• No se han encontrado resultados

Guía didàctica Monogràfic 9 Curs: Esperit emprenedor

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Guía didàctica Monogràfic 9 Curs: Esperit emprenedor"

Copied!
77
0
0

Texto completo

(1)

Guía didàctica Web

Monogràfic 9

Curs: 2013 - 2014

Esperit

(2)

| GD 9 | Web | 2

1.

Introducció

Presentació

El monogràfic està estructurat de la manera següent:

1. Activitat prèvia d’activació d’idees i reflexió

2. Sessió bàsica (1 h)

3. Sessió d’aprofundiment (1 h) 4. Activitats complementàries

Continguts

Els continguts es presenten en una versió: 1. Versió A

Adreçada a l’alumnat que s’inicia en el concepte d’emprenedoria i esperit i actitud emprenedora.

La versió s’estructura en blocs, que corresponen a una unitat de temps de la sessió i a una metodologia concreta.

Materials

Els materials per a realitzar la sessió amb l’alumnat són:

1. Quadern de treball de l’alumne:

Fitxes de treball (sessió bàsica i sessió d’aprofundiment).

2. El web Barcelona Treball

www.bcn.cat/treball:

Conté els recursos per a poder realitzar les sessions.

Col·lecció de monogràfics:

Aquest monogràfic forma part d'un conjunt de 9 monogràfics que conformen el Projecte de Vida Professional.

1. Interessos professionals 2. Formació i sistema educatiu 3. Competències clau

4. Entrevista de feina

5. Carta de presentació i currículum 6. Canals de recerca de feina 7. Procés de selecció 8. Valors del treball

9. Esperit emprenedor 10. Recerca de feina 2.0

Requeriments tècnics dels ordinadors

Els ordinadors que utilitzaran professorat i alumnat per a poder realitzar els exercicis de cada monogràfic del ProVP cal que compleixin els següents requeriments tècnics:

Tots els recursos multimèdia disponibles en el web Barcelona Treball www.bcn.cat/treball estan desenvolupats amb tecnologia Flash. A més de disposar de versions actualitzades dels diferents programes (recomanats Flash Player 10, Reader 9) i navegadors (recomanats Explorer 8, Firefox 3, Safari 5, Opera 11).

Emprendre a l’Escola té per objectiu fomentar la cultura emprenedora entre els Joves de secundària. Des del Projecte de Vida Professional tenim la voluntat de participar en l’esforç dels centres educatius per transmetre als joves, aptituds i valors que contribueixin a despertar-los les ganes de fer coses noves i d’emprendre projectes propis.

Pretenem, entre d’altres coses, incentivar l’esperit emprenedor, en tant en quant és una forma de pensar i una mentalitat que potencia els valors de l’esforç, la iniciativa, l’assumpció de riscos, la creativitat i el treball en equip.

(3)

Guia didàctica

Monogràfic 9: Esperit emprenedor

Curs: 2013-2014

| GD 9 | Web | 3

2.

Estructura

del monogràfic

Versió A

Recomanada, especialment, per a l’alumnat de 4t d’ESO, PQPI, Cicle Formatiu de Grau Mitjà i Batxillerat.

Versió Sessió Objectius Quadern alumnat www.bcn.cat/treball

A Bàsica (1 h) Reconèixer el concepte d’emprenedoria Fitxa de treball A1. Esperit emprenedor Imatges evocadores

Identificar les característiques i atributs de la persona emprenedora

Fitxa de treball A1. Esperit emprenedor

No és necessària. Es pot fer a l’aula

Compondre un primer diagnòstic del perfil emprenedor

Fitxa de treball A1. Esperit emprenedor

No és necessària. Es pot fer a l’aula

Identificar i reconèixer les principals fonts d’inspiració d’una idea innovadora

Fitxa de treball A1. Esperit emprenedor

www.bcn.cat/treball: Eines > Altres recursos per emprendre > Enllaços d’interès

A Aprofundiment (1 h)

Crear una idea innovadora a partir d’una font d’inspiració

Fitxa de treball A2. Una gran idea

No és necessària. Es pot fer a l’aula

Identificar els aspectes claus i passos per definir i concretar un producte o servei.

Fitxa de treball A2. Una gran idea

No és necessària. Es pot fer a l’aula

(4)

| GD 9 | Web | 4

3.

Activitat prèvia

Abans de la primera sessió, és recomanable realitzar una activitat de motivació i reflexió sobre els temes que es treballaran en les dues sessions del monogràfic (bàsica i aprofundiment). És important que l’alumnat doni la seva opinió i debati amb els seus companys/es respecte a les qüestions que trobareu a continuació.

La durada d’aquesta activitat és adaptable a les necessitats de cada grup.

+

Es recomana dedicar-hi uns 20 minuts, aproximadament.

Objectiu d’aquesta activitat:

▪ Desmitificar els trets de la persona emprenedora.

▪ Prendre consciència que emprendre un projecte propi pot estar a l’abast de tothom.

Preguntes per al debat:

▪ Quines persones relacionaríeu amb el concepte d’emprenedoria?

▪ Què es necessita per ser una persona emprenedora?

▪ Com us imagineu una persona emprenedora?

▪ Coneixeu alguna persona emprenedora al vostre entorn més proper?

Per a finalitzar l’activitat, el professor/a fa un breu comentari sobre el que s’ha anat plantejant i introdueix la sessió posterior. Explica que es farà una activitat per tal que l’alumnat pugui:

▪ Conèixer les habilitats de la persona emprenedora i descobrir-les en un mateix. ▪ Explorar els procediments i les eines

necessàries per a convertir una idea en un projecte empresarial.

Preparació de la

documentació

Per a poder iniciar el monogràfic cal que cada alumne/a tingui imprès el quadern de l’alumnat (Versió A). El quadern està format per les fitxes de treball de la sessió bàsica i de la sessió d’aprofundiment.

+

Es recomana imprimir les dues sessions, bàsica i aprofundiment, per tal d’afavorir la continuïtat de la tasca.

Tota la documentació està disponible a les

PÀGINES WEB següents:

Web Consorci d’Educació de Barcelona

www.edubcn.cat

Ruta per accedir als materials:

Suport educatiu i recursos/Projecte de Vida Professional/Materials didàctics

Web Barcelona Treball

(5)

Guia didàctica

Monogràfic 9: Esperit emprenedor

Curs: 2013-2014

| GD 9 | Web | 5

4.

Esquema de les sessions

Sessió bàsica (1h)

Sessió d’aprofundiment (1h)

V e rs B lo c T e m p s

TEMA METODOLOGIA MATERIALS ALUMNAT

A 1 5’ Expectatives i introducció Reflexiva / participativa Aquest bloc no té cap material associat

A 2 10’ Emprendre Reflexiva / participativa Fitxa de treball A1.Exercici a.

A 3 10’ Persona emprenedora Reflexiva / participativa Fitxa de treball A1. Exercici b.

A 4 10’ Test d’habilitats emprenedores Exploratòria Fitxa de treball A1. Exercici c i d.

A 5 20’ Anàlisi de casos de creació

d’empreses Experiencial Fitxa de treball A1. Exercici e.

A 6 5’ Tancament de la sessió Síntesi i previsió de la

propera sessió Aquest bloc no té cap material associat

V e rs B lo c T e m p s

TEMA METODOLOGIA MATERIALS ALUMNAT

A 7 5’ Expectatives de la sessió Interrogativa / expositiva Aquest bloc no té cap material associat

A 8 25’ Creació d’una idea innovadora Reflexiva/participativa Fitxa de treball A2. Exercici a, b i c.

