Projecte de recerca
i
documentació de
dones combatents a la Guerra del 36
Contacte
•
NI NO
nniaBalló [email protected]
Telf: +34 677 784 47
L__.,..,...-""""""
Gonzalo Berger [email protected]
Telf: +34. 691813 860
01. JUSTIFICACIÓ
Dona 1 guerra. Guerra i dona. Són conceptes que la historia col·lectlva deis catalans
encara no. ha abordat des d'una perspectiva historica rlgorosa. Es desconebc 1 mlnlmltza, el paper jugat per les dones en la llulta per la defensa deis drets 1 els
aven~os soclals que l'exlstlmcla de la 11 República espanyola va afavorlr durant la decada deis anys 30 del segle XX.
Després de derrotar el sollevament militar la ciutat de Barcelona va vlure
l'efervescimcla revolucionaria. Membres d'organitzaclons sindicals partlts
antifeixistes es van presentar voluntaris per formar mllrcies populars per combatre els
mllltars alla on el cop d'estat ha resultat victoriós. Durant els mesos posteriors, es va
dur a terme la creació d'un exercit popular de voluntaris i voluntarles que es va
enfrontar a l'exerclt professlonal deis mllltars felxlstes 1 on les dones van participar de
manera significativa, demostrant el seu compromrs i capacitat de llulta, lgnorant, de
manera explrcita, el paper social que les atorgava u11a funció política passiva. Avan~at el confllcte 1 en un context d'extrema confllctivltat ldeologica, la dona va ser expulsada
deis fronts de batalla 1 relegada a llocs auxlllars, funclons de cuidadora o a la
rereguarda. Quaranta anys després de la flnalltzacló de la dictadura franquista la
.
memoria de les dones combatents de la clutat de Barcelona resta oblldada
02. OBJECTIUS
• Donar vlslbllitat hlstorlca a les dones combatents procedents de la clutat de
Barcelona
• Recuperar 1 reivindicar la memoria hlstorica de les dones combatents en el
context de la Guerra del 36
• Crear una base de dades amb lnformadó utll per realltzar estudls de genere a la
ciutat de Barcelona
03. METOOOLOGIA
El projecte de recerca es fonamenta en un treball exhaustiu d'investigacló histórica i documentació en arxius. la lnvestlgacló s'ha centrat en localitzar el maxlm nombre possible de dones barcelonines de les que es conserva constancia, en documents originals, que van ser combatents en qualsevol de les columnes o unltats del les forces republicanes. A aquest efecte s'ha treballat sobre els princlpals fans d'arxlus nacionals aixl comen els arxlus de caracter municipal.
04.RECERCA
04.1.-Dona i milfda
La presencia de les dones al front com a combatents va esdevenir una veritable revolucló peral desenvolupament de la guerra. Fins llavors, era absolutament atrplc la seva presencia als fronts de batalla, 1 molt menys enquadrades coma combatents de pie dret. Fins a aquest punt, en els seus lnlcis, la revolucló del36 va ser
transformadora. La incorporacló a la llulta armada de la dona va ser un fet espontanl en gairebé tates les organltzacions del Front Popular. La dona barcelonlna va
considerar que era el moment de defensar la legalltat republicana, també, en el front de guerra. Aquest fet va constituir una revolucló en si mateix: Catalunya era a un pals profundament masclista, on la dona exercia el rol que li havia estat transferit de manera tradicional.
Un mrnlm de 171 dones de la clutat de Barcelona van participar en les miUcies antifeixlstes organitzades a la ciutat. Van participar en els tres fronts de guerra, pero van tenir un protagonlsme especial, igual que els !'lomes, al front d' Aragó, on es van concentrar durant tot el perrode preví a la mllltarltzacló de les mllícles.
L'afiliació política de les dones que van combatrc com a miUctanes es distribueix de manera similar a la deJs bornes, maJgrat que, en aquest cas, la militancia de la CNT no és tan clarament superior a la de la resta de partits amb un cert pes específic entre els combatents. En contra de la idea estesa que només les dones anarquistes van combatre al front de guerra, hi trobem representades les dones del POUM,
ERC, Estat Catala, el PSUC o el Partit Republid d'Esquerres. El cas del PSUC és
rellevant. ja que aquestes van arribar a ser un nombre significatiu del total de les
dones al front
La distribució de les dones per columnes va ser molt diversa: moltes unitats en
tenien en les seves files. Les columnes més grans, la Del Barrio f la Durruti, s6n les
que van concentrar-ne una majar quantitat. Un fet a tenir en compte és la seva
particlpació en les columnes d'ERC i EC, organitzacions, en principi,
ideologicament no properes a aquesta perspectiva de la guerra. Les dones
adscr:ltes a serveis sanitarfs, com infermeres o ajudants, van representar un
percentualment reduit del total: la resta van participar-hi com a combatents. La
desaparició efectiva de les dones com a combatents al front es va completar a tates
les unitats a partir del gener de 1937, moment en que les milfcies es van
transformar en un exercit a l'e:rtil classic, en que les dones no van trabar el seu
encaix, fora deis serveis auxiliars o sanitaris.
Fins llavors, la presencia de dones a les diferents columnes va dependre de les
decisions del cap polític de la unitat o de les directrius de les organitzacions.
L'anarquista Antonio Ortiz, cap polític de la columna que portava el seu nom, va
reconeixer que va ser ell, i no Durruti, el primer que va ordenar la retirada de les
dones del sector del front d'Ara.g6 on es desplegava la columna, comen~ant per les
que eren a l'Estat Major.l Atrtbuia la decisi6 al fet que es produien moltes
epidemies d'infeccions vemkies a causa de la falta d'higiene. Concha Pérez,z
miliciana de la seva columna, manifestava que si aquest era el cas, s'hauria d'haver
diferenciat entre les prostitutes i les companyes milicianes que no tenien res a
veure amb aquelJ fet Casilda Hernáez, milidana llibertaria, molt coneguda i
respectada com a combatent als fronts d'Euskadi i d'Aragó, recordava en les seves
memories les acusacions sobre la prostitució al front de les milicianes:
1
MÁRQUEZ, JOSE MANUEL 1 JUAN JOSE GALLARDO, Ortlz, General sin dios ni amo, Barcelona, Editorial Hacer, 1999.
1
CAMPS, JUDIT 1 EMIU OLCINA, Les mllícles catalanes al front d'Arag6, Barcelona, Edlclons Lafertes,
2006.
Eso de la que la mujer aquella iba al frente para acostarse con los mflicianos_ todo
eso es mentira. Ahora bien, nadie podrd evitar que donde hay mujeres y hombres se
creen simpatfas y afinidades; al¡¡unos lo llaman atracción qufmica o atracci6n
celular, y que se formen lazos, sobre todo en lugares alejados de las zonas urbanas como el frente de Aragón. Pueden existir contactos j(slcos, morales y espirituales,
entre el hombre y la mujer que se encuentran en el frente. Lo contrario ser(a una
aberraci6n,3
En efecte, la dona al front va comen~ar a ser considerada i tractada com una
prostituta, o relegada a tasques auxiliars de manera freqüent per part deis
companys d'armes, que en comptades ocasions consideraven la dona apta per a la
vida al front Malgrat les dtficultats, diverses columnes van continuar incorporant
dones a les seves files durant eJs mesas de novembre i desembre de 1936; és el cas
de les columnes d'Estat Catala, Santaularia i Volant Catalana.
El marcat caracter masclista de la societat deis anys trenta del segle XX i el discurs
discriminatorl en relació amb les dones combatents van ser refor~ats per la
premsa de l'epoca o per testimonis posteriors, que van recollir els fets en les seves
memories. Aquests testimonis van ser reproduits posteriorment per hlstoriadors
que van ajudar a consolidar la imatge de la dona al front com la de prostltutes i
transmissores de malalties als milicfans homes. José Gabriel escrivia, l'any 1938, en
La vida y la muerte en Aragón:
Hay mujeres también; milicianas que se echan el fusil a la cara cuando es preciso
tirar y que luego cosen la ropa de los milicianos o atienden la comida. Se murmura
que no son solo milicianas las mujeres del frente. En efecto, rondan otras, que se
vienen al olor de la paga ... Aqu(, en el frente de Arag6n, Jos anarquistas no tuvieron
más remedio que tolerarlas, pero ya han Iniciado la tarea, no sé si discreta, no sé si
cdndida, en todo caso humanfstma, de regenerarlas ... Sin embargo, el otro dfa Durruti
tuvo que fletar en un camión precintado, para Barcelona, una partida de ellas que les
andaban pudriendo a los muchachos. •
J JIM~NEZ DE ABERASTURI, LUIS, Casi/da miliciana. Historio de un sentimiento, Oonostla, Txertoa argitaletxea, 1985. Pag. 66.
