S ha de recuperar TOTA la matèria de Ciències de la Naturalesa (biologa i geologia i física i química) Biologia i geologia Física i química

S’ha de recuperar TOTA la matèria de Ciències de la Naturalesa

(biologa i geologia i física i química)

Biologia i geologia

Física i química

1

3

2

2. La nutrició humana activitats

Observa la imatge i contesta les preguntes:

• En quina funció vital et fa pensar aquesta imatge?

• Quins són els aparells implicats en la funció de nutrició?

• Defi neix el terme nutrició.

Relaciona els aparells i les seves funcions. Tingues en compte que cada aparell pot tenir més d’una funció. Aparell digestiu Aparell respiratori Aparell circulatori Aparell excretor Depurar la sang Obtenir oxigen

Distribuir els nutrients i l’oxigen a totes les cèl·lules del cos Eliminar els residus de la sang

Convertir l’aliment en substàncies més senzilles Assimilar les substàncies nutritives

Eliminar diòxid de carboni Obtenir aliment

Recollir el diòxid de carboni i altres residus

Què passa en l’organisme quan mengem un entrepà? Explica-ho fent referència a la digestió i la circulació.

4

5

6

2. La nutrició humana activitats

Arrossega les etiquetes i completa el dibuix amb el nom dels òrgans de l’aparell digestiu:

vesícula biliar estómac faringe pàncrees apèndix intestí gros anus intestí prim esòfag fetge

Què li passaria a una persona si el seu aparell digestiu no funcionés? Com se li podrien subministrar substàncies nutritives?

Observa el dibuix i respon la pregunta:

• Quina és la funció pròpia de les incisives, les canines i les premolars i les molars en la masticació?

g

incisiva

canina premolar

7

8

9

2. La nutrició humana activitats

Arrossega les etiquetes i completa el text sobre la digestió estomacal i intestinal amb les paraules corresponents:

Les glàndules estomacals secreten el , que descompon el

i el converteix en una massa líquida i espessa anomenada . El quim passa de l’estómac

a l’ a través d’una vàlvula anomenada . Un cop dins l’intestí

(o budell) prim, el quim rep altres sucs, alguns produïts pel mateix i d’altres procedents

del (la bilis) i el pàncrees (el ). El quim es converteix en el

, que ja pot ser absorbit per les i introduït als .

Les substàncies que no són absorbides van a parar a l’intestí (o budell) gros. Allí s’

l’aigua i es formen les , que s’excreten a través de l’ .

suc pancreàtic quil intestí prim vellositats intestinals capil·lars sanguinis absorbeix budell fetge suc gàstric quim bol alimentari pílor anus femtes

Contesta les preguntes:

• Quina diferència hi ha entre el quim i el quil?

• On són i quina és la funció de les vellositats intestinals?

• El transport del bol alimentari, el quil i les femtes pels diferents trams del tub digestiu, a què és degut?

Arrossega les etiquetes i completa el dibuix amb el nom de les diferents parts de l’aparell respiratori: faringe fosses nasals pulmó bronquis alvèol laringe tràquea bronquíol

10

SESSIÓ 3

11

SESSIÓ 3

2. La nutrició humana activitats

Observa l’esquema de la ventilació pulmonar i contesta les preguntes: • Com es mou el diafragma en la inspiració?

• Com es mou el diafragma en la inspiració?

• Com es mou el diafragma en la inspiració?

INSPIRACIÓ

EXPIRACIÓ diafragma

diafragma

Contesta les preguntes següents:

• Per què creus que és més recomanable inspirar pel nas que per la boca?

• Quina diferència hi ha entre la ventilació i la respiració?

• Quina funció exerceixen la tos i l’esternut?

12

13

12

2. La nutrició humana activitats

Arrossega les etiquetes i completa el dibuix amb el nom de les diferents parts del cor:

vàlvula tricúspide vena cava artèria pulmonar aurícula vàlvula mitral venes pulmonars artèria aorta ventricle

Ara, relaciona cada part del cor amb la defi nició corresponent:

vàlvula tricúspide vàlvula mitral artèria pulmonar artèria aorta vena cava vena pulmonar aurícula ventricle

Vàlvula que hi ha entre l’aurícula i el ventricle esquerres del cor i que evita el retorn de la sang des del segon cap a la primera.

Cadascuna de les dues cavitats del cor, de paret gruixuda, que impulsen la sang cap a les artèries. Vàlvula que hi ha entre l’aurícula i el ventricle drets del cor i que impedeix el retorn de la sang des del segon cap a la primera.

Vena que retorna la sang oxigenada des dels pulmons fi ns al cor, on entra per l’aurícula esquerra. Cadascuna de les dues venes que retornen la sang amb diòxid de carboni i substàncies de rebuig des dels òrgans fi ns al cor.

Artèria que porta sang des del ventricle esquerre cap a tots els teixits i òrgans. Artèria que porta sang del ventricle dret cap als pulmons, on s’oxigenarà.

Cadascuna de les dues cavitats del cor que rep la sang de les venes i la passa al ventricle corresponent.

Arrossega cada un d’aquests conceptes, referents al funcionament de l’aparell circulatori, fi ns a la seva defi nició:

circulació sistèmica artèries venes capil·lars sístole diàstole circulació pulmonar

Proveïment d’oxigen i lliurament de diòxid de carboni a nivell dels pulmons. Moviment de contracció de la musculatura del cor.

Vasos sanguinis que porten la sang des dels teixits i les cèl·lules fi ns al cor. Vasos sanguinis que porten la sang del cor a tots els teixits.

Moviment de relaxació de la musculatura del cor.

Vasos sanguinis on té lloc l’intercanvi de substàncies entre la sang i els teixits que irriga.

Distribució de nutrients i oxigen a les cèl·lules i recollida de diòxid de carboni i altres productes de rebuig.

14

15

SESSIÓ 4

SESSIÓ 4

2. La nutrició humana activitats

Arrossega les etiquetes i completa la taula sobre la composició de la sang:

Part líquida, amb un 90% d’aigua i substàncies dissoltes (diòxid de carboni, proteïnes, anticossos, sucres, hormones i residus).

Glòbuls vermells

Fan de defensa contra les infeccions.

Plaquetes (fragments de cèl·lules) Glòbuls blancs

Cèl·lules

Plasma

Transporten oxigen.

Taponen les ferides per a evitar la pèrdua de sang i les infeccions.

Observa l’esquema de la circulació sanguínia. Escriu els nombres corresponents del dibuix a les frases que descriuen la circulació pulmonar i la circulació sistèmica:

8 9 3 3 7 2 4 5 6 1 10 9 8 8 8 8 CIRCULACIÓ PULMONAR

La sang entra a través de l’artèria pulmonar a l’aurícula esquerra.

La sang surt del ventricle dret a través de l’artèria pulmonar cap als pulmons.

L’artèria pulmonar es ramifi ca i fi nalment arriba als capil·lars sanguinis.

La sang surt del ventricle dret durant la sístole ventricular, és a dir, la contracció del ventricle.

Els capil·lars sanguinis s’uneixen i formen vasos més grossos que van a parar a la vena pulmonar, que retorna la sang oxigenada al cor.

CIRCULACIÓ SISTÈMICA

L’aorta es ramifi ca en diferents artèries més petites, que es van ramifi cant i van formant arterioles i capil·lars. L’aurícula esquerra es contrau (sístole auricular) i la sang

passa per la vàlvula mitral al ventricle esquerre.

La sang sense oxigen entra a l’aurícula dreta. L’aurícula dreta es contrau (sístole auricular) i la sang passa a través de la vàlvula tricúspide al ventricle dret (diàstole ventricular). En aquest moment la sang ha tornat al seu punt d’origen. Els capil·lars s’uneixen i formen vènules i venes, que

acaben reunint-se en la vena cava inferior i en la superior, que retornen la sang sense oxigen al cor.

