Salut als districtes. Eixample. 2015

87  Descargar (0)

Texto completo

(1)

Salut als

Districtes

2015

(2)

La salut als districtes 2015: Eixample Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016

(3)

Presidenta

Gemma Tarafa i Orpinell

Gerència

Carme Borrell i Thió

Cap del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària Catherine Pérez

Coordinació de l’informe Glòria Perez

Elaboració i redacció

Alexis Sentís, Albert Espelt, Àngels Orcau, Patricia G. de Olalla

Revisió

Joaquín Salvador

Persones tècniques responsables dels registres d’Informació de l’Agència de Salut Pública de Barcelona:

Padró Municipal d’Habitants i InfoABS Ana Novoa

Enquesta de Salut de Barcelona Xavier Bartoll

Sistema d’Informació de Drogodependències Teresa Brugal i Albert Espelt

Oficina Tècnica del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama Rosa Puigpinós i Gemma Serral-Cano

Registre de Natalitat i Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs Glòria Pérez

Registre de Malalties de Declaració Obligatòria Joan Caylà, Angels Orcau, Patricia García de Olalla

Registre de Mortalitat i Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal Maica Rodríguez-Sanz

Sistema d’informació SISalut Pere Claver Llimona

Gestió de dades

Alexis Sentis, Maitona Miranda, Clara Torreblanca, Tabita Adina

Cita suggerida

(4)

Índex

Presentació... 0

Presentació ... 0

Objectiu ... 1

Resultats principals... 2

Característiques demogràfiques i socioeconòmiques de la població ... 2

Els hàbits de salut ... 4

L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives ... 5

Salut sexual i reproductiva ... 5

La salut percebuda i les malalties transmissibles ... 6

L’esperança de vida i la mortalitat ... 7

Conclusions ... 9

(5)

Presentació

Presentació

Des de l'any 1984, i arrel d'un procés de descentralització iniciat l'any 1979, la ciutat de

Barcelona es troba dividida en 10 districtes municipals que tenen autonomia i capacitat

de decisió i gestió econòmica.

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) té encomanades les funcions de Salut

Pública de l'Ajuntament de Barcelona, i treballa conjuntament amb els districtes. Entre

altres funcions, l'ASPB a través del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària, recull i analitza sistemàticament dades sobre la salut i els seus determinants per oferir una visió

de conjunt de la salut dels barcelonins i ajudar a determinar les actuacions prioritàries.

En aquest sentit, es fa cada any un informe sobre la salut de la ciutat, i cada dos anys

un informe sobre la salut als districtes.

L’informe ‘Salut als districtes’ és una anàlisi de la situació de la salut i els seus determinants, en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres

poblacionals que mostren les característiques de la població, els hàbits de salut, l’ús de

serveis, així com la salut de la població del districte.

El document que es presenta a continuació mostra els principals resultats sobre l’estat

actual de salut de la població del districte de l’Eixample. A l’Annex I es presenten en

(6)

Objectiu

L’objectiu d’aquest informe és analitzar la situació de salut del districte de l’Eixample i la seva evolució en els darrers anys, per tal de detectar les principals necessitats i

possibilitats de millora al districte en termes de salut.

En particular, s’analitzaran:

- Les característiques de la població

- Els hàbits de salut

- L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives

- La salut reproductiva

- La salut percebuda i les malalties transmissibles

- L’esperança de vida i la mortalitat

(7)

Resultats principals

Característiques demogràfiques i socioeconòmiques de la

població

L’any 2015 el districte de l’Eixample comptava amb una població total de 263.991 persones, de les quals 122.627 eren homes (46% del total) i 141.364 eren dones (54%).

El mateix 2015 el districte presentava una densitat de població (353,1

habitants/hectàrea), amb un percentatge de llars on conviuen 5 o més persones al

voltant del 7%, essent lleugerament inferior al conjunt de Barcelona (7,5%). En l’anàlisi per barris, destacar que Sagrada Família i Sant Antoni registraven una alta densitat

poblacional (488,6 i 477,5 habitants/hectàrea) representant una densitat el doble que la

que presentava la Dreta de l’Eixample (204,1 habitants/hectàrea). En l’anàlisi evolutiva,

en termes generals, durant total la darrera dècada s’observava estabilitat tan en el

número d’habitants com en l’estructura de la mateixa en quan a edat. De la mateixa manera, tant la densitat poblacional com el percentatge de llars on conviuen 5 o més

persones s’havien mantingut relativament estables en el temps en els darrers anys.

L’Eixample presentava una piràmide poblacional en relació a l’edat per el 2015 molt similar a la que s’observava pel conjunt de Barcelona, pel que fa a la població jove, per exemple el 44,50% dels homes i el 37,6% de les dones tenien entre 15 i 44 anys a

l’Eixample comparat amb el 42,2% dels homes i el 37,5% de les dones a Barcelona. Així mateix, 1.913 homes i 8.663 dones de 75 anys o més vivien soles a l’Eixample.

L’índex de sobre envelliment i el percentatge de gent gran que viu sola eren molt similars

entre districte i ciutat. Tampoc s’observaven diferències destacables entre els barris del districte de l’Eixample pel que feia referència a l’estructura de la població segons l’edat. Per altra banda, en l’evolució en les dades en persones grans, l’índex de sobre envelliment a l’Eixample es va anar incrementant des de 1996 a 2011, i amb un lleuger descens fins enguany, mantenint-se sempre lleugerament per damunt del global de

Barcelona tant per homes com per dones.

La població estrangera a l’Eixample eral’any 2015 un 24,8% dels homes i 24,0% de les

dones del districte eren d’origen estranger; mentre que en el total de Barcelona ho eren un 22,9% i un 21,7%, respectivament. El percentatge de població estrangera procedent

de països renta alta era superior a l’Eixample que a Barcelona (27,3% en els homes i un 23,7% en les dones a L’Eixample vers 20,8% i 19,6% respectivament a Barcelona). La població estrangera procedia principalment de països de Centre i Sud-amèrica

(8)

inferior a la Nova esquerra de l’Eixample (22,8%). Al comparar entre barris també destacava un percentatge superior de persones procedents de països de renda baixa al

barri de Sant Antoni i un percentatge superior de persones procedents de països de

renda alta al barri de l’Antiga esquerra de l’Eixample. En l’evolutiu s’observava un

augment de població estrangera notable y continuat a partir de l’any 2001 encara que

s’observava una tendència a l’estabilització a partir 2006. Aquest mateix comportament evolutiu es va donar al conjunt de Barcelona sempre observant-se valors lleugerament

superiors a l’Eixample. Pel que feia referència l’evolutiu de la distribució de les persones estrangeres segons país de procedència classificades per nivell de renda, des de l’any

2001 no s’observaven canvis substancials en els percentatges.

Per altra banda, l’Eixample era un dels districtes amb major nivell socioeconòmic de Barcelona. En relació als indicadors socio-econòmics, el percentatge de població amb

estudis universitaris l’any 2015 va ser superior als percentatges globals de la ciutat (39,8% dels homes i 38,8% de les dones tenien estudis superiors a l’Eixample). La Dreta

de l’Eixample i l’Antiga Esquerra de l’Eixample presentaven valors de renda familiar

bastant per sobre del districte i la ciutat, i així mateix, presentaven millors nivells

d’instrucció i nivells inferiors d’atur. En canvi, els barris d’ el Fort Pienc, Sagrada Família i Sant Antoni mostraven una renda familiar per sota el valor de referència de Barcelona

així com nivells lleugerament superiors d’atur. En l’ anàlisis evolutiu, el nivell educatiu

de la població de l’Eixample havia millorat els darrers anys, la proporció de persones sense estudis havia disminuït notablement (de 9,7% el 1996 a 2,7% el 2015 en el cas

dels homes i de 16,4% a 4,3% en el cas de les dones). L’atur, es va mantenir estable en

els darrers anys entorn al 8%. Per altra banda en el seu anàlisi més en detall, l’atur va

mantenir el mateix valor tant per homes com per dones (8,5%) al total del districte,i l’atur

de llarga duració (més de 12 mesos) era entorn al 40% a tots els barris observant-se els

valors superiors als barris del Fort Pienc i de la Sagrada Família (43,4% i 43,1%) i

inferiors a l’Antiga esquerra de l’Eixample (37%). Igualment, a l’Eixample la renda

familiar disponible s’havia mantingut estable presentant-se com una de les més altes de

la ciutat durant els darrers anys (l’any 2001, era de 116,3 essent 100 el valor de

referència de Barcelona i va passar a ser de 115,9 l’any 2015).

