MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL MUNICIPI DE SITGES

27  Download (0)

Full text

(1)

Febrer 2007

MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DEL

MUNICIPI DE SITGES

Ajuntament de Sitges Ajuntament de Sitges

(2)

Índex

Pàg. 1. Introducció ...3 2. Antecedents...4 3. Objectius ...5 4. Marc legal ...6

5. Metodologia emprada en la realització del mapa de capacitat acústica ...11

5.1 Identificació dels emissors acústics del territori i determinació del nivell de soroll ambiental...12

5.2 Zonificació acústica del territori ...12

5.3 Fonts de informació de què es nodreix el mapa de capacitat acústica...12

5.4 Procediment d’assignació dels carrers a les zones de sensibilitat acústica alta, moderada o baixa.13 6. Mapes de Superació dels nivells d’immissió, (incompliments) ...18

7. Particularitats del mapa de capacitat que no ha estat possible representar de manera gràfica ...21

7.1 Transició d’una zona de baixa sensibilitat acústica a una altra d’alta sensibilitat acústica ...22

7.2 Les zones de soroll ...23

7.3 Zones interiors d’illa ...24

7.4 Zones d’especial protecció de la qualitat acústica...25

8. Conclusions...25

9. Bibliografia ...27

ANNEX 01 - Zonificació -

A1zF01 Zonificació acústica

A1zF02 Zonificació acústica (Urbanitzacions) A1eF01 Equipaments i usos del sòl

ANNEX 02 - Mapa de capacitat acústica -

A2F01 Mapa de capacitat acústica.

A2F02 Mapa de capacitat acústica, equipaments i usos del sòl A2F03 Mapa de capacitat acústica (Urbanitzacions)

ANNEX 03 - Superació dels nivells d'immissió -

A3hF01 Superació dels nivells d'immissió diürns a l'hivern A3hF02 Superació dels nivells d'immissió nocturs a l'hivern

A3hF03 Superació dels nivells d'immissió diürns a l'hivern (Urbanitzacions) A3hF04 Superació dels nivells d'immissió nocturs a l'hivern (Urbanitzacions) A3eF01 Superació dels nivells d'immissió diürns a l'estiu

A3eF02 Superació dels nivells d'immissió nocturs a l'estiu

A3eF03 Superació dels nivells d'immissió diürns a l'estiu (Urbanitzacions) A3eF04 Superació dels nivells d'immissió nocturs a l'estiu (Urbanitzacions)

ANNEX 04 - Possibles zones de soroll -

A4F01 Mapa de capacitat acústica i possibles zones de soroll

(3)

1. Introducció

La gestió i planificació integral del soroll urbà està adquirint una importància cada vegada major en el context de programes integrats de protecció del medi ambient, tal com s'exigeix en l'Agenda 21 Local.

La transformació constant d’una economia basada en el sector industrial i/o agrícola a una altra basada en el sector serveis, ha elevat l’exigència dels ciutadans envers la qualitat ambiental del seu entorn.

La concentració en un mateix territori d’una elevada població amb les diferents activitats, sembla que necessàriament ha de ser motiu de conflicte. El soroll urbà augmenta amb el desenvolupament de les ciutats i amb la necessitat de mobilitat dels seus ciutadans, en paral·lel a com ho fa l’activitat econòmica.

Les administracions competents han reaccionat davant aquesta situació i han legislat per tal de invertir aquesta tendència. Es tracta de reconduir la situació i donar resposta al problema des d’una visió global i sota criteris de sostenibilitat.

Les ordenances municipals, els mapes de capacitat, són les eines de gestió que l’administració municipal necessita desenvolupar per garantir la convivència dels ciutadans, la compatibilitat d’usos en l’activitat quotidiana a la ciutat, i l’esbarjo i el gaudi del lleure, sense que els drets dels uns suposi una limitació dels drets dels altres.

El model de ciutat mediterrània tradicional és el de una ciutat compacta, en la que es produeix una barreja de tots els usos propis de l’activitat quotidiana. La residència, el treball i el lleure comparteixen un mateix territori.

(4)

Amb aquest mapa de capacitat acústica es pretén que a la ciutat de Sitges es puguin seguir desenvolupant les activitats comercial i de serveis amb una llarga tradició, així com la incipient activitat industrial, i que això sigui possible fer-ho sense perjudici de la qualitat de vida del ciutadà.

