrar un total de 2010 visitants, en major quantitat estrangers, seguits de persones de la tercera edat, escoles i gent local. En quant a la creació de museus si es relacionen les xifres de les Illes Balears ofertes des del 2000 fins el 2010 es varen augmentar tímidament els nombres de museus etnològics, passant d’haver-ni quatre entre el 2000 al 2002, després del 2004 al 2006 foren cinc, el 2008 sis i fins el 2010 que es tornaren a quedar en cinc (annex II, 2). Seguint la llista tipològica (annex II, 4) de museus de l’estadística espanyola i que s’aplica també a les CC.AA la situació dels museus etnològics de Balears es troba en el mig. Hi ha museus que els superen en nombre, tot i que no acusadament, com els d’art contemporani, les cases museus, els arqueològics i els generals; i d’altres amb una situació pitjor com els de Belles Arts, Ciències Naturals i Historia Natural, Arts Decoratives , De lloc o els de Ciència i tecnologia que són inexistents. Aquestes dades resumeixen que els museus etnològics, i especialment dirigint la mirada a Balears, no són dels principals però tampoc els que estan en pitjor situació. Per tant, i donat el manteniment de xifres que han seguit dels anys estudiats trec en conclusió que el problema seria la qualitat, quelcom que té solució fent un producte atractiu perquè el nombre de visitants augmenti. Per continuar es dirigeix la mirada a la matèria de pedagogia a l’àmbit escolar, per tant la difusió i divulgació des de les aules cap a l’etnografia. Segons els estudis locals del 2005 sobre el patrimoni de les Illes Balears, s’ha comprovat que els continguts sobre patrimoni artístic immoble (monuments) i història local són els més presents a les aules a nivell general. En tercer lloc quedaria la cultura popular en matèria etnogràfica que en equivalència perd pes front les altres dues.24 Les tres àrees podrien estar més combinades fent el discurs encara més ric donant un marc contextual balear complet per el bagatge cultural que necessiten els estudiants, o almenys estandarditzant la importància dels continguts. (fot.5,6) Anant a àmbits més concrets el 2013 sobre la concepció i ensenyament de patrimoni a les distintes etapes formatives, podent tenir una visió general de com es vist i tractat el patrimoni etnològic a cada cicle. A l’educació primària els mestres reconeixen un major nombre d’elements pertanyents al 17.

(22) patrimoni etnològic, com les festes o les tradicions. En els llibres és especialment freqüent la seva aparició en els del primer cicle, ja que es considera que en el segon cicle els elements etnològics perden importància en benefici dels historicoartístics i naturals. En canvi el patrimoni etnològic és el menys reconegut per el professorat de Secundària, així com també en els llibres de ciències socials la seva aparició és escassa. En quant a la relació de patrimoni-identitat trobem que en l’educació Primària els elements identitaris són més presents i quasi sempre van lligats al patrimoni etnològic, a l’educació Secundària succeeix al contrari. 25 Un darrer aspecte realment preocupant que cal senyalar és que a la pàgina de l’ajuntament de Palma on es fa una oferta de possibles sortides culturals a realitzar per els centres d’ensenyança (PalmaEduca) no aparegui ni el Museu de Mallorca i menys encara el de Muro.26 Passant a revisar l’oferta turística de l’illa trobem que a la majoria de pàgines oficials locals ( Informació turística del Govern de les Illes Balears, Balear Cultura Tour o Informació turística Mallorca) que promouen les activitats que fer a l’illa apareix com una de les múltiples opcions el Museu Etnològic de Muro27 però és ben diferent el resultat quan mirem les pàgines no locals que fan una oferta al turista estranger, el present estudi tan sols n’ha localitzat una, de les més reconegudes i consultades, on apareix referenciat el museu.28 Per cloure l’apartat es tracten els resultats de l’estudi del nombre de material sobre patrimoni que es dona als diferents tipus de públic, segons el seu interès i la seva participació en activitats patrimonials. Gran part del material és de caràcter divulgatiu per un públic turístic, tot seguit didàctic especialment enfocat al públic escolar, per a experts en tercer lloc perquè és un cercle més reduït d’individus, difícil especificació i finalment que tinguin totes les característiques.29 3.5 El patrimoni immaterial Un apartat de patrimoni intangible és de primera necessitat en un estudi com aquest, perquè un gran percentatge de les peces que trobem en el Museu Etnològic de Muro tenen una cultura immaterial intrínseca vinculada a la tradició popular, que requereix una valoració per la concepció i comprensió de les peces. L’ importància de preservar el patrimoni immaterial s’ha d’entendre en clau dels objectes, els quals si no tenen un marc contextual que els defineixi perden el seu sentit, perquè no es sap la seva funció ni el seu rol tant si es tracta d’oficis, festes o altres activitats o conductes de la tradició popular. Altre perill important és la pèrdua i el desconeixement, des de que entrà l’industria moltes de les activitats artesanes varen anar en detriment, fins i tot desapareixent o 18.