El ventricle esquerre es contrau fortament (sístole ventricular) i la sang surt impulsada per l’artèria aorta cap a tots

16

17

SESSIÓ 4

SESSIÓ 4

2. La nutrició humana activitats

Completa aquest quadre sobre els moviments cardíacs escrivint les paraules següents en el lloc corresponent:

Aurícula dreta – Aurícula esquerra – Ventricle dret – Ventricle esquerre – Artèria pulmonar cap als pulmons Artèria aorta cap als teixits – Vena cava que ve dels teixits – Vena pulmonar que ve dels pulmons

Sang oxigenada – Sang no oxigenada

moviment procedència de la sang destinació de la sang sang oxigenada o no oxigenada Sístole ventricular (ventricle dret) Sístole ventricular (ventricle esquerre) Sístole auricular (aurícula dreta) Sístole auricular (aurícula esquerra)

Llegeix el text següent i observa la taula:

El pols es mesura pel nombre de batecs cardíacs per minut. Si hom es troba en bon estat físic i de salut, hauria de poder mantenir el mateix ritme de pols durant 20 minuts d’exercici moderat, segons la taula d’edats. Amb l’edat es tendeix a ser menys actiu i el metabolisme es fa més lent.

edat (en anys)

ritme del pols (mesurat al canell) 11 – 19 146 20 – 24 142 25 – 29 138 30 – 34 134 35 – 39 130 40 – 44 126 45 – 49 122 50 – 54 117 55 – 59 113 60 – 64 109

• Calcula el teu pols després de 10 minuts i després de 20 minuts fent un exercici moderat, per exemple durant una classe d’educació física. Es manté constant? Creus que estàs en bon estat físic?

19

18

18

2. La nutrició humana activitats

Arrossega les etiquetes i completa el dibuix amb el nom dels òrgans de l’aparell excretor:

ronyó

bufeta urinària urèter

uretra

Relaciona cada concepte amb la seva defi nició.

ronyó

urèter

bufeta urinària

uretra

Òrgan que fi ltra la sang.

Conducte que comunica la bufeta urinària amb l’exterior i condueix l’orina durant la micció.

Conducte que condueix l’orina del ronyó a la bufeta urinària.

Vesícula on s’emmagatzema l’orina, procedent de l’urèter, abans de ser alliberada a la uretra. ronyó urèter uretra bufeta urinària

Observa el dibuix i completa el resum referent a la fi ltració de la sang arrossegant les etiquetes fi ns al lloc corresponent:

La sang recull les substàncies de _{que alliberen les} i les transporta fi ns al , on entra per l’ , que es ramifi ca en arterioles i capil·lars. Cada

del ronyó és format per moltíssims , amb una arteriola d’entrada i una vènula de sortida. Dins el glomèrul, totes les substàncies que transporta el plasma sanguini (tant les tòxiques com les necessàries) traspassen les parets dels capil·lars i entren en el . En el túbul renal es van

recuperant i les substàncies necessàries per a l’ . La de productes

surt del ronyó per la .

cèl·lules reabsorbint ronyó capil·lars sang neta organisme rebuig artèria renal

glomèrul vena renal túbul renal tòxics

21

SESSIÓ 5

22

SESSIÓ 5

2. La nutrició humana activitats

Com es forma l’orina? Per què creus que les anàlisis d’orina serveixen per a detectar anomalies en el funcionament de l’organisme?

Descriu el camí que segueixen els nutrients des que mosseguem una peça de fruita amb tomàquet fi ns que eliminem els productes de rebuig.

23

24

SESSIÓ 5

SESSIÓ 6

2. La nutrició humana activitats

Observa l’esquema següent i explica breument la interrelació dels diferents aparells i sistemes que intervenen en la nutrició:

Classifi ca aquests hàbits en saludables o no saludables. Arrossega les etiquetes fi ns a la columna corresponent de la taula:

Hàbits saludables Hàbits no saludables No dutxar-se després

de fer esport.

Fer exercici físic moderat amb regularitat.

Beure poca aigua. Rentar-se les mans abans de cada àpat.

Menjar molt greix animal.

Rentar-se les dents després dels àpats. No menjar mai verdures

25

SESSIÓ 6

2. La nutrició humana activitats

Llegeix el text i analitza la taula:

Ara, tenint en compte les recomanacions de consum de les racions alimentàries diàries, analitza els aliments que has consumit en els diferents àpats del dia. Escriu, en una taula com la següent, els aliments consumits en un dia i indica a quin grup d’aliments pertanyen:

Una alimentació equilibrada ha d’aportar a l’organisme tots els nutrients que necessita en quantitat sufi -cient. L’aportació d’aquests nutrients es reparteix, generalment, en tres àpats: esmorzar, dinar i sopar. Els nens i els adolescents acostumen a fer-ne un quart, el berenar. Els aliments es classifi quen en sis grups segons les substàncies nutritives que porten:

grup aliments del grup racions diàries* I llet i productes làctics 2 o 3 II carn, peix, ous i substituts 1

III pa i cereals 4 o 5

IV verdures i hortalisses 2 (1 crua + 1 cruita)

V fruites 2

VI olis vegetals 30 a 50 g

esmorzar dinar berenar sopar

aliments ingerits grup d’aliments aportats aliments ingerits grup d’aliments aportats aliments ingerits grup d’aliments aportats aliments ingerits grup d’aliments aportats

• Quins grups d’aliments has consumit en excés?

• Quins grups d’aliments estan poc representats en la dieta?

• Ets capaç de fer una nova proposta de dieta, de manera que els diferents grups d’aliments hi estiguin correctament representats?

27

SESSIÓ 6

2. La nutrició humana activitats

Llegeix el text i, després, fes les activitats:

Les persones podem patir diverses anomalies nutricionals, com l’obesitat, l’anorèxia o la bulímia. L’obesitat consisteix en l’acumulació excessiva de greix en el cos i és una de les conseqüències de menjar en excés i de no fer exercici físic. L’obesitat obliga els pulmons, el cor, les articulacions i l’aparell digestiu a treballar més, la qual cosa fa que augmenti el risc de patir determinades malalties, per exemple de tipus cardiovas-cular, problemes ossis o diabetis.

L’anorèxia es produeix quan la persona es nega a menjar adequadament per una por irracional a engreixar-se. Les persones afectades d’anorèxia tenen una percepció distorsionada de la mida i la forma del seu cos i creuen que estan grasses.

La bulímia consisteix en una gran ansietat per menjar. Les persones afectades mengen tant com poden, però per por d’engreixar-se es provoquen vòmits o prenen laxants i diürètics. Tant l’anorèxia com la bulí-mia comporten problemes de desnutrició i debilitament general i tenen un important component psicològic. Actualment, també es parla d’anorèxia i bulímia funcional quan l’aparell digestiu es veu forçat a treballar lluny de les seves condicions òptimes.

• Explica per què creus que les persones necessitem menjar.

• Explica què creus que li passa a una persona si menja menys del que és necessari per a viure i si menja més del que és necessari.

• Busca més informació sobre les anomalies esmentades i elabora una taula comparativa de les causes i les conseqüències per a la salut i les possibles solucions.

• Escriu un text en què expliquis com és el teu model de persona ideal. Destaca els trets que per a tu són importants i digues per què ho són. Després, contrasta les teves opinions amb les dels teus companys.

28

29

SESSIÓ 7

SESSIÓ 7

2. La nutrició humana activitats

Relaciona: Barrera cel·lular Barrera química Barrera mecànica Identifi ca i ajuda a destruir els agents infecciosos. Evita l’entrada de paràsits. Devora els microbis. Pell

Cèl·lules del sistema immunitari (macròfags, granulòcits i altres tipus de glòbuls blancs)

Anticossos

Completa el text sobre la resposta immunitària arrossegant les paraules següents fi ns al lloc corresponent:

Els es concentren en els teixits danyats, identifi quen els cossos estranys

i els eliminen. Aquesta lluita pot provocar una i un augment de la temperatura

( ). Els microbis contenen proteïnes i altres biomolècules orgàniques, els

, que són identifi cades com a estranyes pels . Llavors,

els limfòcits produeixen unes proteïnes especials, els , que els reconeixen de

manera molt específi ca i els neutralitzen o bé els marquen perquè els els devorin.

Aquest mecanisme s’anomena .