En relació a altres indicadors socio-econòmics, pel que feia referència a l’absentisme

escolar, l’any 2014 no va arriba al 1% (0,14%). En els assumptes relacionats amb

l’habitatge, a tot el districte predominaven els habitatges construïts abans del 1961 amb

percentatges entorn al 50-70%, menys en el cas del Fort Pienc i la nova Esquerra de

l’Eixample on aproximadament el 45% del habitatges eren del 1961-1980. Es van

comptabilitzar 121 persones sense llar, 15 habitatges per emergències socials i 5.816

sol·licitants d’habitatge de protecció oficial al districte. En relació al índex de victimització

(9)

del districte, o percentatge de persones entrevistades del districte que han estat víctimes

d’un o més fets que han considerat delictius el darrer any, va resultar ser d’un 25,3%.

Finalment a nivell de L’Eixample es van comptabilitzar 195 expedients de PIRMI (Renda

Mínima d’Inserció) actius (1,2‰ de la població del districte), 931 persones usuàries dels

Centres de Serveis Socials que han rebut ajuts d'àmbit econòmic (3,5%) i 452 persones

amb plaça fixa al servei de menjador Social (1,7%).

Els hàbits de salut

Segons les dades acumulades entre 2011 i 2014 de l’Enquesta de Salut de Catalunya

per Barcelona, en quan a l’obesitat, el percentatge d’homes obesos a l’Eixample era

superior que al global de Barcelona per tots els rangs d’edat (per exemple 30,4% vers 13,9% respectivament entre 35 i 44 anys). En canvi en les dones, a excepció dels rang

d’edat entre 45-54 anys, el percentatge de dones obeses a l’Eixample era inferior que

al global de Barcelona (per exemple 8,8% al districte vers 20,2% a la ciutat

respectivament entre les dones de 65 anys o més). S’observaven percentatges lleugerament inferiors de sedentarisme en homes i lleugerament superiors en dones

respecte els de Barcelona (menys en les dones de 65 o més anys d’edat). Finalment, pel que feia referència al consum de tabac en els homes per sobre dels 24 anys de edat

s’observava un percentatge inferior a L’Eixample que a Barcelona (per exemple 19,5%, vers 25,8% respectivament en homes entre 55-64 anys), i en els homes de 15-24 anys

un percentatge superior al districte (23,8% i 18,0% respectivament). En dones,

s’observava un percentatge inferior a l’Eixample que a Barcelona per sota del 55 anys

d’edat (per exemple 19,0%, vers 28,4% respectivament en dones entre 45-54 anys) i un

percentatge superior a l’Eixample en dones de 55 anys o més (per exemple, 25,7% i

20,4% respectivament en dones de 65 o més anys d’edat).

Els inicis de tractament per drogues al districte de l’Eixample han passat de 526 inicis per cada 100.000 homes de 15 a 54 any l’any 2004 a 442 per cada 100.000 homes l’any

2015. Durant el període 2004 al 2015 el nombre d’inicis anual s’ha situat al voltant dels

450 inicis de tractament. L’any 2015 hi ha hagut un petit increment de la taxa d’inicis per consum trastorn de consum d’alcohol tant en homes com en dones respecte l’any 2014.

Tot i que la tendència d’inicis de tractament al districte de l’Eixample és semblant a la

(10)

L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives

Segons les dades acumulades de l’Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona del

2011 al 2014, la majoria de la població de L’Eixample tenia cobertura sanitària

exclusivament pública encara que lleugerament per sota del global de la ciutat, i

aproximadament el 40% tenia a més una assegurança privada, proporció superior a la

de la ciutat de Barcelona. En relació a les consultes als serveis de salut, un alt

percentatge de la població de l’Eixample, amb valors molt similars tan en homes com en dones pel global de Barcelona, va visitar un metge/essa de capçalera l’any anterior a

l’enquesta, o un pediatre en el cas de la població infantil, observant-se unes proporcions

de visites superiors al 65% en tots els casos i destacant-ne proporcions superiors al

90% en edats més extremes (per sota del 15 anys i per sobre dels 65 anys). La visita a

l’especialista mostrava uns percentatges molt similars per sobre del 80% en totes les

edats, tan a L’Eixample com a Barcelona. En les consultes a urgències s’observaven percentatges lleugerament inferiors al districte en comparació a Barcelona, amb valors

més elevats en persones per sota dels 15 anys i per sobre dels 65 anys. D’altra banda,

el consum de medicaments era molt similar entre l’Eixample i el global de Barcelona tant en homes com en dones i gradualment superior en quan augmenta el rang d’edat de tal

manera que per sobre dels 65 anys s’observen percentatges de consum de

medicaments els últims dos dies del 90% o superiors.

Dins la sisena ronda (2002-2013) del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama

a L’Eixample 33.485 dones entre 50 i 69 anys d’edat foren convidades a realitzar-se

mamografies de cribratge, de les quals van participar un 46,6%. La participació s’havia mantingut estable en la darrera dècada. La taxa de càncers detectats havia anat

oscil·lant lleugerament en els darrers anys, essent de 4,6 càncers detectats per 1.000

dones en aquesta sisena ronda. L’ABS amb major participació fou la 2I (Sagrada Família) (59,6%) i la de menor participació fou la 2B (Via Roma) (40,3%). On es van

detectar més càncers va ser al 2C (Esquerra de l’Eixample) amb 11 casos.

Salut sexual i reproductiva

La natalitat del districte de l’Eixample mostrava un lleuger augment respecte a la dels darrers anys i mostrava valors inferiors als de la ciutat de Barcelona (8,1 per 1000

habitants i de 8,7 per 1000 habitants, l’any 2014 respectivament). L’any 2014, tant els

embarassos com la fecunditat i els avortaments de les dones en edat fèrtil (15-49 anys)

del districte de l’Eixample es van situar per sota dels de la ciutat de Barcelona, de tal manera que els embarassos al districte van ser 44,1 per 1000 dones de 15 a 49 anys i

a Barcelona de 51,4 per 1000 dones de 15 a 49 anys. Des de l’any 2009, s’observava

(11)

un augment en els embarassos a l’Eixample al contrari del que succeïa a Barcelona. Aquest creixement dels embarassos en el districte es devia a un lleuger augment també

des del 2009 tan en la fecunditat com en els avortaments (veure pàgina 27 del

PowerPoint als annexes).

L’any 2014, en dones adolescents (15 a 19 anys) els naixements a l’Eixample mostraven

valors inferiors als de Barcelona, 1,8 per 1000 dones de 15 a 19 anys a l’Eixample en

comparació a 6,1 per 1000 dones de 15 a 19 anys al global de la ciutat. Podem observar

com es mantenia el descens de la fecunditat al districte des de l’any 2008 de la mateixa

manera que s’observava al conjunt de la ciutat però sempre amb valors inferiors al

districte, malgrat tot també s’observava un increment puntual al 2012 a l’Eixample. D’aquesta manera, la taxa de fecunditat en dones adolescents a l’Eixample va passar de 5,4 el 2008 a 1,8 el 2014 (veure pàgina 28 del PowerPoint als annexes).

Pel que feia referència als indicadors de resultats negatius de l’embaràs (baix pes en néixer, prematuritat i baix pes per edat gestacional), l’any 2014 els valors de tots tres

indicadors van ser inferiors a l’Eixample que a Barcelona destacant la diferència en el

percentatge de baix pes en néixer (presentant baix pes en néixer un 7,4% del

naixements a Barcelona en comparació al 6,3% a l’Eixample). En els valors acumulats

entre 2010 i 2014 continuàvem observant valors inferiors per l’Eixample tot i que amb

una diferència menor amb el de la ciutat, en el cas del baix pes en néixer un 7,2% del

naixements a Barcelona en comparació al 6,3% a l’Eixample. Malgrat tot, des de l’any

2005 a l’Eixample s’havia produït un descens en els tres indicadors, com es el cas per

exemple del percentatge de baix pes en néixer (passant del 2005 al 2014 del 7,4% al

6,4%) o en el percentatge de prematuritat (passant del 2005 al 2014 del 6,9% al 6,2%).