(23) adaptant-se amb canvis importants; avui a l’era de la globalització on es van perdent de cada cop més les identitats dels pobles i les arrels populars esdevé quasi en grau d’auxili establir figures de protecció, estudiar i difondre les activitats i coneixements del passat propi. Des de la Recomendación sobre la Salvaguarda e la Cultura Tradicional y Popular30 de l’UNESCO el 1989 queda demostrat quan important és la unió del tangible i de l’intangible en el patrimoni etnològic, i encara es torna a reafirmar quan Espanya s’incorpora mitjançant la modificació de la llei de 1985 al Convenio de Patrimonio Inmaterial el 2006. Però abans de l’UNESCO a Espanya ja es tenia aquesta consciència a les trobades científiques d’especialistes en Antropologia i Etnografia,. Al IV Congreso Nacional de Artes y Costumbres Populares celebrat a Saragossa el més d’abril de 1983 s’indicaren les funcions principals de tot museu etnològic, una de les tres conclusions va ser subratllar la recollida de la “cultura espiritual”, tant siguin creences, la tradició oral, els ritus, festes, i altres dins aquesta tònica, esdevenint necessària per la perfecte exhibició de les peces i per comprendre-les millor31 En el 2006 es va inaugurar el museu etnològic Quai Branly al cor de Paris, el qual és un museu de referència antropològica tant per la seva riquesa d’objectes de diferents cultures com per les característiques museogràfiques i museològiques. Aquest museu d’envergadura té molt en consideració les qüestions immaterials que van lligades als objectes, com la dansa, la musica, expressions rituals i altres, que exposen i formen part de l’activitat del museu.32 L’UNESCO a la convenció de 1989 deixa un sistema de protecció establert que es podria aconseguir aplicar a Mallorca al Museu de Muro, ja que diu que hi ha que promocionar estudis científics i tècnics, la realització d’inventaris i donar accés a la ciutadania a més d’una educació i sensibilització front ell.33 El Museu Etnològic hauria de ser el centre dinamitzador de tota la cultura popular mallorquina, per tal finalitat, partint del seu fons museístic, es potenciaria l’immaterial mitjançant els objectes materials. Com institució museística té el deure de difondre i donar a conèixer les tradicions, les festes populars, les activitats artesanes, la musica i un llarg etcètera sempre fent referència als objectes que alberga, i a més l’exigència d’aplicar figures de protecció patrimonial com a passa prèvia a tot l’esmentat. 4. Directrius per una proposta de recuperació funcional Un cop recollida i digerida tota l’ informació prèvia es proposaran mesures i canvis per a cada bloc que s’ha desenvolupat al bloc anterior que farien que la Secció de Muro assolis una vida de museu adequada.. 19.

(24) 4.1 Entitats competents i lleis. La situació del Museu de Muro ha estat tractada en dues de les entitats que han de gestionar dit museu, l’actual directora del Museu de Mallorca, Joana Mª Palou i Sampol, com a persona responsable i coneixedora en profunditat de l’organisme. Per altra banda Gabriel Pons cap de la secció de museus del Consell de Mallorca. Insistesc en tenir present que el Museu de Mallorca, i per defecte totes les seves seccions, tenen titularitat estatal però les competències estan transferides al Consell de Mallorca com administració responsable. La visió de Joana Mª Palou respecte al Museu Etnològic és potencialment negativa, i la sentencia més esclaridora del panorama que va proporcionar a l’entrevista va ser que dit museu està obert perquè ella li manté, ja que sap que si es tanca ella mai més el tornarà a veure obert, morirà. És una frase que podria resumir la tònica que va tenir l’entrevista en tot moment. Va apuntar a que el principal problema és una manca de preocupació del Govern per la situació de Muro, baix el seu criteri fins que no es doni una conscienciació en aquestes administracions el museu no es podrà aixecar. Segons relata les iniciatives que es presenten al Govern no tenen resposta, com per exemple la que es va presentar sobre la declaració de bé immaterial dels oficis i artesanies partint de les peces de la Secció Etnològica. Conjuntament amb l’ajuntament de Muro també s’han tocat portes per tractar el tema de la decadència del museu que no han estat obertes. El Museu de Mallorca envia la documentació pertinent sobre totes les qüestions que envolten al museu al Govern cada any a la memòria anual del Museu de Mallorca i les seccions, a més de les informacions puntuals, i segons relata Joana Mª Palou l’única resposta que obté és el silenci administratiu. Podent accedir a documentació del registre del museu s’han examinat les següents notificacions enviades al Govern sobre la Secció de Muro: -Juliol de 2004, el museu expressa que el personal a Muro és insuficient. -Novembre 2007, el museu expressa que l’edifici de les artesanies no compleix la normativa respecte a les instal·lacions, explicant que ha contractat una empresa per revisar el sistema elèctric ( cada vegada es produeixen més curtcircuits) i que necessita amb urgència intervenció. -Altra notificació el Novembre de 2007 assenyala que s’ha pres la decisió de deixar de cobrar entrada en el Museu de Muro per les condicions paupèrrimes en les que es troba.. 20.