Un cop superada la infecció, els “recorden” l’antigen que els ha estimulat,

de manera que, si hi ha una segona infecció, responen més ràpidament. Aquest mecanisme s’anomena .

resposta immune secundària

antígens limfòcits

febre infl amació

resposta immune primària macròfags anticossos

1

SESSIÓ 1

2

SESSIÓ 1

3. La funció de relació activitats

Relaciona cada òrgan, aparell o sistema amb les frases corresponents de la columna de la dreta: Òrgans dels sentits Aparell locomotor Sistema nerviós Sistema endocrí

Capten els estímuls a través de receptors específi cs. És l’encarregat de donar mobilitat al cos.

És l’encarregat d’elaborar les respostes i de transmetre les ordres adequades a la resta d’aparells i sistemes.

Coordina i regula el funcionament del cos mitjançant la producció d’hormones. És el conjunt de cèl·lules i òrgans que perceben les condicions exteriors i interiors i els canvis que s’hi produeixen.

Coordina i regula el funcionament dels òrgans mitjançant impulsos nerviosos, a través dels nervis.

És format per una part passiva, el sistema esquelètic, i una part activa, el sistema muscular.

Observa les imatges i respon les preguntes:

• Quins dels sentits utilitzen les persones cegues per a poder llegir? Quins són els receptors implicats en aquesta activitat?

• Quins receptors de la pell reben estímuls durant un massatge?

• Quins receptors intervenen en tastar i olorar aquestes verdures? I en mirar-les?

3

4

5

3. La funció de relació activitats

Relaciona cada tipus de receptor amb la seva funció i el sentit o sentits en el qual participen:

mecanoreceptors termoreceptors quimioreceptors fotoreceptors propioreceptors olfacte tacte gust propiorecepció vista oïda sensibles als productes químics

sensibles a la pressió

sensibles a la llum

sensibles a condicions internes del cos

sensibles a la temperatura

Completa els dibuixos:

bulb olfactiu – pèl – epidermis – corpuscle de Ruffi ni – glàndula sebàcia – corpuscle de Krause – fosses nasals receptors olfactius – dermis – fol·licle pilós – receptor del tacte – corpuscle de Pacini – terminacions nervioses

Arrossega les etiquetes i completa el dibuix amb els noms de les estructures i els teixits principals que formen l’ull:

nervi òptic cristal·lí còrnia pupil·la iris escleròtica retina humor aquós humor vitri coroide

6

SESSIÓ 2

7

SESSIÓ 3

3. La funció de relació activitats

Explica el procés que se segueix en la percepció de la llum, des que un raig de llum es refl ecteix en un objecte fi ns que es forma un impuls nerviós, i anomena les diferents parts de l’ull implicades.

Observa les imatges i contesta les preguntes:

• Quina de les dues obertures de la pupil·la correspon a una situació amb poca llum? Per què?

• Quina és la utilitat de la pupil·la?

• Quin objecte utilitzem en condicions de llum intensa per a evitar danys a la retina, per exemple, a l’estiu a ple migdia o a la neu?

9

10

SESSIÓ 3

SESSIÓ 3

3. La funció de relació activitats

Arrossega les etiquetes i completa el dibuix amb els noms de les estructures i els teixits principals que formen l’orella:

timpà pavelló auditiu martell

canals semicirculars

cargol enclusa

nervi auditiu trompa d’Eustaqui estrep

Llegeix el text següent i observa els gràfi cs, que corresponen a les audiometries reals d’un jove fetes a tres edats diferents:

“La sordesa afecta cada cop més els joves. La causa principal és l’alt volum de la música que sona a les discoteques, on no hi ha cap mena de protecció, o la de la música que escolten pels aparells musicals i els auriculars, especialment els de botó, que es col·loquen dins l’orella massa a prop del timpà. En canvi, les persones que treballen en obres o fàbriques ja fa temps que disposen de proteccions per a no malmetre la seva oïda.”

Text adaptat de LaMalla.net.

Ara, contesta:

11

12

SESSIÓ 3

SESSIÓ 4

3. La funció de relació activitats

• Quin efecte té en l’oïda escoltar música a un volum excessiu?

• Què indiquen les audiometries sobre la capacitat auditiva d’aquest jove? Què li està passant, al seu sentit de l’oïda?

Arrossega les etiquetes i completa el dibuix amb el nom de les àrees de l’escorça cerebral en funció de l’activitat que controlen:

àrea prefrontal (funcions mentals superiors) àrea auditiva àrea premotora àrea visual àrea motora àrea sensitiva àrea d’anàlisi sensitiva

i del llenguatge

Arrossega les etiquetes i completa el dibuix del principals ossos d’aquesta part de l’esquelet humà (el tronc):

columna vertebral estèrnum cúbit clavícula radi coxal costelles húmer omòplat

13

14

15

3. La funció de relació activitats

Completa el text sobre les articulacions arrossegant les etiquetes fi ns al lloc corresponent:

Les estan unides per , uns cordons fi brosos compactes i poc .

Per a evitar el dels , els seus extrems són recoberts de ,

un relativament i fàcil de doblegar. A més, les articulacions acostumen

a tenir una amb un líquid, el , que disminueix el i facilita

la dels ossos. cartílag líquid sinovial ossos desgast teixit cambra lligaments articulacions fregament tou mobilitat extensibles

Relaciona cada dibuix amb el tipus d’articulació que hi ha entre els ossos:

articulació mòbil articulació semimòbil articulació immòbil

Arrossega les etiquetes i completa el dibuix amb el nom de les diverses parts de l’articulació del genoll:

fèmur peroné ròtula cartílag lligament membrana sinovial tibia líquid sinovial

16

SESSIÓ 4

3. La funció de relació activitats

Observa les accions i les postures representades en els dibuixos següents:

Ara, contesta:

• Quina és la millor manera per a agafar un objecte pesant, amb les cames doblegades o amb l’esquena torçada? Per què?

• Com ha de ser un matalàs per a assegurar una bona postura en dormir, excessivament tou o relativament dur? Per què?

• Quina és la distància correcta entre la cara i la pantalla de l’ordinador per a no malmetre la vista? I a quina alçada ha d’estar la pantalla de l’ordinador respecte de la cara de l’usuari? Per què? • Quina és la millor postura per a estar assegut, amb l’esquena recta o torçada? Per què?

17

18

19

3. La funció de relació activitats

Arrossega les etiquetes i completa el text sobre el sistema muscular amb les paraules corresponents:

El sistema muscular és l’encarregat de desplaçar l’ i donar al cos.

És format per , que es contrauen i es en resposta a determinats

. N’hi ha de diferents tipus:

• Els músculs units als ossos mitjançant (acabaments fi brosos dels músculs) que formen part de l’ . Aquests músculs, quan es contrauen, provoquen el moviment relatiu dels

i, per tant, el d’una part del .

• Els músculs que formen part d’òrgans o els envolten, com, per exemple, els músculs del

o els músculs que envolten els .

ossos cor tendons relaxen músculs vasos sanguinis desplaçament esquelet mobilitat cos estímuls nerviosos aparell locomotor

Arrossega les etiquetes i completa el dibuix amb el nom dels músculs corresponents:

pectoral temporal esternoclidomastoïdal peroneal solear sartori bíceps bessó intern serrat quàdriceps oblic recte de l’abdomen tibial frontal

Observa la fotografi a i contesta:

20

21

22

3. La funció de relació activitats

Relaciona cada tipus de múscul amb la seva defi nició:

Músculs de teixit muscular llis Músculs de teixit muscular estriat esquelètic Múscul cardíac

Músculs de contracció ràpida, arítmica i voluntària, controlats directament pel sistema nerviós central; formen part de l’aparell locomotor.

Múscul de contracció ràpida, rítmica i involuntària; és exclusiu del cor.

Músculs de contracció lenta, rítmica, involuntària i de llarga durada; es troben a la paret del tub digestiu, de la bufeta de l’orina i dels vasos sanguinis.

Explica quins són alguns dels problemes musculars més habituals.