4
GABRIEL, JOS~, La vida y la muerte en Arog6n, Buenos Aires, Editorfallman, 1938. Pag. 26 1 27.
L'any 1989 J'hJstorlador Martínez Bande escrivia, en relació amb les dones mili clanes: "La presencia de colmas
y
de homosexuales, que causaban mds bajas que las balas enemigas o rebajaban hasta los mds fnjimos lfmites el temple viril, parececierto".5 Casilda Hernáez rebat la teoria de Martfnez Bande i parla obertament en
les seves memories sobre la presencia de transsexuals a les columnes de miliclans:
Era tan famoso como el Pirule. Y los tenfa bien puestos, como en general los
invertidos, por tener que defenderse contra una sociedad que no los admite. Rosita
era un personaje en el Barrio Chino de Barcelona. Y se hizo famoso en el ataque o los
ataques en direcci6n a Zaragoza. Se fue corriendo hasta casi la entrada de la ciudad.
Se trajo una ametralladora pesada que habfa cogido de un tanque abandonado por
el enemigo. Era un verdadero suicida. Lo tenfan como a uno de los valientes del
batal16n.'
L'hJstoriador Massot i Muntaner fa referimcia a les dones durant la campanya de Mallorca en termes similars als de Martínez Bande:
Alla se'Js afegí un centúria menorquina, comandada per Jesús Gabalon, que constava d'una vuitantena de milicians, més algunes infermeres i unes quantes
prostitutes que s'hl van incorporar a darrera hora [.-] Ja he fet referencia abans a
l'oplnl6 del doctor Carreras, segons el qual moltes infermeres eren prostitutes i
encomanaven malalties veneries, com passava igualment al front d' Aragó.7
Finalment, va apareixer el darrer i definitiu argument per prohibir a les dones combatre al front. La dona era, tlsicament, inferior a l'home. Així s'argumentava en un extens article a la portada del diari El Combate, diari de la Columna Ortlz, del dla 9 d'octubre de 1936. En l'article, titulat "La mujer ante la guerra",l'autor, Francisco Carrasquer, es dedicava a justificar la decisió de prohibir a les dones combatre al
5
MARTfNEZ BANOE, JOS~ MANUEL. La Invasión de Aragón y el desemban;o en Mallorca, Monograffas de
la Guerra de Espafia. Número 1, Madrid, Editorial San.Martln, 1984. Pag. 159.
1 JIM~NEZ
DE ABERASTURI, LUIS, Casi/do milfc:lana. Historia dt un sentimiento, Donostla, Txertoa ar¡italetxea, 1985. Pilg. 75.
1
MASSOT, JOSEP, El desembarc:ament de Bayo a Mallorca. Agost·setembre de 1!136. Pulgcerda, Abadla de Montserrat, 1987. Pag. 75·76.
front El text confronta l'idealisme igualttari, en relació amb el genere, i la realitat
fisica que els diferenciava, segons ]'autor. Aquestes diferencies impedien, de
manera natural, la dona en relació amb la guerra:
es un organismo inevitablemente débil [ ... ] su formación corporal crea en la mujer
dificultades serias para el combate [ ... ] los senos impiden grandemente la
desenvoltura en el manejo del fusil [ ... ] en la batalla hay que correr, y la mujer no
puede hacerlo como puede el hombre [ ... ] en la batalla hay que emplear la fuerza y
probar la resistencia; y nosotros sabemos de la mayor parte de las mujeres, por no
decir todas, que no pueden mantener el fusil en punter(a y sin apoyo alguno.
1, com a conclusló final, el text deia:
¿Que la mujer da menor rendimiento que el hombre? Pues por estimación o nuestro
causa, y como hombres que vivimos la responsabilidad de estos momentos decisivos
en la hístnria, hemos de hacer que esas armas bandolereadas por mujeres den su
máximo rendimiento en las manos fuertes y vigorosas de los hombres que se hallen
dispuestos a tomarlas. Lo· contrario es sabotear nuestra revolución, saboteando
nuestra economfa y nuestra guerra. a
Aquest sera el nou dlscurs de l'Exercit i les milícies catalanes en relació amb la
dona. El cert és que les dones que van lluitar per la república i per la revoiució com
a voluntaries a les milícies antlfeixistes van acabar relegarles a feines secundarles i,
posteriorment, a la rereguarda, havent d'assumlr el seu paper de dones. Van ser
tractades a l'epoca i perla historiografia coma prostitutes amorals; denigrades per
la seva condicló de dones trencadores 1 avan~des al seu temps. En qualsevol cas,
els bornes, com a col-lectiu, mai no van ser tractats amb la mateixa Jleugeresa ni
contundencia. Tanmateix, queda paJesa la doble moral deis revolucionaris catalans
en relació amb la prostitució, amb el benentes que els del bandol franquista la
consumien sense pudor, ja que tractaven la prostitució de les dones com un mal
moral sense redempció, peró alhora en feien ús discrecional, tant al front com a la
rereguarda. En definitiva, la suposada amoralitat de les dones que exercien la
1
Andu CDMH. Delegación Nacional de Servicios Docu~ntales de la Presidenda del Gobierno {Diario el Combate CNT-FAI Sesunda Columna) casp, 9 d'octubre de 1936.
prostitució al front va servir per relegar la dona al paper secundar{ que li
pertocava als ulls deis bornes, fins i tot en períodes revolucionaris que pretenien
culminar amb la igualtat de classe i de genere com a bé suprem universal. Quan
encara subslstien al front dones amb un comportament impecable, s'utilitza
l'argument més barroer: la dona és debil l incapa~. En paraules de l'anarquista
Francisco Carrasquer, és un "estorbo" peral combatent
Del Barrio, exsecretari general del sindicat UGT a Catalunya i home fort del PSUC al
front d'Aragó, era contundent en }'informe del dia 23 de desembre, relatiu a la
depuració i enquadrament en la Divisió Carlos Marx de la columna Libertad,
procedent del front de Madrid. Hem de tenir en compte que el text parla de netejar
la unitat d'elements ideologicament no afins i d'altres elements considerats
perjudicials, entre els quals s'inclou, sense més ni més, totes les dones: "Mañana
saldr4n de viaje (para Barcelona) cerca de 20 mujeres que han tra(do y que no nos
hacen ninguna falta".9 El Comite de Guerra de la columna Tierra y Libertad,
formada per combatents del nucli dur de la regional catalana de la FAI, va decidir,
en el pie de delegats del 25 de gener de 1937, l'expulsió de les dones de la columna
que eren de la zona de Madrid, i hi quedaren les que havien sortit amb ells de ,
Catalunya, pero ocupant-se de feines awdJiars al Comite de la columna. lo
04.2. Les columnes
Les voluntaries de Barcelona van lluitar a tots els fronts on les columnes catalanes
van ser presents durant l'any 1936. Van participar de l'expedició de Bayo a
Mallorca, van ser presents ala defensa de Madrid i també van contribuir a la
recuperacló de part del territori aragones en mans deis sollevats. Les mili clanes es
van integrar des del primer moment a les diferents columnes que s'organitzaven a
la ciutat
9
Andu del Pavelló de la República. Fans José del Barrio (Informe de José del Barrio al Comit~ Militar de PSU-UGT. Comit~ Central del PSU. Secretariat regional de la UGT de Catalunya] Tardienta, 23 de desembre de 1936.
10
Andu IISH. Fans CNT 94H (Acta de la asamblea de delegados de centurias
v
comisiones de la columna tierrav
Libertad] Con ca, 25 de gener de 1937.Columna del Barrio
També fou coneguda coma columna UGT o UGT-PSUC. Agrupació formada per un
mínim de quinze centúries. Sortida al front d'Aragó el 24 de juliol. Els seus caps
polftics van ser José del Barrio,u Manuel Truebal2 i Angel EstiviU.n El comlssari
polftic era Miguel Alcubierre Pérez.l4 Era formada, gairebé al complet. per
membres del PSUC i la UGT. Un nombre important de dones va formar part de la
unitat; dones signiflcades, com Caridad Mercader del Río, van formar part de
l'agrupació. Els voluntarls i voluntaries procedien pricticament en la seva totalitat
de terres catalanes, fonamentalment de la ciutat de Barcelona i província. El mes
de febrer de 1937 la columna completava la militarització 1 formava la Divisió
Carlos Marx amb els regiments Catalunya, J'Aragó i I'URSS.
