E S T U D I
L’ús social del temps
a Barcelona
R E S U M E X E C U T I U
R E S U M E X E C U T I U
I N F O R M E Q U A N T I T A T I U
E S T U D I
L’estudi sobre l’ús social del temps a la ciutat de Barcelona aporta una àmplia informació sobre quines són les estratègies temporals dels barcelonins i barcelonines, les seves percepcions i les diferències organitzatives entre les diverses esferes temporals.
Les enquestes que s’han utilitzat per realitzar l’estudi són les següents:
• L’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població permet entendre allò que s’ha caracteritzat com el temps social de la vida quotidiana dels individus. Existeixen dades de l’Enquesta des de 1985 i s’han utilitzat els resultats de les quatre edicions existents (1985-90-95-00). D’aquí a pocs mesos es tindran els resultats del 2005 i es podran incloure a l’informe.
• Encuesta sobre el Empleo del Tiempo 2002-2003 realitzada per I´INE, Instituto Nacional de Estadística.
• Enquesta de Mobilitat en Dies Feiners, (EMDF’04), realitzada per l’Institut d’Estudis
Regionals i Metropolitans de Barcelona.
Objecte d’estudi i dimensions
L’estudi dels usos socials del temps a Barcelona es planteja a partir d’un procés de dimensionalització que dóna compte, en base a les fonts disponibles, dels usos del temps a Barcelona. La correspondència entre els eixos plantejats per l’Ajuntament i les dimensions
de la present anàlisi s’il·lustren a continuació:
Figura 1. Dimensió de l’estudi “Els usos socials del temps a Barcelona”
Eixos Ajuntament de Barcelona
Hàbits i usos del temps de la ciutadania per unitats de convivència
Hàbits i usos del temps dels diferents sectors de la població
El temps i la tipologia de persones que usen la ciutat
El temps de la ciutat
Proposta d’anàlisi IERMB
El temps dels barcelonins
Els usos socials del temps
Temps de treball mercantil
Temps de treball familiar domèstic
Temps personal i de lleure
Residents: Globals Grups socials i tipus de llars Evolució temporal
Distribució territorial
El temps de la ciutat
L’ús de la ciutat
El temps de la ciutat
Residents No residents
L’anàlisi de l’ús social del temps a la ciutat es vertebra a partir de quatre grans qüestions:
A. El temps dels barcelonins i barcelonines
1. Les activitats i el temps de la població: els usos socials del temps
Determinar quins són els usos socials del temps de la població a la ciutat de Barcelona.
2. El temps de la vida quotidiana: la convivència de les activitats
Caracteritzar quins usos socials del temps es troben a la ciutat en funció dels diferents
grups socials.
B. El temps de la ciutat
3. L’ús de la ciutat
Copsar com han variat les pautes de canvi que s’entreveuen i quina especificitat té Barcelona respecte el seu entorn territorial.
4. El temps de la ciutat
Caracteritzar quina és la realitat quotidiana dels barcelonins i barcelonines a l’hora d’enfrontar-se a la gestió del seu temps per determinar quines problemàtiques sorgeixen, quins desajustos es produeixen entre les diferents esferes de temps i quins són els col·lectius més vulnerables en aquest àmbit.
Principals resultats de l’estudi
Els usos socials del temps a Barcelona es diferencien per grups socials (associats a les circumstàncies vitals dels individus) i a depenen de la vertebració i l’ús que es fa del territori.
A. El temps dels barcelonins i barcelonines
Les característiques dels individus i les seves circumstàncies vitals condicionen clarament els usos socials del temps. Es podria dir que hi ha tantes maneres d’usar el temps com persones. Els resultats de l’estudi permeten afirmar que l’ús del temps a la ciutat no és
homogeni sinó que varia per grups socials. La definició d’aquests grups es basa en tres grans elements estructurals:
• La relació amb l’activitat • El sexe
• L’edat
Els usos del temps s’han analitzat, sovint, a partir dels dos primers factors –sexe i relació amb l’activitat-, variables que es demostren rellevants en la forma com les persones gestionen el seu temps. Però aquesta investigació també aporta un factor menys habitual –l’edat- que introdueix noves perspectives d’anàlisi i ofereix més elements de cara a la implementació d’accions polítiques públiques.
La relació amb l’activitat és un element clau per explicar quin ús en fa del temps cada
Homes i dones tenen estratègies diferenciades en relació amb la seva vida quotidiana: gestionen el seu temps de manera diferent, l’ocupen en activitats també diferents i expressen percepcions igualment diferenciades. La desigual participació en les activitats mercantils i, especialment, en les familiars i domèstiques s’acaba traduint en una major càrrega global de treball de les dones.