A 9 20’ Presentació de les idees

innovadores Expositiva Fitxa de treball A2. Exercici d.

(6)

| GD 9 | Web | 6

5.

Desenvolupament

de la sessió bàsica

Versió A – Bloc 1

5’

>

Expectatives de la sessió

S’inicia la sessió, comprovant que l’alumnat disposa de les còpies de les fitxes de treball corresponents a la sessió bàsica del monogràfic.

>

Presentació de la sessió:

Idees clau que cal tenir presents al llarg del desenvolupament de la sessió:

▪ La capacitat de generar una idea creativa és present en tots i cadascun de nosaltres. ▪ La iniciativa emprenedora és una habilitat

que es pot aprendre i desenvolupar-se. ▪ Per a convertir una idea en un projecte

empresarial cal tenir un pla .

▪ Les idees sorgeixen de l’experiència, de l’observació de l’entorn o del desenvolupament de certes competències.

>

Objectiu:

Debatre i reflexionar conjuntament per identificar els aspectes clau de la persona emprenedora i obtenir un primer diagnòstic del perfil emprenedor/a de cada alumne.

>

Pregunta:

Què vol dir que un emprenedor/a fa realitat les seves idees?

>

Desenvolupament de la sessió:

▪ Introducció al concepte d’emprendre i de persona emprenedora.

▪ Activitat per identificar les habilitats de la persona emprenedora.

▪ Activitat d’identificació de les pròpies habilitats emprenedores.

▪ Primera aproximació a casos d’emprenedors/es.

Versió A – Bloc 2

10’

>

Emprendre

Es demana a l’alumnat que llegeixi el títol de l’exercici a de la fitxa de treball A1 Què és

emprendre? i es proposa reflexionar sobre el

tema en un torn obert d’intervencions. El professor/a, per estimular el debat, presenta un seguit d’imatges que ajudaran a l’alumnat a apropar-se al concepte de persona emprenedora i al significat d’emprendre. El professor/a va recollint a la pissarra allò que va dient l’alumnat i va subratllant els conceptes clau que serviran per construir el concepte d’ EMPRENDRE I PERSONA EMPRENEDORA.

Si es presenten dificultats de participació en el debat, el professor/a pot afegir d’altres preguntes:

Ser emprenedor/a és: Crear una empresa? Tenir una idea? Obrir un negoci? Una actitud?

Una forma de pensar o una mentalitat? Es concreta la definició de persona emprenedora a partir de les aportacions i els comentaris de l’alumnat .

Persona emprenedora és aquella que pren la iniciativa i assumeix un cert risc per a aconseguir complir uns objectius que ella mateixa fixa. Específicament en el món de l’empresa s’utilitza per fer referència a la persona que crea una empresa, la que identifica una oportunitat de negoci i organitza els recursos per dur-la a terme.

Es demana a l’alumnat que prengui nota de la definició de persona emprenedora a l’exercici

a de la fitxa de treball A1 Què és emprendre?.

Alerta:

En el solucionari d’aquesta guia trobareu les idees relacionades amb cada imatge inspiradora.

La definició de persona emprenedora i emprendre es troba també en el glossari d’aquest monogràfic.

(7)

Guia didàctica

Monogràfic 9: Esperit emprenedor

Curs: 2013-2014

| GD 9 | Web | 7

Versió A – Bloc 3

10’

>

Persona emprenedora

El professor/a, planteja l’exercici b de la fitxa de treball A1 Com és una persona emprenedora?: a partir de la definició de

persona emprenedora, presenta tres emprenedors/es coneguts i obre un nou debat al voltant de les característiques que hauria de tenir aquesta persona, sempre sota el prisma de les competències clau, actituds i valors. Recordem que les competències clau són aquell conjunt d’habilitats, actituds i valors que permeten una execució excel·lent de les tasques professionals, i que es reflecteixen en determinats comportaments en el context laboral. Per exemple, iniciativa, assumpció de riscos, responsabilitat, creativitat, etc.

Alerta:

Les persones emprenedores que proposem són: Steve Jobs (Apple); J.K.Rowling (creadora de Harry Potter); Mark Zuckerberg (Facebook); i Amancio Ortega.

Per portar a terme l’activitat el professor/a dóna dos posits als alumnes i dóna indicacions perquè en cadascun escriguin una característica de la persona emprenedora, inspirant-se en les persones que s’han presentat.

El professor/a comparteix amb l’alumnat la visió de l’emprenedoria com una actitud davant la vida, per la qual cosa les habilitats que es treballen tenen implicacions directes tant en els projectes professionals com en els projectes personals.

El professor/a recull els posits i els va col·locant a la pissarra. Els posa en comú i fomenta la participació del grup d’alumnes. L’objectiu de la tasca és que cada alumne/a reculli en l’exercici b de la fitxa de treball A1

Com és una persona emprenedora? les

característiques de la persona emprenedora en forma de competències clau.

Alerta:

En el capítol 7.Solucionari d’aquesta guia trobareu algunes característiques comuns de la persona emprenedora i una petita biografia dels emprenedors/es proposats.

Versió A – Bloc 4

10’

>

Habilitats emprenedores

Amb l’objectiu de consolidar els conceptes que han sorgit en el debat, l’alumne, de manera individual, en l’exercici c de la fitxa de treball A1 Tu tens molt valor: Introducció a les

habilitats emprenedores haurà de relacionar

les competències clau o característiques de la persona emprenedora amb la corresponent definició.

A continuació, en l’exercici d de la fitxa de treball A1 Test d’habilitats emprenedores, l’alumne iniciarà un exercici d’introspecció per reconèixer les competències de la persona emprenedora en ell mateix.

El plantejament de l’exercici és que tothom té aquestes habilitats en alguna mesura, amb la qual cosa es reforça la idea que tothom posseeix un potencial emprenedor.

El professorat donarà les següents instruccions per fer el test:

1. Cada alumne de forma individual contestarà cada pregunta marcant amb un cercle de l’1 al 4 segons la resposta s’orienti cap a un extrem o cap a l’altre.

2. A continuació cal sumar el total de punts de les dues preguntes de cada casella.

3. Finalment, cal traspassar els resultats en el gràfic seguint l’exemple que es presenta.

Cada alumne/a tindrà gràficament el seu perfil de persona emprenedora.

Alerta:

La resolució de l’exercici c de la fitxa de treball A1 Tu tens molt valor: Introducció a

les habilitats emprenedores es troba en el

(8)

| GD 9 | Web | 8

Versió A – Bloc 5

20’

>

Naixement d’una idea

L’activitat planteja el procés de creació d’un projecte a partir d’una idea. Els alumnes, a través de la exposició de casos que es visionaran en dos vídeos, hauran d’identificar quins passos inicials permeten convertir una idea en un projecte empresarial.

L’exercici s’inicia a partir de la presentació per part del professor/a de casos emblemàtics en l’emprenedoria que il·lustren la manera com diferents fonts d’inspiració poden ajudar a gestar idees de negoci.

RUTA: Eines > Altres recursos per a la

recerca de feina > Enllaços d’interès > Testimoni emprenedor: Cristina Casadevall, Ecocarcris

RUTA: Eines > Altres recursos per a la

recerca de feina > Enllaços d’interès > Testimoni emprenedor: Escribà

RUTA: Google/YouTube/Change your

flight

RUTA: Google/YouTube/Trastus/Los niños crecen la ropa no

A continuació es fan 4 o 5 grups (4 o 5 persones per grup) i cada grup disposa de 10’ per analitzar un dels casos a partir de les indicacions de l’exercici e de la fitxa de treball A1 El naixement d’una idea :

- Quina font d’inspiració ha acompanyat a l’emprenedor?