2. Antecedents

Al mes de novembre de l’any 2000 es va a començar amb les primeres mesures corresponent al període d’hivern, i durant els mesos de juliol i agost del 2001 les relatives a la campanya d’estiu amb l’objectiu d’elaborar el mapa acústic del municipi de Sitges. En abril del 2004 es va actualitzar aquest mapa acústic, incorporant també els nous desenvolupaments urbanístics de la Plana, Can Pei, Cases del Sord, Els Molins i Pins Vents, així com l’impacte acústic de la Autopista C-32 sobre les zones al seu entorn: les urbanitzacions de Vallpineda, Quint Mar, Garraf i les Botigues de Sitges.

El mapa acústic, no s’ha d’entendre com un conjunt de dades que presenten l'estat acústic del municipi, sinó com l’eina bàsica que dóna peu i coherència a la política de gestió del soroll urbà.

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va aprovar la Llei 16/2002 de Protecció contra la contaminació acústica i el Govern Espanyol va aprovar la “Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido”. En ambdues es preveu que els ajuntaments han d’elaborar un mapa de capacitat acústica que contempli els nivells d’immissió i les zones de sensibilitat acústica del seu territori.

L’elaboració del mapa de capacitat acústica del municipi és el pas lògic que cal donar després d’elaborar el mapa acústic, i el pas previ, absolutament necessari, a qualsevol pla d’actuació.

(5)

La clau per portar a terme una correcta gestió del soroll es crear un grup municipal multidisciplinar que estructuri les actuacions municipals presents i futures encaminades a regular, prevenir i corregir els nivells excessius de soroll urbà.

En l'elaboració del mapa de capacitat acústica han participat: l'Àrea de Territori, Medi Ambient i Sostenibilitat, el Servei de Llicències d'Activitats de la Regiduria d'Urbanisme i el Departament d'Informació Territorial. Així com altres serveis relacionats directa o indirectament amb la contaminació acústica i la seva gestió. Amb aquesta implicació dels diferents departaments, s’aconsegueixi que el mapa de capacitat sigui utilitzat de una forma transversal.

3. Objectius

L’objectiu del mapa de capacitat acústica és definir els nivells màxims d’mmissió de soroll per cada carrer de Sitges i que s’ha de definir a partir de les condicions reals del municipi així com de la voluntat municipal.

El territori es divideixi en diferents zones de sensibilitat acústica, on per cada zona se l’assigna un nivell límit de immissió de soroll, fixat com a objectiu de qualitat. La zonificació del territori es fa en funció de l’ús urbanístic, però també de l’existència d’infrastructures de transport o d’equipaments, i tenint en compte la realitat sonora existent. Aquest mapa ha de permetre posar condicions i/o limitacions en l’ús del territori a fi de preservar la qualitat de l’ambient sonor de la població.

Tot el sòl urbà i urbanitzable ha d’estar associat a una o altra zona. Coneguda la zona és possible saber el nivell d’immissió corresponent i, per tant, també és possible saber les implicacions que se’n deriven per a la seva utilització, ja sigui com a limitacions per a l’ús industrial, com a condicions per a la construcció de nous habitatges, com a condicions per a l’obertura de noves activitats recreatives, etc.

(6)

Es farà una proposta de mapa de capacitat a partir de l’anàlisi de les següents dades:

Mapa de soroll incident en façana, adaptat segon R.D.1513/2005 /// Ley 37/2003 Dades de trànsit

Objectius de mobilitat Usos del territori

Presència d’equipaments sensibles Presència d’activitats industrials o d’oci Dades del estudi psicosocial

Dades de població

Per a un anàlisi correcte i complexa de la relació del soroll ambiental amb totes aquestes variables, tota aquesta informació ha estat introduïda en un Sistema de Informació Geogràfica SIG per quan l’Ajuntament disposi d’aquest sistema, de manera que, en un futur immediat, sigui possible fer una gestió integral del soroll ambiental. A partir de l’anàlisi d’aquestes dades, i d’acord amb el marc legal i amb la voluntat del municipi, s’elaborarà la proposta consensuada del mapa de capacitat.

4. Marc legal

La “Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido”, estableix que els tipus, continguts i format dels mapes de soroll es determinaran pel Govern de forma reglamentària.

El “RD 1513/2005, de 16 de diciembre, por el que se desarrolla la ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido, en lo referente a la evaluación y gestión de ruido ambiental”. En aquest real decret es detallen els índex de soroll a utilitzar en l’avaluació i gestió del soroll, i s’especifica quan és necessari elaborar els plans d’actuació amb la finalitat de prevenir, reduir o evitar les molèsties i els efectes nocius de la contaminació acústica.

(7)

La Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, regula les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació provocada pels sorolls i les vibracions i estableix els mecanismes necessaris per fixar els objectius de qualitat acústica en el territori i per donar resposta a la problemàtica produïda per aquest tipus de contaminació.