L’Enquesta també permet explicar que el factor edat vinculat a les circumstàncies vitals és un element que estructura clarament els usos del temps. Joves, adults i gent gran usen
i perceben el temps de manera diversa: compten amb càrregues específiques i s’enfronten
a problemàtiques concretes que precisament s’entenen pel moment de la vida en què es troben.
Els temps de la vida quotidiana s’estructuren, doncs, de forma diferent per a cada grup
social. De l’anàlisi de les dades es desprèn que el cicle vital és la principal variables
estructuradora i explicativa de la caracterització dels grups socials pel que fa als usos del temps. L’edat és el factor que determina més clarament aquests usos i la forma com s’organitza la convivència de les activitats diàries.
B. El temps de la ciutat
La gestió del temps també depèn de la vertebració i l’ús que es fa del territori. La
ciutat de Barcelona està immersa en dues dinàmiques territorials contraposades alhora que complementàries.
• Les tendències recents de descentralització territorial i especialització funcional a l’entorn de Barcelona han generat una major obertura i interrelació dels municipis que s’ha traduït en
l’ampliació de la ciutat real. Aquestes dinàmiques han generat nous desajustos i l’augment
del temps de desplaçaments i sobretot de les distàncies. Aquest aspecte ha esdevingut central en la gestió temporal fins el punt que la conciliació temporal és, en part, una qüestió de
conciliació territorial.
A. El temps dels barcelonins i barcelonines
1. Les activitats i el temps de la població: els usos socials del temps
Les dades disponibles permeten analitzar quins són els temps dels barcelonins i barcelonines i com aquests es comporten en tres esferes d’activitat:
• Temps de treball mercantil
• Temps de treball familiar domèstic • Temps lliure i de lleure
Repartiment dels temps dins la jornada. Barcelona 2000
Font: Encuesta de Empleo del Tiempo. INE.
1.1. El temps de l’esfera mercantil
El temps que els barcelonins i barcelonines dediquen al treball mercantil depèn de les seves característiques sociodemogràfiques, així com de la seva ocupació. La conjuntura
econòmica influeix en els canvis socials en aquest àmbit i l’anàlisi evolutiva evidencia que no
s’han produït canvis estructurals de gran abast en els últims quinze anys.
• L’any 2000 el 52,2% dels barcelonins i barcelonines treballa entre trenta-cinc i quaranta
hores a la setmana amb una mitjana per al conjunt de la ciutat de 40 hores i 24 minuts. Tot
i que no s’aprecien canvis significatius en aquest valor respecte a altres anys, entre 1990 i 2000 s’observa un augment de les persones que treballen menys hores (del 24,3% al 30%) en detriment dels que en treballen més de quaranta (de 34,1% al 29,1%).
• Quant al nombre de dies dedicats a la feina, els barcelonins i barcelonines treballen de mitjana 5,1 dies a la setmana (2000), promig que s’ha mantingut des de 1990.
• Els residents a la ciutat en la seva majoria, un 86,7%, treballen a jornada completa i el 57,2% amb horari partit de matí i tarda (2000). En general, els barcelonins i barcelonines se senten satisfets amb els seus horaris (un terç es declara molt satisfet/a i un 42,1, bastant). La jornada parcial es dóna sobretot entre les dones, joves i ocupats amb una categoria professional i nivell d’estudis baixos.
Trajectes i us del temps no especificat 1:39h Cures personals 11:21h Treball 7:48h Estudis 3:42h
Llar i familia 3:31h
Temps lliure i de lleure
13:33h Mitjans de comunicació 2:46h Treball voluntari i reunions 2:38h Vida social i diversió 2:04h
Aficions i jocs 1:39h
Esports i activitats a l’aire lliure
• Els ocupats dediquen més hores a la feina a mesura que la categoria professional i la responsabilitat augmenta. Segons les dades de l’any 2000, la categoria professional alta
és la que més temps dedica al treball mercantil (44:03h a la setmana) i hi inverteix sis hores
i mitja més que els de la categoria professional baixa.
• El nombre d’hores treballades no és homogeni entre el conjunt de la població de Barcelona i varia en funció de dos d’elements:
- Característiques de l’empresa:
A l’empresa pública es treballa una mitjana de 37:12 hores i a l’empresa privada una
mitjana de 41:06 hores setmanals. Segons sectors d’activitat, el sector en què es treballa
més hores és el de la construcció amb 46:12 hores setmanals i el que se n’hi treballa menys és, el sector serveis, amb 39:42 hores de mitjana (2000).