(25) En els tres casos, tres de molts més que hi ha, el museu no va obtenir resposta. També el Museu de Mallorca m’ha permès accedir a veure part del pressupost que la Conselleria destina per el museu de Muro al 2015: -11.334,81€ per les instal·lacions, just la neteja ja costa 7.231€ -4.000€ per les restauracions de les peces, la conservació, etc. - Només 1.000€ per l’adquisició de béns i obra. Els doblers que pugui proporcionar l’Estat només arriba quan es destina inversions extraordinàries com la remodelació de la seu del Museu de Mallorca de Ca la Gran Cristiana iniciada en el 2009.34 Gabriel Pons Homar, cap de secció de museus del Consell de Mallorca, també indica una manca de preocupació per part del Govern de les Illes Balears, el qual remarca com Palou que té un Reglament de llei de museus elaborat i que encara no ha sortit a la llum. És un document de vital importància perquè és el que podria aplicar el Consell per fer complir la legislació i la gestió. Sosté que el Museu de Mallorca amb les seves respectives seccions haurien de ser tres entitats amb tècnics especialitzats en la matèria per a cada lloc, no que funcioni només amb un cap a Palma i que només sigui de belles arts, segons el seu criteri en aquest cas només pot funcionar dita àrea haventhi d’haver un arqueòleg per Pollentia i un Etnòleg o Antropòleg per Muro. Una sentencia que no comparteix Joana Mª Palou que considera que han de ser tres entitats dins una, no hi ha necessitat de crear una independència.35 El meu veredicte és que el Museu de Mallorca, i per defecte Muro, són víctimes de les circumstàncies en les que l’obliguen a estar les administracions superiors, concretament el Govern Balear. El Museu de Mallorca ha demostrat amb documents l’afany per canviar l’estat de dit museu, ara el que fa falta és l’ implicació de les institucions responsables que són les que han de vetllar per el bon funcionament del museu i aportar les ajudes necessàries per reactivar-lo. S’hauria d’oferir un pressupost extraordinari per fer una restauració urgent dels edificis i de la museografia, poder contractar més personal qualificat perquè en tingui cura i dotar d’ajuts econòmics raonables per la conservació estructural i del fons, a més de per poder dur a terme activitats i realitzar una funció investigadora i divulgativa. Com esmenten Gabriel Pons i Joana Mª Palou és un problema del Govern, necessiten que aquest doni l’entrada en vigor del Reglament de llei de museus, el qual està redactat, i inclús hi va participar Joana Mº Palou en la comissió que el va fer, però el Govern Balear no el treu a la llum. En quant a la separació no s’haurien de separar en tres cossos independents però si que hi ha que 21.