El Decret 245/2005, de 8 de novembre, fixa els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica, concretament en l’annex 1 contempla els criteris generals per determinar la zonificació del mapa de capacitat acústica i defineix els tipus de zones de sensibilitat acústica següents:

Zona de sensibilitat acústica Alta (A). Aquelles zones que, d’acord amb la determinació del nivell de soroll ambiental, no superen els nivells límits establerts per aquesta zona: 60 dBA durant el dia i 50 dBA durant la nit o que, tot i sobrepassar-los, l'ajuntament els consideri com a un objectiu de qualitat assolible.

Es poden incloure en les zones de sensibilitat acústica alta les àrees i els usos següents o similars:

1. Àrees amb predomini de sòl d'ús residencial on al rang de l’immissió mesurada li corresponen els objectius de qualitat de la zona de sensibilitat acústica alta. 2. Patis interiors d'illa no afectats pel trànsit.

3. Àrees sanitàries.

4. Espais d'interès natural. 5. Centres docents. 6. Hospitals. 7. Geriàtrics. 8. Centres de dia. 9. Guarderies. 10. Balnearis.

(8)

11. Biblioteques. 12. Auditoris. 13. Museus. 14. Teatres.

Zona de sensibilitat acústica Moderada (B) Aquelles zones que, d’acord amb la determinació del nivell de soroll ambiental, no superen els nivells límits establerts per aquesta zona: 65 dBA durant el dia i 55 dBA durant la nit o que, tot i sobrepassar-los, l'ajuntament els consideri com a un objectiu de qualitat assolible.

Es poden incloure en les zones de sensibilitat acústica moderada les àrees i els usos següents o similars:

1. Àrees amb predomini de sòl d'ús residencial on al rang de l’immissió mesurada li corresponen els objectius de qualitat de la zona de sensibilitat acústica moderada. 65 dBA durant el dia i 55 dBA durant la nit

2. Les infraestructures de transport existents seran zones de sensibilitat acústica moderada quan el seu rang d'immissió acústica mesurada no sobrepassi els valors de 65 dBA durant el dia i 55 dBA durant la nit

3. Àrees on conviuen residències i activitats.

4. Àrees on hi ha activitats recreatives i espectacles.

5. Sector terciari no classificat com a zona de sensibilitat acústica alta.

Zona de sensibilitat acústica Baixa (C) Aquelles zones que, d’acord amb la determinació del nivell de soroll ambiental, no superen els nivells límits establerts per aquesta zona: 70 dBA durant el dia i 60 dBA durant la nit o que, tot i sobrepassar-los, l'ajuntament els consideri com a un objectiu de qualitat assolible.

Es poden incloure en les zones de sensibilitat acústica baixaa les àrees i els usos següents o similars:

(9)

1. Àrees amb predomini de sòl d'ús industrial.

2. Àrees residencials properes a infraestructures de transport o altres equipaments, on al rang de la immissió mesurada li corresponguin els objectius de qualitat de la zona de sensibilitat acústica baixa.

3. Les infraestructures de transport existents seran zones de sensibilitat acústica baixa quan el seu rang d'immissió acústica mesurada sobrepassi els valors d'una zona de sensibilitat baixa.

Zona de soroll. Sectors del territori afectats per la presència d’infrastructures de transport viari, ferroviari, marítim i aeri.

La zona de soroll comprèn el territori de l’entorn del focus emissor i és delimitada per la corba isòfona, que són els punts del territori on es mesuren els valors límits d’immissió establerts pels annexos 1 i 2 corresponents a la zona de sensibilitat acústica on hi ha situada la infraestructura.

Les noves edificacions en zona de soroll han de complir condicionants específics fixat a la llei 16/2002, i el seu compliment s’ha d’acreditar a través de la llicència d’obres

Zona d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA). Aquelles àrees que per les seves singularitats característiques es considera convenient conservar una qualitat acústica d'interès especial,

Es poden incloure en aquesta zona les àrees següents i similars:

1. Àmbits singulars d'espais d'interès natural.

2. Àmbits singulars d'espais de protecció especial de la natura.

3. Àmbits singulars d'espais urbans que gaudeixin d'una molt alta qualitat acústica.

(10)

Es poden declarar zones d’especial protecció de la qualitat acústica les àrees que per la singularitats característiques es considera convenient de conservar una qualitat acústica d’interès especial, sempre que no estiguin compreses en una zona de soroll de les definides en l’apartat anterior, i que no sobrepassi entre les 8 h i les 21 h un valor límit d’immissió LAr de 50 dB(A) i entre les 21h i les 8 h un l’imit d’immissió LAr de 40 dB(A). En aquestes zones el valor límit d’immissió es considera el valor del soroll de fons més 6 dB(A).