- Característiques del treballador:
Segons el sexe l’home treballa unes set hores de mitjana setmanal més que les dones, 43:25 hores els homes i 36:25 hores les dones (2000). Aquesta diferent dedicació entre homes i dones també s’aprecia per categoria professional, tot i que aquestes diferències varien en cada categoria. La major diferència es troba entre els treballadors de serveis i els obrers no qualificats, i les menors diferències entre els administratius i comercials.
Nombre d’hores treballades per la població ocupada durant l’última setmana segons categoria professional i sexe (mitjana). Barcelona, 2000
Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població. IERMB.
Els residents a la ciutat cada vegada dediquen més temps a desplaçar-se de casa a la feina. I és que tot i que Barcelona té una elevada autocontenció laboral, aquesta s’ha anat reduint en el període d’estudi.
• Barcelona pel que fa a la localització del lloc de treball i les pautes de mobilitat manté una marcada especificitat respecte a la resta de la província. L’any 2000 el 76,6% dels
barcelonins i barcelonines treballen a la ciutat, tot i que la tendència en els últims anys és
que vagin augmentat progressivament la proporció dels que surten a treballar a fora (del 15,4% de l’any 1985 al 18,7% el 2000). L’autocontenció de la ciutat és superior en el cas de les dones (85,5%) que en els homes (69,6%) (2000).
Empresari amb
assalariats Empresari senseassalariats Autònoms Prof. lliberals
Directors i tècnics 54:43 46:40 48:10 40:04 41:41 36:57 41:41 38:07 41:47 34:29 42:09 30:48 40:50 31:00 55:00 hores:minuts 50:00 45:00 40:00 35:00 30:00 25:00 20:00 15:00 10:00 5:00 Administratius
i comercials qualificatsObrers no qualificatsObrers Treballadorsserveis
• Augmenta el temps de desplaçament a la feina. Actualment els barcelonins i barcelonines són els que més tarden a desplaçar-se de casa a la feina en relació amb la resta de la província,
25:44 minuts de mitjana, augmentant més d’un minut en cinc anys (24:30 l’any 1995).
• El mitjà de transport més utilitzat en els desplaçaments laborals és el vehicle privat
(41,7%), mitjà que s’incrementa a mesura que la majoria d’ocupats es desplacen a treballar
fora de la ciutat. La resta de desplaçaments es fan en transport públic en un 34,8% dels casos i a peu en un 18,7% (2000).
Temps de desplaçament al treball (només l’anada) de la població ocupada. Barcelona, 1985-2000
Submostra formada per la població ocupada que treballa fora del seu domicili. Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població. IERMB.
Treballar en més d’una feina resulta quelcom cada vegada més excepcional, no tan sols entre els barcelonins i barcelonines, sinó també entre els residents a la resta de la província.
• La segona feina és poc habitual entre els residents a Barcelona i cada vegada té un paper més residual, només un 4,7% dels barcelonins i barcelonines declaren tenir una segona feina. La tendència a l’any 2000 és la de dedicar–hi menys de 20 hores al mes.
1.2. El temps de l’esfera familiar domèstica
Els barcelonins i barcelonines dediquen progressivament menys temps a les tasques del
treball familiar domèstic.
• L’any 2000, els barcelonins i barcelonines dediquen 15 hores a la setmana al treball familiar domèstic, és a dir, 2 hores i 09 minuts al dia de mitjana, mitja hora menys que deu
anys enrere.
1985 1990 1995 2000
Menys de 15 minuts 30,3 27,9 24,2 21,5
De 15 a 30 minuts 41,4 39,8 51,1 50,1
De 31 a 45 minuts 15,2 16,2 11,9 14,1
Més de 45 minuts 8,6 12,2 7,3 6,8
És irregular 4,4 3,9 5,3 5,6
NS/NC 0,1 0,0 0,2 1,9
Total 100,0 100,0 100,0 100,0
Hores diàries que les persones dediquen a les tasques de la llar (mitjana). Barcelona, 1990-2000
Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població. IERMB.
• Aquesta reducció general del temps dedicat a les tasques familiars domèstiques, en part, és compensada per l’augment de la contractació de personal extern remunerat.
Serveis remunerats presents a les llars on viuen les persones entrevistades. Barcelona, 1985-2000
Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població. IERMB.
Les dedicacions al treball familiar domèstic són molt desiguals entre els diferents grups
socials, sobretot segons els sexe dels individus. Amb tot, s’observen indicis d’un canvi estructural en què les dones redueixen el temps de dedicació al treball familiar domèstic en
benefici d’un lleuger increment del treball masculí.
• Les dones dediquen més del triple d’hores que els homes a activitats d’aquesta esfera: 3 hores i 13 minuts diaris davant dels 58 minuts dels homes (2000). Des de 1990 es
constata una disminució de la dedicació mitjana diària de les dones (gairebé una hora menys) i un lleu augment de la dedicació masculina (10 minuts més).