- Què aporta de nou?

- Com es desenvolupa el projecte? - Quina curiositat destacaria?

El professor/a indica a un portaveu de cada grup que en 2’ presenti en plenari l’anàlisi que han fet de cada cas. Els grups de cada cas es van complementant i van prenent nota en el quadern de treball.

Alerta:

En el glossari del monogràfic trobareu la descripció de les diferents fonts d’inspiració. La durada dels vídeos és de 1’40’’ i 1’13’’.

Versió A – Bloc 6

5’

>

Tancament de la sessió

Es posen en comú les reflexions de l’alumnat després d’analitzar cada cas i el professor/a insisteix en que darrera una idea innovadora sempre hi ha una font d’inspiració.

Anima als joves a que estiguin atents al seu entorn, i que l’observin en clau d’oportunitat i font d’inspiració.

+

Es recomana continuar amb la sessió d’aprofundiment per tal d’avançar en les fonts d’inspiració i en com passar d’una idea a una realitat.

Es demana a l’alumnat que guardi la fitxa de treball que ha omplert.

(9)

Guia didàctica

Monogràfic 9: Esperit emprenedor

Curs: 2013-2014 | GD 9 | Web | 9

6.

Desenvolupament de la

sessió d’aprofundiment

Versió A – Bloc 7

5’

>

Expectatives de la sessió

S’inicia la sessió, comprovant que l’alumnat disposa de la còpia de les fitxes de treball de la sessió anterior (bàsica).

>

Presentació de la sessió:

Idees clau que cal tenir presents al llarg del desenvolupament de la sessió:

▪ La capacitat de generar una idea creativa és present en tots i cadascun de nosaltres. ▪ La iniciativa emprenedora és una habilitat

que es pot aprendre i desenvolupar-se. ▪ Per a convertir una idea en un projecte

empresarial cal tenir un pla .

▪ Les idees sorgeixen de l’experiència, de l’observació de l’entorn o del desenvolupament de certes competències.

>

Objectiu:

Explorar els procediments i les eines necessàries per a convertir una idea en un projecte viable.

>

Pregunta:

Què necessitem per convertir una idea en un projecte viable?

>

Desenvolupament de la sessió:

▪ Escollir, en petit grup, una idea de negoci. ▪ Identificar la estratègia per desenvolupar la

idea.

▪ Preparar una presentació per a la resta de grups.

▪ Fer la presentació en grups i valorar les aportacions dels altres.

Versió A – Bloc 8

25’

>

Creació d’una idea innovadora i desenvolupament del pla

Per introduir l’exercici a de la fitxa A2

Creació d’una idea, el professor/a presenta en

plenari el quadre CREACIÓ D’UNA IDEA INNOVADORA .

Dóna indicacions per constituir grups de quatre.

Cada grup disposa de 15’ per escollir una idea innovadora a partir d’una font d’inspiració i omplir l’exercici a de la fitxa A2 Creació d’una

idea .

A continuació, en l’exercici b de la fitxa de treball A2 Ens cal un pla! el grup haurà de concretar tots els aspectes claus del producte o servei escollit.

El professor/a dóna indicacions concretes per complimentar el pla i explica el significat de cada concepte.

Alerta:

El glossari d’aquesta guia recull els conceptes relacionats amb l’emprenedoria.

A continuació, el grup ha de posar en comú les gràfiques individuals de l’exercici d de la fitxa de treball A1 Test d’habilitats emprenedores i construir una única gràfica del perfil

emprenedor del grup a l’exercici c de la fitxa

de treball A2 Com és el nostre equip

emprenedor?, sumant els resultats individuals

i fent la mitjana. Aquesta gràfica mostrarà de forma molt visual quines són les habilitats que sumen com a grup. D’aquesta manera, cada grup coneixerà les fortaleses i debilitats de l’equip en relació a les competències clau de la persona emprenedora.

Els membres del grup han de prendre nota de les reflexions en l’exercici de conclusions. El professor/a compartirà una imatge de totes i cadascuna de les gràfiques del grup, no per a comparar-les sinó per a destacar diferents elements que puguin sorgir, com per exemple, aspectes relatius a l’equilibri d’habilitats o al fet que destaquin algunes habilitats sobre altres.

Alerta:

Es recorda als alumnes que per calcular la mitjana aritmètica del grup cal sumar totes les puntuacions individuals i dividir-les entre el nombre de membres del grup. Per exemple, Habilitat Emprenedora d’Autonomia i iniciativa: Alumne 1: 3 punts

Alumne 2: 2 punts Alumne 3: 4 punts

Mitjana aritmètica: (3 + 2 + 4 punts de cada alumne) / 3 alumnes = 3 punts

(10)

| GD 9 | Web | 10

Versió A – Bloc 9

20’

>

Presentacions de les idees innovadores

Cada grup disposarà de 5 minuts per a preparar la presentació de la seva idea i del seu pla a la resta de grups. Els elements que haurà de presentar són:

Idea

Font d’inspiració Nom comercial

Característiques del servei i/o producte

Perfil (competències clau) de l’equip El professor/a dóna inici a les presentacions i indica que cada grup disposa de 2’ per presentar la seva idea. Recorda també que la resta de grups poden interpel·lar i demanar més informació, així com fer propostes o suggeriments per millorar la idea que es presenta.

Cada alumne/a ha d’anotar allò que considera més rellevant en l’exercici d de la fitxa de treball A2 Explica’m la teva idea.

Alerta

El temps destinat a aquesta activitat inclou la representació de quatre grups. La resta de grups ho pot representar en una sessió complementària.

Versió A – Bloc 10

10’

>

Tancament de la sessió

Posada en comú i reflexió, per part de l’alumnat, sobre les presentacions dels diferents grups.

El professor/a, per tal de tancar la sessió, pregunta a l’alumnat “Què han après?”. Reparteix un pòsit a cadascú i es demana que tothom anoti una paraula que sintetitzi la sessió d'avui. S'ha d'anotar en secret i ningú més la pot veure. Seguidament el docent recull els pòsits i construeix un núvol de paraules

utilitzant l’aplicació

http://www.wordle.net/create (les paraules que estan repetides s'han d'escriure tantes vegades com estiguin repetides). En cas de no tenir accés a Internet, crear el núvol sobre la pissarra.

Alerta

Un núvol de paraules és una mena de semàntica condensada d'un document en la qual els conceptes claus són representats en mides de font diferents, sent aquells més grans els més freqüents.

El grup visualitzarà el seu “núvol de paraules” a la pantalla amb les idees o paraules que resumeixen la sessió d’emprenedoria i serveix per reforçar les idees clau de la sessió:

1. Tothom té habilitats emprenedores, tot i que en mesura i proporció diferents. Cal remarcar que les habilitats de la persona emprenedora es poden desenvolupar de manera que es vagin millorant amb el temps. 2. La creativitat és present en tots i

cadascú de nosaltres. Cal però, treballar-la, cuidar-la i potenciar-la. 3. Tot projecte empresarial o personal

(unes vacances, un programa d’estudi, etc) necessita un pla. Una bona idea sense una bona planificació per a desenvolupar-la no arriba enlloc. Conèixer aquest pla està a l’abast de tothom, tan sols requereix d’interès, voluntat i esforç per tirar-ho endavant.

(11)

Guia didàctica

Monogràfic 9: Esperit emprenedor

Curs: 2013-2014

| GD 9 | Web | 11

7.

Solucionari

Exercici a de la Fitxa de treball A1. Què és

emprendre?

