Estratègies de diagnòstic genètic en fetus amb malformacions congènites. Correlació genotip-fenotip

205  Descargar (0)

Texto completo

(1)Estratègies de diagnòstic genètic en fetus amb malformacions congènites. Correlació genotip-fenotip Irene Mademont Soler.  . ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió  del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats  finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service and by the UB Digital Repository (diposit.ub.edu) has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not authorized (framing). Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author..

(2) Estratègies de diagnòstic genètic en fetus amb malformacions congènites. Correlació genotip-fenotip.. Irene Mademont Soler. Tesi doctoral 2013.

(3)

(4)

(5)

(6) Estratègies de diagnòstic genètic en fetus amb malformacions congènites. Correlació genotip-fenotip.. Tesi doctoral presentada per Irene Mademont Soler per optar al grau de Doctor en Biologia (Programa de Doctorat en Biomedicina), realitzada al Servei de Bioquímica i Genètica Molecular de l’Hospital Clínic de Barcelona. Tesi realitzada sota la direcció de la Dra. Aurora Sánchez Díaz, del Servei de Bioquímica i Genètica Molecular de l’Hospital Clínic de Barcelona. Adscrita al Departament de Ciències Fisiològiques I de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, sota la tutoria del Dr. Rafael Oliva Virgili.. Dra. Aurora Sánchez Díaz. Dr. Rafael Oliva Virgili. Barcelona, juny de 2013. Irene Mademont Soler.

(7)

(8) AGRAÏMENTS Aquesta tesi no hauria estat possible sense les aportacions i el suport de molta gent. A tots ells els agraeixo enormement la seva col·laboració desinteressada. En primer lloc, el més sincer agraïment a la Dra. Aurora Sánchez, una professional excepcional i una gran persona. Aquesta tesi no hauria estat possible sense el seu suport, dedicació i perseverança; ni tampoc sense totes les seves aportacions. “Aurora, treballar i fer ciència al teu costat ha estat un veritable privilegi, i espero que d’una manera o altra puguem seguir-ho fent”. També agrair a la resta de companys i companyes de la Secció de Citogenètica i Genètica Clínica de l’Hospital Clínic de Barcelona haver dedicat part del seu temps a formar-me, i per acollir-me des del principi amb els braços oberts. A la Dra. Núria Clusellas, la Dra. Ester Margarit, l’Emma, en Marc, la Marian, la Sabine, l’Edu, l’Angelines, l’Àngels, la MªJosé, la Yolanda... i d’una forma molt especial a la Dra. Anna Soler, per fer-me partícip de la seva saviesa; i a la Dra. Carme Morales, una gran companya de viatge. Aquesta tesi també ha comptat amb la inestimable col·laboració del Prof. Joris Vermeesch i el seu equip de KU Leuven -Bèlgica-, i del Dr. BaiLin Wu i el seu equip del Children’s Hospital Boston -EUA-. El valor de les seves aportacions a aquesta tesi és incalculable..

(9) També vull agrair el suport que m’han donat els meus actuals companys de feina del Centre de Genètica de Cardiovascular de Girona, i a la Dra. María Obón i la resta de professionals del Servei d’Anàlisis Clíniques de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta. I, finalment, agrair als meus pares, a en Carles, i als meus amics tot el seu suport. Sense ells, aquesta tesi tampoc hauria estat possible. Infinites gràcies a tots!.

(10) A la meva mare..

(11)

(12) ÍNDEX ABREVIATURES. 13. INTRODUCCIÓ. 15. 1. Història i evolució del diagnòstic citogenètic. 17. 1.1. Origen de la citogenètica humana. 17. 1.2. El naixement del diagnòstic citogenètic prenatal. 18. 1.3. Avantatges i limitacions de la citogenètica convencional. 20. 1.4. Introducció de la citogenètica molecular. 21. 2. Anomalies cromosòmiques 2.1. Anomalies cromosòmiques: tipus, incidència,. 36 36. repercussió fenotípica i diagnòstic 2.1.1. Anomalies cromosòmiques numèriques. 37. 2.1.2. Anomalies cromosòmiques estructurals. 42. 2.1.2.1. Anomalies cromosòmiques estructurals. 45. microscòpiques 2.1.2.2. Anomalies cromosòmiques estructurals. 47. críptiques 2.1.2.2.1. Síndrome de la deleció cromosòmica. 51. 22q11.2 2.2. Anomalies cromosòmiques: origen. 52. 2.3. Anomalies cromosòmiques: risc de recurrència. 59. 3. Indicacions de procediment invasiu de diagnòstic prenatal. 63.

(13) 3.1. Anomalies ecogràfiques. 64. 3.2. Cribratge de primer o segon trimestre positiu. 66. 3.3. Anomalia cromosòmica parental. 68. 3.4. Anomalia cromosòmica prèvia. 69. 3.5. Altres indicacions. 69. 4. Etiologia de les anomalies congènites 4.1. Etiologia de les cardiopaties congènites. 69 70. 5. Procediments invasius per a l’obtenció del cariotip fetal. 75. 6. Assessorament genètic en diagnòstic prenatal. 77. 7. Perspectives de futur del diagnòstic citogenètic prenatal. 81. HIPÒTESI. 83. OBJECTIUS. 87. RESULTATS. 91. 1. Recull dels resultats dels estudis citogenètics en líquid. 95. amniòtic realitzats entre 1998 i 2009 a l’Hospital Clínic de Barcelona. 2. Aplicació de la tècnica MLPA subtelomèrica en fetus amb. 103. anomalies ecogràfiques i cariotip normal, i en fetus amb anomalies cromosòmiques de difícil caracterització per citogenètica convencional. 3. Comparació de les tècniques MLPA específica de cardiopaties i FISH de la regió 22q11.2 per al diagnòstic genètic de fetus amb malformacions cardíaques.. 117.

(14) 4. Potencial diagnòstic de la CMA en gestacions amb troballes. 123. ecogràfiques cardíaques. DISCUSSIÓ 1. La citogenètica convencional en el diagnòstic prenatal. 133 136. d’anomalies cromosòmiques 2. Desequilibris subtelomèrics críptics en fetus amb troballes. 140. ecogràfiques i cariotip normal 3. Estudi de gestacions amb troballes ecogràfiques. 143. cardíaques 3.1. Anàlisi comparatiu de l’MLPA de cardiopaties i la. 144. FISH de la regió 22q11.2 per a l’estudi de gestacions amb anomalies ecogràfiques cardíaques 3.2. Anomalies cromosòmiques microscòpiques i. 146. críptiques en fetus amb troballes ecogràfiques cardíaques 4. Caracterització de reorganitzacions cromosòmiques. 153. mitjançant tècniques de citogenètica molecular 5. Valoració de la necessitat de canviar els protocols de. 157. diagnòstic citogenètic prenatal actuals 6. Perspectives de futur del diagnòstic citogenètic prenatal. 161. CONCLUSIONS. 169. BIBLIOGRAFIA. 175.

(15)

(16) ABREVIATURES AFP. Alfa-fetoproteïna. BAC. Bacterial Artificial Chromosome. CGH. Comparative Genomic Hybridization. CMA. Chromosomal Microarray-based Analysis. CNV. Copy Number Variant. DGP. Diagnòstic Genètic Preimplantatori. DNA. Desoxyribonucleic acid. DUP. Disomia uniparental. FISH. Fluorescent In Situ Hybridization. fβ β-hCG. Fracció β lliure de l’hormona gonadotropina coriònica. ICSI. Intracytoplasmatic Sperm Injection. LCR. Low Copy Repeat. M-FISH. Multiplex Fluorescent In Situ Hybridization. MLPA. Multiplex Ligation-dependent Probe Amplification. NAHR. Non-allelic Homologous Recombination. PAPP-A. Pregnancy-Associated Plasma Protein-A. PCR. Polymerase Chain Reaction. QF-PCR Quantitative Fluorescent Polymerase Chain Reaction RCIU. Retard de Creixement Intrauterí. RNA. Ribonucleic acid. Sd. Síndrome. SKY. Spectral Karyotyping. SMC. Supernumerary Marker Chromosome. SNP. Single Nucleotide Polymorphism. TN. Translucidesa Nucal. uE3. Estriol no conjugat. VPP. Valor predictiu positiu.

(17)

(18) INTRODUCCIÓ.

(19)

(20) INTRODUCCIÓ 1. Història i evolució del diagnòstic citogenètic 1.1. Origen de la citogenètica humana Els primers cromosomes humans en mitosi es van observar a finals del segle XIX, però l’origen de la citogenètica humana moderna no va tenir lloc fins el 1956, quan es va establir que la dotació cromosòmica humana era de 46 cromosomes, i no de 48 com es creia fins llavors [Tjio and Levan, 1956; Ford and Hamerton, 1956]. Tres anys més tard, el 1959, es va demostrar la primera aplicació mèdica dels estudis citogenètics, al associar-se la trisomia del cromosoma 21 amb la Síndrome de Down [Lejeune et al., 1959]. Aquell mateix any també es van descriure la Sd. de Turner (45,X) i la Sd. de Klinefelter (47,XXY), i un any més tard la Sd. de Patau (trisomia 13) i la Sd. d’Edwards (trisomia 18) [Ford et al., 1959; Jacobs and Strong, 1959; Patau et al., 1960; Edwards et al., 1960]. Posteriorment, l’any 1963, es va descobrir la primera síndrome delecional, la Sd. de Cri-du-Chat, caracteritzada per la deleció del braç curt del cromosoma 5 [Lejeune et al., 1963]. El següent gran avenç en el camp de la citogenètica va tenir lloc a principis de la dècada dels 70, quan es van desenvolupar les tècniques de bandejat de cromosomes, que permetien la identificació precisa de cada parell cromosòmic [Caspersson et al., 1970; Patil et al., 1971; Drets and Shaw, 1971]. Amb els anys aquestes tècniques es van perfeccionar i el poder de resolució diagnòstica del cariotip convencional va incrementar-se fins a arribar a les 5-10Mb actuals (Figura 1). La utilització d’aquestes. 17.

