Ajuntament de l’Escala
MODIFICACIÓ PUNTUAL
DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA
“Adaptació de la normativa urbanística a l’art. 39 de la Llei
3/2012 per a facilitar la instal·lació ascensors.”
juliol 2012
Núm. d’expedient Urbanístic 5/2012 Exp. 2012/2055
El present document de MODIFICACIÓ PUNTUAL “Adaptació de la normativa urbanística a l’art. 39 de la Llei 3/2012 per a facilitar la instal·lació ascensors.”, ha estat redactat pels serveis tècnics municipals, i subscrit per arquitecte Joaquim Ginesta.
ÍNDEX
I . M E M Ò R I A 4
0. INTRODUCCIÓ 4
0.1. Antecedents 4
0.2. Iniciativa 4
0.3. Oportunitat de la modificació puntual 4
0.4. Contingut i determinacions 5
0.5. Avaluació ambiental 5
0.6. Legislació aplicable 5
0.7. Documents. 5
1. JUSTIFICACIÓ DE LA MODIFICACIÓ 6
1.1. Millora de la qualitat de vida dels habitants 6 1.2. Estat del Parc d’habitatges del municipi 6 1.3. Coherència amb la normativa sobre accessibilitat als edificis 6 1.4. Rehabilitació dels edificis i habitatges 7 1.5. Configuració arquitectònica dels edificis 7
2. PLANEJAMENT VIGENT 7
2.1. Determinacions del planejament vigent 7
3. PROPOSTA DE MODIFICACIÓ PUNTUAL 8
3.1. Àmbit. 8
3.2. Criteris de la regulació proposada per la modificació puntual. 8
Supòs its d’aplic ac ió de la dis pos ic ió transitòria propos ada 8
Criteris d’implantac ió dels asc ens ors als es pais lliures priv ats 8
Criteris d’interpretac ió de compliment dels paràmetres normatius 8
Criteris d’implantac ió oc upant part del domini públic 8
Criteris pais atgís tics 9
Interv enc ió al patrimoni arquitec tònic 9
3.3. Mobilitat sostenible. 9
3.4. Informe mediambiental. 9
3.5. Avaluació de la sostenibilitat econòmica de la proposta. 9
I.
MEMÒRIA
0. INTRODUCCIÓ
0.1. Antecedents
La Comissió d’Urbanisme de Girona, en sessió de 9 de juny de 1993, va aprovar definitivament i donar conformitat al text refós del Pla general d’ordenació Urbana de L’Escala. L’acord es va publicar al DOGC de data 14 de juliol de 1993 i les Normes urbanístiques es van publicar al BOP núm. 109 de 4 de setembre de 1993 i al DOGC 4965 de data 10 de setembre de 2007.
A través de l’article 39.3 de la Llei 3/2012 de 22 de febrer de modificació de la Llei d’Urbanisme s’estableix la possibilitat d’instal·lar ascensors en edificis preexistents mitjançant l’ocupació de sòls inicialment destinats a sistemes o d’espais privats inedificables:
Article 39.
Modificació de l’article 97 del text refós de la Llei d’urbanisme. [...]
3. Les propostes de modificació d’una figura de planejament urbanístic requerides per a permetre la instal·lació de serveis comuns exigits per la legislació sectorial en edificacions preexistents, si comporten la desafecció de sòls reservats a sistemes urbanístics o l’ocupació d’espais privats inedificables, han de justificar:
a) Les raons tècniques o econòmiques que facin inviable qualsevol altra solució.
b) El manteniment dels estàndards de reserva mínima de terrenys per a sistemes urbanístics establerts per la legislació o pel planejament urbanístic i de la funcionalitat dels sistema urbanístic afectat, si es dóna aquest supòsit.
c) El manteniment de les condicions adequades de ventilació, assoleiament i vistes de les edificacions veïnes, quan es redueix la distància respecte aquestes edificacions.
4. En els casos a què fa referència l’apartat 3, els espais ocupats pels serveis comuns esmentats no computen a efectes del volum edificable de la parcel·la ni de les distàncies mínimes de l’edificació als límits de la parcel·la, a d’altres edificacions o a la via pública”
0.2. Iniciativa
La iniciativa de la modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana és de l’ajuntament de l’Escala.
0.3. Oportunitat de la modificació puntual
L’oportunitat de la iniciativa per part de l’ajuntament de la modificació de la normativa urbanístics del Pla general de l’Escala està justificada per les següents circumstàncies:
El municipi disposa d’un nombre important d’edificis plurifamiliars edificats amb una normativa per la qual no era obligatòria la instal·lació d’ascensors.
L’envelliment de la població comporta l’aparició de problemes d’accessibilitat als propietaris.