Les imatges ens ajuden a inspirar als alumnes en les respostes. No hi ha una resposta única, sinó que és la suma de totes les aportacions. Possibles respostes a partir de cada una de les imatges:

1. La bombeta

a. Tenir una idea b. Ser imaginatiu

c. Plantar una llavor per tal que germini

d. Inspirar-se 2. Fletxes i mur

a. Superar dificultats b. Trobar un camí diferent al

que troben els demés

c. Passar per sobre els obstacles d. Assumir el risc de passar per

sobre un obstacle e. No conformar-se f. Canviar l’entorn g. Explorar nous camins 3. Persones caminant

a. Avançar-se als demés b. Avançar-se als temps c. Ser visionari

d. Anar un pas endavant e. Arribar el primer 4. Peixera

a. Fer el salt b. Atrevir-se c. Ser diferent

d. Moure’s per a conèixer altres coses

e. Assumir un risc

f. Observar altres possibilitats g. Anar més enllà

Exercici b de la Fitxa de treball A2. Cóm és

una persona emprenedora?

Petita biografia de les persones emprenedores proposades:

1. Steve Jobs

Va revolucionar la informàtica amb la creació de diversos productes: ordinador Macintosh 128K (1984); IPod (2001); IPhone (2007); IPad (2010).

Tots ells han estat innovadors per la seva creativitat, per avançar-se al seu temps i posar la tecnologia a l’abast dels ciutadans.

Als 21 anys va ser cofundador de l’empresa Apple en el garatge de casa seva. Als 29 anys va crear l’ordinador Macintosh, creant el referent dels ordinadors actuals.

En la dècada dels anys 80 també van sortir al mercat altres ordinadors personals que competien amb els seus productes. La seva reacció va ser innovar amb la creació del ratolí i de programes informàtics nous.

Als anys 90 també va revolucionar la indústria dels dibuixos animats amb l’empresa Pixar i la creació de la pel.lícula Toy Story.

Va canviar el model de negoci de la indústria musical: llançament del IPOD i de la botiga online de música iTunes que va dominar el negoci de música en línea.

2. J. K. Rowling

És la creadora de Harry Potter. La idea principal del llibre d’una escola de bruixots la va tenir durant un viatge en tren de Manchester a Londres.

El llibre es va enviar a 12 editorials que el van rebutjar. Un any més tard l’editorial Bloomsbury va decidir publicar-lo perquè la filla de 8 anys del president de l’editorial el va llegir i va demanar el segon.

Els llibres de Harry Potter han merescut l’atenció de tot el món, guanyant premis i venent més de 400 milions de còpies.

Els llibres de Harry Potter es reconeixen per haver renovat la literatura infantil i juvenil i despertar l’ interès en la lectura dels joves.

(12)

| GD 9 | Web | 12

3. Mark Zuckemberg

És el creador de Facebook, lloc web de xarxes socials.

Originalment era un web per a estudiants de la Universitat de Harvard, on ell estudiava, però es va anar estenent a estudiants d’altres Universitats a petició dels usuaris i ara és obert a qualsevol persona que tingui un compte de correu electrònic.

El punt fort de la xarxa social Facebook són els 800 milions d’usuaris que té.

La influència de Facebook ha arribat a tal punt que es considera com una revolució social, sobretot entre els joves de finals del 2000 per la seva manera de comunicar-se a través de la web.

4. Amancio Ortega

Empresari espanyol dedicat al sector tèxtil. Es

fundador i expresident del grup empresarial Inditex. La cadena de botigues de roba més coneguda del grup es Zara.

La seva carrera en el món del tèxtil comença als catorze anys a La Coruña, como dependent de dues botigues de roba. Al 1963 crea una empresa dedicada a la fabricació de bates. El negoci creix progressivament i aconsegueix que el producte es distribueixi a diferents països europeus. La seva filosofia es la de ser no sols venedors, sinó també fabricants i distribuïdors. En 1975 s’obre la primera botiga de Zara i un any desprès s’obren botigues per tota Espanya. Al 1985 l’empresa creix tant que es crea el grup Inditex. Al 1988, comença la seva expansió internacional per Europa, América, Àsia, Orient Mitjà y nord d’África. Ha creat firmes com Pull & Bear, Bershka i Oysho, i ha adquirit el grup Massimo Dutti (1995) i Stradivarius (1999). Al 2001 l’empresa Inditex surt a borsa, i actualment es coneguda per ser el primer grup tèxtil del món.

(13)

Guia didàctica

Monogràfic 9: Esperit emprenedor

Curs: 2013-2014

| GD 9 | Web | 13

Exercici c de la Fitxa de treball A1. Tu tens molt valor: Introducció a les habilitats emprenedores Característiques de la persona emprenedora

Motivació, creativitat i innovació

Tenir idees, imaginar projectes i possibilitats, saber analitzar situacions, investigar i estar disposat a fer sacrificis per aconseguir l'objectiu proposat.

Autonomia i iniciativa

Funcionar sense necessitat de supervisió, prendre decisions, valorar les diverses possibilitats i saber escollir entre elles.

Confiança i autoregulació

Conèixer-se i valorar-se de manera positiva, apostar per les capacitats i aptituds pròpies, confiar en les possibilitats d’un mateix.

Tenacitat i

compromís Mostrar constància i perseverança en les accions que s'inicien. Capacitat

d’assumir riscs i autosuperació

Predisposició a actuar amb decisió davant de situacions compromeses, desig de superació contínua.

Esperit d’equip i cooperació

Saber treballar amb els altres, respectar les responsabilitats de cada un i saber compartir èxits i fracassos, valorant el mèrit dels companys.

Planificació i presa de decisions

Saber planificar les accions necessàries per a arribar a l'objectiu, distribuir funcions per millorar l'eficàcia del conjunt i acceptar responsabilitats. Tenir suficient autonomia per a triar una opció entre les disponibles.

(14)

| GD 9 | Web | 14

8.

Glossari

Emprendre

Emprendre és enfrontar amb resolució accions difícils. És començar un projecte per pròpia iniciativa.

Persona emprenedora

És la persona que pren la iniciativa i assumeix un cert risc per a aconseguir complir uns objectius que ella mateixa es fixa.

Específicament en el món de l’empresa s’utilitza per a fer referència a la persona que crea una empresa, la que identifica una oportunitat de negoci i organitza els recursos per dur–la a terme.

Font d’inspiració

Les idees de negoci neixen a partir de:

-L’experiència Professional: permet acumular molts coneixements en un sector d’activitat. -L’observació de canvis a la societat: envelliment de la població, noves tecnologies, etc.

-Circumstàncies personals: hobbies, viatges, cursos, lleure, etc.

Idea innovadora

És la introducció d’un nou producte, d’un nou mètode de producció, d’una nova forma d’organització, d’una nova font d’aprovisionament o d’una nova manera de fer les coses.La innovació és el conjunt d’activitats que transformen una idea o un invent en un producte o servei que suposa una millora de l’oferta existent.

Pla d’Empresa

És un document on la persona emprenedora manifesta de quina manera vol convertir la seva idea en una empresa. Serveix per a reflexionar i planificar tot el projecte i per tenir un document de presentació a terceres persones. El pla d’empresa conté una sèrie d’apartats que contenen tota la informació rellevant i necessària per a determinar la viabilitat de la idea.

Client

El client és la persona compradora, és a dir, la que paga el producte o el servei.

El client no té perquè coincidir amb l’usuari o consumidor, ja que aquest fa referència a la persona que consumeix el producte o utilitza el servei.

Per exemple, els pares són els clients quan compren llet per al seu nadó. El nadó que pren la llet és el consumidor.