• La cura dels menors és una tasca fonamentalment assumida per la mare o de forma
compartida, però gairebé mai és assumida principalment pel pare. Al 1985 la cura dels menors era en un 69,3% dels casos assumida només per la mare, i a l’any 2000, el percentatge és menor, un 47,7%. Per contra, la cura d’altres persones dependents és una de les
responsabilitats més equidistribuides entre els membres de la llar, tot i que la principal
encarregada continua sent la dona, amb un 50% dels casos l’any 2000.
S’aprecia un canvi de tendència cap a disminució de la freqüència de les compres quotidianes, fet relacionat amb el procés de reducció de temps dedicat a les tasques familiars domèstiques.
1990 1995 2000
Cap hora 23,1 18,0 12,5
Una hora o menys 20,9 25,2 29,8
De més d’1 a 2 hores 13,2 14,7 17,3
De més de 2 a 3 hores 10,6 10,9 12,3
De més de 3 a 6 hores 18,3 21,4 19,3
De més de 6 a 10 hores 9,2 7,8 4,4
Més de 10 hores 2,7 0,9 0,6
NS/NC 1,9 1,3 3,8
Total 100,0 100,0 100,0
Nombre mitjà d’hores 2:39 2:25 2:09
1985 1990 1995 2000
Assistenta interina (no es queda a dormir) 1,2 2,6 2,1 1,6
Assistenta per hores 20,0 21,7 20,0 25,0
Cangur per als nens - - 1,4 1,4
Personal per a la cura de malalts o persones grans - - - 0,7
• Els barcelonins i barcelonines compren els aliments de la llar entre una i tres vegades
a la setmana (2000). El percentatge de persones enquestades que realitzen la compra
diàriament es redueix d’un 17% l’any 1995 a un 12,9% l’any 2000.
• Les principals diferències en aquest hàbit es produeixen en funció de l’edat (els joves concentren més les compres que no pas els adults) i del nivell d’estudis i la categoria professional (les categories més altes realitzen la compra amb menor freqüència).
1.3. Temps lliure i de lleure
En l’esfera del temps lliure i de lleure s’hi inclouen totes aquelles activitats no obligades ni per treball mercantil ni familiar domèstic ni per estudis. A la ciutat de Barcelona es tendeix a realitzar cada vegada més activitats de lleure alhora que augmenta lleument el percentatge de població que afirma disposar de poc temps propi. La dedicació a aquestes activitats i la percepció sobre la disponibilitat de temps lliure depenen de les circumstàncies vitals de cada individu, sobretot de l’edat, la situació laboral i l’estatus social.
• Dins de la llar es realitzen una mitjana de 2,1 activitats de lleure, a l’any 2000, essent les més majoritàries les de veure la televisió (56,9%), llegir (52,2%) i escoltar música (21,1%). La mitjana d’activitats fora de la llar és d’1,8, preferentment passejar (56,3%).
• El temps de lleure dels barcelonins i barcelonines s’omple, cada vegada més, d’un major nombre d’activitats. Mentre l’any 1995 els residents a la ciutat que realitzaven una o dues d’activitats a la llar eren un 94,6%, l’any 2000 el percentatge es redueix al 87,5% a favor d’un major nombre d’activitats. Pel que fa a la realització d’activitats fora de casa, entre l’any 1995 i el 2000 disminueix el percentatge de persones que només realitzen una o dues activitats del 85,3% al 72,2%.
• En general, el factor que determina majors diferències és l’edat, ja que les persones més joves són les que realitzen més activitats, sobretot fora de casa.
• L’any 2000 la majoria dels residents de la ciutat (el 65%) té la percepció de disposar de força temps lliure. En una escala de l’1 al 9, els entrevistats puntuen la percepció sobre
la seva disponibilitat amb un 4,9 de mitjana (2000). El percentatge de població que percep
el temps lliure com escàs augmenta progressivament. L’any 2000, el 34% dels barcelonins
i barcelonines declaren tenir poc temps lliure.
Opinió de les persones entrevistades sobre la seva disponibilitat de temps lliure. Barcelona, 1995-2000
Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població. IERMB.
1995 2000
Poc 31,6 34,0
Bastant 34,4 5,1
Molt 34,0 29,9
NS/NC 0,1 1,0
Les circumstàncies vitals, sobretot l’edat, la situació laboral i l’estatus social, condicionen la disponibilitat i la percepció sobre el temps lliure.
