Facultat de Medicina
PLA DOCENT DE L’ASSIGNATURA
1. DADES GENERALS
Nom de l'assignatura: HISTOLOGIA Tipus: Troncal
Impartició: Semestral
Codi de l'assignatura: 360821 Coordinació: Joan Blasi
Departament: Dept. Patologia i Terapèutica Experimental
Professors de la unitat de Histologia del Campus de Bellvitge: Dr. Joan Blasi, Dr. Artur Llobet, Dra. Mireia Martín-Satué, Dr. Carles Solsona, Laura Texido, Benjamín Torrejón, Jonatan Dorca
Idioma: Català
Hores estimades de dedicació a l'assignatura Hores totals 150
Crèdits ECTS: 6
1 crèdit ECTS (25 h) = 25 x 6 = 150 hores Activitats presencials 60 - Teoria 34 - Teorico-pràctica 6 - Pràctiques de Laboratori 15 - Seminari 5 Treball tutelat/dirigit 40 Aprenentage autònom 50
2.- REQUISITS PREVIS PER CURSAR L’ASSIGNATURA 2.1.- Competències generals
Les assolides en superar el batxillerat científic o estudis equivalents i les PAAU’s
Per cursar amb eficàcia i eficiència l’assignatura, els alumnes haurien de tenir assolides les competències bàsiques establertes per les assignatures de Biologia Cel·lular i Bioquímica.
2.2.- Competències especials
L’estudiant ha de saber utilitzar les eines bàsiques de comunicació en l‘ensenyament, especialment l’ús
del Campusvirtual UB.
Transversals comunes de la UB.
- Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels sabers a la pràctica/capacitat de prendre decisions i
d'adaptació a noves situacions)
- Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català i castellà i en una tercera llengua, dominant el llenguatge
especialitzat/capacitat de cercar, usar i integrar la informació)
Transversals de la titulació.
Específiques de la titulació
- Aplicar els mètodes de laboratori per el diagnòstic, tractament, prevenció i recerca de la malaltia. - Conèixer les característiques morfològiques dels diferents teixits i establir relacions amb l’anatomia, la biologia cel·lular, i la funció. S’han d’arribar a conèixer les estructures microscòpiques de les diferents cèl·lules i teixits. L’alumne ha de saber desenvolupar les tècniques histològiques bàsiques.
- Conèixer l’estructura i organització el cos humà. A més, s’han d saber les relacions anatòmiques entre els diferents òrgans i sistemes.
- Saber com obtenir i processar una mostra biològica. També s’ha de saber utilitzar els principals mètodes de diagnòstic de laboratori clínic i interpretar els resultats de les proves de diagnòstic de laboratori.
OBJECTIUS ESPECÍFICS D'APRENENTATGE DE L'ASSIGNATURA
L’assignatura Histologia fa referència a com es combinen els diferents tipus de cèl·lules formant teixits per fer una determinada funció, els quals s’agrupen posteriorment per formar els òrgans. Per tant aquesta assignatura constitueix la base per després entendre l’estructura dels òrgans, i com aquests s’associen en sistemes per fer una funció específica.
Referits a coneixements
Conèixer i entendre l'origen, la composició i les funcions dels teixits del cos humà així com la disposició i ordenació entre ells en la formació d’òrgans i sistemes.
Adquirir els coneixements necessaris per a poder entendre els conceptes i principis de l’enginyeria tissular.
Entendre la relació entre l'estructura microscòpica i la funció normals dels teixits per a poder comprendre i aprendre la histopatologia.
Conèixer i entendre la metodologia més habitual per a l'obtenció i preparació de preparacions histològiques.
Aprendre i comprendre la terminologia histològica.
Referits a habilitats, destreses
Reconèixer i interpretar les estructures histològiques observades al microscopi òptic així com imatges de microscopia electrònica.
Redactar informes descriptius de les preparacions histològiques observades al microscopi òptic.
Interpretar les seccions observades al microscopi per poder-ne fer la reconstrucció tridimensional.