Zona acústica de règim especial. (ZARE) Aquelles àrees en què es produeixi una elevada contaminació acústica a causa de la presència de nombroses activitats, de la naturalesa que siguin, i del soroll produït al voltant,

Es poden incloure en aquesta zona les àrees següents i similars:

1. Àmbits d'ús intensiu de serveis. 2. Àmbits d'ús intensiu comercial.

Segon la llei 16/2002, es poden declarar com a zona acústica de règim especial aquelles àrees en què es produeix una elevada contaminació acústica a causa de la presència de nombroses activitats, de la naturalesa que siguin, i del soroll produït al voltant.

Poden ésser declarades ZARE les zones en què es sobrepassin els valors límit d’immissió en l’ambient exterior corresponents a zones de sensibilitat acústica baixa en 15 dB(A) o més, dues vegades per setmana, durant dues setmanes consecutives o tres d’alternes, dins el termini d’un mes.

La declaració de ZARE ha d’ésser proposada en un estudi en els termes que, en cada cas, disposin les ordenances municipals. Aquest estudi s’ha de fer a iniciativa de la mateixa administració o a petició d’un nombre representatiu de veïns.

(11)

Els Ajuntaments han d’aplicar un règim especial d’actuacions per aconseguir la progressiva disminució del soroll a l’ambient exterior de la zona, mitjançant els diversos instruments legals, normatius i de control de què disposen.

Si finalment s’assoleix la neutralització del soroll, l’Ajuntament pot decidir tancar l’expedient de la zona i normalitzar-ne la classificació.

5. Metodologia emprada en la realització del mapa de capacitat acústica

Seguint els criteris establerts pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya en el Decret 245/2005, de 8 de novembre, el mapa de capacitat acústica s’efectua d’acord amb les següents fases:

a) Identificació dels emissors acústics del territori. b) Determinació del nivell de soroll ambiental. c) Zonificació acústica del territori.

d) Concreció del mapa de capacitat acústica.

Cal remarcar aquí que els mapes de capacitat acústica són un element totalment novedós. No hi ha precedents de mapes d’aquest tipus que s’hagin fet amb antelació, ni existeix una metodologia definida. S’ha partit de les dades i els mitjans tècnics disponibles. A cada problema sempre s’ha buscat una solució per tal d’arribar a una proposta de mapa de capacitat que sigui coherent, a partir de la qual en derivin uns objectius assolibles.

(12)

5.1 Identificació dels emissors acústics del territori i determinació del nivell de soroll ambiental

La fase d’identificació dels emissors acústics del territori consisteix en localitzar i reconèixer els potencials emissors acústics i la seva àrea d’afectació.

Aquesta informació està recollida i subministrada pel Mapa Acústic del Municipi de Sitges elaborat durant els anys 2000 - 2001 i en la seva actualització, realitzada en el transcurs de l’any 2004.

5.2 Zonificació acústica del territori

La zonificació acústica del territori consisteix en l’agrupació de les parts del territori amb la mateixa capacitat acústica, d’acord amb la determinació de nivell de soroll ambiental o d’acord amb els objectius de qualitat acústica assolibles, i les àrees i usos que el Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica, especifica en l’annex I.

5.3 Fonts de informació de què es nodreix el mapa de capacitat acústica

Les principals fonts d’informació de què es nodreix el mapa de capacitat acústica són:

- El Mapa Acústic del Municipi de Sitges elaborat durant els anys 2000 - 2001 i la seva actualització en el transcurs de l’any 2004.

- El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM de Sitges), promogut i tramès per l’Ajuntament en compliment de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de 16 de novembre de 2005 i que incorpora les determinacions

(13)

referents a l’illa delimitada per l’avinguda de les Cases del Sord, el carrer de Ramon Dalmases i el carrer Mestre Manel Torrents, que s’identifiquen amb el nou sector PAU-19, Dotacions la Plana.

- La Percepció Social del Soroll a Sitges. Estudi Qualitatiu, elaborat a l’any 2004 i contempla la perspectiva sociològica en l’estudi de la contaminació acústica

- Pla de Mobilitat, Transport Urbà de Mercaderies i Aparcament de la Vila de Sitges, realitzat l’any 2000, amb la finalitat de realitzar un estudi de mobilitat que defineixi com a resultat les directrius tècniques d’actuació municipal i proposi les mesures correctores adients en cada un dels àmbits de la mobilitat analitzats.

En la realització del mapa de capacitat s’ha intentat trobar un equilibri entre els tres factors fonamentals per a una correcta zonificació, cadascun dels quals s’identifica amb un dels documents enumerats anteriorment.

