Gentes itálicas en Hispania Citerior (218-14 d.c.). Los casos de Tarraco, Carthago Nova y Valentia

4»3

HA ­M­.EDA PASCUAL Filosofía \ Letras

Tesis Doctoral

G e ni e,s

 itálicas en

 Hispània Citerior

1218­14 d.C.)­ Los casos de

Tarraco* Carthago Nova

 y

 Valentía

Director de tesis Dra M J PENA GIMENO

\ ik_{>t i plau de la Directora}

de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Facultat de Lletres

BIBLIOGRAFIA

Abreviaciones

AO = M. LEJEUNE 1976. L 'anihroponimie osque. Paris.

Bourgeoisies = AA. W. 1983. Les "bourgeoisies" municipales italiennes aux Ile et 1er siècles av. J.C., Naples 7­10 décembre 1981. Paris­Napoli (Colloques

Internationaux du C.NJI.S., n. 609).

DFP = A. DEFRANCISCIS­O. PARLANGÈLL 1960. GU Italici nel Bruzio nei Documenti epigrafici. Napoli.

Capita romana ­ G. D'ISANTO. 1993. Capua romana. Ricerche di prosopografia e storia sociale. Roma.

EOS = AA.VV. 1982. Epigrafía e Ordine Senatorio. Vol. II. Roma.

Epigrafía del Marsi = C. LETTA y S. D' AMATO. 1975. Epigrafía della regione dei Marsi. Milano.

Funerarias = A. BELTRAN. 1950. "Las inscripciones funerarias de Cartagena". AEA XXIII n°81: 385­433.

Hellenismus in MitteUtalien = P. ZANKER (cur.). 1976. Hellenismus in Mittelitalien. Kolloquium in Göttingen, 1974. Göttingen.

ID = P. ROUSSEL & M. LAUNEY. 1937. Inscriptions de Délos. Paris.

ILLRP=A. DEGRASSI. 1957 (l965­,ed. alt. aucta et eméndala). Inscriptions Latinae Liberae Reí Publicas. Fase. I. Firenze; A. DEGRASSI. 1963 (19722).

Inscriptions Latinae Liberae Reí Publicae. Fase. II. Fir

Iscrizioni latine arcaiche= A. DE ROSALIA. 1972. Iscrizioni latine arcaiclie. Palermo.

lovile = A. FRANCHI DE BELLIS. 1981. Le lovile capuane. Rrenze.

Inschriften Benevents­ M. GÜTERBOCK. 1982. Sozialhistorisclie und onomastische Vntersuclmngen in den antiken Inschriften Benevents. Berlin.

Italia omnium terrarum alumna = A. M. Chieco BIANCHI, G.

COLONNA et alii. 1988 (19902_{). Italia omnium terrarum alumna. La civilla dei Veneti.}

Reti, Liguri, Celti, Piceni, Umbri, Latini, Campani e lapigi. Milano.

Italia omnium terrarum parens = C. AMPOLO, D. BRIQUEL et alii. 1989 (1991­). Italia omnium terranun parens. La civilla dei Enotri. Clioni. Ausoni, Sannili, Lucani. Brellii, Sicani, Siculi, ElimL Milano.

Mines = CI. DOMERGUE 1990. Les mines de la Péninsule Ibérique dans l'Antiquité Romaine. Roma.

MRR = T.R.S. BROUGHTON. 1951 (reprint. 1968). The magistrates of the Roman Republic. Vol. I (509 B.C.­100 B.C.). New York; T.R.S. BROUGHTON.

1952 (reprint. 1984). The magistrates oftlie Roman Republic. Vol. U (99 B.C.­31 B.C.). New York; T.R.S. BROUGHTON. 1986. Hie magistrates of the Roman Republic. Vol. HI: Supplement. Atlanta, Georgia.

New Senate = T. P. WISEMAN. 1971. New men in the Roman Senate 139 B.C.­14 A.D. Oxford.

OE: C. NICOLET. 1966. L'Ordre équestre à l'époque républicaine. Vol. I. Définitions juridiques et structures sociales. Paris; C. NICOLET. 1974. L'Ordre équestre à l'époque Républicaine (312­43 au. J.C.). Vol. II: Prosopograplúe des clievaliers Romains. Paris.

Ordo Populusque Pompeianus = P. CASTREN. 1975. Ordo populusque pompeianus. Polity and Society in Roman Pompeii. Roma.

PCIA ­ Aldo L. PROSDOCIMI (cur.). 1978. Popoli e Civilla deUlialia Áulica,

vol. VI: Lingue e Dialeili. Padua / Roma. (En 1984, se publicó un volumen de

Aggiornamenii e Indici, a cargo de A. Marinetti).

PIR — Prosopographia Imperil RotnanL

RDGE = R.K.SHERK. 1969. Roman documents front the Greek East.

Baltimore.

RE = Paitlys Realencyclopädie der Classischen Altertumwissenschaß.

RIT = G. ALFÖLDY. 1975. Die römischen Inschriften von Tarraco. Berlin.

Ronianisation du Picenum = Ch. DELPLACE. 1993. La romanisation du Picenum. L'exemple d'Urbs Salvia. Roma.

Romanisation du Sainnitiin = AA.VV. 1991. La romanisation du Samnium aux He el 1er siècles av. J.­C. Naples, Centre Jean Bérard, 4­5 Nov. 1988. Napoli.

Römischen Vornamen = O. SALOMIES. 1987. Die römischen Vornamen. Studien zur römischen Namengebung . Helsinki.

RRC = M. H. CRAWFORD. 1973. Roman Republican Coinage. Cambridge

Sannio Pentri e Frentani = A A. V V. 1980. Sannio. Pentri e Frentani dal VI al I a.C. Isernia, Museo Nationale Otlobre­Dicembre 1980 (catalogo delia mostra).

Roma.

Textes latins archaïques­ A. ERNOUT. 19663 ₍₁₉₇₃4_{). Recueil de textes} latines arclial'ques. Paris.

Ve. = E. VETTER. 1953. Handbuch der Italischen Dialekte. I Band. Heidelberg.

Voting Distrits ­ L. Ross TAYLOR. 1960. The Voting Dislrits of the Roman Republic. Roma.

Za.= R. JIMÉNEZ ZAMUDIO. 1986. Estudio del dialecto peligno y su entorno lingüístico. León / Salamanca.

BIBLIOGRAFÍA TEMÁTICA

LATÍN

Corpora

AE, CIL, Eph. Epigr., Forma ¡taliae. Not. Scav., S It.

H. DESSAU. 1892­1916 (1954­19552). Inscriptiones Latinae Selectae. Vol. I­ III. Beriin

A. DEGRASSI. 1947. "Fasti Consulares et Triumphales". Inscriptiones Italiae

XIII, 1. Roma.

A. DEGRASSI. 1952.1 fasti consolari delllmpero romano dal 30 a.C. al 613 d.C. Roma. [L.R.TAYLOR. 1950. "Degrassi's edition of the consular and triumphal Fasti". CPh 45: 84­95]

A. DEGRASSI. 1957 (I965^,ed. alt. aucta et eméndala). Inscriptiones Latinae Uberae Rei Publicae. Fase. I. Firenze; A. DEGRASSI. 1963 (19722). Inscriptiones Latinae Uberae Rei Publicae. Fase. II. Firenze.

Comentarios

E. DIEHL. 19645­ Altlateinische Inschriften. Beriin.

V. PISANI. I9602­ Manuale storico delia lingua latina. Vol. Ill: Testi latUú arcaici e volgari con commento glottologico. Torino.

A. ERNOUT. 19663 (19734). Recueil de textes latines archaïques. Paris. A. DE ROSALIA. 1972. Iscrizioni latine arcaiche. Palermo.

E. VINEIS (cur.). 1982. Alle origini del latino. Atti del Convegno delia Socielà Italiana di Glottologia. Pisa, 7e8 dicembre 1980. Pisa.

E. CAMPANILE. 1985. "Riflessioni sui più antichi testi epigrafici latini". A/Í2V 7 (Atti del Convegno su L'anàlisi lingüistica del testi arcaici. Dalí Tnterpretazione olla traduzione, Napoli, 11­12 novembre 1985): 89­99.

R. WÄCHTER. 1987. Altlaieinsic/ie Inschriften. Berna / Frankfurt a.M./ New York/Paris.

D. SILVESTRI. "I più antichi documenti epigrafici del latino* en E.

Lingüística latina

F. S. SOMMER. 1948 (1914l). Handbuch der Lateinischen Laut­ und Formenlehre. Heidelberg.

L.R.P. PALMER. 1954. Ttie Latin Language. London.

M.L. LEUMANN. 1977. Lateinische Laut­ und Formenlelire. München. Normas ortográficas, arcaísmos

E. LOMMATZCH. 1908. "Zur lateinsichen Orthographie ei für i auf lateinischen Inschriften der Kaiserzeit" Archiv för Lateinische Lexikographie und Grammatik 15:

129­137.

G. BERNARDI PERINI. 1983. "Le riforme ortografiche latine di età repubblicana". AlfW Ling. 5: 141­169.

P. POCETTI. 1986. "L'arcaismo nell'epigrafia latina e itálica Considerazioni di método e implicazioni linguistiche". Alfff Ung. 8 (Atti della lavóla rotonda su "Aspetti testuali ed implicazioni linguistiche dell'arcaísmo nel mondo classico", Napoli, 14 aprile 1986): 95­129.

P. POCETTI. "Teorie grammaticali e prassi della latiniías in Cesare" en D. POLI (a cura di). 1993. La cultura in Cesare. Atti del Convegno Internazionale di Studi Macerata­Matelica. 30 aprile­4 maggio 1990. Roma: 599­641.

Dialectalismos

A. CARNOY. 19062_{. Le latin d'Espagne d'après les inscriptions:}

A. ERNOUT. 1905­1906. "Le parler de Préneste d'après les inscriptions". MSL

13: 293­349.

A. ERNOUT. 1909. Les éléments dialectaux du vocabulaire latin. Paris.

V. MOLTONI. 1954. "Gli influssi deU'osco sulle iscrizioni latine della regio I".

RILV7: 193­232.

E CAMPANILE. 1961. "Elementi dialettali nella fonética e nella morfologia del latino". SSLn.s.l: 1­2.

E. CAMPANILE 1968."Studi sulla posizionedialettale del latino". SSLn.s. 8, 16­130.

G. DEVOTO. 1983. Storia della lingua di Roma. Vol. II. Ed. anastática de la de 1944. Bologna. •

Nominativos plurales temáticos en ­eis

B. VINE 1993." The o­stem Nom. PI. in ­e(i)s". Studies in archaic latin inscriptions. Innsbruck: 215­239.

R. JIMÉNEZ ZAMUDIO. 1988. "Los nominativos plurales latinos en ­es, ­is, ­eis y los nominativos plurales temáticos del i­e postanatolio". Actas del II Congreso Andaluz. Vol. I. Málaga: 105­110.

R. JIMÉNEZ ZAMUDIO. 1988. "Contribución al estudio del plural de la declinación temática latina". Emérita 56: 121­126.

LENGUAS DE LA ITALIA ANTIGUA

Corpora (recopilaciones de lenguas de la Italia antigua en general), especialmente osco­umbro

R. von.PLANTA. 1892­1897. Grammatik der ostísch­umbrischen Dialekte.

Strasburg.

R. S. C. CONWAY. 1897. Tíie ilalit dialects. Vol. i & II. Cambridge. C. D. BUCK. 1904. Grammar of Osean and Umbrian. Boston.

E VETTER. 1953. Handbuch der Italisclien Dialekte. I Band. Heidelberg. G. BOTTIGLIONI. 1954. Manuale del dialetti italici (Osco. Urnbro e dialetti minori). Gramtnatica. Testi, Glossaria con note eümologiche. Bologna.

A. MORANDI. 1974. Le iscrizioni medio­adriatiche. Firenze. M. LEJEUNE. 1976. L 'anihroponimie osque. Paris.

Aldo L. PROSDOCIMI (cur.). 1978. Popoli e Civiità delllíalia Antica, vol. VI:

Lingue e Dialetti. Padua / Roma. (En 1984, se publicó un volumen de Aggiornamenti e Indici, a cargo de A. Marinetti).

P. POCETTI. 1979. Nuovi Documentí Italici a completamente del manuale di E. Veiter. Pisa.

J. UNTERMANN. 1979. "Literaturbericht Italische Sprachen". Glotta 57: 293­ 325.

L. AGOSTINIANI. 1982. Le "Iscrizioniparlanti'deUltalia antica. Firenze. A. MORANDI. 1982. Epigraßa itálica. Guida alle scritture e edle lingue dell Italia preromana. Roma.

H. RIX. 1983. Le lingue indoeuropee di frammentaria atteslazione. Die indogermanischen Restsprachen.

REI­ Rivista di Epigrafia Itálica, sección publicada desde 1973 en Siudi Etruschi, bajo la dirección de A. L. Prosdocimi, que presenta las novedades en la documentación de las lenguas de la Italia antigua.

UlA = A. L. PROSDOCIMI (cur.). Lingue e Iscrizioni dellltalia antica

Comentarios

E. PULGRAM. 1958. Tlie tongues of Italy. Prehistory and History. Cambridge­ Massachusetts.

G. DEVOTO. 19744. // linguaggio d Italia: sloria e strutture linguistiche italiane dalla preistoria ai nostri giomi. Milano.

E. PULGRAM. 1978. Italic, latin, Italian. 600 B.C. to A.D. 1260. Texts and commentaries. Heidelberg.

E.CAMPANILE. 1985. "Qüestioni metodologique neH'analisi dei testi oschi".

Lingua e cultura degli Osclii. (E. Campanile, cur.). Pisa: 11­20.

G. MEISER. 1986. Lautgeschichte der umbrischen Spraclie. Innsbruck. Lingüística itálica

G. BOTTIGLIONI. 1929. "Di alcune particulari tendenze fonetiche nell 'itálico".

Athenaeum n.s. VII: 449­ 474.

G. BOTTIGLIONI. 1930. "Di alcune particulari tendenze fonetiche neH'italico".

Athenaeum n. s. VIII: 3­20.

R. GUSMANI. 1965. "Note marginali sulla declinazione osco­umbra". R1L (Lett.) 99: 380­388.

A. L PROSDOCIMI. 1987. "Lingua nella storia e storia nella lingua: tra indeuropeo e Italia pre­romana"". Fonamenti 7: 55­88.

M. LEJEUNE & D. BRIQUEL, "Lingue e scritture" en C. AMPOLO, D. BRIQUEL et alii. 1989. Italià omtiiiun terranun parens. La civiltà dei Enotri, Clioni, Ausoni, Sanniti, Lucani, Bretlii, Sicani, Siculi, Elimr. 435­473.

R. LAZZERONI. 1985. "Varianti grafíche e varianti fonetiche nelle iscrizioni osche. Una questione di método" en E.CAMPANILE (cur.). 1985. LL·igua e cultura degli Osclú. Pisa­ 47­53.

OSCO

Estudiós generales

R. GUSMANI (cur.). 1978. La cultura itàlica. Atti del Convegno delia Società Italiana di Glottologia. Pisa, 19 e 20 dicembre 1977. Pisa.

E.CAMPANILE (cur.). 1985. Ungua e cultura degli Osclú. Pisa.

A. M. Chieco BIANCHI, G. COLONNA et alii. 1988. Italia omnium terrarum alumna. La civiltà dei Veneti, Reti, Liguri, Celli, Picerû, Umbrí, Latini, Campant e lapigi. Milano.

E. CAMPANILE (cur.). 1991. Rapport linguistic! e ciilturali tro. ipopoli deintalia antica (Pisa, 6­7 ottobre 1989). Pisa.

J. MERTENS & R. LAMB RECHTS (cur.). 1991. Comimità indigene e problemi delta romanizzazione nell'lialia centro­meridionale (IV­IIl0 sec. av.C.). Actes du

Colloque International. Rome, Academia Bélgica, ler­3 février 1990. Bruxelles­Roma.

Aequiculi

A. DI MICHELE. 1970. La valle del Salto. Il Cicolano. Rieti. M. DURANTE, "I dialetti medio­italici", en PCIA 6: 811.

A. MORANDI. 1983. Tra epigrafía e topografïa.Nota su Aequi e

Superaequanf. AC35: 219­227.

G. GROSSI. 1984. Insediamenti italici nel Cicolano: territorio delia 'res publica Aequicolanorum. L'Aquila.

A. MORANDI. 1984. 'EpigraTia latino­italica del Cicolano. Per una defínizione ètnica degli Aequicoir. AC 36: 299­328.

Bruttii

A. DE FRANCISCIS­O. PARLANGÈU. 1960. CU Italici nel Bruzio net Documenti epigrafici. Napoli.

M. LEJEUNE. 1973. "Les épigraphes indigènes du Bruttiuin". REA 75: 1­12. P. POCCETTI (cur.). 1988. Per un'identità cultúrale del Brettii. Napoli.

M. LOMBARDO, "I Brettii", en AA.VV. 1989. Italia omnium terrarum parens:

249­297.

Bruttii, Crimisa (Cirò Marina), templo de Apolo Aleo

P. ORSI. 1932. 'Templum Apol·linis Alaei". en Atti e Memorie della Sacíela Magna Grecia: 7ss (conocido sólo por referencia bibliográfica).

Campania

Estudios generales

K.J.BELOCH.18902_{. Componien. Geschichte und Topographie. Breslau (ed.} anastática Roma 1964 y trad. it. Napoli 1989).

W. JOHANNOWSKY. 1970­71. "Contributo dell'archeologia alla storia sociale: La Campania". D.Arch. 4­5: 460­471.

W. JOHANNOWSKY, "La situazione in Campania, en Zanker (cur.) 1976

Hellenismus in Mittelitalien, I: 267­299.

S. DE CARO­ E. GRECO. 1981. Campania. Bari.

P. MOREL, "La produzione della ceramina campana: aspetti economia e sociali", en A. GIARDINA & A. SCHIAVONE (cur.). 1981. Società romana e produzione scltíavisiica, vol. II: Merci, mercati e scambi nel Mediterráneo. Roma­Bari.

M.W. FREDERIKSEN, "I cambiamenti delle strutturc agrarie nella tarda

Repubblica: la Campania" en A. GIARDINA & A. SCHIAVONE (cur.). 1981. Società romana e produzione schiavistica. Vol. I. Bari: 265 ss.

F. COARELLJ, "I Santuari del Lazio y della Campania", en AA.VV. 1983

'Bourgeoisies': 217­240.

M.W. FREDERIKSEN. 1984. Campania, edited with additions by Nicholas Purcell. Roma.

B. D'AGOSTINO, "Le genti della Campania antica", en AA.VV. 1988. Italia omnium terranun alumna: 531­589.

E. LEPORE. 1989. Origiïú e strutture della Campania antica, Saggi di storia etno­ sociale.

P. ARTHUR. 1991. Romans in Northern Campania. Roma.

M. LEI WO. 1994. Neapolitana, A Study of Population and Language in Graeco­ Roman Naples.

Campania, Capua

Vid bibliografía en Apéndice: Los magistrí Campani y la epigrafía republicana de la Hispània Citerior

Campania, Capua, inscripciones etrusco­campanas

M. G. TIBILETTI BRUNO "Sul fenómeno etmsco in Campania" en AA. VV. 1983. Scrim" linguistici in onore di Ciovan Bañista Pellegrini. Vol. II. Pisa: 1469­1483.

M. CRISTOFANI. 1981. "Varietà lingüistica e contesti sociali di pertenenza neirantroppnimia etnisca". AKÎN. Ling. 3 (Atti del Convegno "La varíela lingüistica nel mondo antico", Napoli, 2­3 febbrario 1981): 47­78.

C. DE SIMONE, "L'etrusco in Campania", en 1982. La Campania fra il VI e il III secólo a,C. Aíti del XIV Convegno di Studi Etrusclii e Italici. Benevenío, 24­28 giugno 1981.

M. CRISTOFANI "Gli etruschi in Campania: nuove evidenze archéologique ed epigrafique" en E. CAMPANILE (cur.). 1985. Lingua e cultura degli Oschi. Pisa: 21­35.

NB.­

F. WEEGE. 1906. Vasculontm Campanorwn inscriptiones Italicae. Bonn: n. 34­36 y 38­57 V. PALLOTTINO. 1948­1949. "Sulla icttura e sul contenuto ddla grande iscrizione di Capua".

SE 20: 159­196.

M CRISTOFANI. 1973­1974. "Appunti di epigrafía etnisca arcaica. II. 4. Sulla diíTusione deü'alfabeto etnisco in Campania". Archeologia Clàssica 25­26: 161­165.

G. COLONNA. 1973­1974. "Nomi etruschi di vasi". AC 25­26: 132­150. G. COLONNA. 1974. "Iscrizione di Nuceria Alfateraa". SE 42:380­386.

G. COLONNA. 1975. "Firme arcaichc di artcfici nellltalia céntrale". Rom. Mili. 82: 181­191. A. MORANDI. 1974. "Iscrizioni vascolari osche della Campania". S£42: 391ss.

M. FREDERIKSEN. The etruscans in Campania", en AA.V V. 1979. Italy before the Romans.

London­New York: 277­311.

G. COLONNA. 1980. "Le iscrizioni stnunentali latine del VI c V sec. a.C." en AA.VV. Lapis Satricanus. L'Aia. Nederlands Insiituut te Rome.

B. D' AGUSTINO. "L1 Etruscità campana­Problemi di método". AIONMng. 4 (AM della Tavola Rotonda su "Etnici e Toponimi dell'¡tolia antica: implicazioni archeologiche, inquadramenti topografía, testimoniawg epigrafiche e linguistiche. Napoli. 13 Dicembre 1982): 37­42.

C. DE SIMONE. "La motolita personale nell'Italia antica" en E. CAMPANILE (cur.). 1991.

Rapporü linguistici e culturali ira i popoli dell 'Italia árnica (Pisa. 6­7 ottobre 1989). Pisa: 17­18. Campania, Capua, iuvilas, documentación osea

Heurgon 1942 lúvilas. ­ J. HEURGON. Elude sur les Inscriptions Osques de Capoue dites lúvilas. Publications de la Faculté des Lettres d'Alger, Ile. Série: Tome XVI.

A. FRANCHI DE BELLIS. 1978. "Le 'iuvilas1 ". PCIA 6: 846­852. A. FRANCHI DE BELLIS. 1981. Le lovile capuane. Firenze.

Campania, Capua, documentación latina

G. D'ISANTO. l993.Capua romana. Ricerche diprosopografia e storia sociale.

Roma.

Campania, Pompeii

R. SCHILÚNG. 1954. La religion romaine de Vénus depuis les origines jusqu' au temps d'Auguste. Paris.

R. ETIENNE. 1971(Paris, 1967). La vida cotidiana en Pompeya, Madrid. S. VAN HOUTE. 1971. Tliefreedmen at Pompeii. University of Maryland. Dissertation.

P. CASTREN. 1975. Ordo populusque pompeianus. Polity and Society in Roman Pompeii. Roma.

P. CASTREN, "Hellenismus und Romanisierung in Pompeii*, en ZANKER (cur.) 1976 Hellenismus in Mittelitalien II: 356­365.

H. MOURITSEN.1988. Elections, magistrates and municipal élite. Studies in Pompeian Epigraphy. Roma.

Etruria

W.V.HARRIS. 1971. Rome in Etruria and Umbría. Oxford.

P. BRUUN et alii (cur.). 1975. Studies in the Romanisation of Etruria. Rome. Etruria, onomástica

H. RIX. 1963. Das etruskisclie Cognomen. Wiesbaden.

M. CRISTOFANI. 1976. "II sistema onomástico" en AA.VV. 1976. L'etrusco arcaico. Alii del convegno dell Isiiluio di Studi Etrusclii. Firenze 4­5 ottobre 1974.

Firenze: 92­109.

M. CRISTOFANI. 1981. "Varíela lingüistica e contesti sociali di pertinenza nell'antroponimia etrusca". AfàN Ling. 3 (Attí del Convegno "La varíela lingüistica nel mondo Antico", Napoli, 2­3 febbraio 1981): 47­78.

M. CRISTOFANI, "Etruschi e genti del! Italia preromana: alcuni esempi di

mobilità in eta arcaica", en E CAMPANILE (cur.). 1991. Rapporti linguisiici e culturali ira i popoli dell Italia antica (Pisa, 6­7 ottobre 1989). Pisa: 111­128.

C. DE SIMONE, "I rapport! linguistic! tra gli etruschi e gli italici" en E

CAMPANILE (cur.). 1991. Rapporti linguisiici e culturali tra i popoli dellltalia antica (Pisa, 6­7 ottobre 1989). Pisa: 129­147.

Etruria, lengua

J. KAIMIO, "The ousting of Etruscan by Latin in Etruria" en BRUUN, P. et al.

(eds.). 1975. Studies in the Romanisalion of Etruria. Rome: 85­246.

L ATI UM

Fregellae (Lacio meridional)

P. SOMMELA. 1971."Per uno studio degli insediamenti neue valu del Sacco e del Liri in età preromana". SE 39: 393­407.

F. COARELU. 1979. 'Fregellae e la colonizzazione latina nella valle del Liri".

Quaderni del Centro di Studio per I 'Archeologia Etrusco­Italica 3 — Arclieologia Latíale 2: Secando inconiro di Studio del Comitatoper l'Arctieologia Lávale. Roma: 200­201.

F. COARELLI. 1981. Fregellae. La storia e gli scavi. Roma.

P. CONOLE. 1981. "Allied disaffection and the revolt of Fregellae". Antichton

15: 129­140.

H. MATTINGLY. 1985. "A coinage of the revolt of Fregellae'. Centennial publication oftlie American Numismatic Society. 451­457.

F. COARELLI, "I sanniti a Fregellae' en 1991. La romanisation du Samnium aux Ile et 1er siècles av. J.­C. Naples, Centre Jean Bérard, 4­5 Novembre 1988. Napoli:

177­185.

Cognomen Fregellanus

A. DEGRASSI. 1941. "Il monumento riminese de Q. Ovius Fregellanus". Athenaeum n.s. 19: 133­140.

E MALCOVATI. 1955. "L. Papirius Fregellanus". Atlienaeum 33: 137­40. EBADIAN. 1955. "L· Papirius Fregellanus". CR 5: 22­3.

Minturnae (Aurunci, Lacio meridional)

J. JOHNSON. 1933. Excavations at Miniurnae, I: Republican Magistri, ii: inscriptions. Philadelphia.

STAEDLER. 1942. "Zu den 29 neu aufgefundenen inschriftstelen von Minturno". Hennés 77: 149­196.

F. COARELLI. 1983 ( 1981). "I Santuari del Lazio y delia Campania". Les 'Bourgeoisies' municipales italiennes aux lie et 1er siècles av. J.­C. Paris­Naples: 217­

240.

M. P. GUIDOBALDI. 1988. "La colonia Civium Romanorum di Miniurnae". Dialoghi di Archeologia .Terza Série. Anno 6. Numero 2. Seconda Semestre: 125­133.

M. P. GUIDOBALDI, Fabrizio PESANDO. "Note di prosopografia

mintumense" en F. CORELLI. 1989. Minturnae.. Testi di P. Arthur, F. Coarelli, A. Codagnome, M. P. Guidobaldi, F. Pesando, L. M. Proietti, G. Rosi, F. Trotta. Roma Nuova Editrice Romana. Collana Studie e Ricercíie sui Lazio Antico (diretta da Hlippo Coarelli).