Aprendre a aplicar les tècniques histològiques més adients per a l’observació al microscopi de cada una de les estructures que formen els teixits.
Aprendre a utilitzar les eines bibliogràfiques i visuals a l’abast (llibres, atles, videos,
campus virtual, etc) relacionats amb els continguts de l’assignatura i utilitzar-los per a la identificació dels diferents teixits i òrgans. Saber buscar, usar i integrar la informació.
Desenvolupar la capacitat d'observació, avaluació i utilització de criteris per la descripció i classificació d’estructures microscòpiques. Establir els criteris per a la confecció d’hipòtesis i conclusions. Aprofundir en el coneixement i utilització del mètode científic.
Referits a actituds, valors i normes
Consolidar els hàbits d'estudi i treball individual i en grup.
Capacitat crítica y autocrítica i de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques. Capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràctica i la capacitat de prendre decisions.
Capacitat de buscar e integrar nous coneixements i actituds.
Consolidar l’esperit crític constructiu mitjançant la discussió ordenada i dirigida de treballs que s’exposin, per part seva o dels altres companys.
METODOLOGIA I ORGANITZACIÓ DE L’ASSIGNATURA
L'assignatura està organitzada segons:
1. Classes magistrals: 34 sessions en les quals els professors impartiran els temes indicats en el temari. 2. Sessions pràctiques: 6 sessions de 2,5 hores cadascuna realitzades en grups de 20 alumnes en els laboratoris de pràctiques. Els alumnes desenvoluparan les habilitats pràctiques aplicant els
coneixements assolits durant les classes magistrals. Al final de cada sessió els alumnes lliuraran un informe o guió de la pràctica.
3. Seminaris teòrico-pràctics: 6 sessions amb tots els alumnes en les quals hi haurà
exposició per part dels alumnes i discussió general dels temes que s'hauran preparat per grups. A l’inici de curs es proposaran com a temes diverses patologies humanes sobre les quals es pugui discutir sobre els aspectes cel·lulars i tissulars, fent un èmfasi especial en la metodologia i aproximacións experimentals utilitzades per al seu estudi. Els alumnes, en grups de tres, es prepararan i exposaran el tema, amb les fonts documentals que tinguin a l’abast i l’assessorament dels professors.
4. Seminaris de tècniques i d'interpretació d'imatges: 5 sessions en que a) s’exposaran i es discutiran les tècniques més habituals utilitzades per a l’observació de mostres biològiques (2 seminaris) o b) es projectaran imatges de preparacions histològiques per a ser analitzades i discutides durant les sessions (3 seminaris). En aquest cas s'utilitzarà el campus virtual per a penjar algunes imatges que els alumnes podran analitzar abans i que també es discutiran a classe.
BLOCS TEMÀTICS DE L'ASSIGNATURA
1. Histogènesi
1.1. Diferenciació cel·lular.
1.2. Concepte de cèl·lula, teixit, òrgan, aparell i sistema. 1.3. Tipus de teixit; exemples.
1.4. Adaptacions cel·lulars a les alteracions de l'entorn. Conceptes d'atròfia, hipertròfia, hiperplàsia, aplàsia, metaplàsia, displàsia i neoplàsia.
2. Teixit epitelial
2.1. Epitelis de revestiment: concepte, especialitzacions de les cèl·lules epitelials; classificació i exemples.
2.2. Epitelis glandulars: concepte; classificació i exemples. 3. Teixit connectiu
3.1. La matriu extracel·lular: concepte, composició i estructura.
3.2. Les cèl·lules: fibroblasts, macròfags, mastòcits, cèl·lules plasmàtiques. 3.3. Tipus de teixit connectiu. Histofisiologia.
