MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIA DE CATALUNYA MONTSENY-GUILLERIES

MONTSENY-GUILLERIES

FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT

Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua

1.

INTRODUCCIÓ GENERAL

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom de Directiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús de l'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals (superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició.

La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà el programa de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i en resposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobre aquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntament per a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA.

ESTRUCTURA DEL DOCUMENT 1. INTRODUCCIÓ GENERAL

2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA

3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada

3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric

4. ZONES PROTEGIDES

4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits

4.3 Zones humides dependents 5. PRESSIONS

5.1 Ocupació general del sòl

5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca

6. IMPACTES

6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic

6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu 7. AVALUACIÓ DEL RISC

2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

Sèrie 1:50.000, ICC: 333, 332 i 364

Conca/ques hidrogràfica/ques: El Ter, la Tordera

Municipis inclosos parcialment:

Extensió total (km2): 614 Extensió aflorant (km2): 547

Tipologia litològica dominant: Granit i Paleozoic Àrea/es hidrogeològica/ques:

Delimitació geogràfica:

Massa limitada per la Serralada Prelitoral Catalana, limitada al sud i a l’oest per l’aqüífer al·luvial de la Tordera, a l’est per la riera de Santa Coloma i la riera d’Osor, al nord pel Ter i al nord-oest per la riera Major.

Comprèn pràcticament tot el massís del Montseny i les Guilleries, d’on rep la denominació.

Municipis inclosos totalment:

Vilanova de Sau Osor Montseny Anglès Fogars de Montclús Hostalric Bescanó Viladrau Fogars de la Selva

Sant Esteve de Palautordera Massanes

Sant Sadurní d'Osormort Sant Julià del Llor i Bonmatí Santa Coloma de Farners Santa Maria de Palautordera Campins Brunyola Sant Celoni Rupit i Pruit Susqueda Riudarenes Sant Gregori

301 Àrea paleozoica i granítica del Montseny-Guilleries Riells i Viabrea

Sant Hilari Sacalm Gualba

Breda Arbúcies

Sant Feliu de Buixalleu Espinelves

Altres tipologies litològiques: Al·luvial

Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures i confinats amb predomini dels lliures

3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA

Massa d’aigua de tipus granític i sedimentari al·luvial en la qual existeix una certa connexió entre ambdues tipologies. L’aqüífer granític és de tipus lliure en superfície i confinat en profunditat; els aqüífers sedimentaris són lliures i estan desconnectats entre ells.

L’aqüífer granític té una superfície aflorant de 444 km2. Es troba limitat al nord-oest pel riu Ter i els embassaments de Sau i Susqueda; al nord-est i oest per materials

metamòrfics paleozoics considerats impermeables i al sud per l’aqüífer al·luvial de la Tordera . La textura d’aquest material varia en profunditat trobant-se granit alterat en forma de sauló en superfície, fissurat a la part intermitja i roca nua en profunditat. Els gruixos màxims de sauló es troben al municipi de Sant Hilari de Sacalm, amb una potència màxima de 28 metres.

- L’al·luvial de la riera d’Arbúcies està situat entre els municipis d’Arbúcies i Hostalric, al centre i sud de l’Àrea 301. Aquest al·luvial presenta, al tram final de la riera, un fort desenvolupament, justament quan entra al Pla de Gasserans, existint gruixos de

materials superiors a 20 metres. Aquest desenvolupament de la part final és degut a que els materials bassals existents són detrítics miocènics fàcilment erosionables.

- L’al·luvial de la riera de Breda està contingut, en la seva totalitat, al municipi de Breda, els gruixos més importants es troben al tram final de la riera, presentant potències que oscil·len entre 15 i 16 metres.

- L’al·luvial de la riera de Major es localitza entre els municipis de Viladrau i Sant Sadurní d’Osormort, a l’oest de l’àrea 301, està segmentat en dos trams no connectats entre si, els gruixos d’aquest al·luvial oscil·len entre els 8 i 10 metres.