La salut percebuda i les malalties transmissibles

Segons les dades acumulades entre 2011 i 2014 de l’Enquesta de Salut de Catalunya per Barcelona, en relació a la mala salut percebuda podíem observar un augment

progressiu conforme augmentava l’edat en ambdós sexes, des d’un percentatge inferior al 5% en menors de 15 anys a un percentatge entorn al 40-50% en persones de 65 anys

o més. En els homes observàvem una percepció de mala salut similar entre l’Eixample Barcelona, per exemple en els homes de 65 anys un 41,2% declaraven percepció de

mala salut a L’Eixample i a Barcelona un 39,4%. En les dones les diferències entre el

districte i la ciutat eren majors declarant pitjor salut percebuda les dones de la ciutat en

comparació amb les de l’Eixample, de manera més significativa entre les dones entre

45-64anys d’edat (13,9% a l’Eixample vers 25,8% a Barcelona). Pel que feia referència

(12)

amb l’edat en ambos sexes, mostrant-se superior a la ciutat que al districte menys en el grup d’homes de 65 anys o més que presentaven valors superiors a l’Eixample. El risc de patiment psicològic va ser del 12,5% en els homes de 65 anys o més i del 15%

en les dones de la mateixa edat.

D’altra banda, segons dades del registre de malalties de declaració obligatòria, l ’any 2014 la taxa d’incidència de tuberculosi per 100.000 habitants va ser de 12,6 en els homes i 6,3 en les dones, valors inferiors a la ciutat de Barcelona (23,7 per 100.000

homes i de 13,3 per 100.000 dones). S’observava, a més a més, una evolució favorable

de la malaltia, tant en homes com en dones. Per barris, el barri de Sant Antoni

presentava la incidència mitjana més elevada en els darrers cinc anys en homes (29 per

100.000 habitants) i en dones és la Nova esquerra de l’Eixample el barri que més

destacava (13,5 per 100.000 habitants). Quan al VIH destacar l’evolució favorable de la malaltia, tant en homes com en dones . El barri de St Antoni presenta la incidència

mitjana més elevada en els darrers cinc anys en homes i en dones és la Nova esquerra

de l’Eixample el barri que destaca.

L’esperança de vida i la mortalitat

L’any 2013, la taxa de mortalitat en homes (974,0 per 100.000 habitants) i en dones (530,1) va ser similar respecte el global de Barcelona (974,7 i 542,1, respectivament).

L’esperança de vida a l’Eixample en néixer era de 81,2 anys en homes i 86,9 anys en dones, també similar per tant als 80,7 i 86,6 en homes i dones de Barcelona ciutat,

respectivament. Per altra banda, la mortalitat prematura (mesurada en anys potencials

de vida perduts, APVP) va ser inferior a l’Eixample respecte el total de Barcelona (la raó d’APVP comparativa amb Barcelona fou de 82,8 pels homes i 84,2 per les dones). Tanmateix, s’observaven desigualtats en la mortalitat en els barris de L’Eixample el

període 2009-2013, en el cas dels homes la dreta de l’Eixample i Sant Antoni

presentaren lleugerament més mortalitat, mostrant Sant Antoni i el Fort Pienc els valors

d’esperança de vida més baixos (al voltant de 80 anys), al contrari, la Sagrada Família

va registrar menys mortalitat i per tant una major esperança de vida (87,5 anys). En el

cas de les dones l’esperança de vida al néixer menor s’observava al barri del Fort Pienc (80,5 anys) i la major al barri de la Sagrada Família (87 anys). Pel que fa referència a la

raó de mortalitat s’observaven pitjors valors en comparació als valors de Barcelona al barri de la dreta de l’Eixample tant en homes com en dones, i millors valors que a la

ciutat als barris de Sagrada Família en homes i de Nova Esquerra de l’Eixample en

dones. En relació a la raó de mortalitat prematura s’observaven millors valors en comparació als valors de Barcelona al barri del Fort Pienc tant en homes com en dones,

(13)

i pitjors valors que a la ciutat als barris de Sant Antoni en homes i de l’Antiga Esquerra de l’Eixample en dones.

En l’anàlisi evolutiva, la mortalitat a L’Eixample va disminuir lleugerament tant en homes com en dones l’any 2013 respecte l’any anterior i tant al districte com a la ciutat, l’evolució de la mortalitat presenta una tendència decreixent des de l’any 2000. La taxa de mortalitat tant en els homes com en les dones havia anat disminuint en el temps (i

augmentant l’esperança de vida), però la raó de mortalitat comparativa es va mantenir relativament estable, mostrant-se similar de la de Barcelona (el 2013 la raó de mortalitat

comparativa amb Barcelona fou de 99,9 en els homes i 97,8 en les dones). El

comportament descrit per a la relació entre la mortalitat de L’Eixample i Barcelona va

ser el mateix que segueixen l’esperança de vida en néixer en homes i dones i la

mortalitat prematura en dones, sempre mostrant valors similars entre el districte i la

ciutat. Pel que fa referència a l’anàlisi evolutiva de la mortalitat prematura en homes si

que s’observava una raó comparativa amb la ciutat que mostra valors inferiors a

l’Eixample que a Barcelona tot i que es podia observar com les diferències de les taxes

entre districte-ciutat s’escurçaven amb el pas del temps.

Pel que feia referència a les principals causes de mort l’any 2013, en homes i dones

entre 15 i 44 anys, al ser la mortalitat molt baixa a nivell de districte no es podien extreure

conclusions clares per a aquest rang d’edat (observem 48 homes i 31 dones mortes entre 15 i 44 anys l’any 2013). En el grup de persones entre 45 a 74 anys d’edat, la primera causa de mort el 2013 continuava essent el càncer de pulmó en el homes, seguit

de la malaltia isquèmica del cor; i en les dones el càncer de mama seguit de càncer de

pulmó. En les persones de 75 anys o més les dues primeres causes de mort en homes

van ser la malaltia isquèmica del cor i seguidament la malaltia cerebrovascular i en

dones la Demència Senil i la malaltia isquèmica del cor respectivament. En relació a

l’anàlisi evolutiva, a l’igual que passa al global de Barcelona, s’observava una disminució de la mortalitat en persones joves de 15 a 44 anys aproximadament a la meitat des de

l’any 2004 a l’any 2013 tan en els homes com en les dones. També en els grups d’edats

de 45 a 74 anys i en els majors de 75 anys s’observava una disminució de la taxa de

mortalitat estandarditzada tant en homes com en dones. Per causes, destacar els

darrers anys un augment de la mortalitat per càncer de pulmó en dones de 45 a 74 anys.

Finalment, en els majors de 75 anys s’observava una disminució continuada de la

mortalitat per malaltia isquèmica del cor en ambdós sexes i per malaltia cerebrovascular

en dones tot i que continuava sent una de les dues primeres causes de mort en ambos

(14)

Conclusions

El present informe descriu la salut i els determinants de la salut de la població del

districte de l’Eixample, així com la seva evolució. Cal tenir en compte que les dades provinents de les enquestes de salut de Barcelona, així com la informació per barris, i

altres dades poc freqüents tenen una validesa limitada per realitzar inferències al nivell

del districte ja que el reduït nombre de casos pot fer fluctuar les estimacions. La piràmide

poblacional del districte mostrava una estructura molt similar a la de Barcelona amb una

major representació de persones entre 30 i 44 anys per una banda i de 45-64 anys per

un altre; tanmateix s’observaven elevats índexs de sobre-envelliment i de gent gran

vivint sola també similars als valors que presentava la ciutat.

El districte presentava una densitat de població amb valors superiors al global de

Barcelona. També la població estrangera a l’Eixample, era superior a la del global de Barcelona sobretot el percentatge de població estrangera procedent de països renta

alta. Per barris, s’observava un percentatge de població estrangera lleugerament

superior a Sant Antoni que també destacava per ser el barri amb un percentatge superior

de persones procedents de països de renda baixa. Per contra, l’Antiga esquerra de

l’Eixample era el barri amb un percentatge superior de persones procedents de països

de renda alta. L’Eixample era un dels districtes amb major nivell socioeconòmic de Barcelona. El percentatge de població amb estudis universitaris va ser superior als

percentatges globals de la ciutat. La Dreta de l’Eixample i l’Antiga Esquerra de

l’Eixample presentaven valors de renda familiar bastant per sobre del districte i la ciutat, i així mateix, presentaven millors nivells d’instrucció i nivells inferiors d’atur. En canvi,

els barris d’ el Fort Pienc, Sagrada Família i Sant Antoni mostraven una renda familiar

per sota el valor de referència de Barcelona així com nivells lleugerament superiors

d’atur.