Equip emprenedor

Pot succeir que l'empresa estigui constituïda per una sola persona, que serà qui porti a terme i executi tot el projecte: l'emprenedor o l'emprenedora.

També pot passar que diverses persones s'uneixin per tirar endavant la idea. En aquest cas, és important treure profit de la complementarietat de diferents perfils professionals, de coneixements, d’experiència, d’habilitats i de contactes que tots junts poden aportar al projecte.

Què és la “competència”?

La competencia d’una empresa són totes aquelles altres empreses amb les que es comparteix mercat i clients. Més tècnicament són totes les que cobreixen la mateixa necessitat.

Característiques d’un producte o

servei

Necessitats que pretén cobrir, quines propietats tècniques té i els elements diferenciadors respecte altres productes o serveis.

Nom comercial

És un signe o denominació per a la identificació d’una empresa que produeix productes o presta serveis al mercat. Ens permet diferenciar una empresa de les altres. Pot consistir en paraules, lletres, números, dibuixos, formes, colors o combinacions d’aquests elements.

Mercat

Des del punt de vista de l’economia, el mercat és el conjunt de compradors i venedors. Els compradors tenen unes determinades necessitats i els venedors ofereixen un producte o servei per a satisfer-les.

(15)

Guia didàctica

Monogràfic 9: Esperit emprenedor

Curs: 2013-2014

| GD 9 | Web | 15

Competències clau

Conjunt d’habilitats, actituds i valors que permeten una execució excel·lent de les tasques professionals, i que es reflecteixen en determinats comportaments en el context laboral. Per tant, estar en possessió de les competències requerides per al desenvolupament d’una ocupació és el que diferencia un acompliment acceptable d’un acompliment excel·lent de la tasca professional. Les vint-i-una competències identificades són:

Competències d’assoliment

Iniciativa

Identificació d’un problema, obstacle o oportunitat i, després, portada a terme d’accions per donar-los resposta. Per tant, la iniciativa és la predisposició a actuar de forma proactiva i no només limitar-se a pensar en allò que s’ha de fer en el present. El marc temporal d’aquesta escala va des de finalitzar projectes passats o actuals fins a la recerca de noves oportunitats.

Orientació a l’assoliment

Preocupació per realitzar bé el treball o sobrepassar un estàndard. Els estàndards poden ser el propi rendiment en el passat (esforçar-se per superar-lo), una mesura objectiva (orientació a resultats), superació dels altres (competitivitat), metes personals que un mateix s’ha marcat o realitzacions que ningú ha portat a terme abans (innovació).

Planificació i organització

Capacitat per prioritzar i establir línies d’actuació, tot optimitzant recursos que garanteixin l’acompliment dels resultats esperats mitjançant una gestió eficaç del propi treball i el dels seus col·laboradors.

Preocupació per l’ordre i la qualitat

Preocupació contínua per reduir la incertesa del medi que ens envolta. S’expressa en formes com el seguiment i la revisió del treball i la informació, i en la insistència en la claredat dels rols i funcions assignades.

Competències

de

gestió

de

l’equip

Direcció de persones

Intenció de fer que altres persones actuïn segons els nostres desigs utilitzant apropiadament i adequadament el poder personal o l’autoritat que el lloc ens confereix. Inclou el “dir als altres el que han de fer”.L’estil varia segons ho requereixin les circumstàncies o les persones, de ferm i directiu fins a exigent o fins i tot amenaçador. El fet d’intentar raonar, persuadir o convèncer els altres per tal que facin alguna cosa és impacte i influència, no direcció de persones.

Lideratge

Intenció d’assumir el rol de líder d’un grup o equip de treball. Implica el desig de guiar els altres. El lideratge acostuma a estar, però no sempre, associat a posicions que tenen una autoritat formal. "L’equip" s’ha de considerar, en sentit ampli, com qualsevol grup en què la persona assumeix el paper de líder. Ha de contrastar-se amb la competència de treball en equip i cooperació.

Treball en equip i cooperació

Intenció de col·laboració i cooperació amb els altres; formar part d’un grup, treballar juntament, oposat a fer-ho de forma individual o competitiva. Per tal que aquesta competència sigui efectiva, la intenció ha de ser genuïna. Pot considerar-se sempre que l’ocupant del lloc sigui membre d’un grup que funcioni com un equip. Equip, com en el cas de lideratge, es defineix de forma àmplia com un ‘grup de persones que treballa en processos, tasques o objectius compartits.’

Competències de gestió personal

Autoconfiança

Convenciment que un mateix és capaç de realitzar amb èxit una tasca o d’escollir l’enfocament adequat per a realitzar un treball o resoldre un problema. Inclou mostrar confiança en les pròpies capacitats, decisions i opinions.

Autocontrol

Capacitat de mantenir les pròpies emocions sota control i evitar reaccions negatives davant provocacions, oposició o hostilitat per part d’altres o quan es treballa. També implica la resistència en condicions constants d’estrès.

(16)

| GD 9 | Web | 16

Compromís amb l’organització

Capacitat i voluntat d'orientar els propis interessos i comportaments cap a les necessitats, prioritats i objectius de la companyia. Suposa actuar de forma que s'aconsegueixin els objectius de l'organització o se satisfacin les necessitats d'aquesta. Pot manifestar-se en posar la missió de l'empresa per davant de les preferències individuals.

Flexibilitat i gestió del canvi

Habilitat d’adaptar-se i treballar eficaçment en situacions i amb persones diferents. Suposa entendre postures diferents, o bé canviar o acceptar sense problemes els canvis en la pròpia organització o en les responsabilitats del lloc.

Gestió del canvi és l’habilitat d’alertar al grup de la necessitat de canvis específics en la manera de fer les coses.

Competències d’influencia

Comunicació

Aptitud per transmetre, fer conèixer alguna cosa a algú d’una manera clara i entenedora. Inclou des d’una transmissió d’informació fins a entrar en relació d’idees, d’interessos, etc. La comunicació pot ser oral i/o escrita i s’adreça a diferents públics.

Empatia

Capacitat per entendre les altres persones. És l'habilitat per escoltar, entendre correctament els pensaments, sentiments o preocupacions dels altres encara que no s'expressin verbalment o s'expressin parcialment. Aquesta competència mesura la creixent complexitat i profunditat que suposa entendre les altres persones. Pot, també, incloure la sensibilitat intercultural.

Negociació

Habilitat per promoure el consens. És l’intent per fer coincidir criteris diferents, en una situació determinada, amb l’objectiu d’arribar al pacte i buscar el millor benefici.

Networking (xarxa de contactes)

Aptitud per establir contactes amb un ampli ventall de persones, que permet ajudar-se mútuament, en situacions professionals i personals. Es tracta d'un procés amb doble direcció: el donar ajuda i atenció a la nostra xarxa de contactes facilitem que ells ens ajudin.

Orientació al client

Desig d’ajudar o servir als clients, de satisfer les seves necessitats. Significa centrar-se en descobrir o satisfer les necessitats del client, sigui intern o extern. S’entén per client intern aquell que forma part de l’organització i per client extern, l’usuari o consumidor final.

Competències de pensament

Aprenentatge i utilització de

coneixements

Inquietud i curiositat constant per aprendre o saber més. Inclou l’afany per posar en pràctica i ampliar els coneixements tècnics o professionals, així com de transferir aquells coneixements relacionats amb el treball. La persona continua desenvolupant-se i adquirint nous coneixements mutu propi.

Creativitat

Capacitat que permet identificar, plantejar i resoldre problemes de manera rellevant i divergent. És l’habilitat d’establir relacions de coneixement diferents, fer noves preguntes i donar respostes originals.