(21) INTRODUCCIÓ tècniques de bandejat va permetre la detecció de moltes anomalies cromosòmiques, tant equilibrades com desequilibrades, i en poc temps el cariotip va entrar a la pràctica clínica rutinària per a l’estudi d’individus amb retard mental i/o malformacions congènites, d’individus amb alteracions del desenvolupament sexual, i de parelles amb esterilitat/infertilitat.. A. B. Figura 1. Evolució de la citogenètica convencional. A. Exemple d’un dels primers cariotips en sang perifèrica, publicat per Tijo and Puck el 1958. B. Cariotip en sang perifèrica actual, aplicant tècniques de bandejat cromosòmic. El creixement exponencial del nombre d’anomalies cromosòmiques descrites va posar de manifest la necessitat d’establir una nomenclatura internacional, i així va néixer l’International System for Human Cytogenetics Nomenclature (ISCN), que s’actualitza i publica periòdicament des de l’any 1978. 1.2. El naixement del diagnòstic citogenètic prenatal L’origen del diagnòstic citogenètic prenatal es situa a l’any 1966, quan Steele i Breg van demostrar la idoneïtat de les cèl·lules cultivades de 18.

(22) INTRODUCCIÓ líquid amniòtic per a l’obtenció del cariotip fetal [Steele and Breg, 1966]. Un any més tard, el 1967, es va realitzar el primer diagnòstic prenatal d’una anomalia cromosòmica, una translocació equilibrada, i el 1968 es va diagnosticar el primer fetus amb trisomia 21 [Jacobson and Barter, 1967; Valenti et al., 1968]. Al llarg de la dècada dels 70 el diagnòstic citogenètic en líquid amniòtic va introduir-se progressivament a la pràctica clínica (Figura 2A).. A. B. C. D. Figura 2. A. Cariotip normal masculí en líquid amniòtic. B. Cariotip normal masculí en vellositat corial, cultiu semidirecte. C. Cariotip normal femení en vellositat corial, cultiu llarg. D. Cariotip normal masculí en sang fetal. El primer treball publicat que reporta l’ús de mostres de vellositat corial per a l’obtenció del cariotip fetal data de 1968, però les tècniques de. 19.

(23) INTRODUCCIÓ diagnòstic citogenètic prenatal en aquest teixit no es van introduir a la rutina obstètrica fins als anys 80 [Mohr, 1968; Simoni et al., 1983]. La seva implantació va comportar un canvi important en el camp del diagnòstic prenatal, ja que oferien la possibilitat d’obtenir el cariotip fetal durant el primer trimestre de la gestació (Figura 2B i 2C). Pel que fa als estudis citogenètics en sang fetal, aquests es van començar a realitzar a la dècada dels 70 (Figura 2D) [Hobbins et al., 1974]. Atès que tot procediment obstètric per a la realització d’un diagnòstic prenatal presenta un risc de pèrdua gestacional associat, ja des de l’inici de la introducció dels estudis citogenètics durant l’etapa prenatal es van establir criteris de selecció d’aquelles gestants amb un risc superior al de la població general d’anomalia cromosòmica fetal. Amb el pas del temps aquests criteris han evolucionat, oferint cada vegada una major sensibilitat i especificitat. 1.3. Avantatges i limitacions de la citogenètica convencional El principal avantatge del cariotip convencional és que ofereix una visió global de tots els cromosomes, permetent la detecció d’anomalies cromosòmiques equilibrades i desequilibrades a una resolució limitada però que es considera acceptable (>5-10Mb). Aquestes característiques han fet que durant anys la realització del cariotip hagi estat fonamental per al diagnòstic d’anomalies cromosòmiques en individus amb retard mental i/o altres anomalies congènites d’origen desconegut, individus amb alteracions del desenvolupament sexual, parelles amb esterilitat/infertilitat, i gestacions. 20.

(24) INTRODUCCIÓ amb un risc incrementat d’anomalia cromosòmica fetal. En l’actualitat, el cariotip segueix sent el gold standard per al diagnòstic de la majoria d’aquests pacients, sent l’única excepció l’estudi de les anomalies congènites d’etiologia desconeguda durant l’etapa postnatal, per a les quals es recomana l’anàlisi cromosòmica basada en microarray com a tècnica de primera elecció [Miller et al., 2010]. Entre les limitacions de la citogenètica convencional cal destacar que no. permet. el. diagnòstic. de. reorganitzacions. cromosòmiques. submicroscòpiques o críptiques (<5-10Mb), requereix cèl·lules en divisió (i, per tant, cultiu cel·lular), poden passar desapercebuts mosaics baixos (<14%), i és una tècnica laboriosa que requereix professionals amb àmplia experiència [Hook, 1977; Soler et al., 2009; Vermeesch et al., 2012]. 1.4. Introducció de la citogenètica molecular Després de l’obtenció de cromosomes en metafase i de la introducció del bandejat cromosòmic, el tercer gran avenç en el camp de la citogenètica va arribar a la dècada dels 80 amb el desenvolupament de les tècniques de citogenètica molecular. La primera d’aquestes tècniques va ser la Hibridació In Situ Fluorescent (Fluorescent In Situ Hybridization, FISH), que es basa en la utilització de sondes de DNA marcades fluorescentment que hibriden sobre regions concretes del genoma, ja sigui sobre cromosomes en metafase o nuclis en interfase [Pinkel et al., 1986]. La FISH permet el diagnòstic d’anomalies cromosòmiques estructurals (principalment delecions) a les regions estudiades a una resolució molt. 21.

(25) INTRODUCCIÓ superior a la del cariotip, i també facilita la caracterització de reorganitzacions cromosòmiques (tant equilibrades com desequilibrades) i cromosomes marcadors (Figura 3).. A. B. Figura 3. A. Imatge de FISH d’un pacient amb Síndrome de la deleció cromosòmica 22q11.2 en què s’ha utilitzat una sonda locus específica d’aquesta regió (en vermell; la senyal verda és una sonda control). B. Imatge de FISH d’una inserció recíproca entre els cromosomes 2 i 5 en què s’han utilitzant sondes de pintat cromosòmic d’aquests cromosomes.. Es poden dissenyar sondes de FISH per a qualsevol regió del genoma, però les més àmpliament utilitzades són les sondes comercials, especialment les locus específiques, dirigides a estudiar aquelles regions del genoma associades a síndromes microdelecionals concretes (Fig. 3A); les subtelomèriques i de pintat cromosòmic, que faciliten la caracterització d’anomalies cromosòmiques estructurals (Fig. 3B); i les centromèriques, per a l’estudi de cromosomes marcadors. La FISH amb sondes centromèriques també ha estat àmpliament utilitzada en diagnòstic prenatal per a l’estudi ràpid de les aneuploïdies clàssiques en nuclis en interfase;. 22.

(26) INTRODUCCIÓ però en l’actualitat la majoria de centres utilitzen la tècnica Quantitative Fluorescent Polymerase Chain Reaction amb aquesta finalitat (descrita a continuació). Les principals limitacions de la FISH són que es tracta d’una tècnica dirigida a l’estudi de regions del genoma prèviament seleccionades, generalment resulta impossible diagnosticar duplicacions en tàndem, i el nombre de loci que es poden estudiar en un mateix experiment és limitat (generalment 2 o 3) [Soler et al., 2009]. No obstant, durant molts anys la utilització de sondes de FISH subtelomèriques va ser clau per a l’estudi d’individus amb retard mental i/o malformacions congènites, ja que se sabia que aquestes regions són molt riques en gens i estan freqüentment involucrades en reorganitzacions cromosòmiques. En l’actualitat, però, altres tècniques moleculars (com la Multiplex Ligation-dependent Probe Amplification i l’anàlisi cromosòmica basada en microarray, descrites a continuació) han substituït la FISH per a l’estudi d’aquests pacients. En relació a la Quantitative Fluorescent Polymerase Chain Reaction (QF-PCR), actualment aquest és el mètode més utilitzat a Europa per al cribratge prenatal de les aneuploïdies més comunes (trisomies 21, 18 i 13; i dels cromosomes sexuals) [Faas et al., 2011]. Aquesta tècnica, basada en l’estudi de microsatèl·lits, presenta una eficàcia i fiabilitat molt elevades, és automatitzable i econòmica. La QF-PCR té una presència important en diagnòstic prenatal, especialment en líquid amniòtic, ja que permet proporcionar un resultat en 24 hores, reduint. 23.