- L’aqüíferal·luvial del riu Ter (tram de l’àrea 301) està contingut entre els municipis d’Osor i Sant Gregori, a l’est de l’àrea 301, tot i que presenta un major desenvolupament al municipi de Sant Julià de Llor i Bonmatí. La major part de les captacions existents en aquest aqüífer estan localitzades entre la T2 i la plana d’inundació, entre 1 i 10 metres per sobre del nivell actual del riu. En general aquests dipòsits s’organitzen en seqüències granodecreixents, amb graves a la base i sediments més fins al sostre.

3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques

3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua

3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA

3012H11 Aqüífer granític Montseny - Guilleries 3014A11 Aqüífer al·luvial de la riera d’Arbúcies 3014A12 Aqüífer Al·luvial de la riera de Breda 3014A13 Aqüífer al·luvial de la riera Major 3014A14 Aqüífer Al·luvial del riu Ter

El límit d’aquesta massa ve donat al sud i est per les zones de descàrrega, l’aqüífer al·luvial de la Tordera i aqüífer al·luvial de la Riera de Santa Coloma, respectivament. Al nord i oest aquesta massa presenta un límit impermeable degut a l’existència de materials metamòrfics de baixa permeabilitat.

Per infiltració directa de l’aigua de pluja i per aportacions de les aigües superficials als aqüífers al·luvials especialment a l’aqüífer al·luvial de la riera d’Arbúcies al Pla de Gasserans

La recàrrega es produeix per tota la superfície aflorant i a les zones de contacte amb els cursos fluvials en aquells trams on aquests cursos són influents

Descàrrega dels aqüífers granític als al·luvials de la riera de Breda, d’Arbúcies i riera Major.

Paral•lelament, els aqüífers al•luvials de les riera d’Arbúcies i de Breda alimenten l’aqüífer l’al•luvial de la Tordera.

L’aqüífer al•luvial del Ter descarrega el recurs excedent a la zona al•luvial adjacent (riu avall) inclosa dins de la massa d’aigua de la Selva.

Als materials granítics es produeixen ambdues tipologies de circulació en funció del grau d’alteració del material, ja que al sauló és porós. En absència d’alteració, a més profunditat, la circulació es produeix a través de les fissures existents.

Atès que aquesta massa està composta majoritàriament per un massís granític elevat, la piezometria és, a grans trets, coherent amb la topografia existent. Els gradients hidràulics oscil•len entre el 36 i 2 % als granits i al voltant de l’1% de mitjana als aqüífers al•luvials. Existeixen dues direccions principals de flux que es corresponen a les existents a les conques hidrogràfiques. La més important es dirigeix cap al Sud i l’Est, conca de la Tordera i en segon terme cap al Nord seguint el vessant corresponent a la conca del Ter.

0,1 - 18 (granits); 50 - 100 (al·luvials)

18 (granit alterat); 1 (granit fissurat); 20 (al·luvial) 270-1500

Recàrrega natural:

Zones de recàrrega:

Zones de descàrrega:

3.2.2 Tipus de circulació dominan Comentari: 3.2.2 Piezometria Permeabilitat (m/d): Coef. emmagatzematge (%): Transmissivitat (m2/d): 3.3 ZONA NO SATURADA

3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX

3.2.1 Recàrrega i descàrrega

3.2.3 Paràmetres hidràulics

Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo-minant és de tipus: Porós

A l’aqüífer granític la zona no saturada està composta per material alterat amb un gruix mitjà de 15 metres.

Als aqúífers al•luvials la zona no saturada està formada per material terrigen no cohesiu i presenta un gruix aproximat d’entre 5 i 8 metres, aquesta variació té un marcat caràcter estacional.

Els cursos fluvials continguts a la massa 13 presenten en gairebé tot el recorregut un marcat caràcter efluent, el cabal anual drenat per aquests cursos fluvials és

aproximadament de 10 hm3/any.

Cal remarcar en moments d’estiatge existeixen zones en les que l’aigua del riu recarrega l’aqüífer, com es el cas de la riera d’Arbúcies al Pla de Gasserans.

3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL

3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRIC

Aquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa).

