• No se han encontrado resultados

Sessió 4: El planejament urbanístic general i derivat

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2019

Share "Sessió 4: El planejament urbanístic general i derivat"

Copied!
27
0
0

Texto completo

(1)

Índex

Tema 3: La planificació urbanística ... 2

Sessió 4: El planejament urbanístic general i derivat ... 2

Sessió 5: La formulació del planejament urbanístic ... 4

Sessió 6: El planejament estratègic. Les agendes 21 ... 7

Tema 4: La planificació territorial ... 9

Sessió 1: El planejament territorial ... 9

Sessió 2: El pla territorial metropolità ... 11

Sessió 4: La política d'habitatge ... 13

Sessió 5: Les polítiques de rehabilitació urbana ... 14

Sessió 6: La política de paisatge ... 16

Sessió 7: L'avaluació ambiental del planejament ... 17

Tema 5: Gestió i planificació dels recursos naturals ... 19

Sessió 1: Gestió del medi natural (Eduard Ariza) ... 19

Sessió 2: La protecció, ordenació i gestió dels espais d’interès natural ... 20

Sessió 3: La gestió i planificació de l'aigua ... 22

Sessió 4: La gestió i planificació del transport i la mobilitat ... 23

Sessió 5: Energia i planejament (Joan López) ... 24

(2)

Tema 3: La planificació urbanística

Sessió 4: El planejament urbanístic general i derivat

Sistema de planejament urbanístic. Planejament general i derivat.

Figures de planejament.

El planejament urbanístic és: El conjunt instruments regulen un territori concret.

La legislació tracta qüestions de caràcter general que es concreten a traves del sistema de planejament.

Planejament general estableix classificació sòl.

Planejament derivat desenvolupa prescripcions per a cada una d’elles: NO caràcter originari. Nivell jeràrquic inferior, respecte POUM

Antiga legislació.

 Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel que s’aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. Figures (segons complexitat): PGOU, NNSS (Normes subsidiàries sense programa d’actuació) i DSU (Delimitació sol urbà, que no té programa d’actuació ni previsió de sòl urbanitzable)

 Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, obligatorietat POUM. Una part dels municipis encara tenen figures antigues, es substitueix amb revisió del planejament.

Planejament general. POUM i PDU.

POUM: Principal instrument planejament general. Tots els municipis. Regula ordenació totalitat terme municipal. Funcions:

 Classificar territori en diferents règims de sòl: urbà, urbanitzable, no urbanitzable.

 Establir àmbits necessaris per desenvolupament previsions planejament.

 Establir determinacions per cada règim de sòl, per aconseguir la plena efectivitat planejament.

 Desenvolupar estructura general i model territori.

 Determinar indicadors creixement, població, recursos i desenvolupament econòmic i social sistema urbà.

 Incorporar previsions sobre disponibilitat recursos hídrics i energètics.

 Definir sistema general espais lliures públics.

 Definir sistema urbanístic habitatges dotacionals públics.

 Establir determinacions necessàries per assolir una mobilitat sostenible.

(3)

PDU: Jeràrquicament per sobre POUM. Àmbit supramunicipal. Coordinació i directrius per planejament municipal. Problemàtiques caràcter supramunicipal. Elaboració Plans Directors Urbanístics. Figura aplicació recent. Redacció una quarantena de plans (fins 2010). Alguns són d’execució directa i d’altres a desenvolupar pel planejament. Disposen sobre:

 Àrees urbanes

 Espais oberts

 Litoral

 Patrimoni

 Comarques de muntanya

 Infraestructures

 Àrees residencials estratègiques (ARE)

 Sectors urbanístic d’interès Supramunicipal

Funcions:

 Establiment directrius per coordinar ordenació urbanística un territori supramunicipal.

 Establiment determinacions sobre desenvolupament urbanístic sostenible, mobilitat persones i mercaderies i transport públic.

 Establiment mesures protecció sòl no urbanitzable, i criteris per a seva estructuració.

 Concreció i delimitació reserves sòl per a grans infraestructures viàries, ferroviàries, etc.

 Promoció polítiques supramunicipals sòl i habitatge.

 Delimitació una o diverses àrees residencials estratègiques.

 Delimitació i ordenació sectors interès supramunicipal.

Tipologia PDU.

 PMU: Pla de millora urbana  Sòl urbà

 PPD: Pla parcial de delimitació  sòl urbanitzable no delimitat

 PPU: Pla parcial urbanístic  sòl urbanitzable delimitat

Planejament derivat. Finalitat PMU.

En sòl urbà no consolidat: • Completar teixit urbà. • Operacions rehabilitació, remodelació urbana, transformació usos, reurbanització, ordenació subsòl, sanejament poblacions.

En sòl urbà consolidat: • Completar urbanització algun aspecte concret: Alineacions o rasants. Composició volumètrica. Façanes.

Planejament derivat. Finalitat PPD.

Delimitar sectors en sòl urbanitzable no delimitat.

• Garantir adequada integració en ordenació fixada pel POUM. • Justificar oportunitat i conveniència endegar promoció.

Un cop desenvolupat el pla, el sòl passa a ser urbanitzable delimitat.

Planejament derivat. Finalitat PPU

(4)

Sessió 5: La formulació del planejament urbanístic

Formulació, tramitació i aprovació planejament.

Formulació: Iniciativa emprendre el pla, de redactar-lo.

Tramitació: Realització tots els tràmits legals necessaris per dur a terme el planejament .

Aprovació: Sancionament diferents fases del pla, fins a aprovació definitiva. Formulació, tramitació i aprovació:

1) Òrgans govern ens locals: alcalde, ple.

2) Comissions territorials urbanisme (Generalitat).

3) Conseller Generalitat competent en matèria urbanisme (actualment, Territori i Sostenibilitat).

Competència: administracions públiques

Organismes competents segons tipus pla.

Planejament general

 PDU:

o Formulació. o Aprovació inicial.

o Aprovació provisional. Generalitat

o Aprovació final.

 POUM:

o Formulació.

o Aprovació inicial. Ajuntament

o Aprovació provisional.

o Aprovació final. Generalitat Planejament derivat

 PPU/PMU:

o Formulació.

o Aprovació inicial. Ajuntament

o Aprovació provisional.

o Aprovació final.  Ajuntament/generalitat

Fases tramitació POUM.

L’avanç del pla: Un primer document, amb objectius i propòsits planejament.

Aprovació inicial: Avanç de pla es tramet a Autoritat ambiental. Llei 6/2009, d’Avaluació de plans i programes. Es fa una avaluació paral·lela a la tramitació.

(5)

Autoritat urbanística: (Generalitat: Dept. Territori i Sostenibilitat. Serveis territorials urbanisme), emet un primer Informe territorial urbanístic que s’afegeix al document a l’abast..