Observa el dibuix de les neurones. Escriu el nom de les parts d’una neurona en el lloc corresponent:

àxon – cos neuronal – dendrites

23

24

SESSIÓ 6

SESSIÓ 6

3. La funció de relació activitats

Relaciona el nom de cada part del sistema nerviós central amb la seva localització en el dibuix i la seva funció:

cervell

bulb raquidi

encèfal

medul·la espinal

cerebel

És el centre d’informació sensorial. Controla els moviments voluntaris.

Regula la respiració, el ritme cardíac i la pressió arterial. Transmet impulsos nerviosos des dels òrgans dels sentits cap a l’encèfal.

Controla la intel·ligència i la memòria.

Transmet les ordres de l’encèfal a tot l’organisme. Coordina els moviments musculars.

Genera ordres molt senzilles, els actes refl exos.

Observa aquests dos dibuixos i respon:

• Quina diferència hi ha entre un acte refl ex i un acte voluntari? Explica-ho a partir de l’actuació del sistema nerviós.

25

26

SESSIÓ 6

SESSIÓ 7

3. La funció de relació activitats

Completa la taula següent segons les característiques de cada estímul:

Estímul Òrgan

del sentit

Tipus

de receptors Possible resposta

Acte de refl ex o voluntari olor d’un aliment

que t’agrada so del clàxon quan vas a creuar

el carrer colors i forma

d’un senyal de trànsit punxada al dit en agafar una rosa

gust d’un pastís de xocolata temperatura en agafar un tros

de gel

mal de panxa

Arrossega les etiquetes i completa el dibuix amb el nom de les glàndules endocrines corresponents: hipòfi si glàndules suprarenals hipotàlem pàncrees ovaris tiroide i paratiroide testicles

27

28

SESSIÓ 7

SESSIÓ 7

3. La funció de relació activitats

Explica la funció d’aquestes glàndules endocrines:

hipòfi si

glàndules suprarenals tiroide

pàncrees

Relaciona aquestes hormones amb la descripció de la seva funció i el seu lloc de producció:

hormones de la hipòfi si i l’hipotàlem hormones del metabolisme hormones de la digestió hormones gonadals

Controlen el metabolisme del calci i el sucre,

entre altres funcions; són produïdes per les glàndules tiroide, paratiroide, suprarenals i el pàncrees.

Regulen la formació dels caràcters sexuals

secundaris i la funció de reproducció; són produïdes pels ovaris i els testicles.

Estimulen i controlen l’activitat d’altres glàndules endocrines i, per tant, la producció d’altres hormones. Regulen l’activitat gastrointestinal; són produïdes per cèl·lules endocrines del budell.

29

30

SESSIÓ 7

SESSIÓ 7

3. La funció de relació activitats

Observa la fotografi a i contesta les preguntes:

• Creus que aquesta persona ha tingut un creixement anormal?

• Quina en pot ser la causa?

Llegeix el text següent i observa l’esquema:

El sistema nerviós i el sistema endocrí, a més de coordinar la funció de relació, també coordinen els òrgans, els aparells i els sistemes que participen en la funció de nutrició i de reproducció. Representen, doncs, el nexe d’unió que permet el funcionament conjunt de tots els aparells i sistemes.

Aquesta coordinació fa que el cos funcioni com un tot harmònic i no pas com un grup heterogeni de cèl·lules, teixits i òrgans amb funcionaments independents, i, per tant, que les funcions vitals es duguin a terme correctament. aparell circulatori aparell respiratori tacte vista olfacte oïda i equilibri sistema endocri gust sistema nerviós aparell reproductor aparell digestiu aparell excretor

Física i química

1 longitud kelvin mol

2 massa mol m

3 temps candela A

4 intensitat de corrent quilogram cd

5 temperatura segon K

6 intensitat lluminosa ampere kg

7 quantitat de substància metre s

2. Expressa en notació científica les quantitats següents.

a) 1830000000 = b) 0,000289672 = c) 24400000 = e) 0,00000051 = c) 16500000000 = f) 0,00000000007385 = g) 5720 = h) 53480000000 = i) 0,00000052738 = j) 0,0274 = k) 74100000 = l) 0,0000000000965 = ll) 0,0347 = m)0,0093456 =

4. Escriu els nombres següents amb totes les xifres:

a) 5,57·104 _{= b) 6,35·10}7 ₌ c) 4,38·10-5 _{= d) 2,13·10}-10 ₌ e) 5,75·104 _{= f) 4,39·10}−3 ₌ g) 2,16·10−12 _{= h) 6,37·10}7 ₌ i) 9,5·10−8 _{= j) 3,115·10}11 ₌ 5. Completa la taula:

Xifra Notació científica Xifra Notació científica

6980410 576254000 0,08 3569 400000000 0 7835136843548 5689,14 4,50·107 _7,00·103 1,40·10−2 _2,05·10−6

6. Efectua els canvis d'unitats utilitzant factors de conversió:

a) 850 m a mm b) 1997 setmanes a min

9

c) 386540 g a kg d) 6575 mm a m

e) 760 kg/m3 _{a g/cm}3 _{f) 580000 V a mV}

g) 90 km/h a m/s j) 12,4 m/s a Km/h

7. Calcula i dóna el resultat amb les xifres significatives: a) 7,239 m + 277,5 m =

b) 40,71 m − 12,182 m =

c) 12,34 mA + 3,12 mA − 3,0 mA − 4,78 mA + 3,141593 mA = d) 3,4 cm · 115,5 cm =

e) 12,4m : 3,5 s =

8. Amb un cronòmetre s’han obtingut les següents mesures de temps en ms: 312, 314, 317, 311, 316, 318, 309, 310, 318, 313, 310, 315. Expressa amb precisió el resultat de la mesura.

9. Un cronometre marca un temps de 19,4 s en una prova atlètica. Si sabem que el valor vertader es de 19,78 s, calculeu: a) L'error absolut. b) L'error relatiu. c) La mesura experimental. d) L'interval d'incertesa? 10. Mots encreuats:

Horitzontals: 1. Unitat de massa en el Sistema Internacional. 2. Unitat de la intensitat de corrent en el Sistema Internacional. 3. Unitat de longitud en el Sistema Internacional. 4. La seva unitat és el metre per segon. 5. S'uti-litza per expressar quantitats molt grans o molt petites. 6. Magnituds que es defineixen per si mateixes i són independents de les altres. 7. La diferència entre el valor exacte i l'obtingut en una mesura en valor absolut. 8. Aquest error es comet casualment i no pot ser controlat.

Verticals: 9. Unitat de temps en el Sistema Internacional. 10. La seva unitat en el Sistema Internacional és el Kel-vin. 11. S'utilitza per canviar d'unitats. 12. És el quocient entre l'error absolut i el valor vertader o exacte de la mesura. 13. Totes les xifres d'una mesura que es coneixen amb certesa, més una de dubtosa. 14. Comparar amb un patró. 15. El seu símbol és cd.

12 r 11 1 14 10 13 2 3 9 4 15 5 6 7 8

11. Sopa de lletres: busca els 10 termes relacionats amb mesures i magnituds:

N N L M E T R E N T I Ó S R T E E F A R O Q U I L M E W I S T I E R M O C O N T E M P E R A T U R A R U L R C R E N A L M C O N I Ó N O R F I I L M E M L C R E N T I Ó R L O R I A A R R A I O I L L M E A L I R I L O L M I G L M E Ó S A B L I N R A I N R U A N U L M I C S U I O U E O L M I F O I C R E N O I F G R F L L M E A S I T L V L L L S E C O N A T R R O L M U I V U R I S N N E V T R I R L E M D U T I G N O L I T U I I A I I R E N T I Ó L M E L M R Í U A O A C O N T R U Q U C R E N L M F O T O F A C T O R D E C O N V E R S I Ó L U I L M I L M E T R A L E D N A C I F L M E C O N R E N T I Ó C O N T A R E N T I Ó M I O L M E U C R E N T

12. Examina atentament les figures i completa el text:

Figura 1: Freguem la vareta de ... amb un mocador de ... . La vareta ... la bola del pèndol. La vareta adquireix càrrega ... . A la zona de la bola més pròxima a la vareta s'indueix carrega ... .