L’increment del nivell de dotacions que els usuaris demanen als edificis pot derivar en una desvalorització dels immobles i la seva progressiva degradació.
Actualment ja hi ha algunes iniciatives de comunitats de propietaris per a instal·lar ascensors que solament seran possibles si s’aprova la modificació puntual
A partir de l’aprovació de la Llei 3/2012 de 22 de febrer de modificació de la Llei d’Urbanisme s’estableixen els criteris pels quals es podran d’instal·lar ascensors en edificis preexistents mitjançant l’ocupació de sòls inicialment destinats a sistemes o d’espais privats inedificables, però la seva implementació s’ha de realitzar forçosament mitjançant una modificació puntual del planejament urbanístic.
0.4. Contingut i determinacions
El contingut analític de la modificació puntual comprèn: L’anàlisi del planejament vigent.
L’anàlisi de l’estat físic i jurídic dels possibles edificis afectats. El contingut normatiu de la modificació puntual de PG conté:
La normativa d’aplicació.
0.5. Avaluació ambiental
Aquesta modificació puntual no queda inclosa en cap dels supòsits d’avaluació ambiental.
0.6. Legislació aplicable
El marc jurídic urbanístic de la modificació puntual és el que estableixen pels següents textos legals:
El Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
La Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost El Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament
de la Llei d’urbanisme.
0.7. Documents.
La modificació puntual de El Pla general d’ordenació urbana de l’Escala estarà composada pels següents documents:
Memòria
1. JUSTIFICACIÓ DE LA MODIFICACIÓ
1.1. Millora de la qualitat de vida dels habitants
La principal justificació de la modificació puntual de la normativa urbanística del Pla general és la millora de la qualitat de vida de les persones. Una vegada aprovada la modificació puntual, els usuaris dels edificis, en especial els que tenen la mobilitat reduïda, disposaran d’accés lliure sense barreres arquitectòniques, establint les condicions d’igualtat amb la resta de població.
1.2. Estat del Parc d’habitatges del municipi
D’acord amb l’estudi sobre l’estat dels habitatges realitzat amb motiu de la redacció del Pla local d’habitatge del municipi de l’Escala, el 90,20% es van construir en posterioritat al 1970, corresponent al 64,45% entre els anys 1970 i 1989, i el 25,75% entre 1990 i 2010. D’aquests edificis, hi ha 193 plurifamiliars de 4 i més plantes que no tenen ascensor, 229 també plurifamiliars i 597 unifamiliars amb accessibilitat deficient.
Pel que fa als habitatges que no disposen d’ascensor o que presenten problemes d’accessibilitat, el cens d’habitatges del 2001 presenta unes primeres dades de referència: dels 864 edificis amb 3 o més plantes, el 90% li mancava ascensor, i més del 95% no eren accessibles per a discapacitats. Més d'un terç d’aquests edificis se situaven a l’Eixample Residencial, desprès al Nucli Antic i a l’Eixample Turístic.
Entre les dades anteriors en destaquen dues:
‐ Hi ha 826 habitatges amb accessibilitat deficient
‐ Hi ha 193 edificis d’habitatge de 4 i més plantes sense ascensor
1.3. Coherència amb la normativa sobre accessibilitat als edificis
En el transcurs dels temps la normativa sobre l’obligació d’instal·lar aparells elevadors ha evolucionat amb una major exigència:
El DB-SUA: Seguretat d’Utilizació i Accessibilitat del Codi tècnic de l’edificació, estableix que els edificis d'ús residencial habitatge en els quals s'hagin de salvar més de dues plantes des d'alguna entrada principal accessible a l'edifici fins algun habitatge o zona comunitària, o amb més de 12 habitatges en plantes sense entrada principal accessible a l'edifici, disposaran d'ascensor accessible o rampa accessible.
El Decret 55/2009, de 7 d’abril, sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat (annex 1 2.4) determina que els edificis d’habitatges han de disposar d’ascensor sempre que aquest sigui imprescindible per convertir en practicables els itineraris des de l’exterior de l’edifici a l’accés a cadascun dels habitatges. Excepcionalment, en els edificis de planta baixa més una planta, situats en solars entre mitgeres i que tinguin un màxim de quatre habitatges a la planta superior, s’hi admetran les plataformes elevadores per a ús dels usuaris dels habitatges.
L’article 22 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, modificada per la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l'activitat econòmica estableix que els edificis plurifamiliars de nova construcció han de tenir ascensor si no són directament accessibles per a les persones amb mobilitat reduïda, excepte en els casos d'impossibilitat tècnica o econòmica regulats per reglament. A aquests efectes, per a determinar la condició d'edifici plurifamiliar no es computen els habitatges de la planta d'accés.
Naturalment, aquesta normativa no és d’aplicació als edificis preexistents, però justifica la conveniència de facilitar que aquests edificis es puguin homologar als de nova construcció.