Pel que fa referència als hàbits de vida de la població de L’Eixample, el percentatge d’homes obesos a l’Eixample era superior que al global de Barcelona per tots els rangs

d’edat . En canvi en les dones, menys per el rang d’edat entre 45-54 anys, el percentatge

de dones obeses a l’Eixample era inferior que al global de Barcelona. S’observaven percentatges lleugerament inferiors de sedentarisme en homes i lleugerament superiors

en dones respecte els de Barcelona. Respecte el tabaquisme encara que semblava que

havia disminuït l’hàbit durant l’última dècada en els més joves, en la resta de les edats en els adults semblava que es mantenia entorn al 30% tan a L’Eixample com a Barcelona. Quan als inicis de tractament drogues, l’Eixample presenta valors inferiors als de Barcelona, tot i que el 2015 hi ha hagut un lleuger increment.

(15)

La cobertura sanitària era exclusivament pública en aproximadament un 55% de la

població de l’Eixample, amb un percentatge d’habitants amb doble cobertura superior al global de la ciutat superant el 40% tant en homes com en dones. La consulta tant al

metge/essa de família com al especialista el darrer any presentava percentatges elevats

tan al districte com a la ciutat observant-se uns percentatges lleugerament inferiors per

a l’Eixample i una tendència a ser inclús superiors en edats més extremes de la vida tan

la districte com a la ciutat. Un comportament similar s’observava amb les consultes als

serveis de urgències, més consultes en edats extremes i percentatges inferiors a

l’Eixample que a Barcelona. El consum de medicaments era elevat en tota la

població, superior al 50% en les dones i en els homes de 45 anys o més d’edat,

i en persones de 65 anys o més d’edat era del 90% o superior. Per altra banda s’observava un augment en els darrers anys de la participació en el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama, que tradicionalment havia estat baixa en aquest

districte.

Els darrers anys, els embarassos al districte de l’Eixample es mostraven estables i per sota del global de la ciutat, igual que la fecunditat i els avortaments, no obstant, els

darrers anys les diferències en els embarassos respecte la ciutat s’han escurçat,

principalment degut a un descens de la fertilitat a la ciutat.

Tant a l’Eixample com a Barcelona i tant en homes com en dones, la salut percebuda i

la salut mental eren pitjors a partir dels 45 anys d’edat, sobretot a partir dels 65 anys, i

en general s’observaven percentatges de mala salut percebuda i mala salut mental superiors en homes de 65 anys o més a l’Eixample que a la ciutat i superiors en dones

de 45 anys o més a la ciutat que al districte. La taxa d’incidència de tuberculosi a

l’Eixample era la meitat que la que presentava la ciutat de Barcelona. S’observava, a més a més, una evolució favorable de la malaltia, tant en homes com en dones.

Respecte del VIH destacar l’evolució favorable de la malaltia, tant en homes com en

dones, però al barri de St Antoni la incidència en homes es més alta que la mitjana, i en

dones és ho és la Nova esquerra.

A L’Eixample continuava havent-hi una mortalitat lleugerament inferior respecte la ciutat

i en la comparativa per barris amb la ciutat s’observava un excés de mortalitat prematura

sobretot al barri de Sant Antoni i només en els homes. L’evolució de la mortalitat al districte va ser positiva i disminuïen les desigualtats respecte Barcelona. En

consonància, l’esperança de vida augmentava en ambdós sexes i les diferencies

respecte la ciutat en homes (que és on eren de major magnitud ) van disminuir des de

l’any 2000. S’observava un descens de la mortalitat en totes les franges d’edat mostrant

(16)

la població més gran, continuava la disminució de la mortalitat per causes

cardio-cerebrovasculars, de manera que el càncer de pulmó i el càncer de mama es situaven

com les primeres causes de defunció prematura.

L’Eixample era un dels districtes amb menys privació socioeconòmica de Barcelona. Malgrat tot, les necessitats de salut del districte requereixen ressaltar igualment la

importància de prioritzar l’enfocament de “salut en totes les polítiques” i instaurar principalment polítiques socials, d’ocupació i integració, que facilitin les condicions de vida i treball adients per millorar la salut de la població.

(17)

Annex I

(18)

Presentació

L’informe de Salut als districtes és una anàlisis de la situació sobre la salut i els seus

determinants en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres

poblacionals que mostren les característiques de la població, la salut i els hàbits de salut,

així com, l’ús de serveis de la població del districte.

A continuació es presenten en detall els aspectes metodològics referents a les fonts

d’informació i la població estudiada, així com la definició i el càlcul dels indicadors

analitzats a l’informe.

Edició

Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016

(19)

Població d’estudi i fonts d’informació

La població d’estudi correspon a la població resident als districtes de la ciutat de

Barcelona, segons les dades de residència referides en els registres analitzats.

Per l’elaboració de l’informe s’han utilitzat les fonts d’informació de caràcter poblacional

disponibles a l’Agència de Salut Pública de Barcelona (taula 1).

Taula 1. Fonts d’informació utilitzades pel càlcul d’indicadors.

Indicadors Font d’informació

Característiques de la població Padró Municipal d’Habitants

Estadístiques de l’Ajuntament i la Generalitat

Els hàbits de salut Enquesta de Salut de Barcelona

Sistema d’Informació de Drogodependències

L’ús de serveis i la realització de Enquesta de Salut de Barcelona

pràctiques preventives

Oficina Tècnica del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama

La salut reproductiva Registre de Natalitat

Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs

La salut Enquesta de Salut de Barcelona

Registre de Malalties de Declaració Obligatòria

La mortalitat Registre de Mortalitat

(20)

Padró Municipal d’Habitants

El Padró Municipal d’Habitants és competència de l’Ajuntament de Barcelona, a qui

correspon la creació, manteniment, revisió i custòdia; essent l’Institut Municipal

d’Informàtica (IMI) qui s’encarrega de la seva gestió, control de la qualitat i tutela de la

informació. El padró és continu i mensual, un cop al mes tots els ajuntaments envien les

seves dades a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), qui centralitza la informació i la

retorna als ajuntament actualitzada. El Padró inclou informació socio-demogràfica (edat,

sexe, lloc de naixement, nacionalitat, nivell d'estudis i adreça de residència) de la

població empadronada de la ciutat. En aquest informe es realitza la descripció de la

població utilitzant les dades corresponents a la lectura del padró a 30 de juny de l’any

2013. Alguns indicadors es calculen en base a dades padronals d’anys anteriors.

Estadístiques socio-econòmiques de l’Ajuntament i Generalitat

D’altra banda, s’han consultat diverses fonts d’informació de l’Ajuntament i la Generalitat

que contenen diversos indicadors sobre les característiques socioeconòmiques de la

ciutat i dels barris. Les fonts d’aquests indicadors són les següents: Registres del

Consorci d’Educació de Barcelona; Atur registrat a les Oficines del Treball de la

Generalitat. Departament d’Empresa i Ocupació; Dirección General del Catastro.

Ministerio de Economía y Hacienda; Memòria de l’Equip de Detecció dels Serveis

d’Inserció Social; Memòria del Consorci de l’Habitatge de Barcelona; Enquesta de

Victimització de Barcelona; Registres de l’Institut Municipal de Serveis Socials.

Enquesta de Salut de Barcelona

L’Enquesta de Salut de Barcelona (ESB), que es duu a terme des de l’ASPB, té per

objectiu proporcionar informació actualitzada sobre la salut de la població i els seus

determinants, les conductes relacionades amb la salut, la utilització dels serveis sanitaris

i la realització de pràctiques preventives. Així mateix, també permet estudiar la incidència

i l’evolució de les desigualtats socio-econòmiques en l’estat de salut. L’Enquesta de Salut

de Barcelona proporciona estimacions fiables pel conjunt de la ciutat, així com per cada

un dels districte. L’ESB 2011 és la sisena enquesta impulsada per l’ASPB, essent les

altres les de 1983, 1986, 1992, 2001 i 2006. Per obtenir més detall es poden consultar

els Manuals al web de l’ASPB.1

1 Enquestes de Salut de Barcelona. Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a:

http://www.aspb.cat/quefem/documents_enquestes.htm

(21)

També s’han utilitzat les dades de l’ Enquesta Salut de Catalunya (ESCA) agregades

dels anys 2011 al 2014 per la ciutat de Barcelona que es duu a terme pel Departament

de Salut amb els mateixos objectius que l’ESB i compartint una metodologia comuna.