- Els nivells de soroll existents. - Els usos urbanístics del territori.

- La utilització de la xarxa viària i el transport públic.

5.4 Procediment d’assignació dels carrers a les zones de sensibilitat acústica alta, moderada o baixa

Com a punt de sortida es prenen els nivells sonors determinats en el mapa acústic diürn i s’agrupan els vials en tres grups segons el seu nivell sonor LAeq. Els nivells en base als qual s’agrupen són els prevists per la llei 16/2002, per a les zones de sensibilitat acústica alta, moderada i baixa. Veure figura 5.1, plànols A1zF01 i A1zF02.

(14)

Figura 5.1. Detall de La zonificació acústica del territori.

Es superposa aquesta zonificació acústica sobre el mapa de planejament urbanístic, que incloeu els diferents usos del sòl i equipaments, en el que s’han considerat tant les zones residencials urbanes consolidades com les zones residencials urbanes en desenvolupament, (per a les quals encara no es disposa de cap informació procedent del mapa acústic); també els polígons i zones industrials, així com la zona comercial i de serveis del centre de la població, tal com mostra la figura 5.2 i plànol A1eF01.

(15)

Arribant aquest punt, es pot fer una assignació del territori en las diferents zones de sensibilitat acústica:

1. Zona de Sensibilitat acústica alta (A): Àrees amb predomini de sòl d’us residencial com son els sectors de Terramar i Vinyet, Can Pei, La Plana, Cases del Sord, el nou desenvolupament urbanístic de la Plana Oest, La Granja, Sant Crispí, Sinia Morera, Pins Vents, Poble Sec, Cases Noves, Els Molins, Aiguadolç. També les urbanitzacions de Vallpineda, Quint Mar, Centre Llevantina, Montgavina, Garraf i Rat Penat.

2. Zona de Sensibilitat acústica moderada (B): Àrees on conviuen residències i activitats tant siguin comercials com d’oci. Compren la zona del casc urbà delimitada pel carrers de Rafael Llopart, Hort Gran, Salvador Mirabent, Passeig de Vilafranca i Passeig de Vilanova, carrers d’Antoni Gaudi i Termes, Plaça d’Espanya, carrers d’Espanya, Sant Antoni i el tram de l’Avinguda de Sofia pròxim al mar. Així com el carrer del Marqués de Montroig i la Plaça de la Indústria on se concentren gran nombre d’activitats de restauració.

La zona de la Bòbila, considerada antigament com zona industrial, i en l’actualitat en transformació cap àrea residencial, s’ha considerat sensibilitat acústica moderada fins que desapareguin les activitats industrials i assoleixi el caràcter residencial.

3. Zona de Sensibilitat Acústica Baixa (C): Àrees amb predomini de sòl d’us industrial, com es el cas del polígon industrial Mas Alba.

4. Zona de soroll: Sectors del territori afectats per la presència d’infrastructures de transport viari, ferroviari, marítim i aeri. Les infrastructures que creuen el terme municipal de Sitges són les següents: Autopista C-32 Ctra. C-31 i Línia de RENFE Barcelona a València. És possible que quan el titular de la infrastructura

(16)

realitzi el mapa estratègic de dita infrastructura, siguin considerats com zona de soroll.

5. Zona Acústica de Règim Especial (ZARE): Àrees en que es produeix una elevada contaminació acústica a causa de la presència de nombroses activitats, com es el cas del carrer 1r. de Maig, que és un àmbit d’ús intensiu de serveis d’oci.

A aquesta primera aproximació del mapa de capacitat acústica, cal considerar els nivells d’immissió sonora determinats a les carreteres d’accés al municipi i carrers de distribució principal de trànsit. El creuament de les dades procedents de la zonificació acústica del territori i les procedents del Pla de Mobilitat, figura 5.3, permet identificar aquests carrers i atribuir-les la sensibilitat acústica corresponent, en funció del nivells d’immissió sonora determinats.

(17)

Totes les carreteres d’accés al municipi de Sitges i els carrers de distribució principal de trànsit, suporten nivells LAeq > 65 dBA; per tant les hi correspondria zona de sensibilitat acústica baixa.

No obstant això, l’ajuntament considera aquest carrers com a un objectiu de qualitat assolible, una vagada finalitzades les modificacions urbanístiques que s’estan portant a terme. (connexió del Camí de la Fita amb la Rambla del Mig Dia, i connexió de la Rambla del Mig Dia amb el carrer de Ramón Dalmases Marqués de Mura a traves del nou desenvolupament urbanístic de la Plana Oest). Aquestes dues actuacions facilitaran el trànsit de pas entre les poblacions veïnes i disminuiran la pressió del trànsit sobre els carrers de distribució principal. Es per això que al Passeig de Vilanova, la Rambla del Mig Dia, Av. Artur Carbonell, Av. Emerencìa Roig i Raventós, Av. Camí dels Capellans, Ctra. de les Costes i el Camí de la Fita se les assigna sensibilitat acústica moderada, com a un objectiu de qualitat assolible, veure figura 5.4 i plànol A2F01.