1.4. Rehabilitació dels edificis i habitatges
Els edificis plurifamiliars de major edat són els que requereixen de majors actuacions de rehabilitació, tant dels elements comuns com a l’interior dels habitatges. No obstant, la manca d’ascensor fa decaure l’interès tant dels propietaris actuals com dels possibles compradors en rehabilitar els habitatges, ja que es tracta d’immobles que queden en una situació marginal en el mercat immobiliari que impedeix recuperar la inversió a realitzar
Per tant, es considera que la rehabilitació dels elements comuns i la instal·lació d’ascensors també facilita indirectament la rehabilitació dels espais privatius dels edificis.
1.5. Configuració arquitectònica dels edificis
Una part dels edificis preexistents no tenen espais comunitaris aptes per a la instal·lació d’ascensors (ulls d’escala, patis de ventilació). És exclusivament en aquests casos en els que tindrà efecte la modificació de la normativa urbanística del Pla general, ja que caldrà justificar la impossibilitat d’instal·lar-los dins dels edificis o en espais edificables.
2. PLANEJAMENT VIGENT
2.1. Determinacions del planejament vigent
La normativa urbanística del planejament vigent no preveu la possibilitat de que es puguin desafectar sistemes ni implantar ascensors en els espais privats no edificables.
3. PROPOSTA DE MODIFICACIÓ PUNTUAL
3.1. Àmbit.
L’àmbit de la modificació puntual és el de la totalitat del sòl urbà del municipi.
3.2. Criteris de la regulació proposada per la modificació puntual.
Supòsits d’aplicació de la disposició transitòria proposada
L’aplicació de la normativa modificada no s’escau en els següents supòsits En edificis en situació de fora d’ordenació
En les obres noves o de rehabilitació integral dels edificis. Quan hi hagi una alternativa tècnicament viable.
Criteris d’implantació dels ascensors als espais lliures privats
Per a minimitzar l’efecte de la construcció dels nous ascensors s’estableixen les següents condicions a la normativa:
S’hauran de situar adossats a l’edifici.
Si es situa a l’espai de separació obligatòria entre l’edificació i els veïns o la via pública, s’haurà de mantenir un pas lliure entre el volum de l’ascensor i els límits de la finca que no podrà ser inferior a 1 metre.
Si es situa superant la profunditat edificable de l’edifici alineat a vial, s’haurà de mantenir una separació obligatòria als límits laterals de veïns igual a l’excés de profunditat superat o, com a mínim, d’1 metre. Quan la façana interior de l’edifici i el límit lateral del veí o veïns formin un angle agut (inferior a 90º) no podrà haver cap punt de l’entorn de l’ascensor a menys d’1 metre d’aquest límit.
Criteris d’interpretació de compliment dels paràmetres normatius En cas de complir les condicions dels dos apartats anteriors, la part d’edificació que inclou l’ascensor no computarà com a volum ni ocupació, ni haurà de complir els paràmetres de separació a veïns o via pública. Criteris d’implantació ocupant part del domini públic
Quan sigui físicament impossible la instal·lació d’un ascensor en les condicions anteriors, es podrà autoritzar la seva instal·lació ocupant sòl de domini públic (només vials), sempre i quan estigui garantida la correcta funcionalitat de l’espai públic afectat. En aquest cas, simultàniament al tràmit de la llicència d’obres, s’atorgarà una ocupació privativa del domini públic en precari, que s’acabarà quan l’edifici sigui substituït o, en cas excepcional, quan l’interès públic acreditat al corresponent expedient consideri necessària la seva extinció. Amb l’extinció de l’autorització procedirà la desocupació del domini públic restituint-lo al seu estat original sense dret a indemnització per part de l’interessat. Quan la instal·lació afecti a les infraestructures situades al domini públic, els costos de la modificació d’aquestes per fer-les compatibles amb la instal·lació de l’ascensor hauran de ser assumits pels interessats o propietaris de l’edifici en el que s’implanti.
Criteris paisatgístics
Tant si se situen en espais privats com en domini públic, aquest tipus d’instal·lacions hauran de respectar la idoneïtat de la seva ubicació, que en cap cas podrà afectar espais urbans reconeguts per la seva consolidació paisatgística urbana o per la seva aportació en la morfologia dels diferents teixits històrics urbans reconeguts del municipi. Cas que afectin aquest tipus d’espais, no s’autoritzarà la seva instal·lació.
Intervenció al patrimoni arquitectònic
Pel que fa a la instal·lació d’ascensors, tots els edificis situats dins dels entorns de protecció, així com els propis Bens Culturals d’Interès Nacional (BCIN), estaran limitats pel que disposa la Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català en criteris d’intervenció.