Informe territorial urbanístic: A partir de l’Avenç del pla, informa sobre adequació plantejaments del pla a prescripcions planejament territorial.

Aprovació provisional:

El pla aprovat inicialment: Document més complet, que ja conté bona part contingut pla. L’aprovació inicial comporta inici procés informació pública.

Procés informació pública: Procés mitjançant el qual el pla se sotmet a consulta de totes les persones interessades, que hi poden fer al·legacions.

El document aprovat inicialment, que inclou un Document resum, es tramet a l’Autoritat Ambiental.

Document resum: Document on es recullen principals elements caràcter ambiental, i repercussions ambientals de les previsions pla.

Autoritat Ambiental, a partir de Document resum, emet una Declaració ambiental estratègica, que es tramet a l’Ajuntament.

Declaració ambiental estratègica: Document on es recullen millores i/o modificacions caràcter ambiental, que han de ser incorporades per Ajuntament.

Paral·lelament, el pla aprovat inicialment es tramet a Autoritat urbanística, que emet un segon Informe territorial urbanístic.

Aprovació definitiva: Amb aprovació provisional s’acaba el tràmit municipal i s’inicia en àmbit Generalitat. El document aprovat provisionalment es tramet a comissió urbanisme corresponent. 1) Municipis menys 100.000 habitants, la pròpia comissió.

2) Municipis més 100.000 habitants, el Conseller/a. Entrada en vigor, amb publicació DOGC.

Aprovació

provisional

Al·legacions

ciutadania

Declaració ambiental estratègica

Informe territorial urbanístic Dictamen

autoritat urbanística

Dictamen autoritat ambiental

Informació pública

(6)

Àmbits d’actuació: sectors i polígons.

Sectors: Àmbits definits per planejament general. Objecte un procés ordenació específic. Planejament derivat en determinarà: Zones i sistemes, usos sòl, edificabilitat. ...

 En sòl urbà, sectors de millora urbana.

 En sòl urbanitzable, sectors de sòl urbanitzable. Polígons (o unitats actuació): Subdivisions àmbits més reduïts.

 En sòl urbà no consolidat.

 En àmbits sòl urbà especialment complexos.

Beneficis procés urbanització. Aprofitament urbanístic.

Procés urbanització, una sèrie de càrregues i beneficis. Beneficis es mesuren a través l’aprofitament urbanístic.

Aprofitament urbanístic: Capacitat sòl per generar guanys a través actuació urbanística Elements condicionen aprofitament urbanístic:

1) Edificabilitat. (Índex edificabilitat (m2 sostre/m2 sòl)). 2) Usos. (Ús residencial, industrial…)

3) Localització. (Diferencial preus)

4) Condicions edificació. (Tipologia, qualitat, etc.)

Carregues procés urbanització. Costos urbanització i aportacions

col·lectivitat.

1. Costos urbanització: a. Adquisició sòl.

b. Elaboració planejament i projecte urbanització. c. Obres urbanització.

d. Si és el cas, enderrocaments i/o indemnitzacions. 2. Obligatorietat aportar beneficis a col·lectivitat

a. Cessió sòl per a sistemes Viari, xarxes, zones verdes…

(7)

d. Cessió aprofitament mig. Entre el 5% i el 15%. Cessió terrenys. Pagament metàl·lic.

Repartiment càrregues i beneficis. Reparcel·lació

Diferents sistemes actuació: expropiació, reparcel·lació. Reparcel·lació, sistema més habitual. Propietaris un sector, participació equitativa en càrregues i beneficis, en funció de superfície de sòl aportada. Ordenació sector pot afectar de manera desigual finques implicades.

Reparcel·lació: Operació consistent en atribuir a propietaris una porció terrenys amb aprofitament urbanístic, proporcional a terrenys aportats.

Sessió 6: El planejament estratègic. Les agendes 21

Planejament estratègic urbà. Definició i agents participants.

Planejament estratègic urbà: Activitat de concebre, conjuntament representants sector privat, societat civil i administracions, un futur desitjable per la ciutat, definint objectius i recursos per assolir-los.

Agents participants: Administracions i agents econòmics i socials (Empreses. Patronals. Partits polítics. Sindicats. Tercer sector. Diferents tipus entitats. Ciutadania.)

Origen planejament estratègic urbà.

 Anys 60/70: Planejament estratègic, tècnica àmbit empresarial.

 Anys 80: Inici aplicació a ciutats. 1a ciutat, Sant Francisco (Context: problemes financers ciutats d’EEUU degut a la crisi econòmica i les mesures d’austeritat de l’administració Reagan).

 A Europa:

 1rs plans estratègics: 1986 a Birmingham i Rotterdam

 Anys 1987 a Barcelona

 Anys 90: generalització del planejament estratègic

Diferències planejament estratègic / urbanístic.

Planejament estratègic Planejament urbanístic

NO regulat jurídicament.

NO té caràcter normatiu.

 Propostes NO vinculants.

 Caràcter transversal.

 Enfocament ampli: accions caràcter social, econòmic...

 Impuls agents públics i privats.

 Regulació jurídica.

 Caràcter normatiu.

 Propostes obligat compliment.

 Caràcter específic.

 Concreció física en espai.

 Impuls administració pública.

Complementarietat planejament estratègic / urbanístic.

 Pla estratègic prèviament a formulació POUM: Definició objectius. Establiment criteris.

 Pla estratègic simultàniament a tramitació POUM: Mecanismes participació. Implicació agents econòmics i socials.

 Pla estratègic posteriorment a aprovació POUM: Priorització actuacions

Grans fases procés elaboració pla estratègic.

1. Elaboració: Aspectes organitzatius i Anàlisi.

(8)

Grans fases anàlisi. Organismes responsables.

1. Diagnosi estratègica: Generalment 3 àmbits: territori i medi ambient, economia i treball, societat i cultura. Només aquells aspectes clau.

2. Anàlisi DAFO: Síntesi diagnosi. Punt partida debat. 3. Temes clau i selecció escenaris futur.

4. Objectiu central estratègic. També anomenat visió, o missió. 5. Línies estratègiques: Per tal d'aconseguir objectiu.

6. Pla d’accions: Per tal d’avançar en línies estratègiques.

O potser vol dir:

 Diagnosi: feta per experts externs

 Objectius i línies estratègiques: òrgans responsables

 Pla d’accions: grups de treball

Agendes 21. Origen i continguts.

Origen: Preocupacions ambientals, cada cop més pes.  incidència en el planejament i aparició d’un tipus específic d’instrument: les agendes 21.

(9)

Tema 4: La planificació territorial

Sessió 1: El planejament territorial

Sistema planejament territorial.

Marc normatiu planejament territorial.

Llei 23/1983, de política territorial. Necessitat instruments planejament territorial. Ordenació dinàmiques territorials en àmbits supramunicipals.

3 instruments: Pla Territorial General de Catalunya, Plans Territorials Parcials i Plans territorials Sectorials.

Concepte equilibri territorial.

És un concepte controvertit, es considera:

 Que el territori estigui ocupat de la manera més homogènia possible, i que la població i les activitats es distribueixin de la manera més similar possible.

Que qualsevol ciutadà, amb independència del lloc de residència, tingui un accés raonadament similar a la renda i els serveis.

Àmbits funcionals planejament. Evolució.

Llei 23/1983, de política territorial.

 El Pla Territorial General de Catalunya: Grans línies ocupació territori. Llei 1/195 d’aprovació del PTGC.

 Els plans territorials parcials. Concreció en àmbits regionals.

o Àmbit Metropolità de Barcelona: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Garraf i Alt Penedès.

o Camp de Tarragona: Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat i Baix Penedès.

o Comarques gironines: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, La Selva i Ripollès.

o Comarques centrals: Bages, Berguedà, Osona, Solsonès i Anoia.

o Ponent (Terres de Lleida): Garrigues, Noguera, Segarra, Segrià, Pla d’Urgell i Urgell. o Terres de l’Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta.

 2001, creació àmbit funcional Alt Pirineu i Aran: Val d’Aran, Alta

Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Alt Urgell (Antigament de Ponent). I la Cerdanya (Antigament de Cat. Central)

 Llei 24/2001, de reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran com a àrea funcional de Pirineu i Aran com a àrea funcional de planificació.

 2010, creació àmbit funcional Penedès. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia (d’Anoia nomes els que volguessin).

 Llei 23/2010, de modificació de la llei 1/1995 i de la llei 23/1983 per a fixar l’àmbit de planificació territorial del Penedès. Penedès.

 El PTGC determinava que s’havien de redactar els diferents plans territorials parcials. Durant molts anys, això no va passar.

(10)

o Any 2004. Creació Programa planejament territorial

 Els plans territorials sectorials. Regulació una activitat, sobre conjunt territori. o Primera etapa

 Pla territorial de carreteres (1985, amb revisió el 1995). (1985, amb revisió el 1995).

 Pla territorial sectorial d’espais protegits (PEIN, 1992).  Pla director d’heliports (1993).

o Segona etapa

 Pla d'infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026.  Pla de ports de Catalunya 2007-2015.

 Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015.  Pla de transport de viatgers de Catalunya 2008-2012.

 Pla Territorial Sectorial d'Habitatge.

Criteris programa planejament territorial.

1.Afavorir la diversitat del territori.

2.Protegir els espais naturals. 3.Preservar el paisatge. 4.Moderar el consum de sòl.

5.Afavorir la cohesió social. 6.Protegir el patrimoni urbanístic

7.Facilitar les polítiques d’habitatge

8.Propiciar la convivència d’activitats. 9.Regular la segona residència.

10.Vetllar per la compacitat. 11.Reforçar l’estructura nodal. 12.Fer de la mobilitat un dret, no una obligació.

13.Potenciar el transport públic. 14.Potenciar la vialitat vertebradora. 15.Integrar Catalunya en la xarxa urbana europea.

Sistemes d’ordenació.

 Sistema d’espais oberts: Classificació 3 categories

 Sistema d’assentaments

 Sistema d’infraestructures de mobilitat

Classificació espais oberts.

1) Sòl de protecció especial: NO es poden urbanitzar(caràcter natural, valor agrícola…).

2) Sòl de protecció territorial: Espais amb riscos, sòls estratègics… Poden arribar a ser urbanitzats, però cal justificar-ho molt bé.

3) Sòl de protecció preventiva: Es poden arribar a urbanitzar. Determinació planejament urbanístic. NO contradicció amb estratègia desenvolupament assentament.

Estratègies desenvolupament assentaments.

Objectiu: desenvolupament nodal territori.

Estratègies desenvolupament, pels diferents nuclis urbans: Estratègies es tradueixen en la

(11)

Determinacions sistema infraestructures

Jerarquització xarxa viària i ferroviària. Tenint en compte les infraestructures existents i la previsió futura.

Traçat aproximat. Reserva sòl. NO detall implantació.

Sessió 2: El pla territorial metropolità

Singularitats territori metropolità.

 Singularitat territorial. 70% població i riquesa en el 10% del territori

 Singularitat administrativa: Municipis molt importants i entitats metropolitanes

 Singularitat històrica: Mig segle d’intents fallits

Antecedents i intents fallits planificació metropolitana.

Dinàmiques integració territorial. Dificultats confrontació únicament amb planejament urbanístic municipal.

2 models: Madrid (Annexió municipis que fa augmentar el terme municipal 60 a 600 km2) i Barcelona (Comisión de Urbanismo y Servicios Comunes de Barcelona y Otros Municipios. 27 municipis. Terme municipal de 98 km2)

 El Pla Comarcal de Barcelona (1953). Ordenació creixement. Poca precisió. Manca de capacitat. Aplicació escassa

 El Pla Provincial de Barcelona (1959). Sistema “ciutat comarca”. Estructura estesa. Efectes molt limitats

 El Pla Director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (1966). Àrea molt més extensa. Aplicabilitat limitada. Aprovació “a efectes indicatius”.

 El Pla General Metropolità (1976). Concreció. Pla urbanístic intermunicipal. Substitueix planejament municipal.

 El Pla Territorial Metropolità (1998). Treballs PTP metropolità. Finalment, aturat.

Especificitats PTM: elaboració i tramitació.

Elaboració:

De forma concertada. Departament política territorial i Participació ens locals

Creació Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona. Amb representants de la Generalitat i el Món local. Havien d’elaborar un pla.

Creació una ponència tècnica. Composició paritària: Tècnics Generalitat. Tècnics administracions locals. Coordinació: Director Programa planejament. Posteriorment, concreció per part equip tècnic encarregat redacció.

(12)

Possible conflictivitat així que:

S’elabora un avantprojecte que se sotmet a consulta Es crida a la participació

Es presenta en actes públics S’aprova inicialment Es recullen aportacions

Espais oberts. Principals conseqüències ordenació.

1.Constitució un sistema de connectors ecològics. Comunicació espais serralades prelitoral i litoral(a través de planes Vallès i Penedès) amb espais protegits 1a línia costanera (PDUSC). 2.Duplicació dels pes dels espais oberts protegits. A través de figura de sòl protecció especial (204.739 ha.). S’hauria d’afegir el sòl protecció especial de la vinya (23.047 ha.).

