El
s
a
c
u
d
it
s
mé
s
e
x
t
r
a
r
à
t
i
c
s
19 mmDesprés de l’èxit del primer llibre
d’Els acudits més extraràtics
de Geronimo Stilton, arriba la segona
entrega amb un munt d’acudits nous
de metges, de l’escola, de súmmums,
d’animals…
Us pixar eu
d e r i u r e , parau la
d e Sti lto n !
Us pixar eu
d e r i u r e , parau la
d e Sti lto n !
HA!
HA!
HA!
HA!
HA!
HA!
HA!
HA!
HA!
HA!
10119261Mama, què fas davant de
l’ordinador amb
els ulls tancats?
És que m’ha sor
tit
un missatge que de
ia
que tanqués totes
les pestanyes...
www.geronimostilton.cat A C A B A D O S D i S E Ñ A D O R E D I T O R C O R R E C T O R E S P E C I F I C A C I O N E S nombre: Silvia nombre: Anna, Jordi nombre: Nº de TINTAS: 4/0 TINTAS DIRECTAS: LAMINADO: PLASTIFICADO: brillo mate uvi brillo uvi mate relievefalso relieve purpurina:
estampación: troquel
título: Els acudits més extraràtics 2
encuadernación: rústica sin solapas
medidas tripa: 13 x 21
medidas frontal cubierta: 13 x 21
medidas contra cubierta: 13 x 21
medidas solapas: ancho lomo definitivo:
El nom de Geronimo Stilton i tots els personatges i detalls relacionats amb ells són copyright, marca registrada i llicència exclusiva d’Atlantyca S.p.A. Tots els drets reservats. Es protegeixen els drets morals de l’autor. Textos de Geronimo Stilton
Recerca d’acudits: Certosina Kashmir, Yaya i Val Kashmir Il·lustracions de Lorenzo Chiavini
Grafisme d’Aurella De Rosa i Michela Battaglin
Títol original: Barzallette Super-Top-Compilation Numero 2 Adaptació de David Nel·lo
www.geronimostilton.com
International Rights © Atlantyca S.p.A., Via Leopardi, 8, 20123 Milà - Itàlia foreignrights@atlantyca.it / www.atlantyca.com
© d’aquesta edició: 2015, Grup Editorial 62, s.l.u. Estrella Polar, Pedro i Pons, 9-11, 08034 Barcelona www.estrellapolar.cat
info@estrellapolar.cat www.geronimostilton.cat Primera edició: febrer del 2015 ISBN: 978-84-9057-685-4 Dipòsit legal: B. 351-2015 Fotocomposició: Auradigit Impressió: Reinbook
Stilton és el nom d’un famós formatge anglès. És una marca registrada de l’Associació de Fabricants de Formatge Stilton. Per a més informació, www.stiltoncheese.com
Índex
UN LLIBRE... PER RIURE? ...7
ACUDITSDE L’ESCOLA ...23
ACUDITSDEL PEPET ...31
ACUDITSSOBRE COTXES, MOTOS, TRENS, VAIXELLS IAVIONS ...49
ACUDITSABSURDS ...63
ACUDITSSOBRE AVARS ...75
ACUDITSPER TELÈFON ...87
ACUDITSDE XIMPLES ...91
ACUDITSDE BOJOS ...97
ACUDITSDEL CALAIXDE SASTRE ...111
ACUDITSDE TANOQUES ...121 ACUDITSCURTS ...127 ACUDITSDE RESTAURANTS ...131 ACUDITSD’ANIMALS ...145 ACUDITSD’ESPORTS ...161 ACUDITSD’EN MAXI EN MORITZ ....173
ACUDITSSOBRE ELSORDINADORS ...191
ACUDITSDE PAGESOS IPASTORS ...201
66
ACUDITSSOBREMETGES ...211
ACUDITSDE FEINES
IPROFESSIONSDIVERSES ...225
ACUDITSDE VACANCES ...237
ACUDITSDE POLICIESIJUTGES ...245
UNSQUANTSACUDITSDELSÚMMUM ...249
ACUDITSAL·LUCINANTS ...255
MACEDÒNIA D’ACUDITS ...263
7
U
N
LLIBRE
...
PER
RIURE
?
Estimats amics rosegadors, tots els lli-bres tenen una història i aquest també. Voleu saber quina és? Escolteu bé...
Era una dolça tarda d’estiu.
El sol de posta tenyia el cel de rosa, l’aire anava carregat del perfum de les flors, una brisa delicada feia tremolar els bigo-tis dels passejants...
Ratalona, la gran Ciutat dels Ratolins, era plena de rosegadors que pas-sejaven feliços pels car-rers del centre xerrant amb els amics i llepant deliciosos gelats amb gust de
formatge
. Uns rosegadorsBon dia, senyora Rattini!
e l meu cosi mar t i n g a l a
El meu cosí Martin Gala
B U U a ! e s n i f !
,
10 10
ven amb bicicleta i amb monopatí; d’al-tres, ajaguts a l’herba, llegien tranquil-lament un llibre...
Jo havia sortit de casa i anava cap al car-rer dels Canalons número 13, on es tro-ba el diari que dirigeixo, L’Eco del
Rose-gador.
Potser ja em coneixeu, el meu nom és Stilton,
Geronimo Stilton!
11 11
meu despatx i aleshores vaig sentir algú que sanglotava.
Era el meu cosí Martin Gala!
Em vaig girar, sorprès. Assegut en un banc del parc, Martin Gala plora-va desesperat:
—Ai, que trist que estic! Se’m menja la pena. —Ei, cosí, què et passa? —li vaig preguntar.
