Carta Europea de Salvaguarda
dels Drets Humans a la Ciutat
La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans
a la Ciutat recull els drets dels ciutadans i ciutadanes
i els compromisos dels ajuntaments
per aconseguir que a les ciutats es respectin aquests drets. Les ciutats acullen un gran nombre de persones
i han esdevingut un espai de trobada i de possibilitats per a tothom.
A la ciutat, les actituds cíviques i solidàries coexisteixen amb conflictes i contradiccions, derivats molt sovint de l’atur, la pobresa i el menyspreu per les diferències culturals.
Per garantir la convivència dels seus habitants, les ciutats han de precisar drets bàsics
com el de l’habitatge i el treball,
i reconèixer de nous, com el respecte pel medi ambient, el dret a una alimentació sana o al lleure.
Les ciutats esdevenen l’espai idoni per aconseguir
una democràcia de proximitat més solidària i participativa. A partir del Compromís de Barcelona, signat el 1998 per les ciutats participants a la Conferència Europea Ciutats pels Drets Humans,
es va crear un comitè per redactar la Carta.
L’any 2000, es va aprovar a la ciutat francesa de Saint Denis. Deu anys després, s’hi ha adherit més de 350 ciutats europees, entre elles, 146 de la província de Barcelona.
La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat està basada en la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 i en altres textos regionals i internacionals per a la protecció dels Drets Humans.
La Carta ha de ser aprovada en el plenari de cada ajuntament. Les ciutats signatàries es comprometen a respectar i garantir els drets i principis del text.
Principis
Igualtat de drets i no-discriminació
Les ciutats signatàries reconeixen que totes les persones tenim tots els drets enunciats en aquesta Carta.
Els ajuntaments garanteixen aquests drets
a totes les persones, sense cap tipus de discriminació.
Eficàcia dels serveis públics
Els ajuntaments asseguren uns serveis públics eficaços adaptats a les necessitats de tothom
i vetllen per evitar situacions de discriminació o d’abús. Els ajuntaments avaluaran els seus serveis públics i tindran en compte els resultats.
Transparència
Les ciutats signatàries garanteixen la transparència de l’activitat administrativa.
Els ajuntaments publicaran les normes municipals de forma entenedora per tal que tothom conegui els seus drets i obligacions.
Totes les persones tenim dret a tenir una còpia dels actes administratius del nostre ajuntament.
Els principis de transparència, publicitat, imparcialitat i no-discriminació s’apliquen als contractes municipals i a la selecció de persones.
Els ajuntaments garanteixen la transparència i el control en l'ús dels fons públics.
Subsidiarietat
Amb aquest principi es vol garantir que els serveis públics depenguin de l’administració més propera a la ciutadania, per tal que siguin més eficaços.
S’aplica per garantir que totes les administracions assumeixin les competències i responsabilitats que els pertoquen.
Solidaritat
La solidaritat fa que la comunitat local es mantingui cohesionada.
Els ajuntaments col·laboren amb les entitats ciutadanes per fomentar xarxes i associacions de solidaritat
entre els seus habitants.
Cooperació municipal internacional
Les ciutats fomenten el coneixement d’altres cultures entre la ciutadania.
Les ciutats signatàries es comprometen a donar suport i a difondre programes de cooperació en països
en vies de desenvolupament,
i a implicar-hi la ciutadania i els actors econòmics.
Drets
Dret a la ciutat
La ciutat pertany a tots els seus habitants. Tothom hi ha de trobar les condicions per realitzar-se des d’un punt de vista social,
polític i ecològic, tot assumint deures de solidaritat. Els ajuntaments fomenten el respecte de la dignitat i la qualitat de vida dels seus habitants.
Dret a la participació política
Totes les persones majors d’edat tenim dret a escollir i a ser escollides representants per al govern de la ciutat. Els ajuntaments poden demanar a l’Estat
la participació en les eleccions de la població estrangera amb dos o més anys de residència.
Totes les persones i associacions tenim dret a participar en la política de la nostra ciutat i a expressar
les nostres opinions.
Totes les persones tenim dret a participar en associacions, a reunir-nos i a manifestar-nos.
A les ciutats hi ha d’haver espais públics on fer reunions i trobades informals. Els ajuntaments garanteixen l’accés de tothom a aquests espais, en el respecte de les normes.