3.3. Mobilitat sostenible.
Es considera que, per les característiques específiques d’aquesta modificació, no afecta ni modifica la mobilitat del territori afectat.
3.4. Informe mediambiental.
En ser l’àmbit el sòl urbà del municipi, la modificació puntual no comportarà cap afectació ambiental.
3.5. Avaluació de la sostenibilitat econòmica de la proposta.
La proposta de modificació puntual no comporta cap afectació relativa a increment de despesa en el pressupost municipal. En conseqüència la proposta és sostenible econòmicament.
II.
NORMATIVA
Disposició transitòria vuitena.
NORMES PER A LA INSTAL·LACIÓ D’ASCENSORS EN EDIFICIS PREEXISTENTS DE CARACTER RESIDENCIAL - HABITATGE.
1. Objecte:
Millora de l’accessibilitat dels edificis existents que no disposin d’ascensor, per tal de contribuir al benestar dels seus usuaris i evitar-ne la degradació funcional.
2. Àmbit d’aplicació:
Edificis d’ús privat, situats en sòl urbà consolidat que no disposin d’ascensor, no estiguin en situació de fora d’ordenació i en els que concorri alguna de les circumstàncies següents: a) Que l’ús predominant sigui el d’habitatge plurifamiliar (aquells que disposin de més d’un habitatge en divisió horitzontal). b) Que siguin habitatges unifamiliars en que es realitzin obres de reforma per adaptar-los en la seva totalitat als requeriments legals vigents en matèria d’Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques. S’exceptuen d’aquest àmbit les obres noves o de rehabilitació integral dels edificis en qualsevol de les situacions admeses.
3. Possibles ubicacions dels ascensors, sempre que no hi hagi una solució alternativa viable, a causa de l’estat d’ocupació de l’edifici o a raons de tipus constructiu i estructural:
a) Per fora de l’entorn exterior o volum edificat. Quan, de forma justificada, no sigui possible instal·lar l’ascensor a l’interior dels edificis ni en patis o celoberts es podrà instal·lar adossat al perímetre exterior de l’edifici sense que computi com a volum ni ocupació, ni complir els paràmetres de separació a veïns o via pública, si es compleixen les següents condicions.
- Si es situa a l’espai de separació obligatòria entre l’edificació i els veïns o la via pública, s’haurà de mantenir un pas lliure entre el volum de l’ascensor i els límits de la finca que no podrà ser inferior a 1 metre.
- Si es situa superant la profunditat edificable de l’edifici alineat a vial, s’haurà de mantenir una separació obligatòria als límits laterals de veïns igual a l’excés de profunditat superat o, com a mínim, d’1 metre. Quan la façana interior de l’edifici i el límit lateral del veí o veïns formin un angle agut (inferior a 90º) no podrà haver cap punt de l’entorn de l’ascensor a menys d’1 metre d’aquest límit.
Aquest tipus d’instal·lacions hauran de respectar la idoneïtat de la seva ubicació, que en cap cas podrà afectar espais urbans reconeguts per la seva consolidació paisatgística urbana o per la seva aportació en la morfologia dels diferents teixits històrics urbans reconeguts del municipi. Cas que afectin aquest tipus d’espais, no s’autoritzarà la seva instal·lació. b) Ocupant part del domini públic Quan sigui físicament impossible la instal·lació d’un ascensor en les condicions anteriors, es podrà autoritzar la seva instal·lació ocupant sòl de domini públic (només vials), sempre i quan estigui garantida la correcta funcionalitat de l’espai públic afectat. En aquest cas, simultàniament al tràmit de la llicència d’obres, s’atorgarà
una ocupació privativa del domini públic en precari, que s’acabarà quan l’edifici sigui substituït o, en cas excepcional, quan l’interès públic acreditat al corresponent expedient consideri necessària la seva extinció. Amb l’extinció de l’autorització procedirà la desocupació del domini públic restituint-lo al seu estat original sense dret a indemnització per part de l’interessat. Quan la instal·lació afecti a les infraestructures situades al domini públic, els costos de la modificació d’aquestes per fer-les compatibles amb la instal·lació de l’ascensor hauran de ser assumits pels interessats o propietaris de l’edifici en el que s’implanti.
Aquest tipus d’instal·lacions hauran de respectar la idoneïtat de la seva ubicació, que en cap cas podrà afectar espais urbans reconeguts per la seva consolidació paisatgística urbana o per la seva aportació en la morfologia dels diferents teixits històrics urbans reconeguts del municipi. Cas que afectin aquest tipus d’espais, no s’autoritzarà la seva instal·lació. 4. Pel que fa a aquestes instal·lacions, tots els edificis situats dins dels entorns de protecció, així com els propis Bens Culturals d’Interès Nacional, estaran limitats pel que disposa la Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català en criteris d’intervenció.