4. Teixit adipós
4.1. El teixit adipós blanc: origen, distribució, estructura i funció. 4.2. El teixit adipós bru: origen, distribució, estructura i funció. 5. La sang
5.1. Generalitats. Elements de la sang. Concepte de sèrum i plasma. 5.2. Eritròcits, plaquetes i leucòcits: característiques generals i origen. 6. Teixit cartilaginós
6.1. Composició i tipus. Histofisiologia.
6.2. El cartílag hialí: composició, estructura, creixement i distribució. 7. Teixti ossi
7.1. Organització macroscòpica dels ossos; tipus. 7.2. La matriu òssia: estructura i composició química.
7.3. Estructura microscòpica del teixit ossi; el sistema de Havers. 7.4. Origen, estructura i funció de les cèl·lules del teixit ossi. 7.5. L'ossificació. Histofisiologia de l'os.
7.6. Les articulacions. 8. Teixit muscular
8.1. El múscul llis: distribució i estructura de les fibres musculars llises. Histofisiologia.
8.2. El múscul estriat: estructura de la fibra muscular esquelètica: miofibril·les (composició i organització). Concepte de sarcómera. Histofisiologia.
8.3. El múscul estriat cardíac: estructura, innervació. 9. Sistema cardiocirculatori
9.1. Estructura histològica del cor. El sistema de conducció del cor. 9.2. Els vasos sanguinis: estructura general i tipus (artèries, venes i capil·lars).
10. Sistema immunitari
10.1. El teixit limfoide: concepte, tipus i distribució. 10.2. El timus. Estructura i funció.
10.3. El teixit limfoide associat a mucoses. Concepte, composició i distribució. 10.4. Els ganglis limfàtics: distribució, estructura, histofisiologia.
11. La pell
11.1. Estructura general de la pell. L’epidermis: capes i elements cel·lulars. La dermis: capes i estructures. La hipodermis.
11.2. Els annexes de la pell: l'aparell pil·losebaci, l'ungla.
11.3. Vascularització i innervació de la pell; receptors sensorials. 11.4. Histogènesi i reparació.
12. El pulmó i les vies respiratòries
12.1 Estructura general de les vies respiratòries i els pulmons.
12.1.1 Vies respiratòries extrapulmonars: Les foses nasals. La faringe. La laringe. La tràquea i els bronquis principals.
12.1.2 Vies respiratòries intrapulmonars i els sistema d’intercanvi. Bronquis. Bronquíols. Bronquíols terminals. Bronquíols respiratoris. L’alvèol pulmonar. Les parets intralveolars.
12.2 La pleura.
13. El ronyò i les estructures del tracte urinari 13.1 Estructura general dels ronyons.
13.1.1 La nefrona. El glomèrul renal. Els túbuls renals. Els túbuls col·lectors. 13.1.2 L’aparell iuxtaglomerular.
13.2 La irrigació renal.
13.3 Estructura i composició de l’urèter i la bufeta urinària. 14. L’aparell reproductor
14.1. L’aparell reproductor masculí.
14.1.1. Composició histològica dels testicles. Els túbuls seminífers, l’espermatogènesi i l’espermiogènesi. Els túbuls rectes i la “rete testis”.
14.1.2. Les vies espermàtiques i les glàndules accessòries. Epidídim, vas deferent, la uretra. Les vesícules seminals, la pròstata, les glàndules bulbouretrals. Estructura histològica del penis. 14.2. L’aparell reproductor femení.
14.2.1. Els ovaris. Estructura i funció. El cicle fol·licular. 14.2.2. Estructura i funció dels oviductes.
14.2.3. L’úter o matriu. Estructura i funció. El cicle menstrual. 14.2.4. La vagina. Els òrgans genitals externs.
Sessions pràctiques
1. Observació al microscopi de teixits epitelials.
2. Observació al microscopi de teixit connectiu i sanguini. 3. Observació al microscopi de teixit cartilaginós i ossi.
4. Observació al microscopi de teixit muscular i de preparacions histològiques de pell. 5. Observació al microscopi de preparacions histològiques dels aparells respiratori i renal. 6. Observació al microscopi de preparació de l’aparell reproductor masculí i femení.