Dret als serveis públics de protecció social
dels drets humans. Les ciutats signatàries es comprometen a treballar per garantir-los.
Els ajuntaments reconeixen el dret de totes les persones
a accedir lliurament als serveis municipals de protecció social. S’oposen a la comercialització dels serveis personals d'ajuda social i vetllen perquè siguin de qualitat i a preus ajustats.
Els ajuntaments es comprometen a fer polítiques socials per a les persones més desfavorides
per tal d’aconseguir la seva inclusió social, dignitat i igualtat.
Dret a l’educació
Totes les persones tenim dret a l’educació. Els ajuntaments faciliten l’educació elemental dels infants i dels joves en edat escolar. També promouen la formació d’adults, dins el respecte dels valors democràtics.
Les ciutats posen a disposició de tothom escoles i centres culturals per afavorir la cohesió social.
Els ajuntaments promouen campanyes i programes educatius de respecte a la convivència i de lluita contra tot tipus
de discriminació.
Dret al treball
Totes les persones tenim dret a un treball digne i remunerat que garanteixi la nostra qualitat de vida. Els ajuntaments fomenten la formació continuada dels treballadors i de les persones a l'atur per millorar les seves oportunitats laborals.
Les ciutats signatàries inclouen en els contractes municipals
una clàusula que rebutja el treball il·legal de treballadors nacionals i estrangers en situació regular o irregular,
i el treball infantil.
Els ajuntaments promouen la igualtat de tothom en el treball i fomenten l'accés al treball de les dones,
mitjançant la creació de llars d'infants, i de les persones discapacitades, mitjançant equipaments accessibles.
per a persones que necessiten inserir-se a la vida professional.
Dret a la salut
Els ajuntaments afavoreixen l’accés de tothom a l’atenció i prevenció mèdiques.
Les ciutats signatàries promouen la salut de tothom, per mitjà d'accions en l'àmbit econòmic, cultural, social i urbanístic.
Dret a la cultura
Totes les persones tenim dret a gaudir de les activitats culturals i artístiques de la nostra ciutat
i a expressar la nostra creativitat.
Els ajuntaments promouen, conjuntament amb associacions i el sector privat, una programació cultural local
basada en el respecte a la diversitat.
També posen a disposició de tothom espais públics per a activitats culturals i socials.
Dret al lleure
Els ajuntaments reconeixen el dret de les persones a tenir temps lliure.
Garanteixen espais lúdics de qualitat oberts a tots els infants, promouen la pràctica de l’esport
i faciliten instal·lacions esportives a tothom. Els ajuntaments fomenten un turisme sostenible que permeti l'equilibri entre l'activitat turística i el benestar social i ambiental dels ciutadans.
Dret a un habitatge
Totes les persones tenim dret a un habitatge digne.
Els ajuntaments procuren que hi hagi una oferta adequada d’habitatges i equipaments de barri per a tothom,
sense diferències per raons d’ingressos.
Entre aquests equipaments hi ha d’haver centres d’acolliment per a persones sense sostre i per a dones víctimes
de maltractaments i de l’explotació sexual.
Drets dels consumidors
En la mesura de les seves competències, els ajuntaments protegeixen els consumidors.
que la informació que es dóna sobre el pes, mesura, qualitat, composició del producte i data de caducitat sigui exacta.
Protecció del medi ambient
Totes les persones tenim dret a viure en una ciutat respectuosa amb el medi ambient,
on el desenvolupament econòmic
sigui compatible amb l’equilibri mediambiental.
Els ajuntaments actuen per reduir la contaminació ambiental i acústica, i afavorir l’estalvi energètic, la recollida selectiva
de residus, el reciclatge, i l’ampliació i protecció d’espais verds a la ciutat.
Els ajuntaments vetllen per la protecció del medi ambient mitjançant l’educació, regulació i control.
Els ajuntaments defineixen els espais reservats
per a vianants i fomenten l’ús de vehicles no contaminants. Les ciutats signatàries garanteixen una circulació fluïda a la ciutat, tot respectant el medi ambient.
Dret a un urbanisme harmoniós i sostenible
Totes les persones tenim dret a viure en una ciutat
on el desenvolupament urbanístic sigui ordenat i sostenible. Els ajuntaments vetllen per mantenir,
amb la participació de tothom,
l’equilibri entre urbanisme i medi ambient.