Sistema d’Informació de Drogodependències

El Sistema d’Informació de Drogodependències de Barcelona es genera a través de la

informació procedent de les urgències hospitalàries, la mortalitat per reacció aguda a

drogues, els inicis de tractament per alcohol i altres drogues, i de les xeringues donades

a injectors de drogues.2 El registre d’Inicis de tractament per substàncies psicoactives es

conforma de les dades que envien mensualment els Centres d'Atenció i Seguiment de

drogues (CAS) de la ciutat de Barcelona. D’altra banda, el registre de mortalitat per

reacció aguda a substàncies psicoactives es nodreix de totes les morts per causes no

naturals que són examinades al Institut de Medicina Legal de Catalunya.

Registre del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama

D’acord amb el Pla de salut 1993-95 de Catalunya i de la Regió Sanitària Barcelona

Ciutat, l’any 1995 s’implanta el Programa de Detecció de Càncer de Mama. El Programa,

de cobertura universal, adreçat a dones de 50 a 69 anys residents a la ciutat de

Barcelona.3 L’any 2001 es posa en marxa l’Oficina Tècnica del Programa, a l’ASPB, per

tal de dur a terme la coordinació a nivell de ciutat. El Sistema d’Informació registra

l’activitat del Programa a partir de les dades dels hospitals proveïdors que realitzen les

mamografies: Parc de Salut Mar (Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança), Hospital del

Vall d’Hebrón, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Hospital Clínic.

Registre de Natalitat

Les dades del registre de natalitat es recullen del Butlletí Estadístic del Part (BEP), que

incorpora informació tant del naixement com de dades socio-demogràfiques dels pares.

L’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), fa la recollida dels butlletins estadístics

als registres civils, valida la informació, codifica les dades, realitza la gravació en suport

informàtic. Aquesta informació s’envia a l’INE per tal que n’elabori les estadístiques

oficials de tot l’Estat Espanyol. L’ASPB rep les dades de les persones residents a

Barcelona amb una periodicitat anual i amb un decalatge de 9-10 mesos respecte l’any

de naixement. A l’ASPB les dades són depurades i geocodificades. A més, cada nounat

2 Sistema d'informació de drogodependències Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a:

http://www.aspb.cat/quefem/docs/sidb/default.htm

3 Programa de Detecció Precoç del Càncer de Mama a Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a:

(22)

es classifica en percentils de pes segons l’edat gestacional i d’acord amb les taules de

creixement del nounat. Per obtenir més detall es pot consultar el Manual de Natalitat al

web de l’ASPB.4

Registre d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs

Les dades procedeixen del Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs (IVE) de

Catalunya (Departament de Salut). La informació s’obté del qüestionari d’IVES, que és

confidencial i que recull dades sociodemogràfiques de la dona i del motiu de la

interrupció de l’embaràs. Aquest registre no inclou els avortaments espontanis. L’ASPB

rep les dades de les persones residents a Barcelona amb una periodicitat anual i amb un

decalatge d’1 any respecte l’any d’avortament. Per obtenir més detall es pot consultar el

Manual de Natalitat al web de l’ASPB.4

Registre de Malalties de Declaració Obligatòria

El Servei d’Epidemiologia de l’ASPB, a través d’un sistema de vigilància activa, és

responsable del registre de malalties de declaració obligatòria (MDO) dels residents a la

ciutat de Barcelona. Les principals fonts d’informació de les MDOs són els centres

d’atenció primària i els hospitals i clíniques de la ciutat, així com notificacions procedents

de metges que treballen en mutualitats mèdiques o altres centres assistencials i de

metges que donen assistència privada. Per obtenir més detall es poden consultar les

estadístiques de MDOs al web de l’ASPB.5

Registre de Mortalitat

Les dades del registre de mortalitat es recullen de les butlletes oficials (el certificat mèdic

de defunció, el qual és emplenat pel metge/essa, i el Butlletí Estadístic de Defunció,

emplenat pel familiar de la persona difunta). Aquest registre conté informació de les

defuncions de residents a Barcelona. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)

rep la informació amb dos anys de decalatge respecte l’any de la defunció. A l’ASPB, les

dades són depurades i contrastades amb registres complementaris, com el Padró

Municipal d’Habitants de Barcelona, el Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat

Perinatal de Barcelona de l’ASPB i la informació proporcionada per l’Institut de Medicina

4 Natalitat i mortalitat. Estadístiques vitals. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a:

http://www.aspb.cat/quefem/documents_estadistiques.htm

3 El control de malalties Vigilància epidemiològica i intervenció . Agència de Salut Pública de Barcelona.

Consultar a: http://www.aspb.cat/quefem/epidemies.htm

(23)

Legal de Catalunya de les defuncions amb intervenció judicial. Per obtenir més detall es

pot consultar el Manual de Mortalitat al web de l’ASPB.6

Indicadors

Per l’obtenció dels indicadors s’utilitzarà majoritàriament el Sistema d’Informació SISalut

de l’ASPB. El SISalut permet disposar de les dades dels registres de l’ASPB

homogeneïtzades i normalitzades, i posteriorment, permet reunir i generar el gran volum

d’indicadors anuals i evolutius.

Els indicadors que es mostren a l’informe s’han calculat per cadascun dels districtes i pel

conjunt de Barcelona ciutat, es mostren per separat per homes i dones, i sempre que les

dades ho han permès, es mostren per cadascun dels barris o Àrees Bàsiques de Salut7

(ABS) que formen part del districte.8 Els resultats es presenten en forma de taules (Annex

II) i figures (Annex III).

6 Natalitat i mortalitat. Estadístiques vitals. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a:

http://www.aspb.cat/quefem/documents_estadistiques.htm

7 L’àrea bàsica de salut és la unitat territorial elemental on es presta l’atenció primària de salut, i que constitueix l’eix vertebrador del sistema sanitari

8 Informació per ABS, 2011. Agència de Salut Pública de Barcelona. Consultar a:

(24)

Annex II

(25)

Presentació

L’informe de Salut als districtes és una anàlisis de la situació sobre la salut i els seus

determinants en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres

poblacionals que mostren les característiques de la població, la salut i els hàbits de salut, així

com l’ús de serveis de la població del districte.

A continuació es presenten els resultats detallats dels indicadors, a partir de les diferents

fonts d’informació analitzades, en forma de taules evolutives anuals, així com de taules

comparatives per barris o Àrees Bàsiques de Salut (ABS) per aquells indicadors dels quals

es disposa d’aquests nivells de desagregació.

Edició

(26)

Índex

Presentació ...2

Taula 1. Evolució dels indicadors socio-demogràfics. Eixample 1996-2015. ...4

Taula 2. Distribució als barris dels indicadors socio-demogràfics. Eixample 2015...5

Taula 3. Evolució dels indicadors socio-econòmics. Eixample 1996-2015...6

Taula 4. Distribució als barris dels indicadors socio-econòmics. Eixample 2015. ...7

Taula 5. Distribució d’altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris de l’Eixample, 2015. ...8

Taula 5. Distribució d’altres indicadors socioeconòmics al districte i als barris de l’Eixample, 2015.

(continuació) ...9

Taula 6. Evolució dels indicadors de salut sexual i reproductiva. Eixample 2005-2014...10

Taula 7. Evolució dels indicadors de salut i hàbits de salut. Eixample 2001-2014. ...11

Taula 8. Evolució dels indicadors d’ús de drogues. Eixample 2004-2015 ...12

Taula 9. Evolució dels indicadors de malalties de declaració obligatòria. Eixample 2005-2014. ...13

Taula 10. Distribució als barris dels indicadors de malalties de declaració obligatòria.

Eixample 2010-2014...14

Taula 11. Evolució dels indicadors d’ús de serveis. Eixample 2001-2014. ...15

Taula 12. Evolució dels indicadors del programa de detecció precoç del càncer de mama. Eixample 2002-2013. ...16

Taula 13. Distribució a les ABS dels indicadors de cobertura del programa de detecció precoç del càncer de mama. Eixample 2013 (6ª ronda). ...17

Taula 14. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe . Eixample 2004-20131...18

Taula 15. Evolució de les principals causes de mortalitat en els homes. Taxes estandarditzades1 per

edat per 100.000 habitants. Eixample 2004-20132. ...19

Taula 16. Evolució de les principals causes de mortalitat en les dones. Taxes estandarditzades1 per

edat per 100.000 habitants. Eixample 2004-20132. ...20

Taula 17. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida segons el sexe per barris. Eixample 2009-20131. ...21

(27)

Taula 1. Evolució dels indicadors socio-demogràfics. Eixample 1996-2015.