(27) INTRODUCCIÓ l’ansietat de les gestants en l’espera del resultat del cariotip (3 setmanes). També és de gran utilitat per a l’estudi de mostres en què ha fallat el cultiu, de mostres amb contaminació materna, i per determinar la zigositat en gestacions gemel·lars. La gran limitació de la QF-PCR, però, és la parcialitat dels resultats obtinguts. Únicament permet el diagnòstic de les aneuploïdies més comunes, de manera que la resta d’aneuploïdies i les reorganitzacions cromosòmiques estructurals no es poden detectar. A més, la QF-PCR tampoc és capaç de distingir si les trisomies són lliures o per reorganització cromosòmica estructural, una informació de gran rellevància per a l’assessorament genètic; i generalment no permet diagnosticar mosaics inferiors al 20% [Faas et al., 2011]. Malgrat aquestes limitacions i que el cariotip es considera el gold standard per al diagnòstic prenatal d’anomalies cromosòmiques, alguns països (com Anglaterra, Suècia i Dinamarca) estan promovent l’ús de la QF-PCR com a tècnica única en gestacions amb un risc incrementat de trisomia i sense anomalies ecogràfiques, dins d’una estratègia d’abaratiment de la despesa en sanitat. Amb posterioritat al desenvolupament de la FISH, i amb l’objectiu de cobrir tot el genoma, es van desenvolupar noves tècniques basades en la FISH, com l’Spectral Karyotyping (SKY), la Multiplex Fluorescent In Situ Hybridization (M-FISH), i la Hibridació Genòmica Comparada (Comparative Genomic Hybridization, CGH). Les dues primeres permeten la visualització simultània de tots els cromosomes en diferents colors, facilitant la visualització de reorganitzacions cromosòmiques estructurals;. 24.

(28) INTRODUCCIÓ mentre que la CGH es basa en la cohibridació d’un DNA problema i un DNA control sobre cromosomes normals en metafase, amb l’objectiu de detectar desequilibris cromosòmics al llarg de tot el genoma (Figura 4) [Kallioniemi et al., 1992; Speicher et al., 1996; Liyange et al., 1996]. Totes aquestes tècniques són àmpliament utilitzades en citogenètica del càncer per identificar i caracteritzar reorganitzacions cromosòmiques complexes, però tenint en compte que no ofereixen un poder de resolució molt superior al de la citogenètica convencional i són laborioses, no s’han implantat en el camp del diagnòstic citogenètic constitucional.. A. B. Figura 4. A. Imatge d’SKY. B. Resultat parcial (del cromosoma 1 al 12) d’un estudi de CGH.. A finals de la dècada dels 90 es va desenvolupar la tècnica Multiplex Ligation-dependent Probe Amplification (MLPA), que permet la detecció d’alteracions en nombre de còpia en múltiples regions del genoma prèviament seleccionades (fins a 50) en un únic experiment. La tècnica es basa en l’amplificació dels loci diana mitjançant una PCR multiplex, la seva anàlisi per electroforesi capil·lar, i la posterior comparació del patró de pics. 25.

(29) INTRODUCCIÓ obtingut per la mostra problema respecte a mostres de referència (Figura 5). L’MLPA generalment s’utilitza per a l’estudi de DNA genòmic, però en l’actualitat també es poden quantificar seqüències d’RNA i determinar perfils de metilació mitjançant aquesta tecnologia.. A. B. Figura 5. Resultat de l’estudi d’MLPA subtelomèrica d’un fetus amb una translocació desequilibrada entre els cromosomes Y i 12. A. Perfil de separació dels productes amplificats per MLPA obtingut mitjançant electroforesis capil·lar. B. Comparació dels resultats obtinguts per la mostra problema respecte a mostres control, on es pot apreciar una trisomia X/Yqter i monosomia 12qter.. Els principals avantatges de l’MLPA són l’elevada resolució (molt superior al cariotip en les regions estudiades), i que és un mètode automatitzable, ràpid i econòmic. Entre les seves limitacions, cal destacar que únicament permet l’estudi de les regions preseleccionades, no detecta reorganitzacions. cromosòmiques. equilibrades,. requereix. una. bona. concentració i qualitat de DNA, i, depenent del tipus de teixit a estudiar, es requereix cultiu cel·lular [Van Opstal et al., 2009; Armengol et al., 2011]. 26.

(30) INTRODUCCIÓ Existeix la possibilitat de dissenyar-se kits d’MLPA propis, però els més àmpliament utilitzats són els comercials, dels quals n’existeix una àmplia varietat. Els més freqüentment usats per al diagnòstic d’anomalies cromosòmiques. constitucionals. són. els. d’estudi. de. les. regions. subtelomèriques, i els de síndromes microdelecionals i microduplicacionals. L’MLPA també es pot utilitzar com a tècnica ràpida per al diagnòstic prenatal d’aneuploïdies. No obstant, no s’acostuma a usar amb aquesta finalitat, ja que no permet la detecció de contaminació materna, el diagnòstic de fetus femenins triploides (els masculins poden sospitar-se), ni la detecció de mosaics inferiors al 20-30% [Faas et al., 2011; Willis et al., 2012]. Sens dubte, però, les tècniques de citogenètica molecular que s’han optimitzat i popularitzat més durant els darrers anys han estat les d’anàlisi cromosòmica basada en microarray (Chromosomal Microarray-based Analysis, CMA), ja que permeten la detecció de variants en nombre de còpia (copy number variants, CNVs) al llarg de tot el genoma a una resolució molt superior a la del cariotip, són automatitzables i no requereixen cultiu cel·lular (Figura 6). Es consideren CNVs totes aquelles alteracions genòmiques estructurals de mida igual o superior a 1Kb que comporten guany o pèrdua de material genètic [Zhang et al., 2006]. Actualment s’han descrit més de 65.000 CNVs en població control sana [Database of Genomic Variants], i es pensa que contribueixen de forma important a la variació fenotípica de la població general [Iafrate et al., 2004;. 27.

(31) INTRODUCCIÓ Freeman et al., 2006; Goidts et al., 2006]. Si bé la majoria de CNVs són benignes, altres són patogèniques i s’associen a anomalies fenotípiques. Generalment, les CNVs es poden classificar en una d’aquestes dues categories, però en alguns casos es detecten variants en nombre de còpia de significat clínic incert (variants of uncertain clinical significance, VOUS), per les quals és impossible predir l’efecte fenotípic amb la informació disponible actualment.. Figura 6. Estudi mitjançant CMA d’un fetus amb la microdeleció típica de la Síndrome de la deleció cromosòmica 22q11.2. A. Imatge de la hibridació sobre el microarray dels DNAs problema i control, marcats amb els fluorocroms Cy5 i Cy3, respectivament. B. Resultat de l’array pel cromosoma 22. C. Perfil de CNVs observades al llarg de tot el genoma d’aquest fetus (respecte a un DNA de referència de sexe oposat).. 28.

(32) INTRODUCCIÓ La detecció de VOUS és la principal limitació de les tècniques de CMA, però també cal tenir present que mitjançant aquesta tecnologia no es poden diagnosticar reorganitzacions cromosòmiques equilibrades ni alguns cromosomes marcadors, són difícils de diagnosticar els mosaics inferiors al 20-30%, algunes plataformes no permeten el diagnòstic de poliploïdies, no s’obté informació geogràfica de l’anomalia diagnosticada, i en l’actualitat el seu cost encara és superior al del cariotip convencional [Rickman et al., 2006; Ballif et al., 2006; Friedman et al., 2009; Miller et al., 2010; Scott et al., 2010; Bui et al., 2011; Zuffardi et al., 2011; Armengol et al., 2012; Lars, 2012; Vermeesch et al., 2012]. Les tècniques de CMA van ser descrites per primera vegada per Solinas-Toldo et al. l’any 1997, amb l’objectiu d’identificar gens involucrats en la patogènesi del càncer mitjançant la detecció de CNVs en tumors [Solinas-Toldo et al., 1997; Liehr, 2009b]; però aquesta metodologia ràpidament es va optimitzar i aplicar per a la detecció de reorganitzacions cromosòmiques constitucionals en desequilibri en individus amb anomalies congènites. La utilització de plataformes de CMA en aquests pacients ha resultat en una acceleració sense precedents en el descobriment de les causes de desordres genètics esporàdics, la descripció de noves síndromes. microdelecionals. i. microduplicacionals. (i. una. millor. caracterització de les ja conegudes), i el descobriment de gens associats a anomalies congènites aïllades [Strassberg et al., 2011].. 29.

(33) INTRODUCCIÓ En l’actualitat, nombrosos estudis han demostrat que les plataformes de CMA ofereixen un potencial diagnòstic molt superior al del cariotip convencional en pacients amb retard del desenvolupament, desordres de l’espectre autista i/o anomalies congènites múltiples d’origen desconegut (15-20% versus 3%, si s’exclouen la Síndrome de Down i altres síndromes cromosòmiques clínicament diagnosticables) [Miller et al., 2010]. D’acord amb aquests resultats, recentment s’han introduït canvis en els protocols de diagnòstic d’aquests pacients, i la CMA es recomana com a tècnica de primera elecció per al seu estudi [Miller et al., 2010]. En diagnòstic prenatal, el paper que han de tenir les plataformes de CMA encara és motiu de debat. En funció de l’estudi, la taxa de detecció d’anomalies cromosòmiques clínicament rellevants varia significativament, concretament entre el 0% i el 28,9% (Taula 1). Entre les causes d’aquestes diferències cal destacar els següents factors: i) grans diferències en les mides de les cohorts; ii) diferents proporcions de cada indicació de procediment invasiu (alguns estudis les inclouen totes, mentre que d’altres únicament avaluen una indicació específica, p.e. anomalies ecogràfiques fetals); iii) alguns treballs únicament analitzen gestacions amb cariotip normal, i d’altres també inclouen aquelles anomalies diagnosticades per citogenètica convencional; iv) la majoria d’estudis utilitzen plataformes de microarray de diferents característiques i nivells de resolució; i v) divergència quant als criteris d’interpretació de resultats.. 30.