Els ajuntaments es comprometen a respectar el patrimoni natural, històric, arquitectònic, cultural i artístic de la ciutat,
i a reutilitzar el patrimoni construït per evitar noves construccions.
Dret a la informació
Totes les persones tenim dret a ser informades dels temes socials, econòmics, culturals i administratius de la ciutat,
dins el respecte a la vida privada i als menors. Els ajuntaments asseguren els mitjans necessaris perquè la seva informació sigui entenedora.
Dret a la llibertat cultural, lingüística i religiosa
Totes les persones tenim dret a exercir la llibertat cultural, a parlar la nostra llengua i a professar la nostra religió, dins el respecte entre creients i no creients.
Els ajuntaments fan tot allò necessari per tal que els infants puguin estudiar la seva llengua materna.
Els ajuntaments es preocupen per garantir la llibertat de consciència i de religió i per evitar la creació de guetos.
Els ajuntaments tenen un compromís envers la memòria històrica i la història local.
Dret a la protecció de la vida privada i familiar
La ciutat protegeix el dret a la vida privada i familiar i promou el respecte a totes les famílies.
Els ajuntaments ofereixen facilitats a les famílies, especialment, en l’accés a l’habitatge.
Les famílies més necessitades disposaran d’ajuts i serveis socials per a infants i gent gran.
Els ajuntaments desenvolupen programes d’ajuda per a les persones maltractades i lluiten contra els maltractaments.
Els ajuntaments treballen per protegir els infants i joves, i afavorir una educació basada en la democràcia,
la tolerància i la participació en la vida de la ciutat.
Els ajuntaments creen espais on els infants puguin jugar, aprendre i gaudir de la seva infantesa.
Protecció de les persones més vulnerables
Les persones i els col·lectius més vulnerables tenen dret a rebre l’atenció i la protecció especials que necessiten.
Les ciutats signatàries es comprometen a treballar perquè les persones amb discapacitat tinguin habitatge, un lloc de treball, transports públics
i espais de lleure adaptats.
Les ciutats desenvolupen polítiques socials
La garantia dels Drets Humans de proximitat
Les ciutats signatàries inclouen dins la normativa municipal els principis, drets i mecanismes de garantia de la Carta
per tal de dotar-la de valor jurídic vinculant. Les ciutats signatàries es comprometen a rebutjar o denunciar qualsevol acte jurídic que vulneri el text de la Carta.
Les ciutats posen a disposició de tothom el servei de professionals qualificats per a la seguretat, mediació i prevenció de conflictes:
- Els jutjats de pau exerceixen la justícia local de manera independent. El jutge o jutgessa de pau és escollit per la ciutadania
o per l’ajuntament i té competència per resoldre conflictes entre els ciutadans i l'administració municipal.
Les ciutats vetllen pel bon funcionament de la justícia local i per millorar l’accés de tothom a la justícia.
També resolen conflictes extrajudicials, a través de la conciliació, mediació i arbitratge. - La policia de proximitat vetlla per la seguretat
i convivència a la ciutat, aplicant polítiques preventives i educatives.
- El síndic defensor de la ciutadania vetlla pels drets de totes les persones davant l’actuació municipal. - Els mediadors socials o de barri vetllen pels drets
de totes les persones en les àrees més vulnerables. - A les ciutats es creen comissions
formades per ciutadans i ciutadanes
que avaluen l’aplicació dels drets de la Carta.
Les ciutats signatàries es comprometen a fer un pressupost que permeti fer efectius els drets enunciats a la Carta. Poden demanar l’opinió de la ciutadania
a través d’un pressupost participatiu.
Les ciutats signatàries es comprometen a mantenir la legalitat fiscal en les seves activitats socials, ambientals
o de qualsevol altre ordre.
Els ajuntaments es comprometen a treballar
perquè totes les administracions, dins els seus àmbits
de competència, facin efectius els drets reconeguts a la Carta.
Aquest material ha estat elaborat per l’Associació Lectura Fàcil a partir del text original de la “Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat”, amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona.
Carta Europea de Salvaguarda de los Derechos Humanos en la
Ciudad
La Carta Europea de Salvaguarda de los Derechos Humanos
en la Ciudad recoge los derechos de los ciudadanos y ciudadanas
y los compromisos de los ayuntamientos
por conseguir que en las ciudades se respeten estos derechos. Las ciudades acogen un gran número de personas
y se han convertido en un espacio de encuentro y de posibilidades para todo el mundo.