Columna Casas Sala
Agrupació de quatre centúries sortida de Barcelona el 24 d'agost cap al front
d'Aragó. Es va desplegar al municlpi de Bujaraloz. L'agrupació concentrava els
militants del Partit Republica d'Esquerresls voluntaris a les milícies, i també un
nombre considerable de militants d'ERC i alguns de la CNT i UGT. Van participar en
la columna algunes dones del Partit Republid d'Esquerres de Barcelona. El 27 de
setembre es va sumar a la columna un contingent important de combatents
procedents del poble aragones de Pina de Ebro. Va rebre voluntaris fins a inicis de
desembre de 1936. La columna va quedar agregada al comandament de la columna
Durruti a partir del mes d'octubre de 1936.
11
José del Barrio Navarro fou membre del Partit Comunista de Catalunya 1 secretar! general de la UGT Regional de Catalunya el19 de julio!. Era membre del Comlte Central de MUleles Antlfeixlstes 1 fundador del PSUC. l'any 1939 es va exiliar a I'URSS 1, posterlorment, a Amerlca.
n Manuel Trueba Mirones, nascut a Santander, fou membre del Partft Comunista. A partir de l'anv 1932 va ser dlrlgent del Sfndlcat d'Hotelerla UGT de Barcelona 1 mllltant del Partlt Comunista de Catalunya. Es
va exiliar a Vene~uela.
u Angel Estlvill Abelló, natural del Molar (el Prlorat), va ser milltant d'Estat Catala. Posteriorment pass~ a militar al BOC. Va ser condemnat a presó per la seva lmpllcacló en els Fets d'Octubre de 1934. Es va oposar a la formacfó del POUM 1 a inicls de 1936 va passar a militar a la federacló catalana del PSOE. Després del19 de jullol va passar a militar al PSUC. Va formar part del comandament de la columna Del Barrio. l'any 1939 es va exiliar a Mexlc. Retorn~ a Catalunya l'any 1979.
14
Natural de Tardlenta, resldla a Barcelona des de l'any 1921. 15
Partlt d'Amblt catala, adherlt al partit Izquierda Republicana, d'amblt nacional.
Columna Qurruti
Agrupació de trenta centúrles sortida de Barcelona cap al front d'Aragó el 24 de
juliol. El grup inicial no va ser superior a les dotze centúries. Era comandada per
Buenaventura Durruti16 1 el militar Enrie Pérez Farras.l7 Estava composta,
majoritiriament, per membres de la CNT i un fort contingent, de coro a mfnim dues
centúrles, de membres de la FAI. També incloYa un nombre considerable d'afiliats a
la UGT l, de manera més residual, alguns membres d'ERC, PSUC i Estat Catala.
Malgrat les dones a aquesta columna van ser moltes, proporcionalment no és la
columna on es trobaven més ben representarles. La columna Durruti estava
formada en dues terceres parts per catalans procedents de la ciutat de Barcelona i
provfncia.
Columna Joaguín Mauón
També fou coneguda com la 2a del POUM. Agrupació de deu centúries sortfda de
Barcelona al front d'Aragó el3 d'agost de 1936. Es va desplegar al sector d'Osca. El
comissari polític fou Eduard Ponsoda Segarra18 i, posteriorment, Salvador
Aymerich.t9 Estava formada per militants del POUM, amb una participació molt
redui"da de membres de la CNT, la UGT i el PSU. La meitat de la columna procedla
de la dutat de Barcelona. En destaca la participa ció significativa de dones.
Columna Los Aeuiluchos de la FAI
També fou coneguda coro a Garcia Oliver. Agrupació de deu centúries, sortida el 28
d'agost de 1936 en direccló al front d'Aragó. Els caps polftics foren Joan Garcia
Oliver, Gregario Joverzo i Miguel García,zt i l'agregat militar, el capiti Josep Guarner
16
Buenaventura Ourrutl Dumange, natural de Ueó, fou un mllitant hi~orlc de la CNT 1 de la FAI, 1 un referent del movlment lllbertarl espanyol. Durant els anys vtnt fou membre deis grups d'accló Los Justicieros, Crisol, los Solldarlosl Nosotros. Va comandar la columna Durrutl i va dirigir el sector centre del front d'Aragó. Posterlorment va ser envlat al front de Madrid, on va morir durant els combats del20 de novembre de 1936.
17
Pérez Farras abandona la columna poc després, per desavlnences amb Durrutl. 11
Origlnari de Tarragona. 19
Salvador Aymerlch Gras, natural de Sabadell, fou mllitant del BOC. Va ser capturat l'any 1939 a Madrid 1 condemnat a mort. Va poder escapar 1 va exiliar-se a Fran~a.
zo Gregorlo Jover Cortés, natural de Tero!, fou un membre destacat de la CNT 1 de la FAI, mllitant des de l'any 1925. Va formar part deis grups d'accló de la FAI Los Solidarios 1 Nosotros. Durant els anys lnlclals de la República, va formar part deis comltes de defensa de la CNT a Barcelona. Va comandar la columna
Vivancos.22 . Estava formada, majoritariament, per membres de la CNT sumats a un
contingent considerable de membres de la FAI i a un important contingent de
militars professionals, molts procedents del 7e Regiment d'Artilleria Lleugera.
També estava integrada per alguns elements poc significatlus del PSUC, UGT, ERC i
POUM. Els voluntarls procedien de la ciutat de Barcelona i de la provincia. La
presencia de dones en aquesta columna és molt significativa.
Columna Mada-Companys
També fou coneguda com a 4a Columna. Agrupació de quinze centúries sortida de
Barcelona el 7 de setembre de 1936 cap al front d'Aragó. Es va desplegar al
municipi d'Alcanyís i, a partir del novembre, a Montalban. Era comandada pel
tlnent coronel Jesús Pérez Salas,23. La direcció política va correspondre a Artemi
Aiguader Miró, Joan Pons Garlandí, Joan Moles Marquina2• i, posteriorrnent, a Enrie
Canturrl.2s Era formada majoritariament per membres d'ERC, acompanyats
d'alguns afiliats a la CNT i miHtants d'ACR procedents de la ciutat de Barcelona i de
les comarques catalanes, sumats a algunes desenes d'aragonesos. Va participar-hi
un nombre significatiu de dones d'ERC
Los Aguiluchos de la FAI al front d'Aragó. Posteriormentva ser el cap militar de la 28a Dlvlsió. L'any 1939
es va exiliar a Fran~a, 1 posterlorment a Mexic, on va morir l'any 1964.
u Miguel Garcla Viva neos, natural de Mazarrón (Múrcla), fou un membre destacat de la CNT 1 de la FAI, mllitant des de l'any 1912. Va formar part deis grups d'actló de la FAI Los Solidarlos 1 Nosotros. Durant els anys vlnt 1 trenta es va exiliar dlverses vegades 1 va ser condemnat a diverses pen~.s de presó. Va formar part deis comit~s de defensa de la CNT a Barcelona. L'any 1936 va comandar la columna los Aguiluchos de la FAI al front d' Aragó. Posterlorment va ser el cap militar de la 28a Divlsló. Es va exiliar a Fran~a. Va morir l'any 1972.
n Josep Guarner Vivancos, militar professlonal, fou membre de I'UMRA 1 agregat militar al Comlte de Mllícles Antlfelxlstes de Catalunya. Fou assessor militar de la columna Los Aguiluchos al front d' Aragó. Posterlorment va acompanyar la columna Ourrutl al front de Madrid.
:zJ Militar prof~sslonal amb graduació de tlnent coronel a I'Exerclt espanyol. Va conspirar contra la
dictadura de Primo de Rivera. El presldent de la Generalltat de Catalunya, Francesc Macla, el va nom~nar cap del Sometents de Catalunya 1 cap superior de la Pollcla de Barcelona. Es va exiliar a Fran~ arran d~ls Fets d'Octubre de 1934. Va tornar el febrer de 1936. Va arribar a ser subsecretarl de la guerra durant l'any 1938, 1 posterlorment es va exiliar a Mexlc.
14
secretar! personal de Uufs Companys.
25
Dlputat d'ERC al Parlament 1 exalcalde de la Seu d'Urgell.
Columna 4 de Setembre
Agrupació de tres centúries sortida de Barcelona 1'1 de setembre cap al front
d'Aragó. Es va estacionar a Casp i posterlorrnent es va desplegar pel municlpi de
Sástago. El mes de novembre es trobava al sector més extrem del front del sud de
I'Ebre, al munidpi de Lécera, a prop de Belchite. El seu cap polftic fou Juan Bueno
Hernández. Estava formada practicament en exclusiva per membres de la CNT, del
Sindicat de la Construcció. També van participar-hi alguns membres de la F Al i
pocs militars professionals. Ht havia una presencia de dones significativa.
Columna Volant Catalana
Agrupactó de quatre centúrfes sortida el 10 de novembre de Barcelona cap al front
d'Aragó. Era comandada per Antoni Blavia Esquirol.26 Es va desplegar al munlcipl
de Sástago. Estava formada per membres d'Estat Catala de la ciutat de Barcelona I
de la provincia, entre el quals, un nombre considerable de dones.