(26) augmentar la plantilla per posar més conservadors i no que se’n hagin d’encarregar les dues úniques conservadores que hi ha a Palma, a més de incorporar una persona degudament formada que dugui la salvaguarda del museu ja que l’única persona que hi ha és del mateix poble, sense cap formació vinculant en la matèria, que té la tasca d’obrir i tancar el museu exclusivament. Tots els punts assenyalats a l’apartat de legislació corresponent del diagnòstic s’haurien de fer complir quan sortís el Reglament, especialment l’article dels requisits mínims per ser considerat museu i els deures i obligacions que ha d’atendre tot museu. És essencial que el Consell de Mallorca i el Museu de Mallorca entrin en diàleg per començar un camí plegats per reactivar el museu, posant-se d’acord amb les seves diferències com la visió en tres cossos individuals de les seccions. Reunir tots aquests criteris ve implícit amb el que es proposarà a continuació, i aquesta informació vinent s’ha plantejada veient els buits legals que figuraven a la problemàtica exposada a l’apartat anterior per provocar l’ajustament a la normativa. 4.2 Infraestructura Quan es dugui a terme el pla de restauració tampoc s’ha d’oblidar que és un edifici museu per tant ha d’estar adequat per disposar les obres de manera òptima i s’ha de preveure que serà un lloc transitable per a visitants. Esdevé primordial que ha d’estar present durant tota la intervenció és el diàleg entre museòleg i arquitecte per crear conjuntament un espai adient per albergar l’exposició i les tasques pròpies de tot museu. És una tasca difícil perquè el que prima és que la casa doni l’aparença d’estar intacta per això la intervenció ha de ser discreta però efectiva, per això es crucial tenir present les següents consideracions. . Patrimoni Arquitectònic:. -Esdevindrà una problemàtica perquè la restauració s’hauria de guiar per les fitxes de catàleg, les quals es recorda que no estan fetes, i que són el punt de partida en tots els casos semblants. Del carrer Major es pot fer la fitxa abans de les obres sense dificultats però l’edifici d’artesanies clausurat per l’estat de runa tendrà més obstacles degut a que es difícil transitar per el seu interior i potser s’hagin de sacrificar petits elements estructurals de valor per salvar l’edifici. És important dur a terme tota una investigació científica i historicoartística per especialistes sobre els edificis, és una passa de protocol d’intervenció obligada abans de començar qualsevol restauració. Un cop elaborades les fitxes i hagut un consens entre tècnics s’elaborarà un projecte de restauració aplicada a la categoria de BIC i al Conjunt Històric, que influeixi tant a interiors com a exteriors, 22.

(27) per tant el punt de partida és una restauració no agressiva, que intenti mantenir l’essència de l’arquitectura i no modificar les parts de major valor patrimonial ni els volums dels edificis. . Edifici del C/Major:. Ha de ser una restauració en la que s’han de crear espais nous ,que es detallen més avall, i de manteniment perquè no s’han d’alterar els valors arquitectònics del casal sinó més bé dur una tasca de reparació. S’han d’establir espais de primera necessitat36 que serien: -Investigació i divulgació: sala per activitats educatives i tallers, un laboratori de conservació i restauració i, a ser possible, una sala d’investigació. -Serveis bàsics: sanitaris en condicions i accessos per minusvàlids. . El Pati:. -La zona del pati necessita rehabilitació de l’estructura, el jardí i l’era, deixant un pla de conservació per aquesta i abans d’intervenir-la una investigació exhaustiva per recuperar-la de forma . Edifici C/Jesús:. -Serà més complexa per la situació de gravetat en que es troba, però com a BIC ha de ser una feina de mantenir volums, espais i valors quasi dins la mateixa tònica que la de l’altre edifici. . Personal:. -S’hauria d’incorporar una ampliació de plantilla posant més gent a càrrec de la infraestructura i manteniment ordinari, un conservador, un restaurador i almenys una persona encarregada de dirigir la part educativa de divulgació i difusió.. 4.3 Discurs museogràfic i museològic El Pla Director és el mateix tant per el Museu de Mallorca com les seves seccions, el que succeeix és que el Pla Museogràfic de Muro segueix sent el mateix de quan es va obrir, tot hi haver-se fet un pla nou per adaptar el qual no ha estat executat per falta de recursos. El dissenyador d’exposicions haurà de cenyir-se a l’espai arquitectònic de la casa respectant els. 23.

(28) valors estructurals que té, ha de ser una feina interdisciplinar entre ell i els responsables de la investigació, la restauració i la divulgació i difusió.  Pla Inicial -Tema expositiu: recreació d’un habitatge de tradició mallorquina i de tallers d’oficis artesans. -Objectius -Pressupost -Programes d’activitats -Selecció de l’equip -Estudi mercadotècnic  Disseny preliminar -Organització espacial: partiria d’un guió científic i la documentació fruit d’una rigorosa investigació, les estratègies promocionals dels continguts sorgirien d’aquí també.  Disseny esquemàtic -Llista final d’objectes i text -Disseny elements expositius: panells, llum, etcètera. -Pressupost final -Cronograma: sistematització del procés de muntatge . Disseny final37. -Document museogràfic definitiu: s’entregaria un disseny detallat amb els plànols finals, els texts finals i especificacions tècniques. El programa educatiu estaria realitzat en aquesta fase del projecte expositiu. -Producció: muntatge i instal·lacions -Promoció: fer pública dita activitat del museu a fi de dur a terme un tasca publicitària pensant en la seva futura inauguració38. 4.4 Divulgació i difusió IV Congrés Nacional d’Arts i Costums Populars de Saragossa del 1983 dictaminà que ha de ser un centre d’investigació i no un llur lloc per emmagatzemar objectes, fent que aquesta tasca investigadora es converteixi en foment de coneixements cap al públic.39 Joana Mª Palou40 reivindica 24.

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Outline : Beneficis