En la ciudad, las actitudes cívicas y solidarias coexisten
con conflictos y contradicciones, derivados muy a menudo del paro, la pobreza y el desprecio por las diferencias culturales.
Para garantizar la convivencia de sus habitantes, las ciudades deben precisar derechos básicos como el de la vivienda y el trabajo,
y reconoce nuevos, como el respeto por el medio ambiente, el derecho a una alimentación sana o al tiempo libre.
Las ciudades se convierten en el espacio idóneo para conseguir una democracia de proximidad más solidaria y participativa. A partir del Compromiso de Barcelona, firmado el año 1998 por las ciudades participantes en la Conferencia Europea Ciudades por los Derechos Humanos,
se creó un comité para redactar la Carta.
El año 2000, se aprobó en la ciudad francesa de Saint Denis. Diez años después, se han adherido más de 350 ciudades europeas, entre ellas, 146 de la provincia de Barcelona.
La Carta Europea de Salvaguarda de los Derechos Humanos
en la Ciudad está basada en la Declaración Universal de los Derechos Humanos de 1948 y en otros textos regionales e internacionales para la protección de los Derechos Humanos.
La Carta debe ser aprobada en el pleno de cada ayuntamiento. Las ciudades signatarias se comprometen a respetar y garantizar los derechos y principios del texto.
Principios
Igualdad de derechos y no-discriminación
Las ciudades signatarias reconocen que todas las personas tenemos todos los derechos enunciados en esta Carta. Los ayuntamientos garantizan estos derechos
a todas las personas, sin ningún tipo de discriminación.
Eficacia de los servicios públicos
Los ayuntamientos aseguran unos servicios públicos eficaces adaptados a las necesidades de todo el mundo
y velan por evitar situaciones de discriminación o de abuso. Los ayuntamientos evaluarán sus servicios públicos
y tendrán en cuenta los resultados.
Transparencia
Las ciudades signatarias garantizan la transparencia de la actividad administrativa.
Los ayuntamientos publicarán las normas municipales de forma entendedora para que todo el mundo conozca sus derechos y obligaciones.
Todas las personas tenemos derecho a tener una copia de los actos administrativos de nuestro ayuntamiento Los principios de transparencia, publicidad, imparcialidad y no-discriminación se aplican a los contratos municipales y a la selección de personas.
Los ayuntamientos garantizan la transparencia y el control en el uso de los fondos públicos.
Subsidiariedad
Con este principio se quiere garantizar que los servicios públicos dependan de la administración más próxima a la ciudadanía, para que sean más eficaces.
Se aplica para garantizar que todas las administraciones asuman las competencias y responsabilidades que les atañen.
Solidaridad
La solidaridad hace que la comunidad local se mantenga cohesionada.
Los ayuntamientos colaboran con las entidades ciudadanas para fomentar redes y asociaciones de solidaridad
entre sus habitantes.
Cooperación municipal internacional
Las ciudades fomentan el conocimiento de otras culturas entre la ciudadanía.
Las ciudades signatarias se comprometen a apoyar y difundir los programas de cooperación en países en vías de desarrollo
y a implicar a la ciudadanía y a los actores económicos.
Derechos
Derecho a la ciudad
La ciudad pertenece a todos sus habitantes. Todos tenemos derecho a tener las condiciones
que nos permitan realizarnos desde un punto de vista social, político y ecológico, asumiendo deberes de solidaridad. Los ayuntamientos fomentan el respecto de la dignidad y la calidad de vida de sus habitantes.
Derecho a la participación política
Todas las personas mayores de edad tenemos derecho a escoger y a ser escogidas representantes para el gobierno de la ciudad. Los ayuntamientos pueden pedir al Estado
la participación en las elecciones de la población extranjera con dos o más años de residencia.
Todas las personas y asociaciones tenemos derecho a participar en la política de nuestra ciudad y a expresar nuestras opiniones. Todas las personas tenemos derecho a participar en asociaciones, a reunirnos y a manifestarnos.
En las ciudades tienen que haber espacios públicos dónde hacer reuniones y encuentros informales. Los ayuntamientos garantizan el acceso
de todo el mundo a estos espacios, en el respecto de las normas.