Columna Rosa de Lyxcmburg
Centúria sortida el 8 de setembre de Barcelona cap al front d'Aragó. Es va
desplegar al municipi de Tardlenta. Era formada per membres de la UGT i, en
menor mesurá, del PSUC de la ciutat de Barcelona. La unitat va ser J'hereva del
batalló femen( Rosa de Luxemburg, que va combatre a Mallorca sota el
comandament de la columna Carlos Marx. Les restes de l'expedició de Mallorca,
sumades a un contlngent que ja es trobava preparat per marxar a l'ilJa en el
moment del reembarcament, van formar la nova centúria. Aquesta centúria es va
integrar a la columna 19 de Julio) l posteriorment, ja sota el comandament de la
columna Del Barrio, va ser denominada centúria 32. La centúria va comptar amb
un important contingent de dones.
M Natural de Lleida.
04.3. les milfcies femenlnes de Barcelona
El dla 30 de julio! de 1936, Artur Cussó, secretan d'organització femenina del PSUC, va
fer una locució radiada crldant les dones del PSUC a formar les mlllcles femenines.
Aquesta locucló també va ser publicada al dlari Treba/1. L'artlcle comen~ava lloant el
paper de la dona durant els combats del 19 de jullol, per acabar convocant a la
partlclpacló en una reunió que havia de tenir lloc el mateix dljous 30 de julio! a l'antic
local del Cercle Eqüestre, situat al passeig de Gracia, número 34. El to de la
convocatoria no lncloia, en cap cas, la possibilltat de combatre al front¡ es tractava
d'enquadrar les dones del PSUC en una organització femenina del partlt, que tenia
com a objectlu fer tasques de suport a la rereguarda. En el mateix diari, Eloina
Malasechevarria27 signava un article tltulat "Dones de Catalunya, escolteul".
Malasechevarria proporciona un dlscurs tangencialment oposat al de Cussó. ~s
innegable la seva formacló i capacitat; redacta un text que dibuixa !'escena política del
pars f la sltuacló de la dona en el cas del triomf deis felxistes:
Dones de Catalunyal Davant d'aquests fets no podem restar al marge del movlment
( ... ] Tingueu present que la lluita és a vida o mort f que ~ls moments que vfvfm tenen
una lmportllncla decisiva en la transformacló social que desitgem ( ... ] Acudlu-hl totes
[a la reunió convocada], dones del poble, de partits republlcans, socialistes,
comunlstes, sense partit, inteHectuals, obreres. [ ... ] Delxeu de banda els nervis. Delxeu
de banda els promesos que no vulguln treballar al serve! de la causa antifelxistal [ ... ]
Dempeus dones antlfelxistes de Catalunyal Veniu, dones del Front Popular! les que
tlnguln fusell a les mll(cles; les que no en tlnguln valen tant com les altres, a treballar
en l'organitzacló femenina. Us necessltem en la lluita que el Front Popular té entaulada
contra el feixisme monstruós. La dona és la més perjudicada pel felxlsme.
Recordeu-vos, dones que vivlu a Catalunya, que si el felxlsme trlomfés, tates les conquestes
femenines anlrlen per terra, per tal com una dona no és més que una esclava, una
maquina de fer fills, una cosa més sota eljou de l'explotacló masculina.
27
Eloina Malasechevarria va ser membre de la Komlntern, juntament amb Llna Odena, membre del Comlt~ Executlu del Partlt Comunista EspaHol. Al jullol de 1936 es trobava a Barcelona 1 va passar a militar en el PSUC.
1 acabava: "Perles llfbertats democratiques, perles reivindicacions femenlnes, per la
solldaritat amb els nostres c~mpanys, assistlu a l'assemblea d'avul." Sens dubte,
Malasechevarria crefa que era el moment de les dones. El 30 de julio! de 1936,
Barcelona vlvia l'efervescimcia revolucionaria; tot era posslble en aquell moment. De
retri.Jc, el discurs afavorla el PSUC, que tenia només una setmana de vida i necessitava
eixamplar les seves bases de mllitants. l'expansló de la Influencia cap a les dones
catalanes bé podria haver estat una estrategia planificada 1 executada amb exit. Fas
quin fas l'objectlu del text, aquest, de ben segur, va tenir un fort Impacte sobre les
dones catalanes. L'escrit delxava clara quina era la posició de les dones del PSUC. Una
posidó molt combativa en la lluita contra el feixisme.
Després de la convocatoria del dia 30 de julio!, es vary constituir les miHcles femenlnes
de Catalunya. Aquesta organització va' estar dirigida per Eloina Malasechevarrla i
Carme Julia Pulggros. La seva seu oficial va ser l'antic local del Cercle Eqüestre i de la
Lliga Catalana, situat al passeig de Gracia, número 34 de Barcelona. Aqul es van situar
les oficines de control i alllstament de les mllrcles femenines antifeixistes de Catalunya.
Les mllicies es van articular en set seccions:28 la Secció de Propaganda Sindical,
organitzada per Maria Rlcart; la de Polrtica 1 Premsa, a dtrrec d'Eivira Serret; la de
Sanitat, dirigida per Rosa Miralles; la Secció d' Assistencia Social, dirigida per Maria
Antonia Álvarez; la de Finances, a carrec Crespo de Puiggros; la del Taller de Confeccló,
dirigida per Coloma Espinosa, i la Secció de Guerra, organltzada per Gavina Vlana.29 La
formació d'aquesta última secció, alx( com la del batalló femenl de Catalunya, va
resultar més trencadora, ja que es tractava d'un fet absolutament atfplc en la historia
de Catalunya. Aquesta secció estava formada per diferents subseccions, que, juntes,
articulaven !'estructura d'una organització militar en ús. la diferencia amb una
organitzacló militar convencional era que, en aquesta, només hi participaven dones.
21
Dfarl Treball [Lil dona 1 la revolucló. Co.m es formaren, com actuen 1 com s'organitzen les mllkles femenines del PSUC) 9 de setembre de 1936.
29
Gavina Vlana Vlana, natural de Sant Sebastla, fou mllltant de la Unió Socialista de Catalunya 1 del PSUC. Va formar part del secretarlat de la sec:cló femenina del PSUC 1 de la Secretada de Guerra de les mlllcies femenlnes. Posterlorment va ser secretaria del Socors Rolg Internacional. L'any 1939 es va exiliar a Fran~.
L'organització de Gavina Vlana es va compondre de. vuit subseccions: la de guerra, composta per fuselleres, proveidores 1 artllleres; la motorltzada, formada per
tramviaires, camioneres, xoferes i personal d'aviació; la de sanitat, on treballaven les
portalllteres 1 infermeres; la militar, on se situava el de personal instructor d'ensenyament de tir 1 fnstrucció; la d'auxlllars, amb els servels de rentat, cosit i planxada; la de correspondencia; la d'assistEmcia social, que s'ocupava deis familiars deis combatents 1, a través d'una oficina d'investlgació, es portava el control deis subsldls, 1 flnalment, la seccló de finances, que s'ocupava d'abonar els subsials a cornbatents famillars 1 ferits.
Per poder fnscriure's a les milfcles femenlnes calla ser membre d'alguna de les centrals sfndicals antifelxistes 1 anar avalades per alguna companya de solvencia. Un cop presentada la sol·licltud, el secretarlat demanava informes sobre la sol·llcitant a l'organltzació d'orlgen 1, si aquests eren posltlus, quedava oflclalment incorporada a les milicies femenines. Les presentades com a voluntaries per anar al front havlen de passar un examen d'lngrés; en el cas de ser acceptades, eren enviades a la caserna del Camp de la Bota o a la caserna Lenin, del carrer de Tarragona, afer lnstruccló i tlr. Se les instruia en la utilització de les armes. SI després d'uns dles no demostraven les aptituds necessarles per combatre, eren destlnades a felnes auxillars. Un cap es
trobaven a les casernes fent instrucció, anaven a dormir i a menjar a !'Hotel Colon.
Flnalitzada la lnstrucció, les dones eren assignades a una columna i destinades al front. Per anar al frontera Indispensable ten ir una edat no Inferior als 22 anys.
Gavina Viana i la resta de dones del Comite de les Milícies Femenines es prenlen molt seriosament la seva tasca. La seva lntencló era crear les bases pera la formació d'una organltzació que havla d'enquadrar les dones de Catalunya amb una doble finalltat: els
servels a la rereguar~a i la creacló d•un exercit de dones.