Praeneste

F. FASOLO­G.GULLINI. // santuario della Fortuna Primigenia a Palestrina. 1953.

presentada el 19 de noviembre de 1968). Memorie dell'Accademia Nationale dei Lincei. Classe di scienze morali, storíclie e filologiclie. ser. VIH. vot. XIV: 113­129.

LUCAN IA

E MAGALDI. 1947. Lucania Romana. Rome. Lucania: Baritina, lex

M.TORELLJ. 1983. "Una nuova epígrafe di Bantia e la cronologia dello statute municipale Bantino". Athenaeum 61: 252­7.

Lucania: Rossano di Vaglio (Potentia), santuario de. M. LEJEUNE 1966. REL· 44: 172­181.

Ross. I = M.LEJEUNE "Notes de linguistique italique. XIII: Le culte de Mefitis à Rossano di Vaglio". 1967 JŒL 45: 194­221.

Ross. II (RV 1­8) = M. LEJEUNE. 1969. "Seconde note sur le sanctuaire lucanien de Rossano di Vaglio". PP 24: 281­302.

Ross. III (RV 1­26) = M. LEJEUNE. 1971­1972. "L'épigraphie osque de Rossano di Vaglio (Potenza): 47­83 en D.ADAMESTEANU y M. LEJEUNE 1971­ 1972. "Il santuario lucano di Macchia di Rossano di Vaglio". MAL, s. 8, XVI­2: 47­83.

Ross. IV (RV 27­31) = "Epigraphie d'un sanctuaire lucanien".Comptes rendus Acad. Insc. 1971: 52­69.

Ross. V (RV 27­31) = M. LEJEUNE 1971. "Inscriptions de Rossano di Vaglio 1971". RAL S.8, XXVI: 663­684.

Ross. VI = M. LEJEUNE 1974 ( 1971). Atti del convegno di studi su le genti délia Lucania antica.Ottobre 1971:81­89.

Ross. VII (RV 32­40) = M. LEJEUNE 1972. "Inscriptions de Rossano di Vaglio 1972". RAL. s. 8, XXVII: 399­414.

Ross. VIII = M. LEJEUNE 1973. Atti del XII convegno di studi sulla Magna Grecia. Ottobre 1972: 335­337.

M. P. MÁRCHESE 1974. "Lucani". REI en SE 42:401­428.

Ross. IX (RV 41­44) = M. LEJEUNE 1975. "Inscriptions de Rossano di Vaglio 1973­1974". RAL s. 8, XXX: 1­12.

M. P. MÁRCHESE 1978. "Rossano di Vaglio". PCI A 6: 897­901. Ross. X (=RV 47­50) = M. LEJEUNE 1980. "Inscriptions de Rossano di Vaglio 1974­1979". RAL s. 8, XXXV.

M. LEJEUNE 1990. Mefitis d'après les dédicaces lucaniennes de Rossano di Vaglio. Louvain­La Neuve.

NB.­

OGr. I = M. LEJEUNE. 1970. "Phonologie osque et graphie grecque. I". REA 72: 271­316. OGr. H = M. LEJEUNE. 1972­Thonologic osque et graphie grecque. H". REA. 74: 5­ 13. R. LAZZERONI. 1983. "Confetti di lingue e culture nell Italia antica. Modclli egemoni e modelli subordinad nelle iscrizioni osche in grafía greca". AI ON 5 (Atti del Convegno "I problemi délia scrittura e délie normative ortografiche nel mondo antic», Napoli. 16­17febbrak>, 1983): 171­183.

R. LAZZERONI. "Variant! graílche e variant! fonetiche utile iscrizioni osche. Una questione di método" en E CAMPANILE (cur.). 1985. Ungua e cultura dei Oschi. Pisa.

MAGNA GRECIA

AA.VV. 1990. Italici in Magna Grecia. Lingua, insediainenti e struaure. Venosa.

M ARS I

C. LETTA. 1972. / Marsi e ü Furíno neu 'antichità. Milano.

C. LETTA y S. D' AMATO. 1975. Epigrafía delia regione dei Marsi. Milano. C. LETTA, "Aspetti delia romanizzazione in àrea marsa: il centro di Amplero", en J. MERTENS & R. LAMB RECHTS (cur.). 1991. Comunità indigene e problemi delia romanizzaiione neintalia centro­meridionale (IV°­in°sec. av.C.). Actes du Colloque International, Rome, Academia Bèlgica, ler­3 février 1990. Bruxelles­Roma:

157­175.

PAELIGNI

G. PICCIRILLJ. 1935. "Di alcune iscrizioni recentemente rinvenute nel territorio dei Peligni". Atti e Memorie Conv. Storico Abruzzese­Molisano, 1933, H. Casalbordino: 453­461.

O. PEUMO. 1976. Dizionario biográfico degli Abruzzesi l (Sulmona e Valle Peligna). Sulmona.

F. VAN WONTERGHEM, "Archäologische Zeugnisse spätrepublickanischer Zeit aus dem Gebiet der Peligner", en ZANKER (cur.) 1976 Hellenismus in

Mittelitalien. I: 142­159.

M. GUARDUCCI, "Graffiti parietali nel santuario di Ercole Curino presse Sulmona" en AA. W. 1981.5crini sul mondo aniico in memoria di F. Grosso. Roma: 225SS.

P. POCCETTI. 1982. "Bemerkungen zu den paelignischen Personnennamen".

BzN n.f. 17, 3: 329­342.

P. POCETTI. 1982. "Element! culturali negli epitafi poetici peligni. III: la struttura métrica". AIÍ1N Ling. 4: 213­235.

P. POCETTI. 1984. "Elementi culturali negli epitafi poetici peligni. IV: implicazioni istituzionali". AICN Ling. 6:321­333.

M. BUONOCORR 1984. "L'epigrafia laüna nell'area peligna". PP219: 428­

438.

M. BUONOCORE. 1984. 'Nomina peligni". IX MGR: 179­218.

F. VAN WONTERGHEM. 1984. Forma Italiae. Regio IV­Vol. I (Superaequu Corßnium, Sulmo). Firenze.

M. BUONOCORE \9S5.L'epigraßa latina di Superaequwn (Corpus délie iscrizioni). (Contribuii alla cultura delia Valle Peligna Superequana, Quaderni4).

Sulmona.

H. DEVIJVER­F. VAN WONTERGHEM. 1985. "Nuovi contribuü alia prosopografia di Superaequum*'. 7PE LIX.

R. JIMÉNEZ ZAMUDIO. 1986. Estudio del dialecto peligno y su entomo lingüístico. León / Salamanca

PICENUM

T. FRANK. 1911. "On Rome's conquest of Sabinum, Picenum and Etruría*. Klio 11:373­376.

N. CRINITI. 1970. L'epigrafe di Auscultan di Gn. Pompeo Strabone. Milano Ts. IWAI SENDAI. 1975. "La concessione delia cittadinanza romana nel Piceno". Studia Picena42: 61­75.

U. LAFFI­ M. PASQUINUCCI. 1975. Asculum I. Pisa.

H. MATTINGLY. 1975. "The consilium of C«. Pompeius Strabo in 89 B.C."

Athenaeum 53: 262ss (no consultado).

Ch. DELPLACE 1993. La romanisation du Picenian. L'exemple d'Urbs Sah

Roma.

L.MERCANDO, "L'ellenismo nel Piceno", en ZANKER (cur.) 1976

Hellenismus in Mittelitalien I: 160­ 217.

J. M. ROLDAN. "El bronce de Ascoli en su contexto histórico", en AA.VV.\986.Epigraßa lüspánica de época romano­republicana:.. Taragoza, 1­3 diciembre J 983. Zaragoza: 115­135.

M. LANDOLH, "I Piceni", en AA.VV. 1988Italia omnium terranan alumno:

315­372.

M. P. GUIDOBALDI. 1995. La romanizzazione dell'ager Praeiutianus (secoli III­I a.C.). Perugia.

G. PACÍ. "Romanizzazione e produzione epigráfica in area medio­adriatica", F. BELTRAN LLORIS (cur.). 1995. Roma y el nacimiento de la cultura epigráfica en Occidente: Actas del Coloquio Roma y las primeras culturas epigráficas del Occidente mediterráneo (siglos II a.E.­I d.E.). Zaragoza, 4­6 noviembre 1992. Zaragoza: 35. n.

35.

Sudpiceno

A. MARINETTI. 1981. "II Sudpiceno come itálico (e sabino?)". SE 49:113­1 A. MARINETTI. 1984. "II verbo itálico: appprti delle iscrizioni sudpicene".

Lingüistica Epigrafía Filologia Clàssica, Quadenii di Lavoro 2: 27­73.

G. MEISER. 1987. "Pälignisch, Latein und Sudpikenisch". GlotlaoS: 104­12 I.­J. ADIEGO. 1992. Protosabeüo, osco­umbro, sudpiceno. Barcelona.