Derecho a los servicios públicos de protección social
Las políticas sociales son decisivas para la protección
de los derechos humanos. Las ciudades signatarias se comprometen a trabajar para garantizarlos.
Los ayuntamientos reconocen el derecho de todas las personas a acceder libremente a los servicios municipales de protección social. Se oponen a la comercialización de los servicios personales de ayuda social y velan porque sean de calidad y a precios ajustados.
Los ayuntamientos se comprometen a hacer políticas sociales para las personas más desfavorecidas
para conseguir su inclusión social, dignidad e igualdad.
Derecho a la educación
Todas las personas tenemos derecho a la educación. Los ayuntamientos facilitan la educación elemental de los niños y de los jóvenes en edad escolar. También promueven la formación de adultos, en el respecto de los valores democráticos.
Las ciudades ponen a disposición de todo el mundo escuelas y centros culturales para favorecer la cohesión social.
Los ayuntamientos promueven campañas y programas educativos de respeto a la convivencia y de lucha contra todo tipo
de discriminación.
Derecho al trabajo
Todas las personas tenemos derecho a un trabajo digno y remunerado que garantice nuestra calidad de vida. Los ayuntamientos fomentan la formación continuada de los trabajadores y de las personas en paro para mejorar sus oportunidades laborales.
Las ciudades signatarias incluyen en los contratos municipales una cláusula que rechaza el trabajo ilegal de trabajadores nacionales y extranjeros en situación regular o irregular, y el trabajo infantil.
Los ayuntamientos promueven la igualdad de todo el mundo en el trabajo y fomentan el acceso al trabajo de las mujeres,
mediante la creación de guarderías y de las personas discapacitadas, mediante equipamientos accesibles.
Los ayuntamientos fomentan la creación de puestos de trabajo para personas que necesitan insertarse en la vida profesional.
Derecho a la salud
Los ayuntamientos favorecen el acceso de todo el mundo a la atención y prevención médicas.
Las ciudades signatarias promueven la salud de todo el mundo, mediante acciones en el ámbito económico, cultural,
social y urbanístico.
Derecho a la cultura
Todas las personas tenemos derecho a disfrutar de las actividades culturales y artísticas de nuestra ciudad
y a expresar nuestra creatividad.
Los ayuntamientos promueven, conjuntamente con asociaciones y el sector privado una programación cultural local
basada en el respeto a la diversidad.
También ponen a disposición de todo el mundo espacios públicos para actividades culturales y sociales.
Derecho al tiempo libre
Los ayuntamientos reconocen el derecho de las personas al tiempo libre.
Garantizan espacios lúdicos de calidad abiertos a todos los niños, promueven la práctica del deporte
y facilitan instalaciones deportivas a todo el mundo. Los ayuntamientos fomentan un turismo sostenible que permita el equilibrio entre la actividad turística y el bienestar social y ambiental de los ciudadanos.
Derecho a la vivienda
Todas las personas tenemos derecho a una vivienda digna. Los ayuntamientos procuran que haya una oferta adecuada de viviendas y equipamientos de barrio para todo el mundo, sin diferencias por razones de ingresos.
Entre estos equipamientos tienen que haber centros de acogida de personas sin techo y para mujeres víctimas
de maltratos y de explotación sexual.
Derechos de los consumidores
En la medida de sus competencias los ayuntamientos protegen los consumidores.
Con respecto a los alimentos, garantizan o hacen garantizar que la información que se da sobre el peso, medida, calidad, composición del producto y fecha de caducidad sea exacta.
Protección del medio ambiente
Todas las personas tenemos derecho a vivir en una ciudad respetuosa con el medio ambiente,
donde el desarrollo económico
sea compatible con el equilibrio medioambiental.
Los ayuntamientos actúan para reducir la contaminación ambiental y acústica y favorecer el ahorro energético, la recogida
selectiva de residuos, el reciclaje, y la ampliación y protección de espacios verdes en la ciudad.
Los ayuntamientos velan por la protección del medio ambiente mediante la educación, regulación y control.
Los ayuntamientos definen los espacios reservados
para peatones y fomentan el uso de vehículos no contaminantes. Las ciudades signatarias garantizan una circulación fluida
en la ciudad, respetando el medio ambiente.
Derecho a un urbanismo armonioso y sostenible
Todas las personas tenemos derecho a vivir en una ciudad donde el desarrollo urbanístico sea ordenado y sostenible. Los ayuntamientos velan por mantener,
con la participación de todo el mundo,
el equilibrio entre urbanismo y medio ambiente.