Els prlmers dies d'agost les prlmeres voluntarles es dedlcaven a repartir el díari Trebo//
pels pobles de Catalunya. El8 d'agost es planteJa al Comlte la posslbllitat de dedicar el batalló femení a tasques de control de la frontera. Pero les aspiraclons de Gavina Vlana
van més enlla. l'organització ja esta treballant en la formació 1 desplegament del
primer batalló femenf al front de Mallorca.
El dia 9 d'agost, el dlari Treball tornava a publicar un artlc:le sobre les mllkies
femenines. En aquesta ocasió era l. Viola qui signava l'article titulat "Fermesa i
endavantl". El to era el matelx que l'utllitzat per Malasechevarria: dur, combatlu,
feminista 1 netament antlfelxlsta. Repassa els fets del 19 de julio!, esmenta els
tradicfonals enemics de la cfasse treballadora i continua:
En aquesta lluita, emblema de totes les heroicitats, ha sobresortit, en primer lloc, la
dona, la nena encara, l'adoiescent. Totes les dones, sense excepció, han combatut,
totes s'han volgut aportar el seu gra d'arena ... per aixo s'han organitzat, per aixo s'han
allistat a les miUcles, per aixb han agafat un fusell 1 han anat al front a lluitar 1 a
exposar-se al costat deis seus germans, perque han compres que la vida manca de
valor quan s'ha de subjectar als designls de quatre magnats lnhumans.
Un artlcle del dlarl Crónlca3~ del 16 d'agost parla de les milkies femenlnes. El
periodista n'havla vlsitat la seu. Destacava la seva gran sorpresa en trabar uná gran
quantitat de dones de totes les edats al local. Confirmava que les dones estaven sent
formades en la utilització de fusells 1 metralladores, fet que 11 comentaven les
mllicianes: "les interesa y apasiona enormemente". la instrucció era realitzada pei
capita Oller 1 altres oficials a la caserna lenin, del carrer de Tarragona. les noies
entrevistades declaraven que els agradava Instruir-se en l'ús de les armes i ressaltaven
que més d'una destacava per ta seva facllltat 1 alta precisló en la utilltzacló del fusell.
Explicaven al periodista que1 primer, aprenien a tirar amb pólvora, 1 després, amb bata,
per afinar la punteria. la secretaria responsable de la lnstrucció, Gavina Viana, va
declarar:
Tenemos que hacer por no olvidar que estamos en guerra y sobre todo, debemos
prepararnos para lo que sea necesario. El miedo ridfculo que antes tenfa lo mujer a las
JO Dlarl Crónica, 16 d'agost de 1936.
armas de fuego ero preciso que desapareciera por compl~to /Hoy que ver ahora lo
naturalidad con que los chicos disparan una ametralladora/
A la pregunta que U feia el periodista sobre el temps que trlgaven les miliclanes a
aprendre a usar les armes, la responsable contestava:
No, en realidad, necesitan poco tiempo para ello, y lo mismo para aprender la
lnstrucc/6n. Esto, hasta tal punto que el capitán 01/er, que los instruye con otros
oficiales, dice que nunca ha tenido mejores reclutas. El entusiasmo es tal, que cado dfa
se va hadendo mayor el número de solicitudes para Ingresar en las milicias femeninas.
El mateix 16 d'agost, el dlarl Trebo// publicava un article31 sobre l'organitzacló i la
posada en funclonament del batalló femení, que slgnava la Gavina Vlana. L'artlcle es
tltulava "El batalló femenf de Catalunya" 1 comen~ava amb for~a: "Ara! Exclamen les
dones del PSUC. Aral Ja tenim un batalló les obreres de Catalunyal". Era el dia 16
d'agost, data en que les prlmeres millclanes del batalló van sortir en direcció al front
de Mallorca,! s'havla consolidat el projecte. Les miUcies femenlnes eren una realltat.
Malgrat que eren llderades pel PSUC -l'únlca organització antifeixista que apostava
clarament per aquest model d'organitzacló per les dones-, les miUcles femenlnes van
aplegar dones de totes les formacions polítlques antifelxistes. Dones d'ERC, de la FAI,
de la CNT, de la UGT l del PSUC formaven part de la unitat militar. Aquest fet era un
trlomf de l'antifeixlsme i del batalló femenl, segons la seva organitzadora; la unió -en
aquest cas, de les dones- en funcló d'un objectlu comú: derrotar el felxlsme. Unltat
de classe, era com anomenava aquest fet Gavina Viana. La mateixa Vlana explicava
com s'havlen desfermat les previsions d'alllstament:
Tan avlat com ha nascut la Idea de la creació d'un batalló femen( l'alllstament ha estat
tan formidable que ens ha sorpresa totes nosaltres [ ... ] Les ansles de llultar per vencer
han arrlbat, s'han flltrat flns al poblet més llunya de les nostres comarques. De tots els
n Dlarl Treball {La col·laboracló de la dona en la lluita contra el felxlsme. El batalló femenr de Catalunya) 16 d'agost de 1936.
plts femenlns rebroten les matelxes ~nsles 1 lnquletuds. Camperoles, obreres i
lntel·lectuals de catalunya s'enrolen lndlstlntament al batalló femenf.
Gavina fa referencia a un nombrós grup de dones de Sabadell que formen part del
batalló. També fa referencia al nombrós grup procedent de Mataró, 1 ressalta el fet
que les dones de la capital del Maresme han cosit 1 regalat al batalló una bandera:
"Aquest banderó sera el reflex de la nostra victoria, res no podra ja davant d'aquest
banderó, emblema d'unló 1 amor a la nostra causa". la bandera va ser portada a
Mallorca per les dones de Barcelona del batalló femenf "d'una manera solemne,
davant d'aqueix banderó ens hem juramentat de tornar-lo a Catalunya, després
d'haver onejat coma baluard de fortalesa 1 de triomf perles nostres terres germanes
de Balears". Gavina es mostra euforlca en l'escrit:
les dones que componen el batalló femenf van a la lluita excel·lents de forma, de
tremp 1 de consciencia. Amb aquests antecedents surt dema cap a les Balears el batalló
femenf de catalunya, que conjuntament amb la columna Carlos Marx, prendra part
activa i decidida en les batalles pera exterminar el feixlsmel Dones del batalló femenil
Que en les vostres entrarwes germlnl 1 fecundltzl la concepció més humana que s'ha
conegut, lluiteu contra l'opressló de la tlrania 1 el feixlsmel32
En efecte, el16 d'agost a les 15.30 hores va sortlr del port de Barcelona, en dlreccló a
Maó, la primera centúrla del batalló femenf de Catalunya. les millclanes,
majoritarlament milltants del PSUC i la UGT, van embarcar al vaixell Ciutat de
Tarragona, sota el comandament de la columna del militar professlonal Antonio
Calero. El batalló es va organitzar en tres banderes, que, un cop a les Balears, havlen
de rebre nous efectius fins a completar el batalló. Les tres banderes o seccions van ser
anomenades Rosa de Luxemburg, Boltxevlc 31 i Aida Lafuente. El dla 17, a les cinc de la
matlnada, arrlbaven a Maó 1 el18 a les cinc de la matlnada desembarcaven a Mallorca.
La columna Antonio Calero es va integrar a la columna Carlos Marx; Antonio Calero33
va quedar al comandament de la columna flns que va ser substituit per Manuel
32 Dlarl Treball, 16 d'agost de 1936.
33
Comandant d'lnfanteria Antonio Calero. Un cop a l'llla, va assumlr el comandament de la columna Carlos Marx, 1 el dla 24 d'agost va ser traslladat a l'Estat Major del capltil Alberto Bayo.
Gavalda.34 Amalla lobato Rosique, miliciana del batalló femenr, va ser la primera dona
de qul tenlm coneixement que va morir combatent al front. Amalia havia estat enviada
a la caserna per rebre lnstruccló 1'11 d'agost. El16 marxava amb la resta del batalló amb el Ciutat de Tarragona. El dia 20 es trobava a prop de la lfnla de front quan va ser
ferlda al ventre, i va morir el dla 22 a Cíutadella.35 El dla 27 d'agost es van rebre nous efectius de Barcelona, comandats per Gavina Viana.