SABINI

M. G. BRUNO. 1961. "I sabini e la loro lingua". RIL (Lett.) 95: 501­544. M. G. BRUNO. 1962. "I sabini e la loro lingua". RIL (Lett) 96: 413­442. E. PERUZZ1. 1969. "Haruspices Sabinorum". PdP 124: 5­33.

M.G. TIBILETTI BRUNO. 1969.1 Sabini e la loro lingua. Bologna. A A. VV. 1996. Identità e civiltà del Sabini. Alii del XVIII convegno di Sludi Etruschi edltalicL Rieti­Magliano Sabina, giugno 1993. Hrenze.

F. PALMEGIANI. 1932. Rieti e la regione sabina. Roma.

M. G. BRUNO. 1961. "I sabini e la loro lingua". RIL (Lett) 95: 501­544. M. G. BRUNO. 1962. "I sabini e la loro lingua". RIL (Lett.) 96: 413­442. M.G. TIBILETTI BRUNO. 1969.1 Sabini e la loro lingua. Bologna. AA. VV. 1996. Identità e civiltà del Sabini. Ani del XVIII convegno di Studi Etruschi edltalici. Rieti­Magliano Sabina, giugno 1993. Hrenze.

C. PIETRANGEU. 1976. Rieti e ü suo territorio. Milano.

SAMNIUM

Samnio (estudios generales)

E T. SALMÓN. 1967. Samnium andSamnites. Cambridge. E. GABBA. 1969. "La storia dei Sannití". Clio: 5­16.

A. LA REGINA. 1970­1971. "Contributo dell'archeologia alia storia sociale: i territori sabellici e sannitici". DdA 4­5: 443­459.

A. LA REGINA, "II Sannio" en ZANKER (cur.) 1976 Hellenismus in Mitteliíalien I: 219­254.

A. LA REGINA. 1981. "Appunti su entila etniche e strutture istituzionali nel Sannio antico". AKIN. ArcltStAnt 3: 132ss.

M. TORELLI, "Per il Sannio tra IV e I sec. a.C: note di archeologia", en AA. VV. 1984. Sannio. Pentri e Frentani dal VI al I sec. a.C. Atti del Convegno di Campobasso (10­11 nov. 1980). Campobasso: 30ss.

A. LA REGINA, "I Sanniti" en AA.VV. 1989. Italia omnium terranonparens

301­432.

AA.VV. 1991. La romanisation du Samnium aux He el 1er siècles av. J.­C. Naples, Centre Jean Bérard, 4­5 Nov. 1988. Napoli.

G. D'HENRY, "La romanizzazione del Sannio nel II e I secólo a.C." en AA.A 1991 Romanisation dit Samtiium: 9­19.

J. P. MOREL, "Artisanat, importations et romanisation dans le Samnium aux et 1er siècles av. J.­C." en AA.VV. 1991 Romanisation du Samnium: 187­230.

E.CAMPANILE. 1994. "Appunti sulla diffusione 'orizzontale'délie grandi famiglie sannitiche in età anteriore alla Guerra Sociale"Atlieiiaeum 82: 557­567.

Samnio carricino

A. PELLEGRINO. 1984. "Il Sannio carricino daU'etàsannitica alla romanizzazione". Archeologia Clàssica 36: 156­197.

Samnio hirpino

W. JOHANNOWSKY, Testimonianze materiali del modo di produzione schiavistico in Campania e nel Sannio Irpino" en A. GIARDINA & A. SCHIA VONE (cur.). 1981. Sacíela romana e produzione schiavistica, I: L Italia: insediamenti e form economiche. Roma­Barí: 299­309.

W. JOHANNOWSKY, "Circello, Casalbore e Flumeri nel quadro delia romanizzazione delllrpinia" en AA.VV. 1991 Romanisation du Samnium: 57­85.

G. COLUCCI PESCATORI, "Evidenze archeologiche in Irpinia" en AA.VV. 1991 Romanisation du Samnium: 85­123.

Samnio hirpino: Aesernia

C. TERZANI, "La colònia latina de Aesernia* en AA.VV. 1991 Samnium (Molise):111­112.

Samnio hirpino:

 Beneventum

D. GIAMPAOLA, "Benevento: il processo di aggregazione di un territorio" en AA.VV. \99Q.Basilicata. L'espansionismo romano tielsud­est d'Italia. Il quadro arqueológico. Atti del convégno, 23­25­IV­1987. Venosa: 281­299.

D. GIAMPAOLA, "Benevento" en AA.VV. 1991 Rornanisation du Samnium:

123­131.

Samnio pentro y frentano

A. LA REGINA. 1978. Culture Adriatiche Antiche d'Abruzzo e Molise. Roma. AA.VV. 1980. Sannio. Pentri e Frentani dol VI al I a.C. Isernia, Museo Nazionale Ottobre­Dicembre 1980 (catalogo delia mostra). Roma

AA.VV. 1984. Sannio. Pentri e Frentani dal VI al I sec. a.C. Atti del Convegno di Campobasso (10­11 nov. 1980). Campobasso.

M. GAGGIOTTI, "Tre casi regionali italici: il Sannio Pentro" en AA.VV. 1983

Bourgeoisies: 137­143.

F. COARELLI & A. LA REGINA. 1984. Abruzzo Molise (Guide Latería). Bari. 1991 Samnium (Molise) = AA. W. 1991. Samnium. Archeologia del Molise.

Roma.

Samnio pentro: Campochiaro, santuario de.

A. Dl NIRO. 1977. // cuito di Ercokfra i Sanniti Pentri e Frentani. Nuove testimoníame . Roma.

S. CAPINI, "II santuario di Ercole a Campochiaro". en AA.VV. 1980 Sannio Pentri e Frentani:: 197­225.

S. CAPINI. 1982. Campochiaro (Catalogo delia mostra). Campobasso: 11­54. S. CAPINI, "II santuario di Ercole a Campochiaro". en AA.VV. 1991 Samnium (Molise): 115­126.

Samnio pentro: Pietrabbondante, santuario de.

A. LA REGINA. 1966. "Le iscrizioni osche di Pietrabbondante e la questione di

Bovianum Vêtus". Rh. Mus. 109: 260­285.

M.J. STRAZZULLA­ B. Dl MARCO. 1972. II Santuario sannitico di Pietrabbondante. Roma.

A. LA REGINA, "II Sannio" en 1976 Hellenismus in Mittelitalien: 97ss, 219­

248.

M. P. MÁRCHESE. 1974. "Sülle nuove (e antiche) iscrizioni di Pietrabbondante" REI en SE 42: 371­378.

A. LA REGINA. 1976. "Sannio: Pietrabbondante". SE54 o 44: 283­288. M. P. MÁRCHESE, " Pietrabbondante" en 1978 PCIA 6: 839­843.

D. GIAMPAOLA, "Pietrabbondante" en 1980 Sannio Pentri e Frentani: 139­140. A.LA REGINA, "Pietrabbondante" en 1980 Sannio Pentri e Frentani: 131. S. CAPINI, "II santuario di Pietrabbondante" en 1991 Samnium (Molise): 113­

114.

Samnio pentro: Saepinum

M. GAGGIOTI, "La fase ellenistica di Sepino" en 1991 Romanisation du Samnium: 35­45.

Samnio pentro: Triniïis (fluinen)

S. P. OAKLEY. 1996. "The Trigno valley". The Hill­Forts of the Samnites: 88­

106.

Samnio pentro: Vastogirardi, santuario de.

M. LEJEUNE. 1974. "Ex­voto osque de Vastogirardi". RAL s. 8, vol. 29: 579­

586.

J. P. MOREL, "Le sanctuaire de Vastogirardi (Molise) et les influences hellénistiques en Italie centrale" en Zanker (cur.) 1976 Hellenismus in Mittelitalien I: 255­262.

A. LA REGINA, "Vastogirardi", en AA.VV. 1980 Sannio Pentri e Frentani:

281­282, n. 88.

J. P. MOREL, "Gli scavi del santuario di Vastogirardi", en AA.VV. 1984.

Sannio. Pentri e Frentani dal VI all sec. a.C. Atti del Convegno di Campobasso (10­11 nov. 1980). Campobasso: 40.

Samnio pentro: Venafrum, santuario del monte S. Croce

D. GIAMPAOLA, "Venafrum" en 1980 Sanrtío. Pentri e Frentani: 360ss. S. CAPINI, "Venafro" en 1991 Romanisation du Samnium: 21­33.

S. CAPINI, "Venafro e l'alta valle del Volturno". en 1991 Samnium (Molise):

107­110.

SICILIÀ

A. VALLONE. 1955. "I Mamertini in Sicilià", Kokalos, 1: 22ss. (conocido sólo por referencia bibliográfica).

E. CAMPANILE. 1993. "Note sulle compagnie di ventura osche. 1. Il nome dei

Mamertini". Athenaeum 81: 601­604.

G. TAGLIAMONTE. 1994. Ifigli di Marte. Mobilità, mercenari e mercenariato italici in Magna Grecia e Sicilia. Roma: 191­200, con apéndice de textos epigráficos óseos.

NB.­

S. SETITS. 1964. Tauriana (Bruttium): note storico­archeologiche". RAL s. VIII, 19: 124, n. 29. _

P. POCCETTI "Lingua e cultura dei Brettii " en P. POCCETTI (cur.). 1988. Per un' identità cultúrale dei Brettii. Napoli.

Umbría

J. HEURGON, "L'Ombrie a l'époque des Gracques et de Sylla" en AA.VV.1963. Atti 1 Congresso Studi Umbri. Firenze: 113­131.