Los ayuntamientos se comprometen a respetar el patrimonio natural, histórico, arquitectónico, cultural y artístico de la ciudad, y a reutilizar el patrimonio construido por evitar nuevas
construcciones.
Derecho a la información
Todas las personas tenemos derecho a ser informadas de los temas sociales, económicos, culturales y administrativos de la ciudad, dentro del respeto a la vida privada y a los menores.
Los ayuntamientos aseguran los medios necesarios para que su información sea entendedora.
Derecho a la libertad cultural, lingüística y religiosa
Todas las personas tenemos derecho a ejercer la libertad cultural, a hablar nuestra lengua y a profesar nuestra religión,
dentro el respeto entre creyentes y no creyentes.
puedan estudiar su lengua materna.
Los ayuntamientos se preocupan por garantizar la libertad de conciencia y de religión y para evitar la creación de guetos. Los ayuntamientos tienen un compromiso hacia la memoria histórica y la historia local.
Derecho a la protección de la vida privada y familiar
La ciudad protege el derecho a la vida privada y familiar y promueve el respeto a todas las familias.
Los ayuntamientos ofrecen facilidades a las familias, especialmente en el acceso a la vivienda.
Las familias más necesitadas dispondrán de ayudas y servicios sociales para niños y gente mayor. Los ayuntamientos desarrollan programas de ayuda para las personas maltratadas y luchan contra los maltratos.
Los ayuntamientos trabajan para proteger los niños y jóvenes, y para favorecer una educación basada en la democracia, la tolerancia y la participación en la vida de la ciudad.
Los ayuntamientos crean espacios donde los niños puedan jugar, aprender y disfrutar de su niñez.
Protección de las personas más vulnerables
Las personas y los colectivos más vulnerables
tienen derecho a recibir la atención y la protección especiales que necesitan.
Las ciudades signatarias se comprometen a trabajar para que las personas con discapacidad tengan vivienda, un puesto de trabajo, transportes públicos
y espacios de tiempo libre adaptados. Las ciudades desarrollan políticas sociales
para favorecer la integración de las personas más necesitadas.
La garantía de los derechos
humanos de proximidad
Las ciudades signatarias incluyen dentro la normativa municipal los principios, derechos y mecanismos de garantía de la Carta
para dotarla de valor jurídico vinculante.
Las ciudades signatarias se comprometen a rechazar o denunciar cualquier acto jurídico que vulnere el texto de la Carta.
Las ciudades ponen a disposición de todo el mundo el servicio de profesionales cualificados para la seguridad, mediación y prevención de conflictos:
- Los juzgados de paz ejercen la justicia local
de manera independiente.
El juez o jueza de paz es escogido por la ciudadanía o por el ayuntamiento y tiene competencia por resolver conflictos entre los ciudadanos y la administración municipal. Las ciudades velan por el buen funcionamiento de la justicia local y para mejorar el acceso de todo el mundo a la justicia. También resuelven conflictos extrajudiciales,
a través de la conciliación, mediación y arbitraje. - La policía de proximidad vela por la seguridad
y convivencia en la ciudad, aplicando políticas preventivas y educativas.
- El defensor de la ciudadanía vela por los derechos
de todas las personas ante la actuación municipal.
- Los mediadores sociales o de barrio velan por los derechos
de todas las personas en las áreas más vulnerables. - En las ciudades se crean comisiones
formadas por ciudadanos y ciudadanas
que evalúan la aplicación de los derechos de la Carta.
Las ciudades signatarias se comprometen a hacer un presupuesto que permita hacer efectivos los derechos enunciados en la Carta. Pueden pedir la opinión de la ciudadanía
a través de un presupuesto participativo.
Las ciudades signatarias se comprometen a mantener la legalidad fiscal en sus actividades sociales, ambientales o de cualquier otro orden.
Los ayuntamientos se comprometen a trabajar
de competencia, hagan efectivos los derechos reconocidos en la Carta. Este material ha sido elaborado por la Asociación Lectura Fácil a partir del texto original de la “Carta Europea de Salvaguarda de los Derechos Humanos en la Ciudad”, con el apoyo de la Diputación de Barcelona y la Concejalía de Derechos Civiles del Ayuntamiento de Barcelona.