Figura 2: Fem que la bola del pèndol entri en contacte amb la vareta. La vareta ... la bola del pèndol. Una part de la càrrega ... de la vareta ha passat a la bola del pèndol.

Figura 3: Freguem la vareta de ... amb un mocador de ... . La vareta ... la bola del pèndol. La vareta adquireix càrrega ... . La bola continua amb carrega ... .

13. Completa les frases.

Les forces elèctriques entre cossos carregats elèctricament:

• Són majors com ... és la càrrega dels cossos.

• Són majors com ... és la distància entre els cossos. • Són atractives si les càrregues són ... .

• Són repulsives si les càrregues són ... .

14. Entre els materials següents indica quins són aïllants i quins conductors de l’electricitat: alumini, vidre,

fusta, plom, goma, aire, coure, plàstic, argent i quars.

• Aïllants: ... • Conductors: ...

15. a) Creació del camp. b) Acció del camp.

Dibuixa el vector intensitat del camp Dibuixa la força elèctrica que actua sobre elèctric en els punts A B i C. les càrregues elèctriques q1, q2 i q3.

16. Completa:

Càrrega elèctrica Força elèctrica Intensitat del camp elèctric Símbol de la magnitud

Unitat i símbol

• La càrrega elèctrica potser de dues classes: ...

• La força elèctrica apareix entre cossos: ... • L'expressió matemàtica de la intensitat del camp elèctric és: ...

17. Dues càrregues de 6 μC i −7 μC estan separades per una distància de 2m en el buit. Representa la força i digués si serà repulsiva o atractiva.

18. Teniu dues càrregues, una de −5 μC i l'altra de −2 μC. Si es troben separades una distància de 10 cm, representa les forces elèctriques que actuen sobre les càrregues i calcula'n la intensitat.

Dades: K = 9∙109 _N∙m2_/C2_{; 1 μ = 10}−6

19. Amb quina força es repel·leixen dues càrregues elèctriques de 50 μC i 20 μC col·locades en el buit a una distància de 10 cm?

Dades: K = 9∙109 _N∙m2_/C2_{; 1 μ = 10}−6

20. Dues càrregues elèctriques de −1,4·10−5 _{C i −3,0·10}−5 _{C es troben situades en el buit a 45 cm de distància.} Representa les forces elèctriques que actuen sobre les càrregues i calcula'n la intensitat.

Dada: K = 9∙109 _N∙m2_/C2

21. Les figures següents representen les línies de força del camp elèctric creat per diverses distribucions de càrre-ga. Escriu el signe corresponent sobre cada càrrega per indicar si es tracta de càrregues positives o negatives.

13

22. Calcula la intensitat del camp elèctric creat per una carrega puntual.

Dades: valor de la carrega: q = +1,4∙10−6 _{C; distància a la càrrega: d = 15 cm; K = 9∙10}9 _N∙m2_/C 2

23. Calcula la força que actua sobre una càrrega situada a l'interior d'un camp elèctric i representa-la. Dades: intensitat del camp elèctric: E = 3∙105 _{N/C; valor de la càrrega: q = +3,4∙10−}9 _{C; K = 9∙10}9 _N∙m2_/C2

24. Quin és el valor de la intensitat del camp elèctric d'una càrrega elèctrica puntual igual a 0,5 μC a una distància de 100 m?

Dada: K = 9∙109 _N∙m2_/C2_{; 1 μ = 10}−6

25. Una càrrega elèctrica negativa de -500 nC se situa en un punt on la intensitat del camp elèctric és de 1200 N/C. Indica la força que s'hi exercirà a sobre.

Dada: 1 n = 10−9

26. Observa les parelles de carregues elèctriques i representa mitjançant vectors les forces elèctriques que actuen en cada cas. Indica a sota de cada si es tracta d'atracció o repulsió.

14 e)

27. Completa la taula

Nom dispositiu transforma en energia Classe d'energia que

elèctrica Exemples

Classe d'energia que proporciona l'energia elèctrica Exemples …... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... 28. Mots encreuats:

Horitzontals: 1. El mocador per carregar una vareta de vidre positivament ha de ser de ... . 2. La càrrega elèctri-ca que es transfereix en tot procés d'electrització. 3. El moelèctri-cador per elèctri-carregar una vareta de plàstic positivament ha de ser de ... . 4. Desplaçament conjunt de les càrregues elèctriques a través d'un material conductor. 5. Dis-positiu capaç de transformar l'energia elèctrica altres formes d'energia. 6. En aquestes fonts d’energia els recur-sos naturals no s'esgoten en transformar la seva energia en energia útil. 7. Unitat de càrrega elèctrica.

Verticals: 8. Dispositiu capaç de transformar alguna forma d'energia en energia elèctrica. 9. Les partícules que hi ha en l'escorça de l'àtom. 10. Materials que no permeten el desplaçament de les càrregues elèctriques pel seu interior. 11. S'utilitza per determinar l'existència de càrregues en un cos. 12. Les línies de força del camp elèc-tric a causa d'una càrrega puntual representen les ... . que seguiria una càrrega que es col·loqués inicialment en repòs sota l'única acció del camp elèctric. 13. L'electrització que s'aconsegueix carregant un cos neutre en tocar a un altre cos carregat elèctricament. 14. Descàrregues elèctriques que es produeixen entre un núvol i la super-fície terrestre. 15. Fenomen pel qual els cossos adquireixen càrrega elèctrica.

9 1 15 10 2 12 13 3 4 11 8 5 14 6 7 15

29. Sopa de lletres: busca els 10 termes relacionats amb l'electricitat: C M A C I R T C È L E P M A C L À M P A D A A S Í S È O P O E A R T E T L O M N A N I X U N A O R L C S B M I T D I O L E O D N E F A T C E I O R R O R I E R C G A R E S S L A E M D I N A T N U A N D U E Q I B O S E I R P R E M E P L T O G R U G O I E S D S F G È N E B T U U L T U R B R O R C N S S U I A L Z M D O D R E T L A B M I A C A B O R U Ç O R S T A Q U I N C E S O R A T I C U T R M I N I S S O À B O C I T E A D A P Ó R T C E L E S T O R

30. Digues a quin concepte correspon cada definició.

a) Longitud que recorre un mòbil des d’una posició a una altra. ... b) Canvi de posició que experimenta un mòbil. ... c) Conjunt d’elements que es consideren fixos per a l’estudi d’un moviment. ... d) Línia que uneix tots els punts i que descriu un mòbil en moviment. ... e) Distància que recorre un mòbil en una unitat de temps. ... 31. Completa les frases següents amb les xifres i les unitats correctes.

a) Un atleta que recorre 150 m en 18 segons es desplaça a una velocitat mitjana de ... i una atleta que recorre 720 m en dos minuts es desplaça a una velocitat mitjana de ... b) Un avió que recorre 600 km en 45 minuts es desplaça a una velocitat de ... i trigarà

... a recórrer 3200 km.

32. Un mòbil es desplaça sobre l'eix d'abscisses. La taula següent mostra la seva posició en diferents instants.

temps (s) 0 8 10 14

distància (m) 6 20 26 12

Calcula el desplaçament: a) entre els instants 0 i 8.

b) entre els instants 8 i 14.

33. a) Què vol dir que un mòbil té un moviment rectilini uniforme?

b) Quines són les característiques d'aquest moviment?

34. Quina acceleració experimenta un cotxe que en dos minuts passa de 54 km/h a 108 km/h ? Expressa el resul-tat en metres per segon al quadrat.

35. Un conductor circula en cotxe a 90 km/h. Frena i s'atura al cap de 15 segons. Quina ha estat l'acceleració durant la frenada? Explica el significat del signe de l'acceleració.

36. Elabora el gràfic s-t d'un mòbil que descriu el moviment següent: a) Durant els 4 primers segons es desplaça a una velocitat de

2 m/s.

b) Els següents quatre segons està aturat.

c) Després de la parada triga 5 segons per tornar al lloc d'on ha sortit.