Homes 1996 2001* 2006 2011 2012 2013 2014 2015

Població 111.689 113.844 123.368 122.559 122.693 122.397 122.965 122.627 Edat

0-14 anys 12,3% 12,2% 11,9% 12,1% 12,0% 12,1% 12,1% 12,2%

15-29 anys 21,7% 19,7% 19,5% 17,4% 17,0% 16,6% 16,3% 16,2%

30-44 anys 22,0% 23,4% 26,1% 27,3% 27,5% 27,6% 27,6% 27,1%

45-64 anys 24,6% 24,3% 24,6% 25,7% 25,9% 25,9% 26,0% 26,1%

65-74 anys 11,6% 10,4% 8,7% 8,4% 8,5% 8,8% 9,2% 9,4%

>=75 anys 8,4% 8,9% 9,0% 9,2% 9,2% 9,1% 8,8% 8,9%

Sobre-envelliment 41,9% 45,9% 50,8% 52,4% 51,9% 51,0% 49,0% 48,6%

Gent gran que viu sola

65-74 anys 8,1% 9,9% 11,8% 14,4% 14,5% 14,6% 14,9% 14,9%

75-84 anys 10,3% 13,0% 13,7% 14,6% 15,2% 15,7% 15,7% 15,5%

>=85 anys 15,0% 21,0% 21,4% 21,7% 21,5% 21,6% 20,9% 21,9%

Població estrangera 3,8% 7,7% 19,9% 23,5% 24,3% 24,6% 24,9% 24,8%

Països de renda alta** 31,7% 24,2% 12,4% 25,2% 26,2% 27,3% 28,1% 27,3% Països de renda mitja** 66,4% 74,5% 82,4% 72,9% 71,6% 70,5% 69,6% 70,4%

Països de renda baixa** 1,6% 1,2% 5,0% 1,8% 2,1% 2,1% 2,1% 2,2%

Dones 1996 2001* 2006 2011 2012 2013 2014 2015

Població 137.088 137.206 145.896 142.939 142.854 142.483 142.338 141.364 Edat

0-14 anys 9,6% 9,7% 9,7% 9,8% 9,8% 9,8% 9,9% 9,9%

15-29 anys 17,4% 16,1% 16,8% 15,6% 15,4% 15,1% 14,9% 14,9%

30-44 anys 20,0% 21,2% 22,3% 22,9% 23,2% 23,4% 23,5% 23,2%

45-64 anys 24,4% 24,2% 25,0% 26,1% 26,1% 26,1% 26,1% 26,2%

65-74 anys 14,1% 12,5% 10,2% 9,7% 9,8% 10,0% 10,5% 10,7%

>=75 anys 14,8% 15,5% 15,8% 15,9% 15,7% 15,6% 15,2% 15,1%

Sobre-envelliment 51,1% 55,5% 60,8% 62,0% 61,7% 60,8% 59,1% 58,6%

Gent gran que viu sola

65-74 anys 26,5% 26,5% 25,4% 26,4% 26,2% 26,3% 26,5% 26,1%

75-84 anys 35,6% 41,3% 39,8% 38,8% 38,5% 38,9% 38,2% 37,6%

>=85 anys 25,5% 39,8% 40,6% 42,5% 43,6% 44,0% 44,1% 44,5%

Població estrangera 3,7% 7,6% 18,0% 22,1% 23,0% 23,6% 24,0% 24,0%

Països de renda alta** 37,4% 23,3% 21,3% 23,0% 23,5% 24,2% 24,7% 23,7% Països de renda mitja** 61,0% 75,6% 77,9% 76,0% 75,5% 74,7% 74,2% 75,1%

Països de renda baixa** 1,2% 0,8% 0,5% 0,8% 0,9% 0,9% 1,0% 1,0%

Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona (*) L’indicador ‘Gent gran que viu sola’ correspon a l’any 2000

(28)

Taula 2. Distribució als barris dels indicadors socio-demogràfics. Eixample 2015.

Antiga Nova

El Fort Sagrada Dreta de Sant

Homes Esquerra Esquerra

Pienc Família l’Eixample Antoni

Eixample Eixample

Població 14.886 23.544 20.018 19.330 26.765 18.084

Edat

0-14 anys 12,9% 11,7% 13,6% 12,1% 11,8% 11,3%

15-29 anys 16,0% 16,2% 16,3% 16,6% 16,3% 15,7%

30-44 anys 27,3% 26,7% 26,4% 27,8% 26,3% 28,8%

45-64 anys 25,8% 26,9% 26,1% 25,6% 26,1% 26,0%

65-74 anys 9,4% 9,1% 9,5% 8,8% 10,4% 8,9%

>=75 anys 8,5% 9,3% 8,0% 9,0% 9,1% 9,3%

Sobre-envelliment 47,6% 50,5% 45,5% 50,8% 46,6% 51,2%

Gent gran que viu sola

65-74 anys 12,4% 12,8% 18,5% 16,4% 14,4% 15,0%

75-84 anys 14,4% 16,2% 16,5% 15,4% 14,7% 15,7%

>=85 anys 24,2% 22,3% 24,0% 21,4% 19,8% 21,3%

Població estrangera 25,3% 24,1% 24,5% 25,9% 22,8% 27,7%

Països de renda alta** 25,3% 20,0% 41,6% 32,5% 21,9% 24,5%

Països de renda mitja** 72,3% 77,3% 56,8% 66,0% 76,5% 71,4%

Països de renda baixa** 2,3% 2,6% 1,4% 1,3% 1,6% 3,9%

Dones El Fort

Pienc

Sagrada Família

Dreta de l’Eixample

Antiga Esquerra Eixample

Nova Esquerra Eixample

Sant Antoni

Població 16.759 27.803 23.326 22.366 30.946 20.164

Edat

0-14 anys 10,6% 9,3% 10,7% 10,1% 9,7% 9,7%

15-29 anys 15,1% 14,4% 15,1% 15,3% 15,3% 13,8%

30-44 anys 23,8% 23,4% 23,3% 23,3% 22,2% 23,8%

45-64 anys 25,9% 27,0% 25,8% 25,5% 26,8% 25,6%

65-74 anys 10,7% 10,7% 9,8% 10,4% 11,4% 10,8%

>=75 anys 13,9% 15,3% 15,2% 15,4% 14,6% 16,3%

Sobre-envelliment 56,5% 58,9% 60,8% 59,6% 56,3% 60,1%

Gent gran que viu sola

65-74 anys 23,0% 26,9% 26,3% 28,2% 25,9% 25,4%

75-84 anys 38,0% 38,1% 36,7% 35,9% 37,5% 39,4%

>=85 anys 39,3% 45,1% 35,3% 45,8% 48,4% 52,1%

Població estrangera 24,3% 24,2% 24,2% 24,5% 22,6% 24,8%

Països de renda alta** 23,1% 18,1% 34,7% 27,2% 18,1% 23,2%

Països de renda mitja** 75,8% 80,6% 64,4% 71,9% 80,9% 74,8%

Països de renda baixa** 0,9% 1,1% 0,7% 0,7% 0,9% 1,8%

Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona

(**) Percentatges respecte el total de població estrangera

(29)

Taula 3. Evolució dels indicadors socio-econòmics. Eixample 1996-2015.