(34) INTRODUCCIÓ Taula 1. Taxa de detecció d’anomalies cromosòmiques clínicament rellevants reportada en els diferents estudis publicats en què s’utilitza CMA en diagnòstic prenatal, diferenciant els resultats per al conjunt d’indicacions de procediment invasiu i per a aquelles gestacions referides per anomalies ecogràfiques. % d’anomalies cromosòmiques Estudi. N. detectades per CMA conj. d’ind.. an. eco.. Le Caignec et al., 2005. 49. -. 8,2%. Sahoo et al., 2006. 98. 5,1%. -. Shaffer et al., 2008a. 151. 1,3%. 1,8%. 39. -. 12,8%. 244. 2,9%. -. 50. -. 2%. Van der Veyver et al., 2009. 300. 5%. -. Tyreman et al., 2009. 106. -. 10,4%. Evangelidou et al., 2010. 25. 8%. -. Faas et al., 2010. 38. -. 28,9%. Maya et al., 2010. 269. 2,6%. 2%. Valduga et al., 2010. 50. -. 10%. Srebniak et al., 2011. 61. -. 6,6%. Florentino et al., 2011. 1.037. 3,3%. -. 48. -. 8,3%. Park et al., 2011. 4.073. 1,8%. -. Faas et al., 2012. 118. -. 5,1%. Armengol et al., 2012. 906. 6,2%. 12,7%. 3.171. 2,7%. 17%. Gruchy et al., 2012. 38. -. 7,9%. D’Amours et al., 2012. 49. -. 8,2%. Filges et al., 2012. 100. 0%. -. Breman et al., 2012b. 1.075. 4,2%. 8,8%. Srebniak et al., 2012. 207. -. 11,6%. Shaffer et al., 2012a i 2012ba. 5.003. 5,3%. 6,5%. Wapner et al., 2012. 4.406. 11,6%. -. Vialard et al., 2009 a. Coppinger et al., 2009 Kleeman et al., 2009. b. Leung et al., 2011. Lee et al., 2012. a. Els estudis de Shaffer et al. (2012a i 2012b) inclouen els resultats dels treballs de Shaffer et al. (2008) i Coppinger et al. (2009). b L’estudi de Breman et al. (2012) inclou els resultats del treball de Van der Veyver et al. (2009).. 31.

(35) INTRODUCCIÓ No obstant, la majoria de publicacions coincideixen en que les plataformes de CMA s’haurien d’oferir com a complement al cariotip en aquelles gestacions amb anomalies ecogràfiques i cariotip normal, ja que en aquests casos s’incrementaria de forma significativa el diagnòstic d’alteracions cromosòmiques. D’acord amb els resultats obtinguts en les sèries publicades més extenses que avaluen la utilitat de la CMA en gestacions d’aquestes característiques, aquest increment seria del 1,810,4% (Taula 2) [Tyreman et al., 2009; Maya et al., 2010; Armengol et al., 2012; Faas et al., 2012; Shaffer et al., 2012b; Wapner et al., 2012].. Taula 2. Taxes de detecció d’anomalies cromosòmiques clínicament rellevants per CMA reportades en les sèries més extenses que inclouen gestacions amb anomalies ecogràfiques i cariotip normal. Estudi Tyreman et al., 2009 Maya et al., 2010. anomalies ecogràfiques i cariotip normal 10,4% (11/106) 2% (2/102). Armengol et al., 2012. 3,8% (6/157). Faas et al., 2012. 1,8% (2/114). Shaffer et al., 2012ba Wapner et al., 2012 a. Taxa de detecció de CNVs en gestacions amb. 6,2% (128/2052) 6% (45/755). L’estudi de Shaffer et al. (2012b) inclou el treball de Shaffer et al. (2008).. Per a la resta d’indicacions clíniques de diagnòstic prenatal, la necessitat de realitzar estudis de microarray és motiu de debat; i la detecció de VOUS es considera una de les principals limitacions per a la seva utilització. En les sèries publicades amb cohorts més àmplies, la taxa de detecció de VOUS varia entre el 0% i el 4,2% [Fiorentino et al., 2011; 32.

(36) INTRODUCCIÓ Armengol et al., 2012; Lee et al., 2012; Breman et al., 2012; Shaffer et al., 2012a; Wapner et al., 2012]. En diagnòstic prenatal, també suposen un problema la detecció de CNVs patogèniques de penetrància incompleta i/o expressivitat variable, i de CNVs patogèniques però relacionades amb malalties d’aparició tardana, infertilitat, i predisposició a malalties neurològiques o a càncer [Zuffardi et al., 2011]. Totes elles incrementen la complexitat de l’assessorament genètic, i es tradueixen directament en ansietat parental (sobretot en aquelles gestacions en què no s’observen anomalies ecogràfiques), i poden portar a la interrupció de gestacions sanes. És important remarcar que s’espera que en els pròxims anys la proporció de VOUS detectades disminueixi significativament, gràcies a l’actualització constant de bases de dades on line que reporten CNVs patogèniques i benignes; les principals de les quals són: Database of Chromosomal Imbalance and Phenotype in Humans using Ensembl Resources (DECIPHER); European Cytogeneticists Association Register of Unbalanced. Chromosome. Aberrations. (ECARUCA);. International. Standards for Cytogenomic Arrays Consortium (ISCA); i Database of Genomic Variants (DGV). També amb la finalitat d’ajudar en la interpretació de les VOUS, varis grups han publicat criteris per tal de subclassificar-les en probablement patogèniques i probablement benignes [Miller et al., 2010; Vermeesch et al., 2012; de Leeuw et al. 2012].. 33.

(37) INTRODUCCIÓ D’altra banda, les tècniques de CMA han demostrat ser de gran utilitat i eficàcia per caracteritzar cromosomes marcadors i anomalies cromosòmiques estructurals, tant desequilibrades com aparentment equilibrades per citogenètica convencional. Els estudis de CMA permeten determinar si existeix guany i/o pèrdua de material genètic i acotar la regió en desequilibri; una informació que és crucial per a l’establiment de correlacions. genotip-fenotip,. determinar. el. pronòstic. de. anomalia. cromosòmica diagnosticada, i per al procés d’assessorament genètic [Gruchy et al., 2008; Tsuchiya et al., 2008; Maya et al., 2010; Li et al., 2011; Feenstra et al., 2011; Yu et al., 2012; Shaffer et al., 2012a]. En l’apartat 2.1.2.2 es detalla la taxa de detecció de desequilibris críptics mitjançant CMA en aquells casos de reorganitzacions cromosòmiques estructurals aparentment equilibrades de novo, tant en diagnòstic prenatal com postnatal. Pel que fa als tipus de plataformes de microarray, n’existeixen dos grans grups: les d’hibridació genòmica comparada (array CGH) i les basades en l’estudi de single nucleotide polymorphisms (array SNP). En els arrays CGH, el DNA del pacient i un DNA de referència es marquen amb fluorocroms diferents (Cy5 i Cy3) i es cohibriden sobre una matriu de seqüències de DNA conegudes, que poden ser oligonucleòtids o BACs (Bacterial Artificial Chromosomes) (Figura 6). Existeixen dos dissenys de plataformes d’array CGH, les whole-genome, que permeten la detecció de CNVs al llarg de tot el genoma a elevada resolució; i les targeted o. 34.

(38) INTRODUCCIÓ dirigides, que es centren en l’estudi de les regions amb repercussió fenotípica coneguda. Les primeres plataformes targeted únicament analitzaven. les. regions. subtelomèriques,. pericentromèriques,. i. de. síndromes microdelecionals i microduplicacionals conegudes; però les més actuals també cobreixen el backbone genòmic, de manera que presenten una elevada resolució a les regions amb repercussió fenotípica ben establerta i una menor resolució a la resta del genoma [Baldwin et al., 2008; Miller et al., 2010; Breman et al., 2012]. Pel que fa a les plataformes d’array SNP, aquestes permeten la detecció de CNVs al llarg de tot el genoma mitjançant l’anàlisi d’SNPs. Únicament requereixen el DNA del pacient per a la hibridació sobre el microarray, i els resultats obtinguts es comparen amb els d’un conjunt de dades control. Actualment, també existeixen plataformes d’array mixtes, anomenades array CGH + SNP [Vermeesch et al., 2012]. És important destacar que els arrays CGH d’elevada resolució presenten una taxa de detecció de CNVs superior a la dels arrays SNP (i que dependrà del nombre, la mida i la distribució de les sondes incloses); però els arrays SNP presenten una sèrie d’avantatges addicionals:. capacitat. per. detectar. isodisomies. uniparentals. (i. heterodisomies si s’estudien les mostres parentals en paral·lel) i consanguinitat, detecció de tots els casos de poliploïdia, i major sensibilitat per detectar mosaics amb proporcions baixes d’una línia cel·lular determinada [Schaaf et al., 2011; Srebniak et al., 2011].. 35.

(39) INTRODUCCIÓ Atès que la majoria de desequilibris cromosòmics amb repercussió fenotípica són rars i no recurrents, per a l’estudi d’individus amb retard mental i/o altres anomalies congènites es recomana la utilització de plataformes que cobreixin tot el genoma a una elevada resolució [Koolen et al., 2009; Zuffardi et al., 2011]. En diagnòstic prenatal, durant anys s’ha preferit la utilització de plataformes targeted, principalment amb l’objectiu de minimitzar la detecció de VOUS; però les publicacions més recents indiquen que la utilització de plataformes de microarray whole-genome durant l’etapa prenatal permetria un increment de la taxa de detecció d’anomalies cromosòmiques clínicament rellevants, sense un augment significatiu de la detecció de VOUS [Coppinger et al., 2009; Breman et al., 2012]. A més, les plataformes targeted presenten la limitació de que necessiten ser actualitzades de forma contínua, ja que constantment es descriuen. noves. síndromes. microdelecionals. i. microduplicacionals. [Vermeesch et al., 2012]. 2. Anomalies cromosòmiques 2.1.. Anomalies. cromosòmiques:. tipus,. incidència,. repercussió. fenotípica i diagnòstic La classificació tradicional de les alteracions cromosòmiques distingeix entre anomalies numèriques i estructurals, en funció de si varia el nombre o l’estructura dels cromosomes. Més recentment, i degut a la introducció de les tècniques de citogenètica molecular, que ofereixen un poder de resolució molt superior al del cariotip convencional, s’ha introduït. 36.

(40) INTRODUCCIÓ una nova classificació. Aquesta diferencia entre anomalies microscòpiques i anomalies submicroscòpiques o críptiques, en funció de si l’alteració és visible o no al microscopi òptic. Mentre que les anomalies cromosòmiques numèriques sempre són microscòpiques, les estructurals poden ser microscòpiques o críptiques. En funció del tipus d’alteració diagnosticada, les seves característiques quant a incidència, repercussió fenotípica, risc de recurrència i origen variaran notablement. D’altra banda, cal remarcar que qualsevol anomalia cromosòmica, ja sigui numèrica o estructural, es pot trobar en forma de mosaic constitucional, que es defineix com la coexistència en un mateix individu de dues o més línies cel·lulars que només es diferencien genèticament per una alteració cromosòmica, havent-se produït l’error en una divisió cel·lular durant l’embriogènesi [Gardner et al., 2012]. La repercussió fenotípica dels mosaics constitucionals variarà en funció de: i) la distribució de les diferents línies. cel·lulars. en. l’individu,. que. dependrà. del. moment. del. desenvolupament embrionari en què s’ha originat i de les línies cel·lulars en què ha tingut lloc; ii) del cromosoma implicat; i iii) de la viabilitat de la línia cel·lular anòmala. En diagnòstic prenatal, es parla de mosaicisme confinat a placenta quan existeix una discrepància entre la constitució cromosòmica de la placenta i dels teixits embrionaris. 2.1.1. Anomalies cromosòmiques numèriques Les anomalies cromosòmiques numèriques es classifiquen en: aneuploïdies, poliploïdies, i cromosomes marcadors supernumeraris.. 37.

(41) INTRODUCCIÓ En les aneuploïdies la dotació cromosòmica és anòmala degut a l’excés o defecte d’un o varis cromosomes (trisomies i monosomies, respectivament) (Figura 7A i 7B). Les aneuploïdies dels cromosomes sexuals són les anomalies cromosòmiques més freqüents a la població, amb una prevalença de l’1,8‰. En concret, les que presenten una major incidència són la Síndrome de Klinefelter (47,XXY) en homes, i la Sd. de Turner (45,X) en dones. Pel que fa a les aneuploïdies clàssiques, les prevalences de les trisomies 21, 18 i 13 a la població són del 1,2‰, 0,15‰ i 0,08‰, respectivament [Hook and Hamerton, 1978]. És important destacar, però, que la freqüència de les aneuploïdies clàssiques a la població ha disminuït progressivament durant els últims anys, com a conseqüència de la implantació dels programes de cribratge prenatal dirigits a la seva detecció, i a l’opció majoritària per part de les gestants d’interrompre aquelles gestacions amb anomalies cromosòmiques [SolerCasas et al., 2006]. La repercussió fenotípica de les aneuploïdies és molt variable en funció de si el cromosoma implicat és un autosoma o un cromosoma sexual. Mentre que les aneuploïdies autosòmiques presenten una afectació fenotípica severa, que inclou retard mental, malformacions congènites i dismòrfies; la repercussió fenotípica de les aneuploïdies sexuals més freqüents (excepte la monosomia X en línia pura) acostuma a ser lleu, podent associar-se a esterilitat i/o malformacions menors. La monosomia autosòmica en línia pura és sempre mortal en les etapes més. 38.

(42) INTRODUCCIÓ primerenques de la vida embrionària, i es creu que la monosomia X en línia pura també és mortal intraúter; de manera que únicament sobreviuen aquells fetus que presenten l’anomalia en forma de mosaic. Els embrions amb trisomies autosòmiques sobreviuen més temps que els monosòmics, però les úniques trisomies autosòmiques compatibles amb la vida en línia pura són les dels cromosomes 13, 18 i 21.. A. B. C. D. Figura 7. Anomalies cromosòmiques numèriques. A. Cariotip 47,XXY (Sd. de Klinefelter). B. Trisomia del cromosoma 21 (Sd. de Down). C. Triploïdia. D. Cromosoma marcador supernumerari.. Les poliploïdies es caracteritzen per la presència d’un nombre de cromosomes múltiple a l’haploide (n=23) però major al diploide (2n). Les triploïdies, caracteritzades per una dotació cromosòmica 3n (Figura 7C),. 39.

(43) INTRODUCCIÓ són relativament freqüents durant l’etapa prenatal, diagnosticant-se en l’13% dels embarassos reconeguts. En canvi, les tetraploïdies, en què la dotació cromosòmica és 4n, són molt menys comunes. Les poliploïdies rarament arriben a terme i no són compatibles amb la vida [Gardner et al., 2012]. Finalment,. els. cromosomes. marcadors. supernumeraris. (supernumerary marker chromosomes, SMCs) es defineixen com a cromosomes estructuralment anòmals addicionals als 46 cromosomes normals, de mida igual o menor al cromosoma 20 de la mateixa metafase, i no caracteritzables per citogenètica convencional (Figura 7D) [Liehr et al., 2009a]. La seva freqüència en població no seleccionada de nounats és del 0,04%, i s’estima que la seva prevalença en pacients amb retard mental és 10 vegades superior [Liehr et al., 2004]. La repercussió fenotípica dels cromosomes marcadors és molt variable, degut al seu origen heterogeni i a que sovint es distribueixen en forma de mosaic en els diferents teixits de l’organisme [Crolla et al., 2005]. Aproximadament el 30% dels cromosomes marcadors diagnosticats de novo s’associen a anomalies congènites, generalment com a conseqüència del material genètic extra. No obstant, les anomalies congènites també poden ser degudes a disomia uniparental (DUP) del cromosoma del qual deriva el marcador si aquest està sotmès a imprinting o presenta una mutació en un gen recessiu [Liehr et al., 2009a; Liehr et al., 2011]. El cromosoma marcador supernumerari més freqüent és l’inv dup(15), tot i que s’han descrit SMCs derivats de tots els cromosomes. 40.

(44) INTRODUCCIÓ [Liehr et al., 2004; Base de dades on line de SMCs creada per Thomas Liehr]. La prevalença de les anomalies cromosòmiques numèriques en diagnòstic prenatal és significativament superior a l’observada durant l’etapa postnatal, ja que hi ha un elevat nombre d’embrions amb alteracions numèriques que es perden espontàniament. S’ha determinat que un 15% dels. embarassos. reconeguts. resulten. en. avortaments. espontanis. (generalment en primer trimestre) i, d’aquests, el 50-70% presenten alteracions cromosòmiques, sent les més freqüents les anomalies numèriques [Fritz et al., 2001; Morales et al., 2008; Ljunger et al., 2011]. No obstant, la incidència dels diferents tipus d’anomalies cromosòmiques numèriques durant l’etapa prenatal en població no seleccionada de gestants és difícil de determinar, ja que el cariotip mai s’ha ofert de forma universal a totes les embarassades. Per tant, els resultats dels estudis publicats estan condicionats per la proporció de les diferents indicacions de realització de procediment invasiu de diagnòstic prenatal. La sèrie més gran publicada fins el moment (N=31.615), amb el 69,5% de les mostres referides per cribratge bioquímic positiu, el 18,4% per edat materna avançada i el 5,7% per anomalies ecogràfiques, va reportar les següents freqüències: 1,1% de trisomia 21; 0,3% de trisomia 18; 0,03% de trisomia 13; 0,17% de monosomia X; i 0,1% de Sd. de Klinefelter [Han et al., 2008]. Pel que fa als cromosomes marcadors supernumeraris, la incidència en diagnòstic prenatal és del 0,075%; però quan la indicació del procediment. 41.

(45) INTRODUCCIÓ invasiu és l’existència d’anomalies ecogràfiques, la seva freqüència és superior (0,2%) [Liehr et al., 2009a]. Les. anomalies. cromosòmiques. numèriques. s’acostumen. a. diagnosticar per citogenètica convencional (Figura 7). No obstant, durant l’etapa prenatal moltes alteracions numèriques ja han estat prèviament identificades mitjançant tècniques de detecció ràpida de les aneuploïdies més comunes. En relació als cromosomes marcadors supernumeraris, per a determinar el seu origen es requereix la utilització de tècniques de citogenètica molecular. 2.1.2. Anomalies cromosòmiques estructurals En les reorganitzacions cromosòmiques estructurals el nombre de cromosomes no es veu alterat, però sí la seva morfologia i/o composició. Es classifiquen en: − Delecions: Es caracteritzen per la pèrdua de material genètic, donant lloc. a. monosomies. cromosòmiques. parcials. (Figura. 8G).. Es. classifiquen en terminals, quan inclouen les regions cromosòmiques subtelomèriques; i intersticials, quan no les inclouen. − Duplicacions: Quan es produeix un guany de material genètic, comportant una trisomia cromosòmica parcial (Figura 8H). Les duplicacions també poden ser terminals o intersticials. − Translocacions recíproques: Es produeixen per un intercanvi recíproc de material genètic entre dos cromosomes, amb un punt de trencament a cadascun d’ells (Figura 8A).. 42.