Des de la premsa catalana, durant tot el mes d'agost es va continuar fent crides a la
dona catalana per ingressar a les mil(des femenlnes. Les notkies i els articles
assoclaven a la formadó del batalló femenr la llulta per les relvindicacions soclals i
laborals de les dones:
la joventut que llulta herolcament ha d'assollr el mlllorament de les seves condiclons
de vida: a Igual treball, salarl Igual, pie reconelxement deis drets polítics 1 soclals deis
joves des deis 18 anys. He u d'exlgir pera vosaltres el lliure accés a totes les fnstltucions
d'ensenyament, escoles d'aprenentatge, Unlversltat, camps d'esport ••• heu d'exigir
mesures de proteccló 1 ajut ecooomlc en el perfode de gestacló. Exlglu jardlns
d'infancla 1 escoies per als vostres fills. Companyesl Ajudeu-nos a crear un esdevenldor
de treball, prosperitat 1 cultura on la dona sigui mestressa deis seus destlns.36
L'expedlcló a Mallorca va acabar en un gran fracas per a les forces catalanes, que hl
havlen posat grans esperances. la derrota també va ser un revés per a l'organització
de les dones. El batalló era reembarcat la nlt del 3 al 4 de setembre amb la resta de la
columna Carlos Marx i la for~a expedicionaria del caplta Bayo. Delxaven a l'llla algunes
companyes mortes i cinc milicianes oblldades, que, un cop capturades pels feixistes,
van ser afusellades a Manacor. El vaixell Mar Negro va portar les millclanes flns al port
de Valencia, ciutat a la qual arrlbaven el dla 4 de setembre a mltja tarda. Des de
34
Manuel Gavald:. Arana, natural de Gr.~nollers, fou un membre destacat del PSUC. cap de la columna Gavalda i, posterlorment, de la cartos Marx, va combatre als fronts de Mallorca 1 Aragó. Fou condemnat a mort 1'11 d'abril de 19391 afusellat al Fossar de la Pedrera.
15
Arxlu del CDMH. Delegación Nacional de Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno. PSET-Mllitar (Informe de defunción y subsidio de Amalla lobato Roslque. Ministerio de Defensa Nacional. Pagadurra Secundarla del Ejérdto de Tierra. Subpagadurra de Barcelona] 8 de novembre de 1936. 36 "A totes les dones!" Dlari Trebo//, 19 d'agost de 1936.
..
Valencia, les restes del batalló femení es van dirigir en tren a Barcelona, on van arribar
el dia 7 de setembre.
El matelx dla del reembarcament sobtat del batalló femení destacat a l'illa de Mallorca,
i el matelx día que les cinc millclanes eren tetes presoneres a l'illa, la revista La Dona
Catalana31 publlcava un artlcle sobre les mllrcies femenines. El redactor en destacava
que la novetat que més en sobresortla era la dona militarltzada, un fet nou a la historia
de Catalunya. Elvira Serret, secretaria de Sanltat, declarava: "Són tantes les voluntarles
per anar al front que les dlrigents han hagut d'apalvagar !'entusiasme, puix els fronts
hagueren estat envaits per batallons de dones". la revista anunciava el gran interes
per cobrlr el desenvolupament del batalló al front, i es comunicava que el director de
la revista 1 altres redactors havien estat autoritzats pel Comite de les MIUcles
Femenines per visitar el batalló femenf al camp de batalla de Mallorca. Aquell dia, el
diarl La Vanguardia també fela referencia a les m!Ucles: "Las milicias femeninas
socialistas, par si se hace necesaria su presencia en el frente, están aprendiendo la
instrucción militar y el manejo del fusil". 38
El 8 de setembre sortien cap al front d'Aragó les millcianes del batalló femeni de
Catalunya. Aquest cop marxaven lntegrades a la columna Rosa de Luxemburg, formada
per membres de la UGT i, en menor mesura, del PSUC de la clutat de Barcelona. Les
restes de l'expedició de Mallorca, sumades a un contlngent queja es trobava preparat
a Barcelona per marxar a l'illa en el moment del reembarcament, van formar la nova
centúria. Aquesta centúria es va Integrar a la columna 19 de Julioll, posteriorment, ja
sota el comandament de la columna Del Barrio, va ser denominada centúrla 32.
Aquesta centúrla va comptar amb un important contingent de dones.
El 9 de setembre de 1936, la revista L'lnstanr9 tornava a publicar un article sobre
l'evolució de les milfcles femenlnes. En aquest cas, també destacava la gran quantitat
de dones que es trobaven al local allistant-se; eren dones de tetes les edats.
37
Revista La Dona Catalana, 4 de setembre de 1936.
31
Dlarl La Vanguardia, 4 de setembre de 1936.
" Revista L'lnstant, 9 de setembre de 1936.
El 10 de setembre, Carme Julia radlava una locució en nom del secretarlat femenl del
Comite i de la Consellerla de Defensa de la Generalitat de Catalunya en la qual indlcava
que totes les dones afiliades a les miUcles femenlnes antifelxlstes i les dones que
havlen particlpat en l'organització havlen de presentar-se, el dla 11 de setembre a les 9
del matr, a la seu social del passelg de Gracla.40
A partir d'aquesta data no es tornen a tenlr noticies del batalló femenr. La lmatge de la
dona combatent va anar desapareixent de la premsa i deis carrers de Barcelona
progresslvament, fins a la seva desaparicló total, a flnals d'octubre de 1-936. Les dones
de les mllfcies femenines van constituir la secció femenina de la seccló catalana del
Socors Rolg Internacional, van realitzar tasques a la rereguarda fins al final de la
guerra.41
04.4. Ufstat de mUicianes de Barcelona
No m AfliJa ti o Columna Sortlda Front
Abellan Asenslo, Paqulta PSUC Ubertad 06/12/1936 Arasó/Osca
Adrla Coronige, Gloria Sanltarf Servels sanltaris 24/07/1936 Aragó/Casp
Agular Rlo, Pepita POUM Mlquel Pedrola 27/10/1936 Aragó
Aguilar Bellet, Maria Sanitari Servels sanitarfs 10/10/1936 Arasó/ Pina de Ebro
Alcolea Garcia, 9'lstina PSUC 19 dejullol 30/08/1936 Aragó
Alegria Lareyna, Carmen CNT Ortlz 28/07/1936 Aragó/Puebla de Hljar
Alfonso Balcarce, Marta PSUC Del Barrio 04/08/1936 Aragó
Alfonso Pascual, Amalla Sanitarl Servels sanltarls 13/08/1936 Aragó/Casp Alloza Sese, Uulsa Sanltarl Servels sanltarls 04/08/1936 Aragó/Hijar Alonso Mas, Isabel Sense aflllacló Grup N1!16 de GA 13/08/1936 Aragó/Aples Alslna Marqurllas, Pepita POUM Míquel Pedrola 15/09/1936 Aragó Alvarez Manya, Florentina ERC Macla-Companys 08/09/1936 Aragó/Aical'liz
Amaro Martln, Pepita PSUC Del Barrio 18/08/1936 Aragó/Tardlenta
Angla da, Alejandra CNT Durrutl 19/10/1936 Aragó
Angula no Rulz, Maria UGT Rosa de Luxemburg 30/08/1936 Aragó/ Tardlenta Aril'lo Fortigosa, Teresa ERC Macl:.-companys 08/09/1936 Aragó/ AlcaiUt
Aril'lo Orench, Maria CNT Ourruti 24/07/1936 Aragó
Arronts Arronts, Fellcia Estat Catala Santaularia 17/09/1936 Aragó/Sástago Balcells Gasion, Ralmunda POUM Arquer-Grossi 04/08/1936 Aragó/Azalla
40
Andu ANC. Fons Generalítat de Catalunya (Comissarla de la Radlcdifusló. Neta de radio de la Secretaria Femenina del PSUC, convocant les aflllades a les mUleles antlfeixistes femenines) 10 de setembre de 1936.