1996 2001* 2006 2011 2012 2013 2014 2015

Densitat d’habitants 354,8 332,6 356,2 332,6 355,2 354,3 354,9 353,1

Llars de 5 persones o més 7,3% 5,9% 6,8% 6,3% 6,5% 7,3% 6,7% 6,6%

Índex Renda Familiar nd 116,3 114,0 114,4 110,6 116,4 115,9 nd

Atur nd nd nd 8,3% 8,9% 8,5% 8,5% 7,8%

Nivell d’estudis en homes

Sense estudis 9,7% 7,4% 6,9% 7,1% 4,7% 4,4% 3,9% 2,7%

Primaris 21,7% 19,9% 15,8% 14,1% 12,9% 11,1% 10,6% 11,9%

Secundaris 16,8% 16,3% 16,2% 16,5% 16,8% 17,2% 17,5% 16,7%

Batxillerat i FPII 28,3% 29,0% 30,7% 27,9% 29,4% 29,6% 29,2% 28,8%

Universitaris 22,7% 27,05 30,3% 34,4% 36,1% 37,6% 38,8% 39,8%

No consta 0,8% 0,4% 0,1% 0,1% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

Nivell d’estudis en dones

Sense estudis 16,4% 12,4% 10,0% 8,6% 6,4% 6,1% 5,5% 4,3%

Primaris 28,0% 26,0% 20,9% 18,1% 16,8% 15,5% 15,0% 16,0%

Secundaris 17,0% 16,8% 17,0% 17,1% 17,1% 17,1% 17,2% 16,6%

Batxillerat i FPII 21,0% 22,6% 25,4% 23,5% 24,7% 24,8% 24,5% 24,2%

Universitaris 16,8% 21,7% 26,6% 32,7% 35,0% 36,5% 37,8% 38,8%

No consta 0,8% 0,5% 0,1% 0,1% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona; nd: No disponible

(30)

Taula 4. Distribució als barris dels indicadors socio-econòmics. Eixample 2015.

Densitat d’habitants

El Fort Pienc

340,7

Sagrada Família

488,6

Dreta de l’Eixample

204,1

Antiga Esquerra Eixample

337,8

Nova Esquerra Eixample

431,4

Sant Antoni

477,5

Llars de 5 persones o més 7,1% 6,1% 7,2% 6,5% 6,4% 6,6%

Índex Renda Familiar * 98,0 95,3 150,1 119,2 105,9 94,8

Atur 8,2% 8,2% 6,4% 7,3% 7,9% 8,6%

Nivell d’estudis en homes

Sense estudis 2,9% 3,3% 2,4% 2,5% 2,5% 2,8%

Primaris 13,8% 13,9% 7,9% 8,7% 11,5% 16,1%

Secundaris 18,1% 19,8% 12,2% 13,9% 16,6% 19,4%

Batxillerat i FPII 29,4% 29,4% 27,0% 28,5% 29,7% 28,5%

Universitaris 35,8% 33,6% 50,5% 46,4% 39,6% 33,1%

No consta 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,1%

Nivell d’estudis en dones

Sense estudis 4,4% 5,1% 3,6% 3,8% 4% 5,3%

Primaris 16,8% 18,8% 11,4% 12,9% 16,1% 19,9%

Secundaris 18,0% 18,8% 13,1% 14,4% 16,9% 18,7%

Batxillerat i FPII 24,4% 23,3% 24,5% 25% 24,8% 22,8%

Universitaris 36,5% 34,0% 47,4% 43,8% 38,2% 33,2%

No consta 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%

Font: Padró Municipal d’Habitants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona

(*)Índex de Renda Familiar Disponible i Atur corresponent a l’any 2014

(31)
(32)

T a u la 5 . D is tr ib u c d ’a lt re s in d ic a d o rs s o c io e c o n ò m ic s a l d is tr ic te i a ls b a rr is d e l’ E ix a m p le , 2 0 1 5 . (c o n ti n u a c ) D is tr ic te S a g ra d a D re ta d e A n ti g a E s q u e rr a N o v a E s q u e rr a S a n t A n to n i E l F o rt P ie n c E ix a m p le F a m íl ia l’ E ix a m p le E ix a m p le E ix a m p le N % -‰ N % -‰ N % -‰ N % -‰ N % -‰ N % -‰ N % -‰ E c o n ò m ic s N o m b re d ’e x p e d ie n ts d e P IR MI a c ti u s 1 9 5 1 ,2 ‰ n d n d n d n d n d n d n d n d n d n d n d n d N o m b re d e p e rs o n e s d e ≥ 6 0 a n y s a m b 1 1 .9 6 6 1 6 ,2 % 2 0 9 6 2 4 ,5 % 1 .3 8 1 9 ,5 % 2 .7 5 2 2 3 ,2 % 1 .4 7 6 1 2 ,8 % 1 .7 0 1 1 0 ,1 % 2 .5 6 0 2 3 ,7 % in g re s s o s I P R E M < 1 N o m b re d e p e rs o n e s d e ≥ 6 0 a n y s a m b 1 6 .6 8 3 2 2 ,6 % 2 8 1 1 3 2 ,8 % 1 .9 7 7 1 3 ,6 % 4 .0 2 6 3 4 ,0 % 2 .0 3 8 1 7 ,7 % 2 .1 0 4 1 2 ,5 % 3 .7 2 7 3 4 ,5 % in g re s s o s I P R E M 1 -2 P e n s io n s n o c o n tr ib u ti v e s e n 1 .2 2 8 2 0 ,8 ‰ 1 9 5 2 8 ,6 ‰ 1 3 0 1 1 ,2 ‰ 2 1 9 2 3 ,4 ‰ 2 0 8 2 2 ,5 ‰ 2 2 4 1 6 ,9 ‰ 2 5 2 2 8 ,8 ‰ m a jo rs 6 5 a n y s * U s u a ri s d e ls C e n tre s d e S e rv e is S o c ia ls q u e h a n r e b u t a ju ts 9 3 1 3 ,5 ‰ 7 4 2 ,3 ‰ 1 7 9 3 ,5 ‰ 1 3 4 3 ,1 ‰ 1 0 7 2 ,5 ‰ 2 3 1 4 ,0 ‰ 2 1 6 5 ,6 ‰ d 'à m b it e c o n ò m ic * Me n ja d o r S o c ia l * 4 5 2 1 ,7 ‰ 4 2 1 ,3 ‰ 7 0 1 ,4 ‰ 5 4 1 ,2 ‰ 5 9 1 ,4 ‰ 9 8 1 ,7 ‰ 1 5 1 3 ,9 ‰ F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s d e B ar ce lo na , A ju nt am en t d e B ar ce lo na F on t: P ad ró M un ic ip al d ’H ab ita nt s d e B ar ce lo na , A ju nt am en t d e B ar ce lo na ; n d: n o di sp on ib le N ote s: 1A bs en tis m e: C as os a m b m és d ’u n 25 % d e d ie s q ue h an fa lta t d e fo rm a i nj us tifi ca da a l’ es co la . 2T ax a d e g ra du ac ió : N om br e d ’a lu m ne s q ue h an a pr ov at e l c ur s e sc ol ar p el to ta l d ’a lu m ne s m atr ic ul ats .

3 A

tu r: P er ce nta tg e d e p er so ne s en tr e 1 6 i 6 4 a ny s r eg is tr ad es a le s O fic in es d e T re ba ll d e l a G en e ra lita t s ob re e l n om br e d e p er so ne s d e 1 6 a 6 4 a ny s. E st im ac ió p e r ba rr is a p ar tir d e d ad es fa ci lita de s p er c od is p os ta ls .

4 P

er so ne s o fa m íli es in sc rite s a l R eg is tr e d e S ol ·li ci ta nts d ’H ab ita tg e d e P ro te cc ió O fic ia l d e B ar ce lo na 5Ín de x de v ic tim itz ac ió : P er ce nta tg e d e p er so ne s e ntr ev is ta de s d e l d is tr ic te q ue h an e sta t v ic tim es d ’u n o m és fe ts q ue h an c on si de ra t d el ic tiu s el d ar re r a ny .

6 M

(33)
(34)

Taula 7. Evolució dels indicadors de salut i hàbits de salut. Eixample 2001-2014.