(46) INTRODUCCIÓ − Translocacions robertsonianes: Són el resultat de la fusió de dos cromosomes acrocèntrics (cromosomes 13, 14, 15, 21 i 22) per la regió centromèrica. Es classifiquen en homòlogues, quan els dos cromosomes implicats en la reorganització són del mateix parell cromosòmic; i heteròlogues, quan no ho són. La translocació robertsoniana més freqüent és la que involucra els cromosomes 13 i 14 (Figura 8B). − Inversions: Es formen a partir del trencament d’un segment intracromosòmic i la seva posterior inserció en la posició original però en sentit invers. Es classifiquen en: pericèntriques, quan la regió invertida inclou el centròmer; i paracèntriques, quan no l’inclou (Figura 8D). − Insercions (o translocacions insercionals): En les insercions típiques es produeix la intercalació d’un fragment d’un cromosoma a un altre (intercromosòmiques), o al mateix cromosoma però en un lloc diferent a l’original (intracromosòmiques); de manera que s’observen tres punts de trencament cromosòmic. Les insercions recíproques, molt menys freqüents, són el resultat d’un intercanvi de segments cromosòmics intersticials entre dos cromosomes no homòlegs, i requereixen quatre punts de trencament (Figura 8C). − Reorganitzacions complexes: Es caracteritzen per ser anomalies cromosòmiques estructurals que comporten l’intercanvi de material genètic entre tres o més cromosomes.. 43.

(47) INTRODUCCIÓ − Isocromosomes: Són cromosomes metacèntrics que presenten dos braços genèticament idèntics i posicionats en sentit invers. Els isocromosomes més freqüents són l’i(Xq) i l’i(21q), que involucren els braços. llargs. del. cromosoma. X. i. els. del. cromosoma. 21,. respectivament (Figura 8F). − Cromosomes en anell: Són el resultat del trencament d’un cromosoma en dos punts i la posterior fusió dels extrems lliures del fragment intersticial, resultant en una estructura circular (Figura 8E).. A. B. D. E. C. F. G. H. Figura 8. Cariotips parcials d’anomalies cromosòmiques estructurals. A. Translocació recíproca entre el cromosoma 18 i el 20, t(18;20)(q12.2;p11.2). B. Translocació robertsoniana entre els cromosomes 13 i 14, der(13;14)(q10;q10). C. Inserció recíproca entre els cromosomes 2 i 5, t(2;5)(p23p21;q15q33). D. Inversió del cromosoma 12, inv(12)(p11.2q13.3). E. Cromosoma 3 en anell, r(3). F. Isocromosoma de braços llargs del cromosoma X, i(X)(q10). G. Deleció intersticial del cromosoma 7, del(7)(q11q21.1). H. Duplicació del cromosoma 4, dup(4)(q35q31).. Les. reorganitzacions. cromosòmiques. estructurals. poden. ser. equilibrades, si no es produeix un guany i/o pèrdua de material genètic; o. 44.

(48) INTRODUCCIÓ bé desequilibrades, quan hi ha desequilibri cromosòmic. D’altra banda, en funció de la seva mida es classifiquen en microscòpiques (>5-10Mb) i submicroscòpiques o críptiques (<5-10Mb). Algunes reorganitzacions cromosòmiques estructurals són sempre microscòpiques (translocacions robertsonianes, isocromosomes i cromosomes en anell), mentre que d’altres tant poden ser microscòpiques com críptiques (delecions, duplicacions,. translocacions. recíproques,. inversions,. insercions. i. reorganitzacions complexes). 2.1.2.1. Anomalies cromosòmiques estructurals microscòpiques Les anomalies cromosòmiques estructurals microscòpiques són aquelles de mida igual o superior a 5-10Mb i, per tant, visibles al microscopi òptic. S’estima que la freqüència de les reorganitzacions estructurals aparentment equilibrades en població no seleccionada és del 0,522%, mentre que per a les desequilibrades és del 0,061% [Jacobs et al., 1992]. En recent nascuts, s’ha descrit que la incidència de les translocacions recíproques, translocacions robertsonianes i inversions equilibrades és del 1,43‰, 1,23‰ i 0,11‰, respectivament [Gardner et al., 2012]. Durant l’etapa prenatal, es detecta una reorganització cromosòmica estructural microscòpica en 1 de cada 1.000 gestacions que es sotmeten a un procediment invasiu per a l’obtenció del cariotip fetal [Warburton, 1991]. La. freqüència. de. les. translocacions. recíproques,. translocacions. robertsonianes i inversions de novo aparentment equilibrades en diagnòstic prenatal és del 0,5‰; 0,1‰ i 0,1‰, respectivament [Warburton, 1991].. 45.

(49) INTRODUCCIÓ El risc d’anomalies congènites varia significativament en funció de si es. produeix. pèrdua. i/o. guany. de. material. genètic. o. no.. Les. reorganitzacions en desequilibri acostumen a associar-se amb anomalies fenotípiques severes, com a conseqüència de trisomies i/o monosomies cromosòmiques parcials; i el fenotip observat dependrà de la regió genòmica en desequilibri, la seva densitat gènica, la funció dels gens que conté, i la seva sensibilitat als canvis de dosi. D’altra banda, la majoria de les. reorganitzacions. cromosòmiques. equilibrades. són. heretades. i. generalment no s’associen a anomalies fenotípiques en l’individu portador, encara que poden aparèixer problemes relacionats amb la fertilitat. No obstant, malgrat que el risc d’anomalies congènites per als portadors de reorganitzacions cromosòmiques estructurals aparentment equilibrades és baix, aquest és superior al de la població general. S’ha estimat que un 6,1% de les translocacions recíproques i un 9,4% de les inversions de novo aparentment equilibrades al cariotip s’associen a alteracions fenotípiques [Warburton, 1991]. Aquests fenotips anòmals poden ser conseqüència de: i) la reorganització no és realment equilibrada i presenta desequilibris submicroscòpics en els punts de trencament; ii) s’ha produït un desequilibri críptic en una regió del genoma aparentment no relacionada amb la reorganització diagnosticada; iii) s’interrompen gens dosi-sensitius en els punts de trencament; iv) es produeix un efecte de posició gènica; o v) l’anomalia ha comportat fenòmens de disomia uniparental d’un cromosoma. 46.

(50) INTRODUCCIÓ sotmès a imprinting o que presenta una mutació en un gen recessiu [Sismani et al., 2008; Morales et al., 2009]. Les reorganitzacions cromosòmiques estructurals microscòpiques s’acostumen a diagnosticar per citogenètica convencional (Figura 8), tot i que per a la seva correcta caracterització pot ser necessari l’ús de tècniques de citogenètica molecular. 2.1.2.2. Anomalies cromosòmiques estructurals críptiques Les reorganitzacions cromosòmiques críptiques són aquelles que es troben per sota dels límits de resolució de la microscopia òptica (<5-10Mb) i que, per tant, únicament poden diagnosticar-se mitjançant tècniques de citogenètica molecular, com la FISH, l’MLPA, o la CMA. El seu diagnòstic és relativament recent i, en conseqüència, la freqüència d’alguns tipus de reorganitzacions estructurals críptiques es desconeix. Les més estudiades han estat les desequilibrades, ja que acostumen a associar-se a anomalies congènites. Alguns d’aquests desequilibris críptics són recurrents i han estat molt ben caracteritzats, donant lloc a la descripció de síndromes microdelecionals i microduplicacionals ben establerts. Durant molts anys, els estudis per a la detecció d’anomalies cromosòmiques críptiques es van centrar en el cribratge de les regions subtelomèriques en individus amb anomalies congènites i cariotip normal; i les sèries més extenses publicades van revelar que el 3-6% d’aquests pacients presentaven desequilibris críptics de les regions subtelomèriques [Ravnan et al., 2006; Shao et al., 2008; Stegmann et al., 2008].. 47.

(51) INTRODUCCIÓ El desenvolupament recent de les tècniques de CMA, que ofereixen la possibilitat d’estudiar tot el genoma a una resolució molt superior a la del cariotip, ha revolucionat el camp del diagnòstic citogenètic. En els últims anys s’han publicat nombroses sèries d’individus amb retard mental i/o malformacions congènites i cariotip normal estudiats per CMA, i aquestes han revelat que el 10-15% d’aquests pacients presenten desequilibris cromosòmics críptics [Sagoo et al., 2009; Miller et al., 2010]. En diagnòstic prenatal, els estudis publicats amb cohorts més àmplies que avaluen la utilitat de la CMA per al conjunt d’indicacions de procediment invasiu reporten taxes de detecció de desequilibris críptics clínicament. rellevants. en. gestacions. amb. cariotip. normal. d’aproximadament el 0,3-5,5% [Fiorentino et al., 2011; Park et al., 2011; Armengol et al., 2012; Lee et al., 2012; Breman et al., 2012; Shaffer et al., 2012a; Wapner et al., 2012]. Quan únicament es considera la indicació d’anomalies ecogràfiques, aquesta taxa es situa entre l’1,8% i el 9,4% [Tyreman et al., 2009; Maya et al., 2010; Armengol et al., 2012; Faas et al., 2012; Shaffer et al., 2012b; Wapner et al., 2012]. Aquests valors coincideixen amb els que es troben detallats a la Taula 2, excepte pel treball de Tyreman et al. (2009), en què la taxa de desequilibris críptics clínicament rellevants és del 9,4% (enlloc del 10,4% que es reporta a la taula), ja que una de les anomalies diagnosticades per CMA i no detectada per citogenètica convencional no era de mida submicroscòpica (mosaic de trisomia 10). És important destacar que en aquelles gestacions amb. 48.