Assentaments. Tipus estratègies desenvolupament.

1.Àrea metropolitana. Barcelona ciutat i municipis de l’entorn. Sense operacions significatives ocupació nou sòl urbà. Operacions transformació interna, caràcter estratègic.

2.Grans ciutats 2a corona.

Ciutats consolidades: Terrassa, Martorell i Mataró.

Àrees urbanes reforçament nodal: Vilanova i la Geltrú, Martorell i Granollers.

Àrees urbanes polarització: Àmbits vall del Tenes i riera de Caldes.

Eixos urbans desenvolupament nodal: Vilafranca del Penedès–Sant Sadurní d’Anoia–Santa Margarida i els Monjos i Llinars del Vallès–Cardedeu–Sant Celoni.

3.Resta territori. Nuclis amb un paper local o comarcal. Àrees especialitzades o diferents estratègies

Infraestructures. Objectius xarxa viària.

 Evitar sobrecàrrega vies de pas.

 Incrementar connectivitat.

(13)

Infraestructures. Objectius xarxa ferroviària.

 Dotar d’infraestructura ferroviària aquelles àrees que encara no en disposen.

 Superar actual radialitat sistema ferroviari.

 Incrementar pes transport ferroviari mercaderies.

Sessió 4: La política d'habitatge

Habitatge. Característiques oferta immobiliària.

Règim de tinença: Predomini molt gran propietat. Només 14% famílies en règim lloguer. Gran rigidesa mercat immobiliari. Dificultats accés.

Ús parc construït. Una part significativa (33%), habitatges secundaris o vacants.2es residències població espanyola i europea. Mercat immobiliari poc eficient.

Paper de l’Administració pública. pública. Presència molt escassa sector públic. Només 5% habitatge, habitatge públic o protegit. Limitada capacitat sector públic, per incidir en preus.

Habitatge. Factors explicatius esclat demanda (1996-2006).

 Factors demogràfics:

o Emancipació baby-boomers. Nascuts anys 60 i 70. Endarreriment emancipació(exigències formatives, etc.).

o Immigració estrangera. Reactivació habitatge pitjors condicions. Rotació habitatge. Venda i canvi per millora població nacional.

o Reducció mida llars. Famílies monoparentals, singles, etc.

 Entrada actius financers

o Rendibilitat molt elevada, per sobre altres mercats.

o Una part important demanda relacionada amb valor de canvi habitatge. o Compra per inversió i/o estalvi.

Habitatge. Conseqüències socials encariment habitatge.

 Preus habitatge baixen.  Accés a crèdit es restringeix.

 Continuen dificultats per accedir a habitatge.

 Deteriorament condicions laborals  augment atur

 Pèrdua habitatges  desnonaments

1) Endarreriment edat emancipació. Increment preus. Dificultats accés habitatge població jove. Edat emancipació, al voltant 30 anys.

2) Increment endeutament familiar. Augment població amb carregues hipotecàries. (RMB: Del 14% al 32% de la població.) Augment volum deute.

3) Augment riscos segregació social. Accés a habitatge, en funció renda. Població menys recursos, en àrees amb preus més baixos. Per exemple, immigració estrangera recent. Població amb més recursos, tendeix a marxar-ne.

Habitatge. Possibles normes i instruments a impulsar des de

l’esfera pública.

 Municipalització sòl urbà.

 Polítiques habitatge públic.

 Polítiques habitatge protegit (de + a – intervencionisme)

(14)

Reserves per a habitatge protegit. Percentatges i tipologies.

Caps comarcals o >10.000 hab < 10.000 Sostre de nova implantació

de regim general

20% llei 2/2002 20% llei 10/2004

Sostre de nova implantació a preu concertat

10% llei 10/2004 10% aprovat a decret llei 1/2007 anul·lat a llei 2012

Sòl addicional d’habitatge protegit català de nova tipologia

10% aprovat a decret llei 1/2007 anul·lat a llei 2012

-

Reserves per a habitatge protegit. Resultats obtinguts.

Resultats no satisfactoris: tot i les reserves, NO s’han desenvolupat construccions previstes.

ARE. Plantejament i característiques.

2007, impuls 73 Àrees residencials estratègiques(ARE).

100 sectors desenvolupament prioritari.

Sectors fins aleshores aturats: per manca de planejament urbanístic derivat i per manca d’interès dels promotors.

La generalitat: elabora el planejament i designa l’actuació a l’administració local.

2010. Planejament acabat. Sòl per a gairebé 70.000 habitatges. Més de la meitat, de protecció. Desenvolupament planejament, durant primers anys crisi. Circumstàncies dificulten

desenvolupament ARE. Característiques:

 1.Una densitat enraonadament elevada. enraonadament elevada.

 2.Continuïtat amb xarxa urbana preexistent.

 3.Connexió amb transport públic.

 4.Integració ambiental i eficiència energètica.

 5.Un mínim 50% habitatge protegit.

Sessió 5: Les polítiques de rehabilitació urbana

Tipologia barris que es degraden. Característiques.

 Nuclis antics i centres històrics: Centres urbans degradats. Dèficits urbanístics. Envelliment població. Sortida grups joves. Població baix poder adquisitiu. Recent immigració

estrangera.

 Polígons habitatge anys 60 i 70: Solució demanda habitatge del moment. Dinàmiques concentració. Migracions interregionals. Densitat elevada. Dèficits urbanístics. Mancances serveis. Actuació ajuntaments democràtics. Urbanisme restitució. Darrers anys, reaparició velles problemàtiques. Elevat % immigració estrangera

(15)

Lògica processos de segregació social.

Barri que es degrada (dèficit urbanístic,

manca equipaments, habitatge de menys qualitat)

Preu més baix

↓ Dificultats per la millora de la situació

Població de menys recursos ↓

Escassa capacitat fiscal

Paradoxa població i accés als serveis.

 Grups socials més necessitats.  Més escassetat serveis. Menys capacitat provisió serveis.

 Grups socials amb + capacitat adquisitiva, i - demandes socials Part reduïda ingressos, Serveis qualitat

Afegint el fet de que els factors territorials són una barrera afegida a la igualtat d’oportunitats.

Polítiques rehabilitació urbana. Efectes.

Modus operandi: Intervenció Reducció dèficits urbanístics

Impacte positiu sobre condicions vida dels residents.

Efecte sobre els preus, evitant que continuïn reduint-se, i el procés segregació vagi augmentant.

Llei de barris. Característiques principals.

 Fons per a gestió de barris. Habilitació fons, per part Generalitat, a disposició ajuntaments.

 Projectes elaborats per ajuntaments. Ajuntaments presenten projectes. La Generalitat en fa selecció.