W.V.HARRIS. 1971. Rome in Eîruria and Umbría. Oxford.

M. VERZAR, "Umbrien", en Zanker (cur.) 1976 Hellenismus in Mittelitalien I: 117­142.

G. BONAMENTE & F. COARELLI (cur.). Assist e gli Umbri nell'Antichità. Atti del convegno Internazionale, Assist 18­21 dicembre 1991. Assisi.

Umbría, tabulae Iguvinae, inscripciones umbras

G. DEVOTO. 1948. Le tauole di Gubbio (2a _{ed.). Firenze (con versión italiana)} H. H. JANSSEN. 1949. Osean and Umbrian Inscriptions with a latin translation.

Leiden.

G. DEVOTO. 1962. Tabulae Iguvinae (3a _{ed.). Roma (con versión latina)} J. W. POULTNEY. 1959. The Bronze Tables oflguvium. Baltimore.

A. ERNOUT. 1961. Le dialecte ombrien. Lexique du vocabulaire des "Tables Eugubines" et des inscriptions. Paris

Aldo L. PROSDOCIMI. 1978. "L'umbro". en Lingue e dialetti dett'Italia antica. (Popoli e civiltà deintalia antica, 6): 585ss

A. ANCILLOTTI & R. CERRI. 1996. Le tavole di Gubbio e la civiltà degli Umbri. Perugia.

Umbría, inscripciones umbras menores

G. ROCCA. 1996. Iscrizioni umbre minori. (Lingue e iscrizioni dell'Italia antica,

vol. 6).

VEST INI

A. LA REGINA. "Ricerche sugli insediamenti vestini". Atti délia accademia Nazionale dei Uncei

A. LA REGINA. 1970. "Note sulla formazione dei centri urbani in area sabelhca". Atti conv. studi città Etrusca e Itálica. Imola. 1970: 191­207.

A. LA REGINA. 1970­1971. "I territori sabellici e sannitici". DdA: 443­459. A. LA REGINA. 1975. "Centri fortificati preromani nei territori sabellici dell Itaha centrale adriatica". Posebna Izdanja 24. Sarajevo: 271­282.

U. LAFFI, "La lex aedis Furfensis", en R. GUSMANI (cur.). 1978. La cultura de_ï) Conve₈n_{° delia Società Italiana di Glottologia. Pisa, 19 e 20 dicembre}

. ^T DE LENGUAS Y CULTURAS EN LA ITALIA

ANTIGUA (itálicos, etruscos, griegos)

R. LAZZERONI, "Contatti di lingue e di culture nell'Italia antica: i dati delle iscrizioni posteriori alia silloge di E. Vetter" en R. GUSMANI (cur.). 1978. La cultura itàlica. Aíti del Convegno delia Società Italiana di Glottologia. Pisa, 19 e 20 dicembre 1977. Pisa: 91­103.

R. GIACOMELLI. 1983. Graeca Itàlica: Studi sui bilinguismo­diglossia neintalia antica. Brescia.

E. CAMPANILE, "La mobilité personale nell'Italia antica" en E. CAMPANILE. 1991. (cur.).Rapport linguistici e culturali tra ipopoli dellltalia antica (Pisa, 6­7ottobre 1989). Pisa: 11­22.

C. DE SIMONE, "I rapporti linguistici tra gli etruschi e gli italici" en E.

CAMPANILE (cur.). 1991. Rapporti linguistici e culturali tra ipopoli dellltalia antica (Pisa, 6­7 ottobre 1989). Pisa: 129­147.

R. LAZZERONI. 1974."Contatti di lingue e di culture nell'Italia antica: il patronimico nella formula onomàstica". SSL n. s. 14: 274­306.

R. LAZZERONI, "Contatti di lingue e culture nell'Italia antica: un bilancio" en E.

CAMPANILE (cur.). 1991. Rapporti linguistici e culturali tra ipopoli dell'Italia antica (Pisa, 6­7 ottobre 1989). Pisa: 176­188.

GENTES ITÁLICAS EN LA PENÍNSULA ITALIANA

DOMI NUBILES (aristocracias itálicas / locales / municipales) M. CÉBEILLAC­GERVASONI. 1978. "Problématique de la promotion politique pour les notables des cités du Latium à la fin de la République". Ktema3: 227­242.

P. CASTREN. 1981."Le aristocrazie municipali ed i liberti dalla Guerra Sociale all'età flavia. Contributi onomastici". Opuscula Institua Romani Finlandae I: 15­24.

P. CASTREN 1983. "Cambiamenti nel gruppodei notabili municipali dell'Italia centro­meridionale nel corso del I secólo a.C." en AA.VV. 1983 "Bourgeoisies" : 91­97.

M. CÉBEILLAC­GERVASON, "Le notable local dans l'épigraphie et les sources littéraires latines: problèmes et équivoques" en AA.VV. 1983 "Bourgeoisies" : 51­58.

S. DEMOUGIN, "Notables municipaux et ordre équestre à l'époque des dernières guerres civiles", en AA.VV. 1983 "Bourgeoisies" : 279­298.

T.P.WISEMAN, "Domi nobiles and thé Roman cultural elite", en AA.VV. 1983

Bourgeoisies': 299­307.

E. GABBA, "Strutture sociali e politica Romana in Italia nel II sec. a.C." en AA.VV. 1983 'Bourgeoisies': 41­45.

Gentes itálicas productoras de bienes artesanales

J. P. MOREL, "Les producteurs de biens artisanaux en Italie à la fin de la République", en AA.VV. 1983 Bourgeoisies: 21­39.

J. P. MOREL. 1988. "Artisanat et colonisation dans l'Italie romaine aux IVe et lile s. av. J.­C. DArch. 3a s., 6 (= Atti del Colloquio sulla colonizzazione romana tra la guerra latina e la guerra annibalica, Acquasparta, 1987):....

J. P. MOREL, "Artisanat, importations et romanisation dans le Samnium aux Ile et 1er siècles av. J.­C.", en AA.VV. 1991 Romanisation du Samnium: 187­203.

J. P. MOREL, "La romanisation du Samnium et de la Lucanie aux IVe et Ule siècles av. J.­C. d'après l'artisanat et le commerce", en J. MERTENS & R.

LAMB RECHTS (cur.). 1991. Comunità indigène e problerni délia romanizzazione neintalia centro­meridionale (IV0_­IIIC_{'sec. av.C.). Actes du Colloque International,}

Rome, Academia Bélgica, ler­3 février 1990. Bruxelles­Roma: 125­144.

J. P. MOREL, "Elites municipales et manufacture en Italie", en AA.VV. 1996.

Les élites municipales de V Italie péninsulaire des Gracques à Néron. Actes de la table ronde internationale de Clermont­Ferrand, 1991. Napoli­Roma: 181­198.

Gentes itálicas y urbanización de la Península Italiana, s. II­I a.C. F. COARELLI 1980.I Tempti dell Italia antica. Milano.

F.COARELLI. 1977. "Public Building in Rome between the Second Punic War and Sulla". PBSR 45: 1­23.

P. GROS. 1978. Architecture et Société à Rome et en Italie Centro­meridionale aux deux derniers siècles de la République. Bruxelles.

E. GABBA, "Considerazioni politiche ed economiche sullo sviluppo urbano in Italia nei secoli II e I a.C", en Zanker (cur.) 1976 Hellenismus in Mittelitalien II: 316­ 326.

H. GALSTERER, "Urbanisation und Municipalisation Italiens im 2. und 1. Jh. v. Chr.", en ZANKER (cur.) 1976 Hellenismus in Mittelitalien II: 327­340.

E. GABBA, "Urbanizzazione e rinnovamenti urbanistici nellTtalia centro­ meridionale del I sec. a.C.", en R. GUSMANI (cur.). 1978. La cultura itàlica (Atti del Conv. delia Società Italiana di Glottologia, Pisa 19­20 dic. 1977). Pisa: l Iss.

M. TORELLI "Innovazioni nelle tecniche edilizie romane tra il I sec.a.C.e il I sec.d.C", en AA.VV. 1980. Tecnologia, economia e società nel mondo romano (Atti Conv..Como, 27­29/9/1979). Como: 146.

F. COARELLI, "I Santuari del Lazio e delia Campania tra i Gracchi e le Guerre Civili", en AA.VV. 1983. 'Bourgeoisies1: 217­240.

M. TORELLI, "Edilizia pubblica in Italia centrale tra guerra sociale ed età augustea: ideologia e classi sociali", en AA.VV. 1983 Bourgeoisies: 247sss.

EMIGRACIÓN ITÁLICA

A.J.N. WILSON. 1966. Emigration from Italy in the Republican Age of Rome.

Manchester­New York.

P.A.BRUNT. "The number of citizens overseas before Caesar", en P.A.BRUNT. 1971. Italian Manpower 225 B.C.­A.D.14. Oxford.

Emigración itálica a Délos

F. DÜRRBACH. 1902. "Fouilles de Délos". BCH26: 536­539.

J.HATZFELD. 1912. "Les Italiens résidant à Délos mentionnés dans les inscriptions de l'île". BCH36: 5­218.