(52) INTRODUCCIÓ anomalies ecogràfiques i cariotip normal, les alteracions cromosòmiques críptiques són significativament més freqüents (increment de pràcticament el 50%) en aquells fetus amb malformacions congènites múltiples que en aquells amb anomalies ecogràfiques aparentment aïllades [Lee et al., 2012; Shaffer et al., 2012b]. Per a les indicacions clíniques de diagnòstic prenatal que presenten un risc baix d’anomalia cromosòmica estructural (p.e. edat materna avançada o ansietat materna), estudis recents utilitzant CMA han revelat que. el. 0,2-2,2%. d’aquestes. gestacions. presenten. desequilibris. cromosòmics críptics [Maya et al., 2010; Strassberg et al., 2011; Lee et al. 2012; Wapner, 2012; Shaffer et al., 2012a]. D’altra banda, les tècniques de CMA han posat de manifest que una proporció. elevada. dels. pacients. amb. anomalies. congènites. i. reorganitzacions cromosòmiques estructurals aparentment equilibrades originades de novo presenten desequilibris cromosòmics críptics, o bé en els punts de trencament de la reorganització cromosòmica o en altres regions del genoma. Concretament, la taxa de detecció de desequilibris submicroscòpics en pacients amb translocacions recíproques o inversions (i anomalies congènites) és del 37% (dels quals el 49% es localitzen en els punts de trencament); i per a reorganitzacions cromosòmiques complexes és del 93% [Gribble et al., 2005; De Gregori et al., 2007; Sismani et al., 2008; Baptista et al., 2008; Higgins et al., 2008; Schluth-Bolard et al., 2009; Gijsbers et al., 2010; Feenstra et al., 2011]. En diagnòstic prenatal, també. 49.

(53) INTRODUCCIÓ s’ha demostrat que un percentatge significatiu de reorganitzacions cromosòmiques de novo aparentment equilibrades per citogenètica convencional s’associen a desequilibris críptics. Lee et al. (2012) han reportat que l’11,8% (2/17) de les translocacions recíproques aparentment equilibrades de novo presenten desequilibris críptics en els punts de trencament. D’altra banda, Shaffer et al. (2012a) han publicat recentment una. sèrie. molt. cromosòmiques. extensa. que. estructurals. inclou. fetus. aparentment. amb. reorganitzacions. equilibrades. estudiades. mitjançant CMA, i han reportat que la freqüència de desequilibris críptics en els punts de trencament en els casos de translocacions recíproques, inversions i insercions és del 7,9% (15/189), 4,5% (2/44) i 33,3% (2/6); respectivament. No obstant, en aquest estudi no s’especifica la proporció de reorganitzacions de novo i heretades. Pel que fa a la repercussió fenotípica dels desequilibris cromosòmics críptics, aquesta varia en funció de si es produeix guany o pèrdua de material genètic, i de la regió genòmica en desequilibri: mida, densitat gènica, posició, funció dels gens que conté, i la seva sensibilitat als canvis de dosi [Vermeesch et al., 2012]. En general, es considera que les CNVs de mida inferior a 0,1Mb, les duplicacions i les variants heretades és menys probable que siguin patogèniques que les CNVs grans (>1Mb), les delecions i les variants de novo, respectivament [Vermeesch et al., 2007; Miller et al., 2010; Faas et al., 2012].. 50.

(54) INTRODUCCIÓ Finalment, cal comentar que les reorganitzacions cromosòmiques críptiques únicament poden diagnosticar-se mitjançant tècniques de citogenètica molecular, com la FISH, l’MLPA, o la CMA. Per al diagnòstic d’aquelles anomalies críptiques que es troben en forma equilibrada, la FISH acostuma a ser la tècnica d’elecció; mentre que per a les desequilibrades pot utilitzar-se CMA, MLPA o FISH. 2.1.2.2.1. Síndrome de la deleció cromosòmica 22q11.2 La Síndrome de la deleció cromosòmica 22q11.2 és la síndrome microdelecional més freqüent a la població, amb una incidència del 0,170,25‰ en nounats. S’associa a malformacions cardíaques congènites (principalment defectes conotruncals), hipocalcèmia, anomalies oropalatals, absència de timus, deficiències immunològiques, dismòrfia facial, dèficit intel·lectual i/o desordres psiquiàtrics [Bretelle et al., 2010]. És important destacar, però, que l’expressió clínica d’aquesta síndrome és molt variable, de manera que alguns individus presenten la totalitat de la simptomatologia mentre que d’altres són pràcticament asimptomàtics. El 90% dels pacients presenten una deleció de 3Mb en hemizigosi de la regió cromosòmica 22q11.2; i en la majoria de casos la microdeleció s’origina de novo [Edelmann et al., 1999]. En diagnòstic prenatal, el signe d’alarma més important per a la detecció de la Síndrome de la deleció cromosòmica 22q11.2 és la malformació. cardíaca,. especialment. els. defectes. conotruncals.. 51.

(55) INTRODUCCIÓ Concretament, s’ha descrit que el 5,4% dels fetus amb cardiopatia i cariotip normal presenten aquesta síndrome microdelecional [Bretelle et al., 2010]. 2.2. Anomalies cromosòmiques: origen Les alteracions cromosòmiques constitucionals poden ser heretades o de novo, però totes elles s’han originat per primera vegada en algun moment. La gran majoria són conseqüència d’un procés de divisió cel·lular erroni, que ha tingut lloc durant la meiosi o bé durant la mitosi [Gardner et al., 2012]. Les aneuploïdies generalment són conseqüència d’un error en la segregació dels cromosomes durant la meiosi, que resulta en una nodisjunció cromosòmica. Aquesta no-disjunció dóna lloc a gàmetes disòmics i nul·lisòmics, que al fecundar produiran zigots trisòmics i monosòmics, respectivament. Si l’error es produeix en la primera divisió meiòtica (meiosi I), els dos cromosomes homòlegs presents en el mateix gàmeta seran diferents, donant lloc a heterodisomia del cromosoma implicat. En canvi, si l’error es produeix en la segona divisió meiòtica (meiosi II), ambdós cromosomes seran idèntics, donant lloc a isodisomia (Figura 9). És important destacar que la no-disjunció durant la meiosi és un fenomen relativament freqüent, i que la majoria d’aneuploïdies autosòmiques són degudes a errors durant l’oogènesi (principalment en meiosi I), mentre que les aneuploïdies dels cromosomes sexuals acostumen a ser conseqüència d’errors durant l’espermatogènesi [Gardner et al., 2012]. Malgrat que les. 52.

(56) INTRODUCCIÓ aneuploïdies són generalment d’origen meiòtic, també poden ser conseqüència d’un error de no-disjunció durant la mitosi.. A. Meiosis II. Nondisjunction at meiosis I. B. Nondisjunction at meiosis II. Meiosis I. Figura 9. Representació esquemàtica de no-disjunció en meiosi I (A) i meiosi II (B). Imatge extreta de Adkison and Brown, 2007.. En relació a l’origen les poliploïdies, la causa més comú de triploïdia és la fecundació d’un òvul per dos espermatozoides (dispèrmia). No obstant, també existeix la possibilitat de que l’espermatozou o l’òvul siguin diploides degut a un error de no-disjunció meiòtic. Les tetraploïdies acostumen a ser el resultat de la no finalització de la primera divisió zigòtica, de manera que els cromosomes es repliquen però la cèl·lula no es divideix [Gardner et al., 2012]. Els mecanismes de formació dels cromosomes marcadors supernumeraris difereixen notablement en funció de la seva morfologia. L’inv dup(15), que és el cromosoma marcador més freqüent, generalment és el resultat d’un intercanvi en forma de U entre cromosomes 15 homòlegs. 53.

(57) INTRODUCCIÓ durant la meiosi materna, que es veu afavorit per l’existència de low copy repeats (LCRs) localitzats a 15q11-q14 [Liehr et al., 2004]. Pel que fa a la formació de les reorganitzacions cromosòmiques estructurals, tant microscòpiques com críptiques, s’han descrit tres models: recombinació homòloga no al·lèlica (non-allelic homologous recombination, NAHR); non-homologous end-joining (NHEJ), i Fork Stalling and Template Switching (FoSTeS). D’aquests, el mecanisme millor descrit és l’NAHR, que és el resultat d’un malalineament de seqüències del genoma que presenten un alt grau d’homologia (normalment LCRs), i la consegüent recombinació entre elles (generalment durant la meiosi, però també pot produir-se durant la mitosi). En funció de si aquests errors en la recombinació es produeixen entre cromosomes no homòlegs, cromosomes homòlegs, cromàtides germanes, o dins de la mateixa cromàtide, i també de si els LCRs es troben en la mateixa direcció o invertits; el tipus d’anomalia estructural resultant serà diferent. En la Figura 10 es mostra com l’NAHR entre repeticions situades en cromosomes homòlegs, cromàtides germanes i dins la mateixa cromàtide pot donar lloc a delecions, duplicacions, inversions o cromosomes isodicèntrics. L’NAHR és el mecanisme principal de formació de les reorganitzacions cromosòmiques recurrents (p.e. les síndromes microdelecionals i microduplicacionals), tot i que també pot donar lloc a reorganitzacions estructurals no recurrents [Gu et al., 2008]. Les translocacions també poden ser el resultat de NAHR, però en aquest cas entre cromosomes no homòlegs [Gu et al., 2008].. 54.