• Les diferències més evidents en la percepció de temps lliure es produeixen en funció de l’edat. Les persones amb edats compreses entre els vint-i-cinc i els quaranta-quatre
anys són les que declaren una major insatisfacció amb la disponibilitat de temps lliure, amb
una valoració de 3,8 i 4,2 respectivament, l’any 2000. Per contra, les persones majors de seixanta-cinc anys valoren amb una elevada puntuació, un 6,9, la seva disponibilitat de temps.
• Segons la situació laboral, també s’aprecien diferències importants. Els ocupats fan una valoració de disponibilitat de temps lliure força baixa, un 3,8 i els aturats de mitjana la valoren amb un 5,3 sobre 9, l’any 2000.
• Segons el nivell d’estudis també s’aprecien diferències importants que es poden resumir assenyalant que a major nivell d’estudis acabats menys percepció de temps lliure. Les persones sense estudis fan una valoració mitjana de 6,4 mentre que les persones amb estudis universitaris la fan de 4,3 a l’any 2000.
Els hàbits a la ciutat presenten una major nocturnitat que a la resta de la província. El temps de descans varia al llarg del cicle vital.
• Els barcelonins i barcelonines dormen una mitjana de gairebé vuit hores al dia i, tot i que mantenen unes pautes força estables respecte d’anys anteriors, mostren una dinàmica específica que els diferencia de la resta de la província de Barcelona i que ve marcada per una major nocturnitat que es tradueix en el retardament, en termes globals, de l’inici i el final de la jornada respecte del conjunt de la província.
• Les hores de descans de la població no són homogènies. Els homes, els joves, les
persones amb estudis secundaris i superiors i els ocupats dormen menys temps que els altres grups, a l’any 2000, entre 7 hores i 10 minuts i 7 hores i 38 minuts.
2. El temps de la vida quotidiana: la convivència de les activitats
La perspectiva del cicle vital és la que millor explica les diferències en els usos socials del temps. En ella, les circumstàncies de vida associades a les característiques dels individus conflueixen i estructuren pautes diferencials fàcilment identificables amb les diferents edats. Els grups establerts per aquesta anàlisi són: els joves (menys de 25 anys), els adults (de
25 a 64) i la gent gran (65 i més).
• El grup d’edat d’entre 25 i 64 anys (sobretot entre 25 i 44 anys) és el que suporta
una major càrrega de treball, 44:11 hores a la setmana (2000), moment de màxima inversió
en treball mercantil. Això representa un 26,3% del temps de la setmana ocupat per treball.
• Les dones suporten una càrrega global superior que els homes tot i la seva menor dedicació al treball mercantil (45 hores i 50 minuts davant les 42 hores i 41 minuts); les persones amb un nivell educatiu més alt i els ocupats i les mestresses de casa suporten càrregues superiors als altres col·lectius.
• Els més joves suporten una càrrega de treball relativament baixa (19 hores i 48 minuts) tenint en compte que no es contemplen les hores d’estudi.
• La població de seixanta-cinc anys i més es caracteritza per comptar amb una càrrega global relativament baixa que representa un total de 20 hores i 47 minuts, i una percepció d’elevada disponibilitat de temps lliure amb valors que oscil·len entre 6,12 i 7,67, l’any 2000.
Càrrega total i valoració del temps lliure per grups d’edat. Barcelona, 2000
Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població. IERMB.
La participació en el treball determina estratègies i usos del temps absolutament diferents.
• En funció de la participació en el treball mercantil i el familiar domèstic es poden distingir
quatre categories:
- Els que no treballen en res representen un 8,3% de les persones entrevistades. - Els que només treballen en l’esfera mercantil representen un 7,9%.
- Els que només treballen en l’esfera familiar domèstic representen un 42,8%.
- Els que treballen tan en l’esfera mercantil com en l’esfera domèstica representen un 41%.
Participació dels barcelonins i barcelonines en el treball. Barcelona, 2000
Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població. IERMB.
Temps de treball Temps Càrrega total Valoració de la % Temps ocupat mercantil de treball setmanal disponibilitat en treball
familiar domèstic de temps lliure a la setmana
Menys 25 anys 14:29 05:19 19:48 4,5 11,8
25-64 anys 29:01 15:10 44:11 4,2 26,3
65 i més anys 01:08 19:39 20:47 6,9 12,4
Nomès fan treball familiar domèstic
42,8%
Fan treball familiar domèstic
i mercantil 41%
Nomès fan treball mercantil
7,9% No fan cap treball
B. El temps de la ciutat
La configuració del territori i l’ús que en fa la població determina en gran mesura els usos socials del temps. En aquest sentit, l’espai de vida i la ciutat real quotidiana que resulta de la compaginació d’aquests espais particulars esdevenen un element explicatiu fonamental dels usos del temps.