Altres factors que s’han tingut en compte per a l’establiment de les zones de sensibilitat acústica alta és l’existència d’equipaments “sensibles”, veure figura 5.4 i A2F02, entre els que es trobarien els centres docents, hospitals, centres d’assistència primària, geriàtrics, centres de dia, biblioteques i les zones d’interès natural. Estan distribuïts por tot el teixit urbà, com succeeix a totes les ciutats compactes. Molts es troben situats annexos al viari de la xarxa principal, suportant nivells de soroll corresponents a les zones de sensibilitat acústica baixa o moderada, donat que quan es van construir van primar altres factors, com la facilitat d’accés.

En pocs casos, però, la ubicació d’un equipament ha condicionat la qualificació de la zona de sensibilitat acústica del carrer on es troba situat. En la majoria la situació d’equipaments existents s’utilitzarà com indicador per a validar de manera objectiva els resultats del treball, abans i després de fer la zonificació, igual que es fa amb les dades de població exposada a cada zona.

(18)

Figura 5.4. Proposta de mapa de capacitat acústica.

6. Mapes de Superació dels nivells d’immissió, (incompliments)

Es disposa d’una proposta de mapa de capacitat, i es pot representar en un plànol les diferències existents entre el nivell sonor mesurat o assignat a cada carrer en el mapa acústic i el nivell límit corresponent al mateix, en funció de la zona de sensibilitat a la que hagi estat assignat.

Degut a que el municipi de Sitges mostra una temporalitat evident i varia la seva població de forma substancial al llarg de l’any, s’han establert dos períodes: un d’hivern i un altre d’estiu, de la mateixa forma que es va fer en l’elaboració del mapa acústic. Aquesta particularitat permet extreure diferents mapes de superació dels nivells d’immissió:

- Mapa de superació dels nivells d’immissió diürns per la temporada d’hivern. - Mapa de superació dels nivells d’immissió diürns per la temporada d’estiu. - Mapa de superació dels nivells d’immissió nocturns per la temporada d’hivern. - Mapa de superació dels nivells d’immissió nocturns per la temporada d’estiu.

(19)

L’escalat dels trams en què s’agrupen la superació dels nivells d’immissió no és arbitrari, s’ha escollit de manera que sigui fàcil identificar els carrers on es superen els nivells d’atenció indicats a la llei 16/2002, per als quals seria necessari elaborar també plans d’actuació.

La figura 5.5, i els plànols A3hF01 i A3eF01, així com els plànols A3hF03 i A3eF03, mostren els mapes de superació dels nivells d’immissió diürns tant per la temporada d’hivern com d’estiu. Observeu-se que la superació de nivells entre 3 i 5 dBA es dona en els carrers d’accés i distribució de trànsit.

Figura 5.5. Mapes de superació dels nivells d’immissió diürns per les temporades d’hivern i estiu.

La figura 5.6 i els plànols A3hF02 i A3eF02, així com els plànols A3hF04 i A3eF04, mostren els mapes de superació dels nivells d’immissió nocturns tant per la temporada d’hivern com d’estiu. Observeu-se que la superació dels nivells sonors permesos s’incrementen considerablement, entre 5 i 8 dBA en els carrers de distribució de trànsit, arribant a ser superiors als 8 dBA en els carrers d’accés al municipi. També en els carrers del centre urbà es donen superacions de entre 3 i 5 dBA, especialment durant les nits d’estiu.

(20)

Figura 5.6. Mapes de superació dels nivells d’immissió nocturns per les temporades d’hivern i estiu.

La figura 5.7 mostra el percentatge dels carrers del municipi que superen els nivells d’immissió diürns, assignats en el mapa de capacitat acústica per les temporades d’estiu i d’hivern.

Figura 5.7. Percentatge de carrers que superen els nivells d’immissió diürns per les temporades d’estiu i d’hivern.

% Longitud de carrer que superen els nivells d'immissió diürns 5,4 1,0 0,3 5,5 8,8 0,9 0,3 7,5 0 2 4 6 8 10 12

<3 dBA 3-5 dBA 5-8 dBA >8 dBA

%

(21)

La figura 5.8 mostra el percentatge dels carrers del municipi que superen els nivells d’immissió nocturns, assignats en el mapa de capacitat acústica per les temporades d’estiu i d’hivern.