 Cofinançament. La Generalitat finança entre 50% i 75% cost.

 Convocatòria anual. Es concedeixen recursos, fins a esgotar dotació. Pressupost màxim: 20 M€. Pressupost màxim: 20 M€.

 4-6 anys per desenvolupament programes. Execució, per part Ajuntament, en aquest termini.

 Creació comitè avaluació i seguiment.

 Avaluació final.

Lliçons derivades aplicació plans de barris

1) La necessària visió de conjunt.

2) Finançar projectes, no problemes. Doble criteri: la situació del barri i la qualitat del projecte 3) La transversalitat de les actuacions. Intervenció en diversos aspectes: no sectorial

4) El paper clau de la inversió pública. Efecte multiplicador, aturament espiral deflacionista 5) Un nou tipus de relació entre la Generalitat i els ajuntaments. Cooperació

(16)

6) Les virtuts i les dificultats de compartir el finançament. Virtuts: transferència recursos, corresponsabilització i transparència. Dificultats: capacitat econòmica ajuntaments, esforç desigual, complexitat tràmits

7) La necessària implicació dels veïns.

8) La importància de capitalitzar les experiències. Canals de comunicació 9) El compromís d’avaluar els resultats. Externament amb indicadors estadístics 10) La capacitat d'adaptar-se als canvis

A partir 2011, suspensió convocatòries manca de recursos. La llei continua en vigor. L'execució projectes en curs també. Reclamació al Parlament, represa programa, en diverses ocasions.

Sessió 6: La política de paisatge

Paisatge. Definició.

Paisatge: El resultat de la interacció entre els elements de caràcter físic i l’acció antròpica, tal com és percebut per la societat. Recentment, aquestes transformacions són més accelerades i

profundes.

Paisatge. Causes transformació.

1) Transformacions base productiva agrària. Canvis conreus (efectes PAC). Concentració parcel·lària. Abandonament camps...

2) Metropolitanització. Ampliació zones urbanes. Dispersió població i activitats. Integració territorial. Especialització funcional.

3) Alteracions tipus ambiental. Canvi cobertes vegetals. Incendis. Processos erosió. Canvi climàtic...

Convenció europea paisatge. Principals elements.

Punt de partida: Paisatge NO és element estàtic. És resultat d’un procés. Inevitabilitat canvis. Necessitat gestió.

Objectiu: Que els canvis no resultin en menysteniment valors paisatge. Que els reconeguin i potenciïn.

Estratègia:

1- Vincular actuació amb polítiques econòmiques, territorials, etc.

2- Reconèixer que el paisatge és un bé, que incideix en benestar col·lectiu, i que cal protegir jurídicament.

Polítiques: Necessitat instruments per gestionar transformacions del paisatge i protegir els seus valors.

Llei catalana paisatge. Finalitats.

1) Reconeixement, protecció, gestió i ordenació del paisatge.

2) Preservació valors ambientals, patrimonials, culturals i econòmics del paisatge. 3) Reconeixement jurídic de la protecció del paisatge.

Llei catalana paisatge. Tipus d’instruments.

1) De diagnosi. Reconèixer, avaluar i classificar paisatges catalans.

2) Normatius. Integració criteris paisatgístics en planificació territorial, urbanística i sectorial. 3) De gestió. Transformacions paisatgístiques.

(17)

Catàlegs de paisatge. Funcions.

1) Delimitar i caracteritzar unitats de paisatge: Àmbits amb característiques i problemàtiques relativament homogènies.

2) Identificar valors actuals i potencials: Per a cada unitat de paisatge.

3) Explicar tendències d’evolució: Cap a on tendirien els paisatges, en absència d’intervenció. 4) Establir objectius de qualitat paisatgística. Manteniment valors actuals. Assoliment valors potencials.

Cartes de paisatge. Principals elements.

Definició àmbits territorials. Mateixos que per al planejament. • Instruments concertació voluntària.

• Acords entre agents públics i privats.

• Territoris on qualitat paisatge és un element important.

• Signatura document (carta), amb compromís promoure accions en matèria paisatge. • Impuls Generalitat o ens locals (p. ex. consells comarcals).

• Han de tenir en compte catàlegs i directrius paisatge.

Sessió 7: L'avaluació ambiental del planejament

Avaluació ambiental estratègica. Definició i implicacions.

Avaluació ambiental: Instrument de prevenció ambiental, aplicable sobre plans i programes amb efectes sobre el medi ambient.

Implicacions: Comporta un procediment administratiu específic integrat dins la tramitació dels plans i programes.

Avaluació ambiental estratègica. Objectius.

Garantir que les repercussions sobre el medi ambient dels plans i programes siguin integrades adequadament, des de l’inici i durant tot el procés: Elaboració. Tramitació. Execució.

Desenvolupament.

Avaluació ambiental estratègica. Principals principis.

1) Continuïtat. Integració en tot el procés elaboració planejament.

2) Caràcter estratègic. Caràcter prospectiu. Visió que es projecta al futur.

3) Integritat. Consideració tots els aspectes que implica el desenvolupament d’allò que es proposa. 4) NO duplicació. El que s’avalua en un nivell de jerarquia més alta NO s’ha de tornar a avaluar a una jerarquia més baixa.

Avaluació ambiental estratègica. Aspectes clau.

1) Valors ambientals preexistents.

2) Grau eficiència energètica.

3) Incidència usos sòl en canvi climàtic. 4) Contaminació acústica, lluminosa i electromagnètica.

5) Recursos hídrics existents. 6) Foment estalvi aigua. 7) Tractament aigües residuals.

8) Foment sostenibilitat en la construcció.

9) Diversitat i viabilitat ecològica dels hàbitats naturals.

10) Connectivitat ecològica. 11) Disseny sistema espais lliures i tractament de la vegetació.

12) Protecció elements estructuradors i identificadors del paisatge local.

(18)

Avaluació ambiental estratègica. Agents que hi intervenen.

Promotors: Responsables integrar aspectes ambientals en contingut del pla o programa, mitjançant procés avaluació ambiental. 1. Persona física o jurídica, pública o privada, que presenta a tràmit un pla o programa. 2. Òrgan administració que inicia el procediment per a tramitació i aprovació un pla o programa.

Autoritat ambiental: Òrgan administració. A Catalunya, Generalitat, a través Departament Territori i Sostenibilitat. Més concretament, Subdirecció d’Avaluació Ambiental i oficines territorials. En col·laboració amb el promotor, vetlla per integració aspectes ambientals en elaboració de plans i programes.

Instruments avaluació ambiental que intervenen en la tramitació

del planejament urbanístic.