Paràmetre Unitat Mitjana Any o període Núm. De mostres Cl- mg/l 31,07 2002 60 Conductivitat µS/cm 365,0 2002 60 HCO3- mg/l 168,52 2002 60 Ca2+ mg/l 50,53 2002 60 Mg2+ mg/l 8,95 2002 60 Na+ mg/l 17,41 2002 60

S’han fet servir aquelles mostres on no s’ha detectat influència de l’activitat humana.

4. ZONES PROTEGIDES

En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou:

- Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà. - Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari.

Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània.

No existeix cap municipi d’aquesta massa que estigui inclòs dins de les zones declarades vulnerables a la contaminació de nitrats.

Una part de la zona de protecció de l’aqüífer de la riera de Sant Coloma està inclosa dins d’aquesta massa on s’han establert normes de protecció i addicionals (decret 328/1988).

No es constata cap zona humida rellevant ni ecosistema terrestre relacionada amb aquesta massa.

4.3 AQÜÍFERS PROTEGITS (Decret 328/88, d'11 d'octubre)

4.4 ZONES HUMIDES DEPENDENTS

4.2 MASSES D'AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI (Directiva 91/676/CEE i Normativa Derivada)

4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ

Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).

5. PRESSIONS

Donada l’accidentada orografia del massís, no existeixen grans extensions cultivables. Per tant, l’agricultura consisteix en minifundis, als quals moltes vegades va associada una contaminació de l’aigua subterrània per nitrats, tot i això la pressió que exerceixen aquests cultius sobre la massa d’aigua és baixa.

Únicament al municipi de Sant Feliu de Buixalleu s’aplicaren a l’any 2001 fangs de depuradora, adobant un total de 11 ha, en les quals van abocar 1 T d’adobs. La pressió que exerceix sobre la qualitat de l’aigua és baixa.

En aquesta zona només es realitza recarrega artificial indirecta com a conseqüència dels retorns de reg de l’agricultura de regadiu. S’ha estimat una recàrrega de 0,08 hm3/any considerant una infiltració del 10% de la demanda neta. Suposa una pressió baixa sobre l’estat químic

El sòl urbà i industrial únicament representa el 1 % de la superfície total de la massa d’aigua, per aquesta raó constitueix una pressió baixa sobre l’estat químic de la mateixa. Els nuclis urbans més importants són els d’Arbúcies i Sant Hilari Sacalm i les indústries

Sòl urbà i

industrial _{Secà Regadiu}

Massa forestal

Dejeccions ramaderes

Agricultura intensiva

Aplicació de biosòlids

Retorns de reg i recàrrega artificial

Zones urbanes i industrials 5.1 OCUPACIÓ GENERAL DEL SÒL

Any 2003

km2

Sòl agrícola

%

5.2 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

Els volums de N procedents de dejeccions ramaderes aplicats sobre aquesta massa d’aigua són molt importants, exercint una pressió alta. A continuació es detallen els municipis on aquests valors són més elevats:

kg de N/any boví kg de N/any porcí kg de N/any oví Santa Coloma de Farners 6899 9479 1229 Arbúcies 102 1700 149 Massanes 5110 0 212

Existeix una forta pressió distribuïda d’una forma bastant homogènia a tota la superfície de la massa d’aigua apreciant-se un considerable augment en els municipis abans esmentats.

més importants es concentren a l’al•luvial de la Riera d’Arbúcies i al polígon de industrial de Bonmatí, situat a l’aqüífer al•luvial del Ter.

Les indústries que exerceixen una major pressió sobre la qualitat de l’aigua es

concentren al municipi de Sant Feliu de Buixalleu, al polígon Gaserans, a Arbúcies i molt especialment a l’aqüífer al•luvial del Ter, al tram comprès entre els municipis d’Anglès i Sant Gregori.

A la zona central de la massa, la major part d’indústries es dediquen a l’envasament d’aigua mineral. Les empreses que exerceixen més pressió sobre la qualitat de l’aigua és troben al Sud al polígon Gaserans i a l’est, als municipis d’Anglès i Sant Julià de Llor i Bonmatí.