Figura 5.8. Percentatge de carrers que superen els nivells d’immissió nocturns per les temporades d’estiu i d’hivern.

7. Particularitats del mapa de capacitat que no ha estat possible representar de manera gràfica

Hi ha certes particularitats en la zonificació que presenta el mapa de capacitat acústica que no ha estat possible representar-les de manera gràfica, aquestes son:

- Transició de una zona de baixa sensibilitat acústica a una d’alta sensibilitat. - Les zones de soroll.

- Les zones interiors d’illa.

- Zones d’especial protecció de la qualitat acústica

% Longitud de carrer que superen els nivells d'immissió nocturns 2,8 5,3 10,8 4,2 8,9 5,6 11,0 4,8 0 2 4 6 8 10 12

<3 dBA 3-5 dBA 5-8 dBA >8 dBA

%

(22)

7.1 Transició d’una zona de baixa sensibilitat acústica a una altra d’alta sensibilitat acústica

El Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel que es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica, estableix que el pas d’una zona a una altra ha de ser progressiu, és a dir, d’una zona de sensibilitat acústica baixa s’ha de passar per una zona de sensibilitat acústica moderada per arribar a una de sensibilitat acústica alta.

Aquest requeriment, que és del tot correcte perquè les caigudes de soroll no són brusques sinó progressives, presenta una important dificultat a l’hora de plasmar-lo en la corresponent representació gràfica. Això és així perquè l’abast de la zona intermitja varia en funció de diferents factors, com ara el nivell de so existent en la zona de sensibilitat acústica baixa i l’amplada dels carrers en una cruïlla d’encontre.

Així doncs, la transició de una zona de alta sensibilitat acústica a una altra de baixa, ha d’existir, però no es pot normalitzar, degut a que es variable en funció dels nivells de soroll i del perfil transversal dels carrers en qüestió.

S’han simulat informàticament diversos exemples, de tal manera que una cruïlla on confluïen carrers de 14 metres d’amplada i nivells sonors de 70 i 65 dBA respectivament, la propagació del soroll sobre el carrer de mes baix nivell es de 4 metres, mentre que serà de 26 metres si els nivells sonors son de 70 i 60 dB(A) respectivament. Veure figura 5.11.

(23)

Tampoc és convenient que la zona de transició ocupi tot el tram de carrer comprés entre cruïlla i cruïlla, doncs s’establirien zones amb nivells més permissius del que seria necessari. A mes a mes, partir els trams de carrer obligaria a tenir una disposició de trams en SIG que no seria lògica ni funcional.

La conclusió és que cal aplicar una solució de compromís que consisteix en no introduir en la representació gràfica aquestes zones de transició i que de forma general, es consideraran 25 metres com zona de sensibilitat acústica moderada en la confluència entre una zona de sensibilitat acústica baixa a una de sensibilitat acústica alta. En cas de conflicte es realitzarà un estudi detallat amb les característiques de l’indret.

7.2 Les zones de soroll

Les zones de soroll són sectors del territori afectats per la presència d’infrastructures de transport viari, ferroviari, marítim i aeri.

Una zona de soroll comprèn el territori de l’entorn del focus emissor i és delimitada per la corba isòfona, que són els punts del territori on es mesuren els valors límits d’immissió establerts pels annexos 1 i 2 corresponents a la zona de sensibilitat acústica on hi ha situada la infrastructura. Així doncs el seu abast també és variable, i per delimitar-lo cal disposar de la informació sobre els nivells de so existents.

El titular de la infrastructura: Generalitat de Catalunya, Ministeri de Foment, Ferrocarrils de la Generalitat, RENFE, etc., és el responsable d’elaborar els mapes estratègics de soroll de la infrastructura, i per tant d’analitzar l’emissió de soroll.

Cap dels titulars d’infrastructures de transport que creuen el terme municipal de Sitges ha facilitat encara la informació sobre els nivells de so de les respectives infrastructures.

(24)

Els sectors de territori al entorn de les infrastructures de transport susceptibles d’estar afectades per una zona de soroll no està encara delimitada. En cas de conflicte caldria també un estudi de detall (figura 5.12) i els plànols A4F01 i A4F02 per comprovar si un determinat punt pròxim a la infrastructura està dintre o fora de la isòfona que delimita la zona de soroll.

Figura 5.12. Mapa de capacitat acústica, impacte acústic i possible zona de soroll a l'entorn de la C-32.

7.3 Zones interiors d’illa

En aquelles illes en les quals el tipus d’ordenació de les edificacions sigui la d’alineació de vial, i l’ús urbanístic dominant sigui el residencial, l’espai interior d’illa tindrà la qualificació de zona de sensibilitat acústica alta.