3. L’ús de la ciutat
La ciutat de Barcelona està immersa en dues dinàmiques territorials contraposades alhora que complementàries. En primer lloc, l’ampliació de la ciutat real, cada cop més interrelacionada en l’espai metropolità. En segon lloc, la intensificació de les activitats en el propi barri, fenomen associat a la recerca de la proximitat com a valor en alça en una societat on el temps esdevé un bé, no només limitat, sinó escàs.
• L’ampliació de la ciutat real és conseqüència de tres dinàmiques territorials interrelacionades: - Dispersió de l’habitatge, de la població i de les activitats
- Major integració de l’espai, xarxes de relació urbana - Especialització funcional i social del territori
Barcelona es caracteritza per una elevada autocontenció en termes laborals i d’estudis, 76,6% l’any 2000, malgrat que es tendeixi a una disminució en els darrers anys. I és que la ciutat està immersa en una dinàmica creixent d’extensió de la superfície de la ciutat
quotidiana. Així ho assenyalen els índexs d’autocontenció per treball i estudis i la tendència
cada vegada major a ampliar l’espai de relacions socials. Alhora, es detecta una certa
preferència dels barcelonins i barcelonines per l’espai proper quan es tracta de fer compres d’aliments, roba i calçats, activitats d’oci i de lleure i esport.
• Comprar aliments envasats, roba, calçats i mirar botigues, entre un 80,1% i un 94,7% d’autocontenció (2000).
• Treballar, estudiar, fer esport i relacionar-se, entre un 74,6% i un 77,5% d’autocontenció (2000). • Activitats d’oci entre un 44,3% i un 54% d’autocontenció (2000).
Destinació dels desplaçaments al treball de la població ocupada. Barcelona, 1985-2000
Submostra formada per la població ocupada que treballa fora del seu domicili *L'any 1985 aquesta categoria inclou les dues anteriors i l'any 1990 inclou l'anterior. **L'any 1985 i 1990 aquesta categoria inclou la resposta "És irregular".
Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població. IERMB.
1985 1990 1995 2000
Mateix barri de residència 23,5 21,8 22,8 19,7
Altres barris del municipi 59,7 60,7 55,4 56,1
Primera corona 9,7 8,9 9,9 10,3
Segona corona - 4,8 6,3 7,6
Resta de la província - - 0,3 0,3
Resta de Catalunya* 5,9 1,0 0,7 0,6
Fora de Catalunya** 0,8 2,9 0,1 0,5
És irregular - - 4,4 4,1
NS/NC 0,5 0,0 0,2 0,8
Lloc on els membres de la llar compren habitualment els vestits i el calçat. Barcelona, 1985-2000
Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població. IERMB.
Lloc on els entrevistats realitzen activitats d’oci i de lleure (percentatges sobre el total de practicants). Barcelona, 1995-2000
Submostra formada pels entrevistats que realitzen cadascuna d’aquestes activitats. Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població. IERMB.
Tot i així, en els darrers anys s’apunta la tendència a una major obertura del municipi i a una ampliació de la ciutat real més enllà dels seus límits administratius, especialment per motius laborals. Cada vegada més la població de la resta de la província de Barcelona, principalment de la primera corona, es desplacen cap a Barcelona.
• Un 12% dels ocupats de la resta de la província es desplacen a treballar a la ciutat. Un 9,1% hi van per la compra del vestit i el calçat. Entre el 8 i el 12% hi van per motius de lleure i consum, i una tercera part hi va per anar el teatre, museus o exposicions. Precisament, els equipaments relacionats amb el lleure, el consum i la salut són els aspectes més ben valorats entre els no residents a la ciutat.
Les dinàmiques territorials recents han suposat un canvi de l’espai de vida quotidià dels individus que s’ha vist afectat per la tendència a la descentralització i a l’especialització. La localització de les activitats esdevé clau en la gestió del temps dels ciutadans i ciutadanes fins el punt que els problemes de conciliació de temps són en molts casos reflex de la manca de conciliació territorial. En aquest aspecte, la mobilitat esdevé l’element central d’aquesta qüestió.