Orientació estratègica

Habilitat per vincular visions a llarg termini i conceptes amplis en el treball diari. En els nivells baixos, inclou la simple comprensió d'estratègies. En els nivells més alts, és un sofisticat coneixement de com l'entorn en el sentit més ampli influeix en les estratègies i com aquestes, a la vegada, determinen les diferents accions/escenaris.

Pensament analític

Capacitat d’entendre una situació, desagregant-la en petites parts o identificant les seves implicacions pas a pas. Inclou organitzar les parts d’un problema o situació de forma sistemàtica, realitzar comparacions entre diferents elements o aspectes, i establir prioritats d’una forma racional. També inclou entendre les seqüències temporals i les relacions causa-efecte dels fets.

(17)

Pensament conceptual

Habilitat per identificar, en les situacions, pautes o relacions que no són òbvies o identificar punts clau en situacions complexes. Inclou la utilització d’un raonament creatiu, inductiu o conceptual.

9.

Activitats

complementàries

Monogràfics

Per a aprofundir en les actituds de la persona emprenedora, es pot realitzar el monogràfic 3 Competències Clau o el monogràfic 8 dels Valors del treball.

Exercici pràctic per a treballar

des de l’aula:

>

Objectiu:

Reforçar les idees clau que s’han treballat en la sessió i copsar quina ha estat la imatge que s’han emportat els alumnes de la persona emprenedora.

>

Indicacions:

Es planteja realitzar una senzilla activitat on valorar l’estat d’acord o desacord amb 4 afirmacions:

1. Per tenir una idea cal ser molt creatiu/va, i jo no ho sóc gens. 2. No n’hi ha prou amb una idea

innovadora, cal tenir voluntat, constància i esforç per a passar de la idea al pla.

3. No tothom pot tirar endavant una empresa, l’emprenedor neix, no es fa. 4. Jo no podria fer-ho sol, però amb

amics de confiança crec que podria.

Es recomana promoure l’actitud emprenedora com una actitud davant la vida.

(18)

| GD 9 | Web | 18

Crèdits

Edició i producció:

Ajuntament de Barcelona. Barcelona Activa - Capital humà. Consorci d'Educació de Barcelona. Àrea d'Innovació i Suport Educatiu.

Programa de Suport a l'Orientació Acadèmica i Professional. Fundació BCN Formació Professional.

Elaboració:

Equips del Consorci d'Educació de Barcelona i Barcelona Activa - Capital humà i Iniciativa emprenedora.

Disseny i maquetació:

Direcció d’Art i Disseny: 2creativo.net Maquetació: Barcelona Activa

Any de publicació:

2012

Revisió juny 2013

Agraïm sincerament a tots els tècnics/ques de Barcelona Activa - Capital Humà, el Consorci d'Educació de Barcelona i la Fundació BCN Formació Professional, al professorat i alumnat dels centres educatius, les aportacions que han realitzat al llarg del temps per la millora d'aquest projecte.

(19)

Nom i cognoms: Curs: Grup:

Quadern de l’alumne (A) Web

Monogràfic 9

Curs: 2013 - 2014

Esperit

(20)

| QUA.9 | Web | 2

1.

Presentació

Un dels objectius del sistema educatiu és augmentar l’alumnat amb qualificació professional. Atès que la motivació és un dels motors fonamentals de l’aprenentatge, una bona orientació tindrà efectes en la continuïtat de la formació al llarg de la vida.

El Consorci d’Educació de Barcelona juntament amb Barcelona Activa – Capital Humà i la Fundació

BCN Formació Professional, assumeixen aquest repte i donen suport a la tasca d’orientació que realitza

el professorat a través del Projecte de Vida Professional.

Projecte de Vida Professional

ProVP

>

Què és el Projecte de Vida

Professional?

És un temps i un espai que us donem per tal que aprengueu a prendre decisions en relació amb el vostre futur formatiu i professional.

>

Per a què serveix?

Per a desvetllar les vostres motivacions professionals i competències i triar la formació post obligatòria més adequada.

>

Com ho fareu?

Mitjançant aplicacions multimèdia interactives, impactants i dinàmiques, del web Barcelona Treball; us facilitem una recerca autònoma, acompanyada de l’equip de dinamitzadors/es, que us pot assessorar en tot moment, i del vostre tutor/a de grup.

www.edubcn.cat

Barcelona Activa

Capital Humà

>

Què és Porta22?

És el Centre per al desenvolupament professional de Barcelona Activa, que té com a objectiu oferir recursos i serveis per a l’orientació i la carrera professional.

>

Per a què serveix

?

Per rebre suport, consell i recursos per a: ▪ L’ orientació acadèmica i professional ▪ La reorientació de la carrera professional ▪ La recerca de feina

▪ La millora i el desenvolupament de competències clau

▪ El progrés professional

▪ El foment de l’esperit emprenedor

>

On i quan ens podeu trobar?

Al carrer Llacuna, 162. Horari: de 9.00 a 20.00 h, de dilluns a divendres.

(21)

Quadern de l’alumne (A)

Monogràfic 9: Esperit emprenedor

Curs: 2013-2014

| QUA.9 | Web | 3

La capacitat de generar una idea

creativa és present en tots i

cadascun de nosaltres

2.

Fitxa treball - Sessió bàsica

A.1 Esperit emprenedor

a)

Què és “Emprendre”?

A partir de les imatges que us mostrarem intentem respondre a la següent pregunta: “Què és Emprendre?”.

Definició d’Emprendre:

b)

Com és una persona emprenedora?

Al nostre voltant tenim persones emprenedores però, quines són les característiques d’una persona emprenedora? Reflexiona sobre les persones que et proposem i anota les característiques més significatives.

Steve Jobs, fundador de Appel.

J.K. Rowling, creadora de Harry Potter.

Mark Zuckerberg, creador de Facebook.

Amancio Ortega, fundador d’Inditex.

(22)

| QUA.9 | Web | 4

Pensa a continuació en una persona emprenedora del teu entorn més proper (família, veïns, establiments del teu barri...), afegeix-la a la llista i descriu-la:

Emprenedor/a Descripció

En general, podem dir que una persona emprenedora es caracteritza per...

c) Tu tens molt valor: Introducció a les habilitats emprenedores

A continuació tens una llista d’habilitats personals que són considerades com a molt importants i que cal mostrar per a ser una persona amb esperit emprenedor.

Llegeix-les amb atenció i relaciona-les amb la seva definició.

Motivació, creativitat i

innovació Conèixer-se i valorar-se de manera positiva, apostar per les capacitats i aptituds pròpies, confiar en les possibilitats d’un mateix.

Autonomia i iniciativa Saber treballar amb els altres, respectar les responsabilitats de cada un i saber compartir èxits i fracassos, valorant el mèrit dels companys.

Confiança i autoregulació Funcionar sense necessitat de supervisió, prendre decisions, valorar les diverses possibilitats i saber escollir entre elles.

Tenacitat i compromís Saber planificar les accions necessàries per a arribar a l'objectiu, distribuir funcions per millorar

l'eficàcia del conjunt i acceptar responsabilitats. Tenir suficient autonomia per a triar una opció entre les disponibles.

Capacitat d’assumir riscs i autosuperació

Tenir idees, imaginar projectes i possibilitats, saber analitzar situacions, investigar i estar disposat a fer sacrificis per aconseguir l'objectiu proposat.

Esperit d’equip i cooperació Mostrar constància i perseverança en les accions que s'inicien.

Planificació i presa de decisions

Predisposició a actuar amb decisió davant de situacions compromeses, desig de superació contínua.