1) Document inicial estratègic. Estableix el marc ambiental de partida i les possibles repercussions. Diu també les possibles alternatives. Forma part de l’avanç del pla.

2) Document a l’abast. L’autoritat ambiental fa una valoració respecte al document inicial estratègic. Indica si es va pel bon camí.

3) Estudi ambiental estratègic. (EAE) analitza i avalua les alternatives, descripció ambiental del pla, identificació efectes, avaluació global.

4) Document resum. Després de sotmetre’s a informació pública es tramitar amb el document resum (fet per l’ajuntament).

(19)

Tema 5: Gestió i planificació dels recursos naturals

Sessió 1: Gestió del medi natural (Eduard Ariza)

Sistema sòcio-ecològic

Un sistema sòcio-ecològic està format per una unitat bio-geo-física i els actors i les institucions associades. Són sistemes complexos i adaptatius delimitats per barreres espacials o funcionals que envolten un ecosistema en particular i el seu context.

Institucions

Institucions: Restriccions establertes socialment que modelen la interacció humana i la manera en què les societats evolucionen al llarg del temps (North 1990). Les institucions estan constituïdes per restriccions formals (regles, lleis i constitucions) i restriccions informals (normes de comportament, convencions i codis de conducta auto-imposats).

Tenen el potencial de coordinar els sistemes humans i socials. Tenen el potencial d’inhibir les respostes adaptatives als canvis de l’ecosistema, de combinar-se i crear estancament i confusió en la gestió ambiental.

En la gestió dels recursos i els estudis ambientals els humans han estat tractats com a subjectes externs als ecosistemes.

Els estudis de les institucions han investigat principalment els processos en els sistemes socials, tractant l’ecosistema com una “caixa negra”. L’anàlisi de les institucions rarament està enfocat a les connexions amb la diversitat funcional, els processos estructuradors claus i la resiliència (la

capacitat per sobreviure a les pertorbacions) en ecosistemes.

Propietats dels ecosistemes

1. Son sistemes de suport de la vida (essencials en els cicles de materials globals, en la producció de recursos renovables i els serveis ecològics).

2.Són sistemes dinàmicament variables (les propietats del ecosistema fluctuen).

3.Són sistemes espacialment heterogenis.

Escales

1.La consideració de l’escala dels problemes és fonamental per identificar patrons i la seva explicació.

2.Les variables explicatives d’un fenomen canvien en canviar l’escala d’anàlisi.

També relació entre escala temporal i espacial

Esquema conceptual dels SSE

Interaccions claus (interaccions estratègiques entre agents, normes i processos col·lectius de decisió)

(20)

 1-Exploitation: ecosystem processes responsible for rapid colonization of disturbed ecosystems

 2-Conservation: slow resource accumulation takes place that builds and stores increasingly complex structures

 3-Release: Capital is released and the tight organization is lost

 4-Reorganization: Released materials are mobilized to become available.

Vulnerabilitat fa referència a les propietats estructurals (i altres) que li permeten resistir la influencia de les pertorbacions sense canviar la estructura o la dinàmica (Anderies 2004).

Els Serveis de l’Ecosistema

Resiliència

Resiliència “la capacitat d’un sistema per absorbir i utilitzar o fins i tot beneficiar-se de

pertorbacions i canvis que l’afecten , i persistir sense patir canvis qualitatius en la seva estructura” (Hollling 1986)

Gestió adaptativa

1. Gestió adaptativa : learning by-doing; polítiques com hipòtesis i gestió com experiment; trencar la barrera entre recerca i gestió.

2.Aprenentatge institucional i racionalitat limitada (racionalitat imperfecte i informació imperfecte).

3.Institucions “Nested” ( les institucions de gestió centralitzada no poden reemplaçar-se per institucions abast comunitari; aproximació transescalar).

Sessió 2: La protecció, ordenació i gestió dels espais

d’interès natural

ENPE. Principals característiques i figures de protecció.

 Nivell protecció elevat.

 Instruments jurídics i de gestió propis.

a) Parc Nacional (PNAC): protecció elevada. Extensió gran, no modificacions activitat humana, interès científic, paisatgístic i educatiu. Finalitat: Preservar medi de intervencions que hi pugin alterar fisonomia, integritat i evolució sistemes naturals. Llei estatal. Gestió CCAA

b) Paratge Natural Interès Nacional (PNIN): àmbit mitja o reduït. Interès científic paisatgístic o educatiu per característiques singulars. Objectiu: garantir la protecció de l’espai i del entorn. No fa referència a la explotació dels recursos. Per llei.

c) Reserva Natural Integral (RNI) o Parcial (RNP): extensió reduïda. Considerable interès científic. Objectiu: preservar el conjunt ecosistemes naturals que contenen, o alguna de les seves parts. En funció de les característiques (RNI llei RNP decret del govern) En principi, restringit accés personal NO científic.

(21)

Principal diferència entre parc nacional i parc natural.

Parc nacional: Parc natural:

• Preservació fisonomia, integritat i evolució sistemes naturals. • NO possibilitat

comptabilitzar protecció i utilització recursos.

• Punt partida:

comptabilitzar protecció i desenvolupament activitats

PEIN. Finalitat i objectius.

Finalitat:

 Estructurar sistema espais protegits de Catalunya.

 Integrar sistema dins el conjunt del territori Objectius.

 Establir sistema Espais interès natural (EIN), representatiu de la riquesa paisatgística i diversitat biològica Catalunya.

 Conferir règim protecció bàsica (de mínims) en la TOTALITAT del seu àmbit.

Instruments de desenvolupament del PEIN. PEPMNP i PRUG.

PEPMNP Pla Especial de Protecció del Medi Natural i el Paisatge: Normes específiques (d’Ordenació d’usos i de protecció). Llei 12/1985. La seva funció és ENPE (Establir ordenació global del seu àmbit. Concretar o ampliar la seva regulació usos. Concretar o ampliar les seves mesures protecció.) i en els EIN (Establir delimitació definitiva espai. Incloure normes ordenació i protecció més

específiques. Complementar règim bàsic protecció del PEIN). També Adaptació planejament urbanístic a directius aquests plans.

PRUG Pla Rector d’Ús i Gestió: Desplega preceptes Pla Especial. Finalitat: Consolidar protecció espai natural protegit, mitjançant una gestió adequada. Serveix per concretar directius objectius i

normes i establir actuacions i usos compatibles en cadascuna de les zones d’espai protegit.

Xarxa Natura 2000. Definició i figures de protecció.

Xarxa Natura 2000: Sistema espais naturals protegits àmbit comunitari i transnacional, destinat a protegir hàbitats i espècies declarats d’interès i prioritaris en àmbit UE.