—Res, justament res! —I doncs, per què estàs trist? Ell va brandar el cap.
—No ho sé.
—Vols un gelat de
formatge
? Vols que anem a sopar a fora? O prefereixes que anem al cinema?12 12
—No tinc ganes de fer res! —I per què? —li vaig preguntar.
—No ho sé! Ai, quina tristesa —va fer ell. Allò em va deixar molt preocupat... El meu cosí Martin Gala sempre ha estat un rosegador amb moltes aficions, curio-sitat i ganes de viure.
Vaig mirar de consolar-lo.
—Martin Gala, que no veus quin cel rosa tan bonic, aquest perfum d’estiu i de flors... Pensa en tota la gent que t’apre-cia...
La meva germana Tea El meu nebot Benjamí
13 13
Per tota resposta ell es va mocar el nas amb la meva corbata:
—
Brrrrrrrr!
Amoïnat, vaig trucar a la meva germana Tea i al meu nebodet Benjamí.
—Veniu de seguida, Martin Gala necessita ajuda!
Quan el vam acompanyar a casa, la situa-ció no va canviar.
El meu cosí estava trist.
Cada cop més trist.
Tristíssim!!!
Tea li va cuinar tots els seus plats pre-ferits, Benjamí va convidar a casa els amics de Martin Gala per tal que l’animessin, però ell vinga a cridar:
—No vull menjar res! No vull veure ningu! Deixeu-me sol!
Pepet Pillatot
14 14
Tothom va marxar menys el seu millor amic, Pepet Pillatot, també
cone-gut com Dits Llargs, i que cada divendres juga a la botifarra amb ell a la
Taverna de la
Rata Pudenta
.Pepet va suggerir:
—Vejam, potser li podríem fer pessigo-lles amb una ploma...
I jo, vinga rumiar, amoïnat. De sobte vaig tenir una
idea
… Vaig recordar que havia llegit un article sobre els efectes curatius del riure.Vaig tenir un cop d’inspiració.
—Vet aquí com li curarem la tristesa...
Amb una bona dosi d’acudits!
15 15
E
FECTES DE LA RIALLAUn estudi científic de la
Universitat de Ratalona
Segons el famós professor R.R. Ratstein
1. Riure augmenta la quantitat d’oxigen que arriba als pulmons
2. Relaxa els músculs
3. Millora la circulació sanguínia 4. Afavoreix el son
5. Venç la tristesa!
Riure ajuda a mantenir la línia. Exemple: mitja hora de riure consumeix unes 200 calories (que corresponen a un bon tall de formatge!).
CURADELARIALLA
DOSIACONSELLADA: LLEGIRCOMAMÍNIM 5 ACUDITS AL MATÍ (PERCOMENÇAR LAJORNADAAMBUNSOM -RIURE) I 5 AL VESPRE (PER ANARADORMIRCON
-TENTSIRELAXATS).
EN CAS DE MALENCONIA AGUDA: AUGMENTAR MASSIVAMENTLADOSI, DE 10 A 15 PERDIA
PERAUNA CURA DECAVALL: EN CASOSD’EMER -GÈNCIA, LLEGIR 10 ACUDITS, L’UN RERE L’AL -TRE!!!
16 16
Allò va córrer per tot Ratalona, com un tam-tam de la jungla:
—Martin Gala està baix de moral..., Ge-ronimo necessita acudits a dojo..., però d’aquells que facin petar-se de riure... L’hem d’ajudar!
El telèfon no parava de , missatges al mòbil, al correu
electrònic, els carters amb sacs plens de cartes.
Jo només feia que compilar acudits com un boig, agru-pant-los per temes:
acudits de dentistes, d’avars,
els súmmums.
Quan per fi vaig pensar que ja en tenia prou, vaig donar les gràcies a tots els meus amics i vaig córrer cap a casa del meu cosí.
17 17
—Martin Gala, escolta’m bé. QUINÉSELSÚMMUMD’UN RE -LLOTGER?
Tenir un tic!
Ell va rondinar:
—No tinc ganes d’escoltar ximpleries. Deixa’m en pau!
Però jo vaig continuar, com si res:
—Quan es queda trista l’ampolla de ga-sosa?
Quan perd gas!
El meu cosí ja havia parat de plorar i jo vaig insistir:
—
Quin és el súmmum d’un pastisser?
Tremolar com un flam!
Martin Gala ja començava a somriure. I jo, un altre:
—La mestra renya el Pepet. «Nen, no et
posis el dit al nas». I el Pepet: «No es preocupi, que el dit és meu!».
—A l’hospital. La infermera li diu al metge: «Doctor, la senyora de la 103 té
febre».
«És alta?», pregunta el metge. «Home,
fa un metre setanta-cinc!».
Aquí Martin Gala ja va esclatar a riure. —Un paio va al metge i li diu: «Doctor, se m’adorm una cama!». «Això és normal, ens passa a
tots», diu el metge. «Ja, doctor, però és que la meva ronca!».
Martin Gala no es va poder aguantar el riure.
—El Manelet va a casa del Joanet i
se’l troba jugant a escacs amb el seu peixet vermell.
«És increïble! No sabia
que el teu peixet vermell sabés jugar a escacs!».
«Increïble, dius?», va dir el
18 18
vola
19 19
Joanet. «Però si ja hem fet deu partides i
només ha guanyat una vegada!».
—Aquesta és bona —va dir Martin Gala, que ja es rebolcava per terra de tant riu-re—. Geronimo, ets el rei dels acudits! De camí cap a casa vaig rumiar.
Vés a saber quants rosegadors hi ha, com Martin Gala, que de vegades se senten una mica tristos i el que necessitarien se-ria una bona se-riallada.