Al voltant del 65 % de les indústries existents a la massa 13 estan classificades de tipus 4, que indica l’activitat i la substància que aboca cada indústria. No obstant la implantació industrial al territori és mínima i els seus abocaments no suposen risc a les aigües

superficials ni subterrànies i per aquesta raó la pressió exercida és moderada

Es coneixen dos punts amb sòls contaminats, tots dos pertanyents al municipi de Sant Julià de Llor i Bonmatí . Els contaminants principals són metalls i dissolvents orgànics.

No existeixen runams salins que afectin a aquesta massa d’aigua.

A la superfície ocupada per aquesta massa d’aigua es localitza l’abocador de residus de Santa Maria de Palautordera. Aquest abocador es troba situat al damunt dels materials granítcs presents en aquesta massa d’aigua, el volum tractat és de 3.600.000 m3

A la massa d’aigua 13 es localitzen cinc estacions depuradores, la més important d’aquestes és la del municipi d’Arbúcies amb un cabal de disseny de 2000 m3/dia. Els abocaments es produeixen a la llera del riu, però en cap moment aquests posen en risc, als cursos fluvials receptors, d’assoliments d’objectius per les masses d’aigua

superficials.

No es coneixen activitats extractives al domini públic hidràulic en aquesta massa d’aigua.

No es contempla aquest tipus de pressió per entrada d'aigua marina als aqüífers atès que es tracta d’una massa no costanera.

Infraestructures industrials

Abocaments industrials

Sòls contaminats

Runams salins Dipòsits de residus

Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs)

Extraccions d'àrids

Alta Baixa Baixa Baixa Sense pressió Baixa Moderada Moderada Sense pressió Baixa Sense pressió Baixa Sense pressió Dejeccions ramaderes (DJ)

Agricultura intensiva: adobs i tractaments fitosanitaris (AG) Aplicació de llots de depuradora (biosòlids) (BI)

Retorns de reg i recàrrega artificial (RA)

Filtracions i fugues des de zones urbanes i industrials (UI)

Abocaments, lixiviats i fugues (II)

Abocaments industrials (AI) Sòls contaminats (SC)

Runams salins (RS)

Dipòsits de residus industrials, urbans i especials (DR)

Abocaments d'aigües depurades (AE) Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

Extracció que provoca intrusió salina (IS)

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS

PRESSIONS

MAGNITUD

Pressions difuses Agricultura i Ramaderia Pressions puntuals Clavegueram i col·lectors urbans i industrials Activitat industrial Activitat industrial Gestió de residus EDARs (*) Extraccions d'àrids Extracció d'aigua a zones costaneres Activitat minera

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC: Moderada

5.3 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU Extraccions d'aigua

5,3 1,7 32,1 1,6 30,2

2,0 37,7

57,4 18,0 0,13

La pressió sobre l’estat quantitatiu s’ha considerat baixa en funció de l’índex d’explotació, ja que els recursos disponibles són molt més importants que les extraccions exercides a la massa d’aigua.

Al granit existeix una gran quantitat d’empreses embotelladores d’aigua, les quals es concentren als municipis d’Arbúcies i Sant Hilari Sacalm. A banda d’aquest fet, tant el municipi de Sant Hilari Sacalm com el d’Arbúcies tenen part de les seves captacions per abastament en aquest aqüífer.

Pel que fa als aqüífers al•luvials de la riera d’Arbúcies i del Ter, existeixen nombroses captacions per a ús industrial, a més, degut a les nombroses explotacions de freatòfits es troben un gran nombre de pous destinats a reg.