 Llocs d’importància comunitària (LIC) que passa a dir-se ZEC (Zona especial de conservació)

 Zones Especial Protecció per a les aus (ZEPA)

Sistema d’espais naturals protegits. Figures de protecció.

 PNAC (Parc Nacional)

 PNIN (Paratge Nacional d’interès natural)

 Reserva Natural Integral (RNI) o Parcial (RNP).

 Parc Natural (PNAT).

 Llocs Importància Comunitària (LIC).  Zones Especials de Conservació (ZEC).

(22)

Sessió 3: La gestió i planificació de l'aigua

Característiques recurs aigua.

1. L’aigua, essencial per la vida. No se’n pot prescindir. Demanda molt inelàstica. 2. L’aigua és “fugitiva”. Recurs líquid. Dificultats transport, emmagatzematge... gestió. 3. L’aigua, un sistema natural. Sistema biofísic. Funcions essencials per a ecosistemes. 4. L’aigua NO es pot substituir. Cap altre element fa les seves funcions.

5. L’aigua NO es pot comercialitzar. L’aigua, un bé públic. Es comercialitza és el seu ÚS, quan és exclusiu, i evita la utilització d’altri.

Canvis visió recurs aigua.

 Visió tradicional: L’aigua, necessitat bàsica humans.

 2na part s XX: L’aigua, recurs econòmic.

 S. XXI: L’aigua component medi biofísic.

Directiva Marc Aigua. Objectiu i implicacions.

Directiva 2000/60/CE del Parlament europeu i el Consell, de 23 d’octubre de 2000 per la qual s’estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües.

Objectiu: Crear marc actuació comú sobre la gestió de l’aigua en tots els estats membres. Implicacions:

 Canvi substancial en gestió aigües marines i continentals.

 Reforçament 3a dimensió aigua  Component medi biofísic.

 Component ecològic, paper central en la gestió.

 Marc legal més integrat, a partir concepte cicle de l’aigua.

Principis Directiva Marc Aigua.

1. No-deteriorament i manteniment bon estat masses aigua superficials i subterrànies. Necessitat indicadors determinació estat ecològic massa aigua, més enllà de si és apta pel consum.

2. Enfocament combinat contaminació i gestió integrada recurs. Integració sanejament i abastament en concepte cicle de l’aigua.

3. Participació social i transparència en polítiques aigua. L’aigua, usos molt particularitzats. Importància participació agents territori en pressa decisions.

4. Plena recuperació de costos en gestió recursos i espais aquàtics. Determinació diferents usos. Objectiu: repercutir totalitat costos en diferents usuaris.

Àmbits planificació hidrològica Catalunya.

• Àmbit conques internes, o Districte de Conca Fluvial de Catalunya (DCFC).

• Àmbit part catalana de les conques Ebre, Garona i Xuquer, o conques compartides o internacionals.

Instruments planificació àmbits conques internes.

(23)

Marc. Acompanyat corresponent Programa de mesures. 1r PGDCFC 2009-2015. 2n PGDCFC 2016-2021 (pendent tramitació). Objectiu: definir mecanismes per obtenir una visió

2) Programa Seguiment i Control (PSiC): general, coherent i completa estat masses aigua DCFC, d’acord amb plantejaments Directiva Marc. 1r PSiC 2007-2012. 2n PSiC 2013-2018

3) Programa sanejament aigües residuals urbanes 2005 (PSARU 2005): Objectiu: definir actuacions destinades a reduir la contaminació originada per l’ús domèstic aigua, que permetin assoliment objectius qualitat aigua.

4) Pla gestió riscs inundació districte conca fluvial Catalunya (2016-2021): Objectiu: identificar, prevenir i reduir riscos per a persones i béns derivats inundacions. En informació pública. 5) Pla especial actuació en situacions alerta i eventual sequera (PES): Inclou normes explotació sistemes i mesures a aplicar en relació amb ús domini públic hidràulic per fer front a situacions escassetat recursos hídrics. En fase redacció.

Pla director aigua. Definició i metodologia.

Instruments planificació, per ordenar gestió aigua, a escala municipal. Municipis decideixen dotar-se d’aquest instrument, tot i que NO caràcter obligatori. Per tant, NO hi ha una estructura i continguts preestablerts. Cada municipi fa una Èmfasi en uns determinats elements en funció dels seus interessos.. Estudi de cas: Mataró.

1. Presentació ordenada i sistematitzada informació existent en àmbit servei abastament aigua potable de Mataró.  Diagnosi

2. Establir directrius, fites i objectius.  Objectius i línies estratègiques

3. Formular pla actuacions (estudis, programes i projectes): Avaluades tècnicament i econòmica. Programades per a propers 15 anys.  Pla accions

Sessió 4: La gestió i planificació del transport i la mobilitat

Diferència conceptual entre mobilitat i transport.

Transport Mobilitat

Organització sistemes i mitjans de transport. Les persones, un atribut més, un determinat mitjà transport.

El focus en les persones.

Independentment mitjà transport utilitzat.

Llei de mobilitat. Particularitats.

a) Caràcter nou: Primera llei mobilitat UE. Suposa canvi paradigma.

b) Ràpida tramitació: Projecte llei, 2002. Aprovació, 2003. < 1 any Plantejaments moderats. c) Consens: Suport TOTES forces polítiques arc parlamentari.

Llei de mobilitat. Tipus instruments.

1. Instruments planificació.

a. Directrius nacionals mobilitat DNM b. Plans directors de mobilitat PDM c. Plans específics

d. Plans mobilitat urbana PMU 2. Instruments programació.

(24)

b. Plans serveis

3. Instruments avaluació i seguiment. a. Observatori català de mobilitat b. Indicadors de mobilitat c. Estudi de viabilitat

d. Estudi avaluació estratègica ambiental e. Estudi avaluació mobilitat generada 4. Instruments gestió i participació.

a. Autoritats territorials de mobilitat b. Consell català de mobilitat c. Consells territorials de mobilitat

Directrius nacionals de mobilitat. Principis orientadors.

a) Configurar sistema transport més eficient per a millorar competitivitat sistema productiu nacional.

b) Augmentar integració social aportant una accessibilitat més universal. c) Incrementar qualitat de vida i millorar condicions salut dels ciutadans. d) Millorar qualitat de salut ciutadans.

e) Aportar més seguretat en matèria desplaçaments. f) Establir pautes mobilitat més sostenibles.

Plans directors mobilitat i Plans mobilitat urbana. Diferències.

Plans directors de mobilitat Plans mobilitat urbana Formulació: Autoritat Territorial Mobilitat.

Període 6 anys. Desprès, revisió. Concreció territorial directius nacionals mobilitat.