(23)

Quadern de l’alumne (A)

Monogràfic 9: Esperit emprenedor

Curs: 2013-2014

| QUA.9 | Web | 5

d) Test d’habilitats emprenedores

Ara et toca a tu identificar en quina mesura estant presents les habilitats emprenedores en tu.

Contesta cada pregunta marcant amb un cercle de l’ “1” al “4” segons la teva resposta s’orienti cap a un extrem o cap a l’altre.

Desprès, suma el total de punts de les dues preguntes de cada casella.

Motivació, creativitat i innovació

Total punts:

Davant d’un problema t’esforces fins a trobar una

bona solució? MAI 1 2 3 4 SEMPRE

Davant d’un problema o situació de la vida quotidiana, aportes solucions diferents a les que plantegen els teus companys?

MAI 1 2 3 4 SEMPRE

Autonomia i iniciativa

Total punts:

Quan estàs amb els teus amics decidint com passar la tarda, et consideres una persona que fa aportacions?

MAI 1 2 3 4 SEMPRE

Què passa més sovint, que els pares et recordin que has de fer els deures o que els acabis pel teu compte? ELS PARES EM RECORDEN 1 2 3 4 ELS ACABO JO MATEIX

Confiança i autoregulació

Total punts:

Davant dels reptes, creus que tens les habilitats i

capacitats que et permetran superar-los? GENS 1 2 3 4 MOLT Acostumes a abandonar les idees que penses que

són molt complicades de dur a la pràctica? SEMPRE 1 2 3 4 MAI

Tenacitat i compromís

Total punts:

Acostumes a deixar coses a mitges o t’agrada acabar el que comences? COSES A MITGES 1 2 3 4 ACABO EL QUE COMENÇO Si davant una tasca trobes dificultats, l’abandones

o mires de buscar solucions i ajut per sortir-te’n? ABANDONO 1 2 3 4

BUSCO SOLUCIONS

(24)

| QUA.9 | Web | 6

Capacitat d’assumir riscs i autosuperació

Total punts:

T’esforces cada dia per actuar millor en alguns

aspectes de la teva vida? MAI 1 2 3 4 SEMPRE

Assumeixes certs riscs quan l’objectiu que es pretén

aconseguir s’ho val? NO 1 2 3 4 SI

Esperit d’equip i cooperació

Total punts:

Ets sents còmode treballant en equip o, al contrari, prefereixes fer les coses pel teu compte?

PEL MEU

COMPTE 1 2 3 4

TREBALL EN EQUIP Quan jugues a un esport d’equip, creus que ho fas

pensant en els teus companys o simplement jugues “al costat” d’altres jugadors?

JUGANT “AL

COSTAT” 1 2 3 4

PENSANT EN L’EQUIP

Planificació i presa de decisions

Total punts:

Quan s’acosten uns dies de vacances i tens la intenció de fer una sortida, ets capaç de planificar totes aquelles tasques que cal realitzar abans?

MAI 1 2 3 4 SEMPRE

T’han encarregat fer un treball per a l’escola. Ets capaç d’identificar totes les tasques que cal fer i classificar-les per ordre de prioritat?

(25)

Quadern de l’alumne (A)

Monogràfic 9: Esperit emprenedor

Curs: 2013-2014

Un cop perfilades les teves habilitats emprenedores

l’exemple i podràs veure gràficament quin és el teu perfil de persona emprenedora:

0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6 0,7 0,8 0,9 1

Quadern de l’alumne (A)

Esperit emprenedor

| QUA.9 | Web | 7

les teves habilitats emprenedores, passa el teu resultat a la següent i podràs veure gràficament quin és el teu perfil de persona emprenedora:

0 1 2 3 4 5 6 7 8

(26)

| QUA.9 | Web | 8

e) El naixement d’una idea

Un projecte parteix d’una idea generada a partir de diferents fonts d’inspiració.

A través de dos vídeos, presentem casos reals de creació d’empreses on s’explica com a partir de diferents fonts d’inspiració es generen idees de negoci.

Després de veure aquests vídeos il·lustratius, en grups contesteu a les següents preguntes: -Quina va ser la seva font d’inspiració?

-Què aporta aquesta empresa a la societat? -Com ho fa?

-Què és el que més us ha cridat l’atenció?

Cas 1: Ecocarcris S.L.

Veure vídeo Ecocarcris

RUTA:

Eines > Altres recursos per a la recerca de feina > Enllaços d’interès > Testimoni emprenedor: Cristina Casadevall, Ecocarcris

Quina és la font d’inspiració? Què aporta de nou?

Una bona manera de trobar una gran idea és...Observant el mercat.

Entenem per mercat el conjunt de compradors i venedors. Els compradors tenen unes determinades necessitats i els venedors ofereixen un producte o servei per a satisfer-les.

A través de l'observació del mercat veurem què ens ofereix i què no, i així trobar idees per poder cobrir les necessitats no cobertes.

(27)

Quadern de l’alumne (A)

Monogràfic 9: Esperit emprenedor

Curs: 2013-2014

| QUA.9 | Web | 9

Com ho fa?

Què és el que més m’ha cridat l’atenció? I, què destacaries del testimoni emprenedor?

Cas 2: Escribà

Veure vídeo

RUTA:

Eines > Altres recursos per a la recerca de feina > Enllaços d’interès > Testimoni emprenedor: Escribà

Quina és la font d’inspiració? Què aporta de nou?

Com ho fa?

(28)

| QUA.9 | Web | 10

Cas 3: Change your flight

Veure vídeo

RUTA:

Google/YouTube/Change your flight

Quina és la font d’inspiració? Què aporta de nou?

Com ho fa?

Què és el que més m’ha cridat l’atenció? I, què destacaries del testimoni emprenedor?

Una bona manera de trobar una gran idea és...Observant l’entorn social

La societat evoluciona molt ràpidament i, amb ella, apareixen noves necessitats que cal cobrir: la millora de nivell educatiu, la capacitat adquisitiva, la importància del lleure, així com, els canvis en les formes de vida i en l'organització del temps, creen noves possibilitats que cal omplir amb nous productes i serveis.

(29)

Quadern de l’alumne (A)

Monogràfic 9: Esperit emprenedor

Curs: 2013-2014

| QUA.9 | Web | 11

Cas 4: Trastus

Veure vídeo

RUTA:

Google/YouTube/Trastus/Los niños crecen la ropa no

Quina és la font d’inspiració? Què aporta de nou?

Com ho fa?

(30)

3.

Fitxa treball - Sessió

A2. Una gran idea

a) Creació d’una idea

Tot seguit sereu vosaltres els que estareu en el paper de persona emprenedora creatiu. En grups haureu de trobar

Podeu consultar l’esquema Creació d’una idea innovadora d’inspiració. Segur que amb alguna l’encerteu

Anoteu aquí la idea i la font que us l’ha inspirada:

Idea: Expliqueu de manera breu en què consisteix la idea.

Font d’inspiració:

Què us ha

millorat, una adaptació d’alguna cosa que coneixeu...

| QUA.9 | Web | 12

Sessió d’aprofundiment

. Una gran idea

Creació d’una idea

Tot seguit sereu vosaltres els que estareu en el paper de persona emprenedora, és el vostre moment haureu de trobar una font d’inspiració que us permeti generar una idea innovadora.

Creació d’una idea innovadora per tenir en compte les diferents fonts

egur que amb alguna l’encerteu!

noteu aquí la idea i la font que us l’ha inspirada:

de manera breu en què consisteix la idea.

Què us ha fet pensar en aquesta idea? (un problema detectat, un producte o servei millorat, una adaptació d’alguna cosa que coneixeu...)