41
Andu ANC. Fons U el 21 de 2005 de restitudó a la Generalltat de Catalunya
[Informe de las actividades del Secretariado Femenino del SRI (S.C) a partir del 19 de julio de 1936 1
1938
Balcells, Ralumunda CNT Ortlz 05/08/1936 Aragó Ballver Granero, Florentina PSUC Del Barrio 18/11/1936 Aragó Baracaldo Sevilla, Soledad PSUC Del Barrio s/d Aragó/ Lanaja
Barca Asensio, Angela CNT ourruti 30/09/1936 Aragó
Bartomeu Menendez, Otllla PSUC 19 dejullol 08/10/1936 Aragó/Tardlenta Bellever Granero, Florentina CNT Del Barrio 28/09/1936 Aragó
Seseos Lafarga, Josefa POUM Joaquln Maurtn 26/07/1936 Aragó/Bellester de Flumen Betes Borres, Maria PSUC Del Barrio 10/10/1936 Aragó/ Tardienta
Bilbao Rodrlguez, Pura PSUC Del Barrio 24/07/1936 Aragó
Blanques Parras, Juana s/d s/d 04/08/1936 Aragó/ Tardlenta
Blasco Cllmen, Agustina CNT 4 de setembre 01/09/1936 Aragó Cadenas Arnau, Pura Sanltarl Servels sanltarls 27/08/1936 Aragó/llelda Calvet Escude, Joaqulma PSUC Del Barrio 06/08/1936 Aragó
Caralt Vlla, Enrlqueta PSUC Miguel Torelló 25/08/1936 Balears/Mallorca Carceller Bordas, Juana PSUC Alas Rojas 03/08/1936 Aragó/ Sarll\ena Carmona Martinez, Antonia PSUC Del Barrio 23/08/1936 Aragó/Tardienta Carreras, Filomena Sanltari Servels sanltarls 25/07/1936 Aragó/Sanper de Calan da Cartanya Aleu, Magda Sanitaria Servels sanltaris 26/07/1936 Aragó/ Fllx
Casas Aulestia, Maria Rosa PSUC Carlos Marx 17/10/1936 Aragó/Tardlenta
Castai'lelro, Carmen Sanitarl Serveis sanltarls 25/07/1936 Aragó/Sanper de Calanda Castro Sanz, Armenia CNT Aguiluchos 24/07/1936 Aragó/la Zaida
Catalan Surinas, Teresa PSUC 19 dejullol 20/08/1936 Aragó/ Tardienta Catalan, Enriqueta PSUC 19 dejullol 11/11/1936 Aragó
Catai'la de Gracia, Concepcló Sanltarl Durruti 11/08/1936 Aragó/Bujaral oz Cayre Alquler, Raquel Sanitari Servels sanltaris 04/08/1936 Aragó/Barbastro Cendon Gafan, Maria Petra PSUC Del Barrio 30/11/1936 Aragó
Clurana Fontanelles, Estat Catal11 Volant Catalana 14/10/1936 Aragó/Sástago Margarida
Collado Glmenez, Teofila CNT Ourruti 06/11/1936 Aragó Comas Oominguez, Uuisa Estat Cata!~ V~lant Catalana 01/01/1937 Aragó/Farlete Conejo Remesa!, Francisca Sanitarl Durruti 24/09/1936 Aragó/Bujaraloz Consul Millanis, Dolores POUM Servels sanltarls 12/10/1936 Aragó/Tierz Contijoch Contljoch, Oolors Sanltarl Servels sanitaris 31/07/1936 Aragó/Angues Cuadrado Garcla, Adela ida Sanitarl Serveis sanitarls 25/07/1936 Aragó/Uelda Cuesta Perez, Joaqulna PSUC Del Barrio 10/08/1936 Aragó/Tardlenta Cunillera Cimana, Carmen Sanltarl Servels sanitaris 24/07/1936 Aragó
Damlans de las Heras, Rica PSUC Victoria Roja 05/11/1936 Aragó/Osca Dlaz Artlola, Matllde Sanitarl Servels sanitaris 07/09/1936 Aragó/lecera Dfaz Fortuny, Maria CAOCI Zapatero 04/08/1936 Balears/Mallorca Drago Sospedra, Reme! PSUC Del Barrio 28/07/1936 Aragó/Tard lenta Escartfn Gil, Irene POUM Joaquln Maurln 02/09/1936 Aragó/Aicublerre
Escobedo, Natividad FAI Durrutl 13/09/1936 Aragó/ Osera
Escude Boixereu, Rosa PSUC Del Barrio 26/07/1936 Aragó/Tardien ta Fernandez Ferrelra, Isabel POUM Joaquln Maurin 28/09/1936 Aragó/ Tierz Fernandez Gomez, Ellsa ERC Mac111-Companys 08/09/1936 Aragó/Akaftlz Fernandez Gultferrez, Barbara PSUC F.Guillamont 13/08/1936 Balears/Mallorca
Fernandez, Carmen CNT Durruti 01/l0/1936 Aragó
Fernandez, Ellsa Sanltarl Maclii-Companys 15/09/1936 Aragó/Aicañfz Ferrer Sarga lió, Con chita POUM Miquel Pedrola 01/12/1936 Aragó/Tierz Fomas Fontova, Maria Estat Cata la Volant Catalana 01/01/1937 Aragó/Farlete Garces Bonafe, Antonia CAOCI Zapatero 04/08/1936 Ba fears/Mallorca Garcla Losada, Manuela Sanitari Serveis sanitarls 14/11/1936 Aragó/Sariftena Garda Robles, Esperanza CNT Asea so 28/08/1936 Aragó/Osca Garcia Saez, Ellsa UGT Serveis auxllfars 15/08/1936 Aragó/Tardienta Garreta Ferran, Margarita PSUC Zapatero 04/08/1936 Balears/Maliorca
Garrido Garcla, Elfsa PSUC Zapatero 24/12/1936 Aragó/Torralba de Aragón
Garrlga Anton, Paquita Sanltari Servels sanltarfs 24/07/1936 Aragó/Hijar
Gastelumendl Lecona, Estat Cata!:. Volant catalana 21/12/1936 Arasó/ Sástago
Laureana
Gavalda Baravlno, Carola ERC Macia-Companys 08/09/1936 Aragó/ Alcaftlz
Germa Galvez, Rosita ERC Macia·Companys 08/09/1936 Aragó/ Alcaf'llz
Gimenez Martlnez, Anita FAl Durrutl 25/09/1936 Araeó/Fraga
Glmenez Sanchez, Maria Sanltarl Servels sanitarls 24/07/l!J36 Aragó/Sanper de Calanda
Gonzalez Clemente, Teresa PSUC Del Barrio 25/10/1936 Ara~ó/ Tardienta
Gonzalez Hernando, Dolores CNT Durrutl 13/08/l!J36 Aragó/Bujaraloz
Gonzalez Rius, Maria PSUC Del Barrio 26/07/1936 Aragó
Graver Fuster, Cresencla Sanitaria Servels sanitaris 29/07/l!J36 Aragó/ Fornillos
Gula Garces, Cecilia CNT Carlos Marx 13/08/1936 Aragó/Tardlenta
Guillem Fontdevlla, Aracelf Estat catara Volant Catalana 15/12/1936 Aragó/ Sástago
Guillem Pico, Maria CNT Hilarlo-Zamora 01/09/1936 Aragó/Sastago
Hemandez Mlquel, Fellsa Sanitari Servels sanltaris 26/07/1936 Aragó/Sarii'lena
Hernandez Pagan, catallna POUM Servels sanitaris 12/08/1936 Aragó/ Leciflena
Igual Corbalan, Pilar CNT Servels sanltarls 25/08/1936 Aragó/loprozano
Izquierdo Zopezen, Amparo POUM Servels auxlllars 01/12/l!J36 Aragó/Barbastro
Juanpera Hinojosa, Balblna Sanltari Servels sanltaris 05/10/1936 Aragó/Penyalba
La huerta Ondlvlela, Natividad PSUC 19 dejullol 08/09/1936 Aragó
Lallga, Adoracion PSUC Del Barrio 04/08/1936 Aragó
Unazasoro Sarasola, Isabel PSUC Del Barrio 10/10/1936 Aragó
Uauro Barjau, Janette Estat Catara Santaularia 03/10/1936 Aragó/ Sástago
lloret Bosch, Joaqulna PSUC Acero Rápido 02/10/1936 Aragó/Tardienta
Lopez Lopez, carmen CNT Durruti 28/08/1936 Aragó
Lopez Segura, Vicenta PSUC Del Barrio 28/07/1936 Ara'ó
Luis Gonzalez, Pilar Sanltarl Servefs sanltaris 24/07/1936 Aragó/Casp
Mall'ian Murcia, Antonia Sanltarl Servels sanltarls 09/08/1936 Aragó/Casp
Mandos Perez, Humildad FAI Garcla Dllver 28/08/l!J36 Aragó/VIclen
Mantas Dutrl, Antonia Sanltar/ Serveis sanltarls 29/08/1936 Aragó/Barbastro
Marcellno Martlnez, Ginesa PSUC Del Barrio 04/08/1936 Aragó
Martln Tovar, carmen PSUC Del Barrio 30/08/1936 Aragó
Martfnez Lopez, Antonia PSUC Del Barrio 05/08/1936 Aragó
Martlnez Marro, VIctoria CNT 4 de setembre 01/09/l!J36 Aragó
Martinez Pala u, Rosa PSUC Del Barrio 10/08/1936 Aragó
Mayans Cator, Jacinta POUM Joaquln Maurln 03/08/1936 Aragó/La Zaida
Mendez Izquierdo, Concepcló PSUC Del Barrio 03/11/1936 Aragó