37. Observa el gràfic velocitat−temps d’un mòbil i respon:

a) Quina acceleració experimenta el mòbil al cap d’un segon? I entre els segons 3 i 4?

b) Hi ha algun tram en el qual no hi hagi acceleració? I en el qual l’acceleració sigui negativa?

38. Observa els gràfics i relaciona’ls amb cadascuna de les explicacions que tens a continuació.

a) Una persona va a treballar amb moto i s'ha de parar en dos semàfors. ...

b) Un alumne va caminant al col·legi i quan és a mig camí s'adona que arriba tard i camina més de pressa ... c) Una persona surt corrents de casa, però es cansa i continua caminant més a poc a poc. ...

d) Un alumne va a l'escola caminant i en el trajecte s'ha de parar en un semàfor. ...

17

39. Classifica els moviments següents segons que corresponguin a un MRU, a un MRUA amb acceleració positiva o a un MRUA amb acceleració negativa.

a) Un cotxe quan arrenca. ...

b) Una bicicleta que va a 20 km/h. ... c) Un camió que circula a 80 km/h. ... d) Un avió que aterra. ...

e) Un ratolí quan veu un gat. ... f) Una poma en caure d’un arbre... g) L’aigua d’un riu en el curs alt. ...

h) Un ciclista quan s’acosta a un semàfor en vermell. ...

40. Sopa de lletres: busca els 10 termes relacionats amb la cinemàtica:

C M A C M E T R E P E R S E G O N I V L À M P A D A A S Í S È O P O R N E M E A R T E T L O M N A N I X U L L O R N M Ò B I L S B R I T D I O L O V R T E O D N E F A T B E I O R R C I N I U R V E R C G A R I S S L A I M C I T X D I N A T N D A L D U E T E B A E Z N O M E I R P E E M E P A N O G R S A S R E G O I E S R S F T T N E B E P I O T N U L T U R B T P R C N S S L E R I U T A L Z M D O D E L T L A B E U Ò W M C A C A B O R C Ç M A S T A C M T R Q I I N C E S T R A T Í Ç U T C B C Ç R R I N I S I O À B O C C A E A O E A A C A P Ó L T C E L E S T O M E N J I R U G O I A R S I C O N U N L E I A P I L O N I N A T N G A R I S R E N R R T A I C N À T S I D I P X M U H V T U Z R U H N D Z D U M T R S W O Ç N E S 41. Mota encreuats:

Horitzontals: 1. Ens diu on es troba el mòbil en un instant qualsevol. 2. Es necessari per a descriure un moviment. 3. Moviment en què la velocitat i l'acceleració tenen sentits contraris. 4. En aquest moviment la trajectòria és una línia recta. 5. És la línia imaginària que uneix els punts per on passa un cos quan es mou. 6. Si un mòbil no canvia de posició amb el pas del temps està en ... .

Verticals: 7. Els cossos capaços de desplaçar-se. 8. Unitat del desplaçament en el Sistema internacional. 9. Repre-senta la rapidesa amb què canvia la velocitat. 10. En aquest moviment la trajectòria és una circumferència. 11. Unitat del temps en el Sistema Internacional. 12. Mesura del moviment d'un mòbil. 13. Variació de la posició que experimenta un mòbil en un cert interval de temps. 14. Unitat de la velocitat en el Sistema Internacional. 15. Moviment en el qual la velocitat creix.

11 13 14 1 10 7 9 12 15 2 3 8 4 5 6 42. Contesta:

a) Quan es va fer servir per primera vegada la paraula Àtom?

b) Qui va enunciar la primera teoria atòmica de la matèria basada en l’experimentació científica? c) Resumeix els postulats de la teoria de Dalton.

d) Com va definir Dalton un element i un compost?

43. Completa la taula:

Model Nuclear Estàtic Dinàmic Quantitzat Òrbites Orbitals

Thomson Actual Rutherford Bohr

44. Explica les diferències entre el model atòmic de Dalton i el de Thomson.

45. Relaciona cada partícula subatòmica amb les seves característiques.

Protó • • Es troba en el nucli de l’àtom i no té càrrega elèctrica.

Neutró • • Es troba en l’escorça atòmica i té càrrega elèctrica negativa.

Electró • • Es troba en el nucli de l’àtom i té càrrega elèctrica positiva. 46. Dibuixa els àtoms següents segons el model de Bohr:

a) Sodi (Na): format per 11 protons i 12 neutrons al nucli, més 11 electrons a l’escorça. b) Clor (Cl): format per 17 protons i 18 neutrons al nucli, més 17 electrons a l’escorça. c) Un àtom amb nombre atòmic 6 i nombre màssic 12.

47. Completa les definicions amb les paraules adequades.

a) El nombre atòmic, Z, és el nombre de ... que tenen els ... dels àtoms d’un element.

b) El nombre màssic, A, és el nombre de ..., és a dir, la suma del nombre de ... i de ... que té el nucli d’un àtom.

48. El nombre màssic A d’un àtom de clor que té 17 protons, 19 neutrons i 17 electrons: a) Escriu el símbol del clor: ...

b) Determina’n el nombre atòmic: Z = ...

c) Determina’n el nombre màssic A: A = ... +... = ...

49. Determina el nombre de protons, electrons i neutrons que conté un àtom de ferro: Fe a) nombre de protons = nombre atòmic = ...

b) nombre d’electrons = nombre de protons = ...

c) nombre de neutrons = nombre màssic − nombre de protons = ... − ... = ... d) Respon: L’àtom de ferro té ... protons, ... electrons i ... neutrons. 50. Indica les parelles que siguin isòtops entre si.

1 2 3 4 5 6

51. Completa les afirmacions següents:

a) Dos àtoms amb nombre atòmic igual i deferent nombre màssic són dos ... .

b) Un àtom que perd algun dels seus electrons queda amb càrrega ..., i es coneix amb el nom de ... .

c) Un àtom que guanya algun electró queda amb càrrega ..., i es coneix amb el nom de ... . d) La massa ponderada de tots els isòtops d’un element presents en la naturalesa s’anomena ... 20

,

a

O

a

H

a

He

a

Mg

a

Mg

a

Cr

a

Cr

a

Cl

a

Cl

a

Na

a

Na

a

O

52. Calcula la massa atòmica del calci (Ca) sabent la massa de cada isòtop de calci i la seva abundància natural.

Isòtop Massa Abundància

calci−40 40 u 96,941 % calci−42 42 u 0,647 % calci−43 43 u 0,135 % calci−44 44 u 2,086 % calci−46 46 u 0,004 % calci−48 48 u 0,187 %

53. L’abundància dels isòtops del liti és 7,42 % de liti−6 i 92,58 % de liti−7. Calcula la massa atòmica del liti.

54. Completa la taula:

Símbol Z A nº n nº p+ _{nº e}− _{Àtom o tipus d’ió}

Rb 37 85 S 18 He 2 2 O 15 K 20 19 Cu 29 64 1H 3 Br C 14 Na 11 12

55. Escriu les configuracions electròniques dels següents elements:

Element Configuració electrònica

calci (Z = 20) cobalt (Z = 27) brom (Z = 35) estronci (Z = 38) cadmi (Z = 48) bari (Z = 56) iode (Z = 53) mercuri (Z = 80) sodi (Z = 11) ferro (Z = 26) 21 8 80 35 6 32 2− +

56. Contesta:

a)Escriu el símbol dels elements següents.

carboni: ..., ferro: ..., sofre: ..., clor ..., calci: ..., hidrogen ..., fluor ..., bismut ..., seleni ..., potassi ... .

b)Digues el nom dels elements els símbols dels quals són:

O ..., Na ..., Mg ..., Hg ..., Si ..., Ag ..., Zn ..., P ..., P ..., Au ... .

57. Contesta:

a) Quin és el criteri d’ordre de la taula periòdica actual?

b) Quina característica tenen els elements d'una mateixa columna? I els d’una mateixa fila?

58. Completa la taula:

Element Símbol Període Grup Nom del grup Metall/no metall

Calci Liti Carboni Oxigen Argó Fòsfor Nitrogen Potassi Plom Brom

59. Completa les frases següents referides a la radiació

α:

• Les partícules alfa estan formades per dos ... i dos ...; per tant, podem representar-les per ... .