J.HATZFELD. 1919. Les trafiquants italiens dans l'Orient hellénique. Paris. J. HATZFELD. 1921. "Les dédicaces des portiques de l'Agora des Italiens à Délos". BCH45: 471­486.

P. ROUSSEL & M. LAUNEY. 1937. Inscriptions de Délos. Paris.

R. & L. ROBERT. 1965. "Bulletin Épigraphique. Musées et collections, pierres errantes, provenances, n. 61 Zante". REG 78: 87­89.

F.CASSOLA. 1970/71. "Romani ed Italici in Oriente". DArch. 4/5: 305­322. H. SOLIN. 1972. "Zur römischen Namengebung auf Délos". Árelos n. s. 7: 163­167.

M.­Th. COUILLOUD. 1974. Les monuments funéraires de Rhénée. Paris. H.SOLIN. 1982. "Appunti sull'onomastiça romana a Délo". Opuscula Instituti Romani Finlandiae 2: 104 ss.

F. COARELLI, "L'agora des Italiens a Délo: il mercato degli schiavi?, en F. COARELLI, D. MUSTI, H. SOLIN (cur.). 1983. Délo e l'Italià. Roma:

H. SOLIN, "Appunti sull'onomastica romana a Délo", en F. COARELLI, D. MUSTI, H. SOLIN (cur.). 1983. Délo e l'Italià. Roma: 101­117.

Emigración itálica a Sicilia

A. FRASCHETTI, "Per una prosopografia dello sfruttamento: romani e italici in Sicilia (212­ 44 A.C.)", en A. GIARDINA & A. SCHIAVONE (cur.). 1981. Società romana eproduzione schiavistica, vol.I. Vitalia: insediamenti e forme economiche.

Roma­Barí: 474­480.

El sistema de los decumani de Verres y la promoción de los itálicos S. MAZZARINO, "In margine alie "Verrine". Per un giudizio storico

suH'orazione "De Frumento", en AA.VV. 1961. Atti del I Congresso Internazionale di Studi Ciceroniani (Roma, 1959), vol.II. Roma, 99­118.

E. Cl A CERI. 1939. Cicerone e i suoi tempi, voll. Dalla nascita al consolólo (c.100­63 a.C.). Milano: 53­88.

J. CARCOPINO. 1914. La loi de Hieran et les Romains. Paris.

R. T. PRITCHARD. 1971. "Gains Verres and the Sicilian Farmers". Historia

Cl. NICOLET. "Dîmes de Sicile, d'Asie et d'ailleurs", en AA.VV. 1994. Le ravitaillement en blé de Rome et des centres urbains des débuts de la République jusqu'au Haut Empire (Actes du colloque international de Naples, 1991). Napoli­Roma: 215­229.

Emigración itálica a la Península Ibérica

E. GABBA. 1973. "Sull'emigrazione romano­itálica in Spagna nel II sec. a.C".

Esercito e Società nella tarda Repubblica romana. Firenze: 289­299.

A. MARÍN. 1986­1987. "La emigración itálica a Hispània en el siglo II a.C".

Studio, Histórica. Historia Antigua 4­5: 62.

M

 _{A. MARÍN. 1988.}

 _{Emigración, colonización y municipalización en la}

Hispània republicana.

 Granada.

M. VILLANVEVA, "La inmigración y asentamiento romano­itálico en Hispània

como factor de romanización del campo", en AA.VV. 1994. Homenaje al profesor Presedo: FALTAN LAS PAGINAS

Gentes itálicas en la Península Ibérica

J.S. HERNÁNDEZ FDEZ. 1994. "Tito Livio XLIII, 3 y los nomina de los magistrados monetales de Carteia". Faventia 16/2: 83­109.

A. BARREDA, "Algunos única de la epigrafía republicana de Hispània:

Pontilienus, Utius, Trinius y Labicius", en AA.VV. 1997. XI Congresso Internazionale di Epigrafía Greca e Latina, Roma, 18­24 setiembre 1997. Preatti. Roma: 81­90.

Gentes itálicas en la epigrafía anfórica de la Península Ibérica R.PASCUAL. 1962. "Centros de producción y difusión de un tipo de ánfora".

VIICNA, Barcelona 1960. Zaragoza: 334­345.

M. CALLENDER. 1965. Roman Amphorae. London.

A. TCHERNIA, "Une marque d'amphore de P. Vedius Pollio" en AA.VV. 1969. Hommage à Fernand Benoit, III = RSL 35 (1­3): 147ss

A. TCHERNIA. 1971. ""Les amphores vinaires de Tarraconaise et leur exportation au début de l'Empire". AEA , vol.44: 38­85.

B. LIOU. 1975. "Recherches sous­marines". Gallia 33: 576­577.

A. HESNARD, "Un dépôt Augustéen d'amphores à la Longarina, Ostie", en en J. H. D' ARMS & E. C. KOPFF (cur.). 1980. The Seaborne Commerce of Ancient Rome: Studies in Archaeology and History. Roma: 141­156.

R. PASCUAL, R. 1980. "Sobre algunas marcas anfóricas catalanas". RSL 46: 261­279.

J. MIRÓ, "La marca C. Mussidi Nepotis i les àmfores catalanes" en J. MIRÓ. 1981­1982. "Les marques C. Mussidi Nepotis i Philodamus i la producció d'àmfores Dressel 28 i Dressel 7/11 a Catalunya". Pyrenae 17­18: 335­342.

P. A. GIANFROTTA, P.A., "Lentulo Augure e le anfore laietane" en S.

PANCIERA (cur.). 1982. Atti del Colloquio Internazionale AIEGL su Epigrafía e Ordine Senatorio, Roma, 14­20 maggio 1981, Vol.I y II. Roma: 475­479.

G. AMAR, B. LIOU. 1984. "Les estampilles sur amphores du golfe de Fos".

Arcl·iaeonautica 4: 145­212.

M. COMAS. 1985. Baetulo. Les àmfores. Badalona.

J. M. NOLLA i J.M. SOLÍAS. 1984­85. "L1 àmfora Tarraconense 1.

Característiques, procedència, àrees de producció, cronologia". Butlletí Arqueològic de Tarragona (publicado en 1988): 107­144.

M. COMAS, "Importació i exportació de vi a Baetulo: l'estudi de les àmfores", en AA.VV. 1987. El vi a V antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental, Badalona, 1985. Badalona, 1987: 167­173.

J.M. NOLLA, "Una nova àmfora catalana: la Tarraconense 1" en AA.VV. 1987 / Col.loqui d'Arqueologia Romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Actes. Badalona, 1985. Badalona: 217­223.

A. TCHERNIA, "Modèles économiques et commerce du vin à la fin de la République et au début de l'Empire", en AA.VV. 19871 Col.loqui d'Arqueologia Romana. El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Actes. Badalona:, 1985.

"Las marcas", publicado en J. MIRÓ. 1988. La producción de ánforas romanas en Catalunya (siglos I a.C.­1 d.C.). Oxford: 209­240.

M. COMAS y T. CASAS, "Nuevas aportaciones para el conocimiento del ánfora Laietana 1 : cronología, difusión y producción", en AA.VV. 1989. Anfore romane e storia económica: un decennio di recerche (Atti del colloquio di Siena, 1986). Roma: 580­585.

V. REVILLA. 1995. Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispània Tarraconensis (siglos I a.C.­ III d.C.). Barcelona: 149­155.

M. COMAS. 1997. Baetulo. Les marques d'àmfora , I.E.C./ Museu de Badalona.

M. J. PENA & A. BARREDA. 1997. "Productores de vino del nordeste de la Tarraconense. Estudio de algunos nomina sobre ánforas Laietana 1 (=Tarraconense 1).

Faventia 19/2: 51­73.

A. BARREDA, "Los Mussidü en las ánforas Pascual 1", en El vi a l'Antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Col·loqui Internacional

d'Arqueologia Romana. Museu de Badalona, 6, 7, 8, 9 de maig de 1998 (en prensa).

ORDO SENATORIUS

P. WILLEMS. 1878­1885. Le Sénat de la République romaine. Vol. I: La composition du Sénat; Vol. II: Les atributions du Sénat. Lovaina.

F. MÜNZER. 1920. Rò'misdie Adelsparteien und Adelsfamilien. Stuttgart. T.R.S. BROUGHTON. 1951. The magistrates of the Roman Republic I. New York.

T.R.S. BROUGHTON. 1952. The magistrates of the Roman Republic. II. New York.

R. SYME. 1955."Missing senators". Historia 4: 52­71.

T.R.S. BROUGHTON. 1960. The magistrates of the Roman Republic. Supplement. New York & Oxford.

E. BADIÁN. 1963. "Notes on Roman senators of the Republic". Historia 12: 129­143.

R. SYME. 1964. "Senators, Tribes, and Towns". Historia 13: 105­125. T. P. WISEMAN. 1964. "Some republican senators and their tribes". CQ 14: 122­133, en concreto 127.

T. P. WISEMAN. 1964. "Some Republican senators". CQ: 122­133. M. TORELLI 1969. "Senatori etruschi délia tarda repubblica e dcU'impero".

DArch. 3:314.

R.K.SHERK. 1969. Roman documents from the Greek East. Baltimore. T.R.S.BROUGHTON. 1970. "Senate and Senators of the Roman Republic".