1985 1990 1995 2000
Mateix barri 40,9 43,5 54,2 50,9
Centre del municipi 19,8 7,0 17,1 21,6
Altres barris del municipi 8,1 17,0 12,9 7,6
Altres municipis 1,2 1,0 0,8 1,1
Indistintament 29,0 29,0 14,3 18,1
NS/NC 1,1 2,4 0,6 0,6
Total 100,0 100,0 100,0 100,0
1995 2000 1995 2000 1995 2000 1995 2000 1995 2000 1995 2000
Al mateix barri 40,8 48,5 6,2 19,4 18,3 19,9 9,9 12,9 2,5 5,0 1,9 4,3
de residència
Al centre del 35,5 30,4 47,5 29,4 27,3 19,1 18,8 14,6 55,5 42,8 43,2 32,9 seu municipi
Altres barris 11,2 8,3 23,0 17,2 25,7 22,4 24,1 16,8 24,5 16,7 25,6 16,8
del municipi
Ciutats intermèdies - 0,1 0,4 0,4 1,2 1,1 0,2 0,3 0,1 0,1 -
-Altres municipis 0,2 0,5 2,7 1,7 1,7 2,2 4,4 2,6 0,2 0,2 0,4 0,6
Indistintament 12,2 12,1 19,6 29,0 24,7 32,6 41,2 50,1 15,8 31,5 27,1 41,5
NS/NC 0,0 0,1 0,7 2,9 1,1 2,6 1,4 2,6 1,3 3,8 1,8 3,9
Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Mirar botigues
Bars, discoteques
i pubs
• El treball i els estudis provoquen un 22,2% dels desplaçaments dels barcelonins i
barcelonines (2000). Un 7,2% dels desplaçaments en un dia feiner es produeixen per realitzar compres quotidianes mentre que el 26,4% es fan per altres activitats més esporàdiques com les compres no quotidianes, la visita al metge etc.
• Durada mitjana dels desplaçaments l’any 2000:
- Desplaçaments interns entre districtes: 15 minuts i 46 segons. - Desplaçaments entre districtes: 24 minuts i 38 segons
- Desplaçaments de Barcelona cap a l’Àrea Metropolitana: 31 minuts i 7 segons
- Desplaçaments de Barcelona a la resta de la Regió Metropolitana: 44 minuts i 2 segons
4. El temps de la ciutat
Els horaris són l’estratègia de gestió del temps i de control dels ritmes de la vida quotidiana de la població, i permeten determinar quina dimensió temporal pren cada activitat dins de la jornada.
• Cadascuna de les activitats de la vida quotidiana té uns horaris associats que determinen els ritmes de la població i que es reflecteixen en el temps de la ciutat. Les cures personals es concentren en les franges corresponents a primera hora del matí, al migdia i al vespre.
Ritme de la població. Percentatge de persones que realitzen cada activitats per trams horaris. Barcelona, 2002-2003
Font: Encuesta de Empleo del Tiempo. INE.
15:00
14:00
13:00
12:00
11:00
10:00
09:00
08:00
07:00
06:00 16:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00 22:00 23:00 00:00 01:00 02:00 03:00 04:00 05:00
10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Cures personals Llar i familia
Esports i activitats a l’aire lliure Trajectes i ús del temps no especificat Treball
Treball voluntari i reunions Aficions i jocs
Estudis
- L’activitat del treball es troba força distribuïda en totes les franges horàries tot i que hi ha una clara concentració al matí en l’horari de nou a dues i en menor mesura de cinc de la tarda a set/vuit de la tarda. Al migdia, la proporció de persones que estan ocupant el seu temps en el treball disminueix notablement.
- El treball dedicat a la llar i a la família s’inicia a les nou i s’allarga fins a l’hora de dinar i es torna a intensificar a la tarda entre les set i les deu de la nit.
- El treball voluntari es realitza també en aquestes franges horàries (de nou a dotze i de tres a nou de la tarda).
- Les activitats relacionades amb el lleure: practicar esports, fer vida social i dedicar-se a les aficions són tasques que es realitzen en major mesura a partir del migdia i, especialment, a la tarda.
• La incorporació a l’activitat quotidiana es produeix entre les sis i les nou del matí, moment en què majoritàriament la població es dedica a les cures personals. Hi ha tres grans moments en què la majoria de la població es dedica principalment a aquesta activitat: matí, migdia i vespre. Per altra banda, al matí i a la tarda és quan la població diversifica les activitats, especialment a la tarda i, per tant, són els moments en què se solapen un major nombre d’activitats.