• Tenen càrrega elèctrica ... .

• Per aturar-les n’hi ha prou ... .

• Si un nucli radioactiu emet una partícula alfa, el seu nombre atòmic ... en ... unitats i el seu nombre màssic ... en ... unitats.

• Completa la següent emissió de partícules

α

A → + ... 60.Completa les frases següents referides a la radiació β

:

• Estan formades per ... . Així, les podem representar per ... . • Tenen càrrega elèctrica ... .

• Són aturades per ... .

• Si un nucli radioactiu emet una partícula beta, el seu nombre atòmic ... en ... unitats i el seu nombre màssic ... en ... unitats.

22 ,₀₈₄212

Po ,₂4

• Completa la següent emissió de partícules β indicant el nombre atòmic i el màssic del nucli format juntament amb el seu símbol.

→ + ...

61.Consulta la taula periòdica per tal d’esbrinar quins elements es formen i escriu l’equació: a) Si el tori−229 emet una partícula α:

b) Si l’actini−228 emet una partícula β:

62. Respon les preguntes següents sobre les radiacions gamma, γ:

• Tenen càrrega elèctrica? ... .

• A quina velocitat es desplacen? ... .

• Què les pot aturar? ... .

63. La radioactivitat emesa per certs isòtops radioactius té algunes aplicacions pràctiques. Anomena-les.

... ...

64. Mots encreuats:

Horitzontals: 1. Nom de les files de la taula periòdica. 2. Nom de les columnes de la taula periòdica. 3. Nom dels elements

del grup 17. 4. L'any 1904 va proposar un model en què l'àtom es representat per una esfera de matèria amb càrrega positiva, en la qual hi ha encastats els electrons en nombre suficient per a neutralitzar-ne la càrrega. 5. A la taula periòdica n'hi a quatre. 6. Nom dels elements del grup 1. 7. Procés d'emissió espontània per part de nuclis atòmics inestables que es trans-formen en altres nuclis. 8. L'any 1808, la seva teoria atòmica va proporcionar una base per a interpretar el comportament de les substàncies en les reaccions químiques. 9. Part central de l’àtom.

Verticals: 10. Va proposar el primer model atòmic que presenta una visió dinàmica i nuclear. 11. Quantitat de nucleons.

12. Aquesta radiació emet electrons. 13. Quantitat de protons que tenen els nuclis dels àtoms d'un element. 14. El seu mo-del atòmic presenta una visió dinàmica, nuclear i quantificada. 15. El nombre màxim d'electrons mo-dels orbitals d. 16. Reac-ció nuclear en la qual un nucli pesant es divideix en dos de més lleugers. 17. Són nuclis d’heli, és a dir, tenen 2 protons i 2 neutrons. 18. Partícula de càrrega positiva i de massa 1837 vegades més gran que la de l'elec tró. 19. Radiació electromag-nètica emesa pels àtoms radioactius. 20. Regió de l'espai, al voltant del nucli, on la probabilitat de trobar l'electró amb una determinada energia és molt gran.

1 12 15 18 2 11 17 3 19 10 13 4 514 6 16 20 7 8 9 23 ,₀₈₂212 Pb ,₋₁0 e

65. Sopa de lletres: busca 20 noms relacionats amb l'àtom i el sistema periòdic. R A M N A F L A A L U C Í T R A P N U M E N T S W A N Y A R T O U A O R T U E N B R E I S Ò T O R R R M R A H R O B D O S N N I G N R T B I B T E B U A P R O P O N S I Í R T R I O R R L A S R E R E P T C E N P L B U F T M S T R A O A N U M S R R O A O O F I C I T S T S L À S N U O T H N R N I O U L I S A S A O N C T A C A D S D C A I A G S U M R S I Ò M P I E E L T L U A I R N N O M B R E A T Ò M I C R M C C A C E S C O R Ç A Y A B U C M A T U D M B I B I E A R A R N T A I E E L E C T R O S M B I O O E R N N U C L I R A D I O A C T I U O P A R T Í C U L A B E T A T I S I

66. Observa aquestes imatges. Indica a quin tipus d’enllaç corresponen i escriu-ne a sota la definició.

67. El clor i l'hidrogen formen un enllaç covalent en la molècula de clorur d'hidrogen, HCI. Dibuixa un diagrama en el qual es mostri la formació d'aquest enllaç i justifica per què el clor només pot formar un enllaç covalent.

68. Justifica, mitjançant la regia de l'octet, l'enllaç que es dóna entre el calcii i el clor.

... ... 69. Justifica si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) En la formació d'enllaços covalents els àtoms comparteixen tots els electrons que posseeixen en el seu nivell més extern. ... ... b) A la xarxa iònica cristal·lina dels metalls no hi ha ions positius. ...

... c) Les substàncies iòniques condueixen l'electricitat fosos. ...

... d) Totes les substàncies gasoses a temperatura ambient són covalents moleculars. ...

... e) La majoria de metalls són sòlids a temperatura ambient. ... ... 24 a) Enllaç... L'enllaç ... és ... ... b) Enllaç... L'enllaç ... és ... ... c) Enllaç... L'enllaç ... és ... ...

70. Relaciona cada parell d'elements amb l'enllaç que sigui més probable que es doni entre aquests segons la seva posició en la taula periòdica:

a) K i F; b) Zn i Zn; c) Sr i Br; d) Br i Se; e) Ba Cl; f) Ar i Sb; g) Pf i Ne; h) Cd i Cd; i) O i O; j) Al i Ag. Enllaç covalent: ...

Enllaç iònic: ... Enllaç metàl·lic: ... Cap enllaç: ...

71. Les propietats de les substàncies A, B i C es presenten en la taula següent.

Substància A B C

Punt de fusió 1350 ºC −60 ºC 800 ºC

Solubilitat en aigua No No Si

Conductivitat elèctrica (tosa) Sí No Sí

Classifica les substàncies en iònica, covalent molecular i metall.

...

72. Llegeix aquest text:

"Els àtoms de calci tenen tendència a perdre dos electrons i a formar els cations Ca2+_{. Els àtoms de clor tendeixen} a atraure un electró i a formar l'anió Cl−_”.

Ara, completa la resposta a aquesta pregunta:

Quines propietats presentarà un compost format per la unió d'aquests ions?

Dins de les molècules hi haurà enllaços ... . La seva fórmula serà ... . El seu estat a temperatura ambient serà ... amb punts de ... i ebullició ... . Serà ... en aigua, un ... conductor de la calor i de l'... fos o en ... , però no pas en estat ... Serà fàcil de trencar. En conjunt, seràelèctricament ... . La seva estructura s'anomenarà ... .

73. Observa la llegenda i completa la fórmula de les molècules representades en els dibuixos:

74. Assenyala quines d’aquestes substàncies condueixen bé l’electricitat: or, aigua destil·lada, oxigen, mercuri,

aigua de mar, sodi, mercuri, diòxid de carboni, coure, hidrogen i clorur de sodi.

Condueixen: ... No condueixen: ... 75. Mots encreuats:

Horitzontals: 1. Propietat de les substàncies iòniques que fa que es trenquin. 2. Enllaç de les substàncies que a temperatura ambient (20 ºC) són líquides o gasoses. 3. La partícula negativa d'un cristall iònic. 4. Força d’unió entre els electrons compartits i els nuclis. 5. Es forma entre metalls i no metalls. 6. Propietat que permet que els metalls es puguin deformar.

Verticals: 7. Les substàncies amb aquest enllaç sempre condueixen el corrent elèctric. 8. Substància amb una estructura gegant que s’utilitza com a mina en els llapis. 9. Nom amb que es coneix el clorur de sodi (NaCl). 10. La partícula positiva d'un cristall iònic.