Volumes in honour of Professor J. Vogt. Berlin.

T.R.S. BROUGHTON. 1972. "Senate and senators of the Roman Republic: The prosopographical approach". ANRW 1:1. Berlin: 250­261.

R. SYME, "Senators, tribes and towns" en E. BADIÁN (cur.). 1979. Roman Papers. Vol. II. Oxford: 582­604 (= R. SYME. 1964. "Senators, Tribes, and Towns".

Historia 13: 105­125).

R. SYME, "Missing Senators", en E. BADIÁN (cur.). 1979. Roman Papers. Vol. II. Oxford: 271­291 (= R. SYME. 1955."Missing senators". Historia 4: 52­71).

EOS = S. PANCIERA (cur.). 1982. Atti del Colloquio Internationale AIEGL su Epigrafia e Ordine Senatorio, Roma, 14­20 maggio 1981, Vol.1 y II. Roma.

V. LAFFI, Tsenati locali nell'Italia repubblicana", en AA.VV. 1983.

"Bourgeoisies" : 61ss.

Ordo senatoriiis, homines novi

R. SYME. 1968 (19391). The Roman Revolution. Oxford.

T. P. WISEMAN. 1971. New men in the Roman Senate 139 B.C.­14 A.D.

Oxford.

Cl. NICOLET. 1977. "Les classes dirigeantes dans la Rome républicaine: Ordre senatorial et ordre équestre". Annales. ESC 32 Année­n°4: 726­755.

P. A. BRUNT. 1982. "Habilitas and Novitas". JRS 72: 1­13.

R. SYME. 1938."Caesar, the Senate and Italy". PBSR 14:1­31.

R. SYME. 1939. "Cap.VI, "Caesar's new senators".The Roman Revolution.

Oxford: 78­96.

Ordo senatorias, negotiatores

E. BADIÁN. 1972. Publicans and sinners. Private enterprise in the service oftfie Roman Republic. Oxford.

I. SHATZMAN. 1975. Senatorial Wealth and Roman Politics. Bruxelles. J. H. D' ARMS, "Republican senators' involvement in commerce in the Late Republic: some Ciceronian evidence", en J. H. D' ARMS & E. C. KOPFF (cur.).

1980. The Seaborne Commerce of Ancient Rome: Studies in Archaeology and History.

Roma: 77­91.

J. H. D' ARMS. 1981. Commerce and Social Standing in Ancient Rome.

Cambridge (Mass.) & London.

ORDO EQUESTER

J. SUOLAHTI. 1955. The Junior Officers of the Roman Army in the Republican period. A Study of Social Structure. Helsinki.

P. A. BRUNT, "The Equités in the Late Republic", en 1965. Deuxième Conference Int. d'Histoires Economique Aix. 1962. Vol. I.Paris: 117­137.

H. DEVIJVER. 1976, 1977, 1980, 1987. Prosoposographia Militarium Equestriwn quaefuenmt ab Augusto ad Gallienum I­IV. Leuven.

C. NICOLET. 1966. L'Ordre équestre à l'époque républicaine. Vol I. Définitions juridiques et structures sociales. Paris.

C. NICOLET. 1974. L'Ordre équestre à l'époque Républicaine (312­43 au. J.C.). Vol. II: Prosopographie des chevaliers Romains. Paris.

S. DEMOUGIN. "Notables municipaux et ordre équestre à l'époque des

dernières guerres civiles". Les "bourgeoisies" municipales italiennes aux Ile et 1er siècles av. J.­C. Paris­Napoli: 279­298 (para los años 43­31 a.C).

T.P.WISEMAN. 1983. "Domi nobiles and the Roman cultural elite". Les 'Bourgeoisies' municipales italiennes aux He et 1er siècles av. J.­C. Paris­Naples: 299­ 307.

Ordo ecuestre en Hispània

M. FERRERIO LÓPEZ. 1993 ( 1990) "Los legados de César en España". //

Congresso Peninsular de Históira Antiga. Coimbra, 18­20 de Outubro de 1990.

Coimbra: 399­415.

PROSOPOGRAFÍA

Estudios prosopográficos

E. GROAG, A. STEIN & L. PETERSEN. 1933­1987.Prosopographia Imperil Romani. Saec. I, II, III: Berlin­New York: PIRI (A­B, 1933), PIRII (C­E, 1936), PIR

III (F, 1943), PIR IV, 1 (G, 1952), PIR IV, 2 (H, 1958), PIR IV, 3 (I, 1967), PIR V, 1 (L, 1970), PIR V, 2 (M, 1983) PIR V, 3 (N­O, 1987), PIR III (P­Z, 1898).

E.S. GRUEN. 1974. The last generation of the Roman Republic. Berkeley, Los Angeles & London.

T.P. WISEMAN. 1974. "Genealogies in Late Republican Rome". Greece and Rome 2 s., 21: 143­164.

Ch. WIKANDER & 0. WIKANDER. 1979. "Republican prosopography: some reconsiderations". Opuscula Romana XII, 1: 1­12.

Paulys Realencyclopädie der Classischen Alterlumwissenschaft.

Problemas de metología en prosopografía

Cl. NICOLET. 1970. "Prosopographie et histoire sociale: Rome et l'Italie à l'époque républicaine". Annales. ESC 25 Année­n°5: 1209­1228.

J. MAURIN. 1982. "La prosopographie romaine: pertes et profits". Annales 37: 824­836.

TRIBUS

J. W. KUBITSCHEK. 1882. De Romanarum tribuían origine acpropagatione.

Wien.

J. W. KUBITSCHEK. 1889. Imperium Romanum tributim descriptum.

Vindobonae.

L. Ross TAYLOR. 1960. The Voting Districts of the Roman Republic. Roma. L. Ross TAYLOR. 1966. Roman voting assemblies from the Hannibalic War to the dictatorship of Caesar. Ann Arbor.

J. KOLENDO. 1966. "Tuscorum urbs Crustumena et l'origine de la tribus Crustumina d'après Festus". Eos 56: 311­315.

I. BITTO. 1968. "Tribus e propagatio ciuitatis nei secoli IV e III a.C".

Epigraphica 30:47­58.

G. FORNI. 1977. "II ruólo delia menzione delia tribu nell'onomastica romana. Discussion" en L'onomastique latine, Paris, 13­15 octobre 1975. Paris.

G. FORNI. 1977. "L'indicacione délia tribu fra i nomi del cittadino romano. Osservazione morfologique". Athenaeum 65: 136­140.

G. FORNÍ. 1989. "La tribu Ve/wadegli Aquileiesi". AAA35: 51­81.

Tribus de la Península Ibérica

R. WIEGELS. 1985. Die Tribusinschriften des römischen Hispanien. Ein Katalog. Berlin.

G. FORNI. 1987. "Wiegels, Die Tribusinschriften des röm. Hispanien".

Gnomon 59: 618­630.

A. U. STYLOW. 1995. "Apuntes sobre las tribus romanas en Hispània". Vélela

12: 105­123.

COLONIZACIÓN EN ÉPOCA CESARIANA Y AUGUSTEA

F. VITTINGHOFF. 1951. Römische Kolonisation und Bürgerrechtspolitik unter Caesar und Augustus. Mainz.

L. KEPPIE. 1983. Colonisation and Veteran Settlement in Italy (47­14 B.C.) .

Roma.

L. KEPPIE. 1984. "Colonisation and Veteran Settlement in Italy in the First Century A.D.". PBSR 52: 77ss.

M. GAYRAUD. 1981. Narborme antique, des origines à la fin du III siècle.

Paris; sobre la fundación cesariana, vid. 175­181.

I. RODA. 1986­89 . Els lloctinents de Juli Cèsar, primers patrons d' Empúries".

Empúries 48­50 (publicado en 1993), vol.II: 246­249.

M. FERREIRO, "Los legados de César en España" en AA.VV. 1993. II

Congresso Peninsular de Història Antiga. Coimbra, 18 a 20 Outubro de 1990. Coimbra: 399­415.

CIUDADES Ampurias

I. RODA. 1986­89 . Els lloctinents de Juli Cèsar, primers patrons d1 Empúries".

Empúries 48­50 (publicado en 1993), vol.II: 246­249.

M. J. PENA, "El problema del estatuto jurídico de Emporia(^.Análisis de la documentación", en AA.VV. 1988. Actas del 1er Congreso Peninsular de Historia Antigua (Santiago de Compostela, 1­5 julio 1986), vol.II. Santiago: 455­466.

M. J. PENA. 1992. "Emporiae". DArch. 1­2 (=Conquista romana y modos de intervención en la organización urbana y territorial, Elche, 26­29 octubre 1989): 65­77.

R. PLANA y M. J. PENA. 1995­96. "Ampurias: cuestiones agrarias y jurídicas de finales de la República", Studia Historica.Historia Antigua 13­14: 89­104.

Maresme

AUTOPISTAS I ARQUEOLOGÍA. 1995. Memoria de les excavacions en la prolongado de V autopista A­19 .Barcelona

M. PREVOSTI. 1995­96. "Prospecciones sistemáticas en el Maresme y los orígenes de la romanización del territorio". Studia Histórica. Historia Antigua 13­14:

125­140.