R E S U M E X E C U T I U
I N F O R M E Q U A L I T A T I U
E S T U D I
Objectius i estructura de l’estudi
Grups de discussió
D’acord amb l’eix del cicle vital, s’han realitzat quatre grups de discussió, un per cada districte: • Districte de Nou Barris: persones d’entre 16 i 24 anys
• Districte de Sants: persones d’entre 25 i 44 anys • Districte de Les Corts: persones d’entre 45 i 64 anys • Districte de l’Eixample: persones de més de 65 anys
Dimensions de l’estudi
Quantitatiu
Eixos de l'Ajuntament de Barcelona
Proposta d’anàlisi IERMB
El temps de la ciutat El temps i la tipologia
de les persones que usen la ciutat
El temps de la ciutat de laL’ús
ciutat El temps de la ciutat Residents No residents Residents Grups socials
Hàbits i usos del temps de la ciutadania per unitats de convivència
El temps dels barcelonins
Hàbits i usos del temps dels diferents sectors
de la població
Els usos socials del temps Temps de treball mercantil Temps de treball familiar domèstic Temps personal i de lleure
Residents: Globals Grups socials i tipus de llars Evolució temporal Distribució territorial
Qualitatiu
Temps de treball mercantil
Temps de treball familiar i domèstic
Temps lliure i de lleure
Temps de treball mercantil
L’horari ideal
• Horari de treball fix, amb una certa flexibilitat quant a les hores d’entrada i de sortida • Jornada continuada
• Percepció negativa del treball en cap de setmana
• Preferència per canviar les hores extra per dies lliures • Manca d’organització empresarial • Allargament de les jornades a l’hora de sortida
• Pausa per dinar massa llarga
El treball mercantil s’identifica amb l’horari
L’horari laboral es percep com a excessivament extens
• Prestigi social
• Poca predisposició empresarial Etapa del cicle vital Activitat laboral
El treball mercantil té un paper central en la
configuració de la vida quotidiana de les persones
Horari laboral
Temps de treball mercantil
Espai temporal amb diverses dimensions:
• És temps de treball • És temps perdut
• És temps que s’aprofita per fer activitats de lleure
La proximitat és clau: treballar a prop de casa és percebut
com a qualitat de vida
Temps de desplaçament
Les dificultats de conciliació temporal varien
d’acord amb el cicle vital
• Estudis • Fills
• Persones dependents
Els problemes s’atribueixen a la rigidesa i l’extensió dels horaris laborals, no als horaris de les
altres activitats
La dificultat es manifesta quan es vol combinar l’activitat laboral
amb d’altres activitats
Les persones grans expressen opinions diferenciades:
• Abans es treballaven més hores que ara • Les dones dedicaven menys hores al treball mercantil
Temps de treball familiar i domèstic
La necessitat varia segons el tipus de llar i la capacitat econòmica
El temps de treball familiar i domèstic
està limitat pels horaris laborals
Ser home o dona, tot i que entre els joves creix la corresponsabilitat Tenir persones
dependents a casa, especialment fills
Disposar d’ajuda domèstica
Té més o menys importància en funció de les característiques dels individus i de les seves llars
La conciliació es percep com un fet individual i la
solució als problemes se situa en l’àmbit privat
Els problemes de conciliació entre treball mercantil i treball familiar i domèstic es resolen amb renúncies de temps lliure. En general, l’ordre en què una activitat condiciona les altres és:
Temps lliure i de lleure Temps de treball
familiar i domèstic Temps de treball
mercantil
inamovible
No tothom prioritza el temps de treball familiar i domèstic per davant del temps lliure i de lleure; hi ha col·lectius en què preval el segon,
especialment en les persones joves-adultes sense fills a casa
L’Administració no es visualitza
Temps lliure i de lleure
Temps personal Temps
de lleure Temps
lliure
Temps de difícil definició
Es percep com a temps residual,
supeditat a les altres activitats
Situació laboral
Situació familiar Edat
Disponibilitat segons el cicle vital
Adults
Activitats planificades El lleure s’associa
amb despesa
Pautes i percepcions sobre el lleure, diferenciades
en funció de l’edat de les persones
Gent gran
Activitats de baix cost i
gratuïtes
Joves
El lleure s’associa amb els
amics: relacions socials
Dificultats:
no es disposa de suficient temps lliure
Relativització:
Transports
públics Comerços
Serveis del barri Els desplaçaments
Temps de la ciutat
Falta de consciència col·lectiva sobre l’ús social
del temps
La gestió del temps es viu des d’una perspectiva
individual
L’organització dels individus i de la ciutat pivota
al voltant dels horaris laborals
Els discursos sobre la ciutat se centren en dos punts
Els serveis de proximitat
Els entrevistats es manifesten satisfets
de viure a Barcelona
Dos models contraposats
La proximitat s’associa amb qualitat de vida
Viure fora de la ciutat obliga a invertir molt
de temps en desplaçaments
El poble apareix com un lloc ideal, on el temps
deixa d’esdevenir un problema Barcelona ofereix
molts serveis i oportunitats
Barcelona és cara i imposa un ritme de vida
Temps de la ciutat
Elements que es relacionen amb el
temps de la ciutat
• Els horaris haurien de ser més extensos, especialment a la nit
• Freqüencia de pas més elevada els caps de setmana
Transport públic
• Els horaris són suficients
• Excepte els dels mercats municipals • Preferència per la compra pròxima
Horaris comercials
• Els horaris dels serveis del barri haurien de ser més extensos
• Biblioteques i centres cívics