Homes 2001 2006 2011 2011-14* 2011-14* Barcelona

Mala salut percebuda

0-14 anys 1,8% 9,4% 0,0% 0,0% 3,6%

15-44 anys 5,8% 11,5% 7,8% 4,8% 6,4%

45-64 anys 22,8% 14,0% 20,8% 17,3% 16,2%

>=65 anys 40,0% 33,3% 53,7% 41,2% 39,4%

Risc de patiment psicològic

15-44 anys 9,6% 13,2% 15,1% 2,5% 8,0%

45-64 anys 8,8% 13,5% 21,7% 8,0% 10,2%

>=65 anys 12,2% 8,7% 11,4% 12,5% 9,1%

Obesitat

15-24 anys 2,6% 3,7% 0,0% 0,0% 2,7%

25-34 anys 3,4% 2,9% 9,7% 7,3% 6,7%

35-44 anys 12,9% 12,0% 3,3% 30,4% 13,9%

45-54 anys 13,3% 20,6% 15,4% 22,3% 18,1%

55-64 anys 11,1% 5,7% 27,3% 34,4% 20,9%

>=65 anys 12,2% 9,8% 4,9% 21,7% 16,7%

Sedentarisme

15-44 anys nd 49,3% 49,4% 35,2% 41,5%

45-64 anys nd 70,5% 62,5% 63,3% 64,1%

>=65 anys nd 76,9% 63,4% 74,6% 79,0%

Consum de tabac

15-24 anys 38,3% 28,8% 18,8% 23,8% 18,0%

25-34 anys 36,2% 32,4% 32,3% 22,5% 32,4%

35-44 anys 38,6% 53,7% 30,0% 31,2% 35,8%

45-54 anys 35,0% 35,1% 19,2% 30,1% 32,3%

55-64 anys 27,8% 19,8% 18,2% 19,5% 25,8%

>=65 anys 13,4% 11,9% 17,1% 6,7% 12,1%

Dones 2001 2006 2011 2011-14* 2011-14* Barcelona

Mala salut percebuda

0-14 anys 7,6% 0,0% 0,0% 3,9% 4,5%

15-44 anys 9,3% 13,3% 10,1% 6,7% 8,4%

45-64 anys 24,1% 28,3% 10,5% 13,9% 25,8%

>=65 anys 52,5% 38,2% 47,9% 48,4% 50,3%

Risc de patiment psicològic

15-44 anys 13,9% 22,6% 20,0% 7,3% 12,3%

45-64 anys 18,3% 18,7% 21,4% 5,3% 16,3%

>=65 anys 15,2% 17,9% 21,4% 15,0% 17,1%

Obesitat

15-24 anys 2,6% 0,0% 5,6% 0,0% 2,5%

25-34 anys 1,8% 6,1% 5,4% 5,8% 9,6%

35-44 anys 6,9% 17,0% 2,9% 4,1% 8,6%

45-54 anys 8,5% 8,6% 12,9% 14,2% 10,4%

55-64 anys 12,2% 11,2% 0,0% 12,8% 16,1%

>=65 anys 10,5% 13,4% 14,6% 8,8% 20,2%

Sedentarisme

15-44 anys nd 57,8% 53,9% 67,2% 60,8%

45-64 anys nd 73,8% 68,4% 71,3% 70,7%

>=65 anys nd 88,2% 68,8% 59,1% 78,8%

Consum de tabac

15-24 anys 33,9% 28,3% 33,3% 18,4% 19,5%

25-34 anys 30,9% 21,7% 24,3% 20,4% 24,9%

35-44 anys 40,5% 43,3% 23,5% 19,5% 24,4%

45-54 anys 20,7% 28,5% 22,6% 19,0% 28,4%

55-64 anys 16,4% 12,5% 15,4% 25,7% 20,4%

>=65 anys 2,0% 9,0% 4,2% 2,5% 2,0%

Font: Enquesta de Salut de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona ; nd: no disponible

(*) Dades de l’ Enquesta Salut de Catalunya (ESCA) dades per la ciutat de Barcelona, agregades del 2011al 2014

(35)
(36)
(37)
(38)

Taula 11.Evolució dels indicadors d’ús de serveis. Eixample 2001-2014.

2011-14*

Homes 2001 2006 2011 2011-14*

Barcelona Cobertura sanitària

Exclusivament pública 51,6% 60,9% 51,6% 57,6% 62,8%

Doble cobertura 48,4% 39,1% 48,4% 41,71% 36,7%

Consulta a l’AP el darrer any

0-14 anys 90,9% 85,4% 94,4% 89,5% 93,3%

15-44 anys 44,4% 46,8% 50,7% 65,9% 66,4%

45-64 anys 64,0% 73,8% 70,8% 73,2% 73,4%

>=65 anys 83,3% 77,0% 80,5% 90,4% 91,85

Consulta a l’especialista el darrer any

0-14 anys 67,3% 63,6% 38,9% 47,7% 96,7%

15-44 anys 69,3% 54,4% 64,9% 37,7% 82,8%

45-64 anys 74,6% 64,9% 79,2% 44,8% 88,3%

>=65 anys 79,0% 79,2% 80,5% 81,9% 97,1%

Consulta a urgències

0-14 anys 47,3% 40,0% 33,3% 39,3% 41,5%

15-44 anys 21,7% 24,8% 23,7% 17,7% 26,1%

45-64 anys 11,4% 22,7% 34,0% 9,8% 22,9%

>=65 anys 22,2% 28,6% 36,6% 31,3% 29,1%

Consum medicaments darrers 2 dies

15-44 anys nd 38,7% 36,4% 27,1% 35,7%

45-64 anys nd 67,5% 60,4% 67,7% 60,9%

>=65 anys nd 87,8% 87,8% 90,2% 89,5%

Dones 2001 2006 2011 2011-14* 2011-14*

Barcelona Cobertura sanitària

Exclusivament pública 53,8% 55,4% 67,2% 54,37% 62,3%

Doble cobertura 46,2% 44,6% 32,8% 45,63% 37,5%

Consulta a l’AP el darrer any

0-14 anys 86,8% 84,3% 100% 86,2% 91,5%

15-44 anys 57,8% 67,7% 59,6% 72,9% 76,5%

45-64 anys 69,9% 82,1% 64,9% 84,9% 79,4%

>=65 anys 80,7% 83,1% 87,5% 100,0% 94,2%

Consulta a l’especialista el darrer any

0-14 anys 71,7% 57,7% 68,2% 46,3% 95,9%

15-44 anys 84,8% 87,9% 73,0% 44,1% 94,1%

45-64 anys 89,5% 90,5% 82,5% 81,8% 95,8%

>=65 anys 79,6% 76,8% 75,0% 88,2% 98,1%

Consulta a urgències

0-14 anys 41,5% 35,3% 50,0% 35,2% 42,2%

15-44 anys 27,0% 33,9% 34,1% 25,8% 31,7%

45-64 anys 16,5% 22,0% 16,7% 16,9% 26,9%

>=65 anys 20,4% 27,6% 27,7% 30,0% 31,0%

Consum medicaments darrers 2 dies

15-44 anys nd 62,4% 48,3% 53,3% 56,9%

45-64 anys nd 78,6% 78,9% 77,3% 71,7%

>=65 anys nd 91,0% 95,8% 93,3% 96,0%

Font: Enquesta de Salut de Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona; nd: no disponible

(*) Dades de l’ Enquesta Salut de Catalunya (ESCA) agregades del 2011al 2014

AP: Atenció Primària

(39)

Taula 12. Evolució dels indicadors del programa de detecció precoç del càncer de mama. Eixample 2002-2013.

2002-2003 2004-2005 2006-2007 2008-2009 2010-2011 2012-2013

Ronda 1ª 2ª 3ª 4ª 5ª 6ª

Població convidada 20.461 19.819 31.729 32.928 32.211 33.485

Participació 40,7% 47,1% 43,2% 47,9% 50,2% 46,6%

Càncers detectats 57 47 61 105 94 71

Taxa de càncers

detectats x1,000 6,8 5,0 4,4 6,7 5,8 4,6

(40)
(41)
(42)
(43)
(44)
(45)

Salut als districtes 2015

(46)

S

a

lu

t

a

ls

d

is

tr

ic

te

s

2

0

1

5

E

ix

a

m

p

le

A

n

n

e

x

II

I

Pr

in

c

ip

a

ls

r

e

s

u

lta

ts

S

e

rv

e

i

de

S

is

te

m

e

s

d’

In

fo

rma

c

A

g

èn

cia

de

S

al

ut

P

ú

bl

ic

a

d

e

B

ar

ce

lo

n

a

, 2

01

(47)
(48)

L

a

p

o

b

la

ci

(49)

Es

tr

u

c

tu

ra

d

e

l

a

p

o

b

la

c

p

e

r

e

d

a

ts

,

2

0

1

5

Ei

x

a

mp

le

Ba

rc

e

lo

n

a

Fo

nt:

P

ad

M

un

ic

ip

al

d

’H

ab

ita

nts

d

e B

ar

ce

lo

na

. A

ju

nta

m

en

t d

e

B

ar

ce

lo

na

Figure

Actualización...

Referencias