AVALUACIÓ ACREDITATIVA DELS APRENENTATGES
L’avaluació dels continguts, habilitats i competències adquirides es realitzarà d’acord als següents apartats: 1.- Les sessions pràctiques, que s’avaluaran tenint en compte l’assistència i la presentació d’un informe o guió de cada pràctica. Per tant és imprescindible l’assistència de l’alumne a les sessions pràctiques per a ser avaluat. Aquesta part representa un 20% de l’avaluació global de l’assignatura.
2.- La participació als seminaris, especialment en els d’interpretació d’imatges, en què es farà un seguiment dels coneixements i competències adquirides mitjançant un informe/qüestionari a realitzar al final d’aquests seminaris. Aquesta part representa un 10% de l’avaluació global.
3.- Preparació i exposició d’un tema davant dels companys i el professorat. A l’inici de curs es proposaran articles científics o temes al voltant de patologíes humanes sobre les quals es pugui discutir sobre els
aspectes cel·lulars i tissulars. Els alumnes, en grups de tres, es prepararan el tema, amb les fonts documentals que tinguin a l’abast i l’assessorament dels professors, i l’exposaran a classe. Representa el 10% de l’avaluació global.
4.- Prova de síntesi (representarà el 60% del global), formada per:
a.- Test de 50 preguntes d’opció múltiple. Cada pregunta consta de 5 possibles respostes, amb una sola de certa. Cada pregunta ben contestada val 1 punt. Si es contesta malament resta 0.25 punts i no puntua si no contesta. Aquesta part representa el 50% de l’avaluació global..
b.- Identificació i descripció de 10 imatges de les estructures estudiades durant l’assignatura. Aquesta part representa un 10% de l’avaluació global.
Es considera que l’alumne ha d’aprofitar al màxim els recursos i les eines amb què es realitzarà l’assignatura per adquirir les competències i els objectius proposats. Per això, a més dels sistemes d’avaluació, es valorarà positivament la participació activa de l’alumne/a en les sessions teòriques i als seminaris.
Revisió d’exàmens.
Es convocarà una sessió per a la consulta dels resultats obtinguts a la prova de síntesi d’acord als terminis i la normativa que estigui vigent.
FONTS D’INFORMACIÓ
Llibres de text:
- Histology and cell biology. An introduction to pathology. A.L. Kierszenbaum. Ed. Mosby-Elsevier, 2nd Edition, 2007.
- Histologia. F. Geneser. Ed. panamericana. 3ª edición, 2000.
- Histologia básica. Texto y atlas. L.C. Junqueira y J. Carneiro. Ed. Masson. 6ª edición, 2005. - Histología humana. A. Stevens y J. Lowe. Ed. Mosby-Elsevier. 3ª edición, 2006.
- Texto y Atlas de Histología. Gartner y Hiatt. Ed. McGraw-Hill Interamericana. 2ª Edición. 2002
- Histología. Texto y Atlas color con Biología Celular y Molecular. Ross y Pawlina. Ed. Panamericana. 5ª Edición, 2006
Atles fotogràfics:
- Histologia. Atles fotogràfic. M. Martín-Satué i cols. Publicacions i edicions UBe. 2008.
- Wheather’s Histología funcional. Texto y atlas en color. B. Young, J. W. Heath. Ed. Harcourt. 4º edición, 2000.
- Atlas color de histología. L. P. Gartner y J. L. Hiatt. Ed. Panamericana. 4ª edición, 2006. ‐ Atlas Color de Citología e Histología. W. Kühnel. Ed. Panamericana. 11ª Edición, 2002. Recursos en xarxa / pàgines web:
- Atlas interactivo del Departamento de Morfología y Biología Celular. Universidad de Oviedo: www.uniovi.es/morfologia/Atlas/es/index.htm
- The visual slidebox. Virtual microscopy. Department of Pathology. The University of Iowa. www.path.uiowa.edu/virtualslidebox/index.html