(25)

En aquelles illes en les quals el tipus d’ordenació de les edificacions sigui la d’alineació de vial, i l’ús urbanístic dominant sigui mixte residencial/industrial, l’espai interior d’illa tindrà la qualificació de zona de sensibilitat acústica moderada.

En aquelles illes en les que el tipus d’ordenació de les edificacions sigui la d’edificació aïllada, no existeix una zona interior d’illa pròpiament dita, i per tant no es pot donar una qualificació diferent a la dels carrers que hi donen accés.

7.4 Zones d’especial protecció de la qualitat acústica

Existeix una zona dintre del terme municipal de Sitges que forma part del Parc Natural del Garraf. Donat que aquest parc està inclòs en el PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural), s’ha considerat convenient qualificar com a Zona d’Especial Protecció de la Qualitat Acústica, a aquesta porció de territori que no estigui afectat pel soroll procedent de les pedreres i l’autopista C-32.

8. Conclusions

El mapa de capacitat acústica ha d’esdevenir una eina de gestió fonamental en la futura gestió del soroll ambiental a Sitges. És una eina d’ús múltiple doncs la seva aplicació pot repercutir en l’acció de pràcticament tots els serveis de l’Ajuntament, especialment els de medi ambient, urbanisme, activitats i mobilitat, però també els de manteniment urbà, cultura, seguretat ciutadana, etc.

L’elaboració del mapa de capacitat acústica ha sigut laboriosa, en principi, per l’existència d’un marc normatiu poc definit, degut a les discrepàncies entre la legislació autonòmica i l’estatal. També perquè es tracta d’un procés innovador i no existeixen precedents ni models a seguir.

(26)

S’han considerat les diferents zones de sensibilitat acústica:

- Sensibilitat acústica baixa (color vermell). Comprèn el polígon industrial Mas Alba.

- Sensibilitat acústica moderada (color groc). Comprèn la zona del casc urbà, on predomina l’ús del sòl comercial i serveis de restauració. La zona de la Bobila, actualment en transformació cap àrea residencial. Les carreteres d’accés al municipi de Sitges i els carrers de distribució principal, l’ajuntament els considera com a un objectiu de qualitat assolible.

- Sensibilitat acústica alta (color verd). Comprèn els sectors i barris residencials del casc urbà i les diferents urbanitzacions distribuïdes pel terme municipal, on la implantació d’activitats industrials i comercials és molt petita.

- Zona Acústica de Règim Especial (ZARE) (color lila). Comprèn el carrer 1r. de Maig d’ús intensiu de serveis d’oci.

- Zona de soroll. La seva delimitació correspon al titular de la infrastructura.

Per tractar-se d’una primera edició del mapa de capacitat, s’ha tractat de ser moderat en la zonificació per tal de no embarcar-se en uns objectius que per ser molt ambiciosos, siguin inassolibles.

Cal dotar-se dels mitjans necessaris - tècnics, humans i econòmics - perquè es pugui desenvolupar aquest nou concepte de la gestió integral del soroll. Si poc a poc es van assolint objectius, amb el temps se’n podran fixar de més ambiciosos, i el ciutadà percebrà que la situació millora.

(27)

Si aquest mapa esdevé eina de treball quotidiana en tots els àmbits en què el soroll sigui un component important a considerar, s’haurà aconseguit crear l’estat d’opinió que el soroll és un contaminat important que cal combatre també de manera global. S’hauran establert les bases per donar un tomb a una situació que, de no actuar, només pot portar a més i més soroll.

Per últim, és important ressaltar que la informació d’aquest mapa de capacitat ha de ser pública, i que l’Ajuntament ha de facilitar al ciutadà la possibilitat de consultar-lo, tot donant compliment al principi de transparència informativa al ciutadà en matèria de medi ambient que deriva de les directrius europees sobre medi ambient en general.

9. Bibliografia

1. Directiva 2002/49/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, sobre evaluación y gestión del ruido ambiental.

2. Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica. Generalitat de Catalunya 3. Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del ruido.

4. Real Decreto 1513/2005 por el que se desarrolla la Ley 37/2003 en lo referente a la evaluación y gestión del ruido ambiental.

5. Decret 245/2005 pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya

6. Pla de Mobilitat, Transport Urbà de Mercaderies i Aparcament de la Vila de Sitges. 2000 7. Mapa Acústic del Municipi de Sitges, 2001 i actualització, 2004. LEAM – UPC

8. La percepció del Soroll a Sitges. Estudi Qualitatiu. 2004

Figure

Updating...

References