Plans aprovats:

• 1r Pla director mobilitat RMB, 2006-2012. • 2n Pla director mobilitat RMB, 2013-2018. • Pla director mobilitat Girona, 2010-2016. • Pla director mobilitat Tarragona (aprovat inicialment 2010).

Lligats a PDM àmbit corresponent. Defineix accions concretes per a cada municipi. Formulació: Ajuntament. Període 6 anys. Desprès, revisió.

BCN, 1r pla, 2007-2012. 2n pla, 2013-2018. • Municipis més 50.000 hab.

• Capitals comarcals.

• Municipis amb servei transport col·lectiu urbà.

Estudi avaluació ambiental estratègica. Objectius.

Valorar efectes execució un determinat projecte infraestructures, sobre medi ambient.

Estudi avaluació mobilitat generada. Objectius.

1. Valorar la mobilitat generada per una actuació urbanística.

2. Determinar el repartiment nodal aquesta mobilitat, entre diferents modalitats transport. 3. Determinar fórmules participació promotor en solució problemes derivats nova mobilitat generada.

Sessió 5: Energia i planejament (Joan López)

Sistema energètic. Definició i funcions.

(25)

Principals components sistema energètic.

• Fonts primàries

• Obtenció

• Transport i distribució • Transformació • Energia secundària • Usos

Planejament sectorial de l’energia. Finalitats.

 Definir el model energètic d’un país: Fonts primàries d’energia, tecnologia i paràmetres de consum

 Localitzar les fonts d’energia primària: jaciments de combustibles fòssils, mapes eòlics i mapes d’insolació

 Localitzar les grans infraestructures d’extracció, producció i/o transformació de recursos: centrals tèrmiques o nuclears, parcs eòlics, horts solars,..

Pla de l’energia i el canvi climàtic de Catalunya 2012-2020:

Escenari adoptat.

Anticipació: Escassedat i increment de preu dels combustibles fòssils i polítiques energètiques actives

Pla de l’energia i el canvi climàtic de Catalunya 2012-2020:

Estratègies definides.

• Polítiques d’estalvi i eficiència energètica seran claus per assegurar l’assoliment d’un sistema energètic sostenible per a Catalunya.

• Les energies renovables com a opció estratègica de present i de futur per Catalunya. • La política energètica catalana ha de contribuir als compromisos de l’estat espanyol de

reducció de gasos d’efecte hivernacle en el si de la unió europea

• La consolidació del sector de l’energia com a oportunitat de creixement econòmic i creació de feina qualificada

• La millora de la seguretat i qualitat del subministrament energètic i el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries per assolir el nou sistema energètic de Catalunya

• Les polítiques energètiques i ambientals catalanes han de tenir estratègies coherents per assolir un futur sostenible per a Catalunya integrant el seu desenvolupament social, econòmic i ambiental

• Accelerar l’impuls a la R+D+i de noves tecnologies en l’àmbit energètic

(26)

• La implicació de la societat civil en la construcció del nou model energètic del país: formació, informació, participació i inclusió dels sectors socials més desfavorits econòmicament.

Sessió 6: La gestió i planificació dels residus

Definició de residu.

Residu: Qualsevol substància o objecte dels quals el seu posseïdor es desprengui o tingui la intenció o obligació de desprendre-se'n.

Té un component de subjectivitat, pot ser un residu per algú però per un altre no. Depèn del nivell de desenvolupament.

Actualment residu = recurs (potencialment9

Classificació dels residus. Segons origen. Segons reacció amb el

medi.

Segons origen: • Domèstics. • Industrials. • Agrícoles

Segons reacció amb el medi (en el moment de deposició):

• Residus especials. Potencialment tòxics o perillosos. Necessari tractament especial. • Residus no especials. Sense necessitat tractament especial.

• Residus inerts. No es produeix reacció.

Jerarquia de la gestió de residus, segons Directiva Marc residus.

Prevenció i minimització  preparació per a reutilització  reciclatge i valorització material  valorització energètica  eliminació (disposició rebuig)

Finalitats programa de gestió dels residus municipals.

• Reduir generació.

• Fomentar: Reutilització. Recollida selectiva. Valorització material. Valorització energètica. Disposició adequada del rebuig.

Tipus infraestructures definides pel PTSIRM.

1. Plantes transvasament o transferència.

2. Plantes compostatge. 3. Plantes metanització. 4. Plantes triatge.

5. Plantes incineració i altres tractaments tèrmics. 6. Plantes tractaments específics.

7. Disposició abocadors controlats.

Problemàtica abocadors anys 90.

Excepte excepcions, cada municipi el seu abocador. Abocament residus, sense selecció i sense tenir en compte:

• Característiques sòl (problemàtica lixiviats). • Contaminació aqüífers.

(27)

• Males olors. • Impacte visual.

• Freqüentació animals (rosegadors, insectes...). • Possibles combustions espontànies (risc d’incendi). Tipus gestió:

• Cremes periòdiques, per reduir volum acumulat. • Menys generació. Menys diversitat.

• Pràctica insostenible actualment.

Característiques actuals dipòsits controlats.

• Llocs accessibles.

• Terrenys I materials impermeables. • Drenatge lixiviats i basses recollida. • Àmbits supramunicipals.

Referencias

Documento similar

Quant a l’ensenyant, s’evidencia la coherència entre el que diu (a l’entrevista) i el que fa (a l’aula), en el sentit que a la sessió utilitza més estratègies de gestió

En el cas del gènere de suspens i de la trama de redempció, cal tenir molt en compte el missatge i les reaccions que volem transmetre al públic, un dels elements que s’ha de tenir

CN 2017/02942 POLLENTIA PROPERTIES NORTH MALLORCA REAL representat per JMM REFORMA HABITATGE I PISCINA (PL.BAIXA) EN EDIFICACIÓ PLURIFAMILIAR ENTRE MITGERES al CE BASTIO D'EN BERARD

La Resolució de 4 de maig de 2020, de la Secretaria Autonòmica d’Educació i Formació Professional, per la qual s’estableixen el marc i les directrius d’actuació

El mapa de valoració final de la fertilitat del sòl per a tot el parc natural i de l’estat i evolució del paisatge tindrà en compte els tipus vegetals establerts a les

Es tracta d’una superioritat notable, ja que les opcions favorables al català (Sempre català i Més català que castellà) només sumen un 13’25% de les respostes totals.

Com a aspectes que perjudiquen el paisatge trobem una urbanització accelerada i poc harmònica amb l’entorn (sobretot als municipis més grans com Moià i Castellterçol, però també

El resultat, juntament amb el fet que la posició d’aquesta figura de pintor és absolutament imprecisa dins l’espai del quadre, és la sensació que el que pretenia Matisse no