La tipologia dels pous difereix molt en funció de la ubicació de la captació, ja que als aqüífers al•luvials acostumen a ser oberts i de gran diàmetre, mentre que els que exploten els granits fissurats són sondeigs a fondàries que oscil•len entre els 50 i 100 metres. TOTAL Agricultura % Industrial % Subministrament % Recursos disponibles (hm3/any) Transferència a altres masses (hm3/any) Índex d'explotació hm3/any hm3/any hm3/any hm3/any

Extraccions totals (hm3/any)

5,3

(A) (B) (C) (C/A-B)

Cultius de vivers i freatòfits

Existeixen grans superfícies de fretòfits plantats als aqüífers al·luvials d’aquesta massa d’aigua. Degut al poc desenvolupament d’aquests aqüífers, aquestes plantacions exerceixen una presseió alta. L’àrea ocupada per fretòfits és de 22 km2.

Baixa

Alta Baixa

Aquesta massa d’aigua està formada per materials granítics paleozoics, els quals presenten una baixa permeabilitat i porositat, i per materials quaternaris al·luvials amb una alta permeabilitat. L’orografia tant pronunciada i abrupta provoca uns forts gradients hidràulics. Existeix una espessa vegetació.

Tot i que es considera que la vulnerabilitat dels aqüífers al•luvials és alta, la major part de la massa es ocupada pels materials granítics, per la qual cosa es considera la vulnerabilitat baixa per a la totalitat de la massa d’aigua.

Baixa

Moderada Captacions d'aigua subterrània

Agricultura intensiva de vivers i freatòfits (VF)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

5.4 VULNERABILITAT INTRÍNSECA Magnitud:

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU:

FONTS

PRESSIONS

MAGNITUD

Extracció d'aigua Extraccions d'àrids

6. IMPACTES

Figura 4. Punts de les xarxes de control

6.2 IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

6.2.1 Estat químic actual dels aqüífers presents a la massa

3012H11 Aqüífer granític Montseny - Guilleries

7,1 372,64 192,11 17,3 17,03 52,21 8,96

15,26 1,26 10,5 - 527,33 126,58

Promnig de 64 dades

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)

3014A11 Aqüífer al·luvial de la riera d’Arbúcies

7,26 446,23 187,65 34,4 35,06 64,69 12,1

17,92 2,12 19,8 - 136,07 29,25

Promig de 13 dades

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l) 1994-2003 1976-2003 -28 7 Període de registre Quimisme bàsic Nivell piezomètric Núm. de punts Nivell piezomètric Quimisme bàsic Xarxes de control de l'Agència (*)

Xarxes de control d'altres organismes

-Característiques de les xarxes:

(*)La informació actualitzada de les xarxes de control de l'Agència es troba disponible al web: http://mediambient.gencat.net/aca

3014A12 Aqüífer Al·luvial de la riera de Breda 6,87 423,67 125,87 35,1 42,16 54,78 8,99 24,47 1,07 39,3 - 136,07 32 Promig de 3 dades Aqüífer: pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)

3014A13 Aqüífer al·luvial de la riera Major

7,24 370,0 120,65 49,4 19,25 40,38 8,18

19,69 0,55 5,5 - 51,25 5,38

Promig de 4 dades

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)

3014A14 Aqüífer Al·luvial del riu Ter

8,2 753,4 256,2 115,4 72,4 97,3 12,96

69,2 1,33 16,2 - -

-Promig de 17 dades

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)

Concentracions puntuals elevades de metalls i de plaguicides a l'al·luvial del Ter . Localment es detecten nitrats però en concentracions inferiors a 50 mg/l

Baix Baix

6.2.2 Descripció dels impactes sobre l'estat químic i tendències

IMPACTE POTENCIAL

IMPACTE COMPROVAT

6.2.3 Resum dels impactes sobre l'estat químic Magnitud de l'impacte comprovat: Baix

(Pressió total x Vulnerabilitat)

Moderada PRESSIÓ TOTAL

6.3.1 Descripció dels impactes sobre l'estat quantitatiu i tendències

Afecció a la piezometria de l'aqüífer al·luvial de la riera d'Arbúcies

6.3.2 Resum dels impactes sobre l'estat quantitatiu

IMPACTE COMPROVAT Moderat

7. AVALUACIÓ DEL RISC

No No No

RISC SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

RISC SOBRE L'ESTAT

QUANTITATIU RISC TOTAL

Síntesi del risc:

ANNEXOS DE LA FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE

PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC