LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
1914-1918
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
1914-1918
Origen de la Primera Guerra Mundial
Origen de la Primera Guerra Mundial
Origen de la Primera Guerra Mundial
Desenvolupament de la guerra
Desenvolupament de la guerra
Desenvolupament de la guerra
Un conflicte diferent (
característiques de la guerra)
Un conflicte diferent (
Un conflicte diferent (
caractercaracteríístiques de la guerrastiques de la guerra)
)
1
2
3
Conseqüències del conflicte i
organització de la pau
Conseq
Conseq
üè
üè
ncies del conflicte i
ncies del conflicte i
organitzaci
organitzaci
ó
ó
de la pau
de la pau
4
1. L’origen de la Primera Guerra
Mundial.
Grans potències europees abans del 1914 Democràcies parlamentàries La Gran Bretanya La Gran Bretanya França França Règim autoritari Alemanya Alemanya
Imperis autocràtics i absolutistes
L’Imperi rus L’Imperi rus L’imperi Austrohongarès L’imperi Austrohongarès L’Imperi Otomà L’Imperi Otomà
2
La Primera Guerra Mundial . Les causes
La Primera Guerra Mundial . Les causes
L’origen de la Primera
Guerra Mundial
La Primera Guerra Mundial. Eix cronològic
La Primera Guerra Mundial. Eix cronològic
Guerra Franco-Prussiana 1870-71 Pau Armada 1890-1914 La Guerra 1914-1918 La Pau 1919 Canceller Bismark 1882 Triple Aliança 1907 Triple Entesa 1908 Àustria ocupa Bòsnia 1919 Tractat de Versalles Alemanya s'annexiona els territoris d’Alsàcia i Lorena 1871 proclamació de l’Imperi Alemany 1871 acord franco-rus 1891 Guerres Balcàniques 1912-1913 assassinat de l’arxiduc hereu d’Àustria-Hongria juny 1914 Kàiser Guillem II Crisis Marroquines 1905, 1911 creació de la Societat de Nacions 1919La pau armada (1890-1914)
• 1871 – UNIFICACIÓ D’ALEMANYA
• PASSA A SER UNA GRAN POTÈNCIA EUROPEA
(govern del canceller BISMARCK)
• Fomenta un sistema d’aliances entre Alemanya, Àustria i
Rússia, amb 2 objectius:
• Aïllar França (per la guerra Franco-Prussiana els alemanys havien perdut Alsàcia i Lorena i volien revenjar-se).
• Mantenir l’equilibri als Balcans (que es disputaven Àustria i Rússia, arran de l’afebliment de l’imperi otomà).
Aquesta situació política general de tensió diplomàtica i rearmament
La Primera Guerra Mundial. Les causes
La Primera Guerra Mundial. Les causes
porta a
La Triple Aliança
1882
La Triple Aliança
1882
La Triple Entesa
1907
La Triple Entesa
1907
creació d’aliances
militars
crisis internacionals
constants
Crisis
balcàniques
Crisis
balcàniques
interessos territorials
d’Àustria i Rússia en la zona
Àustria s’oposa al
nacionalisme de Sèrbia i Rússia recolza a Sèrbia
La Pau Armada (1890-1914)
Crisis
marroquines
Crisis
marroquines
resposta de la resta de potències
per
sistema bismarckià amb l’objectiu d’aïllar a França Weltpolitik—1890 política expansionista del Kàiser Guillem II intents expansionistes d’Alemanya en el Marroc es coneix com
genera un clima prebèl·lic, els estats fomenten un nacionalisme exacerbat
La Primera Guerra Mundial. Les causes
La Primera Guerra Mundial. Les causes
Itàlia abandonarà aquesta aliança durant la guerraLa Primera Guerra Mundial. Les causes
La Primera Guerra Mundial. Les causes
Preocupades per l’ascens alemany, França i Anglaterra s’uneixen en l’Entente Cordiale, punt de partida de la Triple Entesa de 1908La Primera Guerra Mundial. Les causes
La Primera Guerra Mundial. Les causes
Alemanya arriba tard al repartiment colonial d’Àfrica del Nord
lloc estratègic per a les rutes del comerç colonial
1905 Alemanya ofereix ajut al sultà marroquí per a impedir la formació d’un protectorat francés. La Conferència d’Algecires frustra les expectatives alemanyes. 1911 Alemanya envia la flota de guerra amb l’excusa de protegir els súbdits alemanys en la zona. Aconsegueix ampliar els seus territoris de Camerún a costa de França.
1908
l’ocupació austríaca de
Bòsnia-Herzegovina l’enfronta a Sèrbia
La Primera Guerra Mundial. Les causes
La Primera Guerra Mundial. Les causes
Àustria-Hongria desitja ampliar les seues fronteres
Rússia pretén controlar el pas dels estrets cap
al Mediterrani Rússia reacciona recolzant els nacionalismes amb la formació de la Lliga Balcànica (Sèrbia, Grècia, Bulgària) 1912-1913 Guerres Balcàniques de la Lliga contra l’Imperi Turc. Recolzada per Rússia, Sèrbia és la gran guanyadora Els Balcans 1912-1914
L’equilibri europeu, 1914
La Primera Guerra Mundial. Les causes
La Primera Guerra Mundial. Les causes
Activitat: mira la caricatura que hi ha a sobre i la caricatura de la pàgina 127 del llibre (doc.5). Saps explicar-les?
La Primera Guerra Mundial. Les causes
La Primera Guerra Mundial. Les causes
L’assassinat el 28 de juny de 1914 a Sarajevo de l’arxiduc Francesc Ferran, hereu d’Àustria-Hongria, a mans d’un estudiant serbi fou el detonant que va fer esclatar una cruenta guerra, que seria coneguda com la Gran Guerra o Primera Guerra Mundial. Un conflicte localitzat primerament a Europa i que es va estendre ràpidament arreu del món. Es convertí en la guerra més mortífera de la Història fins aleshores.
Àustria declara la guerra a Sèrbia
La Primera Guerra Mundial. Les causes. El desencadenant
La Primera Guerra Mundial. Les causes. El desencadenant
DESENCADENANT
l’assassinat a Sarajevo (28 juny 1914) de l’hereu d’Àustria i Hongria el sistema d’aliances implica a tota Europa en la guerradeclaracions de guerra en cadena juliol-agost de 1914
Alemanya declara la guerra a Rússia
Rússia dóna suport a Sèrbia
Alemanya declara la guerra a França i envaeix Bèlgica Anglaterra declara la guerra
a Alemanya
28 d
e Jul
iol 19
14
11 N
ovem
bre 19
18
inici finalinici
Per què aquest fet va ser el
detonant de la
Primera Guerra Mundial?
RESUM: LES CAUSES DE LA IGM
• Cursa d’armaments: desenvolupar més la indústria
d’armament, sobretot l’artilleria.
• Pau armada: es parla de pau, però tots es preparen per a la
guerra.
• Augment de l’esperit patriòtic: intensificació dels nacionalismes
i les reivindicacions territorials. Les minories nacionals havien
pres consciència de la seva nacionalitat i demanaven
l’autonomia. La zona dels Balcans va ser la més problemàtica.
• La rivalitat econòmica entre Gran Bretanya i Alemanya. Es va
veure sobretot en la qüestió naval.
• Opinió pública defensava la guerra perquè pensava que seria
curta i victoriosa.
• Possessió de les colònies: tensions entre els països europeus
per la possessió de colònies, sobretot entre França i Gran
Bretanya contra Alemanya i Àustria i Hongria (diapo següent).
• Problemes territorials: entre França i Alemanya per la qüestió
rivalitats entre les potències imperialistes
ECONÒMIQUES
CAUSES
TERRITORIALS
entre Gran Bretanya i Alemanya l’ascens econòmic espectacular d’Alemanya i el seu desenvolupament naval amenaça l’hegemonia de Gran Bretanya entre França i Alemanya entre Rússia i Àustria
veuran amb recel l’expansionisme colonial alemany
COLONIALS
predomini colonial i control de les rutes comercials per part de G.B. i França
finals del segle XIX i principi del XX---Segona Revolució industrial i l’expansió imperialista la qüestió de l’Alsàcia-Lorena: França pretén recuperar aquest territori en possessió d’Alemanya des de 1871(Guerra Franco-Prusiana) ambdues tenen interessos expansionistes en els Balcans aprofitant el debilitament de l’Imperi Otomà
La Primera Guerra Mundial. Les causes
La Primera Guerra Mundial. Les causes
La Primera Guerra Mundial. La guerra
La Primera Guerra Mundial. La guerra
La Primera Guerra Mundial. La guerra
La Primera Guerra Mundial. La guerra
abans…
durant…
i
La Primera Guerra Mundial. Les causes. Exercici 1
La Primera Guerra Mundial. Les causes. Exercici 1
Quines rivalitats
portaren a la creació
d’aquestes aliances?
La Primera Guerra Mundial. Les causes. Exercici 2
La Primera Guerra Mundial. Les causes. Exercici 2
Què representa
aquesta pintura?
Quins personatges
hi estan
representats?
Quina relació té
amb la Primera
Guerra Mundial?
LES FASES DE LA GUERRA
• 1) La guerra de moviments (agost de 1914).
• 2) La guerra de posicions (1914-1917).
• 3) La crisi de 1917.
• 4) L’ofensiva de 1918 i el final de la guerra.
2. El desenvolupament de la
Primera Guerra Mundial.
La guerra de moviments (agost
1914)
La Primera Guerra Mundial. La guerra de moviments 1914-1915
La Primera Guerra Mundial. La guerra de moviments 1914-1915
Alemanya posa en marxa el Pla Schlieffen.
La guerra de posicions i desgast
(1914-1917)
La Primera Guerra Mundial. La guerra de posicions i de desgast 1915-1916La Primera Guerra Mundial. La guerra de posicions i de desgast 1915-1916
trinxeres
artilleria
La crisi de 1917
* Entrada d’EUA a la guerra.
L’Entente o Aliats
Diversos estats (EE.UU, Itàlia, Grècia, Romania, Japó) s’uniren als blocs en conflicte i resultaren decisius en el bloc finalment vencedor.
Els Imperis centrals
Bulgària, Turquia, Alemanya i Àustria-Hongria.
Primera plana del New York
Times referent a l’enfonsament
del Lusitania per un submarí alemany, probablement amb 1260 morts. S’enfonsà en 15 minuts.
En Maig de 1917 els Estats Units entren en la guerra.
La revolució Russa de 1917 acabà amb el tsarisme i
Rússia es retira de la guerra amb la Pau de Brest-Litovsk
L’ofensiva de 1918 i el final de la
guerra
La Primera Guerra Mundial. L’ofensiva de 1918 i el final de la guerra.
La Primera Guerra Mundial. L’ofensiva de 1918 i el final de la guerra.
Segona batalla de Marne: •Breu retorn a la “guerra de moviments” •Feblesa d’Alemanya que fa impossible un avenç important. •Ajuda nord-americana fa fracassar l’ofensiva alemana.3. Un conflicte diferent
La Primera Guerra Mundial. Les conseqüències
La Primera Guerra Mundial. Les conseqüències
DEMOGRÀFIQUES
ECONÒMIQUES
POLÍTIQUES
SOCIALS
•Grans pèrdues humanes: 9-10 milions de morts; 6,5 milions d’invàlids, a més dels mutilats ferits i orfes
•Descens de la natalitat per l’elevada mortalitat i les penalitats de la guerra que afectà sobretot als homes mobilitzats entre 20-40 anys,
LES CONSEQÜÈNCIES
•Destrucció econòmica que significà l’endeutament, inflació i pèrdua potencial de la indústria i de l’hegemonia econòmica d’Europa
•Els EE.UU es converteixen en el prestamista i en la nova potència mundial
•Reorganització del mapa d’Europa: desmembrament dels grans imperis i formació de nous estats (Polònia, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Iugoslàvia i Hongria)
•Desmantellament de les monarquies imperials tradicionals: Àustria, Alemanya, Rússia, Turquia.
•Descrèdit del liberalisme i ascens dels totalitarismes
•Les diferències socials s’accentuen
•La incorporació de la dona al món laboral i una nova
La Primera Guerra Mundial. L’horror de la guerra
La Primera Guerra Mundial. L’horror de la guerra
Otto Dix s'allistà voluntari a
l'exèrcit alemany, encara que més tard també lluitarà com a soldat ras tant a França com a Rússia. L'horror de la guerra que va viure en primera persona es convertirà en un dels temes fonamentals de la seua obra pictòrica.
Amb l'arribada al poder dels
nacionalsocialistes el 1933, Otto Dix va ser un dels primers
catedràtics d'art destituïts pel règim, titllen a Otto Dix d’ "artista
degenerat" i difamen la seva obra
considerant-la de "sabotatge a
l'esperit militar de les forces armades".
Serà detingut i empresonat per la Gestapo acusat de prendre part en l’atemptat contra Hitler el 1938.
Pintura d’Otto Dix
La Primera Guerra Mundial. L’horror de la guerra
La Primera Guerra Mundial. L’horror de la guerra
Estic d’enllaç en la companyia [...] el batalló avança molt lentament, a cops. Acabo de passar l’antiga barricada que delimitava les nostres posicions de les alemanyes, un obús acaba de caure en mig de la companyia i la por s’ha escampat. Les restes de cadàvers han caigut escampats pel fang, pels parapets, per tot arreu. Uns retorçats, amb la cara enfonsada en el fang, altres amb un gest grotesc o tràgic deixant al descobert les dents i amb els ulls oberts veient passar als estranys. Això es diu “morir en el camp d’honor”!!
En córrer trepitjo fusells destrossats, motxilles trencades, fems, camises, caixes, granades sense explotar cascos, capes... Els sacs terrers trencats, desfilagarsats escampats al sol, n’hi ha milers (...) bruts pel fang o sang, amb restes de membres de cadàvers mutilats. Mentre camino, veig en la llunyania el cadàver d’un soldat alemany sobre un terraplè...
Gas
15
Composició: Armand Figuera
Destrucció i mort
La Primera Guerra Mundial. Les conseqüències. Els costos humans
La Primera Guerra Mundial. Les conseqüències. Els costos humans
65 milions mobilitzats
20 milions de ferits,
invàlids, mutilats
10 milions de morts
10 milions de morts civils
La Primera Guerra Mundial. Les conseqüències. Destrucció
La Primera Guerra Mundial. Les conseqüències. Destrucció
abans
i
4. Les conseqüències del
conflicte i
l’organització
de la pau
* La pau de París i el tractat de Versalles (1919-20).
* Els canvis territorials.
La Primera Guerra Mundial. La Pau
La Primera Guerra Mundial. La Pau
ELS TRACTATS DE PAU
LA PAU DELS VENCEDORS
Tractat de Versalles, 1919 LA SOCIETAT DE NACIONS
-Es responsabilitza a Alemanya de la guerra:
-Territorialment
Obligada a cedir l’Alsàcia-Lorena (França), Poznan (Polònia), divisió d’Alemanya pel corredor de Danzing (Prússia Oriental a Polònia), repartiment
de les seves colònies entre els vencedors (Fr i GB), el Sarre sota
administració francesa (15 anys). -Econòmicament
Ha de pagar enormes reparacions de guerra
-Militarment Limitació de l’armada i
de l’exèrcit
-Organització internacional constituïda en París el 1920 amb l’objectiu de garantir la col·laboració
internacional i supervisar el compliment dels tractats -Ni els EE.UU ni Rússia en
formaren part
-Debilitada i sense mitjans per imposar les decisions
condicions humiliants que junt a altres
factors fomentarà l’ascens del feixisme Considerat el “DIKTAT DE
A Alemanya, els feixistes utilitzaran les condicions de pau imposades a Alemanya que seran considerades humiliants i en els seus discursos les utilitzaran per guanyar seguidors. Adolf Hitler (dreta) lluità en l’exèrcit alemany.
foto de 1917
Nous estats
La Primera Guerra Mundial. Les conseqüències. Reorganització d’Europa
La Primera Guerra Mundial. Les conseqüències. Reorganització d’Europa
Alsàcia i Lorena a França
Divisió d’Alemanya pel corredor polonès
Divisió d’Alemanya pel corredor polonès
Desmembrament dels Imperis Centrals, modificació de fronteres i nous estats
La Primera Guerra Mundial. Exercici final: comentari de mapa històric
La Primera Guerra Mundial. Exercici final: comentari de mapa històric
Europa i el Pròxim Orient després de la Primera Guerra Mundial, 1919
1r. ANÀLISI DEL MAPA Observar el títol, informació, llegenda... per: 1.Identificar el tema: de què informa? 2.Delimitar el temps històric: cronologia? 3.Delimitar l’espai geogràfic: on? 4.Informació que aporta: esdeveniments històrics dels que informa?
PAUTES per ANALITZAR i
La Primera Guerra Mundial. Exercici final: comentari de mapa històric
La Primera Guerra Mundial. Exercici final: comentari de mapa històric
2n REDACCIÓ DEL COMENTARI Explicar el contingut analitzat i la
relació amb el tema
1.Introducció: redacta unes línies per presentar el document, situant-lo en el context històric (moment o etapa històrica) 2. Desenvolupament: explica el
contingut del mapa i els continguts relacionats (modificacions,
circumstàncies, causes...) 4. Conclusió: realitza una valoració
i significació històrica del contingut explicat (objectiva, importància del fet,
conseqüències...)
PAUTES per ANALITZAR i
COMENTAR un MAPA HISTÒRIC Europa i el Pròxim Orient
després de la Primera Guerra Mundial, 1919
• Bibliografia específica del tema • http://www.educahistoria.com/cms/ • http://www.historiasiglo20.org/ • http://www.sunion.net/professors/afiguera/pag_HMC.htm • http://lagranguerra1914-1918.blogspot.com/ • http://www.granguerra.crearforo.com/image-est9962.html • http://portales.educared.net/wikillerato/Historia • http://www.inflandersfields.be/#museum • http://www.museothyssen.org/microsites/exposiciones/2008/1914/
Fonts utilitzades
La Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra Mundial
El període d’ENTREGUERRES,
que va Des del final de la
Primera Guerra Mundial fins
l’inici de la Segona
(1918-1939), marcat per:
La INESTABILITAT política i
econòmica
Marcat per 3 fets decisius:
1.
la Revolució Russa
2.
el crac de la Borsa de Nova
York
3.
l’ascens de règims totalitaris
Què veurem
EEUU, de la prosperitat al New
Deal
11929
Crac
Època de
depressió
econòmica
Època de
prosperitat
econòmica
1919
1929
CRAC
Final de la guerra:ruïna europea i
enriquiment dels EUA
1921
Crisi de reconversió
Millora la situació econòmica: “Feliços anys vint”
“American way of life” Societat de consum Concessió de crèdits Venda a terminis Publicitat
Consumisme Abús del crèdit
Especulació borsària
1924-1925-1926-1927-1928
Endeutament de productors i consumidors Crisi de sobreproduccióEls feliços anys vint
• Fi de la IGM: EUA 1ª potència econòmica • Demanda de préstecs i producció • Dependència econòmicaÈPOCA DE GRAN PROSPERITAT:
“FELIÇOS ANYS VINT”
• “estil de vida americà” • Consumisme (de masses) • Increment de productivitat, baixos costos TAYLORISME / FORDISME • Prosperitat borsa, crèdits, etc. BOMBOLLA ESPECULATIVA. OPTIMISME EN EL SISTEMA American way of life (societat del benestar) ‐ Fàbrica en cadena ‐ Electrodomèstics ‐ Charleston ‐ PropagandaEls feliços anys vint a Europa...
• Producció baixa. • Inflació. • Augment atur (tornada dels soldats del front). • TENSIONS INTERNACIONALS, especialment entre Alemanya i França.• Ocupació del Ruhr per part de França (1923).
• SOLUCIÓ Pla Dawes (préstec dels EUA‐ Alemanya).
3.2. El crac del 29
• SUPERPRODUCCIÓ • ESPECULACIÓ ‐ Bombolla especulativa (borsa) • Acumulació d’estocs • Èxode rural a les ciutats • Endeutament • Fallida, ruïna, atur, marginalitat ‐ Atur: 1929: 1,5 m.| 1935: 10,6 m. ‐ Retirada inversions a l’estranger. ‐ Aparició del feixisme ‐ “Hooverville” (= barraquisme) • 24 d’octubre de 1929 (dijous negre): La cotització de les accions era molt superior al valor real. • Bancs tancats: ningú tornava els préstecs RECESSIÓ ECONÒMICA GENERALITZADA:GRAN DEPRESSIÓ
Crac de la borsa Excés de crèdit Especulació borsària
Extensió de la crisi
Fallida de la banca Crisi empresarial Atur Descens del poder adquisitiu i Reducció de la demanda Sobreproducció i Acumulació d’estocs Descens dels preus Reducció de la producció Conseqüències internacionalsRetirada de les inversions americanes
Baixada dels preus mundials
Extensió de la crisi a tot el món
878 634 340 88 50 Txecoslovàquia 356 347 72 14 9 França 5599 6034 4744 3041 2484 Alemanya 2821 2660 2666 1694 1204 Gran Bretanya 13359 10477 6403 2964 1500 Estats Units 1933 1932 1931 1930 1929
NOMBRE D'ATURATS PER PAÏSOS (en milers de persones)
El New Deal
• Eleccions 1932, Franklin D. Roosevelt*** • NEW DEAL: programa de Roosevelt per afavorir la recuperació econòmica. • Contra la tradició econòmica americana • Intervencionisme estatal. ÀMBIT SOCIAL: ‐ Disminució de la jornada laboral ‐ Salari mínim‐ Llibertat de sindicació i creació de convenis col∙lectius ‐ Subsidis d’atur ‐ Seguretat Social MESURES: ‐ Ajudes a les empreses ‐ Devaluació de la moneda ‐ Control bancari i oferir préstecs (crédits estatals estímul de la inversió) ‐ Pla agrícola: pujar preus i eliminar estocs agrícoles acumulats ‐ Obres públiques 1934 ‐ Nivell acceptable de 1929 ‐ Recupera el nivell de producció ‐ Descens dels aturats ‐ Recupera la renda nacional ...però... inici del feixisme i la 2GM
*** Keynes, economista que
defensa la intervenció de l’Estat per reactivar l’economia.
El triomf de l’extremisme polític
Conseqüències polítiques de la inestabilitat econòmica