Figure

Figura 1. Evolució de la citogenètica convencional. A. Exemple d’un dels primers cariotips en sang perifèrica, publicat per Tijo and Puck el 1958

Figura 1.

Evolució de la citogenètica convencional. A. Exemple d’un dels primers cariotips en sang perifèrica, publicat per Tijo and Puck el 1958 p.21
Figura 2. A. Cariotip normal masculí en líquid amniòtic. vellositat corial, cultiu llarg

Figura 2.

A. Cariotip normal masculí en líquid amniòtic. vellositat corial, cultiu llarg p.22
Figura 3. A. Imatge de FISH d’un pacient amb Síndrome de la deleció Imatge de FISH d’una inserció recíproca entre els cromosomes 2 i 5 en què cromosòmica 22q11.2 en què s’ha utilitzat una sonda locus específica d’aquesta regió (en vermell; la senyal verda

Figura 3.

A. Imatge de FISH d’un pacient amb Síndrome de la deleció Imatge de FISH d’una inserció recíproca entre els cromosomes 2 i 5 en què cromosòmica 22q11.2 en què s’ha utilitzat una sonda locus específica d’aquesta regió (en vermell; la senyal verda p.25
Figura 4. A. Imatge d’SKY. B. Resultat parcial (del cromosoma 1 al 12) d’un estudi de CGH

Figura 4.

A. Imatge d’SKY. B. Resultat parcial (del cromosoma 1 al 12) d’un estudi de CGH p.28
Figura 5. Resultat de l’estudi d’MLPA subtelomèrica d’un fetus amb una problema respecte a mostres control, on es pot apreciar una trisomia translocació desequilibrada entre els cromosomes Y i 12

Figura 5.

Resultat de l’estudi d’MLPA subtelomèrica d’un fetus amb una problema respecte a mostres control, on es pot apreciar una trisomia translocació desequilibrada entre els cromosomes Y i 12 p.29
Figura 6. Estudi mitjançant CMA d’un fetus amb la microdeleció típica de la Síndrome de la deleció cromosòmica 22q11.2

Figura 6.

Estudi mitjançant CMA d’un fetus amb la microdeleció típica de la Síndrome de la deleció cromosòmica 22q11.2 p.31
Figura 7. Anomalies cromosòmiques numèriques. de Klinefelter). A. Cariotip 47,XXY (Sd

Figura 7.

Anomalies cromosòmiques numèriques. de Klinefelter). A. Cariotip 47,XXY (Sd p.42
Figura 8. Cariotips parcials d’anomalies cromosòmiques estructurals. braços llargs del cromosoma X, i(X)(q10)

Figura 8.

Cariotips parcials d’anomalies cromosòmiques estructurals. braços llargs del cromosoma X, i(X)(q10) p.47
Figura 9. Representació esquemàtica de no-disjunció en meiosi I (A) i meiosi II (B). Imatge extreta de Adkison and Brown, 2007

Figura 9.

Representació esquemàtica de no-disjunció en meiosi I (A) i meiosi II (B). Imatge extreta de Adkison and Brown, 2007 p.56
Figura 10. Representació esquemàtica d’NAHR entre cromosomes homòlegs, cromàtides germanes i dins la mateixa cromàtide per a les dues

Figura 10.

Representació esquemàtica d’NAHR entre cromosomes homòlegs, cromàtides germanes i dins la mateixa cromàtide per a les dues p.58
Figura 11. Representació de les possibles segregacions en meiosi I per a translocacions recíproques (A) i translocacions robertsonianes (B), i esquema de la recombinació en meiosi I d’un cromosoma amb una inversió pericèntrica i el seu homòleg (C)

Figura 11.

Representació de les possibles segregacions en meiosi I per a translocacions recíproques (A) i translocacions robertsonianes (B), i esquema de la recombinació en meiosi I d’un cromosoma amb una inversió pericèntrica i el seu homòleg (C) p.61
Fig.chorionic 1. Annual distribution of cytogenetic studies performed on amniotic fluid and villus samples, and percentage of chromosome abnormalities diagnosedon both tissues between 1998 and 2009.
Fig.chorionic 1. Annual distribution of cytogenetic studies performed on amniotic fluid and villus samples, and percentage of chromosome abnormalities diagnosedon both tissues between 1998 and 2009. p.101
Table 1

Table 1

p.102
Table 2

Table 2

p.102
Fig. 2. Analysis of the 5 most common indications for amniocentesis in ourpopulation (positive prenatal screening, advanced maternal age, ultrasoundabnormalities, patient anxiety and increased nuchal translucency (NT)) for thedetection of classical autosomal aneuploidies, monosomy X, other sex chromosomeaneuploidies (SCA), triploidies, apparently balanced chromosome rearrangements(BCR), unbalanced chromosome rearrangements (UCR), rare trisomies andsupernumerary marker chromosomes (SMC).
Fig. 2. Analysis of the 5 most common indications for amniocentesis in ourpopulation (positive prenatal screening, advanced maternal age, ultrasoundabnormalities, patient anxiety and increased nuchal translucency (NT)) for thedetection of classical autosomal aneuploidies, monosomy X, other sex chromosomeaneuploidies (SCA), triploidies, apparently balanced chromosome rearrangements(BCR), unbalanced chromosome rearrangements (UCR), rare trisomies andsupernumerary marker chromosomes (SMC). p.102
Table 1—Description of the ultrasound findings of the 229cases with normal karyotype (Group 1)

Table 1—Description

of the ultrasound findings of the 229cases with normal karyotype (Group 1) p.111
Table 2—Cryptic abnormalities confirmed by both MLPA kits (P036 and P070) in Group 1, composed of 229 pregnancies withultrasound abnormalities and normal karyotype

Table 2—Cryptic

abnormalities confirmed by both MLPA kits (P036 and P070) in Group 1, composed of 229 pregnancies withultrasound abnormalities and normal karyotype p.112
Table 3—Characterization of the five cytogenetically visible but not microscopically characterizable structural chromosomerearrangements in Group 2, using MLPA P036 and P070 kits

Table 3—Characterization

of the five cytogenetically visible but not microscopically characterizable structural chromosomerearrangements in Group 2, using MLPA P036 and P070 kits p.113
FIG. 1. A: Partial karyotype of the father (A.1), the first fetus (A.2),and the second fetus (A.3), showing the normal chromosome 12,der(12) and sex chromosomes
FIG. 1. A: Partial karyotype of the father (A.1), the first fetus (A.2),and the second fetus (A.3), showing the normal chromosome 12,der(12) and sex chromosomes p.117
FIG. 2. FISH analysis of the (Y;12) translocation in the paternalsample, showing the hybridization of WCPY (spectrum green) onder(Y) and der(12), and the binding of 12q subtelomeric probe(spectrum orange) to the normal chromosome 12 and der(Y).
FIG. 2. FISH analysis of the (Y;12) translocation in the paternalsample, showing the hybridization of WCPY (spectrum green) onder(Y) and der(12), and the binding of 12q subtelomeric probe(spectrum orange) to the normal chromosome 12 and der(Y). p.118
Table 1

Table 1

p.124
Table 1 Type of cardiac defect in 276 fetuses with abnormalcardiac ultrasound findings referred for karyotyping and number ofmicroscopic chromosomal abnormalities, with associated positivepredictive value (PPV), in these fetuses

Table 1

Type of cardiac defect in 276 fetuses with abnormalcardiac ultrasound findings referred for karyotyping and number ofmicroscopic chromosomal abnormalities, with associated positivepredictive value (PPV), in these fetuses p.129
Figure 2 (a) Partial microarray result (left) and karyotype (right) of a fetus with a deletion of 6q21q22.31

Figure 2

(a) Partial microarray result (left) and karyotype (right) of a fetus with a deletion of 6q21q22.31 p.131
Figure 1 Flowchart of analyses performed in 276 prenatal samples with congenital heart defects (CHD) and/or cardiac ultrasound markers(CUM) included in the study based on analysis of amniotic fluid or fetal blood, comprising conventional karyotyping, fluorescent in-situhybridization for chromosome 22q11.2 deletion syndrome (22q11.2 DS) and chromosomal microarray-based analysis (CMA).

Figure 1

Flowchart of analyses performed in 276 prenatal samples with congenital heart defects (CHD) and/or cardiac ultrasound markers(CUM) included in the study based on analysis of amniotic fluid or fetal blood, comprising conventional karyotyping, fluorescent in-situhybridization for chromosome 22q11.2 deletion syndrome (22q11.2 DS) and chromosomal microarray-based analysis (CMA). p.131
Table 2 Chromosomal abnormalities diagnosed by conventional karyotyping in 276 pregnancies with fetuses presenting abnormal cardiacultrasound findings

Table 2

Chromosomal abnormalities diagnosed by conventional karyotyping in 276 pregnancies with fetuses presenting abnormal cardiacultrasound findings p.132

Referencias

Actualización...