, és el vostre moment una idea innovadora. per tenir en compte les diferents fonts

(31)

Quadern de l’alumne (A)

Monogràfic 9: Esperit emprenedor

Curs: 2013-2014

| QUA.9 | Web | 13

Ja tenim una bona idea, però la idea només és l’ inici. Ara cal valorar fins a quin punt la vostra idea és viable. I com ho farem per tirar-la endavant?. Nois i noies, ens cal un pla!

b) Ens cal un pla!

El primer pas serà identificar aspectes claus del nostre producte o servei.

Nom comercial:

Característiques del producte o servei:

Explica quines són les característiques que el fan ser interessant

Necessitat coberta amb el producte i/o servei:

Què ofereix de diferent o innovador la teva idea amb el que hi ha al mercat?

Possibles clients

Com són les persones que ho comprarien o l’utilitzarien?

Perquè creus que el compraran o l’utilitzaran? Quins són els clients?

Anàlisi de la Competència

(32)

c) Com és el nostre equip emprenedor?

El segon pas és analitzar les fortaleses de les persones que formeu el grup. Compareu les vostres gràfiques

resultats individuals i fent la mitja

Habilitat Emprenedora

Motivació, creativitat i innovació Autonomia i iniciativa

Confiança i autoregulació Tenacitat i compromís

Capacitat d’assumir riscs i autosuperació Esperit d’equip i cooperació

Planificació i presa de decisions

GRÀFICA EQUIP EMPRENEDOR

0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6 0,7 0,8 0,9 1 | QUA.9 | Web | 14

Com és el nostre equip emprenedor?

és analitzar les fortaleses de les persones que formeu el grup.

de l’exercici d de la fitxa A1 i creeu una gràfica de grup i fent la mitjana.

Mitjana aritmètica grup

(sumeu les puntuacions individuals i dividiu entre el nombre de membre del grup)

Motivació, creativitat i innovació

autosuperació Esperit d’equip i cooperació

Planificació i presa de decisions

gràfica de grup sumant els

Mitjana aritmètica grup

(sumeu les puntuacions individuals i dividiu-les entre el nombre de membre del grup)

(33)

Quadern de l’alumne (A)

Monogràfic 9: Esperit emprenedor

Curs: 2013-2014

| QUA.9 | Web | 15

Com a CONCLUSIÓ, quins són els aspectes més positius del vostre grup en quant a habilitats emprenedores ? I quines són les vostres mancances com a grup o les habilitats que hauríeu de millorar?

PUNTS FORTS PUNTS FEBLES

d) Explica’m la teva idea

El tercer pas és la presentació de les vostres idees a la resta de grups, seguint el següent guió: 1- Idea

2- Font d’inspiració 3- Nom comercial

4- Característiques del vostre servei i/o producte 5- Perfil (competències clau) de l’equip

Anoteu les vostres observacions sobre la presentació d’idees de la resta de grups per posar-ho en comú en finalitzar l’experiència.

GRUP 1

La IDEA presentada és:

Què és el que més m’ha agradat?

Com milloraria aquesta IDEA?:

(34)

| QUA.9 | Web | 16 GRUP 2

La IDEA presentada és:

Què és el que més m’ha agradat?

Com milloraria aquesta IDEA?:

Curiositat:

GRUP 3

La IDEA presentada és:

Què és el que més m’ha agradat?

Com milloraria aquesta IDEA?:

(35)

Quadern de l’alumne (A)

Monogràfic 9: Esperit emprenedor

Curs: 2013-2014

| QUA.9 | Web | 17 GRUP 4

La IDEA presentada és:

Què és el que més m’ha agradat?

Com milloraria aquesta IDEA?:

Curiositat:

GRUP 5

La IDEA presentada és:

Què és el que més m’ha agradat?

Com milloraria aquesta IDEA?:

Curiositat:

(36)

| QUA.9 | Web | 18

4.

Altres activitats per a continuar treballant

>

>

>

>

Més CASOS reals de creació d’empreses

Us presentem casos reals de creació d’empreses on s’explica com, a partir de diferents fonts d’inspiració, es generen idees de negoci.

Cas: Somi! www.somi.cat/cast

Gràcies a aquesta observació de l’entorn social, es va crear l’empresa Somi! Aquesta empresa cobreix el problema de mobilitat que tenen les persones amb mobilitat reduïda.

Què aporta a la societat?

Somi! ofereix serveis de transport i acompanyament a totes aquelles persones que ho necessitin, principalment a persones de la tercera edat i/o amb mobilitat reduïda.

Com ho fa?

Mitjançant vehicles adaptats acompanya les persones fins al lloc on vulguin anar per tal de desenvolupar la seva vida quotidiana amb absoluta autonomia.

També transporta grups reduïts i, a més a més, inclou serveis d’atenció psicològica.

Una curiositat

Somi! no és un simple servei. Somi! és un grup de persones que ofereixen un acompanyament personalitzat i sensible a les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda, perquè els desplaçaments que podrien ser dificultosos siguin fins i tot agradables.

Cas: EyeOs www.eyeos.com

Aquest és el camí que es va fer servir per a crear l’empresa EyeOS.

Què aporta a la societat?

EyeOS és un escriptori virtual que funciona amb la mateixa tecnologia que qualsevol pàgina web: En obrir el navegador, accedeixes al teu escriptori i disposes d’un espai de feina amb programes d’ofimàtica, gestor d’arxius, missatgeria instantània, correu i tots els fitxers. El servei és gratuït i de multiplataforma; tan sols es necessita una connexió a Internet.

Com ho fa?

La diferència amb altres entorns semblants és que EyeOS es pot iniciar des de qualsevol navegador i no requereix la instal·lació de cap software addicional, ja que totes les aplicacions s’executen mitjançant la informàtica en núvol.

Una bona manera de trobar una gran idea és...Observant l'entorn social. La societat evoluciona molt ràpidament i, amb ella, apareixen noves necessitats que, o be no estan cobertes o be estan parcialment cobertes, fent possible la creació de nous productes i serveis.

Una bona manera de trobar una gran idea és... Observar el mercat laboral. L‘evolució tecnològica constant fa que cada dia apareguin noves oportunitats de mercat que podem aprofitar.

Les xarxes de comunicació o les noves necessitats laborals han generat empreses que cobreixen necessitats vinculades al sector tecnològic.

Referencias

Documento similar

(1886-1887) encajarían bien en una antología de textos históricos. Sólo que para él la literatura es la que debe influir en la historia y no a la inversa, pues la verdad litera- ria

dente: algunas decían que doña Leonor, "con muy grand rescelo e miedo que avía del rey don Pedro que nueva- mente regnaba, e de la reyna doña María, su madre del dicho rey,

Habiendo organizado un movimiento revolucionario en Valencia a principios de 1929 y persistido en las reuniones conspirativo-constitucionalistas desde entonces —cierto que a aquellas

Ciaurriz quien, durante su primer arlo de estancia en Loyola 40 , catalogó sus fondos siguiendo la división previa a la que nos hemos referido; y si esta labor fue de

Las manifestaciones musicales y su organización institucional a lo largo de los siglos XVI al XVIII son aspectos poco conocidos de la cultura alicantina. Analizar el alcance y

En este sentido, puede defenderse que, si la Administración está habilitada normativamente para actuar en una determinada materia mediante actuaciones formales, ejerciendo

En la parte central de la línea, entre los planes de gobierno o dirección política, en el extremo izquierdo, y los planes reguladores del uso del suelo (urbanísticos y

Al considerar conjuntamente el número de asociaciones en las actividades (Tabla 11), en los motivos de realización (elección, obligatoriedad) se observa que la interacción