Mercader del Rlo, Caridad PSUC Del Barrio 23/07/1936 Aragó/Tardl enta
Mira calderon, Maria PSUC Zapatero 04/08/1936 Balears/Mallorca
Monreal Verdes, Teresa POUM Miquel Pedrola 18/10/1936 Aragó/Tlerz
Montemeyor Tuba u, Aurora PSUC Del Barrio 06/08/1936 Aragó
Mora Mas, Catalina PSUC Del Barrio 06/08/1936 Aragó
Moral calvo, Arsenla PSUC Deslderio Trilles 05/08/1936 Balears/Manorca
Morillas Mercade, Uulsa PSUC Del Barrio 26/07/1936 Aragó/ Tardllmta
Munoz Chopo, Barbara Sanltari Serveis sanitaris 25/07/1936 Aragó/Samper d eCalanda
Napsone, Emllfa Sanitari Servels sanitaris 05/08/1936 Aragó/Azalla
Navarro Laplaza, Paca PSUC Del Barrio 26/09/1936 Aragó
Drtlz Gracia, Joaquima PSUC Del Barrio 21/09/1936 Aragó
Panades Jau me, Julia 5anltarl Servels sanltarls 02/09/1936 Aragó/Lecera
Parreu Montserrat, Angelina Estat cata la Santaularla 19/10/1936 Aragó/ Sástago
Pascual VIves, Pilar PSUC Del Barrio 04/08/1936 Aragó/Ta rdienta
Pedrosa Eugenia, Maria POUM Serveis auxlllars 22/ll/l!J36 Aragó/Barbastro
Perez Ochoa, Felisa CNT Durrutl 24/08/1936 Ara¡ó
Plera Calzada, Maria Uulsa Sanltari Servels sanltarls 10/11/1936 Aragó/Barbastre
Pla Tomas, Maria PSUC Del Barrio 28/10/1936 Aragó
Porta Santos, Dolors CNT Roja y Negra 17/09/1936 Arasó/lgles
Prats Antlch, Amparo PSUC Del Barrio 20/08/1936 Aragó
Puertolas Bernal, Paz Sanitaria Servels sanltaris 24/07/1936 Aragó/la Puebla
PuJsvert Sallgru, Maria Sanltari Serveis sanitarls 24/07/1936 Aragó/Monzón
Ramls Galmes, Antonia PSUC Deslderlo Trilles 05/08/1936 Balears/Mallorca
Ramon Alsa, Antonia CNT Durrutl 24/07/1936 Aragó
Ramonacho Morer, Matllde PSUC Del Barrio 27/07/1936 Aragó
Ramos Martlnez, Teodora CNT Durrutl 16/08/1936 Aragó
Ramos Peña, Josefa CNT Durruti 24/07/1936 Aragó
Rebolto Cerbello, Trlnl PSUC Del Barrio 28/07/1936 Aragó
Reñe Cami, Maria Teresa PSUC Del Barrio 18/08/1936 Aragó/Tardlenta
Rlgosa Rlvas, Nieves POUM Joaquln Maurln 06/11/1936 Aragó/ Casetas de Quincena
Rillo lranzo, Pilar PSUC Del Barrio 18/08/1936 Aragó
Rodenas Rodrlguez, Rosa CNT 4 de setembre 01/09/1936 Aragó
Roldan Agudo, Rita Sanltari Servels sanltarls 24/07/1936 Aragó/Casp
Romagueras Llansa, Vicenta CNT Durruti 24/07/1936 Aragó
Romo Romero, Maria PSUC Fermln Gaian 30/08/1936 Aragó/Tardlenta
Rosell llaveras, Ramona PSUC Zapatero 04/08/1936 Balears/Mallorca
Rulz Nul'lez, Rosa Sanltari Servels sanltarls 25/07/1936 Aragó/Hijar
Salnz Cabezon, Maria Rosa Sanltarl Servels sanltarls 25/07/1936 Aragó/Uelda
Salcedo Jover, Amapola CNT Durruti 01/10/1936 Aragó
Sanchez Garcla, Cecilia CNT · Ortlz 10/09/1936 Aragó/Puebla de Hijar
Sanchez Gomez, Francisca CNT Durrutl 10/09/1936 Aragó
Sanchez Guarlza, Berta PRE (IR) Casas Sala 18/10/1936 Arasó/ Bujaraloz
Sanchez Gulnardo, Juana PSUC Del Barrio 19/08/1936 Aragó/Tardelnta
Sanjuan Torre, Berna Sanltarl Grup N116 de GA 19/08/1936 Aragó/Art¡uf!S
Sanz Delgado, Julia CNT Ortlz 13/09/1936 Aragó/Azaila
Soto Barcelo, Concepclon CNT Durruti 20/10/1936 Aragó
Torrens Gorrea, Antonia PSUC Del Barrio 30/08/1936 Arasó/Tardlenta
Valenzuela Martln, Elena PSUC C.Antonlo Calero , 16/08/1936 Balears/Mallorca
Valles Pesueroles, Anna Estat Catara Volant.catalana 01/01/1937 Arasó/Farlete
Valles Pegueroles, Dolors Estat Catala Volant Catalana 01/01/1937 Aragó/Farlete
Valles Rovlra, Pepita PSUC Del Barrio 04/08/1936 Aragó/ Tardlenta
Vernon Fresno, Carmen CNT Durrutl 24/07/1936 Aragó
Veron Agustl, Rosa Sanltarl Servels sanltarls 25/07/1936 Aragó/Sanper de Calanda
Vlela Romero, Carmen Sanltari Servels sanltarls 01/10/1936 Aragó/Barbastro
Vllaseca Vlladet, Maria CNT Roja y Negra 01/11/1936 Aragó/ Ygr(es
VIves Marco, Maria Sense aflllació Alas Rojas 13/08/1936 Aragó/ Sarll'lena
Vague Soriano, Hlglnla CNT Durrutl 24/07/1936 Aragó
Yrlgoyen Monjon, Dora PSUC Ubertad 09/09/1936 Madrid
Yuste Alfranca, Joaqulna POUM Servels sanltarls 16/09/1936 Aragó
Zapata Marin, Dolores PSUC Del Barrio 24/07/1936 Aragó
Zedo Anebren, Julia CNT Villalba 24/07/1936 Aragó/Siétamo
06. FONTS CONSULTAOES
06.1 Arxius
• Arxlu del CDMH
Fons documental de la Delegación Nacional de Servidos Documentales de la
Presidencia del Gobierno.
-Secció Politic Soclai-Barcelona_Generalltat
-Secció PoUtlc Social-Barcelona
-Seccló Polític Social-Militar
Fons documental de 1' Archivo Histórico Nacional -Causa General de la provincia de Barcelona
• Arxiu del Pavelló de la República
Fons documental MP
-Serie Milfcies Pirlnenques
• Arxiu General M !litar d'
A
vil aFons documental de Fondos Públicos
-Instituciones de la Administración Territorial. Generalltat de Catalunya
-Unidades de la Fuerza. Ejército Popular. Columnas
• Arxlu Nacional de Catalunya
Fons documental Generalitat de Catalunya (Segona República)
-MIIIcies populars
Fons documental Llei 21 de 2005 Restitució a la Generalitat de Catalunya
-Assoclaclons i entltats diverses
-Partlts i sindicats
06.2 Blbllografla
·BERGER, GONZALO~ Les Milícies Antlfeixistes de Catalunya, Tesi doctoral, Universitat
de Barcelona, 2017
·BRUSCO, RAMON, Les mllfcles ant/feixistes 1 l'exerclt popular a Catalunya, lleida,
Edicions el Jonc, 2003.
·CAMPS, JUDIT i EMILI OLCINA, Les millcies catalanes al front d'Aragó, Barcelona,
Edlclons Lafertes, 2006.
06.3 Hemeroteca
• Olari CNT marrtima: organ de premsa del Sindicato Nacional del Transporte
Marítimo (03·08·1936
1
15·09·1936)• Dlari El Treball: organ de premsa del Partit Socialista Uniflcat de Catalunya (29·
07-19361 31·12-1936)
• Oiari Solidaridad Obrera: organ de premsa de la CNT (21-07-1936/31-12-1936)
• Revista La Dona Catalana (28·08-1936/11.09·1936/18.08-1936)
• Diari l'lnstant. Dlari de la nlt (09-09-1936)
• Diarí Crónica (11·08-1936)
• Diari Maf'iana: organ de premsa del Partido Sindicalista de Catalunya
• Dlarl La Humanitat: organ de premsa d'Esquerra Republicana de Catalunya
• Diari de Barcelona: portaveu d'Estat Catala
• Diari Juliol: organ de premsa del Comite Executiu de la Joventut Socialista
Unificada de Catalunya
Els continguts d'aquesta publica ció estan subjectes a una !licencia de Reconeixement
-No comercial - Sense Obra Derivada (by-nc-nd) amb finalitat no comercial i sense obra derivada. Es permet copiar i redistribuir el material en qualsevol mitja i format, sempre que no tingui finalitats comerdals i no es di.stribueixí cap obra derivada. La llicenda completa es pot consultar a http:/{creativecommons.org/licenses/by-nc -nd/4.0/deed.ca