25

1 8 10 2 7 3 4 9 5 6

76. Sopa de lletres: busca els 10 termes relacionats amb l’enllaç:

E M A L E A B I L I T A T I E N N M M Ó R C E M E L P M N I L C L O S E L R L N S Ó L F G L T I L E L R I E B M L I R L A A M È A C I N Ò I A X R A X Ç T L C L Ç C I S Ç F A L G E M I E U I L C A I I R M E I L E L R L A R C O M E A I Ó L E T I Q E A C N Ó V O G L S I M À B C S R I P A V A I B T T E L U S E C R L N S U L U I A N L L S E L S E E R O I E E T T I O M O E E R L R C T M N A E C S R M M U B O S E A R L T R S C O N D U C T I V I T A T I

77. Completa les frases següents.

a) Un mol és la quantitat de matèria que conté la ... , de ... ja siguin ... o ... .

b) La ... es defineix com la dotzena part d’un àtom de ... . La seva unitat es simbolitza amb la lletra ... .

c) La massa d’un mol rep el nom de ... .

d) La massa ... d’una substància, expressada en ..., coincideix numèricament amb la seva ... atòmica, en el cas dels ..., o amb la seva massa ... en el cas dels ... .

e) Les reaccions químiques es caracteritzen per què es formen substàncies ... i moltes vegades hi ha intercanvi d’... amb el medi. En totes les reaccions químiques la ... dels productes és igual a la ... de les substàncies que reaccionen, ja que s’ha de complir la llei de ... . La desaparició de substàncies i la formació de substàncies noves que caracteritza totes les reaccions ... s’interpreta com una conseqüència de la recombinació dels ... que formen els ... .

f) Una ... és la representació simbòlica d’una reacció química. Les reaccions de ... són les reaccions en què una única substància es transforma en altres més ... . g) Les reaccions de ... són reaccions en què diverses substàncies donen lloc a una

... substància. Les reaccions de ... són reaccions químiques en què un ... en desplaça un altre que forma part d’un compost. Les reaccions de ... són reaccions reaccions químiques en dissolució en què un dels productes és un ... que precipita. 78. Calcula quantes molècules contenen les quantitats següents i escriu el resultat amb notació científica:

Dada: NA = 6,022·1023 molècules/mol a)10 mols de metà.

b) 2 mols d’oxigen (O2).

c) 3 mols de diòxid de carboni (CO2):

79. Calcula:

Dades: Ar(Ca) = 40 u; Ar(Cl) = 35,5 u; Ar(K) = 39 u; Ar(N) = 14 u; Ar(O) = 16 u.

a) La massa de 10 mols de clorur de sodi (KCl).

b) La massa de 3,5 mols de sulfat de bari (Ca(NO3)2).

80. Completa la taula següent: T ip u s d' en ll aç

5

4

3

2

1

Z

₁

6

₃

5

2

₄

7

81. Completa la taula:

Dades: Ar (Ar) = 40 u; Ar (C) = 12 u; Ar (Cl) = 35,5 u; Ar (Cu) = 63,5 u; Ar (F) = 19 u;Ar (H) = 1 u; Ar (Mg) = 24 u; Ar (N) = 14 u; Ar (Na) = 23 u; Ar (O) = 16 u; Ar (S) = 32 u. 29 N om Fó rm u la El e m en t/ co m p os t N om b re i n om d e ls e le m e n ts M as sa m ol ec u la r o at òm ic a ( ) M as sa m ol ar ( ) ox ig e n O2 cl or u r d e m ag n e si M gC l2 su lf at d e so d i N a2 SO 4 m e tà C H4 co u re C u am on ía c N H3 fl u or F2 ar gó A r

82. Identifica els reactius i els productes de les reaccions químiques següents:

Reacció Reactius Productes

a) El gas butà (C4H10) es crema en presència de l'oxigen (O2) de l'aire

i forma diòxid de carboni (CO2)i vapor d'aigua (H2O).

b) El carbonat de calci (CaCO3) sòlid es descompon per acció de la

calor i forma òxid de calci (CaO) sòlid i gas diòxid de carboni (CO2).

c) L'oxigen (O2) de l'aire oxida el ferro (fe) i es forma un sòlid: òxid

de ferro (III) (Fe2O3).

d) El gas nitrogen (N2) es combina amb el gas hidrogen (H2) per

formar gas amoníac (NH3).

e) L’aigua (H2O) líquida es descompon per electròlisi en gas oxigen

(O2) i gas hidrogen (H2).

83. Completa la taula referida a les reaccions que es descriuen en l'activitat anterior. No t'oblidis d'indicar l'estat físic de reactius i productes.

Reacció Equació ajustada Reorganització dels _àtoms Mecanisme

a) b) c) d) e)

84. Ajusta les reaccions següents i indica si són de síntesi, descomposició, desplaçament o doble desplaçament.

Equació química Classificació

H2CO₃ → H2O + CO2 K + Cl₂ → KCI NaCI → Na (s) + Cl2 PCI3 + Cl₂ → PCI3 Pb(NO3)2 → PbO + NO + NO2 + O2 Na + H2O → NaOH + H2 MgO + H2O → Mg(OH)2 Zn + H2SO4 → ZnSO4 + H2 Cu + HgCI2 → Hg + CuCI2

Pb(NO3)2 + HCI → PbCI2 + HNO3 NH3 + HCI → NH4CI

HCl + Zn(OH)2 → ZnCI₂ + H2O

85. Completa la taula:

Dades: Ar(Cl) = 35,5 u; Ar(Fe) = 56 u; Ar(H) = 1 u; Ar(Na) = 23 u; Ar(S) = 36 u; Ar(O) = 16 u; Vm (1 atm, O ºC) =

22,4 l/mol. Equació HCI(g) + O2(g) → CI2 (g) + H2O (l) Equació ajustada Nombre de mols Massa Volum (1 atm, 0 ºC)

Equació Na(s) + H2O(l) → H2(g) + NaOH(aq) Equació ajustada

Nombre de mols Massa

Volum (1 atm, 0 ºC)

Equació HCI(aq) + Fe(OH)3 (aq) → FeCl3 (aq) + H2O(l) Equació ajustada Nombre de mols Massa Volum (1 atm, 0 ºC) Equació Fe2S3 (s) + O2(g) → Fe2O3 (s) + SO2(g) Equació ajustada Nombre de mols Massa Volum (1 atm, 0 ºC)

Quina és la llei que s’acompleix? ... 86. Mots encreuats:

Horitzontals: 1. El volum que ocupa un mol de gas. 2. Reaccions en què dues substàncies es combinen per a pro-duir-ne una altra. 3. Un dels reactius d'una reacció de combustió. 4. Els números que hi ha al davant de les fór-mules de les substàncies en una equació química. 5. Unitat de la massa atòmica. 6. És la massa expressada en grams d'un mol de molècules.

Verticals: 7. Reaccions en què una substància es descompon i n'origina d'altres més senzilles. 8. Reaccions en les quals és necessari subministrar energia als reactius perquè pugui produir-se la reacció. 9. Es defineix com la dotzena part d’un àtom de carboni-12.10. Les substàncies inicials d'una reacció química. 11. Llei de conservació de la massa o ... 12. Expressió formada per símbols químics i subíndexs que informa de la composició d'una subs-tància. 13. Quantitat de partícules que hi ha en un mol de qualsevol subssubs-tància. 14. Les substàncies finals d'una reacció química. 15. Nom que rep el procés de transformació química en què una o més transformen en una o més substàncies diferents de les inicials.

13 11 1 8 9 10 2 14 15 12 7 3 4 5 6

87. Sopa de lletres: busca els 10 termes relacionats amb les reaccions químiques:

R A L O M A S S A M Z N C I L E E N I N R C E M E R O M A L Q C A O E E L R L N P M S A E U T U C U L R I E R M B I I I A E T D T S S S O E O R S M D C N R E R I C D S A S E L I E I T A M A L U A L I T D E M L Ó L L U L C C S M N R A Ó L A Q S M N I E S I I O R V S E V U Í T E T O P S V E E O T T O Í O Z E Z R Ó N Q U R G I E I M T A E A R E L R O I A E N S I S E T C U D O R P E D E A I C N I D I I B O S E L R L N E A U O T O N C R R E D O X M R E X O T E R M I C A I C A E E 32